• No se han encontrado resultados

Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2009

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2009"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

El procés participatiu del projecte d’urbanització del passeig de Sant Joan, que pretén reformar el tram entre plaça Tetuan i l’Arc de Triomf, ja ha començat. Els veïns podran expressar la seva opinió i aportar idees sobre aquest projec-te que té per objectiu convertir l’actual via en un passeig am-pliant les voreres, amb noves lí-nies d’arbres i d’enllumenat. S’han instal·lat quatre plafons in-formatius, en diferents punts del barri, perquè tots els veïns pu-guin veure la idea inicial del pro-jecte i, a més, es podrà enviar un correu electrònic amb suggeri-ments i aportacions per aconse-guir entre tots millorar el passeig de Sant Joan.

Procés per decidir com

serà el passeig Sant Joan

El nou interior d’illa Laura

Albéniz obre amb una festa

JARDINS

Hi ha dues zones: una

d’enjardinada i una

altra de jocs infantils

ACCÉS

L’entrada és per un

passatge que hi ha al

carrer Pau Claris, 182

ESPAIS

Amb aquest, són 40

els interiors d’illa

recuperats a l’Eixample

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Mònica Salas

Presidenta de la Coordinadora d’Entitats de la Sagrada Família

“És un espai obert

i, en funció d’això,

tothom es pot

sentir còmode”

PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4

El Fons Estatal

d’Inversió Local,

protagonista del

darrer Plenari

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Rècord històric

a la Marató de

Barcelona amb

9.702 participants

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Període d’inscripció

per a les activitats

d’estiu

F E S T E S Pàg. 6

Tradicions i cultura

popular, eixos

de la Festa de la

Sagrada Família

Pàg. 5

EIXAMPLE

B A R R I S D E

F O R T P I E N C

·

S A G R A D A F A M Í L I A

·

D R E T A D E L' E I X A M P L E

w w w. b c n . c at | A b r i l 2 0 0 9

·

S A N T A N T O N I

L ' A N T I G A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E

·

L A N O V A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E

SUPLEMENT

(2)

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dijous 16 d’abril

A la memòria d’un gran artista

A les 20 h. Conservatori Municipal de Música (Bruc, 110)

Obres de Txaikowski.

Divendres 17 d’abril

El sobrino del diablo

A les 21h. El Xalet de la Casa Golferichs (Gran Via, 491)

Amb Cómo acabar de una vez por todas con la cultura, el filòleg i roquer Juan Gómez ofereix un recull de cançons on desmitifica la filosofia, la història, la lin-güística o l’astronomia.

Dilluns 20 d’abril

Ocells de pas

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)

Quartet que recull propostes musicals d’arreu del món.

Dijous 23 d’abril

Ballem?

A les 20 h. Conservatori Municipal de Música (Bruc, 110)

Obres de Brahms, Txaikowski, Piazzola i Boliart.

F

ESTA

M

AJOR DE LA

S

AGRADA

F

AMÍLIA

Dissabte 18 d’abril

Pregó i concert jove

A les 20 h. Marina (entre Provença i Mallorca)

Cartell: Tabaloko, Empuñando una Espada, PD Absolu-ció Jona i DJ Parra.

Diumenge 19 d’abril

Diada castellera

A les 20 h. Marina (entre Provença i Mallorca)

A càrrec de la colla del barri, els Castellers de la Sagrada Família i de dues colles convidades.

Dissabte 25 d’abril

Portes obertes a l’antiga fàbrica Damm

Horari de visites: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Antiga fàbri-ca de l’Estrella Damm, Rosselló, 515

Dimecres 22 d’abril

Audiència Pública

A les 19.30 h. Sala de Plens del Districte (Aragó, 311)

Oberta a la participació de veïns i veïnes.

Divendres 24 d’abril

Gossos i gats

A les 18 h. Bibl. Fort Pienc (Ribes, 12)

Cicle Enreda’t amb l’acció.

Diumenge 26 d’abril

La llegenda de Sant Jordi

A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)

Un conte ple de fantasia que recupera les nostres tra-dicions i costums. La llegenda de sempre representada per als nens d’avui. Titelles de la companyia Xip Xap.

Dimecres 29 d’abril

Ficcions coreogràfiques

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)

Un projecte de Núria Font/NU2’S amb la col·laboració de Jordi Teixidó. Quatre obres singulars de dansa a la pantalla conduïdes a escena per una ballarina en com-plicitat amb l’art audiovisual. En el marc del Dia Inter-nacional de la Dansa.

Dijous 30 d’abril

Benvinguts al cel

A les 20 h. Centre cívic Sagrada Família (Provença, 480)

Zsa-Zsa Rina i Bou-Bou Bidú, artistes de cabaret, són com la nit el dia, fins al punt que un dia l’una va matar l’altra. Com va continuar el xou? Del grup Las pestañas.

