Internet: http://www.bcn.es Núm. 3 / Any XC 30 de gener de 2003 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 22-XI-2002 ... 102 Acords sessió 20-XII-2002 ... 129
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Denominació de carrers ... 135
Consells Municipals de Districte Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessió 10-X-2002 ... 136
Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 10-XII-2002 ... 137
Anuncis
Llicències d’obres. Novembre i desembre
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 22 de novembre de 2002 i aprovada el dia 20 de desembre de 2002
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-dos de novembre de dos mil dos, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Ar-gudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Bel-tran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Mara-villas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmacula-da MoraleInmacula-da i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Mag-dalena Oranich i Solagran, Joana M. Ortega i Ale-many, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Lle-vadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Casti-llo, Eduard García i Plans, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carrei-ras, Miguel E. Arredonda i Palacio-Valdés, Jesús Maestro i García i Eugeni Forradellas i Bombardó, as-sistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello i la Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 25 d’octubre de 2002, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’octubre de 2002 (S1/D/2002 4301), que designa l’Im. Sr. Vladimir De Semir i Zivojnovic representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Social de la Universitat Politèc-nica de Catalunya, en substitució del Sr. Josep M. Ve-gara i Carrió.
2. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’octubre de 2002 (S1/D/2002 4303), que designa l’Im. Sr. Joaquim Forn
i Chiariello representant de l’Ajuntament de Barcelo-na a l’Assemblea General del Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona, en substitució del Sr. Josep Miró i Ardèvol.
3. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’octubre de 2002 (S1/D/2002 4302), que designa el Sr. Lluís Garriga i Paituví representant de l’Ajuntament de Barcelona en la Fundació Privada Centre Internacional de Premsa de Barcelona, en substitució del Sr. Josep M. Balcells i Gené.
b) Mesures de govern
Mg 1. Barcelona acull l’Assemblea General i la Conferència d’Eurociutats 2002.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, fa avinent que la celebració a Barce-lona de l’Assemblea General i la Conferència d’Euro-ciutats 2002 confirma el paper que té Barcelona en el camp internacional i el seu rol actiu de presència, protagonisme i aportació positiva a la construcció eu-ropea des de la perspectiva de les ciutats; que aquesta vegada l’Assemblea d’Eurociutats, xarxa de la qual formen part les ciutats més importants d’Eu-ropa, tindrà una concentració de presència política i institucional que no havia tingut en ocasions anteriors i que és fruit de les relacions internacionals que Bar-celona ha sabut establir i de la seva presència conti-nuada en el fòrums internacionals; i que la reunió té importància tant pel tema que s’hi tractarà, la cultura com a element estratègic del desenvolupament –del qual se’n pot desprendre una aportació cap al Projec-te 2004–, com per l’anàlisi que s’hi farà, de l’esforç que les ciutats han de fer en el procés de construcció d’Europa i de la nova constitució europea, ja que s’hi parlarà de la Convenció Europea i de com les ciutats poden aportar-hi el seu punt de vista, per a una millor defensa dels interessos generals de la ciutadania.
Mg 2. La rehabilitació de Can Jaumandreu obre nous espais per a la millora de l’ocupació.
lampista, serraller, fuster o instal·lador d’energia so-lar; que aquest programa que simultaneja treball i aprenentatge és un dels més interessants per a millo-rar l’ocupació de persones amb dificultats d’inserció laboral i ha estat possible gràcies a les aportacions combinades del Departament de Treball i dels recur-sos del Fons europeus de desenvolupament regional (Feder) i al cofinançament municipal; i que la rehabili-tació permetrà disposar de 4.000 metres quadrats que es dedicaran a orientar, formar, motivar experi-mentar i divulgar noves estratègies per a millorar l’o-cupabilitat de les persones que busquen feina.
Acaba expressant el seu agraïment a tots aquells que han fet possible la rehabilitació, singularment l’equip de Barcelona Activa, SA, i els nois i noies que n’han estat protagonistes.
c) Informes
1. La salut a Barcelona 2001.
La ponent de Salut Pública, Sra. Mayol, després d’advertir que es limitarà a fer una breu presentació d’aquest informe per tal com s’ha convingut amb els Grups que podrà ésser discutit a bastament en la sessió de la Comissió de Benestar Social que es tin-drà el proper més, posa en relleu, primerament, l’es-forç de continuïtat que significa presentar anualment aquest informe des de fa dinou anys; i subratlla que per a la gran majoria de la població barcelonina la seva salut és bona o molt bona, valoració que es manté estable en el temps; i que aquesta percepció subjectiva de la gent està corroborada pels indicadors de salut ja que concretament:
a) En una dècada la mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat i s’han reduït també a la meitat les dones que fumen durant l’embaràs, circumstància que té unes conseqüències molt positives en els seus nadons.
b) La tendència general mostra una disminució o, si més no, l’estabilització de les principals causes de mort, les malalties cardiovasculars o cerebrovascu-lars i alguns tipus de càncer com el de mama.
c) Han disminuït també algunes causes de mortali-tat prematura com la SIDA, la tuberculosi, o la sobre-dosi de drogues il·legals.
d) Hi ha un constant increment de l’esperança de vida, la qual en els últims deu anys s’ha incrementat en tres anys per a les dones i en dos per als homes.
Parla, després, de les principals preocupacions que es desprenen de l’informe:
a) L’increment de la sinistralitat laboral en acci-dents tant greus com mortals, circumstància que exi-geix extremar el compliment de la legislació i intensifi-car les tasques d’inspecció.
b) L’increment, en les noies, dels comportaments de risc pel que fa al consum tant de tabac com de drogues, quan aquests consums estan disminuint en altres sectors de la població, concretament els nois i la població adulta.
c) L’increment emergent dels embarassos d’ado-lescents i de la taxa d’interrupció voluntària de l’em-baràs que arriba al 75% dels produïts en aquest grup d’edat, de manera que, malgrat que les xifres absolu-tes no són alarmants, la prevenció d’aquest tipus d’embarassos reclama una actitud amatent pel que fa a la utilització, per part de les adolescents, dels mit-jans anticonceptius, i, especialment, dels
preserva-tius, igual com, per evitar la transmissió de la SIDA, tampoc es pot abaixar la guàrdia en l’ús d’aquest mit-jà per part dels col·lectius tant homosexuals com he-terosexuals, a pesar de la disminució de la problemà-tica d’aquesta malaltia pel que fa a la seva incidència i a la mortalitat.
d) El fet que, entre les drogues no institucionalitza-des, el consum de cocaïna ha esdevingut predomi-nant, cosa que condiciona el nou Pla de drogodepen-dències que s’està elaborant.
El Sr. Puigdollers considera que l’Informe confirma les línies dels anteriors i que gràcies a la feina, feta entre tots, els ciutadans i ciutadanes de Barcelona gaudeixen d’un molt bon estat de salut; ara bé, per anar per nota, cal millorar algunes coses i en aquest sentit indica:
a) Que el fet que el 22,3% de la població barce-lonina siguin persones més grans de seixanta-cinc anys pot complicar les coses i, per tant, cal anar adoptant mesures que permetin mantenir aquest bon nivell de salut malgrat l’envelliment de la població.
b) Que hi ha un llarg camí per recórrer en la relació entre les persones i els animals domèstics.
c) Que cal actuar sobre les principals causes de la pèrdua d’anys potencials de vida, que són els acci-dents, les sobredosis i els suïcidis, tenint present, però, que en el camp dels accidents els vianants són els que presenten les taxes més altes de letalitat.
Diu, en resum, que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona gaudeixen de bona salut en general, però hi ha aspectes en els quals el govern municipal té en-cara un camí per recórrer, especialment, pel que fa a la relació entre les persones i els animals domèstics i pel que fa a la protecció dels vianants.
La Sra. Treserra, després de felicitar els tècnics re-dactors de l’Informe, que cada any és més consistent, es congratula de l’augment de l’esperança de vida de la població barcelonina; i fa notar:
a) La tendència sostinguda a l’alça de les persones grans que viuen soles, especialment dones, cosa que s’ha de tenir en compte procurant de dissenyar políti-ques que els permetin viure el màxim temps possible a casa seva.
b) La preocupació per l’increment dels factors de risc en les dones joves.
c) La necessitat d’establir unes línies monogràfi-ques per a abordar la problemàtica de l’hepatitis C i els trastorns psicòtics, com s’ha fet en altres patolo-gies, com ara la SIDA.
d) La conveniència de fer una campanya de sensi-bilització sobre els accidents de trànsit, adreçada a les persones grans que solen travessar els carrers per llocs no permesos.
