El Pla d Acció per a l Energia Sostenible del municipi de Sant Boi de Llobregat

(1)

(2)

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la Unió Europea i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.

El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

Estudi Ramon Folch – Gestió i comunicació ambiental, s.l. Ivan Capdevila (Enginyer Tècnic. Director Tècnic)

Albert Vendrell, Biòleg i Ambientòleg (Cap de projecte)____________ David Bessó, Enginyer de camins (Tècnic ambiental)

Josep Escarrà, Ambientòleg (Tècnic ambiental)

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; Responsables seguiment PAES

Rosa Maria Cifuentes. Cap del Servei de Medi Ambient i Agricultura. Pere Curto. Control de gestió de l’Àrea de Territori i Ciutadania. Vanessa Sancho. Cap de la Unitat d’Ecologia Urbana.

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Rafael Ocaña. Tècnic de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Medi Ambient – Diputació de Barcelona

(3)

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

del municipi de Sant Boi de Llobregat

Document I

Inventari d’emissions. Diagnosi. Estratègia.

Pla d’acció. Pla de seguiment.

(4)

SUMARI

1. INTRODUCCIÓ I MARC GENERAL 4

1.1. Característiques generals del municipi de Sant Boi de Llobregat 4

1.2. El pacte dels alcaldes/esses en el context de la lluita contra el canvi climàtic 5

2. INVENTARI D’EMISSIONS 9

2.1. Metodologia 9

2.2. Consum energètic i emissions del municipi 12

2.2.1. Electricitat 13

2.2.2. Combustibles líquids 14

2.2.3. Cicle de l’aigua 15

2.2.4. Residus 16

2.2.5. Resum d’emissions del municipi 19

2.3. Generació local d’energia 21

2.3.1. Cogeneració 21

2.3.2. Solar fotovoltaica 22

2.3.3. Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables 22

2.4. Consum energètic i emissions de l’Ajuntament 23

2.4.1. Electricitat 23

2.4.2. Gas natural 24

2.4.3. Combustibles líquids 25

2.4.4. Resum d’emissions de l’Ajuntament 27

3. DIAGNOSI 29

3.1. Emissions del municipi 29

3.1.1. Balanç global al municipi 29

3.1.2. Les emissions de GEH del sistema de mobilitat del municipi 30 3.1.3. Comparativa de les emissions per càpita de Sant Boi i Catalunya 31

3.2. Emissions de l’Ajuntament 32

3.3. Potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions municipals 36

3.4. Gestió energètica de l’Ajuntament 38

3.5. Conclusions 38

(5)

4.1. Objectius estratègics de reducció 40

4.2. Projecció d’escenaris d’emissions de GEH dels àmbits d’actuació 42

4.2.1. Evolució del municipi 42

4.2.2. Evolució de l’Ajuntament 43

4.3. Selecció dels àmbits prioritaris d’actuació 43

5. PLA D’ACCIÓ 46

5.1. Estructura 46

5.2. Àrees de l'ajuntament involucrades en l’execució del Pla d’Acció 48

5.2.1. Organigrama municipal 48

5.3. Accions 50

5.3.1. Fitxes 50

5.3.2. Actuacions sorgides de les VAE 81

5.4. Resum del Pla d’acció 87

(6)

1. INTRODUCCIÓ I MARC GENERAL

1.1. Característiques generals del municipi de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat es troba situat a la part baixa de la comarca del Baix Llobregat. La superfície municipal és de 21,5 km2. En els darrers 9 anys la població s’ha mantingut estable en relació a d’altres municipis catalans, ja que ha crescut un 2,5% fins arribar el 2008 a 81.335 habitants. La taula 1.1 mostra l’evolució de la població en els darrers anys.

Taula 1.1. Evolució de la població municipal en el període 2000-2008. Any Població 2008 81.335 2007 80.727 2006 81.368 2005 81.181 2004 80.636 2003 80.738 2002 80.041 2001 79.463 2000 79.337 Font: Idescat

El principal sector econòmic del municipi és el terciari, tot i que té polígons industrials significatius i una important àrea agrícola inclosa en el Parc agrari del Baix Llobregat. El municipi disposa actualment de tres línees d’autobús públic intramunicipal, les SB1, SB2 i SB3, així com connexió directa amb Barcelona mitjançant els Ferrocarrils, des de dues estacions (Sant Boi i Molí Nou).

La potabilització de l’aigua de consum a Sant Boi es fa a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, mentre que el sanejament es fa a l’EDAR del Prat de Llobregat, mitjançant tractament biològic amb tractament terciari.

Pel que fa als residus municipals, Sant Boi de Llobregat es troba dins de l’àmbit de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics Transport i Residus (EMSTHR), i l’any 2008 presentava una producció per càpita de 1,31 kg/hab·dia (100 g per sota de la mitjana

(7)

de tot l’àmbit de l’EMSHTR), amb una taxa de recollida selectiva del 20,7%1, gairebé 10 punts percentuals per sota de la mitjana de l’àmbit EMSHTR.

1.2. El pacte dels alcaldes/esses en el context de la lluita contra el canvi

climàtic

Sant Boi de Llobregat va signar el 17 de novembre de 2008 l’anomenat "Pacte d’alcaldes/esses” que, impulsat per la Comissió europea, promou que els municipis que s’hi adhereixin facin seus els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020 i adoptin el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20% per al 2020

mitjançant la creació de plans d’acció en favor de les fonts d’energies renovables. La firma del pacte comporta:

• Elaborar i aprovar pel Ple municipal un Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un

termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte.

• Elaborar un Informe bianual per a l’avaluació, control i verificació de

l’acompliment dels objectius proposats.

• Organitzar el Dia de l’Energia

• Informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d’Acció i a participar (en

els termes que consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes/esses per l’Energia sostenible a Europa.

El present document constitueix el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES, d’ara endavant) i, per tant, representa la concreció de l’estratègia per part de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per assolir els objectius marcats per la UE.

Sant Boi de Llobregat ha demostrat al llarg dels últims anys un alt compromís en favor de l’ambient i la sostenibilitat, tant a nivell polític om a nivell tècnic. Així ho demostra:

• La redacció de l’Agenda 21 amb un Pla d’acció local pel període 2003-2010, i un ampli procés de participació, pioner en el seu camp.

• L’elaboració del Pla d’Eficiència Energètica de Sant Boi de Llobregat, que aposta, entre d’altres, per contenir el creixement del consum energètic i d’emissions contaminants, incrementar l’eficiència en el consum d’energia i afavorir la utilització d’energies renovables.

(8)

Metodologia per a la redacció d’un PAES, avaluació d’emissions de GEH, Diagnosi i Pla d’Acció, etc.), en què es proporcionen els factors d’emissió a emprar associats al consum energètic. La Diputació de Barcelona actua com una estructura de suport (supporting structure) del Pacte d’Alcaldes/esses a la província de Barcelona

L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat assumeix la responsabilitat de reduir pel 2020 en més d’un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) d’aquells àmbits en què l’Ajuntament té competències i capacitat d’actuació, agafant com a any de referència el 2005, els àmbits indirectes i directes (Veure figura 1.1).

A la figura 1.1 s’aprecien els àmbits d’actuació del PAES.

