2
La imatge
3
Índex
Editorial
- Un equip humà i professional
De portada
- Tecnologia al servei dels ciutadans
A fons
- La UT de Sant Martí estrena caserna
Notícies GuB
- Sant Andreu ja té patrulla ciclista - La GUB renova amb nota la ISO
- Accidents exporta a Canàries el seu programari - Els UPAS al torneig d’intervenció policial - La Zona 30 s’instal·la a Sant Andreu
Som notícia
Actuem
- Detingut per atracar una farmàcia - Intervingudes 3000 pel·lícules falsificades - Enxampats tres homes que robaven en àtics
Formació
- Més motocicletes, menys accidents
- Coherència i integració gràcies al nou Pla d’acollida
Seguretat Viària
- El carnet per punts, un crèdit de confiança
Parlem de - La USD al rescat
Aniversari de la Muntada
- La Unitat Muntada compleix 150 anys
Gent de les noves promocions - Una promoció més que polifacètica
El reportatge
- La GUB es prepara per afrontar l’estiu
La nostra gent
- Marc Baquero i Marina Galindo, 1r i 2a de la promoció
Un apunt d’història
- La memòria dels herois de Barcelona
Activitats esportives i socials
- Rècord en la 5a prova al golf de Sant Jaume - X “Memorial Andrés Ramos”
- 3a pedalada popular de BTT per Collserola - Vuit medalles al Torneig Europolyb - Campions del ‘joc bonic’
- La CRS 6 de Niça visita Barcelona
El tauler
Els nostres convidats
Desconnecta i humor GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita: Guàrdia Urbana.
Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial: Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Carles Reyner, Miquel Fernàndez, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Susana Suárez, Joan Palau, Bernat Claret i Àlex Palau Director: Evelio Vázquez
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació: Bernat Claret i Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra
Redacció i fotografia: Àlex Palau i Bernat Claret Col·laboradors en aquest número:
José Antonio Varoma
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
4
Editorial
A
frontem l’estiu amb el crèdit dela professionalitat de la nostra gent i la profunda renovació material i tecnològica que s’està duent a terme a les files de la Guàrdia Urbana.
Volem seguir demostrant la nostra eficiència al servei a la ciutat. I per això, continuem apostant per la modernització tecnològica i la renovació d’un cos dinàmic, en constant contacte amb la ciutadania i preparat per a assumir reptes. Reptes de ciutat com el servei a la revetlla de Sant Joan, un exemple de coordinació entre cossos policials –ha estat la primera revetlla conjunta entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana- i de col·laboració ciutadana.
Un cop més, hem superat una altra prova de foc. La revetlla es va saldar sense incidents greus i es va desenvolupar amb normalitat. I aquest és el nostre gran objectiu.
Ens estem preparant dia rere dia per aconseguir-ho, amb nous recursos i noves incorporacions. Al mes de juny van ingressar al Cos 92 nous agents, que reforcen ja el servei a les unitats. 33 companys han promocionat a escales superiors mitjançant la promoció interna, i
esperem a la tardor l’arribada de 135 noves incorporacions i la convocatòria per 50 nous agents.
També ens renovem a nivell tecnològic, amb les noves furgonetes d’accidents, que funcionen com a oficines d’atestats en el mateix lloc de l’accident i redunden en un millor servei al ciutadà. Amb aquests nous vehicles, podem realitzar in situ tots els tràmits de l’atestat i abreujar les gestions al lloc mateix de l’accident. En la mateixa línia, hem incorporat també al servei aquest mes de juliol 300 PDAs, petits ordinadors portàtils que faciliten la nostra tasca al carrer a l’hora de tramitar incidències, i alleugereixen el volum i el pes del material a transportar.
Modernització tecnològica i l’esperit de servei de sempre, perquè, al final, sigui estiu, tardor, primavera o hivern, el que compta és l’esforç humà i professional que hi ha darrere del Cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona. I aquest és, precisament, el nostre valor més gran.
Un equip humà
i professional
La modernització
tecnològica de la Guàrdia
Urbana permetrà oferir
un servei cada dia millor
i més proper als ciutadans
5 5
Tecnologia
al
servei dels ciutadans
E
n línia amb el procés de renovació i moder-nització que viu la GUB, la Unitat d’Acci-dents ha sumat quatre noves furgonetes Re-nault Traffic completament informatitzades, ampliant el seu parc mòbil fins a set vehicles. Les no-ves unitats mòbils d’atestats incorporen un equip in-formàtic complert format per un ordinador portàtil, una impressora multifunció, telèfon i etilòmetre. Aquest equipament els permet funcionar com ofici-nes d’atestats remotes, de manera que agents i ciu-tadans poden realitzar in situ els tràmits que abans els requerien desplaçar-se fins a la base. A més, des dels vehicles es pot accedir on-line a tots els serveis que ofereix la xarxa informàtica de l’Ajuntament de Barcelona.En l’acte de presentació de les noves
adquisi-cions, que va tenir lloc el passat 27 de juny davant l’atenta mirada de desenes de curiosos i d’un nom-brós grup de periodistes, el regidor de Seguretat per la ciutat de Barcelona, Ferran Julián, va afirmar que
Les noves furgonetes de la Unitat d’Accidents ja són al carrer. Fins a quatre nous
vehicles equipats amb els darrers avenços informàtics s’incorporen a la flota
d’a-testats, en el que suposa un nou pas endavant en l’aposta per la modernització
tec-nològica de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
De portada
Les noves furgonetes
funcionaran com oficines
d’atestats remotes i faran
més fàcils els tràmits
6 6
De portada
“amb aquests equips podrem augmentar la segu-retat a l’entorn on s’ha produït l’accident i, alho-ra, facilitar els processos de redacció, d’identifica-ció i de presa de dades, agilitzant tràmits que abans eren un xic més lents”.
Els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona ja han pogut provar l’eficàcia de les noves furgonetes.
“La reacció de la gent és molt positiva perquè no han de fer desplaçaments i tot es tramita des del lloc de l’accident”, explica el sotsinspector i cap de
la Unitat d’Accidents, Manuel Haro, qui afegeix que
“les noves unitats fan el treball total de l’accident”.
Un equipament tot terreny
Per tal de dur a terme la seva tasca, a l’interior de les furgonetes d’atestats s’ha habilitat un espai per acollir dues persones –un agent i el ciutadà a qui es prengui les dades-, que permet tenir accés a tot l’e-quip informàtic amb la comoditat d’un petit despatx personal. També s’han tingut en compte possibles contratemps. Els diferents equipaments estan con-venientment assegurats a l’estructura dels vehicles per evitar que es malmetin, mentre que els ordina-dors portàtils s’han acondicionat per poder suportar caigudes des de més de dos metres d’alçada.
A la part del darrere, els quatre nous vehicles in-corporen un armari contenidor amb tots els ele-ments de suport necessaris per dur a terme la seva tasca diària: manta ignífuga, dues mantes tèrmi-ques, balius intermitents de senyalització, balius cir-culars tipus llentia, elements de senyalització anti-vent de controls i de perill, bandes sonores per a controls d’alcoholèmia, mesuradors de gàlib i de distància, extintor i cons.
Dispositius lleugers
La presentació dels nous equipaments no acaba aquí. La GUB també ha incorporat 330 dispositius PDA i 150 impressores portàtils, destinats a opti-mitzar la gestió de dades i d’informació per part dels agents a peu de carrer. La seva tasca diària serà, a partir d’ara, més àgil i eficaç gràcies a la incorpo-ració d’aquests equipaments lleugers d’alta tecno-logia, dues eines destinades a revolucionar el servei urbà i ciutadà. En aquest projecte de modernització han unit esforços la GUB i l’Institut Municipal
d’In-El nous equips agiliten
la feina dels agents i
permeten millorar
l’atenció als ciutadans
Diversos agents de la GUB fan servir els nous dispositius PDA i les impressores portàtils
7 7
formàtica (IMI). Segons Lluís Olivella, director de l’I-MI, aquestes eines “permetran als guàrdies urbans
estar en contacte permanent amb el sistema in-formàtic de l’Ajuntament i, de fet, seran el PC dels agents en versió reduïda”. Les PDA unifiquen en
una sola eina la informació del nomenclàtor d’acti-vitats, la Guia Urbana de carrers i el plec de proce-diments operatius. A més, els dispositius digitals es-tan connectats permanentment via GPRS amb la intranet del Cos i amb la xarxa municipal. Això per-met als agents de carrer realitzar consultes i reme-tre qualsevol incidència o desperfecte a la via pú-blica de manera immediata, i redueix la possibilitat d’error en la presa de dades.