El Sr. Alcalde comenta que aquest informe, que té una continuïtat extremadament positiva, mostra un conjunt de variables que constitueixen la prova del nou indirecta de com estan anant les coses a la Ciu-tat en el terreny de la salut pública; i que quan es dis-cuteixi en la Comissió, caldrà parar especial atenció als accidents relacionats amb les motocicletes i els ci-clomotors, i a la incidència que han tingut en els acci-dents d’aquests vehicles els canvis normatius que au-toritzen a portar un segon passatger.
2. Dades sobre l’escolarització a la ciutat de Barce-lona, curs 2002-2003 i evolució dels quatre darrers cursos.
La presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura, Sra. Subirats, comença la presentació d’aquest infor-me advertint que, per la voluntat de presentar-lo tot just enllestit, es limita a oferir unes dades que, quan si-gui publicat seran oportunament explicades per tal que pugui ésser degudament interpretat, i en les quals es mostra tant la situació en el curs actual com l’evolució que hi ha hagut des de 1999 fins ara, per poder veure les tendències que mostra el sistema educatiu.
Subratlla que la informació que inclou aporta dues bones notícies, però alerta també sobre un canvi de conjuntura, el qual exigeix actuacions decidides.
Explica que la primera bona notícia és que està augmentant la població escolar compresa entre els tres i els dotze anys, la qual cosa significa que la ten-dència a l’envelliment de la població està començant a canviar, no amb un augment simplement percentual de la població infantil, sinó en termes absoluts, que denoten un procés de rejuveniment demogràfic que no implica un escurçament de la vida de la gent gran; concretament Barcelona compta actualment amb un alumnat de 111.969 criatures d’aquesta edat, amb un augment de 3.850, és a dir, entorn del 3% sobre les dades de 1999, augment que és important, però no és pas tan ràpid com per desbordar, de moment, les disponibilitats de places.
Comenta que una segona bona notícia és que, mentre fa un any la relació entre l’escola pública i l’escola privada era molt problemàtica donat que no-més una tercera part de la població escolar barcelo-nina podia anar a l’escola pública, l’augment de l’a-lumnat que ha esmentat ha anat a parar a l’escola pública, i això marca un camí cap al reequilibri entre l’escola pública i l’escola concertada.
Significa, en tercer lloc, que mentre la conjuntura dels darrers deu o quinze anys es caracteritzava per-què hi havia més places escolars que criatures, la qual cosa generava problemes greus a les escoles i competència entre el sector públic i el concertat i, fins i tot, dintre de cadascun d’aquests sectors i, conse-güentment, un cert malestar dintre les escoles públi-ques, perquè veien desaparèixer línies i, àdhuc, al-gun centre i, per tant, se sentien amenaçades; ara s’ha invertit la tendència i es comença a passar a una situació de més criatures que places, la qual avui en-cara no és problema, però pot arribar a ésser-ho molt de pressa, si es manté la tendència actual de creixe-ment de la població infantil.
Concreta que les places d’escola bressol pública municipal s’han incrementat en un 32% respecte a 1999 i actualment es disposa d’unes 2.700 i encara hi ha places en construcció; que la ràtio d’alumnes per aula o professor està fixada en 25 per al parvulari i l’escola primària i en 30 per a la secundària; i que si bé
la llei autoritza, en cas de necessitat, a superar aques-tes ràtios en un 10%, a Barcelona, 81 grups de 54 escoles infantils i primàries i 60 grups de 34 insti-tuts estan per damunt de les ràtios que tenen respecti-vament fixades i, consegüentment, ens estem acostant a una situació perillosa d’excés d’alumnat per grup. Afegeix que també ens estem acostant a una situació de saturació dels centres, no en el conjunt de Barcelo-na, però sí a escala de barris, alguns dels quals tenen centres amb una ocupació del 100% o molt propera a aquest percentatge i en alguns casos la demanda de places en centres públics s’ha hagut de desviar cap a centres públics d’altres barris propers; que el problema no és encara tan greu en l’escola secundària, perquè el seu alumnat, i que està en les edats compreses en-tre els dotze i els setze anys, correspon encara a les anomenades generacions buides i, per tant, no pre-senten encara el perill de massificació que s’està ob-servant en el parvulari i l’escola primària.
Acaba dient que el panorama que s’albira per als propers anys, si continua la tendència indicada, con-firma la necessitat de revisar el Mapa escolar, que aquest Ajuntament està assenyalant des de fa tres cursos, fins al punt que aprovà una moció reclamant aquesta revisió, però el procés s’està fent massa len-tament i, per això, és la primera tasca que ha assumit el Consorci d’Educació de Barcelona: espera, doncs, poder presentar-ne els resultats en un termini breu, perquè l’Institut Municipal d’Educació coneix aula per aula què passa a la Ciutat i les propostes que s’han de portar al Consorci, ja que, si no s’actua amb rapi-desa, potser el proper curs s’hauran d’acceptar situa-cions d’emergència com la dels barracons.
El Sr. Gascón destaca, d’antuvi, l’èxit del procés de matriculació, i de l’inici de curs, tot reconeixent el pa-per que hi han tingut els diversos actors, alumnes, pares, docents públics i privats i les diferents Admi-nistracions educatives.
Pensa, seguidament, que el contingut de l’Informe hauria d’ésser objecte d’un debat més a fons en el si de la Comissió del Plenari, afegint-hi les dades facili-tades per la Delegació Territorial d’Ensenyament.
Puntualitza que si bé l’Informe, quan parla de l’en-senyament obligatori, es refereix a la forquilla d’edat compresa entre els tres i els quinze anys, segons la Llei orgànica general d’ordenació del sistema educa-tiu, l’ensenyament obligatori comença a partir dels sis anys, mentre que l’ensenyament entre els tres i els sis anys és una conquesta, que a tothom omple d’or-gull, assolida a partir de l’acció de govern de la Gene-ralitat de Catalunya amb unes taxes d’escolarització que s’acosten al 100%, i gràcies a la qual Catalunya és la comunitat autònoma on els nens s’incorporen abans al sistema educatiu.
Posa en relleu l’empenta que en el primer cicle de l’educació infantil, el comprés entre els zero i tres anys, ha significat la col·laboració entre l’Ajuntament i la Generalitat, ja que les places d’escola bressol mu-nicipal han passat de 2.198 el curs passat a 2.790 el present gràcies fonamentalment al conveni signat per aquestes dues Administracions, el qual ha comportat ja la creació de 516 i resten encara pendents encara altres quasi 500 places previstes per al segon any; i està convençut que aquest ritme de creació de places tindrà continuïtat en un nou conveni posterior.
37% en aquest; però fa notar que la proporció d’esco-la pública i d’escod’esco-la privada de Barcelona no pot comparar-se amb la de la resta del país, per tal com Barcelona compleix una funció de capitalitat metropo-litana que atrau a la seva escola privada gran nombre de les criatures de municipis dels voltants: això expli-ca que en determinats districtes hi hagi una taxa d’es-colarització del 180%.
Considera que després de molts anys de davallada en el nombre d’alumnes en els centres escolars per efecte de la disminució de la natalitat, el cert incre-ment que s’observa té dues causes: el lleuger repunt en la natalitat, però també la immigració, qüestió que s’ha de fer el màxim esforç per tractar-la com es me-reix dintre del procés de revisió del Mapa escolar.
Assenyala que per a fer front a l’augment de l’alum-nat hi ha dues vies: els espais disponibles en centres on durant els darrers anys s’havien anat tancant lí-nies educatives per manca de demanda; i la creació de nous centres després de verificar si es tracta d’u-na demanda justificada, la qual cosa exigiria col·labo-ració entre l’Ajuntament que ha d’aportar el solar, i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat.
