Núm. 3 / Any XCVII 20 de gener de 2010
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 27-11-2009 ... 233 Acords sessió 23-12-2009 ... 273
Comissió de Govern
Acords sessió 11-12-2009 ... 278
Comissions del Consell Municipal
Comissió de Cultura, Educació i Benestar
Social. Acta sessió 17-11-2009 ... 284 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta
sessió 17-11-2009 ... 304 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació
i Coneixement. Acta sessió 17-11-2009 .... 323 Comissió de Presidència, Territori i Funció
Pública. Acta sessió 18-11-2009 ... 339 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i
Medi Ambient. Acta sessió 18-11-2009 .... 367 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses-
sió 19-11-2009 ... 385 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta
sessió 12-11-2009 ... 400
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha-
bitatge. Acta sessió 19-11-2009 ... 419
Acords
Acords de les sessions de desembre de 2009 440
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca- tòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball ... 443 Responsable de projecte d'Urbanisme ... 444 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria dels concursos per a la provisió de
llocs de treball de l'ICUB ... 445 Tècnic de Recursos ... 446 Tècnic de conservació i restauració ... 447
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 27 de no-vembre de 2009 i aprovada el dia 23 de de-sembre de 2009
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-set de novembre de dos mil nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Munici-pal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concor-ren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmo-na, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Imma-culada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas (a partir del punt núm. 3), Te-resa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mer-cè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cor-net i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulle-ras Vinzia, Alberto VillagMulle-rasa Gil, Gloria Martín Vi-vas, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blas-co i Riera.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les deu hores i cinc mi-nuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 30 d’octubre de 2009, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Con-sistori; i S'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 27 d'octubre de 2009 (S1/D/2009 4958), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona en la Comissió mixta prevista en la clàusula segona del Protocol de col·laboració entre el Ministerio de Asuntos Exterio-res y de Cooperación, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per a la instal·lació de la Secretaria de la Unió pel Mediterrani en el Palau de Pedralbes de Barcelona, als senyors: Ignasi Carde-lús Fontdevila, delegat de Presidència i Relacions Institucionals, i Josep Roca Roca, director de Rela-cions Internacionals.
2. Decret de l'Alcaldia, de 30 d'octubre de 2009 (S1/D/2009 5029), que nomena el Sr. Ramón Mora Rosich gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials.
3. Decret de l'Alcaldia, de 30 d'octubre de 2009 (S1/D/2009 5030), que nomena el Sr. Gabriel Gar-cía i Duarte vicepresident del Consell Municipal del Districte de Nou Barris, en substitució de la Sra. Susana Sánchez Pérez.
4. Decret de l'Alcaldia, de 2 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5072), que designa l’Im. Sr. Al-berto Villagrasa Gil membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en substitució del Sr. Miquel Amírola Vila.
5. Decret de l'Alcaldia, de 4 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5184), que delega temporalment, mentre estigui absent per malaltia la regidora del Districte d’Horta-Guinardó, Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, a favor de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, presidenta del Consell de Districte d’Horta-Guinardó, determinades facultats.
6. Decret de l'Alcaldia, d'11 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5249), que designa els membres del Jurat del Premi del Consell Municipal de Benes-tar Social als Mitjans de Comunicació 2009.
7. Decret de l'Alcaldia, de 12 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5275) que delega provisional-ment en la Sra. Gemma Arau i Ceballos, gerent del Districte de Les Corts, la signatura corresponent a les competències atribuïdes a la Gerència del Dis-tricte de Sants-Montjuïc, durant el període comprès entre el 30 de novembre al 13 de desembre de 2009.
8. Decret de l'Alcaldia, de 12 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5282) que modifica la composició del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social.
direc-tament a la Intervenció General; modifica la deno-minació del lloc de treball de Cap de Departament d'Auditories i Fiscalitzacions Especials, pel de Direc-ció d'Auditories i Fiscalitzacions Especials; i assimila el lloc de treball del Sr. Joaquim Yepes Mir al d'in-terventor delegat, amb un nivell 2650X.
10. Decret de l'Alcaldia, de 13 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5360), que modifica la denomi-nació i funcions de la Direcció de Comunicació Cor-porativa i Qualitat; assigna un lloc 2850E a la Di-recció de Comunicació Corporativa amb la denominació de Direcció d'Estratègia de Comunica-ció Corporativa; i amortitza el lloc de treball de Cap de Projecte de Gestió de la Marca Barcelona.