L’altra eina destinada a revolucionar la tasca de la GUB són les impressores portàtils. Inicialment, aquests dispositius serviran per imprimir les denún-cies i actes introduïdes a la PDA –amb la qual es connecta via bluetooth-, substituint els tradicionals talonaris. Tot i això, esta previst que aquest docu-ment imprès acabi substituint a la notificació de denúncia que actualment es lliura als infractors via correu, i que aquests puguin efectuar-ne el paga-ment de manera immediata.
Preveient aquesta nova utilitat, les impressores mòbils incorporen un lector de certificats digitals i de targetes magnètiques. El nou sistema agilita el
procés de tramitació de les denúncies, de manera que el ciutadà pot rebre un servei més eficient.
Seguir amb la modernització
Els nous equipaments s’han distribuït a totes les unitats territorials de la GUB, incloent diverses UTs operatives, tot i que s’ha primat el seu ús entre els membres més operatius del Cos. “El criteri que s’ha
seguit és el d’adjudicar-los –els dispositius PDA i
les impressores portàtils- entre els agents que
ac-tuen a les zones més conflictives de cada distric-te”, explica l’intendent i portaveu de la GUB, Carles
Reyner. En funció del rendiment dels dispositius, està prevista una segona fase d’implantació, que s’i-niciaria a finals d’aquest any o a principis del se-güent, i que contempla la distribució de fins a 700 nous equips. Pel que fa a les furgonetes d’atestats, des de la Unitat d’Accidents s’apunta a que, en un termini aproximat de quatre anys, tota la seva flota de vehicles podria comptar ja amb els nous equips informàtics.
El projecte de modernització tecnològica s’em-marca dins del Pla Estratègic de Sistemes, un pro-jecte impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona per tal de millorar la mobilitat dels serveis munici-pals a partir de la implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a la seva tasca diària.
8 8
A fons
La UT de Sant Martí
estrena
caserna
A
mb el nou emplaçament de la UT-10 la Guàrdia Urbana podrà millorar i augmen-tar la capacitat de donar servei als ciuta-dans del districte de Sant Martí. La nova caserna, ubicada al carrer d’Espronceda 148, substi-tueix les instal·lacions de l’antiga UT-10, situades al número 924 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Per a la seva construcció s’ha rehabilitat una de les naus dels antics tallers d’Oliva-Artés. D’aquesta ma-nera també s’aconsegueix conservar part del llegat industrial del Poblenou com a patrimoni per a la ciu-tat, ara transformat en equipament. La nova seu està situada entre els carrers Pere IV, Espronceda, Marroc i Bac de Roda, un lloc estratègic i central del districte de Sant Martí que permet una ràpida pro-jecció, comunicació, mobilitat i servei als habitants de la zona. A més, està situada dins l’espai del futur parc central del Poblenou.La inauguració de la nova caserna del districte de Sant Martí suposa un pas
enda-vant en la millora i modernització de les instal·lacions i els recursos materials del
Cos. La nova seu servirà per donar un servei més eficaç i adaptat a les necessitats
dels ciutadans, potenciant la funció de policia de proximitat de la GUB.
Les autoritats van presentar als ciutadans de Sant Martí les noves instal·lacions de la UT-10 al barri.
El projecte de rehabilitació d’aquesta nau, redac-tat per l’arquitecte Núria Montfort i que ha tingut un cost de 1,7 milions d’euros, s’ha executat mit-jançant una Escola Taller impulsada des de Barcelo-na Activa per l’ajuntament de la Ciutat Comtal.
La nova seu de la UT-10, inaugurada per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, dota la GUB d’unes instal·la-cions d’última generació equipades amb tecnologia punta al districte de Sant Martí. El projecte de reha-bilitació d’aquesta antiga fàbrica Oliva-Artés ha contemplat la restauració de les quatre façanes (tant a nivell exterior com interior), i ha possibilitat la construcció, de bell nou, de l’espai interior, comuni-cat gràcies a ascensors i escales. Aquestes
9 9
cies acolliran la quarta oficina de denúncies com-partida per Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.
La caserna, amb una superfície total de més de 1.800 m2, disposa de tres plantes, cadascuna de 580
m2, i d’una sota coberta de més de 90 m2. A la
plan-ta baixa, dedicada als espais d’atenció als ciuplan-tadà, hi ha el vestíbul d’accés, despatxos de direcció, de po-licia comunitària, d’Eatos i de monitors escolars, ofi-cina i magatzem. La resta de plantes acullen els di-ferents serveis i les instal·lacions internes. A la pri-mera hi ha situats l’aula de formació, els vestidors, les sales de reunions i descans, i el despatx de ser-gents i caporals. A la segona planta hi ha els vesti-dors, a més d’altres serveis. A la planta sota coberta hi ha les instal·lacions d’aire condicionat i generador, a més de la màquina de l’ascensor. La coberta, a cau-sa del seu elevat grau de deteriorament, ha estat substituïda per una coberta d’acer lacat.
El procés de rehabilitació de l’antiga nau indus-trial ha durat dos anys, i en ell han participat 96 jo-ves menors de 25 anys, en atur o amb baixos nivells de qualificació, que han pogut aprendre un ofici.
L’alcalde Joan Clos va saludar els comandaments de les di-ferents UTs, abans de realitzar la visita oficial a les noves instal·lacions de la caserna de Sant Martí.
Una fàbrica amb història
La història de l’antiga nau de la fàbrica
d’Oliva Artés es remunta al segle XIX.
L’enginyer mecànic Andreu Oliva Gallamí
va fundar l’any 1878 una fàbrica taller
per a la reparació, construcció i
compravenda de maquinària. A la seva
mort, el seu fill (Andreu Oliva) i el seu
gendre (Pau Artés) van passar a dirigir
l’empresa. El 1948 es va incorporar la
tercera generació de la família i
l’empresa va passar a anomenar-se
Tallers Oliva-Artés, nom que mantindrà
fins al seu tancament definitiu.
1 1 00
Notícies GuB
D
esprès de l’Eixample, Sant Martí, Les Corts i Gràcia, ara li ha arribat el torn a Sant Andreu. La regidora del districte, SaraJaurrieta, acompanyada de l’intendent Aguilar de la Guàrdia Urbana, van ser els
encarre-gats de presentar la patrulla ciclista formada per dos agents equipats amb dues bicicletes tot terreny. Amb aquesta iniciativa el consistori barceloní pre-tén incorporar a Sant Andreu una nova modalitat de patrulla que permet accedir amb més facilitat a zones de difícil accés per als vehicles motoritzats com carrers del casc antic, parcs i jardins, i zones de vianants. En el cas del districte nové, aquest tema és especialment important desprès de la implanta-ció de la Zona 30, que busca pacificar el trànsit en el nucli històric del barri. La de Sant Andreu se su-ma a les onze patrulles ciclistes de la GUB que ja funcionen en altres districtes de la ciutat i a la zo-na de platges.
El que es busca amb aquest tipus de patrulla és aconseguir donar un servei al ciutadà que, d’una al-tra manera, passaria desapercebut. L’horari d’actua-ció dels agents ciclistes serà de 7 del matí a 3 de la tarda durant tot l’any i complementarà el servei que ofereixen la resta de patrulles del cos. De mo-ment, els agents actuaran a la zona del centre de Sant Andreu i fins al parc de la Pegaso, tot i que és força possible que, si com s’espera aquest patrullat-ge respon a les expectatives com ho ha fet en els al-tres barris on s’ha aplicat, també es pugui realitzar al parc de la Trinitat.