Apunta finalment la conveniència que, a l’hora de valorar el canvi de tendència en la població escolar, el Consorci d’Educació hauria de valorar la incidència que poden tenir les matriculacions múltiples que es produeixen especialment entre els fills d’immigrants.
La Sra. Balseiro significa, d’entrada, que la inter-venció de la Sra. Subirats podria fer pensar a algú que l’Ajuntament de Barcelona no té cap responsabi-litat en el camp de l’educació quan n’és correspon-sable i té pràcticament tota la responsabilitat en els centres dels quals és titular.
Discrepa que l’informe presentat sigui satisfactori i opina que l’equip de govern es val de les dades so-bre l’escolarització per a obrir un debat fictici d’en-frontament de l’educació privada i l’educació pú-blica, quan el grau d’ocupació de l’escola privada és superior al de l’escola pública i, d’altra banda, la lliure elecció d’escola per als fills és un dret recone-gut constitucionalment als pares, els quals, a Barce-lona, opten majoritàriament per portar-los a l’escola privada.
Es mostra sorpresa perquè l’informe d’enguany no inclogui la taula de distribució de l’alumnat de les es-coles professionals per especialitats, com sí que feien els d’anys anteriors; i aventura que això es deu a la nul·la capacitat de l’Ajuntament per a adequar la seva oferta educativa a les demandes del jovent; concreta-ment, l’any acadèmic 2001-2002 la demanda de pla-ces per a estudiar professions relacionades amb la imatge, les produccions audiovisuals i les noves tec-nologies superava amb escreix l’oferta educativa d’aquest Ajuntament, ja que en formació professional de grau superior les places ofertes eren 43 i les sol·li-cituds presentades 364, és a dir, nou vegades més i en les produccions audiovisuals les places ofertes eren 50 i les sol·licituds 366, és a dir, set vegades més: per tant, l’oferta municipal es manté d’esquena a les demandes del jovent.
No acaba d’entendre per què aquest Ajuntament, que està fent campanyes sobre la ciutat del coneixe-ment i maldant per convertir Barcelona en una ciutat competitiva en el camp de les noves tecnologies, no és capaç de garantir una formació adequada als estu-diants que es volen dedicar a aquests camps.
Pregunta on són les 7.500 places d’escola bressol que, segons es va prometre durant la campanya elec-toral, s’havien de crear en aquest mandat, o les 4.000 que consten en el Programa d’actuació municipal, ja que, segons les seves dades, en el present mandat només s’han creat 604 places, és a dir, menys del 8% de les promeses durant la campanya electoral i la qüestió s’agreuja si s’analitza per districtes, ja que en alguns la demanda supera l’oferta en un 50% i aquest percentatge arriba al 80% en el Districte de Gràcia, on només s’han creat dues places més durant aquest mandat.
Posa en qüestió que el govern municipal tingui el compromís de millorar l’educació; i sosté que també en aquest terreny la gestió es fa a cop de publicitat: es va prometre posar en marxa catorze escoles bres-sol més en aquest curs, però només se n’han inaugu-rat set.
Recorda, finalment, que la moció sobre la revisió del Mapa escolar, a la qual han fet esment la Sra. Subirats, fou conseqüència d’una iniciativa del Grup del Partit Popular de Catalunya; i demana que s’acabi complint.
La Sra. Mayol manifesta que efectivament, com ha dit la Sra. Balseiro, s’ha de garantir el dret de tothom a poder escollir entre escola pública i escola privada i, tanmateix, aquells que opten per l’escola pública no hi poden anar perquè no n’hi ha prou; concretament, en el curs 2000-2001, la demanda per a estudiar el primer any de formació professional en centres pú-blics fou de 5.056 places i l’oferta de 2.804, mentre que la demanda per a fer-ho en centres privats fou de 2.800 places i l’oferta de 3.200: pregunta, doncs, on era la llibertat d’elecció d’aquelles persones que no pogueren anar, com volien, a l’escola pública.
Comparteix amb la Sra. Balseiro la necessitat que hi hagi escola bressol pública; però pensa que l’esmenta-da regidora hauria d’estar molt tranquil·la perquè a Barcelona hi ha una bona oferta d’escola privada, i pregunta quin ha estat el suport polític que han rebut del partit de la regidora citada les denúncies de cobra-ment de quotes il·legals i de segregació de l’alumnat que fan determinats centres concertats també a la ciu-tat de Barcelona, segons es consciu-tata en una auditoria, demanada pels Partits de l’esquerra i feta per la Gene-ralitat de Catalunya, pràctica irregular que constitueix l’aspecte més negatiu de l’escolarització.
Sosté, doncs, la necessitat que hi hagi un pacte entre l’escola pública que ha de liderar un model d’educació que garanteixi la igualtat d’oportunitats i un nivell de cohesió social bàsic a la Ciutat, i el sector concertat privat que està fent bé la feina, deixant-ne, però, al marge aquells centres que estan fent pràcti-ques il·legals de segregació de l’alumnat i de cobra-ment irregular de quotes, ja que aquesta és la política que té un sentit de reequilibri social.
El Sr. Portabella subratlla que el seu Grup sempre ha donat una importància destacada a l’ensenya-ment, perquè sense un bon nivell d’ensenyament re-sulta molt difícil tenir una societat capaç d’integrar les persones que van arribant a casa nostra i de generar cohesió social, i és, també, molt difícil que un país pugui tenir unes perspectives de futur encoratjadores; que les dades sobre l’ensenyament a la nostra ciutat denoten una clara desproporció entre l’ensenyament no universitari públic i el privat, perquè la distribució de l’alumnat és d’un 37% per a l’escola pública i d’un 63% per a la privada, mentre que a escala de Catalunya aquests percentatges estan invertits; i que aquesta situació en què es troba Barcelona es deu al fet que el Departament d’Ensenyament no contribueix a potenciar-hi l’escola pública amb la mateixa intensi-tat que a la resta del país, i afavoreix la concertació, a vegades amb escoles d’elit, per damunt d’una escola pública de qualitat, política aquesta que preocupa al seu Grup.
Addueix, seguint la mateixa línia argumental, que en l’etapa de l’escola bressol de zero a tres anys, no-més el 23% de les criatures escolaritzades ho és en centres públics i el 77% en centres privats, de mane-ra que entre un i altre sector hi ha una desproporció d’1 a 3, quan en un moment en què hi ha una onada immigratòria provinent d’altres continents, l’escola bressol pública hauria d’ésser prioritària perquè els fills i filles de les persones que arriben d’altres indrets puguin incorporar-se a la nostra societat de la mane-ra més ràpida possible i perquè l’escolarització dels fills i filles ofereix oportunitats d’interrelació amb les famílies. Agrega que els casos dels Districtes de Grà-cia i de l’Eixample fan feredat, perquè el percentantge de criatures que han quedat fora de l’escola bressol pública és superior al 50%; que, malgrat la creació de 600 noves places i la previsió de construir-ne 1.000 més, continua sent necessari un esforç per augmen-tar el nombre de places d’escoles bressol públiques a la nostra ciutat. Agrega que en el segon cicle de l’educació infantil de tres a sis anys i en l’educació primària, de sis a dotze anys, la situació no és gaire més encoratjadora i la relació és d’un 39% de l’alum-nat per a l’escola pública i d’un 61% per a la privada; i que, d’altra banda, s’està arribant al límit de la capa-citat estructural d’alguns centres i en certs casos co-mença a apuntar-se ja la necessitat de crear noves escoles com a avís d’allò que pot succeir en el futur en un sector que és el més estratègic de qualsevol ciutat i de qualsevol país.
Assenyala la necessitat de canviar la concepció de la formació professional a fi de convertir-la en una ve-ritable opció i no pas en un factor social diferenciador a partir dels setze anys per a un grup de persones de maduresa més tardana quan el fet que algunes per-sones madurin més tard no significa que ho facin amb menys brillantor; és a dir, s’ha de procurar que no sigui una opció adreçada a les persones que no acaben els seus estudis, sinó que ofereixi veritables oportunitats.
Acaba considerant que la mal anomenada Llei de qualitat en l’ensenyament no avança en la línia que el seu Grup defensa, perquè no ataca la problemàtica de la inserció de l’educació en l’entorn econòmic, so-cial i tecnològic i comporta el retorn a un ensenya-ment elitista i una agressió a les competències auto-nòmiques: per tant, s’imposa una reflexió global i
genèrica sobre com s’ha de plantejar el futur del nos-tre jovent i, per tant, del nosnos-tre país.
