• No se han encontrado resultados

Vigilància de Campylobacter en els aliments. Anna Palou Soler

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Vigilància de Campylobacter en els aliments. Anna Palou Soler"

Copied!
30
0
0

Texto completo

(1)

Vigilància de Campylobacter en els aliments

Anna Palou Soler 7 de novembre de 2013

(2)

Avaluació del risc

Gestió del risc

Comunicació del risc

Directiva 2003/99/CE, del Parlament Europeu i del Consell, sobre la vigilància de les zoonosis i els agents zoonòtics*

Reglament (CE) 2160/2003, del

Parlament Europeu i del Consell, sobre control de la Salmonel·la i altres agents zoonòtics específics transmesos pels aliments.

Unió Europea:

Política de lluita contra les infeccions zoonòtiques. De la granja a la taula

*Real decret 1940/2004, de 27 de setembre, sobre la vigilància de les zoonosis i agents zoonòtics

(3)
(4)

Presa de decisions Assessorament científic Unió Europea

Estats membres

Comissió Europea

Parlament Europeu

EFSA

Avaluació del risc

Riscos biològics Salut i benestar animal

Riscs i monitorització dels progressos

Monitorització biològics Grup de treball sobre zoonosis. Recull de dades

ECDC

(5)

Estats membres

Comissió Europea

EFSA + (ECDC)

Informe de síntesi sobre les tendències i les fonts de les zoonosis, els agents zoonòtics i brots de malalties transmeses pels aliments

Recopilació Anàlisi Interpretació

Difusió

Dades sobre la presència de zoonosis i

agents zoonòtics

Vigilància de zoonosis i agents zoonòtics

(6)

 Informació específica sobre determinades zoonosis i agents zoonòtics:

En humana (casos notificats)

En aliments

En animals

 Brots de malalties transmeses pels aliments

Informe de síntesi sobre les tendències i les fonts de les zoonosis, els agents zoonòtics i brots de malalties

transmeses pels aliments

(7)

La campilobacteriosi és la zoonosi més freqüent des del 2005, amb 220.209

casos humans confirmats el 2011

(increment del 2,2% respecte el 2010)

Taxa mortalitat 2011: 0,04%

(8)

La major part d'infeccions són casos esporàdics o petits brots familiars i no

solen provocar brots identificables

(9)

 Casos esporàdics:

Consum de carn crua o poc feta (pollastre)

Contaminació creuada durant la preparació d’aliments (sobretot a la llar). Els aliments es contaminen per contacte directe o indirecte (mans, utensilis i superfícies de treball) amb carn crua

Contacte amb animals (sobretot aus de corral)

 Brots:

Consum de llet crua i aigua potable contaminada

Principals fonts d’infecció

(10)

MALALTIA 2006 2007 2008 2009 2010 2011 CAMPILOBACTERIOSI

Catalunya 3.044 3.711 3.393 2.709 3.335 3.151

Estat espanyol 5.781 5.331 5.160 5.106 6.340 5.469

Total UE 175.561 200.980 190.579 198.725 215.397 220.209 SALMONEL·LOSI

Catalunya 2.079 2.045 2.092 2.441 1.900 1.879

Estat espanyol 5.117 3.842 3.833 4.304 4.420 3.786

Total UE 164.011 153.852 134.580 110.181 101.037 95.548 LISTERIOSI

Catalunya 56 51 68 79 86 71

Estat espanyol 78 82 88 121 129 91

Total UE 1.554 1.558 1.381 1.645 1.601 1.476

ECVT

Catalunya 2 8 4 1 9 22

Estat espanyol 13 19 24 14 18 20

Total UE 3.357 3.271 3.159 3.583 3.656 9.485

M. BOVIS

Catalunya 2 1 7*

Estat espanyol - 11 11 17 34 22

Total UE 120 113 123 134 165 132

YERSINIOSI

Catalunya 13 47 42 32 37 38

Estat espanyol 375 381 315 291 325 264

Total UE 9.142 8.803 8.356 7.578 6.780 7.017

TRIQUINOSI

Catalunya 4 0 0 0 0 0

Estat espanyol 18 36 27 7 10 18

Total UE 706 787 670 750 223 268

EQUINOCOCCOSI

Catalunya 2 4 7 13 7 16

Estat espanyol 98 131 109 86 82 53

Total UE 997 972 909 775 756 781

BRUCEL·LOSI

Catalunya 13 22 18 6 8 5

Estat espanyol 162 201 120 114 78 43

Total UE 767 639 735 404 356 330

Font: The European Union Summary Report on Trends and Sources of Zoonoses, Zoonotic Agents and Food-borne Outbreaks Dades de Catalunya: estimació a partir de les dades de declaració microbiològica i MDO

