Gaseta municipal de Barcelona. Any 087, núm. 04 (10 feb. 2000)

(1)

Núm. 4 / Any LXXXVII 10 de febrer de 2000 Disposicions generals

Acords dels òrgans de govern

Preus públics de les llars residències per a disminuïs físics i llars residències per a

dis-minuïts psíquics per a l’any 2000 ... 130

Cartipàs Anul·lació nomenament gerent de l’Institut Mu-nicipal de Persones amb Disminució ... 131

Nomenament gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució ... 131

Designació representant al Consell General del Palau d’Agricultura ... 131

Designació vicepresident del Patronat de la Biblioteca Pública Arús ... 131

Designació representant al Patronat de la Fundació Privada Antoni Tàpies ... 131

Designació representants al Consell Assessor del Museu Frederic Marès ... 131

Designació representants a la Comissió Mixta per a la constitució de l’Institut Botànic de Barcelona ... 131

Designació membre del Ple del fòrum Ciutat i Comerç ... 132

Designació vocal del Consell Assessor d’Es-cultures ... 132

Comissions Informatives Comissió de Serveis Urbans i Manteniment. Acta sessió 15-XII-1999 ... 133

Comissions de Benestar Social, d’Educació i Cultura i de Joventut i Drets Civils ... 138

Comissió de Presidència i Hisenda. Acta sessió 16-XII-1999 ... 141

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupa-ció Turisme i Comerç. Acta sessió 16-XII-1999 ... 143

Comissió d’Infraestructures i Urbanisme. Acta sessió 17-XII-1999 ... 145

Comissió de Presidència i Hisenda. Acta sessió 22-XII-1999 ... 150

Personal Concursos Bases generals que han de regir la convocatò-ria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc de treball de l’IMEB ... 152

Responsable d’Administració ... 153

Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 2 concursos per a la provisió de 2 llocs de treball de l’ICUB ... 153

Tècnic/a adjunt/a a Comandament ... 155

Director/a de Programes de Cooperació Cultu-ral amb els Districtes ... 155

Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Desembre 1999 ... 157

Llicències d’obres. Desembre 1999 ... 159

Subhastes ... 164

Concursos ... 166

Notificacions ... 169

(2)

DISPOSICIONS GENERALS

Acords dels òrgans de govern

PREUS PÚBLICS DE LES LLARS RESIDÈNCIES PER A DISMINUÏTS FÍSICS I LLARS RESIDÈN-CIES PER A DISMINUÏTS PSÍQUICS

(Aprovats per acord de la Comissió de Govern de 14 de gener de 2000)

La Comissió de Govern, en sessió del dia 14 de gener de 2000, acordà:

Aprovar els preus públics de les llars residències per a disminuïts físics i llars residències per a disminuïts psíquics per a l’any 2000, segons la proposta adjunta. Annex

PREUS PÚBLICS DE LES LLARS RESIDÈNCIES PER A DISMINUÏTS FÍSICS I LLARS RESIDÈN-CIES PER A DISMINUÏTS PSÍQUICS

Article 1. Disposicions generals

D’acord amb allò que disposa l’article 106 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, l’article 117 de la Llei 39/1988, de 28 de desem-bre, reguladora de les hisendes locals, de conformitat amb els articles 41 a 48 de la mateixa Llei i el que dis-posa l’article 10.e) de l’Estatut de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució, aprovat pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en sessió de 27 de juny de 1997, es fixen els preus per a la prestació de ser-veis en les llars residències per a disminuïts físics i en les llars residències per a disminuïts psíquics.

Article 2. Objecte

Constitueix l’objecte d’aquests preus públics la re-gulació de la contraprestació pecuniària per a la utilit-zació dels serveis de les llars residències per a dismi-nuïts físics i de les llars residències per a dismidismi-nuïts psíquics.

Article 3. Obligació de pagament

Estan obligats al pagament de les corresponents tarifes els qui utilitzin qualsevol dels serveis que són objecte d’aquests preus públics, d’acord amb allò que s’estableix en el Decret 394/1996 de la Generalitat de Catalunya, pel qual es regulen les contraprestacions dels usuaris/àries de serveis socials, com també les garanties mínimes per a aquests.

Article 4. Quantia

Les tarifes mensuals aplicables són les següents: Llars residències per a disminuïts físics i llars resi-dències per a disminuïts psíquics:

– Llar residència per a disminuïts psíquics “Casa Bloc”, 159.238 pessetes.

– Llar residència per a disminuïts físics, “Vila Olím-pica-paralímpica”, 235.628 pessetes.

Dels ingressos totals de l’usuari/ària es deduirà el preu/plaça mes del centre corresponent, respectant-ne sempre la garantia del 40 % del salari mínim interprofessional per a la lliure disposició de l’usua-ri/ària. L’Institut acceptarà la contribució del paga-ment d’aquells familiars que voluntàriapaga-ment hi vul-guin col·laborar en el cas que l’usuari no arribi a la totalitat del preu/plaça mes.

Article 5. Naixement de l’obligació de pagament L’obligació de pagament comença en el moment en què es presten els serveis que s’hi regulen. Article 6. Data d’aprovació i vigència

(3)

CARTIPÀS

Decret. En ús de les atribucions conferides a

aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta de Bar-celona, i de conformitat amb el que estableix l’article 10 m) dels Estatuts de l’Institut Municipal de Perso-nes amb Disminució, disposo:

Deixar sense efecte el nomenament de la Sra. Marta Colomer i Lansac com a gerent de l’Institut Mu-nicipal de Persones amb Disminució.

Barcelona, 17 de gener de 2000. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 167)

* * *

aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta de Barce-lona, i de conformitat amb el que estableix l’article 10 m) dels Estatuts de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució, disposo:

Nomenar provisionalment, segons consta en l’acord de la Junta Rectora de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució, de data 23 de desembre de 1999, la Sra. Immaculada Miret i Nicolazzi gerent de l’esmentat Institut.

(Ref. 168)

* * *

Decret. De conformitat amb les clàusules tretzena i

quinzena del conveni signat en data 23 de gener de 1995 sobre la rehabilitació de l’antic Palau de l’Agricultu-ra i en ús de les atribucions conferides a aquesta Alcal-dia pels articles 21 de la Llei reguladora de les bases de règim local i 13 de la Carta de Barcelona, disposo:

Primer. Designar l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canal-da representant de l’Ajuntament de Barcelona al Con-sell General del Palau d’Agricultura.

Segon. Designar representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment prevista a la clàusula tretzena del Conveni sobre la rehabilitació de l’antic Palau d’Agricultura les persones següents:

Sra. Marta Continente i Gonzalo Sr. Antoni Fontela i Bussalleu.

(Ref. 244)

* * *

aquesta Alcaldia pels articles 21 de la Llei reguladora de les bases de règim local, 13 de la Carta de Bar-celona i d’acord amb l’article 15 dels Estatuts de la Biblioteca Pública Arús, Fundació Privada, disposo:

Designar l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda vice-president del Patronat de la Biblioteca Pública Arús.

(Ref. 245)

* * *

aquesta Alcaldia pels articles 21 de la Llei reguladora de les bases de règim local i 13 de la Carta de Barce-lona, disposo:

Designar l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda re-presentant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Privada Antoni Tàpies.

(Ref. 246)

* * *

aquesta Alcaldia pels articles 21 de la Llei reguladora de les bases de règim local i 13 de la Carta de Barce-lona, disposo:

Designar representants de l’Ajuntament de Barce-lona al Consell Assessor del Museu Frederic Marès les persones següents:

Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda Sr. Jordi Martí i Grau

Sra. Núria Fradera i Giró

(Ref. 247)

* * *

Decret. En ús de les atribucions que tinc

conferi-des per l’article 21 de la Llei reguladora de les ba-ses de règim local i 13 de la Carta de Barcelona, i de conformitat amb la clàusula onzena del conveni específic de col·laboració signat el 16 de juliol de 1998, entre el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Ajuntament de Barcelona, per a la constitució de l’Institut Botànic de Barcelona, disposo:

Designar representats de l’Ajuntament de Barcelo-na a la Comissió Mixta prevista a la clàusula onzeBarcelo-na del conveni específic de col·laboració, signat el 16 de juliol de 1998, entre el Consejo Superior de Investi-gaciones Científicas (CSIC) i l’Ajuntament de Barce-lona, per a la constitució de l’Institut Botànic de Bar-celona, les persones següents:

Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda Sra. Marta Continente i Gonzalo.