La Sra. Subirats, després de mostrar-se disposada a corregir la referència a l’ensenyament obligatori que ha fet el Sr. Gascon, demana al Grup d’aquest regi-dor que ajudi a obtenir els recursos i mitjans, ja que no basta tornar a obrir línies i densificar determinats centres, sinó que cal dotar la Ciutat dels equipaments i del professorat. l’ensenyament necessita per a po-der tenir cara i ulls i per a popo-der afrontar els nou rep-tes que té plantejats, evitar el fracàs escolar, oferir una educació personalitzada i aconseguir que els alumnes i les alumnes parlin anglès i tinguin accés a moltes altres coses,
Contestant, mes endavant, la intervenció de la Sra. Balseiro, demana menys cinisme polític i més cohe-rència quan el partit d’aquesta regidora està compli-cant la vida a tothom que treballa en l’ensenyament amb el Projecte de llei de qualitat de l’ensenyament, que colapsa els carrers de les ciutats, perquè els estu-diants i les escoles no el volen, i quan els ajuntaments regits per aquest partit estan desmuntant allò que te-nen, com ha passat a Madrid on no queda ja pràctica-ment res de la xarxa d’escoles infantils municipals cre-ades en els primers temps de la democràcia.
Puntualitza que mai ningú no ha parlat de fer 7.000 places més d’escola bressol en un sol mandat; que el Programa d’actuació municipal parla de construir-ne 4.000 al llarg de tot un procés; i que davant d’un pro-jecte de llei que parla de simples guarderies sense fun-ció educativa, la poblafun-ció de Barcelona se sent ame-naçada i li està preguntant contínuament si les nostres escoles bressol s’hauran de convertir en guarderies; ara bé, per sort el govern d’aquesta ciutat es decanta per continuar educant també les criatures de zero a tres anys, perquè no es pot desaprofitar l’oportunitat d’educar les criatures en aquesta etapa de la vida.
El Sr. Gascon reconeix que s’han d’aplicar més re-cursos per part de totes les Administracions educa-tives; i està convençut que l’esperit de cooperació que es materialitza en noves fites, permetrà aconse-guir-los.
La Sra. Balseiro significa que el Projecte de llei de qualitat en l’ensenyament respon a un compromís amb el qual el seu partit es presentà a les eleccions generals de l’any 2000 i aconseguí uns excel·lents re-sultats electorals; i que les 7.000 places d’escola bressol que ella ha esmentat surten d’unes declara-cions que féu el Sr. Alcalde durant la campanya elec-toral de 1999, com pot constatar-se consultant els diaris d’aquell temps en qualsevol hemeroteca.
La Sra. Subirats replica que les 7.000 places que esmenta la Sra. Balseiro deuen correspondre al total de places que hi haurà un cop construïdes les 4.000 previstes en el Programa d’actuació municipal que s’afegiran a les 2.200 existents en el moment d’apro-var-lo, ja que ningú no es pot creure que es puguin construir 7.000 places noves d’unes escoles que no-més tenen 63 places cada una, perquè això compor-taria haver de fer més de 100 escoles noves.
con-certat té caràcter subsidiari i s’explica per la manca de places en el sector públic, la qual és fruit d’una història molt llarga.
El Sr. Alcalde aclareix que ell no parlà de 7.000 places, sinó de 7.500, perquè, poc abans de dimitir, el conseller Sr. Hernández anuncià la construcció de 30.000 places d’escola bressol a tot Catalunya i com que Barcelona té la quarta part de la població de Catalunya, ell calculà que també la quarta part d’aquestes 30.000 places havien d’ésser per a la nos-tra ciutat; i constata que l’increment de les criatures en edat escolar denota un canvi de tendència molt re-llevant que obliga a prendre mesures en previsió de l’evolució de la demanda de places per tal de poder-hi donar resposta.
PART DECISÒRIA a) Ratificacions
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 30 d’octubre de 2002 (S1/D/2002 4300), que designa la Comissió en-carregada d’efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament dels presidents i vocals que hauran de formar la Mesa electoral de les eleccions a les Cam-bres Agràries, convocades pel Decret de la Generalitat de Catalunya, 234/2002, de 25 de setembre; i fixa el dia 30 d’octubre per a la celebració de tal sorteig.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 23 d’octubre de 2002, que aprova el Conveni per a la realització del projecte “Métropole Nature. Els espais naturals peri-ur-bans i la ciutat sostenible”, entre l’Université Pierre Mendes France, a través de l’Institut d’Urbanisme de Grenoble, el Conseil Régional Rhône-Alpes, la Com-munauté Urbaine de Lyon, la ComCom-munauté d’agglomé-ration Grenoble Alpes Métropole, la Communauté d’agglomération du Pays Voironnais, l’Association pour le Développement de l’Agriculture dans l’Y Grenoblois (ADAYG), la Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajun-tament de Barcelona, el Consorci del Parc de Coll-serola, la Província de Milà i el Parco de Montmarcello Magra; i adquireix el compromís de cofinançar l’es-mentat projecte per la quantitat de 50.000 euros.
El president de la Comissió d’Infrastructures i Urba-nisme, Sr. Casas, explica que aquest conveni de col-laboració amb organismes d’altres països europeus versa sobre un projecte de millora del sistema d’infor-mació i aproxid’infor-mació als grans parcs urbans o natu-rals, com ara el de Collserola o els d’altres ciutats franceses, italianes o alemanyes, per tal d’intercan-viar experiències que en permetin una millor gestió.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre de 2002 (S1/D/2002 4210), pel qual, de conformitat amb el Reglament d’honors i recompenses dels membres de la Policia municipal i del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, s’atorga al Sr. Tomás José Tejera la Medalla d’Honor al Mèrit, en la catego-ria de Bronze, per raó de l’antiguitat ininterrompuda en la prestació de serveis sense cap nota desfavorable en el seu expedient personal; i es denega la mateixa Medalla al Sr. Carlos Esteve Ruensa en no pertànyer a l’escala professional de l’esmentat Servei de Pre-venció i d’Extinció d’Incendis i Salvament.
El Sr. Ainoza observa que aquesta ratificació de la denegació d’una medalla probablement serà modifi-cada per una sentència judicial i tot això es podia ha-ver estalviat amb un reglament més actualitzat, que també ajudaria a millorar el clima avui existent en el si dels cossos de la Guardia Urbana i dels Bombers.
La Sra. San Miguel puntualitza que la denegació es basa en el fet que el peticionari no pertany al cos de Bombers: no creu, doncs, que cap tribunal consideri inadequada la denegació de la medalla sol·licitada, quan s’està aplicant el reglament que regula aquest tipus de distincions.
El Sr. Ciurana recorda que en la Junta de Porta-veus es convingué buscar una redacció que evités explicitar el nom de la persona a la qual es denega la medalla; i apunta la conveniència de trobar fórmu-les alternatives per a reconèixer els mereixements del personal d’altres escales laborals d’aquest Ajun-tament.
La Sra. San Miguel es mostra d’acord amb el canvi de redacció i precisa que el reconeixement a les per-sones que han servit en les escales administratives i tècniques de l’Administració municipal durant molts anys, s’expressa concedint-los uns determinats dies addicionals de vacances i no pas amb unes meda-lles que només tenen sentit en l’historial de deter-minats cossos.
