TEMA 2
La funció de RELACIÓ dels éssers vius
Relació
Anomenem funció de relació a la capacitat que tenen els éssers vius de: 1.- Captar la informació (els estímuls) del seu medi, tant intern com extern. 2.- Interpretar els estímuls.
3.- Elaborar una resposta adequada.
Mitjançant la funció de relació els éssers vius també coordinen els seus aparells i sistemes per tal que puguin funcionar correctament.
Funció de Relació
Elements
Els dos elements principals de la Funció de Relació són: - ESTÍMUL
Qualsevol canvi que es produeix al medi. Poden ser: - Físics: Llum, temperatura, humitat.
- Químics: Olors, feromones.
- Biològics: Presència d’altres éssers vius.
- RESPOSTA
Reacció d’un ésser viu davant un estímul determinat. Pot ser: - Moviment
Funció de Relació
- Classifica els ESTÍMULS
La RELACIÓ de les plantes
RESPOSTES
Davant els canvis ambientals les plantes responen de dues maneres: 1.- TROPISMES
2.- NÀSTIES
ELS TROPISMES
Consisteix en un creixement direccional respecte l’estímul. És una resposta permanent. Poden tenir dos sentits:
- Tropisme positiu: Creixement cap a l’estímul
La RELACIÓ de les plantes
La RELACIÓ de les plantes
RESPOSTES
LES NÀSTIES
Consisteixen en moviments en resposta a un estímul.
És una resposta temporal. Els estímuls que les provoquen poden ser:
- Contacte físic (TIGMONÀSTIA): Sovint produeix una resposta ràpida. Com al mimosa sensitiva o les plantes carnívores.
La RELACIÓ en els animals
Els animals acostumen a elaborar respostes que solen ser complexes.
En la funció de relació dels animals poden intervenir diversos òrgans i aparells:
Òrgans dels sentits: Capturen els estímuls dels medi.
El Sistema nerviós: Rep informació des dels òrgans dels sentits. La condueix als centres coordinadors, la interpreta, elabora respostes i les transmet als
efectors (músculs i glàndules) de manera que coordina el cos dels animals.
El Sistema endocrí : Format pel conjunt de totes les glàndules endocrines
controla accions lentes, de llarga durada, a través d’uns missatgers químics: les hormones.
L’aparell locomotor: Format per la musculatura i l’esquelet, executa les respostes de moviment.
El sistema nerviós dels animals
Les esponges i els cnidaris
(pòlips i meduses
)Tenen un sistema nerviós poc desenvolupat.
NO tenen cervell.
Tenen una xarxa difusa de cèl·lules nervioses per tot l’organisme.
Algunes meduses tenen òrgans sensorials a la vora de l’ombrel·la: estatocists. Així reben informació de la posició que mantenen.
El sistema nerviós dels animals
Les esponges i els cnidaris
(pòlips i meduses
)Tenen tentacles.
Tenen unes cèl·lules especials, els nematocists o cnidoblasts que són urticants.
El sistema nerviós dels animals
Els anèlids i els platihelmints (cucs plans)
Les cèl·lules nervioses s’acumulen en ganglis
Tenen un doble cordó nerviós a la regió ventral que els recorre el cos comunicant els ganglis.
El sistema nerviós dels animals
Els mol·luscs i els artròpodes
(insectes, crustacis, aràcnids i miriàpodes) Tenen un doble cordó nerviós ventral format per ganglis i nervis.Tenen uns òrgans dels sentits molt ben desenvolupats.
El sistema nerviós dels animals
Els mol·luscs i els artròpodes
(insectes, crustacis, aràcnids i miriàpodes)Òrgans dels sentits especials:
- Estatocist dels mol·luscs: Els hi permet sentir la posició del seu cos (molt important a l’aigua)
El sistema nerviós dels animals
Els vertebrats
-Tenen els sistema nerviós més complex de tots els éssers vius.
-Tenen com a elements principals: -Centres nerviosos:
-Cervell. Protegit pel crani.
-Cordó neural anomenat medul·la espinal. Protegida per la columna vertebral.