(Ref. 250)

(4)

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta

Alcaldia pels articles 21 de la Llei reguladora de les bases de règim local i 13 de la Carta de Barcelona, disposo:

Designar el Sr. Raül Monroy i Sainz, representant de l’Illa Diagonal, membre del Ple del Fòrum Ciutat i Comerç, en substitució del Sr. Francesc Julià i Vives. Barcelona, 21 de gener de 2000. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 251)

Decret. En ús de les atribucions que em

confe-reixen els articles 21 de la Llei reguladora de les bases de règim local i 13 de la Carta de Barcelona, disposo:

Designar el Sr. José A. Acebillo i Marín vocal del Consell Assessor d’Escultures.

(5)

COMISSIONS INFORMATIVES

Comissió de Serveis Urbans i Manteniment

Acta de la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1999 i aprovada el dia 25 de gener de 2000

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia quinze de desembre de mil nou-cents noranta-nou, s’hi reuneix la Comissió de Serveis Urbans.

Sota la presidència de l’Im. José Ignacio Cuervo i Argudín hi assisteixen les/els Imes./Ims. Sres. i. Srs.: Imma Mayol i Beltrán, Joan Puigdollers i Farga i Jordi Cornet i Serra.

Són assistits per la directora d’Administració Gene-ral, Sra. Irene Pagès i Perarnau, la qual actua per de-legació expressa del secretari general que certifica.

Excusen la seva absència les/els Imes./Ims. Sres. i Srs.: Xavier Casas i Masjoan, Antonio Santiburcio i Moreno, Oriol Pujol i Ferrusola, Antonio Ainoza i Cire-ra, M. Àngels Treserra i Soler i Roser Veciana i Olivé. S’obre la sessió a les dotze i deu minuts amb un únic punt de l’ordre del dia.

Proposta d’acord del Consell Municipal

Declarar vàlid el concurs celebrat per a contractar la gestió del servei de recollida de residus sòlids ur-bans i neteja de la ciutat de Barcelona i la neteja i manteniment de papereres de la Ciutat-Zona Nord, Zona Sud, Zona Est i Zona Oest.

Adjudicar, pel termini de set anys, el contracte de gestió del servei de neteja i recollida de residus sòlids urbans, d’acord amb les condicions dels plecs tècnic i administratiu a les empreses següents:

Empresa Cespa, Zona Est, per un import total de 32.903.356.291 pessetes (197.753.154 euros). Re-querir l’adjudicatari perquè en el termini de quin-ze dies procedeixi a la constitució de la garantia definitiva per l’import de 188.019.179 pessetes (1.130.018 euros). Autoritzar i disposar l’import to-tal abans indicat amb càrrec a la corresponent par-tida municipal.

Empresa Fomento de Construcciones y Contra-tas, Zona Sud, per un import total de pessetes 24.693.488.516 pessetes (148.410.855 euros). Re-querir l’adjudicatari perquè en el termini de quinze dies procedeixi a la constitució de la garantia definiti-va per l’import de 141.105.649 pessetes (848.062,03 euros). Autoritzar i disposar l’import total abans indi-cat amb càrrec a la corresponent partida municipal.

Empresa Fomento de Construcciones y Contratas, Zona Oest, per un import total de 25.276.496.547 pessetes (151.914.804 euros). Requerir l’adjudicatari perquè en el termini de quinze dies procedeixi a la constitució de la garantia definitiva per l’import de 144.437.123 pessetes (868.085 euros). Autoritzar i

disposar l’import total abans indicat amb càrrec a la corresponent partida municipal.

Empresa Urbaser, Zona Nord, per un import total de 28.199.253.451 pessetes (169.480.926 euros). Requerir l’adjudicatari perquè en el termini de quinze dies procedeixi a la constitució de la garantia definiti-va per l’import de 161.138.591 pessetes (968.462 euros). Autoritzar i disposar l’import total abans indi-cat amb càrrec a la corresponent partida municipal.

Adjudicar, pel termini de set anys i per les quatre zones de la Ciutat, el contracte de gestió del servei de neteja i manteniment de papereres, d’acord amb les condicions dels plecs tècnic i administratiu, a la Cooperativa de Usuarios de Limpieza Pública Domi-ciliaria per l’import total de 3.140.759.321 pessetes (18.876.343 euros). Requerir l’adjudicatari perquè en el termini de quinze dies procedeixi a la constitució de la garantia definitiva per l’import de 17.947.196 pes-setes (107.864,82 euros). Autoritzar i disposar l’im-port total abans indicat amb càrrec a la corresponent partida municipal.

Cancel·lar i tornar als licitadors, llevat els adjudica-taris, les garanties provisionals constituïdes per a prendre part en el procés de licitació.

Declarar exclosa, d’acord amb l’informe que figura a l’expedient, del procés de licitació la Ute Vertimes, per no haver ofertat d’acord amb allò que exigia el plec de condicions tècniques i en especial l’apartat 15.3): Contingut de les ofertes econòmiques.

Delegar en l’Alcaldia l’aprovació dels expedients de modificació dels contractes en l’àmbit de la LCAP i dels expedients anuals de revisió de preus.

El Sr. Cuervo fa un resum del contingut de la pro-posta d’acord que es presenta, relativa al concurs pú-blic i obert aprovat i convocat el seu dia pel Plenari per a poder procedir a l’adjudicació que avui es pro-posa, un cop realitzats tots els tràmits legalment esta-blerts i avaluades, per part de la Mesa de Contracta-ció, cadascuna de les propostes que s’han rebut per part de les diferents empreses licitadores.

(6)

d’incremenar la recollida selectiva –de manera pro-gressiva– i que aquesta sigui entenedora per als ciutadans; que, a més, augmenti la qualitat del ser-vei dins d’un marc de ciutat sostenible i millora me-dioambiental i ecològica. Precisament per això, dins dels criteris de valoració del plec de clàusules ad-ministratives particulars, destaca que s’ha volgut que, del total de puntuació a atorgar a les diferents pro-postes, un 70% correspongui a aspectes tècnics i d’organització relacionats amb la forma i qualitat de prestació del servei, i que l’altre 30% correspongui al que és estrictament l’oferta econòmica. En tot cas –afirma–, si els assistents volen, es pot procedir a l’anàlisi de les puntuacions obtingudes per cadascu-na de les ofertes presentades en aplicació dels crite-ris esmentats.

Un cop dit això, s’obre el torn d’intervencions. Intervé en primer lloc el Sr. Cornet i ho fa fent evi-dent l’escàs temps que ha tingut el Grup municipal Popular per a analitzar i estudiar l’expedient. Per tant, entén que potser aquesta sessió és el moment més escaient per a fer preguntes que no pas per fer afir-macions, en el sentit d’intentar aclarir alguns punts que, al seu parer, cal explicar amb més detall. Per aquest motiu, pregunta en primer lloc si l’equip de go-vern és conscient que tant els serveis tècnics munici-pals competents, com l’equip de govern mateix, han tingut sis mesos per a analitzar, debatre i estudiar l’expedient i els diferents aspectes d’aquesta contrac-ta, i, en canvi, als regidors de l’oposició només se’ls dóna dos dies per a analitzar un contracte d’una com-plexitat tècnica considerable.

De tota manera, sobre els documents que ha tingut l’ocasió de revisar, el Sr. Cornet fa una pregunta en relació a unes gràfiques que consten a l’expedient re-latives a la distribució de percentatges de recollida per cadasacuna de les empreses respecte el total de tones recollides; el Sr. Cuervo li aclareix que aquests percentatges constitueixen una mitjana ponderada.

Continua el Sr. Cornet la seva intervenció i diu que quan s’analitzen les cinc empreses licitadores inicials, que després s’han quedat en quatre, surten constant-ment uns criteris de referència que són el Pla Metro-polità de Gestió de Residus i el PAM, i en aquest sen-tit es pregunta com pot ser que es faci referència al PAM, si encara no ha estat aprovat definitivament. El Sr. Cuervo comenta la coherència de criteris del PAM amb el Pla Metropolità de Residus, aspecte sobre el qual el representant del Grup municipal Popular ma-nifesta el seu desacord, perquè entén que aquesta coherència no es dóna en realitat.