S’aprova el dictamen, amb l’abstenció dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet Arredonda i les Sres. Treser-ra i Balseiro, amb aquesta nova redacció resultant del debat:
Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre de 2002 (S1/D/2002 4210), pel qual, de conformitat amb el Reglament d’honors i recompenses dels membres de la Policia municipal i del Servei de Prevenció i Ex-tinció d’Incendis i Salvament, s’atorga al Sr. Tomás José Tejera la Medalla d’Honor al Mèrit, en la catego-ria de Bronze, per raó de l’antiguitat ininterrompuda en la prestació de serveis sense cap nota desfavora-ble en el seu expedient personal; i es deneguen la resta de peticions segons consta a l’expedient.
b) Acords sobre societats, consorcis i entitats 6. Revocar, com a soci únic de les societats priva-des municipals: Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA, Barce-lona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA, Infras-tructures del Llevant de Barcelona, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA, 22 Arroba BCN, SA i Promo-ció Ciutat Vella, SA, el nomenament vigent d’auditors per a l’exercici 2002, que va recaure conjuntament en les companyies Arthur Andersen i Cia., S. Com., i Ga-binet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA. Nomenar, com a soci únic de les societats privades municipals: Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA, Barcelona Activa, SA, Pro Nou Bar-ris, SA, Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA, 22 Arroba BCN, SA, i Promoció Ciutat Vella, SA, auditors per als exer-cicis 2002, 2003 i 2004 conjuntament les companyies PricewaterhouseCoopers Auditores, SL, i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
7. Resoldre les al·legacions presentades durant el termini d’exposició pública a les Normes reguladores de la participació ciutadana, aprovades inicialment per la Comissió de Presidència i Hisenda del Consell Municipal en la sessió de 18 de juliol de 2002, segons document annex; i aprovar definitivament les Normes esmentades.
El ponent de Participació Ciutadana i Solidaritat, Sr. Alcober, comença la defensa d’aquest dictamen relatant el procés de gestació d’aquestes noves nor-mes reguladores de la participació ciutadana, i diu que el gener de 2001 en el I Congrés d’Associacions de Barcelona es produí, davant d’un centenar d’enti-tats, un ampli debat sobre quines havien d’ésser les normes de participació més adequades a la realitat actual de la Ciutat; que el treball encetat a partir d’aleshores comptà amb la col·laboració de la Funda-ció Jaume Bofill, que ha acompanyat tot el procés tant des del punt de vista metodològic, com de la re-cerca del consens; que abans de passar al text arti-culat que avui es presenta, s’elaborà un primer docu-ment de recull d’idees i altres dos que marcaven els criteris, s’obriren tres fòrums de debat en Internet, es mantingueren diverses reunions de treball i sessions informatives a escala de districte i de ciutat i el 25 d’octubre es tancà la fase d’informació pública; que durant aquest procés s’ha discutit, negociat i arribat a acords, desacords i fórmules transaccionals amb més de 1.300 associacions, representades per més de 2.000 persones, com consta a la Memòria participati-va; que la primera ronda, de recull d’idees, durà del gener al setembre de 2001, la segona, corresponent al document de criteris, s’allargà fins al febrer de 2002, la tercera, relativa al segon document de crite-ris es va cloure l’abril d’enguany, i la quarta, que ha donat lloc al document definitiu avui sotmès a aprova-ció, es va estendre des de juliol a l’octubre; i que aquest ampli i complex procés participatiu ha exigit un esforç permanent participatiu de tot un equip de documentació i assistència territorial i sectorial amb amplitud de mires per tal que el resultat correspon-gués a un compromís amb el conjunt de la Ciutat.
Comenta que, si bé el 1986 les Normes regulado-res de la participació ciutadana fins ara vigents varen ésser aprovades simultàniament amb les relatives a l’organització dels Districtes en un document únic i al-guns Grups polítics municipals eren partidaris de se-guir el mateix mètode, aquesta vegada la complexitat i la durada del debat que s’ha plantejat en el conjunt de la Ciutat feia molt difícil aplicar-lo.
Fa referència, després, als elements de les noves normes marcats per la Carta municipal, per la pràctica ciutadana –sobretot en aquells aspectes en els quals no s’ha pogut avançar en alguns perquè l’evolució de la Ciutat ha anat per un altre camí– i també pels resul-tats del debat ciutadà; i explicita que els objectius bus-cats han estat: promoure i desenvolupar la democràcia participativa a la Ciutat; facilitar la participació de tota la ciutadania; potenciar les propostes, aportacions i els treballs del món associatiu que sobreposen l’interès general a l’interès particular. Agrega que el nou text deixa enrere la participació formal i recull processos i mecanismes per a promoure una participació més
acti-va que s’incorpora de manera transversal a la gestió municipal; i que fruit d’aquest concepte de participació, la consulta ciutadana no es basa en el Cens, sinó en el Padró i a partir dels setze anys.
Entrant, a continuació, en el contingut de les Nor-mes, concreta que s’estructura en els títols següents: Drets de la ciutadania; Foment de l’associacionisme; Òrgans de participació; Processos de participació; Mecanismes de participació; i Instàncies de mediació. En relació als drets de la ciutadania, subratlla que es defineixen amb caràcter transversal a tota l’Administra-ció municipal i que es reconeixen als ciutadans i ciuta-danes: el dret a ésser informats; el dret a conèixer els indicadors municipals, és a dir, a conèixer els resultats de la gestió municipal; el dret a la participació, és a dir, a intervenir directament o a través d’entitats en la gestió dels assumptes públics; el dret de petició sobre qües-tions de competència municipal; i el dret d’iniciativa.
En relació al foment de l’associacionisme, explica que es reconeix a l’associacionisme, de llarga tradició a la nostra ciutat, però sotmès a una realitat canviant, el seu caràcter d’eix vertebrador de les polítiques de participació i, conseqüentment, se li faciliten el suport tècnic i els recursos necessaris perquè les associa-cions es puguin modernitzar per tal d’assegurar d’aquesta manera la seva contribució a la governa-bilitat de la Ciutat; que mitjançant el Fitxer d’entitats, instrument de relació entre l’Ajuntament i les entitats de la Ciutat, es garanteixen els vincles que els per-metin accedir a la gestió pública d’equipaments i ser-veis municipals i ésser declarades “d’interès ciutadà”, sempre que, a més, s’hagin adherit al Codi ètic que definiran les mateixes associacions.
En relació als òrgans de participació, destaca que es creen: a) el Consell de Ciutat que es configura com a màxim òrgan consultiu d’aquest Ajuntament i es converteix en un veritable senat municipal i en ex-ponent de la participació ciutadana on s’integren els agents que, d’una manera o altra, participen en la vida activa de la nostra Ciutat; b) els consells secto-rials que continuen essent per a la nostra Administra-ció municipal un referent de les diverses sensibilitats associatives que treballen en cada àmbit temàtic i als quals s’encomana l’elaboració dels informes partici-patius; i detalla la composició i atribucions tant del Consell de Ciutat, com dels consells sectorials.
En relació els processos de participació, significa que s’articulen principalment sobre les memòries par-ticipatives i els informes participatius, tots dos sotme-sos a tres fases: la primera, d’informació i comunica-ció; la segona, d’aportacions ciutadanes; i la tercera, de devolució a la ciutadania; i recalca que a partir d’ara, en els grans projectes de ciutat, de districte o de barri s’haurà d’elaborar preceptivament una me-mòria participativa que s’incorporarà al respectiu ex-pedient administratiu.
Quant als mecanismes de participació, exposa la regulació que es fa de les audiències públiques i de la consulta ciutadana sobre els grans temes de ciutat o de districte sense vinculació jurídica, però sí políti-ca; i esmenta també les referències a noves metodo-logies de participació, se’n diguin jurats o consells ciutadans, i a la utilització de l’Internet per tal de po-sar les noves tecnologies al servei d’aconseguir una ciutat més participativa.
mediació s’estén tant als conflictes que es poden ge-nerar entre uns ciutadans o ciutadanes i el govern municipal, com entre la mateixa ciutadania.
Acaba dient que les normes en debat hauran d’és-ser completades per reglaments i aquesta és una de les mancances que se li retreuen, però s’ha volgut procedir així, perquè es vol continuar discutint-los amb els actors implicats: això obre, doncs, un nou repte polític a l’hora d’entendre la Ciutat, perquè la participació no s’ha de circumscriure a la reclamació, sinó que implica una nova manera d’anar construint la ciutat entre tots: el govern municipal, l’oposició, les institucions, la societat civil organitzada i les persones que, a títol individual, també hi vulguin participar.