Del 15 d’abril al 2 de maig de 2009

Zombie paradise

Casa Elizalde (València, 302)

Fotografies de Roser Gay, guanyadora de la convocatò-ria d’Art Jove de Terres de l’Ebre 2008.

Del 22 d’abril al 23 de maig.

Había una vez un niño

Casa Golferichs (Gran Via, 491)

La mostra forma part de la campanya informativa que l’ONG ha posat en marxa sobre el Projecte Protect, contra la pederàstia a Cambodja.

Fins al 14 de juny

Josep Mompou

La Pedrera (Provença, 265)

Selecció de més d’un centenar de peces que ofereixen una panoràmica de l’artista català.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutiérrez, Jordi Miró i Isabel Pagès. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Daniel Rovira. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)

Aragó, 328, pl. baixa

Telèfon d’informació 010

(0,45 ?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.

Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.

Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Casal d’associacions juvenils 901 515 253

de Barcelona

Ausiàs March, 60.

Centre sociocultural Espai 210 93 265 36 45 Padilla, 210.

Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

Aula Ambiental 93 435 05 47 Lepant, 281.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 Provença, 480.

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

Biblioteca pública Sant Antoni 93 329 72 16 Comte Borrell, 44-48.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80 Mallorca, 219, 2a.

CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 28.

GENT GRAN

Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Espai de gent gran Sant Antoni 93 451 6 7 36 Comte Borrell, 44-46.

Espai Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425.

Of. de l’habitatge de l’Eixample

València, 307, bxos.

Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Eixample

Nàpols, 42-62.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Gran Via, 456.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs Marc 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.

CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.

CAP València 902 500 179 València, 377-379.

(3)

EIXAMPLE

Dolors Roset

C

oincidint amb el Dia In-ternacional de la Dona, es va inaugurar l’interior d’i-lla Laura Albéniz, accessible per un passatge al carrer Pau Claris, 182. La festa va tenir un significat especial, perquè era el Dia de la Dona i també el quarantè interior d’illa que es recupera a l’Eixample. Els més petits van poder gaudir d’un espectacle de titelles,

jocs i altres diversions. La inauguració la van presidir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la regidora del Dis-tricte de l’Eixample, Assump-ta Escarp.

Els jardins L aura Albéniz combinen una part enjardi-nada amb una altra amb jocs infantils. Al capdavall del passatge que hi dóna accés hi ha una zona amb un terra de sauló i bancs, que és

presidi-da per tres grans jardineres de diferent longitud on s’han plantat arbusts. Aquesta zona és envoltada per un re-corregut pavimentat amb formigó. Al costat, al fons de l’interior d’illa i darrere les jardineres, hi ha la zona de jocs infantils. Sobre un pavi-ment de sorra garbellada de riu hi ha una caseta amb sorral, un gronxador, així com una es-tructura amb tobogan i

ele-ments perquè els nens i ne-nes s’hi enfilin. A un costat d’aquesta zona hi ha pollan-cres i a l’altre, mimoses. Tam-bé s’hi ha plantat un cirerer de flor per alegrar l’espai i s’hi ha instal·lat una font. Per tot l’interior d’illa hi ha bancs per fer-hi estada i l’enllunat és de baix impacte me-diambiental. A les parets del contorn hi ha bambú, heura i vinya verge.

Aquest és el quarantè inte-rior d’illa que es recupera com a zona verda a l’Eixam-ple i el desè del barri de la Dreta de l’Eixample. En total, són gairebé 90.000 metres quadrats d’espai de lleure per als ciutadans i ciutadanes tal com Cerdà havia dissenyat en un inici. Enguany es comme-mora el cent cinquantè ani-versari del seu pla. La presen-tació d’un nou espai d’ús públic és també un homenat-ge a aquest arquitecte.

Els jardins estan dedicats a Laura Albéniz, una pintora i dibuixant molt lligada a l’Ei-xample. Va néixer a Barcelo-na a l’abril de 1890, al carrer de Trafalgar, i va morir el març de 1944, al car rer d ’Ausiàs March. Amb 16 anys va fer una primera ex-posició important a Brus-sel·les, amb la qual va

obte-nir fama i una favorable acollida de la crítica. Va pin-tar i exposar fins al darrer any de la seva vida, en què va fer una exposició a la Ga-leria Dalmau, de Barcelona. Era el 1944 i ella estava a punt de complir els 54 anys.

3

Abril 2009

Durant el dia de la inauguració es van celebrar diverses activitats, adreçades especialment als infants.

El passat 8 de març, es va

inaugurar el 40è interior d’illa

recuperat a l’Eixample.

