PLA D AUTOPROTECCIÓ LLAR D INFANTS LA TENALLA SIDAMON

(1)

PLA D’AUTOPROTECCIÓ

(2)

(3)

(4)

Pàg. 2 de 111 1.0. INTRODUCCIÓ I ABAST

Objectius del Pla d'Autoprotecció

L’objecte d’aquest document és l’elaboració del Pla d’Autoprotecció (PAU) de la Llar

d’infants de Sidamon.

Marc Legal

La norma bàsica referent als temes de seguretat i autoprotecció és la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya i el Decret 82/2010. Per aquells aspectes no regulats, resta el Reial Decret 393/2007 com a norma subsidiària.

Tot això sense perjudici del que disposa la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals.

Segons el Decret 82/2010, anteriorment esmentat, la instal·lació (i les activitats que s’hi realitzen) objecte l’aquest Pla d’Autoprotecció es troba classificada en l’Annex I.C com a:

C.2.c. “Establiments d’ús educatiu amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 500, i les llas d’infants i les ludoteques“.

I per tant es considera un centre d’interès per la protecció civil local.

Salvaguardes i competència tècnica

Aquest document s’ha elaborat segons informació i documentació facilitada per l’Ajuntament de Sidamon, titular de la Llar d’infants “LA TENALLA” de Sidamon, al llarg del procés d’elaboració d’aquest Pla d’Autoprotecció.

La informació continguda en aquest document respon exclusivament a la inspecció visual de les instal·lacions realitzada el mes de febrer de 2013 i a la informació rebuda per part de la propietat, per la qual cosa la tècnica responsable de la realització del Pla d’Autoprotecció no respon davant de vicis ocults, posteriors alteracions, modificacions o causes sobrevingudes.

(5)

Pàg. 3 de 111 AJUNTAMENT DE SIDAMON

2169-13

Pla d’Autoprotecció llar d’infants LA TENALLA. v01.

Aquest Pla d’Autoprotecció ha estat elaborat per Mònica Capell Perera, amb DNI: 78080218W, tècnica acreditada per a l'elaboració de PAUS d'activitats i centres d'interès per a la protecció civil local, d'acord amb l'Annex I, epígraf C del Decret 82/2010; de l’Institut Tècnic d’Assessorament i Gestió Integrat (ITAGI) i pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

(6)

Pàg. 4 de 111 Introducció

Per complir els objectius enunciats es prepara el present Pla d'Autoprotecció que comprèn aquests quatre documents:

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació.

En aquest document del PAU es defineix l'emplaçament, les característiques generals de l'edifici i els seus usos, així com els titulars de l'activitat i el director del Pla d'Autoprotecció.

Des d'aquest capítol s'identifiquen, s'analitzen i s'avaluen els riscos de l'activitat i els riscos de procedència exterior que puguin raonablement afectar-lo.

Igualment es quantifica i identifica a les persones afectades de l'activitat i alienes a ella però amb accés a les instal·lacions.

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d'autoprotecció.

En aquest document es determinen, en funció dels riscos avaluats anteriorment, els mitjans materials i humans disponibles, es defineixen els equips i les seves funcions i altres dades d'interès per garantir la prevenció dels riscos i el control inicial de les emergències, així com les condicions d'ús i manteniment de les instal·lacions.

Document 3: Manual d'actuació.

Des d'aquest document es contemplen les diferents hipòtesis d'emergència i els plans d'actuació per a cadascuna d'elles. Es realitza la classificació de les emergències en funció del tipus de risc, gravetat i ocupació dels mitjans. S'indicaran els procediments de detecció i alerta d'emergències, així com els mecanismes d'alarma.

També s'identifiquen les funcions de les persones i equips que duran a terme els procediments i la identificació del responsable de la posada en marxa del Pla d'Autoprotecció.

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

(7)

2169-13

Per finalitzar, amb aquest document s'especifiquen les revisions del Pla per a la seva actualització, dividint aquestes modificacions en programes de reciclatge de formació, substitució de mitjans i recursos i simulacres.

(8)

Pàg. 6 de 111 Índex

DOCUMENT I : Identificació de l’activitat. Inventari, anàlisi i avaluació del risc

1.1. Identificació de la instal·lació ... 9

1.1.1. Nom ... 9

1.1.2. Raó social ... 9

1.1.3. Número d'identificació fiscal (NIF) ... 9

1.1.4. Adreça ... 9

1.1.5. Dades de contacte en cas d'emergència ... 9

1.1.6. Identificació de les persones titulars de l'activitat ... 10

1.1.7. Nom de la persona titular de la direcció del pla d'autoprotecció i responsables 10 1.2. Emplaçament: descripció i plans, coordenades UTM de l'establiment ... 11

1.3. Accessibilitat per ajuda externa: descripció i plànols ... 13

1.4. Descripció de la instal·lació ... 15

1.4.1. Descripció de l’activitat desenvolupada ... 15

1.4.2. Característiques constructives ... 15

1.4.3. Instal·lacions. Descripció general i especificacions ... 16

1.5. Ocupació ... 19

1.5.1. Plantilla i ocupació de les instal·lacions objecte d'aquest Pla d'Autoprotecció ... 20

1.5.2. Quadres de presència en les diferents hores del dia de personal i ocupants ... 21

1.5.3. Organigrama ... 23

1.6. Anàlisi de riscos ... 24

1.6.1. Situacions d’emergència. ... 27

1.6.2. Risc intern ... 30

1.6.3. Risc extern ... 30

1.6.4. Resum valoració riscos ... 32

1.6.5. Avaluació de les condicions d'evacuació ... 33

1.6.6. Avaluació de les condicions de confinament ... 37

1.6.7. Diagrama de persones per zones ... 38

1.7. Plànols ... 39

1.7.1. Zones de risc i zones vulnerables ... 39

1.7.2. Plànols de les instal·lacions i àrees on es realitza l'activitat ... 39

1.7.3. Identificació del control (clau de pas) dels subministraments bàsics ... 39

DOCUMENT II : Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció 2.1. Mitjans materials disponibles ... 41

2.2. Mitjans humans disponibles ... 45

2.3. Mesures correctores de risc i d'autoprotecció ... 47

2.4. Plànols ... 50

2.4.1. Instal·lacions de detecció, d'extinció d'incendis ... 50

2.4.2. Senyalització d’emergències i sistemes interns d’avís ... 50

2.4.3. Vies d'evacuació ... 50

(9)

2169-13

DOCUMENT III : Manual d’actuació

3.1. Objecte ... 52

3.2. Identificació i classificació de les emergències ... 53

3.3. Equips d'emergència ... 55

3.3.1. Cap de l’emergència ... 55

3.3.2. Equip primera intervenció ... 56

3.3.3. Equip d’evacuació i confinament ... 57

3.3.4. Equip primers auxilis ... 58

3.4. Accions a realitzar per a cada situació de risc ... 59

3.4.1. Protocols d’actuació en emergències ... 59

3.4.2. Riscos interns ... 65

3.4.3. Riscos externs ... 68

3.4.4. Procediments d’actuació en cas d’emergència ... 72

3.5. Llistat de Fitxes d'actuació ... 73

3.6. Integració en plans d'àmbit superior ... 74

DOCUMENT IV : Implantació, Manteniment i Actualització 4.1. Responsabilitat i organització ... 78

4.1.1. Responsables de la implantació ... 78

4.1.2. Planificació, coordinació i seguiment de les accions d'implantació ... 78

4.2. Programa d'implantació, formació i divulgació ... 80

4.2.1. Sistema de formació, informació i participació del personal ... 80

4.2.2. Criteris per la implantació del PAU ... 82

4.2.3. Programa de dotació i adequació de mitjans materials i recursos ... 83

4.2.4. Programa de formació i informació a tot el personal sobre el PAU ... 85

4.3. Programa d'exercicis i simulacres ... 89

4.4. Programa de manteniment ... 94

4.5. Actualització del pla ... 97

ANNEXOS ANNEX I : Directori de Comunicacions ... 99

ANNEX II : Formularis per a la gestió de les emergències ... 101

ANNEX III : Plànols ... 103

(10)