11. Decret de l'Alcaldia, de 17 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5405), que crea la Direcció de l'Alcaldia, dependent de la Gerència de Serveis Ge-nerals i Coordinació Territorial, amb un nivell equi-valent 3080H i les funcions que es detallen a l'an-nex; modifica les funcions del Gabinet de l'Alcaldia i adscriu el Gabinet de l'Alcaldia i la Direcció de Co-municació de l'Alcaldia a la Direcció de l'Alcaldia.
12. Decret de l'Alcaldia, de 13 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5280) que renova la designació de l'Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, tinent d'alcal-de d'Acció Social i Ciutadania, com a membre d'alcal-del Patronat de la Fundació Institut Guttmann, en re-presentació de l'Ajuntament de Barcelona.
13. Decret de l'Alcaldia, de 13 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5307) que designa el Sr. Mateu Hernández Maluquer vocal del Patronat de la Fun-dació Barcelona Media Universitat Pompeu Fabra en substitució de la Sra. Elisabeth Monfort i Barril.
14. Decret de l'Alcaldia, de 16 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5366) que inicia el procediment de nomenament del nou Síndic/a de Greuges de Barcelona.
15. Decret de l'Alcaldia, de 17 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5368), que designa la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, el Sr. Jordi Martí i Grau i la Sra. Marta Clari i Padrós vocals del Patronat de la Fundació Privada de l'Auditori i l'Orquestra, en re-presentació de l'Ajuntament de Barcelona.
b) Mesures de govern
Mg 1. Programa Benvinguda a Barcelona.
El Sr. García Bragado presenta la mesura de go-vern Programa Benvinguda a Barcelona. Posa de manifest que Barcelona s'ha caracteritzat al llarg de la seva història per ser un indret d'acollida de per-sones nouvingudes, de barreja i d'integració. En aquest sentit, l'objectiu del govern municipal durant aquest mandat és millorar els serveis a les perso-nes, incrementant la seva qualitat i accessibilitat, i situant l'Ajuntament com una administració proac-tiva, propera i eficaç. Fruit d'aquesta voluntat han estat el Pla d'atenció als ciutadans, que es va pre-sentar com a Mesura de govern el desembre de
2008, el Pla d'impuls a l'Administració electrònica a l'Ajuntament i als serveis municipals, o el Pla de Treball d'immigració 2008-2011.
En aquesta ocasió, es tracta del Programa Ben-vinguda a Barcelona, un pla de tràmits i serveis pensat per donar millor acollida a la ciutat als nous residents, pensat per resoldre en una sola gestió les demandes i necessitats més habituals de les persones que s’empadronen de nou a la ciutat, així com de les que es canvien de domicili. Els canals habituals de prestació d'aquest servei seran les OAC, el 010 i el web bcn.cat.
L’objectiu d'aquesta mesura és facilitar als nous residents la integració en el seu nou barri, infor-mant-los dels equipaments, serveis o dades d’interès del barri on viurà el nou empadronat; facilitarà la sol·licitud dels tràmits administratius per accedir a serveis municipals com ara el distintiu de l’Àrea Verda, l’entrevista escolar per demanar plaça en un centre educatiu, o donar-se d’alta al servei del Bicing entre altres. En definitiva, millora l'eficiència dels serveis; optimitza la transversalitat dels serveis de l'Ajuntament, integrant la sol·licitud de serveis de diferents prestadors municipals; fo-menta la interoperativitat entre les administracions públiques simplificant les gestions per part del ciu-tadà; dóna a conèixer el portal de tràmits i la Car-peta del ciutadà, i en promociona l'ús; fomenta la utilització de les noves tecnologies i, en el cas dels ciutadans estrangers, garanteix l'accés a la infor-mació bàsica i els orienta en els circuits d'acollida a fi que es puguin desenvolupar autònomament a la ciutat. Els destinataris de la mesura són les perso-nes sol·licitants que s'inscriguin en el padró o que comuniquin un canvi de domicili dins de la ciutat.