Els jardins porten el nom

de Laura Albéniz, dibuixant i

pintora barcelonina, filla del

músic Isaac Albéniz

L’espai combina

una zona

enjardinada amb

una altra amb

jocs infantils

C I U TA D A N S O P I N E N

Conxita Rubies

Consultora

Està molt bé que s’o-brin aquests interiors d’illa. Així s’aprofita l’espai de l’Eixample. Aquesta zona de joc està molt ben instal·lada, perquè té molt ben definits els espais.

Josep M. Tomàs

Informàtic

Al veïnat li convé. Està molt bé per desconnec-tar dels sorolls dels cot-xes i tenir un espai tranquil. És positiu que s’obrin espais interiors com aquest, perquè també són més segurs per als nens.

Anna Demestre

Informàtica

Molt bé, perquè està separat del carrer i així els nens estan molt més protegits. Tot i que jo no hi hauria posat tanta sorra, les jardineres pot-ser són massa grans i hi ha pocs arbres que arri-bin a fer ombra.

Desideri Falcó

Físic

Tenim un nen i al barri hi ha molts pocs llocs oberts on es pugui pas-sar una estona agrada-ble i tranquil·la. Per això penso que és posi-tiu. Tot i que animaria l’Ajuntament a posar-hi lavabos.

Carlos Carrasco

Tècnic d’audiovisuals

Molt bé. Penso que si hi ha l’oportunitat i la gran sort de disposar d’aquests espais és important aprofitar-los, perquè milloren la vida del barri i es creen infraestructures noves i bones.

M. Carmen de Tierra

Professora

Em sembla molt bé, tot i que el projecte inicial no era ben bé així. És una gran millora per als nens de l’escola, ens ha donat molta vida, tot i que està molt limi-tat a una certa edat. Q u i n a é s l a s e v a o p i n i ó s o b r e e l n o u i n t e r i o r d ’ i l l a L a u r a A l b é n i z ?

La Dreta de l’Eixample

(4)

P L E D E L D I S T R I C T E

David Sabaté

E

ntre els projectes fi-nançats pel Fons Esta-tal d’Inversió Local, la regi-dora Assumpta Escarp va destacar la creació d’un centre de Serveis Socials al barri de Sant Antoni, que inclourà l’arxiu municipal; la reforma urbana de la Gran Via, entre Urgell i Aribau; el mercat provisio-nal del Ninot; la nova Es-cola de Música Fructuós Gelabert, i la reforma de l’avinguda Roma entre Ur-gell i Viladomat, que co-mença al final d ’aquest mes i que donarà preferèn-cia als vianants amb la cre-ació d’una plaça de 12.000 m2. Escarp va fer especial

èmfasi, també, en la posa-da en marxa del procés

participatiu sobre la refor-ma del passeig Sant Joan, entre la plaça de Tetuan i l’Arc de Triomf, com també en l’inici dels treballs de l’i-lla d’equipaments del car-rer Urgell, 145, que

aco-llirà una escola bressol, un centre cívic i una bibliote-ca. D’altra banda, tots els barris comptaran, abans que s’acabi l’any, amb el servei del tècnic de barri, nova figura que reforçarà i

simplificarà la relació del districte amb els ciuta-dans. En la part decisòria es va aprovar, amb l’abs-tenció d’ERC i PP, el Pla Especial del Nou Mercat dels Encants a Glòries, un espai de venda a l’aire lliu-re que millorarà el funcio-nament general i les con-dicions de treball dels comerciants. També es va donar el vistiplau al nom de la compositora Càndida Pérez, elegit a través d’un procés participatiu amb els alumnes del CEIP Ferran Sunyer, per designar l’inte-rior d’illa del carrer Comte Bor rell, 44. En la par t d’impuls i control, es va aprovar tant la proposició de CiU d’engegar un pla de suport als veïns i comer-ciants afectats per les obres del TAV a Sagrada Família, com la proposició del PP d’incorporar una sè-rie de mesures al PAD.

Un moment del Consell Plenari del passat 3 de març.