Pàg. 8 de 111

DOCUMENT Nº 1:

(11)

2169-13

1.1. IDENTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

1.1.1. Nom

Nom Llar d’infants “LA TENALLA”

1.1.2. Raó social

Raó social Ajuntament de Sidamon

1.1.3. Número d'identificació fiscal (NIF) Nº Identificació fiscal

(NIF) P2525500A

1.1.4. Adreça

Adreça de l'emplaçament

de l'activitat Avinguda Generalitat, s/n

Municipi Sidamon

Codi postal 25222

Província Lleida

1.1.5. Dades de contacte en cas d'emergència Persones interlocutores de contacte en

cas d'emergència Virginia Botines // Josep Maria Huguet Telèfons de contacte / localització 699248058 // 629067211

Correu electrònic [email protected]

(12)

Pàg. 10 de 111 1.1.6. Identificació de les persones titulars de l'activitat

Nom o Raó social del titular de

l'activitat Ajuntament de Sidamon

Adreça C/ Major, 6 Municipi Sidamon Codi postal 25222 Província Lleida Telèfon 973560421 Fax 973717115

1.1.7. Nom de la persona titular de la direcció del pla d'autoprotecció i responsables

Director del Pla d’Autoprotecció Josep M Huguet (alcalde)

Adreça C/ Major, 6 Municipi Sidamon Codi postal 25222 Província Lleida Telèfon 973560421 Fax 973717115

(13)

2169-13

1.2. EMPLAÇAMENT: DESCRIPCIÓ I PLANS, COORDENADES UTM DE L’ESTABLIMENT

• Descripció de l'entorn

La Llar d’infants és un edifici situat al nucli urbà de Sidamon.

Sidamon està situat a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida), Limita amb el municipis de Bell-lloc, Palau d’Anglesola, Fondarella Mollerussa i Torregrossa. El seu terme té una extensió de 8,16 km2. La carretera N-II travessa la població i te accés a Mollerussa. Es tracta d’un edifici al centre de la població, en una zona d’equipaments municipals i té façana a l’avinguda Generalitat.

Les coordenades de l’establiment són:

Coordenades UTM de l’establiment

X Y

UTM 31N/ETRS89 319.512 4.610.806

UTM 31N/ED50 319.418 4.610.665

Les instal·lacions més vulnerables que es podrien veure afectades per l’escola bressol són:

A l’est i al sud-est de la llar d’infants hi ha la zona d’equipaments esportius del municipi, on hi localitzem les piscines, la pista, el frontó i els vestidors. Aquestes instal·lacions són les úniques que es troben en un radi de 100 m al voltant de l’escola bressol.

En una zona d’entre 100 i 300 metres de radi hi trobem l’escola de primària, l’ajuntament i el casal.

• Situació en un radi de 100 m dels mitjans exteriors de protecció. No hi ha cap hidrant en un radi de 100 m al voltant de l’edifici.

(14)

Pàg. 12 de 111 Coordenades UTM de l’hidrant

X Y

UTM 31N/ED 50 319.721 4.610.695

(15)

2169-13

1.3. ACCESSIBILITAT PER AJUDA EXTERNA: DESCRIPCIÓ I PLÀNOLS

Descripció dels accessos

A) Al Recinte

Al recinte de l’escola bressol s’hi pot accedir mitjançant una porta de 1,85 metres situada a l’avinguda Generalitat. L’accés al carrer és tancat, es pot accedir trucant al timbre.

Tipus obertura Amplada Ubicació Accés recinte Manual 1,85 m Av. Generalitat

Sortida 1 Manual 0,90 m Porxo entrada

Sortida 2 Manual 1,07 m Zona esportiva

Sortida 3 Manual 2,30 m Av. Generalitat

Tota aquesta informació està reflectida en el plànol 1.2.1 inclosò a l’Annex III. B) Vehicles

A continuació s'especifica la situació dels accessos i les seves característiques, indicant les condicions d'accessibilitat per a vehicles pesats i de serveis:

via Amplada

Condicions d'accessibilitat

Aproximació a l'edifici

S’accedeix per la N-II, a la cruïlla amb el carrer de la Font girem a l’esquerra fins a la cruïlla amb l’avinguda Generalitat, on girem a la dreta l’àrea, i seguim fins la zona d’estacionament dels serveis d’emergència situada davant el l’escola bressol.

La via d’aproximació, a la llar d’infants “La Tenalla” de Sidamon en cas d’emergència és l’avinguda Generalitat.

Nom de la via Amplada

Total (m) Característiques Accessibilitat

(16)

Pàg. 14 de 111

Entorn de l'edifici

L'espai de maniobra es manté lliure de mobiliari urbà, arbrat, jardins, fites o altres obstacles.

Davant de la llar d’infants hi localitzarem el Punt de Control i el Punt de reunió d’emergències, i l’Àrea d’estacionament dels serveis d’emergència.

Accessibilitat per façana

No és accessible per façana.

(17)

2169-13

1.4. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

1.4.1 Descripció de l’activitat desenvolupada

La llar d’infants “La Tenalla” és una llar que acull a nens i nenes de 3 mesos a 3 anys, on s’ofereix la possibilitat de relacionar-se amb nens de la seva edat i amb adults que no són els seus pares.

Les seves funcions, vers els nens, són vetllar per al seu bon desenvolupament físic i psíquic, establint un vincle afectiu i personalitzat amb cadascun del nens i oferint-li unes condicions que n’afavoreixen la socialització, compartint amb els seus companys estones de joc, converses i nous descobriments.

1.4.2 Característiques constructives

L’edifici es va acabar l’any 2009. Es va realitzar en dos fases.

La llar d’infants “La Tenalla” es va construir en dos fases. La primera fase va quedar en desús quan es va realitzar l’ampliació. Tant les característiques constructives com les instal·lacions són per la totalitat de la construcció.

Fonaments a base de sabates aïllades de formigó armat convenientment arriostrades. Els volums que contenen les aules tenen els sostres unidireccionals amb nervis de formigó in situ i pilars de formigó armat. Els tancaments són de bloc de formigó amb acabat vist. La coberta és plana, invertida i acabada amb grava.

Les zones de connexió estan cobertes per estructura metàl·lica i coberta plana lleugera metàl·lica. El seu tancament també correspon a un aspecte lleuger, amb vidre i alumini.

Les fusteries exteriors són d’alumini i vidre aïllant, mentre que les interiors són de fusta i van acabades amb teulers lacats de DM i vidre laminat transparent.

(18)

Pàg. 16 de 111 1.4.3. Instal·lacions. Descripció general i especificacions.

Aigua.

L’activitat disposa de contracte de subministrament amb la companyia municipal d’abastament d’aigua.

Es disposa d’una instal·lació per a la producció d’aigua calenta sanitària que dona servei a tots els punts de servei existents.

Aquesta instal·lació està formada per un dipòsit interacumulador on arriba aigua per a consum pre-escalfada per el sistema de suport solar, a la qual se li acaba de donar la temperatura final de servei amb aigua procedent d’una caldera mixta (ACS/calefacció), que funciona amb GLP com a combustible, que es farà circular per l’interior del doble cos del dipòsit, de manera que hi haurà un bescanvi tèrmic amb l’aigua de consum. Els desguassos estan connectats a la xarxa de clavegueram amb xarxa separativa. L’ús principal que se li dóna a aquesta aigua és de tipus sanitari (wàters, lavabos, etc...)

Electricitat.