La regidora del districte, Sara Jaurrieta, va des-tacar que el fet que els agents de la Guàrdia Urba-na es desplacin en bicicleta també serveix perquè
“donen exemple i incentiven els ciutadans a fer servir aquest mitjà de transport”.
Sant Andreu ja té
patrulla ciclista
Una imatge de la patrulla ciclista al districte de Sant Andreu
El passat 20 de juny el districte de Sant Andreu va presentar els agents de la nova
patrulla ciclista. Quatre membres de la UT9, que aniran rotant en parelles,
s’enca-rregaran d’incrementar el patrullatge de proximitat per ser més a prop dels
ciuta-dans i comerços de la zona, especialment desprès de la implantació de la Zona 30.
Equipats amb
tot el necessari
1 1 11
L
’informe de l’auditoria destaca els bons re-sultats obtinguts, tot ressaltant la dedicació, motivació i grau d’implicació dels agents en el seu contacte diari amb els ciutadans. De la mateixa manera, han valorat molt positivament el grau de compromís dels comandaments i, en gene-ral, de tot el personal que ha participat en l’audito-ria.Un dels punts forts que han destacat és la trans-parència demostrada durant tot el procés i la faci-litat per permetre auditar les activitats realitzades per la GUB. El quadre de comandament, la definició d’objectius i l’establiment d’estàndards, així com la gran quantitat d’indicadors emprats per avaluar la conformitat dels processos, han estat altres ele-ments destacables que s’han evidenciat en el trans-curs de l’auditoria.
La constant innovació tecnològica i la modernit-zació dels sistemes de comunicació és un altre dels valors afegits que han sobresortit en la revisió de la
La GUB renova amb
nota la
ISO
La Guàrdia Urbana ha superat un cop més l’auditoria per renovar la ISO 9001:2000.
El procés de certificació ha abastat la prestació de serveis de la Divisió Nocturna, la
UNOC i les unitats d’Accidents i de Circulació, així com la gestió de la Sala de
Co-mandament Conjunta en la coordinació de les actuacions en les demandes al 092.
Amb aquesta línia de
millora constant i amb
l’esperit de donar a la
Ciutat el millor servei
possible, actualment
s’està treballant en la
certificació de la Divisió
Territorial.
Accidents
exporta a
Canàries el seu programari
L
’Ajuntament de Barcelona ha cedit gratuïta-ment al Consistori de La Laguna (Tenerife) elPrograma Informàtic d’Explotació de Dades d’Accidents. La Unitat d’Accidents de la GUB
utilitza aquest programari com una eina de suport per analitzar els sinistres de trànsit i per treballar en la millora de la seguretat viària. L’innovador pro-grama informàtic s’emmarca en el projecte d’incor-poració de nous recursos tecnològics que duu a
ter-me la GUB amb l’objectiu de millorar la seva eficà-cia en el servei. A l’acte van assistir el regidor de Se-guretat Ciutadana de La Laguna, Fernando Clavijo; el cap de la Policia Local, Luis Santos; i el director de l’Àrea de Seguretat Ciutadana, Estanislao Gon-zález. Per la GUB va acudir el responsable de la Uni-tat d’Accidents, el sotsinspector Manuel Haro. L’A-juntament de Barcelona ha posat el programari a disposició dels municipis que ho sol·licitin. tasca de la GUB, unit al potencial humà amb que compta el nostre Cos. Pel que fa a la prestació del servei, cal destacar l’enfocament clar i totalment adreçat a la ciutadania, com exemple de servei mu-nicipal, que des de la Direcció de qualitat s’impulsa a seguir a tots els components de la GUB.
1 1 22
Notícies GuB
A
mb motiu del seu 150 aniversari, la Policia Local de Girona va organitzar els passats 14, 15 i 16 de juny, les Jornades Grupsd'Intervenció Policial. Una competició que
reuneix equips de policia dels tres nivells de l’Admi-nistració Pública –estatals, autonòmics i locals-, de les Forces Armades i dels seus reservistes voluntaris, en que la Guàrdia Urbana de Barcelona va estar re-presentada per una selecció d’agents de la Unitat Policial d'Administració i Serveis (UPAS).
Entre les proves del torneig, que van tenir com escenari les instal·lacions de la base militar de Sant Climent Sescebes, els representants de cadascun dels cossos van haver de realitzar exercicis d’orien-tació, competicions de tir, curses d’obstacles, i si-mulacions com l’entrada en un immoble. Una com-petició amb un elevat nivell d’exigència en la que
els equips participants van haver de demostrar la seva capacitat de cohesió, de treball en equip i de planificació.
Imatge de l’equip de la UPAS que va participar al torneig.
La Zona 30
s’instal·la a
Sant Andreu
Els
UPAS
al torneig
d'intervenció policial
D
es del 19 de juny, Sant Andreu estrena un pla pilot per limitar la velocitat dels vehi-cles a 30 quilòmetres per hora en tots els carrers del seu nucli històric. La iniciativa, denominada Zona 30, té per objectiu augmentar la seguretat dels vianants, millorar la qualitat mediam-biental i reduir la contaminació acústica provocada per la circulació de vehicles en carrers estrets. Les noves zones 30 són un conjunt de carrers on l'espai públic es reparteix de manera equilibrada entre els seus usuaris. La calçada i les voreres estan conve-nientment separades, permeten als ciclistes circular amb més seguretat per l’asfalt i redueixen de mane-ra significativa els accidents per atropellament.L'à-rea on s'aplicarà la Zona 30 a Sant Andreu està de-limitada per l'avinguda de la Meridiana, la rambla de Fabra i Puig i pels carrers de Virgili, Segre, Torras i Bages i Palomar. Una sèrie de senyals al terra en diverses cruïlles advertiran als conductors de la prohibició de circular a més de 30 quilòmetres per hora en tot el perímetre.
El pla pilot tindrà una durada de quatre mesos, després dels quals l’Ajuntament avaluarà els resultats de la iniciativa. En cas d’una valoració positiva, el Consistori ja preveu que la Zona 30 es pugui esten-dre a altres barris de la ciutat amb característiques similars a les del nucli històric de Sant Andreu com Sants, Gràcia o Sarrià. Diverses ciutats europees ja han posat en marxa iniciatives similars, amb resul-tats com la reducció dels accidents en un 20%.
1 1 33
Som notícia
Una càmera de BTV va seguir els agents de la UT-1 Juan Antonio Valenciano i Luis Garreta. La cadena de televisió va realitzar un repor-tatge sobre la tasca de vigilància de la Guàrdia Ur-bana de Barcelona a les platges de la Ciutat.
Un equip de reporters de Ràdio Nacional d’Es-panya va acomd’Es-panyar la patrulla formada pels agents Antonio Conversa i Pedro Olivares de la UT-3, per donar a conèixer com és una jorna-da en la seva tasca diària a la GUB.
El 18 de juliol passat, diversos mitjans de comunica-ció van acudir a la presentacomunica-ció de la nova caserna de la UT-10 al districte de Sant Martí. L’alcalde Joan Clos i el cap de la GUB, Xavier Vilaró, van ser pre-sents a l’acte.
L’intendent Josep Royuela, de la unitat moto-ritzada, va presentar davant les càmeres de l’agència Atlas –que subministra informació a la cadena Telecinco- els nous cursos de conducció segura de motocicletes.
El passat 27 de juny una desena de cadenes de rà-dio i de televisió van acudir a la presentació dels nous equipaments de la GUB. A la foto, l’agent Sara Espinosa i el caporal Desiderio Tejero mostrant els dispositius PDA i les impressores portàtils.
La presentació de la patrulla ciclista de Sant Andreu, el passat 20 de juny, va ser seguida per les càmeres de Localia televisió i per di-ferents mitjans escrits. A la foto els agents Juan Ma-ria Doñagueda i Miguel Palomar.