Destaca la reforma

de l’avinguda

Roma i un nou

centre de Serveis

Socials a

Sant Antoni

El pla és una injecció econòmica per

al conjunt de l’Eixample de 27 milions

d’euros destinats a obra pública

El Fons Estatal d’Inversió Local,

protagonista del darrer Plenari

Imatge del primitiu tramvia de vapor de Barcelona–Sant Andreu. (Foto: Arxiu JMC)

La carretera de Ribes (II)

El trànsit comercial de traginers i carruatges per l’antiga carretera de Ribes va ser prou important durant el segle XIX. Hi ha constància de les galeres –carros gran de qua-tre rodes i coberta– que, dos cops a la setmana, sortien des de l’hostal de Montserrat, del carrer dels Assaonadors, en direcció a Vic. El 1854 es va implantar l’òmnibus a Sant Andreu de Palomar, i el 1860 va entrar en servei la popular diligència del Clot, la qual tenia un horari programat de sortides cada mitja hora, però que en realitat no sortia fins que el vehicle no era ple. Aquesta ruta es perllongava mol-tes vegades fins a les poblacions veïnes de la Sagrera i Sant Andreu de Palomar i va estar activa fins al 1890. Hi va haver traginers que anaven dues vegades a la setma-na a Vic i un cop a la setmasetma-na a Puigcerdà; sortien de l’hos-tal del Vallès, situat a Sant Agustí Vell. I de l’hosl’hos-tal del Pilar, prop de carrer del Rec, sortien carruatges en direcció a la Cerdanya un cop per setmana. De davant de l’edifici de la Seca, en sortia un traginer dos cops a la setmana cap a Vic i Folgueroles. De l’hostal de Puigcerdà, que es trobava a l’Arc del Sant Crist de la Tapineria, en sortien carruatges també en direcció a la Cerdanya i des de l’hostal de Vic, al carrer Carders, sortien els que cobrien el trajecte fins a Vic. Però el transport que realment va revolucionar aquesta via fou el tramvia de vapor, que va unir Barcelona amb Sant Andreu de Palomar. Inaugurat el 20 de desembre de 1877, el seu horari era de dos quarts de cinc del matí fins a dos quarts de nou del vespre, i la seva freqüència de pas s’esta-blia en 24 minuts en els trajectes Barcelona–Sant Andreu, Barcelona–Clot i Sant Andreu–Clot.

(5)

EIXAMPLE 5

Abril 2009

N O T Í C I E S

f

Fort Pienc estrena carril bici

Ha entrat en funcionament un nou carril bici, al carrer Ribes, entre el carrer Roger de Flor i el de Castillejos. El nou carril enllaça amb els dos sentits del carril Marina i connectarà amb els carrils del pas-seig de Sant Joan i els del paspas-seig de Lluís Companys, un cop acabades les obres de construcció de l’inter-canviador de l’Arc de Triomf. A l’altre extrem en-llaçarà amb els trams de l’avinguda Diagonal i l’avin-guda Meridiana, quan hagi acabat la nova

urbanització de la plaça de les Glòries.

Mostra sobre l’accés a l’habitatge

El Palau Robert ha obert al públic l’exposició “HABI-TATGE/CAT”, la qual mostra el conjunt de les iniciati-ves que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa per facilitar l’accés a l’habitatge a les persones més ne-cessitades. L’exposició es pot visitar fins al 3 de maig.

Història i evolució del retrat

70 fotografies en blanc i negre de personalitats de la cultura i la política s’exposen a la Kowasa Gallery (Mallorca, 235) fins al 16 de maig. La mostra reuneix obres de més de 50 fotògrafs que il·lustren la manera com va evolucionar la percepció estètica i conceptual del retrat. S’hi poden veure instantànies de fotògrafs com ara Cartier Bresson, Nadar i Robert Doisneau sobre personatges com Coco Chanel, Ernest Heming-way, Dalí, Einstein i Marilyn Monroe, entre d’altres.

Isaac Albéniz, al Museu de la Música

“Albéniz, un modernista universal” és el títol de l’ex-posició que el Museu de la Música dedica al composi-tor nascut a Camprodon. Els objectes personals del músic, com quaderns, partitures o el piano que va te-nir a casa seva, volen recrear la importància de la seva figura en l’època en què va viure. En l’exposició, a més, s’hi ha instal·lat un petit teatre i s’hi pot es-coltar-se un ària de la primera òpera d’Albéniz, Henry Clifford.

T. Gutiérrez

E

l procés de participació sobre el projecte de refor-ma que pretén convertir el passeig de Sant Joan en un bulevard ha començat, i els veïns, les associacions, les ins-titucions i les empreses vincu-lades al passeig poden dir-hi la seva i aportar-hi idees. Aquest procés va començar el 19 de febrer amb una reunió informativa en què es va ex-plicar la voluntat de reconver-tir el tram entre la plaça Te-tuan i l’Arc de Triomf en un passeig. Aquesta transforma-ció implicarà l’ampliatransforma-ció de les voreres, les quals passaran dels 12,5 metres actuals als 17 metres; s’hi mantindrà l’ar-brat, però s’hi afegiran dues noves alineacions d’arbres i d’enllumenat. En aquest mo-ment, el procés ja ha entrat en la segona fase, la

participati-va, i per aquest motiu s’han instal·lat plafons explicatius del projecte a la Biblioteca Arús, a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Eixample, al CAP de passeig de Sant Joan i al Col·legi d’Enginyers Tècnics, perquè els veïns el puguin