La instal·lació elèctrica està destinada a alimentar els consums elèctrics de l’edifici, composats principalment per l’enllumenat, tires continues de fluorescents decorares amb difusor tancat adossades al sostre, les preses de corrent repartides per les diferents dependències del mateix, a més de la maquinària pròpia de l’activitat, essencialment composada per la maquinària de la instal·lació de calefacció.

Es disposa de subministrament elèctric connectat a la xarxa de la Companyia Subministradora FECSA-ENDESA que compleix amb l'especificat en la ITC-BT-28 del Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió.

Hi ha dos quadres de distribució elèctrica, un al porxo, i un subquadre a la sala d’instal·lacions. El quadre general de distribució elèctrica està situat als vestidors del pavelló.

Calefacció i climatització

(19)

2169-13

(ACS/calefacció), que funciona amb GLP com a combustible, que produeix aigua calenta per alimentar un col·lector de terra radiant del que parteixen tots els anells de l’edifici.

També es disposa de climatitzadors per aire tipus inverter. Gas

El GLP procedeix d’un dipòsit existent a uns 50 metres de l’edifici.

La clau de pas es troba darrera de la llar d’infants, a la paret exterior nord .

Telefonia

Hi ha servei de telefonia interna i cap a l’exterior. Instal·lacions d'extinció d'incendis:

Sistemes automàtics de detecció d’incendis

No en disposa.

Sistemes manuals d’alarma de incendis

No en disposa.

Extintors d’incendi

L'emplaçament dels extintors permet que siguin fàcilment visibles i accessibles, estan situats propers als punts on s'estima major probabilitat d'iniciar-se l'incendi, sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la part superior de l'extintor quedi, com a màxim, a 1,70 metres sobre el sòl.

Es consideraran adequats, per a cadascuna de les classes de foc (segons UNE 23.010).

Sistemes de BIE

(20)

Pàg. 18 de 111 Superfície dels locals

SUPERFÍCIES LLAR D'INFANTS

I-1 Cancell 5,64 m²

I-2 Vestíbul 10,3 m²

I-3 Serveis aula P-2 3,83 m²

I-4 Aula P-2 29,03 m²

I-5 Despatx 12,07 m²

I-6 Aula P-1 28,65 m²

I-7 Serveis aula P-1 3,93 m²

I-8 Aula P-0 30,5 m²

I-9 Passadís 11,14 m²

I-10 Aula 27,5 m²

I-11 Espai descans 7,95 m² I-12 Serveis aula 5,54 m² I-13 Sala biberons 4,48 m² I-14 Sala professors 5,46 m² I-15 Serveis adaptat 3,99 m²

(21)

2169-13

1.5. OCUPACIÓ

La llar d’infants “La Tenalla” va ser construïda en dues fases diferenciades. La primera fase és la que es troba a la zona nord, i consta de sala multiusos, sala descans, serveis aula, serveis biberons, sala treball, servei adaptat, vestíbul, sala caldera i sala instal·lacions, també hi ha un porxo. Actualment aquesta zona no s’utilitza.

Tipologia de les persones que accedeixen a l'edifici

La Llar d’infants de Sidamon es troba en funcionament de 9 a 18 h.

És molt important saber quantes persones hi ha en un determinat moment dins l’edifici per tal d’establir la gravetat de la situació d’emergència i poder així establir diferents protocols.

Per l’activitat desenvolupada a la Llar d’infants de Sidamon, és de suposar que les persones que accedeixen per qualsevol circumstància estan contemplades en algun dels grups següents:

Treballadors afectes a l'activitat: Entren a formar part d'aquest grup, el conjunt de persones que conformen la plantilla de l'empresa.

Treballadors d'empreses concurrents i / o de manteniment: S'inclouen en aquest grup, a tots els operaris pertanyents a altres empreses però que realitzen funcions de manteniment del centre i proveïdors.

Usuaris: infants, els dividim amb alumnes amb mobilitat (P2) i alumnes de mobilitat reduïda (P0-P1), aquests últims són els que necessiten més ajuda per moure’s.

Visitants: S'inclouen en aquest grup, a totes aquelles persones que esporàdicament van a la residència de visita o temporalment, i que durant un cert interval de temps formen part de l'ocupació de l'edifici.

(22)

Pàg. 20 de 111 1.5.1. Plantilla i ocupació de les instal·lacions objecte d'aquest Pla d'Autoprotecció

Ocupació màxima teòrica

Per al càlcul de l’ocupació de l’establiment es prenen els valors indicats en el DB-SI del CTE per a edificis d’ús docent, en funció de la superfície útil considerada, els que no s’han trobat a la taula s’han assimilat als usos més semblants.

A efectes de determinat l’ocupació total de l’edifici s’ha tingut en compte el possible ús alternatiu de diferents zones. Les densitats utilitzades en el càlcul de l’ocupació han estat les següents:

• Aules d’escoles infantils 1p / 2,0 m2

• Zones destinades a ús administratiu 1p / 10,0 m2

• Zones de magatzem 1p / 40,0 m2

• Zones de servei 1p / 2,0 m2

En funció d’aquests valors el càlcul de l’ocupació de l’edifici serà el següent:

Recinte - ús Sup. total

Densitat ocupació

(persones/m2₎ _(persones)Ocupació

Cancell 5,64 m² Alternativa 0

Vestíbul 10,3 m² Alternativa 0

Serveis aula P-2 3,83 m² Alternativa 0

Aula P-2 29,03 m² 0,5 14

Despatx 12,07 m² 0,1 1

Aula P-1 28,65 m² 0,5 14

Serveis aula P-1 3,93 m² Alternativa 0

Aula P-0 30,5 m² 0,5 15

Passadís 11,14 m² 0,1 1

Aula 27,5 m² 0,5 13

Espai descans 7,95 m² 0,1 1

Serveis aula 5,54 m² Alternativa 0

Sala biberons 4,48 m² 0,1 1

Sala professors 5,46 m² 0,1 1

Serveis adaptat 3,99 m² Alternativa 0

Caldera 2,34 m² Sense ocupació 0

Instal·lacions 3,6 m² Sense ocupació 0

Vestíbul 5,26 m² Alternativa 0

(23)

2169-13

Això no vol dir que hi hagi aquest número de persones ocupant els espais, sinó que és l’aforament màxim permès i en funció del que s’estableixen les condicions d’evacuació. Aforament real

La plantilla del personal de La llar d’infants “La Tenalla” està formada per 2 educadores. L’horari de la llar d’infants és de dilluns a divendres.

A més hi ha altre personal que cal comptabilitzar de cara a emergències: • Personal de neteja ( 1 persones ).

HORARI (dll-dv) 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Educadores 1 2 2 2 2 2 1 1 2 2 2 1

Neteja 1

Aquest personal serà coneixedor del Pla d’Autoprotecció però no tindrà responsabilitats en l’operatiu d’emergències. Haurà d’ajudar en allò en que el cap de d’Emergència l’hi encomani.

L’ocupació actual del centre és de 2 treballadors i 16 nens.

1.5.2. Quadre de presència en les diferents hores del dia de personal i ocupants Per tal de deixar constància de la possible presència de persones en els diferents trams horaris i dies de la setmana s’han de fer una sèrie de puntualitzacions.

a) El servei de manteniment hi és present 1 hora al dia.

b) Segons el tram horari del dia, hi haurà més presència de persones degut a que els nens vénen acompanyats d’adults, que durant uns determinats minuts romanen dins de les instal·lacions de la llar d’infants, al cancell.

c) El curs escolar s’inicia el mes de setembre i finalitza al juliol. Les vacances de Nadal, de Setmana Santa i les festes locals i dies de lliure elecció s’informaran al principi de curs amb una nota per tots els pares i tutors.

d) Les festes tradicionals com la Castanyada se celebren a l’escola bressol amb els pares. Per tant aquells dies hi haurà més presència de gent a la llar d’infants.