Dades de M. Bovis any 2010: Sistema d’Informació Microbiològica (SIM). Centre Nacional d’Epidemiologia. Estat espanyol

Casos notificats de malalties zoonòtiques en humans 2006-2011

(11)

MALALTIA 2007 2008 2009 2010 2011 UE CAT UE CAT UE CAT UE CAT UE CAT Campilobacteriosi 32 51 38,2 39,4 35,4 46,6 48,6 38,4 50,28 43,84

Salmonel·losi 31,1 29,2 26,4 30 23,7 32,5 21,5 22,5 20,7 26,8

Yersiniosi 2,8 0,67 1,6 0,6 1,65 0,42 1,58 0,29 1,63 0,5

E. coli verotoxigen 0,6 0,1 0,7 0,01 0,75 0,03 0,83 0,06 1,93 0,29

Listeriosi 0,3 0,9 0,3 0,33 0,4 1,05 0,35 0,92 0,32 0,94

Equinococcosi 0,2 0,1 0,17 0,10 0,9 0,17 0,23 0,09 0,18 0,21

Triquinel·losi 0,2 0 0,1 0 0,1 0 0,07 0 0,05 0

Brucel·losi 0,1 0,31 0,1 0,08 0,08 0,08 0,07 0,10 0,07 0,07

Fonts: The community summary report on trends and sources of zoonoses and zoonotic agents in the European Union. European Food Safety Authority (EFSA), European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC); dades de Catalunya: dades de declaració microbiològica i MDO.

Taxes de notificació per 100.000 habitants de les principals

MTA. Comparació entre UE i Catalunya. Anys 2007-2011

(12)

2008 2009 2010 2011 UE CAT UE CAT UE CAT UE CAT AGENT ASSOCIAT

Salmonel·la 35,4 17,7 31 30,8 30,5 13 26,6 21,4

Virus 13,1 16,7 18,8 17,6 15 38,7 9,3 17,5

Campylobacter 9,2 0 6 1,5 8,9 1,5 10,6 6,8

Desconegut 25,9 37,6 27,1 35,3 30,1 25,3 35,8 31

ALIMENT ASSOCIATS A (CAMPYLOBACTER)

Pollastre i derivats 28,6 ? 12,5 ? 63 ? 45,9 14,3

Llet 14,3 ? - ? 18,5 ? 13,5

ÀMBIT DE PRODUCCIÓ (CAMPYLOBACTER)

Domèstic 28,6 43,7 3,7 23,5

Hostaleria 33,3 25 74,1 55,9

Fonts: Trends and Sources of Zoonoses and Zoonotic Agents and Food-borne Outbreaks in the European Union, anys 2007-2011.

Butlletí Epidemiològic de Catalunya. Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

Brots de MTA Campylobacter

Dades comparatives amb la Unió Europea (%)

(13)

Any 2011

598 brots per Campylobacter (10,6%)

39 brots de “forta” evidència

17 brots: carn de pollastre (45,9%)

5 brots: llet (3 per llet crua i 2 llet pasteuritzada)

(14)

Any 2011

7 brots per Campylobacter (6,8%):

4 brots per C. Jejuni

Aliments implicats : pollastre, hamburguesa i truita de patates

Àmbit: 2 familiars; 2 cases de colònies; 1

rostisseria; 1 restaurant; 1 escolar.

(15)

Agent etiològic 2006 2007 2008 2009 2010 2011 brots (%) brots (%) brots (%) brots (%) brots (%) brots (%)

