S I T U A CI Ó I P E R S P E C T IVE S D E
F U T U R
INFORME SOBRE EL SECTOR
DE LA CONSTRUCCIÓ
Pes de la Construcció sobre el VAB
Pes de la Construcció sobre el VAB
2000 2005 2008(A) 2009(1aE) Catalunya 7,07% 9,82% 9,88% 9,55% Espanya 8,34% 11,53% 11,84% UE-27 5,60% 6,01% UE-15 5,55% 5,99%
2
(A) Estimació Avanç. (1aE) Primera estimació.
PIB de Catalunya. Anys 2000-2009
Producte Interior Brut a preus de mercat. Catalunya
2000 2005 2008(A) 2009(1aE)
Milers de € % PIB Milers de € % PIB Milers de € % PIB Milers de € % PIB
Agricultura ramaderia i pesca 2.100.472 1,76% 2.497.940 1,47% 2.459.559 1,21% 2.383.113 1,22% Energia 2.247.327 1,89% 3.093.931 1,82% 3.764.734 1,86% 3.302.835 1,69% Indústria 27.554.631 23,13% 32.311.261 19,01% 35.688.338 17,60% 30.315.887 15,51% Construcció 7.619.648 6,40% 14.949.361 8,79% 18.340.600 9,04% 17.329.942 8,87% Serveis 68.317.282 57,35% 99.369.591 58,45% 125.346.667 61,81% 128.128.659 65,57%
Valor afegit brut
total 107.839.360 90,53% 152.222.084 89,54% 185.599.898 91,52% 181.460.436 92,86% Impostos nets 11.284.235 9,47% 17.773.359 10,46% 17.205.953 8,48% 13.942.237 7,14%
PIB a preus de
mercat 119.123.595 100,00% 169.995.443 100,00% 202.805.851 100,00% 195.402.673 100,00%
3
(A) Estimació Avanç. (1aE) Primera estimació.
Creixement PIB Real
Catalunya 2000-2008
4
(P) Provisional. (A) Avançament.
Font: Instituto Nacional de Estadística.
Creixement del PIB real 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (P) 2007 (P) 2008 (A)
Agricultura, ramaderia i pesca 10,4% 0,5% 4,9% -2,9% -1,7% -4,5% 1,8% 1,2% -1,2% Energia 1,2% 6,0% -1,8% 1,4% 5,7% -2,7% 6,2% 0,0% 2,6% Indústria 3,0% 4,0% -1,5% 0,7% 0,4% 0,3% 0,5% 0,3% -2,9% Construcció 3,7% 8,4% 6,1% 4,8% 4,9% 4,8% 6,6% 2,2% -2,0% Serveis 5,0% 3,2% 3,3% 3,2% 4,0% 4,0% 4,5% 5,1% 2,0%
Evolució del PIB a Catalunya
Consum de ciment a Catalunya
6
Nota: el consum acumulat del 2009 són dades provisionals. Font: Institutd’Estadística de Catalunya.
6.672 6.831 7.805 8.060 6.221 4.375 3,6% 2,4% 14,3% 3,3% -22,8% -29,7% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 15% 20% 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 2004 2005 2006 2007 2008 2009 % d e c re ix e m e n t m il e rs d e t o n es m èt ri q u e s
Consum de ciment 2004-2009. Catalunya. Milers de Tones i taxa de creixement interanual
Licitació oficial d’obres a Catalunya
7
Any 2009 dades de la CCOC.
Font: Institutd’Estadística de Catalunya.
1.777,0 2.543,2 2.250,8 2.459,5 2.332,7 2.740,0 4.342,8 4.905,9 6.158,8 2.499,6 4.517,1 6.885,9 7.156,7 8.618,5 4.832,3 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 10.000 2005 2006 2007 2008 2009*
Licitació oficial d'obres 2005-2009. Catalunya, milions d'euros
Edificació Obra civil Total
Edificació: Equipaments, habitatge social.