La Sra. Ortega observa, d’antuvi, que el 1986 les Normes reguladores de la participació ciutadana s’a-provaren conjuntament amb les relatives a la descen-tralització, com el seu Grup demanava que es fes tam-bé ara, i, a més, per consens de totes les forces polítiques presents en el Consistori, raó per la qual es pogueren presentar com un model, tot i que després no varen poder ésser aplicades plenament; en canvi, avui les noves normes de participació ciutadana que substituiran les de 1986 s’aprovaran un any després de les relatives al funcionament dels Districtes i sense un consens molt desitjable en una normativa tant im-portant per a la ciutadania, perquè, a pesar de tot el procés que ha relatat el Sr. Alcober, el concepte de participació de la majoria és totalment diferent del que té el Grup de Convergència i Unió, el qual reclamava un compromís més fort i més concreció i creia que s’havia de definir políticament el tipus de participació que es vol en cada organisme participatiu, és a dir, els límits i l’abast de la participació i posar-hi després els recursos necessaris, però el govern municipal no ha estat capaç de donar resposta a aquestes necessitats, no ha buscat el consens i ha deixat en mans de la seva discrecionalitat aspectes imprescindibles perquè aquestes normes puguin esdevenir un veritable instru-ment al servei de la societat del segle XXI.
Fa notar que les Normes s’aproven en un marc de polèmica veïnal candent, com ara la que s’ha produït entorn de la plaça de Lesseps, de l’Eix Llacuna, del carrer de la Carabassa, de les Piscines Folch i Tor-res, dels habitatges per a joves de la Gran Via i del camp de la Damm, del Portal del coneixement, dels Encants, de Can Farga, etc., casos tots ells que s’han caracteritzat per la manca de diàleg i de participació ciutadana i per la presa de decisions d’esquena als veïns, fins al punt que només quan els carrers s’han convertit en trinxeres per a reivindicar el diàleg, s’ha arribat en alguns casos a solucions satisfactòries.
Li sembla que l’equip de govern està sovint incenti-vant les mobilitzacions ciutadanes, ja que només s’o-bre el diàleg sota els efectes de la pressió veïnal; i que amb això hi ha un problema de credibilitat, perquè mentre s’estava gestant la nova configuració de la par-ticipació ciutadana, les reivindicacions no han cessat i no hi ha hagut diàleg i ara es desaprofita l’oportunitat de disposar d’una veritable eina de participació.
Sosté que el govern municipal confon la publicitat amb la informació i la informació amb la participació, quan és a partir de la informació que hi pot d’haver diàleg; que per a fomentar la participació, cal primera-ment donar suport i facilitats, perquè la voluntat de participació no es pot fer efectiva sense recursos tant en formació com en temps disponible i, això no
obs-tant, l’atomització dels òrgans de participació la fa im-possible; que per a aconseguir la participació, cal també estimular l’esperit crític i la percepció de l’efi-càcia política de la participació, i oferir informació so-bre les accions de govern; que les normes en debat haurien de garantir en quins casos s’ha d’oferir infor-mació i com, quan i a qui s’ha de fer arribar, en comp-tes de deixar la determinació de tots aquests aspec-tes en mans del govern municipal, i també haurien de regular la forma de vehicular la informació a través de la memòria participativa, tal com demanaven les enti-tats ciutadanes, especialment la Federació d’Associa-cions de Veïns de Barcelona; i que tanmateix la regu-lació que fan les normes en debat és totalment ambigua, fins al punt que els ciutadans no poden sa-ber quan tenen dret a exigir-la.
Explicita que el seu Grup demanava que es con-cretessin taxativament: en quins supòsits la memòria participativa és preceptiva i quins efectes ha de tenir, com s’ha d’informar els ciutadans de l’inici d’un cés de consulta ciutadana, en quin moment d’un pro-cés de presa de decisions s’ha d’iniciar la consulta ciutadana i com se n’ha d’informar als ciutadans dels resultats; però el text que es porta a aprovació sotmet tot això al criteri del govern municipal, deixa el ciuta-dà en un estat d’incertesa i, en definitiva, es decanta per un model de participació diluïda al servei del go-vern municipal i no pas dels ciutadans.
Considera, més endavant, que la proliferació dels òrgans de participació redueix la participació, perquè, en diluir-la entre diversos consells, desincentivarà els ciutadans, els quals es trobaran perduts entre dife-rents fòrums de debat; que no afavoreix tampoc la participació individual, perquè òrgans esmentats no estan oberts a tota la ciutadania; i que tota la partici-pació ciutadana associada s’hauria de canalitzar a través del Consell de Ciutat, al qual s’hauria d’atribuir la facultat de crear els consells sectorials que cregui convenient.
Assenyala que per al moviment veïnal la manca de participació obeeix al fet que sovint no hi ha convoca-tòria de les reunions o se’n dona poca informació prè-via i a la política tendent a retallar la veu dels veïns en els plens dels consells de districte, cosa que en la normativa anterior era un dret i ara s’ha convertit en una concessió graciosa a criteri del president del Consell del Districte, i això ha reduït la presència i la participació veïnal en aquestes sessions, a pesar que el govern municipal vulgui disfressar-ho adduint l’existència d’altres mecanismes de participació.
Significa que ara hi havia l’oportunitat d’esmenar aquest aspecte, però el govern municipal no l’ha aprofitada i tanmateix, en opinió del seu Grup, el Consell Municipal i els consells de districte són els màxims òrgans de representació de la Ciutat i, per tant, s’hi ha de donar cabuda a la participació dels ciutadans i ciutadanes.
faciliti la participació de la ciutadania en els assump-tes públics, i unes formes de participació que reforcin la idea de comunitat i l’arrelament en el barri i en la ciutat i fomentin el contacte constant entre la ciutada-nia i l’Administració municipal, a fi que les decisions municipals es prenguin després d’un ampli debat, perquè cap ciutadà no en pugui al·legar desconeixe-ment; però, malauradament, les normes presentades no garanteixen res d’això.
El Sr. Álvarez manifesta que aquest és el mandat en què s’ha parlat més de participació ciutadana, però és també el mandat en què hi ha hagut més conflictivitat veïnal, de la qual són mostra els inci-dents produïts aquesta mateixa setmana en una part de la Ciutat, perquè l’equip de govern ha fet reitera-des crireitera-des a la participació ciutadana, però a l’hora de la veritat li ha donat l’esquena i en els principals pro-jectes urbanístics no ha escoltat la veu dels veïns.
Opina que l’equip de govern no porta avui a apro-vació aquestes normes de participació ciutadana per-què tingui una especial voluntat política respecte la participació ciutadana, sinó perquè ha de complir una obligació que imposa la Carta municipal, aprovada per consens, de desenvolupar-la, mitjançant l’aprova-ció del Reglament orgànic municipal, del reglament de funcionament dels Districtes i del reglament de participació, que ha estat el darrer per l’ordre de prio-ritats legítimament decidit pel govern municipal i que no entrarà en vigor fins d’aquí sis mesos.
Explica, a continuació, que el seu Grup no pot vo-tar favorablement les normes en debat per aquests cinc motius:
1r) No s’hi assoleix l’urbanisme social i participatiu que reclamen les entitats ciutadanes i els Grups mu-nicipals, malgrat preveure-s’hi la inclusió, en els ex-pedients corresponents, d’una memòria participativa.
2n) No s’hi hauria de donar veu tan sols a les enti-tats ciutadanes, sinó també a les plataformes veïnals. 3r) No s’hi regula la figura del defensor del ciutadà. 4t) No s’hi preveuen mecanismes per avaluar la participació ciutadana.
5è) S’hi confon propaganda amb informació. Explanant aquests cinc aspectes, diu:
En relació al primer, que, en opinió del seu Grup, caldria crear una comissió d’urbanisme, formada per representants tant del govern municipal com de l’opo-sició, per tècnics independents i per representants de les entitats veïnals, perquè intervingués en l’aprovació dels grans projectes urbanístics –cosa que exigiria de-finir prèviament què s’entén per grans projectes– per tal d’evitar conflictes com els que s’han produït en rela-ció al tanatori de Sant Andreu, al Projecte 22@, a l’Eix Llacuna, al carrer de la Carabassa, a la plaça de Cer-dà, al Portal del coneixement, a la plaça de Lesseps, o al Forat de la Vergonya, i que han afectat la convivèn-cia ciutadana, comissió que també hauria d’assessorar i supervisar les memòries participatives.