Distribució temporal

(24)

Pàg. 22 de 111 HORARI (dll-dv) 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 P0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 P1 5 5 5 5 5 1 1 5 5 5 P2 11 11 11 11 11 4 4 11 11 11

En quant als alumnes l’horari habitual que fan és de 9,00 a 13,00 i de 15,00 a 18,00. Estan distribuïts en 2 aules: 1 de P0-P1, i 1 de P2.

En quant a les permanències es fan de 8,30 a 9,00 h, i de 18,00 a 18,15 h.

(25)

(26)

Pàg. 24 de 111 1.6. ANÀLISI DE RISCOS

Anàlisi històric

Es detalla a continuació, les sinistralitat sofertes per les instal·lacions objecte d'aquest Pla d'Autoprotecció, en anys anteriors.

Risc intern - Antecedents de sinistralitat

Sinistres interns de la Llar d’infants de Sidamon

Descripció detallada del sinistre Data Intervenció Danys ocasionats

Alertes Cap

D’alguna entitat Cap

De certa entitat Cap

Riscos externs - Antecedents de sinistralitat per riscos naturals

Sinistres per riscos naturals

Descripció detallada del sinistre Data Intervenció Danys ocasionats

Inundacions Cap

Nevades Cap

Altres Cap

Metodologia i criteris adoptats per a l'avaluació dels riscos

S'aplica el Mètode general d’avaluació de riscos laborals del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT).

El procés d’avaluació de riscos segons aquest mètode, es composa de les següents etapes:

(27)

2169-13

Probabilitat baixa Quan l’emergència es dona en rares ocasions (ex: menys d’una vegada cada 100 anys) Probabilitat mitjana Quan l’emergència es dona algunes vegades

(ex: entre una vegada l’any i cada 100 anys)

Probabilitat alta Quan l’emergència es dona sempre o quasi sempre (ex: mes d’una vegada l’any)

Conseqüència baixa Quan l’emergència no suposa danys a la instal·lació afectada. Només es causen problemes operatius.

Conseqüència mitjana

Quan l’emergència produeix danys a la unitat on s’ha produït l’accident. Pot suposar la interrupció de l’operativitat normal d’aquella part de la instal·lació. Lesions lleus a les persones.

Conseqüència alta

Quan l’emergència produeix la destrucció total de la unitat on s’ha produït l’accident. Suposa la interrupció del procés i l’afectació a instal·lacions del voltant. Morts.

El quadre següent dona un mètode simple per estimar els nivells de risc d’acord amb la seva probabilitat estimada i les seves conseqüències esperades.

Conseqüències

Probabilitat Baixa Mitjana Alta

Baixa Risc trivial Risc Tolerable Risc Moderat

Mitjana Risc Tolerable Risc Moderat Risc Important

Alta Risc Moderat Risc Important Risc Intolerable

(28)

Pàg. 26 de 111 Risc Acció i temporització

Trivial (T)

No es requereix cap acció específica Tolerable

(TO)

No es necessita millorar l’acció preventiva, però es poden considerar solucions més rentables o millores que no suposin una càrrega econòmica

important. Es requereixen comprovacions periòdiques per assegurar-se que es manté la eficàcia de les mesures de control.

Moderat (M)

S’han de fer esforços per reduir el risc determinant les inversions precises. Les mesures per a reduir el risc s’han d’implantar en un període determinat. Quan el risc moderat està associat amb conseqüències molt nocives, es precisarà una acció posterior per establir amb més precisió la probabilitat de dany com base per determinar la necessitat de millora de les mesures de control.

Important (I)

No s’ha de realitzar l’activitat fins que s’hagi reduït el risc. Pot ser necessari dedicar recursos considerables per controlar el risc.

Intolerable (IN)

(29)

2169-13

1.6.1. Situacions d’emergència

Anem a valorar les diferents emergències que es poden donar al centre.

INTERN GENERAL INCENDI I EXPLOSIÓ Quadre elèctric Aules Sala de calderes Sala instal·lacions TALL ELÈCTRIC TALL D’AIGUA TALL TELECOMUNICACIONS

INTRÍNSECS PATOLOGIES A LA FONAMENTACIÓ PATOLOGIES A L’ESTRUCTURA ÀMBIT POLICIAL ROBATORI

BOMBA / ATEMPTAT EXTERN CATÀSTROFES NATURALS INUNDACIONS SISMES

VENTS FORTS / TEMPESTES NEVADES

(30)

Pàg. 28 de 111

ESCENARI DESCRIPCIÓ

Principals riscos interns Associats a la instal·lació

Incendi Des del punt de vista d'emergències, considerem l'incendi com un foc no controlat per l'home, podent estendre's per tot l'edifici i afectar les activitats desenvolupades, als béns i evidentment a les persones.

Explosió L'explosió pot estar originada per diverses causes i situacions, com l’explosió de la caldera. Les conseqüències poden ser importants, tant en béns materials com en vides humanes. Tall elèctric Pot estar originat per la companyia subministradora, tall per

obres o manteniment, o avaria.

Pot materialitzar-se com a conseqüència d’un altre risc, intern o extern.

Pot portar greus conseqüències durant les operacions d'evacuació, per la situació de pànic esdevinguda davant la falta d'energia elèctrica.

Patologies a la fonamentació i/o a l’estructura

Accidents per causa de la malformacions en l’estructura de l’edifici.

Associats als treballadors

Accidents laborals Els riscos laborals que poden patir els treballadors de la Llar d’infants de Sidamon poden ser, entre altres, caigudes a diferent nivell, traumatismes lleus, dolors cervicals.

Principals riscos externs Catàstrofes naturals

Inundacions El risc d'inundació és a causa de les crescudes de caràcter catastròfic fruit de la convergència de factors de variada índole, com ara:

La irregularitat interanual de les precipitacions. L'especial configuració de la xarxa hidrogràfica.

La insuficient canalització de les rieres i la xarxa de clavegueram en moments puntuals, que ocasionen inundacions en determinades zones del municipi.

Incendi urbà Es considera l'incendi com un foc no controlat per l'home i que afecta les construccions de la zona de la instal·lació.

(31)

2169-13

espacial reduïda, la seva velocitat d'implantació molt ràpida, la seva dispersió espacial concentrada i la seva espaiament temporal totalment aleatori.

Vents forts i tempestes

Els fenòmens meteorològics poden esdevenir riscos externs greus, segons la seva intensitat i els períodes de retorn.

Nevades Les nevades són ocasionades per precipitacions continuades de neu que s'acumulen en capes ocasionant la incomunicació. Altres

Accidents amb mercaderies

perilloses

Accident de vehicles que transporten mercaderies perilloses. Fuita de gas Trencament de canonades de la instal·lació de gas

(32)

Pàg. 30 de 111 1.6.2. Risc Intern

PROBABILITAT CONSEQÜÈNCIA RISC

Incendi i explosió

Quadre elèctric Baixa Mitjana Tolerable

Aules Baixa Alta Moderat

Sala de calderes Baixa Mitjana Tolerable

Sala de

instal·lacions Baixa Mitjana Tolerable

Tall elèctric Alta Baixa Moderat

Patologies a la fonamentació

i/o a l’estructura Baixa Alta Moderat

Accidents laborals Mitjana Baixa Tolerable

1.6.3. Risc Extern

PROBABILITAT CONSEQÜÈNCIA RISC

Inundacions Baixa Baixa Trivial

Incendi urbà Baixa Alta Moderat

Sismes Baixa Mitjana Tolerable

Vents forts i tempestes Mitjana Mitjana Moderat

Nevades Baixa Baixa Trivial

Accidents amb mercaderies

perilloses Baixa Baixa Trivial

Fuita de gas Baixa Alta Moderat

Amenaça de bomba Baixa Alta Moderat

Moviments Sísmics

(33)

2169-13

Tempestes i Inundacions

Segons l'especificat en el Mapa de Protecció civil de Catalunya, el municipi de Sidamon no té risc d’inundació per lo que l'activitat no es troba en una zona afectada pel Pla Especials d'emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT).