Habitatges en construcció
Catalunya 2005-2009
8
Núm. habitatges Variació absoluta % de variació
2005 118.630 13.969 13,3%
2006 131.517 12.887 10,9%
2007 88.391 -43.126 -32,8%
2008 28.797 -59.594 -67,4%
2009 16.607 -12.190 -42,3%
Nota: Nombre d’habitatges que està previst construir o rehabilitar. Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Habitatges en construcció segons visats de direcció d’obres dels col·legis
d’aparelladors. Catalunya. 2005-2009
Habitatges acabats
Catalunya 2005-2009
9
Any 2005 2006 2007 2008 2009 Total 75.442 72.901 74.802 66.667 37.763
Font: Càmera de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC). Dades del Boletín del Ministerio de Fomento (recurs on line:
http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/INFORMACION_MFOM/INFORMACION_ESTADISTICA/Construccion).
Certificats de final d’obra
Administracions
Públiques Promotor privat
2004 2,0% 98,0% 2005 2,5% 97,5% 2006 2,0% 98,0% 2007 2,1% 97,9% 2008 3,8% 96,2% 2009 8,8% 91,2%
Compra i venda d’Habitatges
Catalunya 2007-2010
10
Font: Càmera de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC). Dades de l’estadística de Transmissions de Drets de Propietat (INE).
2007 2008 2009 Gener 2010
% Variació sobre desembre de l’any anterior 2008 2009 2010 Lliure 106.745 58.876 42.783 43.722 -44,8% -27,3% 2,2% Protegida 4.928 3.214 2.694 2.650 -34,8% -16,2% -1,6% Total 111.673 62.090 45.477 46.372 -44,4% -26,8% 2,0% Noves 46.373 28.903 20.382 20.598 -37,7% -29,5% 1,1% Segona mà 65.300 33.187 25.095 25.774 -49,2% -24,4% 3,5%
Creixement dels llocs de treball totals
Catalunya 2000-2008
11
(P) Provisional. (A) Avançament.
Font: Instituto Nacional de Estadística.
Creixement dels llocs
de treball totals 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (P) 2007 (P) 2008 (A)
Agricultura, ramaderia i pesca -7,6% 1,2% -1,0% 0,4% -4,0% 2,4% 1,1% -10,2% -8,7% Energia 3,9% 1,9% -1,2% 4,4% 11,4% -1,6% 2,2% 8,0% -1,5% Indústria 3,0% 1,2% -1,4% 0,0% 0,7% -0,1% -1,5% -1,9% -0,6% Construcció 10,4% 7,0% 0,5% 1,5% 4,2% 1,8% 10,5% 6,4% -11,6% Serveis 5,9% 2,6% 3,1% 4,6% 5,1% 5,8% 5,5% 4,1% 1,9% Llocs de treball 5,1% 2,7% 1,6% 3,1% 3,7% 4,0% 4,3% 2,8% -0,3%
Afiliació a la Seguretat Social
Construcció. Catalunya
12
Nota: Els valors absoluts del 2009 responen a la nova CCAE 2009 i no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entre l’any 2008 i 2009 es calcula amb dades homogènies i per tant comparables, publicades pel Departament de Treball de la Generalitat. Font: Seguretat Social, mitjana de les dades mensuals a últim dia de mes.
Població ocupada.
Construcció
Catalunya
13
(*) A partir del 2008 les dades sectorials corresponen a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques CCAE-2009, i per tant els valors absoluts no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entrel’any 2007 i 2008 es calcula amb dades homogènies i per tant comparables. Font: Institutd’Estadística de Catalunya. Dades EPA.