A aquest efecte, i ja que ha comprovat que les tres empreses que finalment han resultat adjudicatàries manifesten tenir especial sensibilitat amb el PAM i el Pla Metropolità de Gestió de Residus, el Sr. Cornet procedeix a la lectura literal d’una part de la seva inter-venció que consta a l’acta de la sessió del Consell Ple-nari celebrada el dia 22 de desembre del 1998, en la qual s’aprovaren inicialment els plecs, condicions i convocatòria del concurs del qual avui es proposa la corresponent adjudicació. Aquesta intervenció seva feia referència a l’incompliment que es feia dels per-centatges de recollida selectiva marcats al Pla Metro-polità de Gestió de Residus Municipals i, tanmateix, aquests percentatges concrets exigits per l’esmentat Pla Metropolità continuen sense estar recollits en el plec de clàusules que es va aprovar en la referida

ses-sió del Plenari del 22 de desembre de l’any passat. Tot i que reconeix que ha d’acabar d’estudiar-ho amb més temps, manifesta el seu convenciment que les ofertes presentades per les empreses no compleixen, ni de bon tros, els percentatges concrets exigits pel tants cops esmenat Pla Metropolità, la qual cosa és, al seu parer, una demostració que el plec aprovat en el seu dia no era l’adequat per tal d’exigir a les empreses uns percentatges de reciclatge determinats.

Continua la seva intervenció esmentant una man-cança que ells consideren important, i és el fet de la diferenciació de criteris del servei de recollida en les quatre zones en les quals s’ha dividit la ciutat. Tot i reconèixer que hi ha una realitat específica en cadas-cuna d’elles, afirma que en la recollida de residus és necessària una consideració molt important, i és la necessitat d’un alt nivell de conscienciació ciutadana; com sigui que els criteris de recollida poden variar molt d’una zona del territori a una altra, creu que això pot provocar al ciutadà una confusió que ell entén que pot ser molt problemàtica.

El Sr. Cornet acaba la seva intervenció manifes-tant que, en relació a d’altres aspectes d’aquest ex-pedient, els comentarà en la sessió del Plenari, quan hagin tingut més temps per analitzar el conjunt de documentació.

Tot seguit intervè el Sr. Puigdollers, el qual inicia la seva intervenció reiterant que el govern municipal ha disposat de sis mesos per a estudiar i analitzar aquest expedient que avui se sotmet a posicionament i, en canvi, la oposició només l’han tingut a la seva disposició des del passat divendres a la tarda. Per tant, creu que no hagués estat malament plantejar, amb caràcter previ a la celebració d’aquesta Comis-sió, una reunió amb els responsables tècnics i polítics per a rebre una explicació dels trets i criteris més im-portants a l’hora de presentar la proposta d’acord que avui es discuteix. Per aquest motiu se li fa bastant di-fícil valorar si la proposta que es fa és correcta o no en funció del plec de condicions. En aquest sentit, i malgrat els comentaris que tot seguit farà, demana formalment més temps per poder analitzar correcta-ment el conjunt de docucorrecta-mentació que s’inclou a l’ex-pedient.

Entrant en l’anàlisi del que és el tema de fons de la Comissió d’avui, manifesta que al seu Grup el preo-cupen fonamentalment tres coses, que són les matei-xes que ja van manifestar en la sessió del Plenari que aprovà la convocatòria i els plecs d’aquest concurs.

(7)

En segon lloc, en la mateixa línia del que manifes-tava el Sr. Cornet, i recordant també que el Grup mu-nicipal de Convergència i Unió ja ho esmentava en les al·legacions que van presentar al plec de condi-cions, afirma que, tot i que han tingut poc temps per a estudiar l’expedient, sospiten que els criteris de reco-llida selectiva d’escombraries inclosos al plec i a les propostes rebudes per part de les empreses licitado-res no acompleixen els que exigeix el Pla de Gestió de Residus Metropolità. I aquesta manca d’objectius concrets de recollida selectiva és un assumpte que ja van tenir ocasió de debatre llargament amb l’alesho-res regidor Sr. Vegara, quan s’estava discutint el con-tingut dels plecs de clàusules i condicions tècniques d’aquest concurs.

En tot cas, el Sr. Puigdollers entén que aquest és un tema clau i fonamental, ja que, al final de qualse-vol debat que es pugui fer sobre això, només hi ha dues maneres de fer el tractament de les escombra-ries que es recullen: o procedir a la seva incineració o fer-ne un dipòsit controlat. I no n’hi ha cap més. D’acord amb la legislació vigent a Europa –diu–, si s’escull el sistema d’incineració, es pot fer la recollida com es vulgui (pràcticament i dit de manera molt sim-plificada, només hauria de separar el PVC); aquest sistema d’incineració s’ha descartat i, per tant, només ens en queda un, que és el de dipòsit controlat. En aquest sistema hi ha l’obligació legal marcada per la Unió Europea de realitzar la recollida segregada efi-caç de la matèria orgànica: no la podem portar als di-pòsits controlats. I amb aquest plec de condicions i amb la proposta que avui se’ns presenta, això no ho complim.

El tercer aspecte que els preocupa és tenir la sen-sació que amb tot el mapa de zonificació i diversitat de sistemes, al final el ciutadà no sabrà massa què fer. Si un objectiu que tenia el plec que es va aprovar era facilitar-li les coses, estem convençuts que això, en les actuals circumstàncies, no es compleix. I és evident que “si no aconseguim involucrar el ciutadà en aquest tema, no ens en sortirem mai”.

En el mateix sentit, insisteix que mentre el ciutadà tingui la sensació que “no hi ha cap problema” d’es-combraries, perquè cada dia desapareixen del davant de casa seva, i no siguem capaços d’explicar-li la realitat, que el tractament de recollida continua un cop han desaparegut les escombraries del contenidor, no aconseguirem mai solucionar de debò aquesta qües-tió; fa vint anys que estem intentant anar cap aquest objectiu a la ciutat de Barcelona, i encara no l’hem re-solt; amb la concessió que l’equip de govern ens posa sobre la taula, tampoc creiem que el resoldrem.

Finalment, i atès que “anem obligats” pel fet que si no adjudiquem aquesta contracta en el proper Plenari del dia 22, incomplirem el termini de vuit mesos que ens va donar el Plenari en el moment d’aprovar la convocatòria d’aquest concurs, el Sr. Puigdollers demana formalment al Sr. Cuervo de disposar del temps suficient per aclarir molts dels aspectes –al seu parer confusos– que ofereix la documentació in-closa a l’expedient. A més, demana que se li doni resposta a dues preguntes molt concretes que vol fer: 1a. ¿És veritat que hi hagut alguna empresa que dins de la seva proposta ha ofertat el seu compromís d’utilitzar abocadors diferents del del Garraf?

2a. Tot i la seva correcció tècnica, com a polític de la ciutat de Barcelona el preocupa la situació dels

empleats, que són cooperativistes que fins ara ha es-tat prestant el servei de neteja. Estem acostumats a aquests tipus de situacions, i hem de reconèixer que –normalment– es resolen i bé, a través de la succes-sió d’empreses. El que passa és que aquest cas és especial, atesa la gran tradició que té la cooperativa i que, a més, no parlem de treballadors per compte d’altri, sinó d’una bona part que són treballadors-coo-perativistes. És lògic que des d’un punt de vista estrictament del dret laboral es doni una solució amb la successió d’empreses, però amb una situació com aquesta ens preocupa –des d’un punt de vista polític– tenir el màxim de cura possible. Per això demana sa-ber quina és la postura del govern municipal per a re-soldre el problema que es planteja amb aquesta coo-perativa.

Per tot el que fins aquí ha exposat, el Sr. Puigdo-llers ja avança la reserva de vot del seu Grup fins que, d’avui al Plenari, puguin estudiar degudament tota la documentació i poder rebre de l’equip de go-vern els criteris pels quals han presentat la proposta objecte de la sessió d’avui.

El Sr. Cuervo agraeix les intervencions dels repre-sentants de l’oposició i manifesta malgrat que s’han complert escrupolosament els terminis legals de po-sada a disposició de l’expedient que avui es debat, no té cap problema per a reconèixer que efectiva-ment és molt poc temps per a poder estudiar a fons el tema d’aquesta contracta, el conjunt de propostes presentades per les empreses. Per això manifesta que –d’avui al Plenari– tant ell mateix com la totalitat de l’equip tècnic que ha elaborat i estudiat l’esmentat expedient els donaran quantes explicacions requerei-xin per tal d’aclarir aquells punts en els quals tinguin dubtes o els calgui alguna mena d’aclariment. Per tant, es tracta només que ambdues parts puguin ajus-tar les respectives agendes i fer les reunions que si-guin necessàries.

En tot cas, manifesta el seu convenciment que som davant d’una molt bona adjudicació per a la ciutat –i pels interessos dels ciutadans– ja que, per exemple, el fet d’haver-ho tramitat mitjançant un concurs obert ha beneficiat la competitivitat entre les empreses. Hi ha un segon aspecte a destacar –diu–, i és que «aquest concurs es podria qualificar com a “marc”, ja que té un caràcter evolutiu al llarg de la seva durada (set anys), precisament pel que vostès mateixos as-senyalaven i que nosaltres compartim del necessari canvi de mentalitat del ciutadà».