-Nervis. N’hi ha de dos tipus:
-Sensitius: Transmeten la informació des dels receptors als centres nerviosos
El sistema nerviós dels animals
El sistema nerviós dels animals
Els vertebrats
Òrgans dels sentits molt complexos. Sobretot a les aus i els mamífers.
Òrgans dels sentits especials:
-Detecció d’ultrasons. Com els gossos. En alguns casos els hi permet veure imatges a partir dels ultrasons: els rat penats i els dofins
El sistema nerviós dels animals
Els vertebrats
Òrgans dels sentits especials:
-Ecolocalització
El sistema nerviós dels animals
Els vertebrats
RECEPTORS (Capten estímuls)
NERVIS SENSITIUS
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
NERVIS MOTORS
COMPORTAMENT i ADAPTACIÓ
El comportament
Conjunt de respostes dels organismes als estímuls (interns i externs).
Distingim dos tipus de comportament: -Innat o Instintiu
L’animal ja el té des del seu naixement. És degut a factors hereditaris (genètica)
-Adquirit o Après
És resultat de l’aprenentatge. L’animal aprèn segons els factors ambientals amb els que es troba al llarg de la seva vida.
És un comportament modificable.
La majoria d’animals poden aprendre, fins-i-tot els invertebrats.
COMPORTAMENT i ADAPTACIÓ
COMPORTAMENT i ADAPTACIÓ
La funció de REPRODUCCIÓ dels éssers vius
Reproducció
Anomenem funció de reproducció a la generació de nous individus. Aquests individus (descendents) poden ser:
1.- Idèntics als progenitors.
2.- Tan sols semblants als progenitors (variabilitat).
La reproducció permet la supervivència de l’espècie en el temps.
Existeixen dos grans tipus de reproducció: - La Reproducció asexual
Un sol progenitor genera descendents idèntics a ell mateix.
Es dona en organismes unicel·lulars, però també en plantes i alguns animals
- La Reproducció sexual
Funció de Reproducció
La reproducció asexual o vegetativa
Els descendents tenen la mateixa informació genètica que el seu únic progenitor.
És molt útil si els individus habiten un ambient constant, ja que al estar perfectament adaptats no necessiten cap canvi.
En cas de canvis ambientals aquesta estratègia no proporciona individus amb adaptacions noves i per tant no asseguraria la supervivència de l’espècie.
La reproducció asexual de les plantes
Funció de Reproducció
La reproducció asexual de les plantes
Funció de Reproducció
La reproducció asexual dels animals
Existeixen dues modalitats bàsiques en animals:
Escissió
L’organisme es divideix en dues porcions o més
cada una de les quals formarà un nou animal Exemples:
- Alguns pòlips, com les actínies i les anemones, es divideixen longitudinalment.
- Alguns cucs de mar, com els poliquets,
transformen alguns dels seus anells en nous cucs.
Gemmació
En una o en diverses zones de l’organisme progenitor es produeix una gemma que es va desenvolupant fins a generar un nou individu. Aquest:
- Es pot separar del progenitor. Com passa amb la hidra.
Funció de Reproducció
La reproducció asexual dels animals
Escissió
Un altre tipus especial de reproducció dels animals és la partenogènesis: Un òvul pot donar lloc a un adult sense ser fecundat. Típic de molts insectes com les
formigues, les abelles o els pugons.
Funció de Reproducció
La reproducció asexual dels organismes unicel·lulars
N’hi ha de diferents tipus:
Bipartició
La cèl·lula duplica el seu nucli i després el citoplasma es divideix en dos. És la més abundant en els protozous.
Gemmació
El nucli es duplica i un dels nuclis resultants s’introdueix en una protuberància o gemma que amb el temps es separa formant un nou individu. Típica dels llevats (fongs unicel·lulars)
Esporulació
Funció de Reproducció
La reproducció sexual
Els descendents es formen a partir de la fusió de dues cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals) que tenen la meitat d’informació genètica que una cèl·lula normal (somàtica).
Els descendent són semblants però diferents als progenitors. Es genera variabilitat que resulta molt útil per la supervivència de l’espècie.
Hi ha dos tipus de cèl·lules sexuals:
- Gàmetes: Poden ser masculins o femenins. Per donar lloc a un individu han de fusionar-se en un procés anomenat fecundació.