Destrucció de llocs de treball
Catalunya 2008-2009
14
Font: Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
2008 2009 2008-2009 Agricultura, ramaderia i pesca -7.850 -2.850 -10.700 Indústria i energia -725 -123.900 -124.625 Construcció -46.125 -73.300 -119.425 Serveis +38.750 -105.775 -67.025 Total -15.950 -305.825 -321.775
Tipus de contractes de treball registrats
Catalunya. Construcció i Total
15
Any 2000
Construcció Total dels Sectors Total Indefinits 26.357 13,2% 282.630 13,6% Total Temporals 174.018 86,8% 1.794.450 86,4% Total Contractació 200.375 100% 2.077.080 100%
Any 2009
Construcció Total dels Sectors Total Indefinits 20.890 8,8% 284.709 12,7% Total Temporals 215.586 91,2% 1.957.274 87,3% Total Contractació 236.476 100% 2.241.983 100%
Aturats i taxa d’atur de la Construcció
Catalunya. 2005-2009
16
Aturats Taxa d’atur
2005 20.700 5,6%
2006 20.200 4,7%
2007 22.300 4,8%
2008 61.700 13,6%
2009 100.400 23,6%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Mitjanes anuals
Nota: Al més de maig de 2010, el nombre d’aturats és de 101.091 i d’aquests,
36.749 són estrangers, segons fonts del Departament de Treball i SOC.
Increments salarials revisats per any
Catalunya. 2000-2009
17
Any d’inici d’efectes econòmics Construcció Total Sectors
2000 3,50% 3,55% 2001 4,41% 3,79% 2002 3,50% 3,57% 2003 4,80% 3,88% 2004 4,35% 3,46% 2005 4,53% 3,89% 2006 3,65% 3,45% 2007 5,75% 3,95% 2008 3,50% 3,90% 2009 3,17% 2,40%
Increment mitjà del període 4,12% 3,58%
Estructura de la Producció Interna
Construcció. Catalunya 2000-2009
18
Font: Càmera de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC).
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2004-2009 Habitatges de nova construcció 34,0% 33,4% 33,2% 32,6% 32,5% 34,5% 35,0% 34,2% 28,4% 19,4% 30,7% Edificis no residencials n.c. 23,5% 23,5% 23,2% 22,5% 22,0% 21,7% 21,1% 20,8% 19,7% 18,8% 20,7% Rehabilitació i manteniment d’edificis 29,4% 29,1% 28,4% 27,7% 27,2% 26,4% 25,3% 24,7% 27,5% 36,9% 28,0% Total Obra civil 12,5% 13,5% 14,9% 17,1% 18,2% 17,4% 18,7% 20,4% 24,5% 25,1% 20,7% Total Construcció 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
% Sobre el Total
Creixement de la productivitat aparent
del treball. Catalunya 2000-2008
19
(P) Provisional. (A) Avançament.
Font: Contabilidad Regional de España. Instituto Nacional de Estadística.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (P) 2007 (P) 2008 (A) 1996-2008 Agricultura, ramaderia i pesca 19,5% -0,7% 5,9% -3,3% 2,4% -6,8% 0,6% 12,6% 8,2% 54.5% Energia -2,6% 4,0% -0,6% -2,8% -5,1% -1,1% 4,0% -7,5% 4,2% -7.0% Indústria 0,1% 2,8% -0,1% 0,7% -0,3% 0,4% 2,1% 2,2% -2,3% 4.7% Construcció -6,1% 1,2% 5,5% 3,3% 0,7% 3,0% -3,5% -4,0% 10,8% -12.1% Serveis -0,8% 0,6% 0,1% -1,3% -1,0% -1,7% -0,9% 1,0% 0,1% -6.0% PIB real/Llocs treball -0,6% 1,1% 0,7% -0,1% -0,5% -0,7% -0,5% 0,5% 0,6% -2.3%
Esforç de Compra. Catalunya 2000-2009
20
Nota: En l’any 2008 hi ha un canvi metodològic en el càlcul del preu mig d’oferta d’habitatges nous, la taxa de creixement de l’any 2009 està feta en termes homogenis.
Fonts: INE (Índice de coste laboral trimestral), i Direcció General de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya).
