MAPA CONCEPTUAL...2 L ATLETISME...2 ON ES PRACTICA?...3 PROVES...4. LES CURSES i LA SEVA TÈCNICA...5. Correm bé!...5. Què diu el reglament?...

(1)

L’ATLETISME

Índex

MAPA CONCEPTUAL...2 L’ATLETISME...2 ON ES PRACTICA?...3 PROVES...4

LES CURSES i LA SEVA TÈCNICA...5

Correm bé!...5

Què diu el reglament?...5

ELS RELLEUS...5

LES CURSES DE TANQUES...6

EL SALT DE LLARGADA...6

EL SALT D’ALÇADA...7

EL LLANÇAMENT DE PES...8

(2)

MAPA CONCEPTUAL

L’ATLETISME

Una persona ràpida, forta, flexible, coordinada i amb equilibri diem que és una persona molt àgil. Per tant, l’agilitat s’obté de la suma de les capacitats que veus en l’esquema i

podem definir-la com la capacitat per canviar la posició i direcció del cos en l’espai

de forma controlada i amb rapidesa.

Les proves atlètiques que realitzarem al llarg d’aquesta unitat ens ajudaran a millorar la nostra agilitat, ja que haurem de realitzar exercicis variats de córrer, saltar i llançar de forma controlada i amb rapidesa.

Córrer, saltar i llançar són les activitats bàsiques de l’atletisme i aquestes han

estat sempre presents als jocs, rituals i celebracions de totes les civilitzacions.

No obstant això, podem considerar que els jocs celebrats en algunes ciutats de l’antiga Grècia, com Olímpia, són els precursors de l’atletisme modern, ja que, en aquests es va inspirar el baró Pierre de Coubertain per a crear els moderns Jocs Olímpics que es celebren des de 1896 (Atenes).

Més tard, els jocs s’han celebrat en diferents països a intervals de quatre anys, excepte en temps de guerra (anys 1916, 1940 i 1944). En 1913 es va fundar la Federació

Internacional d’Atletisme Amateur (IAAF). Amb seu central a Montecarlo, la IAAF és

l’organisme rector de les competicions d’atletisme a escala internacional, establint les regles i donant oficialitat als rècords obtinguts pels atletes.

RESISTÈNCIA FORÇA VELOCITAT FLEXIBILITAT

COORDINACIÓ AGILITAT EQUILIBRI

CURSES SALTS LLANÇAMENTS

Relacions entre les capacitats físiques, capacitats motrius i les habilitats atlètiques

L’ATLETISME

CURSES CONCURSO_S TÈCNICA MODALITATS PROVES COMBINADES REGLAMENT

(3)

ON ES PRACTICA?

L’atletisme, esport que combina la pràctica de diverses especialitats, pot practicar-se en:

Estadi a l’aire lliure. És l’escenari tradicional. En el seu interior hi ha una pista ovalada

de 400 metres de perímetre interior, per on transcorren les curses. Al mig hi ha diversos espais per realitzar els salts i els llançaments. La prova de la marató (42.195 km) i les de marxa atlètica, a causa de la llarga distància, es realitzen fora l’estadi.

Pista coberta. Com a protecció davant les dures condicions climàtiques de l’hivern, en

aquesta època l’atletisme es practica en una pista coberta de 200 metres de corda

Cross country o camp a través. Són curses que es realitzen en paratges naturals. Els

atletes han de superar tot tipus de dificultats: pujades, fang, obstacles, etc.

Curses urbanes. Actualment, carrers, places i avingudes de moltes ciutats són escenari

de multitud de proves per a tothom qui vulgui practicar l’atletisme com a afecció. Es tracta de les curses populars. En elles la participació és oberta a tothom. QUINES MODALITATS TÉ L’ATLETISME?