El procés s'inicia en donar-se d'alta al padró, moment en què s'activa el servei Benvinguts a Bar-celona i se'ls lliura, com a informació bàsica, una carta de benvinguda de l'alcalde i del regidor o re-gidora del seu districte; un document sobre el seu barri, que inclou un plànol de la Guia del Barri, on s'hi senyalitzen els serveis de què disposa; un do-cument explicatiu sobre què cal fer quan es canvia de domicili i s'emet un volant de convivència. Quant a la tramitació una vegada lliurada la documentació precedent, destaca la sol·licitud o el lliurament del Certificat Digital idCAT, la domiciliació bancària de l'IBI i de l'impost de vehicles; la possible sol·licitud del canvi de titular de l'IBI, del carnet d'usuari de biblioteques, o l'entrevista per obtenir una plaça escolar, la sol·licitud d'inscripció a la formació ocu-pacional de Barcelona Activa, o la inscripció a una sessió informativa d'acollida. Posteriorment, aquests serveis es complementaran amb la sol·licitud del carnet del Bicing o del distintiu d'Àrea Verda com ja ha esmentat més amunt.
El Sr. Forn observa, després de llegir la mesura de govern, que cal força imaginació per trobar-hi les grans aportacions que se li atribueixen. Al seu parer no deixa de ser altra cosa que una presenta-ció de les informacions i serveis que els ciutadans de moltes altres ciutats ja fa anys que reben, i de-nota manca d'idees i de projectes per part del go-vern municipal. Creu, alhora, que han hagut de córrer per farcir el document, que ahir mateix tenia només quatre pàgines, contravenint de pas el ROM, que estableix que la documentació ha d'estar a disposició dels Grups quaranta-vuit hores abans de les sessions i, amb això, es demostra clarament la improvisació d'aquesta mesura de govern. Entre les grans aportacions que anuncien hi ha la carta de benvinguda de l'alcalde o del regidor/a del districte, informació sobre domiciliacions bancàries, la sol·licitud del carnet de biblioteques o del servei del Bincig, però realment costa trobar-hi cap novetat que en justifiqui la presentació com una mesura de govern.
Altrament, posa de manifest que al seu Grup li preocupen la mena de qüestions com la que fa pocs dies denunciava una lectora en la secció de cartes al director de El Periódico sobre el padró confiden-cial. En la seva carta exposava que havia fet un tràmit on line per canviar el domicili en el padró i, una vegada emplenat el formulari, el missatge de l'Ajuntament va ser que en cas de canvi de domicili la documentació es lliurarà en l'antic. Amb aquest exemple, es posa de manifest que, en comptes de canviar grans coses com pretenen, caldria que re-solguessin aspectes essencials i presumiblement senzills.
El Sr. Fernández Díaz no pretén qüestionar la ne-cessitat o l'oportunitat d'aquesta mesura de go-vern, però sí dir que considera que aquesta mesura de govern és clarament incompleta, no només per la improvisació que denota –ahir mateix va ser ampliada de quatre a vint pàgines–, sinó perquè hi manquen aspectes que, a parer del seu Grup, són imprescindibles. En aquesta línia, significa que és inqüestionable que s'ha de donar informació i facili-tats a les persones que s'empadronen a la ciutat, però també és imprescindible que se'ls informi que, a més de drets, també tenen obligacions. Afegeix, en aquest sentit, que el seu Grup no descarta exigir algun dia que es canviï el nom de la Regidoria de Drets Civils pel de Drets i Deures civils que exem-plifica perfectament la ciutat que alguns volen construir.
Afegeix que en la mesura tampoc no s'explicita com es materialitzarà el Programa Benvinguda a Barcelona per als gairebé vint mil empadronats sense domicili fix. Es pregunta com és possible que Barcelona hi hagi aquest nombre de ciutadans, la majoria immigrants en situació irregular, censats sense domicili fix.
En la mateixa línia, suggereix que en la carta que l'alcalde envia arran d'un naixement a la família s'hi
informi, també, dels drets i dels deures de nou ciutadà, acompanyada amb l'enfortiment dels pro-grames de suport a la família amb una carta de serveis més àmplia.
Conclou que si volen donar la benvinguda als nous barcelonins, a més d'oferir-los un programa de serveis i informar-los dels seus drets, els recor-din que tenen obligacions i deures envers la ciutat; entén que aquesta ha de ser una exigència a aquells que hi vénen i que s'hi instal·len; i recordar-los que Barcelona és una ciutat de llibertat, essen-cialment per a aquells que provenen de cultures on determinats valors de convivència i de respecte, com ara el respecte a les dones, la protecció a la infància o la llibertat sexual, no estan arrelats.