1 1 44
Actuem
E
l passat dimarts 6 de juny tres components de la Guàrdia Urbana de Barcelona van procedir a la detenció d’un home que va atracar una farmàcia del barri del Poble-nou. L’individu va entrar a la farmàcia quan esta-va buida de clients, esta-va amenaçar al personal amb un ganivet de grans dimensions i va endur-se els diners de la caixa.Detingut per atracar
una
farmàcia
Al detingut, que anava sense cap mena d’identificació i acabava d’atracar la
farmà-cia Varela, situada al número 111 del carrer Sant Joan de Malta del barri del
Po-blenou, se li atribueixen un total de set robatoris, efectuats al districte de Sant
Martí, a Sant Adrià i a Badalona.
Amb anterioritat, el detingut havia intentat atracar pel mateix mètode la farmàcia Munné, si-tuada al 145 del carrer Bilbao, però no va poder-ho fer ja que el personal de la farmàcia va obser-var una conducta estranya en l’home, i van proce-dir a tancar la porta d’accés al comerç abans que aquest pogués entrar-hi.
La Guàrdia Urbana va traslladar el detingut a les dependències dels Mossos d’Esquadra, on se’l va identificar com Franc D., d’origen alemany. Al de-tingut se li atribueixen set robatoris en total, sis dels quals corresponen a establiments comercials i un altre a la via pública, per les zones del districte de Sant Martí, Sant Adrià del Besòs i Badalona.
Anteriorment havia
intentat atracar la
farmàcia Munné, situada
al 145 del carrer Bilbao
1 1 55
Els detinguts van fer
servir el mètode de
l’escalo i van forçar els
panys per entrar als àtics
E
l passat 6 de juliol, cap a les sis de la tardaaproximadament, agents de la Guàrdia Ur-bana de Barcelona van procedir a realitzar una inspecció en un videoclub del carrer Sant Vicenç, al districte de Ciutat Vella, després de detectar que diverses persones que sortien de l’es-tabliment portaven pel·lícules amb les caràtules fotocopiades.
Les sospites dels agents van confirmar-se a l’en-trar a l’interior del local, on van poder observar que la majoria dels films que s’hi venien eren còpies
Intervingudes
3.000
pel·lícules falsificades
Els agents de la GUB van procedir a la detenció de Rebeca L.V. de 49 anys,
pro-pietària de l’establiment, per un presumpte delicte contra la propietat intel·lectual.
El valor al mercat dels productes intervinguts és de 124.000 euros i haurien
supo-sat uns perjudicis de més de 68.000 euros.
A
les onze de la nit del passat 8 de juny, dues patrulles de la Guàrdia Urbana van detenir tres individus pel robatori a l’interior de dues vivendes situades a l’avinguda Meri-diana.L’equip d’agents, avisats per un veí, van observar com els tres individus saltaven del terrat de l’immo-ble número 23 de la Meridiana a l’àtic 1ª del núme-ro 19 del mateix carrer, van compnúme-rovar com entra-ven a l’interior de la vientra-venda i posteriorment com accedien a l’àtic 2ª de l’immoble.
Els guàrdies urbans van entrar als immobles per intentar interceptar els individus, i quant els detin-guts es van adonar de la presència dels agents, van iniciar la fugida. Posteriorment, van ser enxampats a les escales del número 23.
Enxampats
tres homes
que robaven en àtics
Cap dels dos domicilis en els que van entrar a ro-bar els tres detinguts comptaven amb la presència dels seus propietaris a l’interior.
Per accedir als àtics, els individus van fer servir el mètode de l’escalo, i van fer ús d’una escarpa per forçar els panys.
Els detinguts són Francisco Antonio S.G. de 18 anys, Marcelo R.R. de 25 anys i Felipe Andrés C.C. de 25 anys.
falsificades. Durant el registre també es va interve-nir material divers, entre el que hi havia un ordina-dor equipat amb una gravaordina-dora de DVD amb la que presumptament es feien algunes de les còpies que després es posaven a la venta, de forma totalment il·legal, en el videoclub.
En total es van incautar més de 3.100 pel·lícu-les amb un valor estimat, en el cas que fossin ori-ginals, de 124.000 euros. La venda del material hauria suposat uns perjudicis econòmics per valor de més de 68.000 euros.
1 1 66
Formació
M
illorar la fluïdesa viària i reduir la s i n i s t r a l i t a t . Aquests són els dos eixos principals de la nova campanya dirigida al motoris-tes i conductors d’automòbils de la ciutat de Barcelona. Sota el lema La teva seguretat i ladels altres, l’Ajuntament de
Barcelona, en conveni amb l’As-sociació Nacional d’Empreses del Sector Dues Rodes
(ANES-DOR), ha començat a impartir cursos sobre conduc-ció segura de motocicletes. El nou programa de for-mació va dirigit tant a usuaris de vehicles de dues rodes –especialment de 125cc-, com a conductors d’automòbil amb més de tres anys de carnet que vulguin canviar de mitjà de transport. Els cursos te-nen lloc cada dissabte des del passat 3 de juny i fins al 30 de desembre d’aquest any, a excepció dels
fes-El Sector de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha posat en
mar-xa un pla amb el doble objectiu d’afavorir l’ús de motocicletes entre els conductors
d’automòbil i de reduir la sinistralitat entre els usuaris de les dues rodes. Els
cur-sos de conducció segura de motos són la principal novetat de la campanya.
tius i del mes d’agost. Les classes teòriques s’imparteixen a l’edifi-ci La Bàscula, mentre que la ves-sant pràctica es duu a terme al Sot del Migdia. El curs combina aspectes com la revisió dels vehi-cles o el treball de situacions de risc, amb la pràctica d’habilitats bàsiques de la conducció de mo-tocicletes com el control de la po-sició, l’acceleració, la frenada, l’equilibri i l’agilitat. Paral·lelament, l’estratègia municipal per reduir la sinistralitat també ha desenvolupat una campanya de sensibilització que inclou l’enviament de 265.000 cartes a tots els ciutadans que posseeixen algun ti-pus de vehicle a motor per recomanar-los la màxi-ma prudència, i la distribució gratuïta de folletons amb consells sobre conducció segura.
L’intendent Josep Royuela presenta els nous cursos Anesdor als mitjans
U
na de les bases per al bon funcionament d’un organització és que les persones que en formen part estiguin plenament inte-grades i que coneguin els objectius gene-rals i específics de la seva tasca. Aquesta és la vo-luntat del Pla d'acollida impulsat des del Sector de Seguretat i Mobilitat. El programa es basa en la in-corporació tutoritzada, sistema que facilita la inte-gració dels nous membres en cadascuna de lessec-Més motocicletes,
menys
accidents
Coherència i integració
gràcies al nou Pla d’acollida
cions –personal policial, bombers, tècnics, adminis-tratius i auxiliars-, dotant-los d’una perspectiva ge-neral de l'organització i fent-los prendre consciència de la importància i singularitat de la seva tasca in-dividual dins dels objectius que regeixen l’actuació del sector municipal. El Pla d'acollida és una mane-ra estètica, ètica i eficaç de donar la benvinguda als que s’acaben d’incorporar, a la vegada que garanteix un millor i més coherent servei a la ciutadania.
1 1 77
Seguretat viària
El carnet
per punts,
un crèdit de confiança
L
a importància que el nou carnet per punts ha de tenir en la millora de la seguretat viària va quedar palesa en les reflexions dels partici-pants al IV Cicle de Conferències Pacte per la Mobilitat, celebrat a Barcelona el passat 16 de juny. Tots els ponents van coincidir a destacar que la no-va disposició legal “equipara el nostre país ambEuropa” en matèria de conducció, i que ha de
sig-nificar un avenç considerable en la lluita per la reducció de la sinistralitat viària.