(4)

PROVES

Les proves que componen el programa de l’atletisme són de tres tipus:

CURSES

VELOCITAT

100 m

200 m

400 m

MIG FONS

800 m

_{1500 m}

FONS

5000 m

10000 m

marató (42,195 km)

CURSES DE TANQUES

110 m tanques (masculí)

100 m tanques (femení)

400 m tanques

CURSES D’OBSTACLES

3000 m obstacles

_(masculí)

CURSES DE RELLEUS

4 x 100 m

_{4 x 400 m}

MARXA ATLÈTICA

10km (femení)

20 km (masculí)

50 km (masculí)

CONCURSOS

SALTS

de llargada

d’alçada

triple salt

de perxa

LLANÇAMENTS

de pes

de disc

de martell

de javelina

PROVES

COMBINADES

DECATLÓ (MASCULÍ)

100 m

400 m

1500 m

110 m tanques

llargada

alçada

perxa

pes

disc

javelina

HEPTATLÓ (FEMENÍ)

200 m

800 m

100 m tanques

llargada

alçada

javelina

pes

(5)

LES CURSES i LA SEVA TÈCNICA

La passa o gambada de cursa té dues fases: la terrestre (temps en què un peu és a

terra) i l’aèria (temps en què cap peu no toca a terra). En les curses de velocitat, la fase aèria és major que en les de llarga distància. Això és perquè el corredor de velocitat realitza un impuls molt fort a terra i l’amplada de la passa és molt més gran.

Correm bé!

Quan corris, no miris a terra. Aixeca el cap i mira uns 20 metres endavant.

Els braços formen més o menys un angle recte i es balancegen de manera relaxada. Evita girs i moviments exagerats del tronc.

És molt important saber dosificar l’esforç. Si comencem excessivament ràpids per a les

nostres possibilitats, pagarem les conseqüències al final de la cursa. Hem de conèixer les nostres capacitats i ajustar-hi el ritme.

En la fase terrestre, para esment a l’impuls i al contacte a terra i esmortiment:

• L’impuls. La cama i el turmell han de quedar completament estirats. El genoll de la

cama lliure puja.

• El contacte a terra i esmortiment. No “caiguis avall” quan toquis a terra!

Flexiona molt poc la cama i aixeca el taló.

Què diu el reglament?

Els corredors sempre han de córrer per fora la corda de la pista. En les proves en què es corre per carrers, l’atleta no pot trepitjar la línia que els separa. Si comet alguna d’aquestes infraccions, és desqualificat.

ELS RELLEUS

Els relleus consisteixen a recórrer una distància entre quatre corredors, de forma que

entre aquests es van passant el testimoni, que és un tub llis, de 20 a 30 cm de llarg.

Hi ha dues curses:

• Els 4x100 metres llisos, en la qual cada atleta recorre 100 metres, i fan entre els

quatre una volta ala pista. Tota la cursa es fa per carrers.

• Els 4x400 metres llisos, en què cada atleta corre 400 metres i fan entre tots

quatre voltes a la pista. La seva dificultat és que tots els atletes s’intercanvien els testimonis en el mateix espai per la qual cosa sovint es destorben els uns las altres. En els 4x400 metres llisos, el portador arriba molt cansat i es limita a estendre el braç del testimoni cap endavant; el receptor és l’encarregat d’agafar-lo.

(6)

En el 4x100, el lliurament del testimoni s’ha de realitzar en la zona d’intercanvi o de transmissió, de 20 metres de longitud; en cas contrari l’equip queda desqualificat. El receptor pot sortir des de 10 metres abans de l’entrada en la zona de transmissió (és la

zona d’acceleració).

En el 4x400, el primer corredor realitza els 300 primers metres per carrers, passats els quals pot ocupar qualsevol part de la pista. La resta de corredors corre sense carrers.

LES CURSES DE TANQUES

Les curses de tanques no es corren fent grans salts. Són curses normals on les

tanques no se “salten”, es “passen”. Això sí, amb una passa una mica diferent.

Fixa’t com es “passa” una tanca!:

• Atac. Avança el cos com si volguessis abocar-t’hi. Aixeca el genoll de la cama

d’atac.

• Franqueig. Estira la cama d’atac. L’altra cama gira per passar, cama i peu

paral·lels a la tanca. El cos es manté molt inclinat cap endavant

• Contacte a terra. El realitza la cama d’atac, rígida com un “bastó”, després de

passar la tanca. L’altra cama segueix el seu moviment fins a col·locar-se en la direcció de la cursa.