Nevades

Segons l'especificat en el Mapa de Protecció civil de Catalunya, l'activitat no es troba en una zona afectada pel Pla Especials d'emergències per risc de neu (NEUCAT), per tant, no s’aplica ni s’haurà de preveure la interacció amb el NEUCAT ni amb el Pla d’Actuació Municipal corresponent.

L’activitat no es troba en un zona d’alçada sobre el nivell del mar important ni amb una densitat de població alta.

Accidents amb mercaderies perilloses

(34)

Pàg. 32 de 111 1.6.4. Resum valoració riscos

RISC

Incendi i explosió

Quadre elèctric general Tolerable

Aules Moderat

Sala de calderes Tolerable

Tall elèctric Moderat

Patologies a la fonamentació

i/o a l’estructura Moderat

Accidents laborals Tolerable

Inundacions Trivial

Incendi urbà Moderat

Sismes Tolerable

Vents forts i tempestes Moderat

Nevades Tolerable

Fuita de gas Moderat

(35)

2169-13

1.6.5. Avaluació de les condicions d'evacuació

La densitat d’ocupació màxima prevista per l’activitat, quan la residència es trobi en màxim rendiment, serà de 45 persones entre personal i alumnes. Segons les dades del creixement demogràfic a Sidamon, i als pobles més propers, aquesta ocupació no es donarà en els propers 4 anys. Per tant l’evacuació es farà amb les dades de l’ocupació actual.

En aquest apartat analitzarem les vies d’evacuació del, el seu traçat i les capacitats d’aquests vies per a que els ocupants puguin arribar a un lloc segur.

Origen d’evacuació, per a l’anàlisi d’evacuació d’un edifici es considerarà qualsevol punt ocupable com a origen d’aquesta.

Recorreguts d’evacuació, es la via degudament senyalitzada que facilita la circulació de les persones cap a un lloc segur i facilita l’accés als equips d’emergència, no es poden considerar com a recorreguts d’evacuació aquelles vies que puguin dificultar el pas de les persones. Es diferencien dos tipus de vies; les horitzontals, portes i passadissos, i les vies verticals, les escales.

Sortides de recinte, portes que condueixen directament o a través d’altres recintes fins a una sortida de planta que ens portarà finalment a una de l’edifici.

Sortida d’edifici, porta o forat de sortida a un espai exterior segur, suficientment gran per contenir els ocupants de l’edifici a raó de 0,5m2_{per persona, compresos en un radi}

de 0,1 P sent P el número d’ocupants. Sortides d’evacuació

(36)

Pàg. 34 de 111 ACCÉS RECINTE

Situada a la planta baixa a l’entrada de l’edifici de la llar d’infants, dóna al porxo 1, i es troba a l’avinguda Generalitat.

És la porta d’accés al recinte de la Llar d’infants “La Tenalla” de Sidamon.

Té una amplada d’1,85 metres. Capacitat d’evacuació de 370 persones (A≥P/200). És de dos fulles abatibles, de 0,90 m cada una, d’obertura en sentit d’evacuació. L’obertura és manual.

Aquesta sortida es troba tancada, no obstant aquesta s’obre des de l’interior mitjançant un timbre. El personal té accés a l’obertura de la porta.

ACCÉS I SORTIDA 1

Situada al vestíbul de la llar d’infants i dóna a l’entrada de l’edifici. És la porta d’accés a la llar d’infants “La Tenalla” pel personal, infants i visites.

Té una amplada d’0,90 metres. Capacitat d’evacuació de 180 persones (A≥P/200). És d’una fulla abatibles, d’obertura en sentit d’evacuació.

L’obertura és manual. Aquesta sortida es troba tancada, no obstant aquesta s’obre des de l’interior mitjançant un timbre. El personal té accés a l’obertura de la porta. SORTIDA 2

Situada a la part est de la llar d’infants, al passadís que uneix les dos fases. Dóna a la zona d’equipaments esportius (zona segura).

Té una amplada de 1,07 metres. Capacitat d’evacuació de 200 persones (A≥P/200). És d’una fulla, d’obertura en sentit contrari a l’evacuació.

L’obertura és manual. Aquesta sortida es troba tancada, no obstant aquesta s’obre des de l’interior. El personal té accés a l’obertura de la porta.

SORTIDA 3

Situada al vestuaris de la zona esportiva del costat de la llar d’infants

Té una amplada de 2,30 metres. Capacitat d’evacuació de 460 persones (A≥P/200). És de dos fulles abatibles, d’obertura en sentit contrari a l’evacuació.

L’obertura és manual. Aquesta sortida es troba tancada, no obstant el personal de la llar d’infants disposa d’una clau que l’obre. Aquesta porta s’utilitzarà quan l’evacuació de la llar d’infants s’hagi d’efectuar per la sortida 3, la que dóna a la zona segura d’equipaments esportius.

SORTIDA 4

Situada a la zona nord, a l’extrem oposat a l’accés a la llar d’infants. Dóna al porxo 2. Aquesta sortida és per la zona que està en desús.

Té una amplada de 0,90 metres. Capacitat d’evacuació de 180 persones (A≥P/200). És d’una fulla, d’obertura en sentit d’evacuació.

Recorreguts d’evacuació

(37)

2169-13

La longitud del recorregut des de tot origen d’evacuació fins el punt on conflueixin dos recorreguts d’evacuació alternatius és menor a 25 m.

Avaluació de les Vies d’evacuació

Tots els mitjans d'accés (passadissos, escales), circulació i mitjans d'extinció estan degudament senyalitzats, facilitant així als ocupants la localització i identificació de les vies d'evacuació, sentits d'evacuació, portes d'evacuació, mitjans o instal·lacions de protecció .

Característiques d'Evacuació - Senyalització d'emergència

En aquest edifici, s'utilitzen els senyals de sortida, d'ús habitual o d'emergència, definides en la norma UNE 23034:1988:

Característiques d'Evacuació

Són nombrosos els factors incidents en l'evacuació, entre els més importants s'assenyalen els següents:

A) L'origen o la causa que motiva l'evacuació.

És un factor, sens dubte, rellevant. No és el mateix evacuar el centre amb un incendi en fase incipient que si aquest incendi afecta tota una planta i els fums generats s'han estès àmpliament.

B) El temps previ del que es pugui disposar.

(38)

Pàg. 36 de 111

Evacuació immediata: El succés s'ha originat de forma sobtada. No hi ha temps per

disposar una evacuació ordenada (per exemple una explosió o un incendi sobtat que aconsegueix grans proporcions en un termini breu).

Evacuació diferida: El succés s'ha posat de manifest però hi ha un lapse de temps,

més o menys, que permet dissenyar i preparar l'evacuació (per exemple incendi, fuita de gas).

Encara que en moltes ocasions el succés no s'origina de manera sobtada (sempre hi haurà un període de temps breu, encara que sigui molt breu) l'organització s'ha d'adequar i estar preparada com per evacuar el centre de forma immediata.

Sovint aquesta immediatesa i absència de temps material per a dissenyar l'evacuació és l'argument utilitzat per persones que excusen, i fins i tot justifiquen, la manca de preparació davant les emergències.

Al tractar-se d’una llar d’infants on les persones a evacuar són nens amb mobilitat molt reduïda o nul·la, es considera el següent:

➢ L’aula de P2 faran una evacuació guiada i ordenada ( segons la NPT 436 del INSHT la velocitat mitja d’una persona és d’1m/s, però donat que es tracta d’una escola bressol és considera 0,5 m/s ).

➢ Les educadores ajudaran a l’aula de P0 i de P1. Responsable de l'evacuació:

Equip d'Alarma i Evacuació

L'evacuació estarà dirigida i realitzada per l'Equip d'Alarma i Evacuació, sota les instruccions del Cap d’Emergències.