El cinquè tinent d’alcalde de Barcelona i regidor president de la Comissió de Segure-tat i MobiliSegure-tat, Jordi Hereu, va remarcar durant la sessió inaugural del Cicle que el carnet per punts no és una fórmula màgi-ca per solucionar tots els problemes de
trànsit, però va apuntar que en tots els països on s’-ha posat en pràctica, l’experiència s’-ha estat positiva. Hereu va assegurar que amb la nova forma d’entendre el carnet de conduir es passa d’un document administratiu a un pacte de confiança: “ara els ciutadans tenen un
ac-tiu de confiança que cal utilitzar correcta-ment tan a les vies urbanes (on hi ha més accidents), com a les que comprenen l’àm-bit de fora de les ciutats. El carnet per
El carnet per punts suposa un canvi radical en la condició del permís de conduir,
que passa de ser un simple document administratiu a constituir-se com un crèdit
de confiança de l’administració vers el conductor. Els experts consideren que el nou
sistema permetrà reduir l’accidentalitat i el nombre d’infraccions.
1 1 88
Seguretat viària
carnet de conduir és una eina molt potent per a l’autocontrol dels conductors”, però va afirmar que
és la barreja entre aquest i l’augment del nombre de radars el que ha fet que en d’altres països el nume-ro d’infraccions i d’accidents s’hagi reduït de forma considerable.
Amb l’aplicació del carnet per punts, Espanya as-soleix la convergència amb la resta d’Europa pel que fa a seguretat viària. Un fet que ha de permetre al nostre país reduir el número de morts que es pro-dueixen anualment a les carreteres per, com a mí-nim, equiparar-lo amb la mitjana del Vell Continent. Actualment a Espanya la mitjana de morts a les ca-rreteres és de 128 mentre que a la resta de la Co-munitat Europea la xifra baixa fins als 100.
Ramón Ledesma, subdirector general de
Norma-tiva i Recursos de la DGT, i un dels ‘pares’ del nou carnet per punts, va explicar com s’ha aconseguit arribar fins a la implantació d’aquest sistema, i que és el que el Ministeri de l’Interior s’espera assolir a partir d’ara en matèria de seguretat viària. “Abans el
permís de conduir era una autorització adminis-trativa subjecte a uns certs condicionants, en can-vi ara és un crèdit de confiança dipositat en el conductor. Així doncs, si es cometen infraccions aquest crèdit va baixant fins a desaparèixer, però si una persona és bona conductora el crèdit pot augmentar fins als 15 punts”, va explicar Ledesma.
L’intendent en cap del districte de l’Eixample de la GUB, Josep Reina, en el marc d’una taula rodona sota la coordinació de Josep Viaplana, redactor en cap de Motor del diari Sport, va definir la nova nor-mativa com una “eina molt eficaç de control de la
indisciplina i de reducció de l’accidentalitat”. Rei-na va asegurar que es tracta d’un canvi en el
siste-ma sancionador i no en la forsiste-ma d’intervenir de la GUB: “Fins ara el sistema sancionador afavoria a
l’infractor, però ara serà més carregós pels que no respecten les normes”.
“El nou carnet per punts
és una eina molt potent
per a l’autocontrol dels
conductors”
El director de la DGT, Pere Navarro -primer pla-, amb Jordi Hereu, president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat
punts suposa un canvi en la manera de moure’ns per la ciutat”.
Un dels convidats més destacats en les conferèn-cies, el director general de la Direcció General de Trànsit (DGT), Ministeri de l’Interior, Pere Navarro, va voler reconèixer l’esforç que està fent el consistori barceloní per implantar el nou permís, i va elogiar la cultura de la mobilitat que hi ha a la Ciutat Comtal. A banda d’això, el director de la DGT va explicar que durant els dos pròxims anys el Ministeri de l’Interior durà a terme un seguit d’accions amb l’objectiu d’a-judar a implementar el carnet per punts. Entre les accions que és duran a terme hi ha la de crear un Pla Estratègic de Seguretat Viària, la de fomentar Plans Autonòmics de Seguretat Viària a Catalunya, el País Basc, Navarra, Andalusia i Castella i Lleó; la de po-tenciar plans municipals (a aplicar a poblacions amb més de 50.000 habitants); i ja per últim la de crear plans de seguretat viària per a empreses.
Navarro també va assegurar que el permís per
punts “no afectarà negativament als bons
conduc-tors”, sinó que aconseguirà reduir les infraccions a
les carreteres i penalitzar els conductors multireinci-dents. El director de la DGT va assegurar que “el nou
El carnet per punts en altres
països de la Unió Europea
País
Any d’adopció
Número
de punts
Alemanya
1999
18
França
1992
12
Itàlia
2003
20
Luxemburg
2002
12
Anglaterra
1982
12
1 1 99
Parlem de
La
USD
al rescat
L
a USD es creà l’1 de juliol de 2005 per donar resposta a les necessitats d’una Barcelona on cada vegada són més freqüents les concen-tracions multitudinàries. Això va fer necessà-ri la formació d’una unitat capaç d’adaptar-se de manera flexible i acudir en suport de les UTs, en ac-tuacions on es requereix la presència de molts agents. “L’objectiu era crear una unitat capaçd’a-daptase a les problemàtiques que sorgissin el cap de setmana”, explica l’inspector en cap de la USD, Pedro Velázquez. La Divisió de Coordinació de la
GUB és qui marca les prioritats d’actuació de la uni-tat, articulant la seva tasca amb la de la resta de cossos de seguretat de la ciutat.
Un cos polivalent
Les tasques de la USD es concentren essencial-ment en la regulació del trànsit i en funcions de
po-Un segle enrere, la po-Unitat de Suport Diürn hauria estat batejada com el setè de
ca-valleria. Una unitat preparada per acudir a qualsevol lloc i en qualsevol moment en
reforç dels seus de companys. Agilitat i capacitat de reacció per dotar la Guàrdia
Urbana d’un nivell de servei sempre a l’alçada de les necessitats dels ciutadans.
L’inspector Pedro Velázquez és el màxim responsable de la Unitat de Suport Diürn de la Guàrdia Urbana.
2 2 00
Parlem de
adaptar-te, treballes quan tothom fa festa i a l’inrevés. Però tenir quatre dies lliures té avantat-ges: pots estudiar, estar per la família”, comenta.
Agilitat i capacitat de resposta
La USD és una unitat preparada per respondre als imprevistos. En la seva feina la capacitat de re-acció i d’adaptació són indispensables. Aquest fet i la seva ubicació –al costat de les Rondes a la Zona Franca-, permet que els 51 agents i 4 caporals de la unitat puguin ser “en un moment a tot arreu on
ens reclamin”, assegura Velázquez. En el perfil dels
membres de la USD es valoren aspectes com el tre-ball en equip, la dedicació, la predisposició i la po-livalència. Condicions indispensables per formar part d’una unitat amb un sistema de funcionament i d’organització tant particular.
En aquest any de funcionament, la USD ha de-mostrat la seva vàlua en el treball diari, un exemple d’això són les més de mil alcoholèmies positives tra-mitades totes en horari diürn i en cap de setmana. Simultàniament, ha desenvolupat un paper impor-tant en operatius com els de la revetlla de Sant Jo-an o la cursa d’avions de Red Bull. Com aseguren des d’aquesta unitat: “Ja no podem pensar en un
esdeveniment de cap de setmana sense tenir en compte la USD, s’ha fet imprescindible”.
La seva funció principal
consisteix en donar suport
a les UT durant els festius
i els caps de setmana
Els agents Alberto Zamorano -esquerra- y Antonio Raya, a les instal·lacions de la USD a la Zona Franca.
licia administrativa. L’ordenança de convivència és el principal guió sobre el que treballen els seus agents, tot i que també assumeixen un paper fona-mental en grans esdeveniments com manifesta-cions, curses, i actes esportius o lúdics. “A la USD
realitzem les mateixes tasques que la resta del Cos, amb la diferència que no tenim un territori assignat, treballem a tota Barcelona allà on cal-gui –explica l’inspector-. Això ens obliga a ser es-pecialistes en tota mena de tasques, i a conèixer totes les àrees policials i el conjunt del territori”.
Durant l’Operació Estiu, la tasca de la USD tindrà dos eixos bàsics. En primer lloc, la regulació del trànsit i el treball de denúncia dinàmica i de con-trols, especialment els caps de setmana i en opera-tius especials que requereixin un reforç. En segon terme, donarà suport a l’aplicació de l’ordenança municipal principalment en la zona del litoral.