Pel que fa al tema de les mancances jurídiques, el Sr. Cuervo considera que la garantia jurídica és total, i fa esment al fet que (malgrat que s’està a la espera de la sentència corresponent), el tribunal contenciós administratiu va desestimar en el seu moment la sus-pensió cautelar del procediment del concurs i va per-metre seguir amb la tramitació corresponent. Per a ell i l’equip de Govern, això és molt significatiu, tot i que en el moment que s’emeti la sentència ja es veurà com queda definitivament aquest assumpte.

(8)

ne-teja i totes les conseqüències i implicacions que se’n deriven. Per això insisteix que el que estem fent ara és, només, l’adjudicació. És tant el valor que dóna a aquests aspectes, que la mateixa contracta preveia una retenció del 5 per 100 de l’import de l’adjudicació per al Centre de Coordinació i per a les campanyes de comunicació i sensibilització dels ciutadans.

Pel que fa als dipòsits controlats i la qüestió de la segregació de la matèria orgànica, el Sr. Cuervo diu al Sr. Puigdollers que, com molt bé ell ja sap, encara hi ha uns anys per a adaptar-se al nou sistema; per la qual cosa és evident que no s’està incomplint cap normativa.

Tot seguit vol deixar patent que en els seus trets i objectius fonamentals, la contracta que avui es pre-senta és plenament coherent amb el Pla Metropolità de Gestió de Residus, el qual es troba, justament ara, en la seva revisió bianual.

En tot cas, el Pla de Neteja, del qual ara s’aproven els criteris “marc”, s’haurà d’anar ajustant progressi-vament i incrementant els percentatges de recollida selectiva.

Pel que fa al sistema de quatre zones, cal tenir molt clar que s’ha ideat amb l’objectiu clar de servir millor el ciutadà, no fent incompatibles la recollida de brossa de locals comercials amb la comoditat del ciu-tadà. El Sr. Cuervo demana als assistents que pen-sin, per posar un exemple, que en alguns carrers de la Ciutat Vella és impossible la col·locació de conteni-dors de càrrega lateral; en canvi, en els carrers am-ples, la càrrega lateral és un sistema eficient i eficaç. I així es podrien trobar molts altres exemples que jus-tificarien aquesta zonificació.

El que sí que es vol és que tots aquells ciutadans que tenen una consciència ecològica més gran tin-guin els mitjans més escaients per a poder exercir-la. Està molt clar que es vol avançar en criteris ecolò-gics, i que, quan es faci el Pla de Neteja, s’haurà de parlar de com fem la recollida orgànica domiciliària. En tot cas, el Sr. President comparteix amb els repre-sentants de l’oposició moltes de les seves preocupa-cions pels temes de facilitar la comprensió i coopera-ció del ciutadà en aquest sistema.

Per a acabar, vol que quedi clar que la possibilitat de la pròrroga mai l’han considerat, ja que volen tenir –com a equip de govern– el nou sistema el més aviat possible, amb el qual estan convençuts que s’acon-seguirà una millora del servei de neteja, per la qual cosa demana dels assistents el màxim de consens possible alhora de debatre’l i arribar a uns acords sa-tisfactoris per a tothom i pels interessos de la ciutat i els seus ciutadans.

La Sra. Mayol intervè per comentar certs aspectes que considera molt importants: en primer lloc, li inte-ressa destacar que l’opció que s’ha escollit és més complicada que la que hi havia abans; i això ho diu en relació al que explicava el Sr. Puigdollers, que en-cara poden haver-hi molts ciutadans que creguin que el problema de la neteja desapareix quan desapareix la brossa o el residu del davant de casa seva, i es pregunta si això vol dir que els “compliquem la vida”; i tant que els la compliquem!, perquè el més fàcil del món és posar-ho tot en una bossa i portar-ho a inci-nerar. I és evident que hi ha una altra opció, que és de la recollida selectiva i del reciclatge, que sem-pre és més incòmoda. En aquest sentit, la eficàcia d’aquesta contracta es mesurarà pel binomi

“compro-mís de l’Ajuntament”, que pensa que és clar i contun-dent, i l’“explicació-informació a la ciutadania” de com s’ha de fer i de les raons per les quals s’ha de fer. La gent és més capaç de suportar quelcom que li és més dificultós si entén com ho ha de fer i el per què ho ha de fer.

El segon aspecte que vol esmentar la Sra. Mayol és el tema de la diversificació per zones de la ciutat, i lamenta que alguns mitjans de comunicació i alguns membres de l’oposició el plantegen com un element de confusió i d’interferència, quan en realitat no és així, ja que permet una eficàcia i una comoditat més grans.

El Sr. Puigdollers manifesta que en cap moment ha qüestionat el sistema de quatre zones de la ciutat, ja que hi han estat d’acord des del primer moment. El que ell ha dit és que, en funció del que s’ha pogut veure i llegir a la premsa, i del que es desprèn d’una lectura ràpida de tota la documentació que integra l’expedient, li fa por que el sistema sigui més compli-cat per al ciutadà; no per les quatre zones, sinó en funció de com es troba la proposta d’adjudicació que avui hi ha sobre la taula. Igualment, vol remarcar que en el Plenari de dimecres vinent el que faran serà ad-judicar aquest concurs, però que, desprès hi haurà un tema clau, que és el contracte. I en aquest sentit, de-mana formalment de conèixer el text del diferents contractes que se signin amb cadascun dels con-cessionaris; si ja normalment el contracte és un do-cument important en qualsevol adjudicació, en un assumpte com el que s’està debatent avui és fona-mental; entre d’altres coses, i com molt bé ha dit el Sr. Cuervo, espera que en aquests contractes es de-tallin i fixin els objectius de cada any, perquè si no es posen al contracte no sabem amb quina força legal podrem exigir al contractista el seu compliment. A més, a partir del moment que s’adjudiquin i signin, els regidors de l’oposició ja no veuran res més. Per tant, reitera la seva petició de tenir accés al text final dels diferents contractes administratius que se signin amb els adjudicataris.

Finalment, el Sr. Puigdollers vol fer esment de la part última de la proposta d’acord, en relació al text que delega en l’alcalde l’aprovació dels expedients de modificació dels diferents contractes. Concretament, voldria que el Sr. Cuervo li aclarís l’abast exacte d’aquesta delegació, ja que entén que la facultat de modificar els contractes continua essent del Plenari; si el que es vol dir és que es delega la revisió anual de preus, li sembla perfectament lògic, però si hom es refereix a d’altres aspectes modificatius del con-tracte entén que es tracta d’una proposta incorrecta, per la qual cosa demana formalment no delegar en l’Alcaldia aquesta resta d’aspectes que poden consti-tuir una modificació contractual, ja que són compe-tència del Plenari. Dit d’altra manera, si s’ha de fer una modificació contractual, l’hauria de fer el Plenari, que és qui adjudica.

(9)

una de les zones faran “implicació-separació en ori-gen, afavorint recollida selectiva de paper cartró en de-triment de l’orgànica”. En una segona zona faran “im-plicació-separació en origen, amb especial amb el paper porta a porta”. I en una tercera es realitzarà “im-plicació-separació en origen, afavorint la recollida de matèria orgànica, en detriment del paper cartró”. És a dir, que una mateixa empresa, en tres zones diferents, farà tres coses diferents.

En segon lloc, agraeix al Sr. Cuervo que reconegui que, finalment, el Pla Metropolità de Gestió de Resi-dus no es complirà, ja que, com ha dit, cal repassar les dades i els percentatges, amb la qual cosa tothom coincideix que no es complirà mai l’esmentat Pla Me-tropolità.

Finalment, el Sr. Cornet insisteix i reconeix que, amb aquest sistema, se li complica una miqueta la vida al ciutadà; per tant, torna a demanar que es faci un pla de comunicació que transmeti correctament la realitat del nou sistema.

Dit això, el Sr. Cuervo pren la paraula per posar de manifest i donar contestació a les diverses preguntes que han realitzat els representants de l’oposició.

En primer lloc, i pel que fa al tema de la cooperati-va plantejat pel Sr. Puigdollers, comparteix la secooperati-va preocupació. Vol recordar que s’ha realitzat un con-curs públic i obert a totes les empreses que han vol-gut participar-hi, i que la proposta d’adjudicació és quelcom que queda determinat per l’aplicació dels cri-teris de valoració a les diferents propostes que les empreses licitadores han presentat. En tot cas, vol que quedi molt clar que estan garantits tots els llocs de treball de la cooperativa esmentada; així com tam-bé està garantida, si volen, la continuïtat de la coope-rativa mateixa.