Figura 1.1. Àmbits de compromís del PAES i de l’Ajuntament

Font: elaboració pròpia a partir de la Diputació de Barcelona

MUNICIPI (fora àmbit)

MUNICIPI (àmbits inidrectes)

• Mobilitat

• Consum domèstic energia • Tractament residus • Terciari (part del terciari és l’Ajuntament)

• Cicle de l’aigua AJUNTAMENT (àmbit directe)

• Flota municipal i externalitzada • Equipaments

• Enllumenat i semàfors •Transport públic • Indústria (sector secundari)

(9)

Els àmbits a què s’ha compromès actuar l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat inclouen: • Àmbits on l’ajuntament hi desenvolupa una acció directa i computen en el

compromís de reducció2:

o Equipaments. o Enllumenat públic. o Semàfors.

o Flota de vehicles municipals. o Flota de vehicles externalitzada.

o Transport públic (únicament el que es desenvolupa dins del municipi, hi està exclòs l’interurbà).

• Altres àmbits en què l’Ajuntament es compromet a actuar, tot i que hi té una capacitat d’incidència indirecta:

o Sector domèstic. o Sector serveis. o Mobilitat urbana. o Cicle de l’aigua. o Gestió de residus.

La iniciativa del Pacte dels alcaldes/esses s’engloba en un conjunt d’iniciatives sorgides de diferents organismes a favor de la lluita contra el canvi climàtic. A nivell europeu, algunes de les iniciatives més rellevants, a part del Pacte d’Alcades/esses, són:

• Carta de Leipzig de 24 de maig de 2007: document en què els ministres

responsables de desenvolupament urbà dels estats de la UE acorden uns principis i estratègies comunes en aquesta temàtica.

• Comunicació de la Comissió Europea COM(2008) 30 final, 2 cops 20 per al

2020. El canvi climàtic una oportunitat per Europa: document on es recullen dos objectius clau a la UE per al 2020: Reduir com a mínim un 20% les emissions de GEH i aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE.

(10)

A nivell estatal i català, cal tenir en compte:

• Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética

en España (E4): aprovat el juliol de 2007, la seva execució representarà un estalvi de 87,9 Mt equivalents de petroli i permetrà una reducció d’emissions de CO2 de 238 Mt. Els seus esforços se centren en 7 sectors (indústria, transport,

edificació, serveis públics, equipaments residencials, agricultura i transformació de l’energia), tot especificant mesures concretes per a cadascun d’ells.

• Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia. Horizonte

2007-2012- 2020: persegueix el compliment dels compromisos d’Espanya en matèria de canvi climàtic i el impuls de les energies netes, al mateix temps que s’aconsegueix la millora del benestar social, el creixement econòmic i la protecció del medi ambient.

• Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012: elaborat per l’Oficina

Catalana del Canvi Climàtic, representa una eina transversal per coordinar, impulsar i fer un seguiment de totes les actuacions que es duguin a terme per tal d’aconseguir una reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i acomplir els acords de Kyoto. Els objectius del Pla són limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos al 37% respecte l’any base, fomentar la participació en els mecanismes flexibles del Protocol de Kyoto en els sectors sotmesos a la Directiva de comerç d’emissions i incrementar el coneixement del canvi climàtic per part de la població. L’objectiu final de reducció és el de 5,33 Mt CO2eq anuals de mitjana

en el període 2008-2012.

• Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015: eina que desenvolupa els objectius i

les estratègies de la política energètica catalana en quatre àmbits principals: Foment de l’estalvi i eficiència energètica, promoció de les fonts energètiques renovables, desenvolupament de les infraestructures energètiques i suport a la recerca i innovació tecnològica. Actualment es troba en revisió, i un dels temes claus de la revisió ha de ser la contribució a la reducció de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) del sistema energètic català.

Finalment, cal destacar que la Diputació de Barcelona també ha entomat el repte del canvi climàtic, i a banda de donar suport als municipis de la província en la redacció del PAES també ha publicat recentment:

• Catàleg de propostes per a la mitigació i adaptació local al canvi climàtic:

publicació redactada per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, es tracta d’un recull de propostes que es poden posar en marxa des dels municipis per tal de contribuir a la mitigació del canvi climàtic.

(11)

2. INVENTARI D’EMISSIONS

Aquest capítol conté el consum energètic a Sant Boi de Llobregat i les emissions de GEH (Gasos amb Efecte d’Hivernacle) associades, a partir del qual es realitzarà, en el capítol següent, la diagnosi del sistema.

2.1. Metodologia

Tal i com marca la metodologia per a la redacció dels PAES, s’ha considerat com a referència l’any 2005. S’ha pres l’any 2007 com a comparació, ja que per a l’any 2008 no es disposaven de dades en tots els sectors. Igualment, es diferencia entre les emissions produïdes al terme municipal de Sant Boi de Llobregat i les que són responsabilitat directament d’activitats i instal·lacions de l’Ajuntament.

Les emissions de GEH han estat calculades a partir dels factors d’emissió proporcionats a la citada metodologia, amb l’objectiu que els resultats dels diversos PAES siguin comparables.

No s’ha pogut disposar de les dades de consum de gas natural ni de gasos liquats del petroli (GLP) per a l’any 2007 per al global del municipi, de manera que, amb l’objectiu de que els dos anys de referència fossin comparables, s’ha optat per no comptabilitzar el consum de gas natural ni de GLP per a l’any 2005.

S’han utilitzat un ventall de fonts diverses per l’obtenció de les dades. Les taules 2.1 i 2.2 mostren la font de les dades i el responsable d’aconseguir-les per a la posterior realització del inventari.

(12)

Taula 2.1. Font i responsable d’adquisició de les dades necessàries per calcular el consum energètic del municipi.

Dades Responsable Font

Primari Industrial Serveis Transports Se ct o r Domèstic Electricitat Gas natural GLP Consum d'energia F o n t Combustibles líquids Diputació de Barcelona ICAEN

Consum anual d'aigua ERF ACA

Cicle de l'aigua _{Tractament de la depuradora que}

abasteix d'aigua el municipi ERF Ajuntament (ACA)

Generació total de residus ERF ARC

Tones destinades a cada tractament ERF ARC

Distribució de la bossa de residus

d'envasos lleugers Ajuntament Ecoembes

M U N IC IPI Residus

Consum de la flota de vehicles de

recollida de residus Ajuntament Ajuntament

(13)

Taula 2.2. Font i responsable d’adquisició de les dades necessàries per calcular el consum energètic de l’Ajuntament.

Dades Responsable Font

Enllumenat públic Semàfors Se ct o r Equipaments municipals Electricitat Gas natural Consum d'energia F o n t Combustibles líquids Ajuntament Ajuntament

Pròpia (serveis de l'Ajuntament, policia

municipal, etc.) Ajuntament Ajuntament

Flota de vehicles

Serveis externalitzats (manteniment enllumenat, parcs i jardins, neteja viària,

etc.) Ajuntament Ajuntament

A JU N T A M EN T

Transport públic Consum de la xarxa de transport públic _urbana ERF EMT (ATM)

Font: elaboració pròpia

La interlocució principal amb la Diputació de Barcelona ha estat amb Rafael Ocaña, tècnic de l’Oficina Tècnica de Canvi climàtic i Sostenibilitat, mentre que per part de l’Ajuntament la interlocució principal a nivell tècnic ha estat amb:

• Rosa Cifuentes. Cap del Servei de Medi Ambient i Agricultura. • Pere Curto. Control de gestió de l’Àrea de Territori i Ciutadania. • Vanessa Sancho. Cap de la Unitat d’Ecologia Urbana.

Finalment, per complementar la recollida de dades, també es van dur a terme les Visites d’avaluació energètica (VAE) a 10 equipaments significatius i representatius de Sant Boi. Aquestes VAE es van fer segons la metodologia pròpia de la Diputació de Barcelona i van permetre tenir una visió més detallada de la gestió energètica en els equipaments municipals en diferents àmbits.

