Generalitat de Catalunya Departament d'Educació
Camps d'Aprenentatge
CAMP D’APRENENTATGE DEL DELTA DE L’EBRE
Quadern de treball
3r Cicle. Educació primària
Conèixer l’Ebre:
Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre
Sant Carles de la Ràpita, 2005 ©
Quadern de treball
Educació Primària, 3r Cicle
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Camps d’Aprenentatge
Conèixer l’Ebre:
el galatxo d’en Sorrapa
Nom ________________________________________ nivell ______________ Centre ________________________ Localitat __________________________
Activitats que s’han de fer abans de vindre:
Pàgina 7 Els rius i els deltes de Catalunya.
Pàgina 8 El DNI de l’Ebre i del teu riu.
Pàgina 9 Com t’imagines l’Ebre?
Pàgina 15 Utilització del microscopi
Quan facis aquestes activitats, marca-les
A TINDRE EN COMPTE
Material que cal portar:
“Cangur” o anorac (segons climatologia) Peça d’abric per a la barca
Calcer de camp. Cantimplora.
Motxilla d’esquena.
Carpeta, llapis, goma i colors. Prismàtics (recomanable). Càmera de fotos (opcional). Gorra.
Loció contra els mosquits (al maig, juny i octubre).
Sobre el comportament:
A les sortides caldrà respectar les pertenències i faenes de les persones que
treballen i de l’entorn natural (no llançar papers, menjar, etc.) Respecta també la faena dels teus companys, participa del treball del teu grup i de tota la classe en general.
6
Descobrim l’Ebre
El riu Ebre és el responsable de l’existència del Delta. Amb 908 Km de llarg i 85.000 Km2 de conca - el 17% de la superfície de la península ibèrica - és el 42è riu més gran del món i un dels més importants dels que desemboquen al Mediterrani.
La gran extensió de la conca i l’alçada de les muntanyes que hi formen part -especialment els Pirineus - fan que el cabal de l’Ebre siga molt important si el comparem amb altres rius mediterranis.
Aquest cabal, però, és molt variable, segons les estacions de l’any, amb uns màxims a la primavera i uns mínims a l’estiu. En circumstàncies climatològiques determinades hi pot baixar molta aigua en poc temps i formar el que es diu “riuada” fet que pot produir la inundació temporal d’algunes terres pròximes al riu. Això ho saben molt bé els habitants de les Terres de l’Ebre.
Tot això ha canviat molt des de mitjans del segle XX. La construcció de grans embassaments al llarg del riu, fets per a produir electricitat o emmagatzemar aigua per a regar conreus, ha permés regular a voluntat el cabal del riu i evitar l’efecte de les riuades.
Per un altre costat, aquests embassaments retenen quasi tots els sediments que transporta el riu i que són necessaris per a continuar formant el Delta, i també poden reduir els cabals d’aigua que arriben a la desembocadura.
Per a investigar totes aquestes qüestions, i d’altres, et proposem que realitzes un viatge en barca per dins del riu fins a la desembocadura. Podràs així observar bé com és, quina és la fauna i flora que l’habita i quines són les activitats que realitza la gent que viu del riu, i d’aquesta manera comprovar si l’Ebre és com esperaves, si ha canviat en el temps i fins i tot si canvia al llarg del teu itinerari.
7
ELS RIUS I ELS DELTES DE CATALUNYA
Amb l’ajut d’un atles localitza i escriu el nom, en aquest mapa mut, dels següents rius catalans: l’Ebre, el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Francolí, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià, i el riu més proper a la teua ciutat o al teu poble.
Pinta de color groc els deltes dels rius: la Tordera, el Besòs, el Llobregat i l’Ebre.
8
Itinerari pel riu Ebre
L'EBRE I EL TEU RIU
DNI de l'Ebre:
Nom: Ebre (antigament Híber)
Lloc de naixement: Fontibre i Pico Tres Mares.
Desembocadura: Galatxo de Sorrapa (delta de l'Ebre).
Comunitats autònomes per on passa: Cantàbria, Euskadi, Castella-Lleó, Navarra,
La Rioja, Aragó i Catalunya.
Superfície de la conca: 85. 001 Km2 (17% de la superfície peninsular). Longitud: 908 Km
Cabal mitjà (1.988-1991): 210 m3/sg.
Cabal màxim registrat (riuada 1907): 12.000 m3. Cabal mínim registrat (1988): 75 m3/sg.
Nombre d’embassaments a la conca (1.986): 104
DNI del teu riu:
9
COM T’IMAGINES L’EBRE?
Ara que ja has expressat la teua opinió sobre aquestes qüestions al voltant del riu Ebre, se t’ocorre què
fer per a comprovar-les?... La gent del Cd’A, veritables “llops de riu”, et proposem l’observació dels darrers quilòmetres del riu Ebre. T’hauràs de fixar què passa a les vores i a dins el riu. En acabar et tornarem a plantejar les mateixes qüestions.
Anota tres diferències i tres semblances, fàcils de comprovar avui, entre l’Ebre i el riu que tens més a
prop de casa teua:
L’Ebre i el ... es diferencien en ... L’Ebre i el ... s’assemblen en ...