L’atleta no pot fer caure les tanques de manera voluntària perquè seria desqualificat.

EL SALT DE LLARGADA

El més senzill per començar a saltar és usar la “tècnica de l’1 i 1/2” (el saltador dóna un pas i mig a l’aire). Observa’n les fases i el dibuix:

• Correguda d’aproximació. Has de realitzar-la de manera progressiva a fi

d’arribar a la taula de batuda a la màxima velocitat.

• Batuda. S’anomena així el moment de realitzar el salt. Endarrereix una mica el cos

i realitza un impuls enèrgic amb la cama batuda. Avança l’altra cama i alça amunt el genoll (“1”).

• Vol. És la fase aèria del salt. Has d’ajuntar les dues cames tan amunt com pugis

(“1/2”). El braç endarrerit dóna una volta i s’ajunta amb l’altre braç.

• Caiguda. És la presa de contacte a terra. Al final, quan caiguis a la sorra, has

(7)

El salt és mesurat des del final de la taula de batuda fins a la marca més endarrerida que l’atleta ha deixat a la sorra quan ha caigut, amb qualsevol part del cos. Si l’atleta en la batuda traspassa la taula, el salt és nul.

EL SALT D’ALÇADA

Actualment , s’utilitza la tècnica anomenada Fosbury (sorgida durant les olimpíades de Mèxic, en 1968, quan Dick Fosbury la utilitzà per primer a vegada). Es caracteritza perquè el saltador passa el llistó d’esquenes. Es distingeixen les següents fases:

• La cursa d’impuls. La darrera part d’aquesta cursa és curvilínia, per a facilitar la

col·locació d’esquena del saltador. Progressivament es produeix un augment de la freqüència dels recolzaments.

• La batuda. El recolzament de la cama de batuda es realitza molt avançat, tenint

contacte amb el sòl amb el taló. S’estén enèrgicament i la cama lliure s’eleva flexionada pel genoll i amb un lleuger moviment de rotació capa a dintre de la corba que produeix el gir necessari per a situar el saltador d’esquena al llistó. Els braços realitzen un moviment enèrgic que contribueix a l’elevació i rotació del saltador.

• La passada del llistó. S’adopta una posició molt arquejada que permet el maluc

sobrepassar el llistó. Posteriorment es realitza una flexió del maluc i una extensió dels genolls amb l’objectiu d’alçar els peus.

• La caiguda. El contacte amb el matalàs es fa amb la zona dorsal de l’esquena.

(8)

EL LLANÇAMENT DE PES

El pes és una bola metàl·lica massissa, que en la teva categoria té un pes de 4 quilos per als nois i de 3 per a les noies. El pes s’ha d’intentar llançar tan lluny com es pugui des de l’interior d’un cercle de 2,013 m de diàmetre. Per aconseguir-ho, has de conèixer la tècnica:

• La subjecció. El pes no se subjecta amb el palmell de la mà, sinó que “descansa”

en la base dels dits. Després es col·loca al costat del coll, just sota la mandíbula. • Posició de partida. Has de col·locar-te dret a la vora del cercle, d’esquena a la

direcció de llançament. Aguanta tot el pes del cos amb una cama, l’altra només toca a terra amb la punta del peu.

• Impuls. Es realitza mitjançant una estrebada cap enrere amb la cama lliure. Així

has d’arribar al centre del cercle. Després, quan la cama de darrere toca a terra, realitza un impuls fort alhora que gires la cintura i finalment les espatlles.

• Llançament. Quan estiguis mirant endavant, ja pots llançar. Estira fort el braç

endavant i, al final, dóna un impuls fort amb el canell i els dits.

• Final. Després de llançar, intenta mantenir l’equilibri per evitar sortir del cercle, ja

que aleshores el llançament seria nul.

Perquè el llançament sigui vàlid, el pes ha de caure dins el sector assenyalat i l’atleta ha de sortir del cercle de llançament per la seva meitat posterior.