De mutu acord amb els tècnics municipals, els equipaments avaluats van ser els recollits en la taula 2.3.

(14)

Taula 2.3. Equipaments auditats mitjançant la VAE. EQUIPAMENTS MUNICIPALS ADREÇA CASAL DE BARRI CAN

MASSALLERA c/ Mallorca, 30

POLESPORTIU I PISCINA LA

PARELLADA c/ Mossèn Pere Tarrès,35

CASA DE LA VILA Plaça Ajuntament, 1

CASAL DE BARRI L’OLIVERA Plaça de Montserrat Roig, 1 BIBLIOTECA JORDI RUBIO I

BALAGUER c/ Baldiri Aleu, 6-8

POLICIA MUNICIPAL c/. Riera Fonollar, 2 CASAL DE BARRI CAMPS BLANCS c/ Salvador Seguí, s/n

SERCONSA c/. Riera fonollar, 2

CEIP MARIANAO c/. Xiprers, 1

CEIP FERNANDEZ LARA c/. Coin 5

Font: elaboració pròpia.

2.2. Consum energètic i emissions del municipi

Als següents apartats s’expliciten les emissions de GEH (expressades en tones equivalents de CO2, CO2eq). El CO2eq és la conversió a CO2 de tots els GEH tenint en compte el seu

potencial d’escalfament) obtingudes a partir del consum energètic i dels corresponents factors d’emissió continguts a la metodologia de redacció dels PAES, tant per als anys 2005 com 2007.

Els dos primers subapartats fan referència a les emissions derivades del consum energètic, mentre que els dos subapartats següents contenen el càlcul de les emissions derivades de la gestió de residus i del cicle de l’aigua, és a dir, les no estrictament energètiques.

Finalment, el subapartat 2.2.5 conté el resum del total d’emissions del municipi (agregat de tots els sectors).

(15)

2.2.1. Electricitat

Taula 2.4. Emissions associades al consum elèctric (2005)

Emissions (t)

Sector Consum _(tep) Consum _(kWh)

CO2 CH4 N2O CO2eq Primari 16 180.916 87 - - 87 Industrial 7.823 90.978.350 43.761 - - 43.761 Serveis3 11.455 133.220.068 64.079 - - 64.079 Transports 0 0 0 - - 0 Domèstic 8.160 94.899.056 45.646 - - 45.646

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN.

Emissions (t)

Sector Consum _(tep) Consum _(kWh)

CO2 CH4 N2O CO2eq Primari 13 154.510 74 - - 74 Industrial 7.274 84.595.170 40.690 - - 40.690 Serveis 13.132 152.720.640 73.459 - - 73.459 Transports 0 0 0 - - 0 Domèstic 8.305 96.583.710 46.457 - - 46.457

(16)

2.2.2. Combustibles líquids

Taula 2.6. Emissions associades al consum de gasoil (2005)

Emissions (t)

Sector Consum _(tep) Consum (t)

CO2 CH4 N2O CO2eq Primari 1.096 1.015 3.217 0,17 0,17 3.272 Industrial 3.912 3.622 11.479 0,61 0,61 11.675 Serveis 799 740 2.344 0,12 0,12 2.384 Transports 29.319 27.148 86.033 4,55 4,55 87.504 Domèstic 1.103 1.022 3.237 0,17 0,17 3.293

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN

Taula 2.7. Emissions associades al consum de gasolina (2005)

Emissions (t)

CO2 CH4 N2O CO2eq Primari 0 0 0 0,00 0,00 0 Industrial 0 0 0 0,00 0,00 0 Serveis 0 0 0 0,00 0,00 0 Transports 12.098 10.082 30.817 14,74 1,43 31.611 Domèstic 0 0 0 0,00 0,00 0

Emissions (t)

CO2 CH4 N2O CO2eq Primari 1.063 984 3.119 0,17 0,17 3.173 Industrial 1.768 1.637 5.188 0,27 0,27 5.277 Serveis 662 613 1.941 0,10 0,10 1.974 Transports 30.876 28.588 90.600 4,79 4,79 92.148 Domèstic 993 919 2.913 0,15 0,15 2.963

(17)

Taula 2.9. Emissions associades al consum de gasolina (2007)

Emissions (t)

CO2 CH4 N2O CO2eq Primari 0 0 0 0,00 0,00 0 Industrial 0 0 0 0,00 0,00 0 Serveis 0 0 0 0,00 0,00 0 Transports 10.539 8.783 26.846 12,84 1,25 27.538 Domèstic 0 0 0 0,00 0,00 0

2.2.3. Cicle de l’aigua

Les emissions associades al cicle de l’aigua són degudes a la depuració, bombament i potabilització. Tanmateix, les causades pel bombament ja es troben incloses dins el consum energètic del sector serveis, i per tant no es comptabilitzen en aquest apartat. El consum d’aigua total del municipi inclou els consums domèstics i industrials. Aquest consum és significativament superior al consum exclusivament domèstic, que a Sant Boi en el 2008 era de 3.081 m3, un 7,5% que al 2007. Tanmateix, en el càlcul d’emissions s’ha comptabilitzat el consum total, ja que es destinaran mesures a disminuir els consums domèstics, i també industrials.

La potabilització de l’aigua de consum a Sant Boi es fa a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, mentre que el sanejament es fa a l’EDAR del Prat de Llobregat, amb tractament biològic. A partir dels factors d’emissió facilitats per l’ACA per tipus de tractament, es pot calcular l’emissió de GEH que comporten, que es mostra a les taules 2.11 i 2.12.

Taula 2.10. Consum d’aigua a Sant Boi de Llobregat Any Consum d'aigua _{total (m}3

) Habitants Consum total d'aigua per habitant (m3_/hab/any) 2005 5.219.232 81.181 176,1 2007 5.311.027 80.727 180,2

(18)

Taula 2.11. Emissions associades al consum d’aigua (2005) Fase de

tractament Factor de consum elèctric (kWh/m3) elèctric (kWh) Consum GEH (t COEmissions 2-eq)

Depuració 0,54 2.867.955 1.379

Bombament - - -

Potabilització 0,49 2.602.403 1.252

Total - 5.470.358 2.631

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA.

Taula 2.12. Emissions associades al consum d’aigua (2007) Fase de

tractament Factor de consum elèctric (kWh/m3₎ _{elèctric (kWh)}Consum _{GEH (t CO}Emissions 2-eq)

Depuració 0,54 2.818.385 1.356

Bombament - - -

Potabilització 0,49 2.557.424 1.230

Total - 5.375.809 2.586

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA.

2.2.4. Residus

Les emissions associades al tractament i dipòsit controlat de residus són les causades pel transport i el seu tractament, recalcant que segons el tractament es pot produir un estalvi d’emissions, quantificat com si es tractés d’emissions negatives, ja que el reciclatge de les diverses fraccions recollides selectivament comporta l’estalvi d’emissions per la generació dels mateixos productes ex-novo (aquest estalvi ja comptabilitza en el balanç l’energia consumida en el procés de reciclatge). El tractament amb més impacte en l’emissió de GEH és el dipòsit controlat.

La generació de residus a Sant Boi es va reduir l’any 2007 lleugerament (vegeu taula 2.13), tant a nivell global (-0,92%) com en la generació per habitant (-0,36%).

(19)

Taula 2.13. Generació de residus a Sant Boi de Llobregat

Any Generació total _{de residus (t)} Habitants Generació de residus per _{habitant (kg/hab·any)}

2005 39.779 81.181 490,0

2007 39.412 80.727 488,2

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC.