Prioritats i criteris.

L'evacuació s’ha de dissenyar en raó del succés, el seu origen, les seves conseqüències i la seva evolució previsible. Cal però, fer les següents recomanacions: • En el possible prefixar zones de risc i procedir d'acord amb elles. Un incendi, o un

succés semblant, té una evolució previsible. Basant-hi, cal identificar unes zones de risc amb exigència d'evacuació preferent i per això establir un principi “d’evacuació progressiva".

(39)

2169-13

anterioritat. Assegurar-se que l'evacuació es realitza cap a les zones previstes i sense risc.

• Assegurar-se que l'evacuació és completa (no hi ha endarrerits o oblidats) i d'impedir, i controlar, que ningú pugui tornar cap al focus de risc o cap al sinistre.

Les persones que formen part dels Equips d'Alarma i Evacuació no són herois. Simplement persones en l'exercici de la seva responsabilitat.

Característiques d'Evacuació - Punt de reunió en cas d'evacuació

Punt de reunió en cas d'evacuació:

En cas d'evacuació, tots els evacuats seran dirigits i guiats al punt o punts de reunió previstos i han de romandre en el mateix fins que se'ls notifiqui la dissolució.

Cal portar un control dels desallotjats i la indicació del seu estat. En cas de ser evacuat o enviat fora de l'àrea (hospital, etc...) s'anotaran totes les dades possibles per a la seva localització i causa.

Recordeu: En ser evacuat haurà obligatòriament anar al Punt de reunió.

1.6.5. Avaluació de les condicions de confinament

Una mesura de protecció de les persones davant d'un accident o emergència, consisteix en tancar-se en un local protegit, prou aïllat de l'exterior i romandre en aquest fins que les condicions a l'exterior són segures.

En l'acció de confinament, s'hauran d’obturar amb cura les obertures, incloses les entrades d'aire, després d'haver aturat les instal·lacions de ventilació, garantint la qualitat de l'aire interior de l'espai confinat.

Punt de reunió: Av. Generalitat

(40)

Pàg. 38 de 111 Al tractar-se d’una instal·lació que no està sectoritzada la zona de confinament serà la totalitat de la llar d’infants.

1.6.7. Diagrama de persones per zones

(41)

2169-13

1.7. PLÀNOLS

1.7.1. Zones de risc i zones vulnerables Plànols

Identificació zones de risc i zones vulnerables de les instal·lacions objecte del Pla

d'Autoprotecció

En l'Annex 3, d'aquest Pla d'Autoprotecció, s'identifiquen les Zones de Risc : • Plànol I.3.1 Risc i vulnerabilitat - interior

• Plànol I.3.2 Risc i vulnerabilitat - exterior

1.7.2. Plànols de les instal·lacions i àrees on es realitza l'activitat Plànols

Plànols de les instal·lacions i àrees on es realitza la activitat: Pla de Situació

En l'Annex 3, d'aquest Pla d'Autoprotecció, s’identifiquen el plànols de les instal·lacions:

• Plànol I.4 Superfícies i àrees.

1.7.3. Identificació del control (clau de pas) dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat)

Plànols

Plànols d'identificació del control dels subministren bàsics

En l'Annex 3, d'aquest Pla d'Autoprotecció, s’identifiquen els plànols amb la ubicació de la situació de les claus de pas dels subministraments:

• Plànol I.5.1. Instal·lacions i claus de pas.

(42)

Pàg. 40 de 111

DOCUMENT Nº 2:

(43)

2169-13

Els mitjans i mesures d’autoprotecció són el conjunt de mitjans materials (dispositius, instruments, etc) i humans que són necessaris tant abans de l’emergència (prevenció), com durant l’emergència, accident o incident, per reduir o eliminar riscos i controlar les emergències que es puguin generar.

2.1. MITJANS MATERIALS DISPONIBLES

Conforme la informació rebuda per part de la titularitat de la residència, la instal·lació i els seus components, ha estat realitzada per un instal·lador degudament autoritzat les dades del qual reflecteixen, i en la mateixa s'han seguit les especificacions del RD 1942/1993, de 5 de novembre: Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis.

Nom o raó social Instal·lacions Arsol S.A.

RECI Nº 32-L

Adreça Avinguda Catalunya, 9; 25230 Mollerussa Telèfon/Fax Tel: 973600149 / Fax: 973712618

Pàg. web www.seguretatarsol.com

Sectorització

La sectorització consisteix en separar zones de l’edifici per elements constructius delimitadors que siguin resistents al foc durant un període de temps determinat.

El DB SI estableix les condicions de compartimentació en sectors d’incendi d’acord amb l’ús previst de l’edifici, en aquest cas, per a l’ús docent, amb un edifici amb una única planta no és necessari la compartimentació en sectors d’incendis, per tant la totalitat de l’establiment formarà un únic sector d’incendis.

Instal·lacions de detecció d'incendis

No es disposa instal·lacions de detecció d’incendis. Instal·lacions d'extinció d'incendis

Extintors d'incendi

Tipus Capacitat Nº extintors

Pols ABC 6 kg 3

(44)

Pàg. 42 de 111 Conforme la documentació que es troba en el nostre poder, la instal·lació dels extintors i els seus components, ha estat realitzada per un instal·lador degudament autoritzat les dades del qual reflecteixen, i en la mateixa s'han seguit les especificacions del RD 1942/1993, de 5 de novembre: Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis.

Nom o raó social Instal·lacions Arsol S.A.

RECI Nº 32-L

Adreça Avinguda Catalunya, 9; 25230 Mollerussa Telèfon/Fax Tel: 973600149 / Fax: 973712618

Pàg. web www.seguretatarsol.com

Senyalització d'emergències contra incendis

Els mitjans de protecció contra incendis d'utilització manual (extintors) estan senyalitzats mitjançant senyals definides en la norma UNE 23033-1.

Els senyals seran visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal.

Els senyals foto luminiscents, les seves característiques d'emissió lluminosa compleixen amb el que estableix la norma UNE 23035-4:1999.

Sistemes interns d'avís

Comunicació d'alarma

(45)

(46)

Pàg. 44 de 111 Les funcions a dur a terme per cada un dels equips, són tractades de manera detallada en el document 3.

(47)

2169-13

2.2 MITJANS HUMANS DISPONIBLES

Mitjans externs:

Parc principal

Nom del parc: Parc de Bombers de Mollerussa Adreça: Carretera de Linyola, s/n

Distància a aquest centre: 8 km Resposta isòcrona en minuts: 10 min Nom del parc: Parc de Bombers de Lleida Adreça: Carrer de Victoria Kent, s/n Distància a aquest centre: 25 Km Resposta isòcrona en minuts: 23 min.

No hi ha hidrants en un radi de 100 metres al voltant de l’edifici.

Mitjans d'evacuació a la planta baixa de l'edifici:

(48)

Pàg. 46 de 111 MITJANS SANITARIS.

La disposició de mitjans sanitaris, segons el punt 2 de l’Annex III del Decret 82/2010, són de dues persones formades en primers auxilis.

MITJANS DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENTS

La disposició de mitjans de prevenció, extinció d’incendis i salvaments, segons el punt 3 de l’Annex III del Decret 82/2010, haurà de ser com a mínim:

• EPI Equip de Primera Intervenció.

A continuació, es detallen els mitjans disponibles per portar a terme les actuacions previstes al PAU :

CAP DE L’EMERGÈNCIA

Localització Llar d’infants de Sidamon Responsable Alcalde

EQUIP DE PRIMERA INTERVENCIÓ

Localització Llar d’infants de Sidamon

Cap de Primera intervenció Directora EPI Educadora i Agutzil

Mitjans materials Equips de protecció individual Els extintors que hi ha al Llar d’infants de Sidamon. EQUIP D’EVACUACIÓ I CONFINAMENT

Localització Llar d’infants de Sidamon Responsable Directora

SERVEIS DE PRIMERS AUXILIS

Localització Llar d’infants de Sidamon Responsable Educadores

Recursos propis que hi ha al Llar d’infants de Sidamon.