La planificació és un tema clau en el funciona-ment de la USD. Tot i que la unitat realitza la major part del seu servei durant les hores diürnes dels di-vendres i del cap de setmana, la seva especial con-figuració fa que també pugui actuar de nit i, en cas de ser requerida, els dies entre setmana. “Una part
de la nostra feina està planificada però, després d’un any d’existència, ens hem convertit en espe-cialistes de l’excepcional, dels imprevistos”,
afir-ma el cap de la USD. Uns horaris de treball dels que donen compte els agents de la unitat. L’Antonio
Raya fa nou mesos que hi va entrar: “És difícil
2 2 11
Aniversari de la Muntada
L
’agost de 1856 es crea a Barcelona la Unitat Muntada, amb la finalitat de dur a terme la funció cerimonial i de protocol, donar escorta a la Corporació Municipal i a les autoritats, i assumint també la funció policial de patrulla pels ca-rrers de la ciutat. Així naixia una de les seccions més emblemàtiques de la Guàrdia Urbana. Dos mesos després, la Muntada trepitjava per primera vegada l’empedrat dels carrers de Barcelona, iniciant una història de prestigi i de servei que ha perdurat al llarg de 150 anys.Una de les formacions més impressionants que ofereix la Unitat Muntada és el carrusel. Aquest es-pectacle va ser presentat per primer cop a Sa Majes-tat el Rei Alfons XIII l’any 1910. El 1954, un segle després de la seva formació, la Muntada va fer la se-va primera exhibició a Madrid amb motiu dels II Campionats Mundials de Salts d’Obstacles. Aquest mateix any també es va fundar la banda de trompe-tes de la unitat, que va fer la seva presentació oficial durant els actes del Corpus a la ciutat de Barcelona. Actualment, desprès d’un segle i mig d’història, la
La Unitat Muntada de la GUB és una de les seccions muntades més antiga i
reco-neguda d’Europa, que s’ha mantingut com un símbol de qualitat i de prestigi al
ser-vei de la ciutat al llarg dels anys. El 7 i 8 d’octubre, Barcelona viurà un cap de
set-mana de festa en homenatge al segle i mig d’existència de la emblemàtica unitat.
perfecta realització de l’espectacle del carrusel ha concedit a la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona un alt reconeixement internacional. La formació és una de les activitats més singulars del Cos i gaudeix de gran popularitat per les seves re-presentacions en les festes tradicionals de la ciutat.
Per commemorar el segle i mig del naixement d’aquesta unitat, el proper mes d’octubre els ciuta-dans i ciutadanes de Barcelona compartiran amb la GUB un cap de setmana de festa on la Unitat Mun-tada serà la protagonista. El dissabte 7 d’octubre es farà una rua pels carrers de la ciutat. Seguint amb els actes, el diumenge 8 tindrà lloc un espectacle al Palau Sant Jordi en el que podrem veure en acció els cavalls de Menorca, una exhibició de Horse ball –un esport a mig camí entre el bàsquet i l’hípica-, un es-pectacle amb cavalls en llibertat càrrec de l’interna-cional Lucien Gruss, i una exhibició del Club d’En-ganxes de Catalunya, entre d’altres.
La Unitat Muntada durant una assaig a la seva seu del Parc de la Ciutadella
La Unitat Muntada
compleix
150 anys
2 2 22
Gent de les noves promocions
– Perquè has volgut ser guàrdia urbà?
– Perquè la GUB és una institució que t’ofereix mol-tes opcions de promocionar i de fer una amplia va-rietat de feines. A més, des de petit he viscut Guàr-dia Urbana a casa, ja que el meu pare és membre del torn de matins de la UT-6.
– En quina unitat o departament voldries treballar?
– Ara vull acabar bé l’any de pràctiques. El meu ob-jectiu és aprendre de tothom i formar-me dia a dia.
– Quin és el teu objectiu dins del Cos?
– Encara no hi he pensat, però crec que pel meu ni-vell d’estudis -va fer F.P i és tècnic especialista en màquines elèctriques- puc arribar a sotsinspector.
– Què vas fer abans d’arribar a la GUB?
– He tingut molta sort. No he treballat mai i m’he dedicat a jugar a bàsquet que és el que m’agrada, tot i que ja no ho faig.
– Com et defineixes?
– Sóc una persona senzilla a la que li agrada estar amb la família i ajudar als amics.
– Com a professional en quins equips vas jugar?
– Vaig jugar un any a la ACB, al Càceres, i diverses temporades a la LEB (Los Barrios, Orense i Murcia).
– Quan vas començar a practicar bàsquet?
– Als sis anys, al C.B Gaudí.
- Quins són els teus referents del món del bàsquet?
– No en tinc un de clar però m’agradaven Audi
No-rris, David Wood i Chris Mullin.
– Has assolit els objectius que t’havies marcat?
– No. Jo volia poder guanyar prou diners com per retirar-me del bàsquet i no haver de treballar.
– Virtuts i defectes com a jugador de basquet?
– Que tot i medir 2,03 jugava de tres, que sóc es-querrà, bon tirador i que tinc bona visió del joc. Els meus punts dèbils eren que no era un ‘killer’, sinó que preferia assistir als companys.
- Com vas derivar del bàsquet fins a la GUB?
– L’últim any a Los Barrios la cosa no anava bé i vaig marxar a mitja temporada. Quan vaig tornar a casa el meu pare em va donar un paper amb un anunci per entrar a la GUB i vaig intentar-ho. Gràcies a Déu, tot ha anat bé i ara estic molt content de for-mar part del Cos.
Albert Berenguer
L’Albert, de 27 anys, destaca de la resta dels companys de la 76a promoció de la GUB per un motiu evident: fa 2,03 metres i pesa 107 kilos. Ex jugador professional de bàs-quet, hem volgut saber els motius que l’han portat a en-trar a la Guàrdia Urbana de Barcelona, concretament al torn de tarda de la UT-1.
“Des de petit a casa he
viscut Guàrdia Urbana ja
que el meu pare és
membre del Cos”
Entre els 85 agents de la setanta sisena promoció de la Guàrdia Urbana de
Barce-lona, n’hi ha que destaquen de la resta per tenir una trajectòria vital amb algun
tret molt característic. Un ex jugador professional de bàsquet, una ex soldat, un
re-mer i un bomber voluntari, són alguns dels polifacètics nous ingrants de la GUB.
Una
promoció
2 2 33
– Per què has volgut ser guàrdia urbà?
– Perquè hi ha pocs cossos tan professionals i que t’ofereixin les possibilitats que et dóna la GUB. Als 20 anys vaig intentar entrar als Mossos, però anava poc preparat. Ara he apostat per la GUB i m’ha sortit bé.
– En quina unitat o departament vols estar?
– De moment la feina a la UT m’està agradant molt perquè es fa una tasca de proximitat amb el ciutadà. També m’agradaria provar trànsit.
– Quin és el teu objectiu dins del cos?
– Sóc una persona molt competitiva i sempre lluito per arribar el més lluny possible. Amb els meus estu-dis crec que puc arribar fins a sergent.
– Com has arribat fins a la GUB, quina ha estat la teva trajectòria vital?
– Tots els estudis que he fet han estat encarats a l’activitat física. Sóc entrenador d’atletisme i de ba-se de triatló, monitor de ‘spining’, i tinc un grau su-perior d’activitats físiques esportives.
– Tot això t’ha ajudat a poder entrar a la GUB?
– A nivell de preparació física, sí.
– Com et defineixes a tu mateix?
– Sóc una persona amb ganes de prosperar, que ca-da dia es marca nous reptes, lluitadora i constant.
– Com vas començar en el món del rem?
– Al meu poble hi ha tradició de curses de llagut o puntones. Jo vaig començar cap a l’any 2000 i, més tard, vaig començar a competir amb llagut. – A quin nivell has practicat?
– He competit a la lliga catalana, on varem quedar sisens el 2003, en els campionats d’Espanya i en el campionat internacional, on vam ser tercers.