Activitat prèvia al teu centre
no ho sé
A les vores del riu, trobarem més arbres quan més a prop del mar hi siguem Quan més a prop del mar estem, més ocells podrem veure L’arròs és l’únic conreu que pot fer-se a la vora del riu Navegant veurem tot d’elements relacionats amb el que es fa a la vora del riu Tota l’aigua del riu és, evidentment, aigua dolça L’aigua del mar pot entrar pel riu En una gota d’aigua podrem trobar molts d’animals i moltes plantes La llum del sol pot travessar l’aigua del riu i arribar al fons L’aigua del riu és de color verd perquè al fons hi ha plantes verdes arraïlades
estic d’acord no n’estic no ho sé Abans de l’exploració estic d’acord no n’estic Després de l’exploració
10
El “bingo” del riu
Pots emplenar aquest plànol amb el nom de les parts que conegues (illes, goles, pobles, etc.)
Marca l’itinerari de la barca en línia discontínua sobre el plànol. Marca les parades de treball sobre el plànol amb els següents símbols, segons les mesures o mostres recollides que es fan: Recollir aigua:
Mesurar transparència:
12
El que he vist:
Relacionat amb la vegetació natural
Relacionat amb els animals
Fet per la gent
Quins elements vats a l’Ebre pots obser-var també al teu riu ?
Quins elements no
13
El riu: dolç o salat?
Hi ha gent que assegura que l’aigua del mar pot muntar riu amunt alguns dies o èpoques de l’any. És possible això?
Investiguem-ho!
Us proposem que, des de la barca, agafeu mostres d’aigua del riu a diferents llocs i profunditats al llarg de l’itinerari. Per a fer-ho utilitzareu una ampolla que hem dissenyat per a aquesta funció i guardareu l’aigua recollida en diferents recipients.
Situa sobre el dibuix de la part inferior els punts de mostreig d’aigües i la penetració de la falca salina tal com l’has trobada el dia que has fet l’activitat.
Escriu les conclusions a què heu arribat realitzant aquesta experiència:
14
El riu: dolç o salat?
Hi ha gent que assegura que l’aigua del mar pot muntar riu amunt alguns dies o èpoques de l’any. És possible això? Investiguem-ho!
Us proposem que, des de la barca, agafeu mostres d’aigua del riu a diferents llocs i profunditats al llarg de l’itinerari. Per a fer-ho utilitzareu una ampolla que hem dissenyat per a aquesta funció i guardareu l’aigua recollida en diferents recipients.
Posteriorment, al laboratori del Camp d’Aprenentatge analitzareu -seguint els passos que us indiquem- la salinitat d’aquestes mostres per veure si es tracta d’aigua dolça, salada o salobre.
Mostra
número Lloc derecollida Profunditaten metres Densitat del’aigua Mil·ligramsde sal en 250 ml d’aigua
Color de les sals
Dades recollides a la barca
Dades recollides al taller
Activitat al laboratori
15
La vida en una gota
UTILITZACIÓ DEL MICROSCOPI
REVÒLVER LENTS OBJECTIUS
2
C o l . l o c a l a p r e p a r a c i ó en la platina1
Il.lumina el tub movent l’espill4
Una vegada tens la gota ben enfocada j a p o t s o b s e r v a r5
Si vols augmentar l a i m a t g e p o s a l ' o b j e c t i u s e g ü e n t3
e n f o c a l a p r e p a r a c i ó girant els c a r a g o l s d ' e n f o c a m e n t PLATINA LENT OCULARActivitat prèvia al teu centre
Diuen que a l’aigua dels rius, llacs i mars hi viuen també una multitud de petits organismes microscòpics que no veiem a simple vista i que donen de menjar a molts dels animals que hi viuen. És el que els científics anomenen “plàncton”.
Et proposem que, des de la barca, utilitzes una mena de xarxa especial feta per a poder “pescar” aquests diminuts organismes i que els científics anomenen mànega de plàncton”. És una mena d’embut fet d’una xarxa de niló molt fina i que s’arrossega submergida dins del riu durant una estona, a poca velocitat per què no es trenque.
Com aquests organismes són microscòpics, posarem l’aigua filtrada dins d’un pot menut i posteriorment la portarem al laboratori del Camp d’Aprenentatge per tal de
mirar-la al microscopi, a veure si hi trobem alguns d’aquests organismes i els podem
observar i estudiar.
16
OBSERVACIÓ DEL PLÀNCTON
Si mirem al microscopi l’aigua filtrada amb la mànega de plàncton podem veure que hi ha multitud d’organismes vius amagats en una gota d’aigua. Fixa’t en un que t’agrade i dibuixa’l.
Activitat al laboratori
De color...
Oh, no tinc color!
El meu cos recorda...
Em bellugo?
Mira que faig!
Els de meua familia ens diem...
Formo part del FITOPLÀNCTON
Formo part del ZOOPLÀNCTON
17
Anota la profunditat del riu i la del disc de Secchi corresponent a una de les pa-rades realitzades en la barca.
Què ens indica el disc de Secchi?
Creus que hi ha plantes aquàtiques al fons del riu? Per què?
Llavors, per què veiem les aigües del riu de color verd?
Explica quina importància té el plàncton per als animals que viuen al riu i a la mar de l’Ebre.
Av. Constitució, 67 / 43540 Sant Carles de la Ràpita Tel/Fax. 977 74 17 10 Correu-E: [email protected] http://www.xtec.cat/cda-delta Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Camps d'Aprenentatge