Gàmetes masculins: Normalment són mòbils, amb un o dos flagels. En els animals es diuen
espermatozoides i en els vegetals anterozoides.
Gàmetes femenins: Normalment són immòbils. En els animals es diuen òvuls i en els vegetals oosferes.
Funció de Reproducció
La reproducció sexual i la informació genètica
La informació genètica és el conjunt d’instruccions que tenen els éssers vius per funcionar i fabricar les seves estructures.
Aquesta informació es troba en l’ADN, una molècula molt llarga que es troba als nuclis de les cèl·lules anomenada cromosoma.
L’ésser humà té 23 parells de cromosomes (23 del pare i 23 de la mare).
Funció de Reproducció
La reproducció sexual en les plantes
Les plantes (molses, falgueres i plantes amb flors) es reprodueixen sexualment en dues fases successives:
Fase de reproducció sexual mitjançant meiòspores
Fase de reproducció sexual mitjançant gàmetes
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES FALGUERES
Les falgueres tenen una tija subterrània horitzontal anomenada rizoma. Del rizoma en surten les arrels i grans fulles anomenades frondes.
A la part inferior de les frondes hi ha unes estructures anomenades sorus que contenen els òrgans
productors d’espores o esporangis.
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES FALGUERES
Es produeix en dues fases:
1a Fase. Meiòspores
Quan la meiòspora generada a l’esporangi cau en un lloc humit germina i origina una planteta d’uns 2 cm en forma de cor anomenada protal·lus. Aquesta produeix gàmetes. Els masculins dins els
anteridis i els femenins dins els arquegonis.
2a Fase. Gàmetes
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES PLANTES AMB FLORS
També es produeixen dues etapes, amb meiòspores i amb gàmetes.
En aquest cas, les meiòspores al germinar no generen plantes independents. Les meiòspores es formen:
- Al gineceu o pistil es forma l’òvul (res a veure amb el dels animals). Aquest genera una espora que formarà un gàmeta femení o oosfera.
- A les anteres dels estams es troben els sacs pol·línics que formen unes espores anomenades grans de pol·len. Al seu interior es formen els gàmetes masculins.
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES PLANTES AMB FLORS
Els grans de pol·len són transportats pel vent o els insectes d’una flor a una altra. Quan un gra arriba a l’estigma de la flor produeix el tub pol·línic pel qual baixen els
gàmetes masculins.
Quan troben un òvul, hi entren i un gàmeta masculí fecunda l’oosfera.
La reproducció sexual en els animals
Els animals presenten bàsicament reproducció sexual per les avantatges evolutives que proporciona.
Existeixen dos tipus de fecundació:
Fecundació externa.
La unió entre l’òvul i l’espermatozoide es produeix fora del cos matern. L’alliberament dels gàmetes ha de ser coordinat per augmentar les probabilitats de trobar-se. Propi de medis aquàtics.
Fecundació interna.
Funció de Reproducció
La reproducció sexual en els animals
La fecundació origina el zigot (una cèl·lula), que es divideix diverses vegades fins a formar l’embrió. Segons on es desenvolupi l’embrió es parla de:
- Ovípars
L’embrió es desenvolupa a l’interior d’un ou que és a fora del cos de la femella. Present als ocells, rèptils, amfibis, molts peixos i invertebrats.
- Vivípars
L’embrió es desenvolupa a l’interior de la mare, a l’úter (o matriu). Es produeix a la majoria de mamífers.
- Ovovivípars
Funció de Reproducció
La reproducció sexual en els animals
Un cop ha nascut el nou individu, el seu desenvolupament pot ser: - Directe
Quan els nounats són pràcticament iguals als individus adults. Com als mamífers.
- Indirecte
Funció de Reproducció
Casos especials:
Hermafrodites
Són organismes que tenen òrgans
reproductors masculins i femenins. Rarament es fecunden ells mateixos. Cuc de terra, el cargol
Marsupials
Són uns mamífers peculiars. Són vivípars, però l’embrió té un
desenvolupament molt curt dins l’úter matern. Per això, quan neixen entren a una bossa o marsupi que els protegeix i on viuen agafats a les
glàndules mamàries de la mare.