veure. D’altra banda, s’ha en-viat un fullet on s’explica la proposta i s’ofereix una butlle-ta de participació, perquè

tot-hom que vulgui donar la seva opinió ho pugui fer per mitjà del correu electrònic [email protected]. En acabar aquesta fase parti-cipativa, és previst convocar un consell de barri de la Dre-ta de l’Eixample –a final d’a-bril o a principi de maig– per parlar del resultat del procés de participació. Un cop es doni per tancat el diàleg, co-mençarà el període de licita-ció de les obres, que es pre-veu que s’iniciïn a final d’aquest any 2009.

El projecte començaria, en un primer moment, per la remo-delació del tram inclòs entre la plaça de Tetuan i l’Arc de Triomf, però hi ha el propòsit de fer-lo arribar fins a la Dia-gonal i així convertir el pas-seig en una nova part del corredor cívic que anirà des del parc de la Ciutadella fins als Tres Turons. També es pretén reduir i pacificar el trànsit, donar preferència als vianants, incorporar-hi zones d’estada i jocs infantils i revi-talitzar-hi l’activitat comercial.

El pati de l’escola Pere Vila, que forma part de la coordinadora.

Comença el procés per decidir

com serà el passeig de Sant Joan

Pares i mares promocionen l’escola pública de Fort Pienc

Redacció

L

a Coordinadora per a l’E-ducació Pública al barri de Fort Pienc va ser creada el 2007 a iniciativa de les Asso-ciacions de Pares i Mares d’A-lumnes (AMPA) de les quatre escoles públiques del barri i el seu àmbit d’influència: els CEIP Carlit (Roger de Flor, 162), Fort Pienc (Alí-Bei, 75), Pere Vila (Lluís Companys, 18) i Ramon Llull (Diagonal, 275). “Portem els nostres

fills a l’escola pública perquè volem una educació de quali-tat. L’objectiu principal de la coordinadora és trencar les pors i el desconeixement que percebem sobre l’excel·lència educativa dels centres públics i fer visible la fortalesa de l’es-cola pública al barri”, explica Núria Sánchez, mare de l’es-cola Pere Vila i membre de la coordinadora. Entre les seves activitats, figuren la campanya informativa que fan als

cen-tres de primària durant les jornades de portes obertes, l’organització de xerrades so-bre temes educatius i d’actes festius per afavorir la con-vivència al barri. Consideren la possibilitat d’ampliar la co-ordinadora a les escoles bres-sol i els centres de secundària públics, i conviden a partici-par-hi tothom que estigui in-teressat en l’educació. Informació: www.educacio-fortpienc.wordpress.com

Els veïns de

l’Eixample poden

participar, donar la

seva opinió i aportar

idees al procés de

reforma que pretén

convertir el passeig

en un eix cívic

Es reformarà el tram que hi ha entre la plaça Tetuan i l’Arc de Triomf.

Hi ha quatre

plafons explicatius

a diferents

equipaments

del barri

U N E I X C Í V I C F I N S A L A C I U TA D E L L A

A

(6)

L’

any 1932, l’Antolina i el seu marit van obrir la botiga, on també treballava la seva filla, l’Alejandra. Al principi feien sostenidors i faixes a mida i tiraven endavant el negoci amb una màquina de cosir i un emprovador. De mica en mica es va anar convertint en merceria sense deixar de vendre-hi mitges i roba interior. Una de les filles de l’Alejandra, la Marga, va agafar el relleu amb el seu marit, el Ricard, i han portat la botiga durant 40 anys. Ara ha arribat el moment de la jubilació i les dues filles, la Raquel i la

Glò-ria, han deixat les seves feines respectives per continuar el negoci familiar. Encara senten anèc-dotes de quan va obrir la botiga i, com que elles van créixer darrere el taulell, continuen donant consells de com arreglar alguna peça de roba de la manera més econòmica. La Raquel i la Glòria diuen que no noten la crisi, ja que ara la gent es fa arreglar més la roba per aprofitar-la.

Merceria Esmar

C. Entença, 122 / Telèfon: 93 325 48 81

E L T A U L E L L

Quatre generacions d’una merceria amb història

Esmar farà 77 anys el proper mes de juny.