Taula 2.14. Emissions associades al consum en el transport dels residus (2005) Emissions (t)

Consum (l gasoil)

CO2 CH4 N2O CO2eq

137.696 363 0,02 0,02 369

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Taula 2.15. Emissions associades al consum en el transport dels residus (2007) Emissions (t)

Consum (l gasoil)

CO2 CH4 N2O CO2eq

177.270 468 0,02 0,02 476

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Taula 2.16. Emissions associades al tractament dels residus (2005) Tractament Tones de residus

tractades

Emissions GEH (t CO2-eq)

DC amb aprofitament biogàs 30.432 22.662

DC sense aprofitament biogàs 0 0

Incineració 0 0

Metanització 0 0

Compostatge 1.732 554

Reciclatge paper i cartró 1.551 -411

Reciclatge vidre 749 -500

Reciclatge envasos lleugers 545 -483

Total 35.008 21.822

(20)

Taula 2.17. Emissions associades al tractament dels residus (2007) Tractament Tones de residus _tractades Emissions GEH (t _CO

2-eq)

DC amb aprofitament biogàs 29.810 22.199

DC sense aprofitament

biogàs 0 0

Incineració 0 0

Metanització 0 0

Compostatge 1.524 488

Reciclatge paper i cartró 1.858 -492

Reciclatge vidre 924 -617

Reciclatge envasos lleugers 662 -587

Total 34.778 20.990

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi i l’EMA.

Per al càlcul de l’estalvi d’emissions degut al tractament dels envasos lleugers s’ha utilitzat la distribució d’aquest tipus de residu al municipi de Sant Boi de Llobregat, proporcionada per l’Entitat del Medi Ambient, ja que els factors d’emissió varien en funció del tipus de residu (per als elements marcats amb una * es desconeix el factor d’emissió).

Taula 2.18. Emissions associades al reciclatge dels envasos lleugers (2005) Tipus d’envàs lleuger Recollida (t) associades Emissions

(t CO2)

Plàstics PET 143,2 -177,0

Plàstics PEAD Natural 55,1 -115,9

Plàstics PEAD Color 42,8 -90,0

Plàstics PVC 0,5 (*)

Plàstics Film (excepte bosses d’un sol ús) 35,2 -42,3

Plàstics Film bosses d’un sol ús 20,2 -24,3

Resta de Plàstics 46,9 (*)

Metalls (acer) 49,1 -30,2

Metalls (alumini) 6,2 -3,8

Cartró per a begudes 48,6 0,4

Total 545 -483,1

(21)

Taula 2.19. Emissions associades al reciclatge dels envasos lleugers (2007) Tipus d’envàs lleuger Recollida (t) associades Emissions

(t CO2)

Plàstics PET 173,9 -215,0

Plàstics PEAD Natural 67,0 -140,8

Plàstics PEAD Color 52,0 -109,3

Plàstics PVC 0,6 (*)

Plàstics Film (excepte bosses d’un sol ús) 42,7 -51,3

Plàstics Film bosses d’un sol ús 24,5 -29,5

Resta de Plàstics 56,9 (*)

Metalls (acer) 59,6 -36,7

Metalls (alumini) 7,5 -4,6

Cartró per a begudes 59,0 0,5

Total 662,0 -586,8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l’EMA

2.2.5. Resum d’emissions del municipi

A continuació s’explicita el global d’emissions municipals pel 2005 i el 2007, i l’evolució que hi ha hagut en aquest període. Com es pot veure en la taula 2.20, en aquests 2 anys les emissions s’han reduït molt lleugerament (un 0,1%).

Emissions de l’any 2005

Taula 2.20. Emissions per sectors i font energètica (2005) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector

Electricitat Gas Natural GLP Combustibles _líquids Total

Primari 87 nd nd 3.272 3.359

Industrial 43.761 nd nd 11.675 55.436

Serveis 64.079 nd nd 2.384 66.463

Transports 0 nd nd 119.114,9 119.115

(22)

Taula 2.21. Emissions del sector de l’aigua (2005) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector

Depuració Bombament Potabilització Total

Aigua 1.379 - 1.252 2.631

Font: Elaboració pròpia

Taula 2.22. Emissions del sector dels residus (2005) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector

Transport Tractament Total

Residus 369 21.822 22.192

Emissions de l’any 2007

Taula 2.23. Emissions per sectors i font energètica (2007) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector

Electricitat Gas Natural GLP Combustibles líquids Total

Primari 74 nd nd 3.173 3.247

Industrial 40.690 nd nd 5.277 45.967

Serveis 73.459 nd nd 1.974 75.433

Transports 0 nd nd 119.687 119.687

Domèstic 46.457 nd nd 2.963 49.419

Taula 2.24. Emissions del sector de l’aigua (2007)

Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector

Depuració Bombament Potabilització Total

Aigua 1.356 - 1.230 2.586

Taula 2.25. Emissions del sector dels residus (2007) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector

Transport Tractament Total

Residus 476 20.990 21.466

(23)

Evolució de les emissions 2005-2007

Taula 2.26. Emissions per sectors i font energètica (2007) Emissions GEH (t CO2-eq) Sector 2005 2007 Variació Primari 3.359 3.247 - 3% Industrial 55.436 45.967 - 17% Serveis 66.463 75.433 + 13% Transports/mobilitat 119.115 119.687 0% Domèstic 48.939 49.419 + 1% Cicle de l'aigua 2.631 2.586 - 2% Residus 22.192 21.466 - 3% Total 318.134 317.805 - 0,1%

Pel que fa a l’avaluació de les emissions per càpita, com s’ha esmentat anteriorment, la població de Sant Boi de Llobregat s’ha mantingut força constant i, ja que les emissions globals del municipi també s’han mantingut constants, les emissions per càpita al municipi no han patit variacions, mantenint-se en 3,9 tCO2eq/habitant.

2.3. Generació local d’energia

La generació d’energia a Sant Boi de Llobregat es concentra en dues petites centrals de cogeneració i algunes plantes d’energia solar fotovoltaica.

2.3.1. Cogeneració

Existeixen dos emplaçaments amb sistemes de cogeneració amb motor alternatiu de gas natural:

• L’escola de la Fundació Llor, amb una potència de 90 kW. • La indústria Reyde, S.A., amb una potència de 1.942 kW.

Les dues entraren en funcionament l’any 1999 i la seva producció per als anys 2005 i 2007 no està disponible ja que es troba en secret estadístic per haver-hi menys de 3

(24)

2.3.2. Solar fotovoltaica

La producció de l’any 2005 es troba en secret estadístic per haver-hi menys de 3 instal·lacions d’aquest tipus al municipi.

L’any 2007 existien a Sant Boi de Llobregat 3 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica amb una potència total instal·lada de 15 kW i una producció bruta de 21 MWh.

2.3.3. Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables

Aquest indicador (expressat en percentatge) relaciona la producció local d’energia amb l’energia total consumida al municipi.

A Sant Boi de Llobregat l’única font d’energia renovable amb dades de producció conegudes és la solar fotovoltaica que, com s’ha dit, per a l’any 2005 no està disponible i per a l’any 2007 va produir 21 MWh.

D’altra banda, l’energia total consumida al municipi per a l’any 2007 s’explicita a la taula 2.27.