Hi ha un altre aspecte que vol destacar, i és insistir que l’equip de govern pretén comunicar i simplificar –en el sentit de fer-lo més fàcil– aquest procés de recollida. I amb això no creu que estigui dient cap cosa contradictòria, ja que amb el procés de recollida selectiva, el que es vol es simplificar-lo al màxim. Per tant, estan disposats a fer tots els esforços de comu-nicació i d’organització amb les empreses adjudicatà-ries perquè la recollida selectiva sigui el més fàcil possible. Per això demana als representants de l’opo-sició que en aquest assumpte de la neteja, atesa la seva complexitat, que ells coneixen molt bé, no cai-guin en la temptació de fer ridiculització o crítica fàcil. Pel que fa a la divisió de ciutats en zones, aquesta divisió obeeix fonamentalment a la presència en un mateix espai físic d’un determinat tipus de comerç,

d’un determinat tipus d’unitats familiars i d’un determi-nat tipus d’activitats.

A tall d’exemple, la ciutat central i el districte de Gràcia tenen 16.000 comerços, mentre que altres zo-nes de la ciutat en tenen entre 4.000 i 6.000. Ciutat Vella, que té 80.000 habitants, té 8.000 comerços. Per tant, aquest sistema facilitarà als ciutadans el sis-tema de recollida en funció de la seva zona.

Pel que fa al Pla Metropolità, el Sr. Cuervo entén que és un pla excel·lent des d’un punt de vista logís-tic. El fet que s’hagi de revisar bianualment és quel-com normal i lògic des d’un punt de vista de la gestió. En aquest sentit, reitera un cop més que el que ara estem fent és l’aprovació d’una adjudicació i que quan fem el Pla de Neteja, aquest serà coherent amb el Pla Metropolità i també s’anirà revisant periòdica-ment en funció dels objectius assolits, sempre bus-cant el màxim de diàleg, consens i acord amb tots els grups polítics, perquè així li convé que sigui a la ciutat i als seus ciutadans.

El Sr. Puigdollers demana la paraula per dir que està absolutament d’acord que els plans s’han de re-visar; i és tant així que una de les condicions que ells van demanar en el Pla de Residus és que –precisa-ment– tingués revisions bianuals; però amb el que no hi està d’acord és amb què es revisi l’objectiu final. I és amb això amb el que cal anar amb la màxima cura; vol que quedi molt clar que no està dient que el Sr. Cuervo proposi la revisió final del Pla de Residus senzillament vol fer un toc d’atenció respecte la pos-sibilitat que –fent una revisió bianual– es puguin fer altres coses. I en aquesta hipòtesi, el Grup municipal que ell representa no hi estarà d’acord de cap de les maneres.

Pel que fa a l’abast de la delegació en favor de l’Al-caldia, el Sr. Cuervo manifesta que aquest és un punt que finalment es va introduir a instància de la Inter-venció, ja que es tracta d’un contracte plurianual, set anys, i que el seu sentit és precisament en relació a la revisió de preus que s’haurà de fer i no en relació al que podríem considerar pròpiament “modificacions substancials contractuals”, per la qual cosa, proposa que s’estudiarà jurídicament.

Finalment, el Sr. Cuervo reitera el seu compromís de facilitar a l’oposició, d’avui i fins al dia del proper Plenari, la seva màxima col·laboració per tal que pu-gui fer un estudi més acurat i detallat d’aquest expe-dient i de l’adjudicació que es proposa.

(10)

Comissions de Benestar Social, d’Educació i Cultura i

de Joventut i Drets Civils

Acta de la sessió celebrada el dia 15 de desem-bre de 1999 i aprovada els dies 19 i 25 de gener de 2000

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia quinze de desembre de mil nou-cents noranta-nou, s’hi reuneixen les Comissions de Ben-estar Social, Educació i Cultura i Joventut i Drets Civils.

Sota la presidència de les Imes. Sres. Núria Carre-ra i Comes, Marina SubiCarre-rats i Martori i de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Albert Batlle i Bastardas, Joa-quim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Magdalena Oranich i Solagran, Roser Veciana i Oli-vé, Imma Mayol i Beltran, Marina Subirats i Martori, Ferran Mascarell i Canalda, Joana M. Ortega i Ale-many, Jaume Ciurana i Llevadot, i Immaculada Moraleda i Pérez.

Excusen la seva absència els Ims. Srs. i Sres. Pere Alcober i Solanas, Vladimir de Semir i Zivojnovic, Santiago Fisas i Ayxelà, i Jesús Maestro i García.

També hi són presents el Srs. Joan Albert Dalmau i Balagué, gerent de Serveis Personals, Joaquim Costa i Montal, director de Serveis Socials, i Jordi Martí i Grau, director-gerent de l’Institut municipal de Cultura.

Són assistits pel tècnic d’administració general, Sr. Joan de Moxó i Forga, el qual actua per delegació ex-pressa del secretari general i certifica.

S’obre la sessió a les nou hores i quaranta i cinc minuts.

Aprovació de l’acta de la sessió anterior

S’aprova fent constar la intervenció de la Sra. Fandos en el punt 2 per agrair la presentació del pro-grama de subvencions i la petició que es facin arribar les bases de les convocatòries.

COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL Precs i preguntes dels diversos Grups

Del Grup Municipal de Convergència i Unió Actuacions de l’Ajuntament de Barcelona davant la problemàtica de les persones sense sostre.

La Sra. Fandos agraeix que s’hagi convocat la Co-missió per respondre a la seva pregunta.

Pregunta com es desenvolupa el Pla de persones sense sostre i demana informació més actualitzada de la situació. Posa de manifest que al carrer aug-menta el nombre de persones amb aquesta proble-màtica.

La Sra. Carrera considera bo poder fer un debat entorn les grans bosses de pobresa i de la gent que viu al carrer. Entén que aquestes situacions cal expli-car-les bé perquè d’altra manera es poden confondre problemes estructurals amb mala gestió o presentar alternatives municipals com a almoines sense criteri, fets tots ells que provocarien fer un mal diagnòstic de

la realitat. L’atenció a les persones sense sostre i a les grans bosses de pobresa de la ciutat, projecte iniciat en els anteriors mandats, és un projecte sòlid perquè contempla la responsabilitat pública de l’A-juntament per atendre i inserir aquest col·lectiu a tra-vés d’uns sistemes de serveis socials públics amb l’aliança, però, d’entitats privades i ONGs de la ciu-tat. El model contempla un volum de professionals important –actualment hi treballen 295 persones– i 12 entitats amb un acord mitjançant conveni. El vo-lum d’hores dedicat l’any passat a treballs familiars va ser de 651.000 i el pressupost de 690 milions de pessetes, amb un finançament del 10% per part de la Generalitat.

Remarca que hi ha hagut un canvi en la tipologia de les persones que s’estan al carrer de les nostres ciutats. Apareixen unitats familiars de persones es-trangeres, cosa que significa que emergeix amb for-ça el problema de la immigració; i es detecten me-nors indocumentats, immigrants també. En ambdós casos el problema rau en què si la Llei d’estrangeria no resol adequadament la situació, continuarem te-nint a la ciutat persones sense papers amb impossi-bilitat d’atendre-les en tota la seva complexitat. Ma-nifesta, també, que per a joves i persones sense sostre caldrà fer ofertes de serveis de baixa exigèn-cia. Subratlla quin és el sistema per atendre les de-mandes: les rutes que fan els equips de treball ate-nen els serveis i les demandes que els veïns o la Guàrdia Urbana adrecen a l’oficina, que està oberta les 24 hores del dia.

El Sr. Costa explica que dins el grup de persones en situació d’extrema pobresa, les que estan al límit són les persones sense habitatge; el quadre repartit palesa el programa dirigit a les persones que no te-nen un lloc on viure. En aquesta xarxa d’atenció a persones sense sostre s’acullen 2.600 persones a l’any, cosa que suposa una despesa municipal de 695 milions de pessetes. En el quadre es distingeix entre les demandes recollides per l’Oficina receptora de demandes, que han estat 1.650, i les actuacions detectades pels equips d’atenció al carrer. El model bàsic de l’Ajuntament de Barcelona es defineix com un model acollidor, professional, individualitzat i vin-culat a un procés de reinserció. Les estratègies utilit-zades són de medi obert. Explica, d’una banda, que 612 persones segueixen tractament de reinserció i, d’altra banda, que l’Ajuntament té dos centres d’aco-lliment: l’Alberg de Sant Joan de Déu i Can Planas. Destaca com a fet positiu que 429 persones de les tractades en l’Alberg de Sant Joan de Déu, han trobat feina i s’han insertat amb normalitat a la ciutat.