Joan Anton Font

F E S T E S

Núria Mahamud

L

a Farfolla de la Sagrada Família omplirà un any més de foc els carrers del barri al ritme dels tabals, acompanyad a en aquesta ocasió pels Bestialots Espur-nats. Els nous diables del barri fan el seu bateig de foc al gran correfoc que tancarà la Festa Major de la Sagrada Família (del 17 al 26 d’abril), dedicada enguany a les tradi-cions i la cultura popular. Una cloenda amb olor de pólvora d’una festa que s’ini-ciarà de manera molt dolça, però també reivindicativa, amb la cercavila escolar de les escoles Marillac, Imma-culada Vedruna, Tabor, Sa-grada Família i Fructuós Ge-labert, i la xocolatada que tindrà lloc al carrer Marina. El programa de festes ofe-reix una programació infan-til molt àmplia i variada a tots els equipaments, com un matinal de jocs de cuca-nya al centre cívic Sagrada

Família o una ludoteca de jocs tradicionals a l’interior de l’illa Flora Tristán. També seran molt destacades les cercaviles musicals, les re-vetlles i els concerts, entre els quals el de hip-hop, que repeteix per segon any

con-secutiu i que inclourà una batucada entre els grups. Hi haurà un taller de tunningi repeteix la cursa de carrets de la compra –organitzada pel grup de consum ecològic El Guaret– i el mercat d’in-tercanvi, que promourà

al-ternatives més ecològiques per pal·liar la crisi. No hi faltaran tampoc la diada castellera, el torneig d’esports, la ballada de sar-danes i la cercavila gegante-ra. De nou, la Coordinadora de la Sagrada Família orga-nitzarà un sopar al carrer a preus populars, seguit d’una vetllada amb ball amb or-questra. Per segon any es concentraran tots els actes de cloenda en un mateix es-pai, els Jardins de la Indús-tria, on es faran la tabalada infernal i el correfoc. Durant aquests dies també es podrà visitar el temple de la Sagrada Família amb cita prè-via concertada a través de l’associació de veïns del barri. Una ocasió molt especial per obser var, sense la pressió dels grups turístics, com se-ran en un futur les set cape-lles que envolten l’absis.

Tots els actes de

cloenda es

concentraran en

un mateix espai,

els Jardins de la

Indústria

El correfoc de

cloenda serà el

bateig de foc del

nou grup de

diables, els

Bestialots

Espurnats, que

acompanyaran la

Farfolla de la

Sagrada Família

Una de les activitats celebrades en edicions anteriors.

Tradicions i cultura popular, eixos

de la Festa de la Sagrada Família

S E R V E I P Ú B L I C

Beatriu Sanchís

La campanya de vacances d'estiu és un programa municipal que proposa cada any, als infants i als adolescents d'entre 1 i 17 anys de Barcelona, una oferta amplíssima i variada d'activitats educatives i engrescadores per gaudir més plenament del pe-ríode de vacances. Un gran ventall de jocs per triar per a diferents edats i en diferents entorns. La data d'inici de les inscripcions serà a partir del dis-sabte 9 de maig. S'ha de consultar, però, els hora-ris, els dies i el procés d’inscripció que ha establert cada entitat organitzadora, perquè no totes tenen obert aquest dia i, a més, en alguns casos, es pot realitzar un sorteig per a l’assignació de places. En el cas dels Campus Olímpia, s'ha de prestar espe-cial atenció al seu calendari i procediment específic d'inscripció. La campanya la coordina l'Ajunta-ment de Barcelona, que fa arribar les iniciatives de les associacions i les organitzacions que treballen en el sector del lleure educatiu, ja sigui des del ves-sant lúdic o esportiu, a la ciutat. Les entitats orga-nitzadores són responsables del desenvolupament de les activitats que s'ofereixen.

Arran de la bona acollida que va tenir en l'edició de l'any passat la modalitat de “bressols d'estiu”, en-guany es consolida, s'amplia i es fa una aposta per l'estimulació educativa des dels primers anys de vida, a la vegada que s'avança en el suport a la con-ciliació familiar en la mesura del possible. La campanya d'activitats de vacances d'estiu, a més, facilita l'accés a tots els infants i adolescents de la ciutat gràcies al suport econòmic i de recur-sos humans de l'Ajuntament a aquelles famílies i infants que necessiten especial atenció per accedir a les activitats per motius econòmics o personals (discapacitat física/psíquica/sensorial). El catàleg d'activitats, el qual estarà disponible a partir de la segona quinzena d'abril, es pot demanar a les Ofi-cines d'Atenció als Ciutadans.

Més informació:

Telèfon 010 (Preu: 0,39 euros + IVA per establiment de trucada més 0,05 euros + IVA per minut, tarifat per segons)

www.bcn.cat/vacances

(7)

EIXAMPLE 7

Abril 2009

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12 a 14 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.barcelonatv.cat

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Esquerra de l’Eixample

Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79

Revista Cor Eixample

Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43

Revista ACelObert Sagrada Família

c/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10

Revista ACelObert Sant Antoni

c/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10

Revista Fort Pienc

Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

Revista Sagrada Família

Associació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64

Sant Antoni 2000 L’Informatiu

Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, pl. baixa.