Taula 2.27. Consum energètic per sectors (2007) Sector d'energia Consum

(kWh) Primari 12.517.308 Industrial 105.157.594 Serveis 160.414.433 Transports/mobilitat 481.655.255 Domèstic 108.128.447 Aigua 5.375.809 Residus 1.900.334 Total 875.149.180

El grau d’autoabastament energètic del municipi per a l’any 2007 és del 0,0024%. És a dir, pràcticament un grau d’abastament nul i per tant no s’ha tingut en compte a l’hora de calcular-ne l’estalvi d’emissions. Tanmateix, en l’apartat del Pla d’acció sí que es proposaran una sèrie de mesures que augmentaran significativament el potencial de producció energètica del municipi i que, per tant, sí que es podran calcular com estalvis en les emissions de GEH. Aquestes mesures seran la producció d’energia solar fotovoltaica i la utilització de biomassa per a la caldera de la Torre de la Vila.

Per últim, també s’ha de tenir en compte que no hi ha cap registre de la producció d’energies renovables per part de particulars, és a dir, de les derivades de l’aplicació del Codi Tècnic o de la voluntat de cada propietari.

(25)

2.4. Consum energètic i emissions de l’Ajuntament

Als següents apartats s’expliciten les emissions de GEH (expressades en tones equivalents de CO2) obtingudes a partir del consum energètic i dels corresponents factors d’emissió

continguts a la metodologia de redacció dels Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible, tant per als anys 2005 com 2007.

En el consum energètic i emissions de l’Ajuntament s’han considerat els àmbits estrictament energètics i de capacitat d’actuació directa per part de l’ajuntament, és a dir:

• Enllumenat públic. • Semàfors. • Equipaments municipals. • Flota de vehicles. • Transport públic. 2.4.1. Electricitat

Emissions (t) Sector Consum _(kWh) CO2 CH4 N2O CO2eq Enllumenat públic 6.313.444 3.037 3.037 Semàfors 569.869 274 274 Equipaments municipals 3.521.407 1.694 1.694

Flota de vehicles municipals

i serveis externalitzats 0 0 0

Transport públic 0 0 0

Total 10.404.720 5.005 5.005

(26)

Taula 2.29. Emissions associades al consum elèctric (2007) Emissions (t) Sector Consum _(kWh) CO2 CH4 N2O CO2eq Enllumenat públic 5.944.593 2.859 2.859 Semàfors 427.142 205 205 Equipaments municipals 3.225.973 1.552 1.552

Flota de vehicles municipals i

serveis externalitzats 0 0 0

Transport públic 0 0 0

Total 9.597.708 4.616 4.616

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament

2.4.2. Gas natural

Taula 2.30. Emissions associades al consum de gas natural (2005)

Consum Emissions (t) Sector m3 tep kWh CO2 CH4 N2O CO2eq Enllumenat públic 0 0 0 0 0 0 0 Semàfors 0 0 0 0 0 0 0 Equipaments municipals 347.324 285 3.312.290 612 0,03 0,01 616

serveis externalitzats 0 0 0 0 0 0 0

Transport públic 0 0 0 0 0 0 0

Total 347.324 285 3.312.290 612 0 0 616

Taula 2.31. Emissions associades al consum de gas natural (2007)

Consum Emissions (t) Sector m3 tep kWh CO2 CH4 N2O CO2eq Enllumenat públic 0 0 0 0 0 0 0 Semàfors 0 0 0 0 0 0 0 Equipaments municipals 365.388 300 3.484.559 644 0,03 0,01 648

serveis externalitzats 0 0 0 0 0 0 0

Transport públic 0 0 0 0 0 0 0

Total 365.388 300 3.484.559 644 0 0 648

(27)

2.4.3. Combustibles líquids

Les emissions associades als combustibles líquids (gasoil en el cas de l’Ajuntament) s’han obtingut a partir de les dades de consum de la flota de vehicles municipal i del transport públic urbà, ja que ni l’enllumenat públic ni els semàfors ni els equipaments municipals en consumeixen.

Val a dir, però, que l’Ajuntament només disposa de les dades de consum de la flota de vehicles dels serveis externalitzats (manteniment de l’enllumenat i dels parcs i neteja viària) i no ha pogut aconseguir les dades del consum de la flota de vehicles interna. Respecte el consum del transport públic municipal, aquest consta de 2 línies d’autobús urbanes l’any 2005 i de 3 l’any 2007.

Taula 2.32. Consum de la flota de vehicles pròpia i externalitzada (2005)

Flota vehicles Consum (l gasoil)

Pròpia No disponible

Manteniment enllumenat 9.595

Manteniment parcs 7.230

Neteja viària 85.040

Total 101.865

Taula 2.33. Consum de la flota de vehicles pròpia i externalitzada (2007)

Flota vehicles Consum (l gasoil)

Pròpia No disponible

Manteniment enllumenat 9.595

Manteniment parcs 6.343

Neteja 83.953

Total 99.890

(28)

Taula 2.34. Consum de les línies d’autobús urbanes (2005)

Línies kilòmetres anuals Consum vehicle (l/100km) Consum anual (l)

SB1 294.625 50 147.312

SB2 57.040 30 17.112

SB3 - - -

Total 351.665 - 164.424

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EMT

Taula 2.35. Consum de les línies d’autobús urbanes (2007)

Línies Kilòmetres anuals Consum vehicle (l/100km) Consum anual (l)

SB1 311.601 50 155.801

SB2 49.968 30 14.990

SB3 42.488 30 12.746

Total 404.057 - 183.537

A partir dels consums explicitats a les taules anteriors es calculen les emissions associades als combustibles líquids (gasoil, en aquest cas) per als anys 2005 i 2007:

Emissions (t) Sector Consum (l _gasoil)

CO2 CH4 N2O CO2eq

Enllumenat públic 0 0 0 0 0

Semàfors 0 0 0 0 0

Equipaments municipals 0 0 0 0 0

i serveis externalitzats 101.865 269 0,01 0,01 273

Transport públic 164.424 434 0,02 0,02 441

Total 266.289 703 0,04 0,04 715

(29)

Emissions (t) Sector Consum (l _gasoil)

CO2 CH4 N2O CO2eq

Enllumenat públic 0 0 0 0 0

Semàfors 0 0 0 0 0

Equipaments municipals 0 0 0 0 0

i serveis externalitzats 99.890 264 0,01 0,01 268

Transport públic 183.537 484 0,03 0,03 492

Total 283.428 748 0,04 0,04 761

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EMT i l’Ajuntament

2.4.4. Resum d’emissions de l’Ajuntament

Els valors obtinguts a les taules anteriors s’han agrupat per àmbits i font energètica a les taules següents. Com es pot observar el consum de l’Ajuntament ha disminuït gairebé un 5% en els dos anys analitzats.

Taula 2.38. Emissions per sectors de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (2005) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector

Electricitat Gas Natural Combustibles líquids Total

Enllumenat públic 3.037 0 0 3.037

Semàfors 274 0 0 274

Equipaments municipals 1.694 616 0 2.310

serveis externalitzats 0 0 273 273

Transport públic 0 0 441 441

Total 5.005 616 715 6.335

(30)

Taula 2.39. Emissions per sectors de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (2007) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector

Electricitat Gas Natural Combustibles líquids Total

Enllumenat públic 2.859 0 0 2.859

Semàfors 205 0 0 205

Equipaments municipals 1.552 648 0 2.199

serveis externalitzats 0 0 268 268

Transport públic 0 0 492 492

Total 4.616 648 761 6.025

Taula 2.40. Variació de les emissions de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector 2005 2007 Variació Enllumenat públic 3.037 2.859 - 5,8% Semàfors 274 205 - 25,0% Equipaments municipals 2.310 2.199 - 4,8% Flota de vehicles 273 268 - 1,9% Transport públic 441 492 + 11,6% Total 6.335 6.025 - 4,9%

(31)

3. DIAGNOSI

L’objectiu del present capítol, realitzat a partir de les dades obtingudes en el inventari d’emissions, és posar de manifest els principals sectors i activitats emissores, així com fixar els punts forts i febles de la petjada climàtica de Sant Boi de Llobregat. Aquesta no vol ser una diagnosi massa extensa, ni vol repetir el contingut del document IV del PAES (document de síntesi), sinó que ambdós s’han de veure com dos documents complementaris. La present diagnosi, volgudament concisa i intencionada com es demana a la metodologia dels PAES facilitada per la Diputació, es construeix amb la voluntat de ser eficient i útil per ajudar a enfocar l’estratègia de manera correcta, i a dissenyar el pla d’acció de manera eficient i prioritzada. Un Pla d’acció que pugui incidir en aquells punts que suposin una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle més significatives i amb un cost/benefici adequat per a la societat de Sant Boi de Llobregat.