Salmonel·la 39 32 30 34 19 17,8 21 30,8 10 14,5 22 21,4

Norovirus 16 13 17 19 16 15,8 12 17,6 27 39,1 18 17,5

Campylobacter 3 2,5 3 3,3 1 1 1 1 2 2,9 7* 6,80

Histamina/tiramina 7 5,8 8 8,8 5 5 0 0 4 5,79 7 6,80

Staphylococcus

aureus 6 4,9 6 6,6 5 5 4 5,8 1 1,45 5 4,85

Bolets 5 4,1 0 0 1 1 0 0 2 2,9 5 4,85

Clostridium 2 1,6 3 3,3 4 4 4 5,8 3 4,35 4 3,88

Streptococcus A - - - - - - - - - - 1 0,97

Shigella sonnei - - - - - - - - - - 1 0.97

Bacillus cereus - - - - - - - - - - 1 0,97

Vibrio

parahaemolyticus 1 0,8 0 0 1 1 1 1,47 - - - -

Escherichia coli

O:157 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1,45 - -

Listeria

monocytogenes 0 0 1 1,1 0 0 1 1,47 - - - -

Anisakis 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1,45 - -

Sense determinar 40 33 21 22 38 37,6 24 35,3 18 26,1 32 31

TOTAL 122 100 91 100 101 100 68 100 69 100 103 100

*4 brots per C. Jejuni

Font: Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut , ASPCAT, Departament de Salut

Brots de malalties de transmissió alimentària a Catalunya

(16)

Prevalença en aliments

La incidència de Campylobacter segueix sent alta en la carn de

pollastre a la UE

(17)

La presència de Campylobacter en els aliments suposa un risc per a la seguretat alimentària.

L’article 14 del Reglament 178/2002, pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària, estableix que no es comercialitzaran aliments que no siguin segurs.

Prevalença de Campylobacter en els aliments

(18)

 Catalunya :

• SIVAL . . . (ASPCAT)

• IQSA . . . (ASPB)

 Estat Espanyol : Recopilació de les CA

 Comissió EFSA:

The European Union Summary Report On Trends and Sources of Zoonoses, Zoonotic Agents and Food-borne Outbreaks (EFSA-ECDC)

Mostres oficials de Campylobacter

(19)

Catalunya. SIVAL 2009-2010. Campylobacter

(20)

Catalunya. IQSA 2009-2011. Campylobacter

2009 2010 2011

GRUPDALIMENTS N ND TC N ND TC N ND TC

Carn fresca 20 3 85 12 1 92 12 3 75

Preparats carnis 26 0 100 20 0 100 24 0 100

Menjars preparats (grup B) - - - - - - 20 0 100

TOTAL 46 3 93 32 1 97 56 3 95

Any 2011: S’han analitzat Campylobacter en menjars preparats amb pollastre o altres aus.

Límit de referència: Absència en 25 grams.

(21)

Dades europees sobre la presència de Campylobacter en productes alimentaris. Anys 2008-2011

PRODUCTE

2008 2009 2010 2011

UE CAT UE CAT UE CAT UE CAT

Carn de pollastre 30,1% 50% 31% 0% 29,6% 17%-

22% 31,3%

25%

Carn fresca de gall dindi

10,1% 15,1% 0% 29,5% 0%

20,1%

Carn fresca d’altres aus

21,9% 18,7%

31,4%

Carn fresca de porc 0,5% 0,5% 0% 0,6% 0% 4,6%

Carn fresca de boví 0,3% 0,5% 0% 0,4% 0% 1,47%

Productes carnis a punt per consumir

0%- 0,4%

0%-

0,3%

0%

Productes carnis que no estan a punt per consumir

0%- 30,9%

13% 0%-

2%

0%-

4% ― 0%

Llet 2,3% 0,9% 0%

Derivats de la llet 1,2% 2,2%

(22)

Les mesures destinades a lluitar contra les zoonosis s’han de basar en l’avaluació del risc

Informació precisa sobre les zoonosis i els agents zoonòtics en totes les fases de la cadena alimentària

Futur

(23)

EFSA:

Suport científic independent

Consells a través de la recopilació i anàlisis de les dades sobre la prevalença de Campylobacter

Avaluació dels riscos associats al Campylobacter

Assessorament en el control i possibles accions de reducció.

(24)

Estudis i opinions de l’EFSA:

Opinió del Panell de Perills Biològics en relació amb el Campylobacter en animals i aliments. Gener 2005

Identificació de la carn d’au com a font important de campilobacteriosi:

Contaminació encreuada en la preparació d’aliment per consumir

consum d’au poc cuinada

Mesures de bioseguretat en granja

Poc rendible establir criteris microbiològics

Dictamen científic sobre la quantificació dels riscos plantejats per a la carn de pollastre a la campilobacteriosi humana a la UE. Febrer 2010

Infradeterminació i infranotificació de campilobacteriosi clínica a la UE

Manipulació, preparació i consum de pollastre: 20-30% de campilobacteriosis

Pollastre com a reservori (medi ambient, contacte directe): 50-80%

Control: Pràctiques higièniques a la restauració i a la llar.