INTERNET

Moure's amb bicicleta

Paral·lelament a la inauguració de la nova Oficina de la Bicicleta, oberta a la plaça Carles Pi i Sunyer 8, el web de la bicicleta s'ha renovat amb nous con-tinguts i seccions. S’hi poden trobar notícies i agendes i obtenir informació sobre la normativa de la bicicleta, les activitats a l'entorn de la bici i fer trà-mits relacionats amb aquest mitjà de transport.

www.bcn.cat/bicicleta Blog Barcelona

Un espai perquè parlis de la teva Barcelona. Sobre com la vius, com la sents i què n'opines. Es tracta d'un espai compartit on pots veure l'opinió de l'alcalde, Jordi Hereu, i acostar-te ala seva acció de govern en aquells assumptes on participa la gent.

www.blogbarcelona.cat

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

E

l fondista kenyà Johnstone Chebii, amb un registre de 2 h 14 min 01 s, i la jove etíop Tade-lech Biru, amb un crono de 2 h 39 min 43 s, es van imposar el passat 1 de març a la Marató de Barcelona, de 42,195 quilòmetres, que es va disputar pels principals carrers i avingudes de Barcelona i que ha ba-tut un nou rècord històric de parti-cipació, amb 9.702 inscrits. Johnstone Chebii, de 39 anys i que repeteix el títol que va guan-yar l’any 2007, va superar en un esprint final impressionant el seu compatriota Hosea Kosgei (2 h 14 min 06 s), guanyador de la passa-da edició.

El primer català classificat, igual que en les últimes tres edicions, va ser Roger Roca, que va entrar en cinquena posició (2 h 17 min 41 s). Amb aquesta posició, Roca aconseguia el títol de campió de Catalunya de Marató, ja que la cita barcelonina era també campionat català de distància.

Roger Roca manifestava a la con-clusió de la seva participació: “estic molt content amb aquesta posició i agraeixo molt l’ajuda de Nacho Cà-ceres, que ha actuat com una lle-bre”. En categoria femenina la jove corredora etíop de 22 anys Tade-lesh Biru no va tenir rival en tot el recorregut, i el seu registre final de 2 h 39 min 43 s és el millor de les cinc últimes edicions de la prova i, a més a més, la millor marca perso-nal de la corredora africana en la que era la seva tercera marató. La gironina Anna Rosa Romero va és-ser la primera catalana classificada,

amb un crono de 2 h 57 min 60 s, que li ha donat el títol de campiona de Catalunya absoluta.

Entre els participants, l’Àngels Canedo, de l’Eixample, remarcava: “aquesta prova és única. A la vega-da que veus Barcelona, pots fer

es-port, turisme, amics i salut. Barce-lona és única per fer-hi proves d’aquestes característiques inter-nacionals”.

La nota trista de l'esdeveniment va ser la mort del corredor irlandès Colin Dunne, de 27 anys, mentre disputava la prova. L'atleta va patir una aturada cardíaca al quilòmetre 34,5 i, tot i l'atenció immediata de la Creu Roja i el servei 061, no s’hi va poder fer res per salvar-li la vida.

Els atletes africans

tornen a copar les

primeres posicions en

una prova que, tot i

la pluja, va omplir

carrers i avingudes

La ciutat va acompanyar

en tot moment els

maratonians

Maratonians al seu pas per la plaça Catalunya.

Rècord històric a la Marató de

Barcelona amb 9.702 participants

Pere S. Paredes

E

Els passats 27 i 28 de fe-brer, l’INEFC de Barcelona va acollir les jornades Educació i esport, organitzades per l’Insti-tut Barcelona Esports de l’Ajun-tament i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. El seu objectiu era facilitar als professionals de l’e-ducació física i d’esports de Bar-celona noves propostes de mi-llora de les eines per a l a

pràctica i l’ensenyament de l’es-port com també nous instru-ments de reflexió. Enguany es va posar èmfasi, sobretot, en la ref lexió sobre els reptes i els canvis de les societats del segle XXI: el rol de l’educació física en la nova política de l’esports na-cional, i la societat actual i els nous reptes de l’educació física. Alhora es van impartir diversos tallers d’habilitats socials i se-minaris pràctics.

(8)

Com sorgeix la coordinadora?

A través d’un procés endegat per l’Asso-ciació de Veïns de la Sagrada Família, per tal de conèixer les entitats del barri, sumant esforços per millorar i enfortir el teixit social.

Quan es va crear?

Oficialment, a final del 2006, però ja dúiem dos anys treballant-hi.

I els reptes?

Penso que hi ha molts...

Si...