En relació al segon, que darrerament han sorgit a la Ciutat moltíssimes plataformes veïnals que, obviant els canals de les associacions de veïns existents, plante-gen determinades reivindicacions de caràcter concret o més general, com és el cas de la Plataforma contra l’Especulació Urbanística, i haurien de tenir cabuda en les Normes reguladores de la participació ciutadana.
En relació al tercer, que recollint la iniciativa formu-lada fa vuit anys pel seu Grup, tots els Grups munici-pals estan d’acord en la conveniència de crear un
síndic o defensor del ciutadà, nomenament que hau-ria de recaure en un persona independent, i li sembla que la normativa en debat és el lloc adequat per a re-gular aquesta figura.
En relació al quart, que per a poder avaluar l’eficàcia dels diferents mecanismes de participació i dels Con-sells sectorials i introduir-hi les pertinents correccions, s’hauria de preveure l’elaboració d’un informe anual per analitzar-lo en un debat extraordinari i monogràfic d’aquest Plenari sobre l’estat de la Ciutat, com fan al-tres institucions públiques i ciutats espanyoles.
En relació al cinquè i darrer aspecte, que l’actuació del govern municipal ha aconseguit confondre l’opinió pública sobre allò que és propaganda i publicitat i allò que és realment informació, perquè amb l’excusa d’informar s’insereixen en els diaris, la ràdio i la tele-visió, pàgines i missatges que, per a qualsevol expert en la matèria, són només publicitat i propaganda i, d’altra banda, en la revista Barcelona Informació –el contingut de la qual, per cert, ha donat lloc a una re-solució del Síndic de Greuges– només apareixen els membres del govern municipal, mentre que ni el seu nom ni la seva fotografia no hi han aparegut ni un sol cop en els dotze anys que és regidor i no s’hi ha infor-mat els ciutadans dels canvis que s’han produït en el sí del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya com a conseqüència de la renúncia del Sr. Fisas, quan aquesta revista i la web municipal haurien de servir per a donar informació i incloure també propos-tes i suggeriments dels Grups de l’oposició, encara que la majoria dels espais corresponguin, legítima-ment, al govern municipal.
El Sr. Forradellas significa, d’entrada, que les nor-mes en debat han estat discutides àmpliament i a bastament en diverses ocasions, la darrera en una reunió extraordinària de la Comissió de Presidència i Hisenda, en la qual els diferents Grups pogueren po-sicionar-se i discutir-ne amb molt detall els aspectes rellevants; i que tal vegada la primera qüestió a plan-tejar-se en aquest moment és el nou paper que les ciutats han de tenir en el món dintre del procés de globalització en el qual estem immersos, ja que la re-lació entre allò que és local i allò que és global, es planteja com un element fonamental pel que fa a la democràcia local.
Addueix que dins un context on, com diuen Manuel Castells i Jordi Borja, el capital és cada cop més glo-bal mentre la major part del treglo-ball es dóna a escala local i, per tant, hi ha una gran relació entre els movi-ments de capital i les realitats locals i els Estats hi te-nen un paper diferent al que tenien fa uns anys: cal doncs plantejar-se, quin rol han de tenir les ciutats en aquest context polític i de globalització i de quina de-mocràcia s’han de dotar quan els governs locals es veuen sotmesos a intervencions molt importants en el seu territori que tenen conseqüències econòmiques, urbanístiques, socials, ambientals que venen d’altres Administracions i, fins i tot, d’altres agents i, conse-güentment, cal establir mecanismes que garanteixin que l’impacte negatiu de tals intervencions pugui és-ser controlat i participat pels respectius ciutadans i pels governs locals.
normes ha estat obert a les aportacions de tothom, a partir de la proposta feta per la Fundació Jaume Bofill que s’ha mantingut en els aspectes essencials; que s’han recollit pràcticament totes les aportacions de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, les quals estan en línia amb les reivindicacions històri-ques del moviment associatiu; que el seu Grup veu recollides també en el text sotmès a aprovació moltes de les coses que reclamava, i estima que aquesta nova regulació servirà per a clarificar i millorar els mecanismes de participació. Agrega que l’aposta del seu Grup per la democràcia participativa, l’ha portat a plantejar modificacions a la Llei electoral general que facin possible l’elecció directa dels consellers de dis-tricte, proposta que deu haver agradat tant al Grup del Partit Popular de Catalunya, que l’ha portat a for-mular avui una pregunta sobre aquesta qüestió.
Destaca que les memòries participatives i els infor-mes participatius, el caràcter preceptiu del qual obliga a fer-los de manera reglada, implica un pas endavant en la participació en línia d’allò que pretén el conjunt de l’articulat: el foment de l’associacionisme i de les xarxes ciutadanes; i que Barcelona és una ciutat par-ticipativa, en la qual la gent s’implica directament en allò que hi succeeix i per això, cosa que no passa en altres ciutats, l’opinió pública s’està manifestant contí-nuament sobre els espais i tots els elements de les polítiques que es pretén tirar endavant.
Considera que efectivament, com diu la Sra. Ortega, els Grups municipals tenen un concepte diferent de la participació ciutadana i de la mateixa manera que la regidora citada ha fet un llistat dels conflictes que hi ha a la Ciutat, ell podria posar exemples de tot allò que es fa a Barcelona en el terreny de la participació; però no sap, en canvi, si podria trobar-ne gaires d’allò que fan altres ajuntaments i la Generalitat i, per tant, fóra bo que, a la vegada que es critica allò que es fa a Barce-lona, es donessin exemples d’allò que fan aquestes Administracions perquè puguin servir de punt de refe-rència. Agrega que no es pot ignorar el procés partici-patiu seguit en l’elaboració de l’Agenda 21, ni tampoc la manera com s’han abordat el Pla comunitari de la Trinitat Nova i el Pla de futur del Bon Pastor, ni l’au-diència pública amb nois i noies de Barcelona, ni el Projecte educatiu de ciutat ni tantes altres coses; que, tanmateix, les normes en debat estableixen criteris que permeten innovar i anar més enllà i, en aquest as-pecte, cal plantejar-se la manera de donar la paraula i implicar en els mecanismes de participació fonamen-tats en els drets de la ciutadania determinats sectors ciutadans, com ara el de la immigració.
Pensa que avui no estem davant d’un paisatge idíl-lic, perquè, com a tota ciutat, hi ha discrepàncies, con-flictes i gent en desacord amb els mecanismes d’infor-mació i participació, però les normes presentades fixen uns criteris que, gràcies a la voluntat política d’aplicar-los, permeten que ningú no quedi sense paraula i qual-sevol persona pugui intervenir des del seu districte i barri, i volen fer més efectiva la participació en els pro-cessos de formació d’opinió i de presa de decisions, terreny en el qual no s’ha d’oblidar ni tampoc sobreva-lorar la utilització de les noves tecnologies.
Lamenta que no s’hagi pogut assolir el consens, si bé demana que els Grups de l’oposició reflexionin per què fou possible arribar-hi el 1986 i no ara.
Creu, en conclusió, que a Barcelona hi ha una opi-nió política i cultural hegemònica que aposta per una
ciutat oberta, solidària i participativa, i les normes pre-sentades ho fan possible: per això, el Grup d’Iniciati-va–Els Verds les votarà favorablement.
El Sr. Maestro considera que l’elaboració de les Normes reguladores de la participació ciutadana, que substituiran les aprovades el 1996, les quals no s’han pogut o sabut desenvolupar plenament, ha estat labo-riosa per diversos motius: 1r) perquè l’equip de go-vern ha volgut comptar amb un suport de gruix apor-tat per la Fundació Jaume Bofill; i 2n) perquè hi ha hagut un llarguíssim i ampli procés participatiu.
Lamenta, tot seguit, que no puguin ésser aprova-des per unanimitat, a pesar que els tres Grups inte-grats en el govern municipal han donat, a bastament, proves de voluntat i de diàleg, tot precisant que, quan govern i oposició no poden arribar a un acord, no se’n pot responsabilitzar només al primer, sinó que també la segona hauria de reflexionar per què, per la seva banda, no s’ha assolit tal acord.