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1996-2009 Cost salarial total per treballador i mes (€/mes) 1.423 1.481 1.551 1.619 1.690 1.736 1.783 1.858 1.945 1.982 Preu d’oferta habitatge nova construcció (mostra 44 municipis de Catalunya) (€/m2) 1.355 1.617 1.921 2.106 2.653 3.280 3.896 3.854 3.792 3.336 Taxa de creixement cost salarial 3,0% 4,1% 4,7% 4,4% 4,4% 2,7% 2,7% 4,2% 4,7% 1,9% 56,6% Taxa de creixement preu d’habitatge 3,0% 19,4% 18,8% 9,7% 26,0% 23,6% 18,8% -1,1% -7,30% -12,% 204,5%
Habitatges sense vendre
21
Any 2009
•
Espanya:
688.044
Catalunya:
107.240 (15,6% del total).
•
El 61% del stock d’habitatges nous disponibles a Espanya està en el litoral
mediterrani.
Hipoteques constituïdes sobre habitatges
22
Nota: valors nominals de les hipoteques constituïdes per habitatges (construïts i projectats, i de segona mà) a Catalunya. Font: Instituto Nacional de Estadística.
Hipoteques constituïdes sobre habitatges urbans.
Capital en milers d'euros, valor mig de les hipoteques en euros
Hipoteques sobre habitatges urbans
Nombre Capital Valor mig
2005 229.425 33.429.354 145.709
2006 243.346 41.329.225 169.837
2007 196.457 36.160.056 184.061
2008 119.315 19.787.027 167.748
Necessitat d’Habitatges
de Protecció Oficial
23
•
L’accés a l’habitatge continua sent una de les principals preocupacions dels
ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
•
Segons el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de la Generalitat, faran falta
571.000 habitatges amb suport oficial durant els propers 10 anys a
Catalunya.
Això suposa doblar el número actual de pisos socials (248.855).
Perspectives
24
•
La construcció ha de corregir els seus desequilibris i obrir-se a noves activitats
per continuar sent un sector important en el desenvolupament econòmic del país.
•
S’ha de promoure i incentivar la rehabilitació i manteniment d’habitatges i
situar-nos en els nivells europeus.
•
S’ha de continuar impulsant l’habitatge protegit en les seves diverses figures, en
especial, el de lloguer, perquè hi ha greus dificultats d’accés a l’habitatge de molts
sectors socials, en especial, de les persones joves.
•
Cal promoure la rehabilitació i eficiència energètica d’habitatges amb ajuts i
desgravacions fiscals.
•
S’han d’impulsar programes de regeneració urbana de barris.
•
Plans d’inversió en equipaments socials i infraestructures, especialment, les que
promoguin la mobilitat sostenible (ferrocarril).
1
INFORME SOBRE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA:
SITUACIÓ I PERSPECTIVES DE FUTUR
( Text que acompanya al PowerPoint)
1.- L’Informe està centrat a Catalunya amb algunes referències a Espanya i a la Unió
Europea.
El període analitzat és 2000-2009 amb algunes dades del 2010. És a dir, s’analitza tant l’expansió com la crisi del sector.
Totes les dades són oficials i s’han desenvolupat en el Centre d’Estudis. En concret:
a.- És fa una anàlisi del sector de la Construcció, del pes que té a l’economia i de l’evolució que ha seguit.
b.- S’ analitzen les condicions laborals, d’ocupació, salarials, etc. c.- Es situen algunes perspectives de futur.
La Construcció ha contribuït al creixement de l’economia al nostre país. És evident que hi ha hagut excessos i especulació, però a la creació de la bombolla immobiliària han contribuït també altes factors. Per exemple:
- La llei del sòl del PP que va afavorir l’especulació.
- Els baixos tipus d’interès, que van facilitar la compra de vivendes com una inversió. - Les polítiques fiscals ( desgravació en l’ IRPF) incentivant la compra de vivendes en
lloc de promocionar el lloguer.
D’altra banda, el boom de la Construcció, a més de les empreses constructores i immobiliaris i les entitats financeres ha tingut altres beneficiaris com les pròpies Administracions (Central , Autonòmica i Local), que han incrementat de forma molt important els seus ingressos a través de la recaptació d’impostos (IVA, Impost de transmissions patrimonials i Actes jurídics documentada), requalificació de terrenys, etc. El dèficit públic actual està generat en part per la forta disminució d’aquests ingressos.