Primer sumar gent, entitats i grups a la coordinadora, entenent-la com un espai obert al barri, on qualsevol entitat o grup, també els de fet, trobin un espai per fer coses.

Com?

Bé, la coordinadora és un paraigua que aixopluga tant entitats i grups, com equipaments públics que estan en la lí-nia més sociocultural del barri (centre cívic, aula ambiental, els poliesportius, la biblioteca...).

Difícil?

No, és un espai obert i, en funció d’això, tothom es pot sentir còmode, perquè es treballa per un interès comú.

Vol dir amb projectes?

Si. Vam començar amb el de la Festa Major i que fins llavors l’organitzava l’associació de veïns amb la col·laboració d’altres entitats, però que volia obrir-se a tots els segments del barri i integrar el màxim de gent en el projecte. Un fet que lliga també amb l’equipament pú-blic que gestionem al carrer Padilla, 210, l’Espai 210.

Què és l’Espai 210?

És un espai que sorgeix d’una antiga reivindicació de les entitats del barri, encapçalada per l’associació de veïns, per disposar d’un espai sociocultural a la illa Mirurgia. En no ser possible en aquell lloc, l’Ajuntament adquirí l’antiga fàbrica de fustes Gelabert.

Com ha anat?

El procés de construcció de l’equipa-ment ha estat paral·lel a la creació de la coordinadora, i això ens va permetre poder incorporar diferents millores al projecte d’obres. Després hem elaborat conjuntament el projecte d’usos i el re-glament intern de l’espai, consensuat amb totes les entitats.

I ara?

Un dels objectius principals de la coor-dinadora és el desenvolupament del Pla Comunitari de la Sagrada Família, im-plicant-hi els veïns i veïnes, les entitats, els serveis públics i les administracions, treballant en la millora del barri a partir de la diagnosi que es va fer sobre les se-ves necessitats.

Parli’m de la Festa Major.

La Festa Major de la Sagrada Família sempre la fem al voltant de la diada de Sant Jordi, amb un fil conductor, que aquest any girarà al voltant de les tradi-cions. Les dates d’aquest any són del 17 al 26 d’abril.

Objectiu...?

El principal, obrir-la al barri, que la gent

la conegui, que els veïns estiguin assa-bentats que hi ha festa. Aquest és un barri amb una estructura de carrers molt amples i això dificulta la visualit-zació de la festa i que la gent s’hi apropi.

I els actes?

La cercavila d’inici organitzada per les AMPA de les escoles, que es van tro-bant en el recorregut i que al final acaba al carrer Marina amb un espectacle in-fantil i una xocolatada...

Si...

També com a acte principal hi ha el so-par que organitza la coordinadora, tam-bé al carrer Marina, i al qual pot assis-tir-hi tothom. Per un mòdic preu tens un primer i segon plat, així com les pos-tres, que aquest any el prepararà la coo-perativa de consum ecològic El Guaret.

I els actes tradicionals?

També, castellers, havaneres i gegants, que cada cop apleguen més gent. Per ara hi ha confirmades 14 colles de ge-gants per al dia 25 a les 6 de la tarda.

Com veu el futur?

Cada cop som més gent a la coordina-dora i això vol dir que la gent valora po-sitivament la necessitat de treballar ple-gats i de disposar d’un espai comú pel creixement sociocultural del barri.

E N T R E V I S T A

Mònica Salas

, presidenta de la Coordinadora d’Entitats de la Sagrada Família

Mònica Salas a la porta de l’Espai 210.

A les portes de la Festa Major de la Sagrada

Família parlem amb la Mònica Salas, presidenta

de la Coordinadora d’entitats d’aquest barri,

perquè ens expliqui tant el futur de la festa com

els trets més importants de la seva entitat

“La coordinadora

és un paraigua

que aixopluga tant

entitats i grups, com

equipaments públics”

“És un espai obert i, en

funció d’això, tothom

es pot sentir còmode”

Referencias

Documento similar

The 'On-boarding of users to Substance, Product, Organisation and Referentials (SPOR) data services' document must be considered the reference guidance, as this document includes the

In medicinal products containing more than one manufactured item (e.g., contraceptive having different strengths and fixed dose combination as part of the same medicinal

Products Management Services (PMS) - Implementation of International Organization for Standardization (ISO) standards for the identification of medicinal products (IDMP) in

Products Management Services (PMS) - Implementation of International Organization for Standardization (ISO) standards for the identification of medicinal products (IDMP) in

This section provides guidance with examples on encoding medicinal product packaging information, together with the relationship between Pack Size, Package Item (container)

Package Item (Container) Type : Vial (100000073563) Quantity Operator: equal to (100000000049) Package Item (Container) Quantity : 1 Material : Glass type I (200000003204)

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que