(11)

de l’equip de govern assisteixin a les comissions de les quals són membres.

Respecte a la Comissió de Benestar Social, la Sra. Carrera respon que qualsevol iniciativa que CiU vul-gui presentar serà tractada en la Comissió i que hi seran presents tots els membres. Finalment, remarca que per fixar l’hora d’inici de les comissions cal també fixar la durada de les anteriors.

COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA

La Sra. Subirats, pel que fa a la convocatòria de les comissions, i atès que aquestes es convoquen en sessió conjunta, indica que la millor solució és fixar l’hora, abans de la qual no començaran les comis-sions posteriors, i acceptar que podran començar amb retard si el debat de les primeres s’allarga. Propostes d’acord del Consell Municipal

PONÈNCIA DE CULTURA

El Sr. Mascarell explica conjuntament les propos-tes d’atorgament de Medalla d’Or al Mèrit Artístic als Srs. Adolfo Marsillach, Santiago Pericot i Josep M. Carandell.

En el cas del Sr. Marsillach per la seva dedicació al món del teatre, el cinema i la televisió en les seves facetes d’actor i director. La proposta està avalada per el FAD, l’Institut del Teatre, l’Associació d’Actors i Directors i l’Associació del Teatre Lliure.

En el cas del Sr. Santiago Pericot, per la seva in-tensa i renovadora dedicació al món de les arts escè-niques, especialment en els vessants pedagògics i escenogràfics, a partir de la proposta avalada pel FAD, l’Associació d’Actors, l’Associació d’Escenò-grafs de Catalunya i per l’Associació d’amics del Tea-tre Lliure.

En el cas del Sr. Josep M. Carandell, per la seva dedicació al món de les lletres en les seves múltiples expressions de gèneres amb proposta avalada per l’Associació Col·legi d’Enginyers i per l’associació Col·legiada d’Escriptors de Catalunya.

Les propostes es fan en nom de tots els Grups po-lítics de l’Ajuntament.

Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic al Sr. Adolfo Marsillach i Soriano, per la seva dedicació al món del teatre, el cinema i la televisió en les seves vessants d’actor i director.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, CiU, IC-V i ERC-EV.

Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic al Sr. Santiago Pericot (Iago), per la seva constant dedica-ció al món del teatre i del cinema.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, CiU, IC-V i ERC-EV i amb el redactat se-güent: “Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic al Sr. Iago Pericot i Canaleta, per la seva intensa i renovadora dedicació al món de les arts escèni-ques, especialment, en la seva pedagògica i es-cenogràfica”.

Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic al Sr. Josep M. Carandell i Robusté, per la seva dedicació al món de les lletres en les seves múltiples expressions de gèneres.

Ratificar l’acceptació de la donació de dues cami-ses, l’una pertanyent a Joan Brossa i l’altra a la Sra. Christa Leem, ofertes per la Sra. Josepa Llopis i Bo-ver i per la Sra. Christa Leem, respectivament, per tal que siguin exposades al Museu Tèxtil i de la Indu-mentària.

El Sr. Mascarell explica que es tracta de ratificar l’acceptació de la donació de la Sra. Llopis.

Ratificar l’acceptació de la donació oferta pel Sr. Enrique Caturla i Fita, director general del Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús de Barcelona, d’una col·lecció formada per aproximadament 241 exem-plars d’animals dissecats, propietat de l’esmentat col·legi, una relació dels quals s’adjunta com annex a la present proposta, que es troben dipositats ac-tualment al col·legi Claver de Raïmat (Lleida), i que destinaran a l’exposició permanent del Museu de Zoologia de Barcelona.

El Sr. Mascarell explica que es tracta de ratificar l’acceptació de la donació del Sr. Caturla.

Informes

Conveni de cooperació entre l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Associació d’Amics del Jardí Botà-nic de Barcelona.

El Sr. Mascarell informa que es tracta d’un conveni de cooperació entre l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per a la difusió i el coneixement dels itineraris del nou Jardí Botànic de la ciutat.

Acte de final de mil·leni.

El Sr. Mascarell expressa que és acte estimulat pel mateix Institut de Cultura i altres organismes munici-pals amb la voluntat que Barcelona tingui un lloc identificable com a central per a la celebració del final del mil·leni. L’acte estarà organitzat per la Fura dels Baus i patrocinat per un conjunt d’empreses privades. El Sr. Martí explica que l’acte tindrà un punt culmi-nant el dia 31 de desembre de 23,30 h. a 0,30 h., serà un acte curt que concentra un seguit d’esdeveni-ments artístics dirigits per la Fura dels Baus i que han titulat “L’Home del Mil·leni” amb l’únic objectiu de ser un punt de trobada entre els ciutadans que vulguin estar a la plaça de Catalunya en aquest moment mà-gic. L’acte consistirà a donar vida a una figura huma-na de 15 metres d’alçada construïda amb ferro i que prendrà vida a partir de la col·laboració de castellers que s’enfilaran a l’estructura.

Cavalcada dels Reis.

El Sr. Mascarell posa de manifest que la cavalcada mou de 300 a 500.000 persones pels carrers de Bar-celona i que té una logística complexa de participació dels diferents serveis municipals.

(12)

foc, l’aigua i el vent. Comptarà, com sempre, amb l’arribada dels Reis per mar a la Porta de la Pau. En el conjunt de la cavalcada participen de 1.300 a 1.500 persones.

COMISSIÓ DE JOVENTUT I DRETS CIVILS

El Sr. Portabella indica que els regidors ponents de cada una de les parts que integren la Comissió expo-saran el PAM que els hi correspongui.

Informe

Sobre el Programa d’Actuació Municipal 2000-2003 de la Comissió de Joventut i Drets Civils.

La Sra. Veciana indica que de la lectura del PAM es desprèn que Drets Civils es vertebra durant aquest mandat en tres eixos fonamentals: 1r) Que els drets civils i els drets humans arribin a tota la ciutadania i que sigui un tema del qual es pugui fer un veritable debat popular, sense cap exclusió. Ma-nifesta que, des de la Regidoria, hi ha la voluntat de treballar també amb l’oposició. 2n) Influir des de la Regidoria de forma transversal en les altres Regido-ries, especialment en les de Benestar Social, Ense-nyament i Cultura. S’ha repartit als assistents el Pro-jecte de carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, document cabdal que ja es va fer arribar a la ciutadania i del que se’n vol fer un debat popular fins al mes de març; la Carta serà finalment signada a la ciutat de St. Denís el mes de maig. Es volen crear comissions específiques de treball per-què la Carta pugui ser debatuda abans de la seva signatura i tingui un consens popular amés de l’insti-tucional. 3r) La interreligiositat, la interculturalitat i la immigració es converteixen en el tercer eix vertebra-dor perquè es consideren drets civils fonamentals. S’ha aconseguit una base de dades que permet dis-posar d’un mapa de totes les religions i serveis que hi ha en aquests moments a Barcelona. En aquesta segona fase es vol iniciar un treball conjunt dins d’una comissió interreligiosa. Aquest any s’iniciaran, entre altres, campanyes de sensibilització en relació al dret a l’alimentació, a la informació no discrimina-tòria i als drets dels malalts mentals.

El Sr. Forn demana més informació sobre la Carta Europea.

La Sra. Veciana explica que la Comissió de Redac-ció de la Carta està integrada per sis ciutats que van delegar les quaranta-dues ciutats signatàries de la Carta de Barcelona. En aquests moments, hi ha sei-xanta ciutats que signen la Carta i es vol aconseguir que la signin moltes més ciutats.

El Sr. Portabella indica que, a continuació, es pas-sa a expopas-sar la part del PAM que fa referència a Jo-ventut.

La Sra. Moraleda explica els aspectes fonamentals que el PAM incorpora per desenvolupar en aquest mandat, la majoria dels quals estan recollits en el Pla Jove de Barcelona. Destaca els següents: Aprofundir en el coneixement de la realitat juvenil mitjançant el programa “Ull Jove”. Promoure polítiques que afavo-reixin l’autonomia residencial dels joves estimulant l’habitatge de lloguer, la rehabilitació de pisos i habi-tatges comunitaris. Crear canals i polítiques que esti-mulin la participació, el voluntariat i l’associacionisme

juvenil. Potenciar els instruments de política juvenil als districtes. Ampliar els equipaments, espais i cen-tres de noves tecnologies per a joves. Fomentar l’ús de la bicicleta, ampliant els quilòmetres de carril-bici mitjançant la seva interconnexió. Continuar desenvo-lupant el programa “Barcelona, Bona Nit”. Promoure la incorporació del joves a la societat de la informa-ció. Fomentar l’ocupació juvenil. Impulsar les activi-tats culturals dels joves. Millorar la qualitat de vida dels joves.