(49)

2169-13

2.3. MESURES CORRECTORES DE RISC I D'AUTOPROTECCIÓ

Riscos interns

Mesures correctores de risc i d'autoprotecció

Una vegada que s'inicia l’emergència, si no s'actua a temps i amb els mitjans adequats, es produirà la seva propagació i passaran unes conseqüències amb danys materials i als ocupants. Per determinar la magnitud de les conseqüències, els factors a analitzar són les mesures de protecció .

Aquestes mesures es divideixen en mesures de protecció passiva i mesures de lluita contra incendis, també conegudes com de protecció activa.

Mesures de protecció passiva

Les mesures de lluita l'eficàcia depèn de la seva mera presència, no actuen directament sobre el foc però poden dificultar o impossibilitar la seva propagació, evitar l'esfondrament de l'edifici o facilitar l'evacuació o extinció.

• Situació, distribució correcta i característiques dels combustibles en els locals. • Característiques dels elements constructius dels locals: Estabilitat al foc,

resistència al foc, capacitat portant de les estructures (Criteris R, E, I). • Exigències de comportament davant del foc dels materials utilitzats. Mesures de protecció activa

• Organització de la lluita contra incendis.

• Ensinistrament del personal en actuacions de lluita contra incendis. • Mitjans de detecció d'incendis.

• Transmissió de l'alarma.

• Mitjans de lluita contra incendis (extintors, etc...). • Vies d'evacuació.

• Pla d'actuació davant aquest tipus d'emergències.

• Facilitat d'accés dels serveis d'extinció d'incendis exteriors. • Manteniment dels sistemes de detecció, alarma i extinció. Precaucions i codi de bones pràctiques

(50)

Pàg. 48 de 111 • Eliminar flames nues (calefacció, cremadors, etc.).

• Prohibir l'acumulació de material combustible (paper, cartró, etc,) a prop dels focus d'ignició.

• Prohibició de fumar i d'utilitzar altres focus d'ignició.

• Restringir el pas a les zones de perill només al personal autoritzat.

Risc laboral

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995), és el marc legislatiu pel qual haurà de regir les actuacions en matèria de seguretat i salut en l'empresa, en la seva concepció més completa, així com la dels seus treballadors, per això la millor manera de prevenir un accident de treball consisteix precisament en complir i fer complir les prescripcions establertes en aquesta normativa, així com les introduïdes per modificacions posteriors a aquesta Llei:

En general les podem resumir des del punt de vista de l'empresa a: • Realitzar el Pla de Prevenció de Riscos de l'empresa.

• Establir el seguiment, planificació i implantació del pla de prevenció de riscos. D'altra banda i des del punt de vista del treballador, seguir les següents mesures preventives que podem universalitzar, per a totes les actuacions dels treballadors: • Neteja i ordre en els llocs de treball, passadissos i vies de circulació

• Manteniment dels espais de treball nets i ordenats • Seguir els procediments de treball establerts

• Utilitzar les màquines i equips només si es troben en perfecte estat

• No utilitzar aparells elèctrics, mànegues o cables que presenti talls, entroncaments indeguts, etc.

• No manipular els equips ni màquines de manera incorrecte. • Utilització dels sistemes de seguretat en les màquines i equips. • Estar degudament informat sobre les operacions a realitzar

(51)

2169-13

Riscos externs - Nevades

Davant aquestes situacions, és molt important estar atent a les informacions oficials transmeses a través d'emissores de ràdio, televisió i qualsevol altre mitjà, i seguir les indicacions que a través dels mateixos es donin.

Com a mesures preventives es recomana:

• No sortir de casa a menys que sigui necessari fer-ho.

• Sintonitzar emissores de ràdio locals, per seguir en temps real la informació de les condicions de la zona en què es troba.

• No utilitzar els vehicles llevat que sigui necessari, en aquest cas han d'estar adequadament equipats, amb cadenes, gasolina amb el dipòsit ple i roba d'abric. Com a mesures preventives que ha d'adoptar a l'edifici, si està en una àrea de risc de nevades es recomana:

• Retirar l'exterior tots els objectes que poden ser despresos per l'acumulació de neu.

• Disposar de llanternes per enllumenar en cas de tall de subministrament elèctric.

En cas de ALARMA D'EVACUACIÓ

• Tancar les aixetes de líquids i gasos, i desconnectar els aparells elèctrics. • Comprovar la presència de tots els que han d'evacuar el lloc.

• Qui surti l'últim ha de tancar les portes (sense clau).

(52)

Pàg. 50 de 111 2.4. PLÀNOLS

2.4.1. Instal·lacions de detecció i d'extinció d'incendis Plànols

Sistemes de detecció d'incendi de l'edifici objecte del Pla d'Autoprotecció

En l'Annex 3, d'aquest Pla d'Autoprotecció, s’identifica el plànol dels sistemes de detecció d’incendi:

• Plànol II.1 Instal·lacions de detecció i extinció d’incendis 2.4.2. Senyalització d’emergències i sistemes interns d’avís Plànols

Senyalització d'emergència i sistemes interns d'avís de l'edifici objecte del Pla d'Autoprotecció

En l'Annex 3, d'aquest Pla d'Autoprotecció, s’identifica el plànol de les senyalitzacions d’emergències:

• Plànol II.2 Senyalització. 2.4.3. Vies d'evacuació Plànols

Vies d'evacuació de l'edifici objecte del Pla d'Autoprotecció

En l'Annex 3, d'aquest Pla d'Autoprotecció, s’identifica el plànol de les vies d’evacuació:

• Plànol II.3.1 Vies d’evacuació - interior. • Plànol II.3.2 Vies d’evacuació - exterior. 2.4.4. Espais exteriors segurs

Plànols

Espais exteriors segurs de l'edifici objecte del Pla d'Autoprotecció

En l'Annex 3, d'aquest Pla d'Autoprotecció, s’identifica el plànol de l’espai exterior segur:

(53)

2169-13

DOCUMENT Nº 3:

(54)

Pàg. 52 de 111 3.1. OBJECTE

Aquest Manual d'actuació constitueix l'element fonamental contra qualsevol situació d'emergència que pugui donar-se, per evitar o dominar, en la mesura del possible, la situació d'emergència, establint normes de comportament, perquè en lloc d'anar a remolc dels esdeveniments, puguem avançar-nos als mateixos mitjançant la previsió, el que sens dubte, reduirà les conseqüències dels fets que van originar l'emergència. Al llarg del mateix anem a establir la seqüència d'accions a desenvolupar per al control inicial de les emergències que poden produir-se, responent a les preguntes:

(55)

2169-13

3.2. IDENTIFICACIÓ I CLASSIFICACIÓ DE LES EMERGÈNCIES

Per la seva gravetat, les emergències es classifiquen en funció de les dificultats existents per al seu control i les seves possibles conseqüències:

Conat d'Emergència

• És l'accident que pot ser controlat i dominat de forma senzilla i ràpida pel personal i mitjans de protecció propis de l'activitat, dependència o zona.

Emergència parcial

• És l'accident que per ser dominat requereix l'actuació dels equips especials d'emergència. Els efectes de l'emergència parcial quedaran limitats a una zona i no afectaran altres zones ni a terceres persones.

• No cal la intervenció d'equips d'emergència aliens.

• Pot requerir una evacuació preventiva per evitar una situació de pànic previsible a posteriori, al adonar-se el públic dels efectes.