– Per què rem i no un altre esport?
– Perquè al poble hi ha força afició i, a més, és molt emocionant i molt complert.
– Què t’aporta aquest esport?
– És una disciplina dura i sacrificada, això t’ajuda a afrontar els reptes i problemes de la vida diària.
– Com vas derivar del rem fins a la GUB?
– Ser guàrdia urbà era una idea que ja feia anys que tenia en ment però, com que els pobles de la zona de Flix són tots molt petits, vaig pensar que el mi-llor lloc per ser guàrdia urbà era Barcelona.
Jaume Cortina
El Jaume, de 27 anys i natural de Flix, és agent en pràcti-ques al torn de tarda de la UT-2. Apassionat dels esports, combina l’exercici del rem, disciplina en la que competeix a nivell català i estatal, amb la seva nova feina de guàr-dia urbà de Barcelona.
“Hi ha pocs cossos que
t’ofereixin tantes
possibilitats com la GU
de Barcelona”
Raquel Antón Ruíz
Nascuda a Badalona fa 26 anys, la Raquel va ser soldat professional fins que va entrar a l’Escola de Policia de Mollet. Després de tres anys a l’exèrcit, ha canviat l’uni-forme caqui pel de la Guàrdia Urbana, on és agent en pràctiques al torn de tarda de la UT-8, a Nou Barris.
- Perquè has volgut ser Guàrdia Urbà?
– Sempre ha estat el meu objectiu. Quan de petita tothom explicava el que volia ser de gran, jo ja deia que volia ser policia.
- En quina unitat t’agradaria treballar?
– Encara no sé bé el que hi ha. Abans m’atreia
2 2 44
Gent de les noves promocions
ballar en una unitat com la canina, tot i que, ara que estic al Cos, crec que em decanto per atestats.
- Quin és el teu objectiu dins del cos?
– De moment aprovar les pràctiques. El meu objec-tiu immediat és ser guàrdia i fer bé la meva feina.
- Com et defineixes a tu mateixa?
– Sóc una persona bastant objectiva, sincera i ínte-gra. També molt decidida i tenaç.
- Què has fet abans d’arribar a la GUB?
– Els darrers tres anys he estat a l’exèrcit, vaig dei-xar de ser militar en entrar a l’acadèmia. Abans d’això, vaig practicar taekwondo durant dotze anys i vaig ser més de dos anys al CAR de Sant Cugat.
- Perquè vas voler entrar a l’exèrcit, què t’atreia?
– Un tiet meu que és guàrdia civil em va recomanar que hi entrés com a pont per accedir a un cos poli-cial. A la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional tens punts extra per cada any que has estat a l’exèrcit. A més, era una espina clavada pel fet de ser una
pro-fessió d’homes. Em deia: Perquè no puc ser soldat?
- Què t’ha aportat el teu pas per l’exèrcit?
Conèixer aspectes com la disciplina i la jerarquia.
- Què és el que més t’agradava?
– La sensació de protegir a algú o algun recinte, el sentit del deure. Aquí també ho pots experimentar.
- Com vas derivar de l’exèrcit a la GUB?
– A l’exèrcit vaig estar a punt d’anar a Kosovo. Feia d’enginyera de transmissions i volia anar en missió de reconstrucció, però un company de més rang es va quedar amb la meva plaça. Llavors vaig decidir bolcar-me en preparar les proves per ser policia.
“Quan de petita em
preguntaven què volia ser
de gran, jo ja deia que
volia ser policia”
- Perquè has volgut ser guàrdia urbà?
– Pel meu germà, que treballa de policia local a Ru-bí. Veig que està content i que porta una bona vida.
- En quina unitat o departament t’agradaria estar?
– En algun relacionat amb la circulació. A la Unitat d’Accidents o formar part dels ‘Kilomikes’.
- Quin és el teu objectiu dins del cos?
– De moment instal·lar-me i conèixer els diferents
àmbits. Després trobar un lloc on estigui content.
- Què has fet abans d’arribar a la GUB?
– Intentar entrar als Bombers, però sempre em feien enrere per petits detalls. He estat bomber voluntari durant dos anys, encara que també he treballat de conductor d’ambulàncies i en campanyes forestals.
- Tot això t’ha ajudat a poder entrar a la GUB?
– Sí, sobretot en les proves físiques.
- Com et defineixes a tu mateix?
– Sóc un policia més d’assistència. M’agrada ajudar, per això he fet molts anys de bomber voluntari.
- Com vas convertir-te en bomber voluntari?
– Després d’assabentar-me d’aquestes places, vaig passar un any visitant el parc de bombers de Sitges, només per que em coneguessin, i em van acceptar.
- Quina feina feies com a bomber voluntari?
– La mateixa que un de professional. Tocava fer de tot, l’única diferència era la retribució econòmica.
- Quin bagatge creus que t’ha aportat?
– La capacitat de no posar-me nerviós en serveis ur-gents o situacions complicades. També t’acostumes a veure coses molt dures i que no t’impressionin.
Daniel Bernalte Díez
La passió del Daniel sempre ha estat ajudar als demés. Una vocació que va exercir durant dos anys com a bom-ber voluntari al parc de Sitges, on viu. Als 27 anys, aquest barceloní espera seguir assistint qui ho necessiti, ara com agent en pràctiques al torn de tarda de la UT-3.
“M’agrada ajudar els
demés, per això era
bomber voluntari i per
això sóc a la GUB”
2 2 55
El reportatge
Millorar la seguretat viària,
més civisme i prevenció
de la delinqüència, eixos
de la campanya d’estiu
L’Operació Estiu
• Pretén assegurar els nivells de
seguretat i mobilitat òptims a la ciutat
• Objectius prioritaris
- millorar la seguretat viària
- garantir la fluïdesa del trànsit
- minimitzar la contaminació acústica
- reduir les activitats irregulars a la via
pública
- prevenir la delinqüència
• Amb caràcter prioritari s’actuarà sobre
les infraccions que causen major
gravetat en les lesions i sobre les
conductes delictives que provoquen
alarma social.
C
oincidint amb l’arribada de l’estiu, l’Ajun-tament de Barcelona organitza una cam-panya de reforç dels serveis municipals per tal de garantir la qualitat de l’espai públic, la mobilitat i l’atenció a ciutadans i visitants. La GUB és un puntal bàsic en aquest pla per minimit-zar l’impacte causat per l’arribada massiva de turis-tes a la ciutat i per la utilització intensiva del carrer. L’Operació Estiu estableix com a objectius bàsics la millora de la seguretat viària i de la fluïdesa del trànsit, la reducció de la contaminació acústica i de les activitats irregulars a la via pública, i la preven-ció de la delinqüència, donant resposta a les direc-trius del Pla d’Actuació Bàsic de la Guàrdia Urbana. Enguany, per primera vegada la campanya d’estiu de la GUB es coordina amb els Mossos d’Esquadra.Pel que fa a la seguretat viària, les directrius són reduir els nivells d’accidentalitat i minimitzar, en la mesura de les nostres possibilitats, la gravetat de les lesions de les persones implicades. Per aquest motiu s’actuarà prioritàriament sobre infraccions com no respectar els semàfors, no fer ús del casc o del cin-turó de seguretat, envair la calçada contrària i fer ús del telèfon mòbil durant la conducció. També caldrà actuar sobre els estacionaments indeguts de motocicletes, els vehicles que circulin per la vorera i els que no respectin els passos de vianants. En pre-venció d’accidents, es vigilarà especialment el tràn-sit a primera hora del matí i a darrera hora de la tarda, i s’establiran punts de parada i controls a les zones de risc. Per facilitar la fluïdesa del trànsit es donarà cobertura als punts més conflictius de la xarxa viària i de les rondes, i s’intentarà minimitzar l’impacte de les obres en la mobilitat del trànsit.
En quant a l’ús de l’espai públic, l’Operació Estiu estableix com a objectius principals la prevenció de la delinqüència i la reducció de les activitats
irregu-Del 15 de juny al 30 de setembre es posa en funcionament l’Operació Estiu 2006.