La Sra. Fandos indica que durant la campanya electoral, quan es presentaven els temes de joventut, s’emfasitzaven temes clau com ara els habitatges de lloguer; els programes de noves tecnologies a tots els districtes. Per aquest motiu, pregunta per què ara no-més es parla d’aquests programes en tres districtes, així com del nou Pla d’ocupació juvenil del qual, ara, no se’n parla.

La Sra. Moraleda respon que els programes de no-ves tecnologies es volen tenir a tots els districtes, però que de moment s’inicien en tres districtes i un sector. Pel que fa a la pregunta del nou Pla d’ocupa-ció juvenil, precisa que una cosa és el programa elec-toral del PSC i una altra l’acord de Govern, i indica que s’estudiaran noves fórmules per estimular la polí-tica d’ocupació juvenil, ja sigui mitjançant mesures concretes o la redacció d’un pla.

El Sr. Portabella resumeix, atès que el regidor de Cooperació Internacional no es present a la Comis-sió perquè està a Pristina representant l’Ajuntament en la inauguració d’uns centres escolars, els punts més importants inclosos en el PAM pel que fa a coo-peració. Destaca la voluntat de continuar mantenint Barcelona com a referent internacional en els àmbits de la cooperació, de la solidaritat, de la tolerància i en els aspectes d’acollida a persones que tenen problemes en altres països o en altres ciutats. El programa té dos grans eixos: la cooperació de ciutat a ciutat en ciutats que han patit catàstrofes de ca-ràcter natural o polític i fer de Barcelona una ciutat acollidora de persones que, pels seus plantejaments polítics o intel·lectuals, tenen dificultats en el marc polític del país d’origen. La idea global és potenciar la pau des de diferents àmbits, en col·laboració amb les ONGs. La concentració d’esforços de cooperació internacional es dirigeix principalment a la zona dels Balcans i el Magrib. Explica que el tema de cultura per la pau serà tema rellevant en el Fòrum 2004 i que des de Drets Civils, Cooperació i Joventut es treballa en aquest sentit.

La Sra. Fandos pregunta si han hagut canvis d’es-tructura en el tema del districte XI.

(13)

Precs i preguntes dels diversos Grups. Del Grup Municipal de Convergència i Unió Com es pensa compaginar la mesura aprovada en el Pla Director de la Política de Joventut relativa a incentivar la utilització del taxi a la nit per part dels jo-ves amb l’increment de tarifes nocturnes de taxi apro-vada recentment per l’EMT?

La Sra. Moraleda indica que la pregunta es con-testarà també per escrit a fi que quedi constància de la seva resposta. Indica que un dels objectius del “Programa Barcelona Bona Nit” és millorar el trans-port públic durant aquestes hores incloent el taxi. S’han pres mesures per millorar els serveis de metro i autobús i es considera important incentivar la utilit-zació del taxi com a transport públic i també

in-centivar la utilització d’altres medis com ara la bici-cleta. En el tema del taxi no s’havien abordat les possibles solucions, però no es plantejava la reduc-ció de tarifes com a mesura incentivadora, sí que es pensava en solucions tipus taxis compartit com en altres ciutats. S’iniciarà a partir de l’any 2000 l’estudi del taxi compartit amb unes línies de recorregut de-terminades en la franja horària en que el metro està tancat.

La Sra. Fandos agraeix l’explicació també pel que fa al metro i comenta que els va sorprendre que des de la Regidoria de Joventut no s’hagués fet una expli-cació sobre aquesta mesura. Insisteix que en el pro-grama es parla de reducció de tarifes.

En no haver-hi més assumptes per a tractar, s’ai-xeca la sessió a les onze hores i vint-i-cinc minuts.

Comissió de Presidència i Hisenda

Acta de la sessió celebrada el dia 16 de desembre de 1999 i aprovada el dia 22 de desembre de 1999

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el dia setze de desembre de 1999, s’hi reuneix la Comissió de Presidència i Hisenda.

Sota la presidència de l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, hi assisteixen els Ims. Srs. i les Imes. Sres.: Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Pere Alco-ber i Solanas, AlAlco-bert Batlle i Bastardas, Oriol Pujol i Ferrusola, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jesús Maes-tro i García, Eugeni Forradellas i Bombardó, Joana Ortega i Alemany i Jordi Cornet i Serra.

Són assistits pel Sr. Francesc Lliset i Borrell, secre-tari general de l’Ajuntament de Barcelona, el qual cer-tifica.

Hi són presentes la Sra. i els Srs.: Conxa Duran i Pagès, Lluís Mata i Remolins i Ramon Seró i Esteve. S’obre la sessió a les dotze hores i cinquanta mi-nuts.

Aprovació de l’acta de la sessió anterior. S’aprova.

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA Propostes d’acord del Consell Municipal

Aprovació definitiva de les Ordenances fiscals i de preus públics per a l’exercici 2000.

El Sr. Ernest Maragall demana que el debat final de les Ordenances i del Pressupost es faci conjunta-ment en el Consell Municipal del proper dia 22, ja que el termini per a presentar al·legacions al Pressupost no finalitzarà fins al dia 17, i agraeix als Grups de l’oposició, entitats i ciutadans que amb la presentació de suggeriments i esmenes, hagin contribuït de forma decisiva a la millora del contingut de les esmentades Ordenances.

Seguidament, fa una breu referència als tres in-formes que es troben en l’expedient, els quals són

coneguts. D’una manera exhaustiva es detallen les al·legacions presentades i els motius que han justifi-cat que hagin estat acceptades, o no, per l’equip de govern.

Continua dient que de les 102 al·legacions presen-tades, se n’han estimat quasi un 30%, concretament 29, de les quals 27 s’han estimat en la seva totalitat i dues de forma parcial, i fa, a continuació, una petita explicació de les que han estat acceptades.

El Sr. Pujol intervé dient que per part del seu Grup no es farà cap debat sobre aquest dictamen, ni tam-poc sobre el següent, ja que l’expedient de les Or-denances fiscals no es trobava a disposició dels re-gidors amb l’antelació de 48 hores abans de la celebració de la present Comissió informativa, la qual cosa ja va motivar una compareixença per part del portaveu adjunt del seu Grup el passat 14 de desem-bre, per denunciar aquesta irregularitat.

Afegeix, quant al següent acord d’aprovació defini-tiva del Pressupost, que no pot ser dictaminat per la Comissió pel fet que el termini d’informació pública no finalitzarà fins al dia 17 de desembre, per la qual cosa demana a la Secretaria General l’adequació d’a-quests dos dictàmens als requisits i normativa que re-gulen la celebració de les sessions de les Comissions informatives. Finalment, diu que el seu Grup no es donarà per informat i que per aquest motiu es retira-ran de la Comissió.

A les tretze hores i catorze minuts abandonen la sala els regidors del Grup municipal de CiU, Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany i l’Im. Sr. Oriol Pujol i Ferrusola.

(14)

Continua dient que el que es pretenia amb l’esme-na a la totalitat de les Ordel’esme-nances era la rebaixa sig-nificativa de la pressió fiscal a la ciutat de Barcelona, i se sorprèn que l’equip de govern no hagi acceptat aquelles que fan referència a l’impost de béns immo-bles, a l’atorgament d’una subvenció equivalent al 25% de l’import de la quota d’aquest impost per a aquelles comunitats de propietaris que instal·lin pla-ques solars, així com la que fa referència a l’atorga-ment d’una subvenció del 40% de la quota en favor dels joves menors de 30 anys que adquireixin un ha-bitatge en propietat, durant els tres primers anys de residència i sempre que les seves rendes o les de la unitat familiar no siguin superiors a quatre vegades el salari mínim interprofessional.

Pregunta també, i pel que fa a aquest impost, per què no ha estat acceptada l’al·legació presentada re-lativa a l’atorgament d’una subvenció equivalent al 20% de la quota de l’IBI en favor d’aquells subjectes passius que acreditin tenir tres fills o més en la seva unitat familiar, i la que fa referència a la subvenció en un 90% de l’esmentada quota de l’IBI en els habitat-ges afectats per l’aluminosi.

Finalment, acaba la seva intervenció felicitant-se per la implantació del rebut únic en matèria fiscal en diversos districtes de la ciutat per a l’any 2000, inicia-tiva ja sol·licitada en anys anteriors pel seu Grup. Anuncia el seu vot negatiu a aquest punt de les Orde-nances fiscals i també al punt següent de l’ordre del dia, si no es retira aquest dictamen a fi que sigui de-batut en el proper Consell Municipal del mes de ge-ner de l’any 2000.