(25)

Estudi europeu sobre prevalença de Campylobacter en lots de pollastres d'engreix i Campylobacter i Salmonel·la en les canals en 2008.

Part A: Càlcul de la prevalença de Campylobacter i Salmonel·la. EFSA, març 2010

Prevalença de Campylobacter en pollastre d’engreix: 71,2%

Prevalença de Campylobacter en canals: 75,8%

Part B: Anàlisi dels factors associats amb la colonització de Campylobacter en lots de broilers i la contaminació de les canals i estudi del mètode de cultiu.

EFSA, agost 2010

Elevada probabilitat de contaminació de la canal en pollastres colonitzats (30 vegades més)

(26)

Estudis i opinions de l’EFSA:

Opinió sobre Campylobacter en producció de carn de pollastre: opcions de control i objectius d'actuació en les diferents etapes de la cadena alimentària. EFSA, març 2011

Control de Campylobacter a la producció primària pot ser més beneficiós per a la salut pública que a la resta de la cadena alimentària (contagi en granja dels éssers humans per vies no alimentàries).

Abans del sacrifici: Mesures de bioseguretat. Reducció 50%

Cadena de producció: cocció, irradiació, congelació. Bones pràctiques higièniques i APPCC Reducció 90%

Límit microbiològic de 1.000 o 500 UFC/g: Reducció >50% o >90%, respectivament (15%

i el 45% de tots els lots estudiats el 2008 no compleixen amb aquests criteris)

(27)

El Govern holandès es planteja establir un criteri microbiològic d'higiene del procés per a Campylobacter en carn de pollastre.

Als Països Baixos, durant el 2011 es van produir 8.490 casos dels quals 34 van morir.

Casos de Campilobacteriosi: La majoria es produeix per contaminació encreuada durant la preparació de menjars a les llars o per consum de carn poc cuita.

S’ha escollit el límit de 1000 UFC/g: reducció en 2/3 de la incidència de la malaltia en humans amb el menor cost per a la indústria.

.

Microbiological criteria as a decision tool for controlling Campylobacter in broiler meat chain. Dutch National Institute for Public Health and Environment, 2013

Proposta de criteri microbiològic d'higiene del procés per a

Campylobacter en la carn fresca de pollastre als Països Baixos

(28)

Bones pràctiques higièniques

APPCC

Implementació de mesures de bioseguretat en granja

Minimitzar les contaminacions encreuades a l’escorxador

Implementació de tècniques autoritzades d’higienització de canals

Manipulació higiènica i correcte cocció dels aliments

Formació dels consumidors com agents actius en la prevenció de MTA

(Conclusions de l’informe del Comitè Científic de l’AESAN en relació amb les mesures de control per reduir la presència de Campylobacter spp. en carn fresca d’au (pollastre))

Estratègies per al control de Campylobacter en la carn de

pollastre

(29)

http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1312/doc33251.html

(30)

Moltes gràcies per la vostra atenció

http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2839/doc11345.html

Referencias

Documento similar

167 Le pauvre malheureux implorait du regard Mais le pécheur vert, sans y faire attention, le roula cinq ou six fois dans la farine, l'en- farina des pieds a la tete, si bien

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

1) sigui capaç d’utilitzar amb fluïdesa el llenguatge propi de les matemàtiques que es fan servir a la Ciència i la Tecnologia dels Aliments. 2) aprengui a plantejar problemes

La inclusión de la dimensión de género y/o sexo en la inves- tigación -como categoría analítica en el estudio de las jerarquías, de las normas sociales y de los símbolos

I) Components dels aliments: Propietats d’interès relacionades amb la qualitat (nutricional, comercial i higiènica) dels aliments (característiques, propietats

Per això, descrivim la relació entre la dona i el rol de gènere vigent a la societat, analitzem la relació entre el sexe femení i l‟ús de diferents drogues,

L’escola Sadako (E3, p.36), a més de coincidir amb els altres centres pel que fa a les normes i l’organització del centre, remarca que els processos

La ruptura amb aquestes aproximacions fragmentàries de la geografia urbana balear va ser la publicació, a sis mans, el 2006 (27 anys després de la tesi mallorquina de