3.1. Emissions del municipi

3.1.1. Balanç global al municipi

Els sectors que composen el consum energètic del municipi són els sectors econòmics clàssics –primari (agricultura), secundari (indústria) i terciari (serveis)-, el domèstic, el transport, el cicle de l’aigua i els residus. Cal recordar que el sector serveis també inclou l’Ajuntament.

Les emissions al municipi han disminuït en el període 2005-2007 un 0,1%. Pel que fa a la contribució de cada sectors a les emissions totals, el més important és amb diferència el transport, ja que arriba al 37% i el 38% del total els anys 2005 i 2007 respectivament. El segueixen el sector serveis, domèstic i la indústria. A més distancia, trobem el cicle de l’aigua i dels residus i el sector primari de l’economia. La majoria de sectors no han experimentat variacions importants al període 2005-2007, excepte el sector serveis (una pujada del 13%) i la indústria (una baixada del 17%). Segurament aquestes dues magnituds es poden explicar en part per la terciarització de l’economia de Sant Boi de Llobregat, fenomen que es dóna en moltes de les ciutats mitjanes de Catalunya. Aquestes variacions es poden observar en la figura 3.1.

(32)

Figura 3.1. Contribució i evolució dels sectors a les emissions del municipi

Font: Elaboració pròpia. Es percentatges de la barra de cada any representen el pes relatiu de cada sector en les emissions anuals, mentre que els percentatges situats a la dreta de la figura representen les variacions intrasectiorials de cada sector, així p.ex: del 2007 al 2005 el sector serveis ha augmentat un 13%, cosa que ha produït que amb les variacions que també s’han donat en cada un dels sectors, al 2007 el sector serveis contribueixi en un 24% de les emissions total, mentre que en el 2005 ho feia amb un 21%.

3.1.2. Les emissions de GEH del sistema de mobilitat del municipi

Com s’ha esmentat anteriorment, el sector del transport i la mobilitat és el principal emissor de GEH de Sant Boi de Llobregat amb diferència, i el seu pes en la contribució total fins i tot augmenta del 2005 al 2007.

La figura 3.2 mostra en detall les emissions d’aquest sector, i indica també quin és el percentatge de contribució del transport públic a les emissions totals de la mobilitat. Com es pot observar, tot i que les emissions del transport públic han augmentat un 12% per la posada en funcionament de la nova línea SB3 del 2005 al 2007, el seu pes en les emissions del sector transports és molt poc significativa.

Tot i que la metodologia del PAES considera que el sector global de la mobilitat municipal no és un àmbit directe de l’Ajuntament, sí que la gestió de la mobilitat local és competència de l’Ajuntament, i atès que és el principal emissor de GEH municipal, calen mesures decidies per revertir aquesta situació.

(33)

Figura 3.2. Emissions del sector mobilitat de Sant Boi de Llobregat i contribució del transport públic.

3.1.3. Comparativa de les emissions per càpita de Sant Boi i Catalunya

Les emissions totals del municipi han estat comparades amb les del conjunt de Catalunya (obtingudes del Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic) i s’han relativitzat al nombre d’habitants de cadascun dels àmbits.

Taula 3.1. Emissions per càpita a Sant Boi i comparació amb Catalunya Àmbit totals 2005 Emissions

(t CO2-eq)

Habitants Emissions per càpita 2005 (t CO2-eq/hab)

Sant Boi 318.134 81.181 3,92

Catalunya 59.251.920 6.995.206 8,47

Les emissions per habitant a Sant Boi de Llobregat són sensiblement inferiors a les del global de Catalunya. Això és degut a que al municipi no hi ha cap gran emissor de GEH (generació d’energia, cimentera, siderúrgia, etc.), però també que no s’han calculat, degut a l’absència de dades, les emissions produïdes pel consum de gas natural i GLP.

(34)

3.2. Emissions de l’Ajuntament

Les emissions de l’Ajuntament van significar un 2% de les emissions totals de GEH del municipi de Sant Boi de Llobregat l’any 2005 i un 1,9% l’any 2007.

Segons la metodologia dels PAES, els àmbits que signifiquen l’aportació en emissions de GEH de dependència directa de l’Ajuntament, són:

• Enllumenat públic. • Semàfors.

• Equipaments municipals. • Flota de vehicles.

• Transport públic urbà.

D’aquests àmbits, el que va contribuir en major mesura a les emissions de GEH l’any 2005 va ser l’enllumenat públic, amb un 48% de les emissions, seguit dels equipaments municipals amb un 36% del total. La quota de la resta d’àmbits (semàfors, flota de vehicles i transport públic) és força més reduïda, amb valors entorn al 5%, tal i com es pot observar en la figura 3.3. L’any 2007 el consum energètic manté proporcions similars, essent els sectors de l’enllumenat públic i els equipaments municipals els més consumidors dels àmbits competència directa de l’Ajuntament.

Figura 3.3. Contribució i evolució dels sectors a les emissions de l’Ajuntament

Font: Elaboració pròpia. En la figura es poden veure els percentatges de variació (números localitzats a la dreta de la figura) que s’han donat en el període dins de cada sector. És a dir, p.ex: Els semàfors han reduït un 25% les seves emissions i això ha fet que en la cistella global d’emissions de l’àmbit de l’ajuntament, el seu pes es reduís del 4% al 2005 a un 3% al 2007.

(35)

La reducció intraàmbit més important correspon als semàfors (un 25%) degut a que, dels 1.940 semàfors de la ciutat, 385 (un 20%) van canviar les bombetes tradicionals d’incandescència per d’altres de tecnologia LED, molt més eficient energèticament. L’enllumenat públic ha reduït també sensiblement el seu consum degut a que, de les 9.800 làmpades de la ciutat, 285 (un 3%) van reduir la seva potència de 150 a 70 W, ja que en aquests punts la intensitat lumínica necessària ho permetia.

La reducció obtinguda en els equipaments ha estat del 5%. Però a part d’analitzar les emissions degudes al conjunt del seu consum, s’han analitzat en detall 10 dels equipaments més representatius del municipi. En aquests equipaments s’han dut a terme Visites d’avaluació energètica (VAE) segons la metodologia pròpia de la Diputació de Barcelona. Aquestes visites han permès conèixer millor la gestió energètica dels equipaments municipals, així com dissenyar posteriorment mesures adhoc per reduir-ne les emissions. El criteri de selecció dels equipaments, de mutu acord amb els tècnics municipals, ha estat el d’agafar equipaments significatius, d’àmbits variats i amb un consum més elevat.

A la taula 3.2 es mostren els consums per aquests deu equipaments en els anys 2005 i 2007 i la variació que han experimentat en aquests anys. Molts d’ells augmenten el seu consum, de manera que la causa del descens d’un 5% experimentat en el còmput global cal buscar-la en una disminució del consum dels equipaments més petits del municipi. Val a dir també que molts d’ells presenten particularitats explicitades a les notes al peu.