La Sra. Capella observa que la presentació d'a-questa mesura no fa per al quart tinent d'alcalde, precisa que fa aquest comentari perquè el Sr. Gar-cía-Bragado els té acostumats al rigor en les seves intervencions que, contràriament, avui troben a faltar.
Tot seguit, qualifica la mesura com una bona idea mal gestionada, precipitada i mancada de rigor a l'hora de plantejar les qüestions essencials. Cer-tament es tracta de facilitar els tràmits a aquelles persones que han de fer un canvi en el padró, és una bona idea, però no pas com l'han presentada. En la mesura s'hi diu que els serveis d'informació i d'atenció als ciutadans i les ciutadanes són els pri-mers serveis amb què contacten; però en el docu-ment aquesta premissa no està desenvolupada clarament.
Quant a la precipitació, la il·lustra amb què en el text s'hi utilitza llenguatge sexista, poc congruent, s'hi confonen termes i la informació està mancada d'un ordre lògic. Fa notar, igualment, que en menys de dos dies els han presentat dos models diferents de mesura de govern, un de tres pàgines i un altre de vint, que està bé si es complementa amb una informació acurada i coherent, però que no ha estat el cas.
Seguidament, posa alguns exemples d'elements superflus en la mesura com ara les bondats del Bicing, els avantatges de domiciliar determinats impostos, o l'enumeració del seguit d'activitats que duu a terme Barcelona Activa. Adverteix, tanma-teix, que la mesura hauria de parlar d'empadrona-ment, de coneixement de les institucions amb què els nous veïns tindran relació. Sense discutir que està bé que l'alcalde i els regidors facin arribar una carta de benvinguda als nouvinguts, pregunta si s'ha oblidat tendenciosament els presidents i les presidentes dels districtes.
de barri, que té com a missió disposar d'una visió completa i integral de les actuacions que es duen a terme als barris.
En conseqüència, els demana que retirin la me-sura de govern o, en tot cas, que la millorin amb idees clares abans de tornar-la a presentar, i afe-geix que caldria que apostessin clarament per la finestreta única i que la reclamin a les administraci-ons que pertoqui. Altrament, amb el que plantegen en la mesura no faran altra cosa que complicar la vida als ciutadans.
El Sr. Gomà posa de manifest, d'entrada, que el Programa Benvinguda a Barcelona és un bon ins-trument que enforteix les polítiques municipals d'acollida. Destaca que es tracta d’un servei univer-sal d’atenció a la nova ciutadania de Barcelona, tingui l’origen que tingui, i d’aquelles persones que anunciïn un canvi de domicili a la mateixa ciutat.
Precisa que el Programa inclou tres grans objec-tius; d'una banda, ser proactius en la prestació de serveis a la ciutadania i facilitar als nous residents la integració en el seu nou barri; en segon lloc, es refereix a la millora de l'eficàcia dels serveis, la seva transversalitat i de la interoperativitat entre les administracions públiques; d'altra banda, fo-menta l'ús de les noves tecnologies entre la ciuta-dania, donant a conèixer el portal de tràmits i la Carpeta del Ciutadà i la Ciutadana.
Els valors del Programa són, fonamentalment l’accessibilitat a la informació sobre recursos i ser-veis per a les persones de què disposa Barcelona en l’àmbit territorial. D’altra banda, facilita la com-prensió dels tràmits que s’han de realitzar per aco-modar-se efectivament a la ciutat. Pel que fa a les persones d’origen estranger que es donen d’alta en el padró, el Programa reforça molt significativament els processos d’acollida existents a la ciutat, orga-nitzats entorn del Servei d’Acollida –SAIER–, on s'ofereix una plataforma de serveis i recursos espe-cífics, i de la Xarxa d'Acollida i Interculturalitat, composada per més de noranta organitzacions que té per objectiu facilitar l'arrelament de les persones nouvingudes.
Posa en relleu que qualsevol ajuntament té l'o-bligació legal d'empadronar tota persona que viu a la ciutat, amb independència de la seva situació documental, un mecanisme polític fonamental que activa l'accés de tothom als serveis públics i, per tant, construeix condicions universals de cohesió social sense exclusió.
Conclou, en conseqüència, que es tracta d'una aposta per continuar enfortint el model Barcelona, que posa en valor els orígens i els bagatges hu-mans de les persones que hi assenten el seu pro-jecte de vida, i ho fa des de la voluntat d'establir marcs i relacions de convivència i interacció positiva i normalitzada en tots els entorns de vida quotidia-na.