Un dispositiu especial de la Guàrdia Urbana destinat a preservar els nivells de
se-guretat i mobilitat òptims a la ciutat, i a fer compatible l’afluència massiva de
per-sones en determinats espais públics amb la convivència i el descans dels veïns.
La GUB es prepara
per afrontar l’
estiu
lars a la via pública. La campanya prioritzarà la pre-servació de la seguretat ciutadana, incidint en l’ac-tuació contra furts, robatoris amb violència, estre-bades, i totes aquelles activitats que puguin provo-car alarma social. També es donarà gran importàn-cia a l’actuació sobre conductes que comportin una alteració de la convivència o la degradació de l’es-pai públic. Al mateix temps, l’operació vetllarà per la millora del medi ambient, actuant sobre la con-taminació acústica produïda tant pels vehicles com pels clients de locals de pública concurrència.
2 2 66
La nostra gent
tadans del Cos. “La GUB fa una bona feina però cal
que se li renti la cara ja que, per desgràcia, no està ben vista per la gent”, afirma.
Tot i ser la segona de la promoció reconeix que el pas per l’Escola de Policia no va ser fàcil. “Va ser dur
perquè li has de dedicar el 100% del temps. No ho he passat malament, però no hi tornaria a anar. La relació amb els companys ha estat molt bona, però amb els professors hi ha hagut de tot”. Desprès de
gairebé un mes a la GUB creu que el curs de forma-ció específica pels nous agents és bàsic, però reco-neix que és massa concentrat. “Reps molta
infor-mació en poc temps. Seria millor reduir temps d’algunes materies de Mollet que estan orientades als Mossos i fer més teoria específica de GUB”. Ara
només es planteja superar les pràctiques, tot i que assegura que algun dia li agradaria ser intendent.
Mestre d’educació física i psicopedago-ga, la Marina Galindo ha estat el segon mi-llor agent de la 76ena promoció. Actualment a la UNO-4, reconeix que ha arribat a la GUB per casualitat. “La Guàrdia Urbana et permet créixer professio-nalment, ja que pots fer tasques molt diverses, i ascendir a nivell jeràrquic”, assegura. Amb un sol
in-tent la Marina n’ha tingut prou per accedir al Cos, però reconeix que hi ha arribat de casualitat. “Un dia
un company em va dir que perquè no intentava en-trar-hi, i aquí estic”. Satisfeta de ser guàrdia
urba-na, creu que cal millorar la imatge que tenen els
ciu-Als seus 29 anys, el Marc Baquero ha entrat a la GUB com a primer de la pro-moció. El seu destí inicial és la UNO-1, una veritable prova de foc per conèixer la tasca diària del Cos. “M’agrada el contacte amb el ciutadà, assistir a qui ho necessiti i actuar contra els delictes”. La
de-claració de principis del Marc no pot ser més clara. Entrar a la GUB va ser un premi, però, quedar primer de la promoció, després de tres intents, és un èxit personal al que dóna poca importància: “Va ser una
sorpresa, em sento com la resta de companys de promoció”. Mollet és pas indispensable pels
aspi-rants als cossos de policia de Catalunya: “El temari
és molt general, a nosaltres ens interessa més
conèixer on ens mourem realment”. Un fet que se
soluciona gràcies al pla de formació específica de la GUB i als tutors: “Tenir qui et vagi ensenyant el dia
a dia i veure diferents maneres de fer és bàsic”.
El que més desitjava el Marc durant el temps de formació era entrar en acció: “Fins que no surts al
carrer no comences a aprendre la feina de guàrdia urbà”. Per això va triar la Unitat Nocturna. “És on passen més coses, i jo volia aprendre ràpid, sortir al carrer i actuar –explica-, aquí cada nit tenim un munt d’intervencions i fem tasques diferents”.
D’a-questes, la seguretat ciutadana i treballar de paisà són les seves preferides. “Com que al carrer encara
no ens coneixen, ens utilitzen molt per aquestes feines”, explica. Molts companys de la UNO-1 duen
motos de gran cilindrada, una afició de la que el Marc s’ha contagiat: “Quan estalviï em vull canviar
la moto per una de 500cc”. Ara, però, només pensa
a “aprovar les pràctiques i aprendre el màxim”.
“Ser el primer de la promoció
va ser tota una sorpresa”
“A Guàrdia Urbana hi he
arribat per casualitat”
2 2 77
Un apunt d’història
La memòria dels
herois
de Barcelona
Dos segles enrere, les epidèmies eren un fet freqüent a Barcelona. La febre groga,
el còlera i el tifus, van castigar la població de Barcelona durant el segle XIX, sense
que els membres del Cos de Guàrdies i Serens abandonessin les seves funcions, i
convertint aquests agents en herois i màrtirs de la nostra història urbana.
que respongués a les caracterís-tiques del que buscava. Corria l’any 2000, i vaig dirigir els meus passos cap al cementiri del Poblenou a la recerca de proves que confirmessin el que m’ha-vien explicat les meves fonts. En efecte, tot i no constar oficial-ment enlloc, vaig trobar final-ment una làpida de marbre blanc. Sobre la llosa, mig esbo-rrada degut al mal estat de con-servació i al desgast dels anys, encara s’hi podia llegir:
“A los Individuos de la Guar-dia Municipal, Serenos y Suplentes, víctimas del Ti-fus en la Epidemia de 1870. R.I.P”
Al voltant de la làpida, encara es pot observar una marca a terra que delata l’antiga ubicació del mausoleu. Com vaig poder descobrir posteriorment –gràcies a la publicació, l’any 2004, del llibre dels Serveis Funeraris de Barcelona Un Passeig pel
Ce-mentiri de Poblenou-, amb els anys i degut al
des-coneixement de la seva pertinença, el lloc va ser re-convertit en fossa comú.
Un darrer apunt. En el número 10 de la revista de la GUB ja menciono les característiques de la go-rra que formava part de l’uniforme del sereno de Barcelona a finals segle XIX–el qual es conserva al Museu de la Guàrdia Urbana. En la barballera, per unir els jarrets, s’hi pot observar un llaç de seda ne-gra. La llavors reina regent d’Espanya, Maria Cristi-na d’Habsburg, va incloure aquesta peça a l’unifor-me l’any 1897, en senyal de dol pels agents morts durant les epidèmies que van assolar Barcelona dos segles enrere. Un gest per bastir d’honor la memò-ria dels herois de la ciutat.
Enric Roig Castillejo, investigador
D
urant les investiga-cions que realitzava pel meu llibre Historiade los serenos de Bar-celona, van arribar al meu
co-neixement els rumors sobre l’e-xistència d’un mausoleu dedicat a la memòria dels agents morts durant les terribles epidèmies que van assolar la nostra ciutat al segle XIX. Segons la història, explicada per boca d’un sereno jubilat el qual, a la vegada,
l’ha-via sentida del seu pare, existia un nínxol al cemen-tiri del Poblenou en el que hi eren enterrats els guàrdies, serens i suplents caiguts durant aquests anys negres. Entre 1821 i 1870, la febre groga, el cò-lera i el tifus van assotar en successives onades la Ciutat Comtal. Les muralles que havien protegit Barcelona durant centenars d’anys, van convertir-se en un parany per als seus ciutadans fins que van ser enderrocades. Mentre la població benestant fugia en busca de refugi cap al camp o cap a altres ciutats més salubres, al gruix dels barcelonins els tocava viure uns dels episodis més dramàtics de la nostra història. Els membres del Cos, tot i el seu estatus so-cial, no van abandonar en cap moment als seus con-ciutadans, erigint-se en un exemple de servei a la ciutat i als seus habitants. En tota la documentació recollida sobre aquests fets, un document es feia ressò, destacant l’excepcionalitat de la notícia, sobre l’abandonament del nucli urbà per part d’un sereno, el qual va ser immediatament expulsat del Cos.
Molt a pesar meu, a la Direcció de Serveis Fune-raris de Barcelona no hi havia referenciat cap nínxol