Emergència general

• És l'accident que precisa de l'actuació de tots els equips i mitjans de protecció de la Llar d’infants de Sidamon i l'ajuda de mitjans de socors i salvament exteriors. L'emergència general comportarà l'evacuació i/o confinament de les persones en la totalitat.

• Comporta la coordinació de les actuacions amb el Pla de Protecció Civil de l’Ajuntament de Sidamon.

• Aquest nivell ACTIVA el Pla d’Autoprotecció.

(56)

Pàg. 54 de 111 RISCOS

CONSIDERATS

TIPUS D’EMERGÈNCIA

CONAT PARCIAL TOTAL

Riscos interns

Incendi

Petit incendi fàcilment controlable

Incendi d’un local de risc o una estança en concret (quadre elèctric, caldera, habitacions, etc.)

Incendi estès a més d’una estança

Explosió ---- Petita explosió

localitzada

Explosió en un sector que pot afectar l’estructura

de l’edifici Fuita Fuita petita en una _{zona ventilada}

Fuita en una zona amb presència

d’usuaris (ex. cuina) Tall subministraments

bàsics ----

En menys d’un dia no es restableix el

servei

En més d’un dia no es restableix el

servei Robatori Avís de robatori El presumpte lladre

roman al centre ---- Baralla _contusionsCops i Danys als usuaris i _{al personal} ---- Riscos externs

Inundacions Avís de risc d’inundacions

Inundació de la

planta baixa ----

Sismes Avís de risc de _sisme Dans a la instal·lació Danys estructurals Vents forts i tempesta

Avís de risc per inclemències

del temps

Trencament de

vidres Danys estructurals Fuita urbana de gas Avís de fuita de

gas al carrer ----

Confirmació de la fuita Emergència edificis

confrontats d’emergència Avís ---- Confirmació de l’emergència Amenaça de bomba Avís de bomba ----

Verificació de presència d’una

bomba Riscos laborals

Riscos laborals Danys a una persona

Danys a diverses

(57)

2169-13

3.3. EQUIPS D'EMERGÈNCIA

Els equips d’emergència constitueixen el conjunt de persones especialment entrenades i organitzades per a la prevenció i actuació en accidents durant el desenvolupament de les activitats.

La seva missió fonamental és la prevenció d’emergències i la intervenció en cas que es produeixin (extinció, evacuació, etc).

El personal que actua en una emergència ha d’estar vinculat a una estructura general d’actuació. Les funcions bàsiques d’aquesta estructura són:

• Direcció i coordinació • Intervenció

• Suport

Els equips que intervenen en el Pla d’autoprotecció del són els següents: • Cap d’emergència

• Equip de primera intervenció • Equip d’evacuació

• Equip primers auxilis

3.3.1 Cap d'emergència

El CE (Cap d’Emergència) dirigeix i mana totes les operacions de control en situacions d’emergència que afecten el públic en general.

Nom Càrrec Núm. Fitxa

actuació Titular Josep Maria Huguet Alcalde

1,2

Suplent Virginia Botines Directora

És el màxim responsable de la gestió operativa en les situacions d'emergència

Funcions:

(58)

Pàg. 56 de 111 • Dirigir i ordenar in situ les actuacions dels equips que lluiten contra l’emergència. • Establir una comunicació permanent amb els diferents grups d’actuació per si cal

prendre mesures extraordinàries.

• Verificar, prèviament a l’acte, la correcta operativitat dels elements d’extinció i protecció.

• Participar activament en la implantació i manteniment del Pla. • Desenvolupar i mantenir actualitzat el pla d’emergència.

• Donar l’alarma general, així com si cal emetre missatges de confinament general. • Comprovar les emergències conjuntament amb el cap d’intervenció.

• Efectuar les trucades a bombers, ambulàncies, policia, etc... • Ordenar l’evacuació de les instal·lacions.

• Establir totes les comunicacions internes i externes previstes en el pla d’emergència.

• Activar el Pla d’Autoprotecció.

• Diferenciar el missatge. Hauran de tenir a mà els telèfons d’interès en cas d’emergència.

• Redactar un informe de les causes, del procés i de les conseqüències de l'emergència.

• Si hi ha altres mitjans externs com bombers, serveis mèdics, etc., quan arribin aquests, els hi haurà de transmetre tota la informació indispensable segons les seves facultats. En aquest cas, seran aquests qui dirigeixin l’emergència de forma coordinada amb els recursos humans i tècnics de l’activitat.

3.3.2. Equip Primera Intervenció

actuació Cap d’Intervenció Virginia Botines Directora

4

Suplent Cisco Llobera Agutzil

Acudeixen, avaluen i actuen des del primer moment de l'emergència

Funcions Cap d’Intervenció: • Conèixer el pla d’emergència.

• Informar-se de la magnitud i les característiques de la situació d’emergència. • Assegurar-se que tots els equips coneixen les seves tasques en cas d’emergència. • Fer una primera avaluació de la situació.

• Mantenir-se en contacte amb el Cap d’emergència.

(59)

2169-13

• Coordinar l’actuació del l’equip d’intervenció amb l’ajut extern i donar suport a aquest.

• Quan la situació estigui sota control, fer la inspecció pertinent per assegurar-se’n, i comunicar-ho al cap d’emergència.

• Informar el Cap d'Emergències sobre l'evolució de l'emergència. • Esperar les ordres del cap d'Emergència.

• Col·laborar amb els serveis d'ajuda externa en el control de l'emergència. Funcions EPI:

• Procediments propis del cas, com ara tancament de les claus dels tancs de gas, cancel·lació de vàlvules d'aigua i tall d'energia elèctrica entre d'altres. • Si l’emergència la detecten els mateixos equips, actuar immediatament, sense

arriscar la seva integritat física.

• Realitzar les actuacions immediates amb els mitjans disponibles en el lloc de l’emergència per minimitzar o controlar el sinistre..

• Assegurar-se que les vies d’evacuació i d’intervenció estiguin obertes. • Evacuació de les persones ferides de les zones de perill.

• Col·laborar en les tasques generals d’evacuació del recinte. Amb caràcter general han de:

• Estar permanentment en alerta i actuar ràpidament davant qualsevol indici de sinistre que pogués presentar-se en l'immoble, d'acord amb les línies i procediments específics, i notificar al seu superior immediat.

• Atendre les instruccions que en matèria de Protecció Civil li indiqui el cap d'equip, i executar les accions per les que prèviament va ser ensinistrat i capacitat.

• Participar en l'avaluació de les accions plantejades en el pla d'autoprotecció.

• Proposar al cap d'equip les activitats que complementin la conformació del pla d'autoprotecció.

• Col·laborar amb els altres membres per a executar les activitats en forma organitzada.

3.3.3. Equip d'evacuació i confinament

actuació Titular Virginia Botines Directora

5

(60)

Pàg. 58 de 111 Funcions:

• Assegurar-se que tots han rebut i escoltat l'alarma.

• Indicar al personal quan i per on ha d’efectuar l’evacuació cap a l’exterior, quan així li sigui notificat pel cap d’emergència.

• Assegurar-se que la gent surti de la zona de forma ordenada i sense perdre la calma.

• No han de permetre que ningú s’entretingui recollint objectes personals.

• Una vegada fora de perill, al Punt de reunió d’evacuació, encarregar-se del recompte del personal i usuaris.

• Si es troba a faltar algú, avisar el o la cap d’intervenció o d’emergència.

• En cas de perill a l’exterior de l’edifici, confinar la gent tancant totes les portes i finestres.

3.3.4. Equip primers auxilis

actuació

Titular Virginia Botines Directora

6 Suplent Educadora Funcions:

• Formats en primers auxilis.

• Si ells mateixos detecten necessitats sanitàries es dirigiran directament al lloc de la presència de ferits per tal d’oferir l’assistència.

• Si fos necessari cridar a una ambulància, segons el seu criteri, ho hauran de comunicar al cap d’emergència.