El Sector de la Construcció és important, tal pel que representa com per l’activitat que genera, per exemple en la industria. És una activitat tractora de l’economia.
2.- La Construcció té un pes en el PIB a Espanya (11.53%) que dobla la mitjana europea
2
Aquesta sobre dimensió ve donada sobre tot per l’habitatge residencial , que és on s’està produint l’ajust més fort. En la resta de sectors no hi ha aquesta sobre dimensió.
3.- A Catalunya, la Construcció ha incrementat molt el seu pes en el PIB passant del 6% al
9%. També s’ha incrementat el pes del Serveis, mentre ha baixat el de la Industria.
4.- El creixement del sector de la Construcció ha sigut molt fort entre l’any 2000 i el 2006,
bastant per sobre del que ha crescut el conjunt de l’economia. Aquesta situació canvia radicalment a partir del 2007.
5.- En el primer trimestre del 2010 la caiguda de la Construcció es continua intensificant
mentre a la resta de sectors (Industria i Serveis) la situació millora. Això obeeix a diverses causes: a) un estoc important de vivendes sense vendre, b) la dificultat per obtenir crèdit i finançament i c) la disminució de l’obra civil per la retallada pressupostària.
6.- El consum de ciment és un indicador de referència de l’activitat a la Construcció. El gràfic
és molt significatiu de la caiguda de l’activitat en el sector. Es passa d’un creixement del 14,3% en el 2006 en el consum de ciment a una disminució del 29,7% en el 2009.
7.- La licitació oficial d’obres és un altre indicador de referència pel sector. L’obra civil
(infraestructures) ha caigut molt en el 2009, mentre s’han mantingut millor els equipaments i l’habitatge social. D’altra banda cal tenir en compte que la licitació son projectes que no sempre s’executen i menys quan hi ha retalls pressupostaris.
8.- A partir del 2007 es produeix una forta caiguda en el nombre d’habitatges en la
Construcció. Es passa de 131.517 en el 2006 a 16.607 en el 2009. La caiguda es de prop del 90%. Aquesta dada és, d’altra banda, una de les que millor reflecteix les perspectives a curt termini.
9.- Pel que fa als habitatges acabats, la crisi no es percep fins al 2009 en que les xifres cauen
en picat. Es passa de 66,667 certificats de final d’obra en el 2008 a 37.763 en el 2009. Aquesta forta caiguda continuarà fins que es doni sortida a l’estoc actual.
En relació al tipus de promotor es produeix un increment del pes de la promoció pública en relació a la privada.
10.- Pel que fa a la compra i venda d’habitatges al començament del 2010 s’inverteix la
tendència que passa a xifres positives, tant en vivendes noves com de segona mà. Això obeeix a alguns elements que poden ser conjunturals: 1) a que es compara amb una situació anterior que havia caigut molt, 2) amb l’anunciada pujada de l’IVA a partir de l’1 de juliol, i 3) amb els canvis previstos en l’ IRPF amb la desaparició el 2011 de les desgravacions fiscals en les hipoteques per rendes superiors a 24.000 euros.
3
11.- Una bona part dels llocs de treball que s’han creat a Catalunya durant els últims anys
han estat a la Construcció. Aquesta situació varia radicalment a partir del 2008 amb una forta destrucció d’ocupació en el sector.
12.- L’afiliació a la seguretat Social experimenta una forta caiguda sobre tot en el règim
general. Es passa de 385.350 afiliats en total en el 2007 a 297.255 en el 2009. Els autònoms també baixen però en una menor proporció.
13.- La població ocupada en la Construcció experimenta també una forta caiguda tal com fa
l’afiliació a la Seguretat Social però no del tot igual. L’ocupació amb 325.200 treballadors és una mica superior a la de l’afiliació (297.255) i l’explicació cal trobar-la en un increment de l’economia submergida.
14.- Durant els anys 2008 i 2009, com a conseqüència de la crisi, s’han perdut 119.425 llocs
de treball en la Construcció. En el mateix període s’han perdut 124.625 en la Industria, una part dels quals induïts per la caiguda de l’activitat en la Construcció. En total la destrucció de llocs de treball a Catalunya durant aquests dos anys ha estat de 321.775.