Subratlla que tals normes recullen els punts que fi-guraven en el Programa electoral del seu Grup, especialment el pas cap a la democràcia participati-va, perquè la democràcia no consisteix únicament a poder votar cada quatre anys, sinó també en la parti-cipació de la ciutadania en la república, és a dir, en la cosa pública, i això s’ha treballat des de 1999.
Significa, a continuació, que el contingut de tals normes, dintre del qual destaca els preceptes relatius al Consell de Ciutat, a les memòries participatives i als informes participatius, obliga el govern municipal, l’Ajuntament en general, les associacions i la ciutada-nia a aplicar-hi els recursos i esforços necessaris per a assolir una ciutat molt més participativa.
Comenta que s’hi parla de consulta ciutadana i no de referèndum, perquè la Constitució vigent reserva al Govern de l’Estat, la potestat de convocar referèn-dums, però espera que la correlació de forces polí-tiques que es doni els propers anys en altres insti-tucions molt més pròximes al nostre país, permeti canviar aquest precepte; que s’hi fa promoció de l’as-sociacionisme i també es tracta de manera molt inte-ressant la participació individual en la gestió de la cosa pública. Afegeix que al seu Grup li hauria agradat tam-bé que s’hi recollís l’elecció directa dels consellers i conselleres de districte, com el seu Partit propugnà du-rant la campanya electoral, i per això el seu represen-tant en el Congrés dels Diputats s’ha pronunciar favo-rablement sobre la proposta que s’ha fet en aquest sentit, però dubta que arribi a rebre el suport del Partit Popular a pesar del gir participatiu i democràtic que ha expressat avui el Grup municipal de tal partit.
apa-reixen de tant en tant i que són òbviament legítimes –per bé que en alguns casos li agradaria saber qui hi ha al darrere– plantegen reivindicacions particulars.
Considera que la creació de la figura del defensor del ciutadà ja està encarrilada, perquè ja hi ha un pri-mer text que la regula, sobre el qual s’està mirant d’assolir el consens.
Anuncia, en conclusió, que el Grup d’Esquerra Re-publicana–Els Verds, votarà favorablement el dicta-men, tot subratllant que els resultats de la votació permetran veure clarament les diferències entre la dreta i l’esquerra.
El Sr. Hereu comença tot remarcant que les Nor-mes reguladores de la participació ciutadana es ba-sen en el model Barcelona aplicat a la gestió els dar-rers vint-i-tres anys, en virtut del qual la Ciutat s’ha anat fent segons un projecte compartit, de manera que tan important és allò que s’ha fet durant tot aquest temps, com la manera com s’ha fet; en defini-tiva, aquestes normes pretenen actualitzar aquest model després d’un debat que s’ha allargat durant més de dos anys i que s’ha fet en quatre rondes i amb la participació de milers de persones, de cente-nars d’associacions i d’experts en l’anàlisi política: per tant, el text que es presenta compta amb el con-sens social de la ciutadania, representada per les se-ves associacions, com pot comprovar-se només con-sultant les esmenes.
Destaca que s’hi expliciten els drets fonamentals de la ciutadania, especialment pel que fa a la partici-pació individual, al foment de l’associacionisme i als processos de participació, als quals es dóna caràcter preceptiu.
Insisteix que s’estan actualitzant i millorant les nor-mes aprovades el 1986 i no entén que, després del camí conjunt fet d’aleshores ençà en les regles del joc, des d’una perspectiva d’estratègia de ciutat no s’hagi pogut assolir també el consens polític per motius tàc-tics. Afegeix que, mentre els Grups de l’oposició consi-deren la participació un instrument de govern o d’opo-sició, per als Grups de l’esquerra la participació és un valor, una estratègia i una necessitat, perquè sense participació no es pot construir una ciutat com la nos-tra; que el concepte que de la participació tenen els Grups de l’oposició els ha impedit arribar al consens, cosa que, a juí seu, ha estat un error; que la participa-ció no és una panacea, sinó una via per a assolir solu-cions i així moltíssims plans urbanístics que afecten la vida i el futur de molts barris i comporten processos de transformació urbana molt importants, s’han pogut tirar endavant perquè prèviament hi ha hagut, tant des dels serveis centrals com des del territoris, una àmplia tas-ca de diàleg social que és martas-ca del govern de la Ciu-tat i, fins avui, de l’oposició, la qual considera les noves normes pitjors que les de 1986 a pesar que són mani-festament millors perquè les actualitzen i modernitzen i recullen la nova realitat.
Nega que a la Ciutat hi hagi, com sostenen els Grups de l’oposició, molta conflictivitat, i afirma que és relativament baixa, especialment si se la pondera en funció del desenvolupament d’un programa de go-vern que està transformant la Ciutat.
Declina parlar de la credibilitat dels Partits de l’opo-sició pel que fa a la participació ciutadana; però els demana que s’imaginin quina seria la memòria parti-cipativa del Pla Hidrològic Nacional i com hi encai-xarien les tesis del Ministre Sr. Cañete, i pregunta,
també, de quina participació s’està parlant quan el conseller Sr. Puig ha expressat la necessitat de modi-ficar el Pla General Metropolità i els alcaldes dels vint-i-cinc municipis afectats han protestat perquè no s’havia comptat amb ells, i quan encara no s’ha apro-vat la Llei d’associacions.
Reitera que, per als sectors progressistes de la Ciutat, la participació és un element estratègic i un valor afegit amb el qual no es pot mercadejar a sis mesos d’unes eleccions com fan els Grups de l’oposi-ció, els quals es desmarquen d’aquestes noves nor-mes, perquè han decidit convertir l’argument de la manca de participació ciutadana en un dels eixos de la seva actuació política en els propers mesos, a pe-sar que tals normes són un element estructurant de les relacions de la Ciutat en el futur i estan avalades per l’actuació feta durant els darrers vint-i-tres anys.
Fa notar que el Grup del Partit Popular de Cata-lunya no veu posada en pràctica la participació ni en la seva pròpia organització política i, per això, no ha pogut elegir el seu candidat a l’Alcaldia, de la desig-nació del qual s’ha assabentat per la premsa de Madrid: consegüentment, tendeix a devaluar-la quan no hauria de jugar amb aquesta qüestió, més i quan les entitats, a pesar dels conflictes i discussions que puguin haver-hi han volgut estar en el procés donat el seu caràcter estructurant de les relacions en el futur.
Diu, en conclusió, que les normes en debat han as-solit el consens social i el consens polític dels Grups de la majoria i li sembla un error que els Grups de l’oposició se’n desvinculin, quan sempre estan ad-duint que el consens social és el pas previ per al con-sens polític.
El Sr. Alcober, en resposta a les intervencions an-teriors, adverteix, d’entrada, que en la seva primera exposició ja ha relatat, molt breument, el llarg procés de treball en què ha participat moltíssima gent.
Referint-se, primerament, a la intervenció del presi-dent del Grup del Partit Popular de Catalunya, diu que les virtuts participatives d’aquest partit es fan ben paleses: en el Projecte de llei de reforma de les hi-sendes locals, que s’ha tirant endavant sense dialo-gar amb ningú, –si bé ara, segons sembla, es podrà assolir un acord– i que, quan participació implica codecisió, és a dir, fer la ciutadania partícip en les de-cisions que prenen, retalla els recursos, les compe-tències i la independència dels ajuntaments i, conse-güentment, està retallant, també, la capacitat de decisió dels ciutadans; en el Pla hidrològic nacional; en la reforma laboral; en el suport a entitats com la Fundación Francisco Franco; en el Projecte de llei de qualitat de l’ensenyament que és un autèntic desastre i fraccionarà el país; i en el Consell Escolar de l’Estat, del qual la Sra. Marta Mata, que, com a persona de prestigi, n’havia estat membre des que es creà, dimití de manera irrevocable, perquè en tal Consell, que era una conquesta de la democràcia, la participació s’ha-via reduït als mínims, a pesar que la qualitat de l’en-senyament està lligada a la participació de tots els membres de la comunitat educativa i així s’ensenya els nens i nenes a conviure i a treballar junts.
Subratlla que quan els membres de tal partit parlen té la sensació que pertanyen més a la Quarta Interna-cional que no pas a la InternaInterna-cional Liberal, però quan es grata en el seu discurs, surt l’olor de ranci.