El Sr. Ernest Maragall li respon que es tracta d’una Comissió informativa no decisòria i el fet que per part de l’oposició s’espera a l’últim dia del termini per a presentar les al·legacions, i que aquestes es presen-ten també per correu perquè arribin el més tard possi-ble a l’Ajuntament, com ha succeït amb les al·lega-cions presentades pel Grup municipal de CiU, que han arribat a l’Ajuntament el dia 21 de desembre per la tarda. Censura aquestes tècniques obstruccionis-tes que dificulten la labor del govern municipal i es compromet, pel que fa al dictamen del Pressupost, a treballar tot el cap de setmana per tenir enllestit els corresponents informes abans de la celebració de la Junta de portaveus, on es podrà debatre aquest tema amb tota la profunditat i la intensitat que desitgin, i sense perjudici del debat polític que també es farà en el Consell Municipal.

El Sr. Álvarez sol·licita novament la retirada del dic-tamen del Pressupost de l’ordre del dia del Consell Municipal, a fi de debatre’l conjuntament amb el PAM en el mes de gener de l’any 2000.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V i ERC-EV i el posicionament contrari del PP, amb el següent redactat, en dos dictàmens:

1) Resoldre les al·legacions presentades a les Or-denances fiscals per al 2000 i següents aprovades inicialment pel Consell Plenari del 29 d’octubre d’en-guany.

Aprovar-les definitivament amb les rectificacions que s’assenyalen en el document adjunt com a con-seqüència de l’acceptació parcial de les reclamacions presentades en els termes que resulten de les modifi-cacions introduïdes.

2) Resoldre les al·legacions presentades a les Or-denances reguladores de preus públics per l’exercici

2000 i següents aprovades inicialment pel Consell Plenari del 29 d’octubre d’enguany.

Aprovar-les definitivament.

Aprovació definitiva dels Pressupostos per a l’exer-cici 2000.

Queda pendent d’informe amb el amb el redactat següent:

Resoldre les al·legacions presentades i aprovar de-finitivament el Pressupost General de l’Ajuntament i el dels seus organismes autònoms i societats munici-pals per al 2000.

Aprovar inicialment modificacions de crèdit del Pressupost 1999, per un import de 169.199.858 pes-setes (1.016.911,63 euros), de conformitat amb la do-cumentació adjunta (dos annexos amb referències 99111890 i 99120190), considerant-les definitivament aprovades en cas de no presentar-se reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V i ERC-EV, i la reserva del PP.

Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial Decret 500/90, de 20 d’abril de 1990, reconeixements de crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost de 1999, per un import de 102.345.590 pessetes (615.109,38 euros). Aprovar inicialment modificacions de crèdit del Pressupost de 1999, corresponents als reconeixements de crèdit del present expedient, de conformitat amb la documentació que s’adjunta, amb dos annexos referències 99080390 i 99112990, con-siderant-les definitivament aprovades en cas de no presentar-se reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.

El Sr. Álvarez critica diverses factures que obren a l’expedient a favor de la societat Informació i Comuni-cació de Barcelona, corresponent a l’any 1998, la qual cosa li fa pensar que el dèficit d’aquesta socie-tat, i especialment de Barcelona Televisió, és molt su-perior al que reflecteix els seus resultats comptables. El Sr. Ernest Maragall li respon que es tracta d’una operació necessària des del punt de vista pressupos-tari i de la Llei de societat anònima i que ha esdevin-gut motivat per fer certs ajustaments de l’IVA, entre d’altres motius.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V i ERC-EV, i el posicionament contrari del PP, amb el redactat següent:

Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial Decret 500/90, de 20 d’abril de 1990, reconeixements de crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost de 1999, per un import de 105.131.984 pessetes (631.855,95 euros). Aprovar inicialment modifica-cions de crèdit del Pressupost de 1999, correspo-nents als reconeixements de crèdit del present ex-pedient, de conformitat amb la documentació que s’adjunta, amb tres annexos referències 99080390, 99111090 i 99112990, considerant-les definitivament aprovades en cas de no presentar-se reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.

(15)

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació,

Turisme i Comerç

Acta de la sessió celebrada el dia 16 de desembre de 1999 i aprovada el dia 25 de gener de 2000

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el dia setze de desembre de 1999, s’hi reuneix la Comissió de Promoció Econòmi-ca, Ocupació, Turisme i Comerç.

Sota la presidència de la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla, hi assisteixen els Ims. Srs. i les Imes. Sres.: Pere Alcober i Solanas, Oriol Pujol i Ferrusola, Jesús Maestro i García, Eugeni Forradellas i Bombar-dó, Joana Ortega i Alemany, Jordi Cornet i Serra, Joan Puigdollers i Fargas, i Emilio Álvarez i Pérez-Bedia.

Són assistits pel Sr. Francesc Lliset i Borrell, secre-tari general de l’Ajuntament de Barcelona, el qual cer-tifica.

Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Vladimir de Semir i Zivojnovic, Ferran Mascarell i Canalda, Santiago Fisas i Ayxelà, i Jordi Portabella i Calvete.

Hi són presentes la Sra. i els Srs.: Conxa Duran i Pagès, Lluís Mata i Remolins, i Ramon Seró i Esteve. S’obre la sessió a les dotze hores i quinze minuts. Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

S’aprova.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ

Informe

Sobre el Programa d’Actuació Municipal 2000-2003 de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç.

La Sra. Rojo excusa l’absència dels ponents se-nyors Portabella i Semir i manifesta que assumirà la descripció del conjunt del PAM d’aquestes dues Po-nències.

Continua amb l’afirmació que l’objectiu general que es marca la Comissió per a aquest mandat és

l’aug-ment de l’ocupació de qualitat i amb futur, a fi d’a-companyar la transformació de l’activitat econòmica, el turisme i el comerç en la direcció de la ciutat del coneixement. Posa de manifest la revolució que han originat les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, les quals fan que, avui, l’accés i la in-corporació a la telemàtica esdevinguin un factor que discrimina a favor o en contra les persones i les em-preses davant el món del treball i els mercats, per la qual cosa –diu– un dels objectius troncals de l’Ajun-tament serà la universalització de l’accés a les no-ves tecnologies per part de les persones i de les empreses.

Pel que fa a l’àmbit de la promoció econòmica i ocupació, manifesta que s’han plantejat sis objectius generals que recullin la validació d’experiències que en el mandat anterior es van iniciar i desenvolupar i que es consolidaran en el present mandat, a la vega-da que s’iniciaran nous projectes i noves activitats.

Afegeix també que no es pot concebir el PAM d’a-questa Comissió sense un ampli consens i col·labo-ració amb la iniciativa privada, particulars, empreses i amb altres Administracions públiques, que permetin desenvolupar d’una manera consensuada els objec-tius previstos.

Detalla a continuació els sis objectius estratègics següents:

El primer objectiu consisteix a posicionar Barcelona com a entorn atractiu i amable per a inversions i em-preses amb sentit de futur rendibilitzant el prestigi de la marca “Barcelona”, ja que l’Ajuntament vol seguir liderant la promoció exterior de la ciutat, amb un estil propi caracteritzat per la suma d’esforços i la coope-ració entre l’Administcoope-ració i la iniciativa privada, així com entre tots els agents i institucions: la Generalitat, la Cambra de Comerç, les institucions ciutadanes i al-tres (Fira, CZFB, Turisme, etc.). Entre les accions en aquesta línia destaca la creació del servei “Barcelona Negocis” per donar col·laboració i ajut a totes les em-preses que vulguin instal·lar-se a Barcelona, així com també es continuarà treballant per donar a conèixer millor la ciutat mitjançant el seminari “Investiment Es dictamina amb el posicionament favorable del

PSC, IC-V, ERC-EV i PP.

Adjudicar, com a resultat del concurs promogut, la concessió per a l’adequació, gestió i explotació d’un establiment de restauració en el local B, situat al pas-seig Marítim d’aquesta Ciutat als germans Srs. Modesto i Silvestre Sánchez i Sierra, amb subjecció al plec de clàusules aprovat pel Consell Plenari en sessió del dia 28 d’abril de 1999; i formalitzar el contracte de concessió amb la constitució prèvia de la garantia de-terminada a la clàusula quinzena de l’esmentat plec.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V, ERC-EV i PP.

S’afegeix el dictamen següent fora de l’ordre del dia de la Comissió:

Nomenar, com a soci únic de la Societat Privada Municipal Foment de Ciutat Vella, SA, auditors pels exercicis 1999, 2000 i 2001 conjuntament a les com-panyies Arthur Andersen i Cia., S. Com. i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V, ERC-EV i la reserva del PP.