15.- L’ajust s’ha fet bàsicament en els contractes temporals. Això ha fet que millori el pes del
contractes indefinits registrats sobre els totals, que han passat a ser del 8,8% (any 2000) al 13,2% (any 2009).
16.- S’ha produït un increment enorme de l’atur en la Construcció. S’ha passat de 20.200
aturats, amb una taxa del 4.7%, en el 2006 a 100.400 aturats, amb una taxa d’atur del 23.6%. l’any 2009.
Al maig del 2010 el nombre d’aturats havia crescut fins als 101.091 dels quals 36.749 eren treballadors immigrants. La taxa d’atur d’aquest col·lectiu arriba fins al 36%.
17.- Una dada a destacar és que, entre el 2000 i el 2009, els increments salarials a la
Construcció (4,12%) han estat per sobre de la mitjana del conjunt dels sectors (3,58%). De totes formes cal tenir en compte que no sempre els increments pactats són els que s’apliquen.
18.- S’està produint un canvi en l’estructura de la producció interna en la Construcció i
sectors com el de la rehabilitació i manteniment d’edificis o el de l’obra civil estan guanyant pes mentre que es redueix el d’habitatges de nova construcció. Cal constatar que els habitatges de nova construcció tenien abans un pes excessiu tant en termes absoluts com relatius si es compara amb els paràmetres europeus.
19.- La productivitat a Catalunya i Espanya és baixa en consonància amb un model productiu
de baixos salaris i precarietat. A la Construcció, la productivitat és especialment baixa amb una caiguda del -12,1% entre el 1996 i el 2008.
4
No obstant en el 2008 s’ha produït una forta millora de la productivitat en la Construcció degut a que ha caigut més l’ocupació que l’activitat i no a altres causes més positives com podríem ser la millora de la innovació tecnològica o la formació.
20.- Entre el 1996 i el 2009 els salaris a Catalunya han crescut un 56,6% mentre que els preus
dels habitatges s’han incrementat un 204,5%, és a dir quasi quatre vegades més. Aquesta situació ha conduït a un nivell d’endeutament de les famílies molt gran absolutament insostenible.
A partir del 2007 els preus de les vivendes ha baixat (un 7% el 2008 i un 12% el 2009) tot i que en el 2010 sembla que aquesta baixada s’està frenant.
21.- A Espanya queden prop de 700.000 vivendes sense vendre de les que més de 100.000
estan a Catalunya.
La previsió és que les vivendes familiars (primera residència) seran les primeres a trobar comprador mentre que les segones residències trigaran més a ser venudes. També serà més fàcil la sortida de l’estoc a les ciutats grans que a les zones turístiques.
22.- Ha caigut el nombre d’hipoteques constituïdes així com el valor mig de les mateixes. De
243,346 hipoteques constituïdes en el 2006 s’ha passat a 93,902 en el 2009. El valor mig de les hipoteques era en el 2007 de 184.061 euros i en el 2009 ha baixat a 128.357 euros.
23.- L’accés a l’habitatge continua sent una de les principals preocupacions dels ciutadans i
ciutadanes i segons el Pla d’Habitatge de la Generalitat faran falta 571.000 habitatges amb suport oficial durant els propers 10 anys a Catalunya. D’aquests habitatges, 200.000 són per a joves.
24.- En el capítol de perspectives assenyalar que la Construcció ha de corregir els seus
desequilibris i obrir-se a noves activitats. Cal un nou model productiu on la innovació tecnològica i la millora de la formació han de ser factors claus. Quan s’aposta, en canvi, per una mà d’obra barata es deixa d’invertir.
S’ha de promoure i incentivar la rehabilitació i manteniment d’habitatges i continuar impulsant l’habitatge protegit, en especial el de lloguer
També cal promoure la rehabilitació i eficiència energètica d’habitatges, impulsar programes de regeneració urbana de barris i aprovar plans d’inversió en equipaments socials i infraestructures.
Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) Agost 2010