(36)

Taula 3.2. Evolució del consum dels 10 equipaments més representatius del municipi Consum (kWh) Equipament 2005 2007 Variació 2005-2007 Poliesportiu La Parellada 476.011 470.978 - 1%4

Casal de Barri Can Massallera 369.600 411.190 11%5

Casa de la Vila 450.704 473.383 5%

CEIP Fernández Lara 79.361 86.805 9%

Serconsa 244.205 278.140 14%6

Casal de Barri L’Olivera 312.669 269.052 -14%

Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer 358.377 583.559 63%7 Comissaria de la Policia Municipal N.D. 198.415 N.D.

Casal de Barri Camps Blancs 167.448 162.136 -3%

CEIP Marianao 106.170 124.270 17%8

D’altra banda, en la taula 3.3 s’ha comparat el consum d’aquests equipaments amb uns valors mitjans per a cada tipus d’equipament establert per la Diputació de Barcelona a partir d’auditories energètiques realitzades entre l’any 1995 i 2005. La conclusió és que existeix una gran variabilitat en la comparació del seu consum amb els valors mitjans establerts. D’aquesta comparació en resulta un valor de referència, sense establir, però, que el consum de referència resultant de les auditories de la Diputació sigui el valor objectiu. És a dir, es tracta de valors orientatius. Alguns dels equipaments de Sant Boi de Llobregat presenten particularitats respecte als equipaments tipus de referència que es detallen a les notes al peu.

4

5

A l'any 2006 es va instal·lar calefacció elèctrica a la sala de la 3era edat i més aparells de climatització en altres dependencies.

6

S’ha augmentat la superfície dedicada a oficines i vestidors. 7

La biblioteca va ser inaugurada a mitjans de 2005. 8

(37)

Taula 3.3. Comparació del consum dels 10 equipaments més representatius del municipi amb els valor mitjans proporcionats per la Diputació de Barcelona

Equipament _{d’equipament}Tipus Consum mitjà _(kWh/m2

)

Consum 2007

(kW/m2) Diferència

Poliesportiu La Parellada Centre esportiu 227 102 -55%

Casal de Barri Can Massallera Local social 104 56 -46%

Casa de la Vila Administració 133 201 51%9

CEIP Fernández Lara Centre educatiu 91 19 -79%

Serconsa Administració 133 45 -66%10

Casal de Barri L’Olivera Local social 104 117 12%

Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer Biblioteca 97 147 51%

Comissaria de la Policia Municipal Administració 133 169 27%11

Casal de Barri Camps Blancs Local social 104 163 56%

CEIP Marianao Centre educatiu 91 27 -70%

La flota de vehicles ha mantingut pràcticament constant les seves emissions, ja que el nombre de vehicles i el tipus de combustible dels serveis externalitzats (manteniment de l’enllumenat, parcs, i neteja viària) s’ha mantingut estable. En l’anàlisi de les emissions degudes a la flota de vehicles de l’ajuntament només s’ha pogut analitzar el consum i les emissions dels serveis externalitzats, perquè l’Ajuntament no coneix el consum dels vehicles interns. Aquest fet suposa una disfunció en el càlcul de les emissions del municipi, i es tindrà en compte a l’hora de realitzar les propostes del Pla d’Acció..

Finalment, respecte el transport públic, com ja s’ha esmentat, la causa de l’augment d’un 12% en les seves emissions cal cercar-lo en què l’any 2006 es va posar en marxa una nova línia d’autobús, la SB3, que complementava el servei ofert per les línies SB1 i SB2. Així mateix, tot i que la metodologia del PAES segrega el transport públic de la resta de la mobilitat, la diagnosi i les propostes de mesura es plantegen conjuntament, perquè ambdós són parts d’un mateix àmbit que s’ha d’analitzar i on s’ha d’actuar de manera integrada.

En conclusió, les emissions de GEH de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat han experimentat un descens global del 4,9%, fet que cal atribuir principalment a les reduccions als àmbits de l’enllumenat públic, equipaments i semàfors, que han aconseguit compensar la pujada del transport públic.

(38)

3.3. Potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions

municipals

Com ja s’ha esementat (vegeu 2.3), la generació local d’energia no és gens significativa, de manera que s’ha de dedicar una atenció especial al potencial que encara té Sant Boi de Llobregat per autoabastir-se d’energia.

A partir de les visites d’avaluació energètica realitzades a 10 equipaments municipals, s’ha analitzat quines són les possibilitats d’implementació d’energies renovables en aquestes instal·lacions. Bàsicament, i degut a les característiques tant dels edificis com del municipi, es proposa la instal·lació de plafons solars fotovoltaics en la meitat d’ells. A la taula 3.4 es descriu l’actuació proposada, la inversió econòmica que suposaria i la producció anual estimada. En total, el potencial de producció als 10 equipaments analitzats és de 468.100 kWh/any.

A la figura 3.4 es mostren imatges de les cobertes d’alguns dels edificis visitats. Un d’ells, concretament la coberta de la comissaria de la Policia Local, ja disposa d’instal·lació d’energia solar tèrmica (ACS). El CEIP Fernández Lara acull la coberta amb el potencial d’aprofitament més elevat, degut a les seves notables dimensions.

Figura 3.4. Coberta de la comissaria de la Policia Local

Figura 3.5. Coberta del CEIP Fernández Lara

(39)

renovable _(kWh) estimada (€)

Serconsa ---

Presenta un coberta de fibrociment d’uns 5.750 m2

, tanmateix aquesta és inclinada en direcció E, no és transitable i l’estructura metàl·lica que la sustenta no permet la instal·lació de plafons fotovoltaics o tèrmics. Policia municipal Fotovoltaica (ja disposa d’instal·lació de solar tèrmica)

Es pot realitzar una instal·lació solar fotovoltaica a la coberta (plana i transitable) de la comissaria de la policia local. La coberta no té ombres incidents i l’orientació pot esser òptima.

La coberta té una superfície de total de 773 m2

, dels quals aproximadament 200 m2

poden

esser dotats amb panells fotovoltaics. 197.000 50.333 14.597

Casal de barri

Camps Blancs ---

Malgrat tenir una coberta plana i transitable d’aproximadament 720 m2

, es desaconsella la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques pels actes vandàlics registrats fins al moment (robatoris, danys a l’equipament, impactes de pedres a la maquinària de climatització ubicada a la coberta, etc.). No té ACS.

CEIP Fernandez

Lara Fotovoltaica

Disposa d’una coberta plana i transitable d’aproximadament 2.430 m2

, els quals podrien esser

aprofitats en la seva pràctica totalitat (1.700 m2

) per a la instal·lació de panells fotovoltaics. Hi

ha algun episodi de vandalisme però no és habitual. 669.800 171.133 49.629

CEIP Marianao Fotovoltaica

Disposa de diverses tipologies de coberta. Disposa d’una 2.000 m2

de coberta plana, transitables, lliures d’ombres i orientació òptima. S’estima que s’hi podria realitzar una

instal·lació fotovoltaica de 1.500 m2. No presenta demanda d’ACS. 591.000 151.000 43.790

Poliesportiu La

Parellada ---

Malgrat disposar de 2.900 m2 de coberta plana, aquesta no és transitable i està disposada

sobre l’estructura d’acer de l’equipament, fet pel que no es recomana la instal·lació de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques.

Casa de la Vila --- Ja disposa d’instal·lació solar fotovoltaica i no presenta demanda d’ACS, pel que no es

recomana cap nova instal·lació.

Casal de barri

Can Massallera ---

És un edifici catalogat, amb una arquitectura singular i diverses cobertes inclinades en vàries direccions. No es considera adient la instal·lació de panells tèrmics o fotovoltaics en coberta.

Casal de barri

L’Olivera Fotovoltaica

Del total de la coberta existent, la qual és plana i transitable, resten uns 550 m2 lliures

d’ombres i obstacles. Així es podria realitzar una instal·lació fotovoltaica de 350 m2 amb un

orientació òptima. Una de les cobertes ja està ocupada per una instal·lació solar tèrmica destinada a un equipament annex.

(40)

3.4. Gestió energètica de l’Ajuntament

L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat duu a terme una gestió energètica centralitzada mitjançant els serveis municipals, amb l’objectiu de minimitzar la dispersió de les responsabilitats. A més, per tal de disposar de dades actualitzades, aquest servei utilitza una aplicació específica de comptabilitat energètica.

Tanmateix, no es disposa de la figura de gestor energètic i no és habitual la formació energètica dels gestors d’instal·lacions municipals.

3.5. Conclusions

Les principals conclusions detectades a la diagnosi són:

• Emissions associades al municipi: s’han mantingut pràcticament constants en el període 2005-2007, amb un descens global de tan sols el 0,1%. El principal sector emissor del municipi és el del transport/mobilitat urbana, amb valors propers al 40% del total. En segon lloc hi trobem els serveis, que el 2007 representaven un 24% de les emissions, i en tercer lloc el domèstic, amb un 16%.

• Potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions municipals: El grau d’autoabastament energètic al municipi és molt baix. En aquest sentit, en consonància amb les línees estratègiques de la mateixa Diputació, es proposarà la instal·lació de panells solars fotovoltaics en alguns dels equipaments municipals del municipi, ja que s’ha conclòs que hi ha un potencial d’instal·lació de 4.350 m2 de panells que podrien produir 468.100 kWh/anuals, és a dir, multiplicaria per més de 200 la producció energètica del municipi l’any 2007. Els equipaments susceptibles d’instal·lar energia solar fotovoltaica són:

o Les instal·lacions de la policia municipal. o Els CEIPs Fernández Lara i Marianao. o La biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. o El casal de barri l’Olivera.

• Emissions associades a l’Ajuntament: L’evolució d’aquestes emissions, han experimentat un descens global del 4,9%, reflexa les iniciatives que ja ha realitzat l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat en els darrers anys per disminuir la seva petjada energètica. En aquest sentit, abans de la signatura del pacte dels alcaldes/esses, l’Ajuntament ja havia endegat mesures de reducció de consum energètic en els àmbits de l’enllumenat públic, equipaments i semàfors, que han aconseguit compensar la pujada del transport públic. Tot i aquest descens, no hem d’oblidar que l’Ajuntament està inclòs en les emissions globals del municipi, i que per tant, ell ha de continuar fent l’esforç de reducció d’emissions per contribuir a l’emissió global al municipi i com a fet exemplaritzador i de lideratge davant tota

(41)

la ciutadania de Sant Boi. Aquest esforç es materialitzarà amb les mesures del present Pla d’Acció, com la creació d’un gestor energètic, la millora en els equipaments, etc.

(42)

4. ESTRATÈGIA

4.1. Objectius estratègics de reducció

L’Objectiu global del PAES de Sant Boi Llobregat és reduir l’any 2020 en més d’un 20% (respecte el 2005) les emissions dels àmbits de compromís del PAES:

• Serveis. • Transport. • Domèstic. • Cicle de l’aigua. • Residus.

S’ha de tenir en compte que dins dels serveis i el transport s’inclouen els àmbits directes de l’Ajuntament: • Enllumenat. • Semàfors. • Equipaments. • Flota de vehicles. • Transport públic.

Per tant, a l’hora de definir objectius estratègics de reducció es treballarà a dos nivells: • D’una banda s’establirà l’objectiu per a tot el municipi de reducció en els àmbits

PAES d’un 20%.

• D’altra banda, s’implantarà un objectiu específic de reducció dels àmbits directes de l’ajuntament, aquest objectiu de reducció serà de més del 20%, ja que és l’administració responsable del govern municipal i signant del pacte, i per tant, ha de realitzar un esforç més gran i exemplificador.

Les taules 4.1 i 4.2 concreten els valors objectiu respecte les emissions de 2005 i 2007 per als àmbits municipal-PAES i Ajuntament.

(43)

Taula 4.1. Emissions de GEH dels àmbits PAES del municipi.

Emissions GEH (t CO2-eq) Sector

2005 2007 _2005-2007Variació Objectiu ₂₀₂₀ _2005-2020Variació

Serveis 66.463 75.433 + 13% Transports/mobilitat 119.115 119.687 0% Domèstic 48.939 49.419 + 1% Cicle de l'aigua 2.631 2.586 - 2% Residus 22.192 21.466 - 3% Total 259.339 268.591 +3,5% 207.471 -20%

Tot i que les emissions totals (incloent els sectors primaris i industrials) entre el 2005 i 2007 han disminuït un 0,1% (veure punt 3.1.1.), les emissions àmbit PAES han augmentat un 3,5%, així que l’esforç del municipi ha de ser molt important.

Taula 4.2. Emissions de GEH dels àmbits directes de l’Ajuntament. Emissions GEH (t CO2-eq) Sector

2005 2007 _2005-2007Variació Objectiu ₂₀₂₀ _2005-2020Variació

Enllumenat públic 3.037 2.859 - 5,8% Semàfors 274 205 - 25,0% Equipaments municipals 2.310 2.199 - 4,8% Flota de vehicles 273 268 - 1,9% Transport públic 441 492 + 11,6% Total 6.335 6.025 - 4,9% 5.068 -20%

Pel que fa a les emissions directes de l’Ajuntament, l’objectiu mínim demanat també és el del 20%. Objectiu que ha de complir de manera folgada, per tal de posicionar-se com a capdavanters en el municipi en la reducció d’emissions, i així explicitar el compromís en la lluita contra el canvi climàtic.

(44)

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 - 20% - 50%

4.2. Projecció d’escenaris d’emissions de GEH dels àmbits d’actuació

Per plasmar de manera gràfica els objectius estratègics descrits anteriorment, es presenten una sèrie d’escenaris amb les projeccions tendencials i les fites a assolir. Concretament els gràfics mostren l’evolució de les emissions de GEH des de l’any base (2005) fins l’any 2020 en dos escenaris:

• Escenari tendencial (alternativa zero): tendència que seguirien les emissions de GEH de continuar amb les accions actuals, sense canvis significatius en la política de l’administració.

• Escenari Pacte d’Alcaldes/esses: tendència que han de seguir les emissions de GEH per assolir l’objectiu de reducció del 20% l’any 2020 respecte l’any 2005.

4.2.1. Evolució del municipi

Les emissions en el global del municipi van disminuir en el període 2005-2007 un 0,1%, però en canvi les emissions del municipi dels àmbits PAES (global menys indústria i primari) van augmentar un 3,5%. Si s’analitza el tendencial d’aquesta previsió en resulta un xifra extrapolada a l’any 2020 de 420.000 tCO2eq, un 30% superior a la xifra del 2005

i un 50% més de l’objectiu del PAES per el 2020. Tant la previsió tendencial com el consum actual del 2007 es troben allunyats de l’objectiu de reducció per a l’any 2020 fixat pel Pacte d’Alcaldes/esses.

Figura 4.1. Evolució de les emissions de GEH de l’àmbit del municipi pels àmbits PAES en l’escenari tendencial i en l’escenari del Pacte d’Alcaldes/esses