El Sr. García-Bragado respon a l'afirmació del Sr. Forn que aquesta mesura no representa cap
nove-tat que sí que és una gran novenove-tat en el sentit que aglutina els serveis que ja es proporcionen. Tot seguit, posa alguns exemples concrets com ara que del certificat digital idCAT, el 2009 se n'han lliurat quinze mil, i quaranta mil des que es va posar en marxa; de domiciliacions bancàries d'impostos se'n fan setanta-tres mil cada any; o sol·licituds de can-vi de titular de l'IBI, sis mil anualment. Reitera, doncs, que la novetat rau en la voluntat d'oferir tots aquest serveis en el moment de l'empadrona-ment, i això només es pot oferir amb un sistema d'informació ben travat.
Quant al suggeriment del Sr. Fernández Díaz d'informar als nouvinguts, a més dels seus drets, també de les seves obligacions, precisa que l'accés als serveis és un dret, i la mesura està focalitzada en la prestació de serveis, sense pretendre entrar en disquisicions com la plantejada pel representant del Grup del PP.
Està convençut que es tracta d'una bona mesura, ben gestionada, i que es posa en marxa en base al rigor amb què es presten els serveis en aquesta ciutat i al bon funcionament de les OAC i dels sis-temes d'informació de què disposa l'administració, i que permet als nouvinguts accedir-hi des del mo-ment mateix del seu empadronamo-ment.
El Sr. Forn qüestiona per quin motiu, si com es pretén s'estan prestant i facilitant un seguit de ser-veis al nou empadronat, es produeixen problemes com el que denunciava la ciutadana a qui s'ha refe-rit en la seva primera intervenció, i quina resposta es dóna als ciutadans afectats.
El Sr. Fernández Díaz ratifica la crítica del seu Grup a aquest document perquè, al seu parer, un alcalde ha d'informar als nouvinguts dels serveis a la seva disposició, dels seus drets i de les seves obligacions. De la mateixa manera que s'establei-xen els tràmits per donar la benvinguda, cal vetllar perquè no es produeixin situacions indesitjables com ara els pisos pastera, només per posar un exemple.
Mg 2. Nadal a Barcelona 2009.
musi-cals. Tot plegat, juntament amb la celebració de les fires tradicionals de Santa Llúcia, de la Sagrada Família i de Reis a la Gran Via; la Cavalcada de Reis i la Nit de Cap d'Any. Assenyala, també, que en-guany s'introdueix el galet com a element emble-màtic del Nadal a Catalunya, que se situarà en vint-i-sis emplaçaments de la ciutat.
Igualment, el concepte de sostenibilitat és pre-sent en aquesta mesura perquè hi haurà més i mi-llor qualitat lumínica amb criteris de sostenibilitat, d'eficiència i de disseny, amb la intensificació de l'enllumenat de baix consum i s'utilitza en un 75% de les instal·lacions la tecnologia led. A més de la instal·lació de quatre arbres solars, com cada any, es fomentarà el reciclatge dels arbres de Nadal, amb 220 punts de recollida a la ciutat. Es promou-ran els hàbits sostenibles, reforçant i recomanant el transport públic, i el reciclatge de residus i el con-sum responsable.
Finalment, es refereix al concepte de convivèn-cia, present en aquesta mesura de govern amb la posada en marxa del dispositiu de Nadal habitual, que començarà el 2 de desembre i s'acabarà el 6 de gener, reforçant els serveis municipals de les àrees de prevenció, seguretat i mobilitat, medi ambient i acció social, donant prioritat als eixos comercials i a les zones d'ús intensiu.
El dispositiu de Nadal té com a objectiu mantenir el civisme i la qualitat de l'espai públic, garantir la fluïdesa del trànsit i fomentar l'ús del transport públic, i reforçar la neteja viària i la recollida de residus, així com l'atenció a les persones més vul-nerables.
Remarca que s'arrenca un projecte ambiciós a fi de generar un model de Nadal propi de Barcelona i un tractament global on l'espai públic té una impor-tància cabdal com a punt de trobada. Es conjuga equilibri de l'ús del comerç, l’oferta de serveis i l’oci, la cultura i el lleure juntament amb les activi-tats tradicionals del Nadal. S'aposta per un clar suport al teixit comercial de la ciutat, i per un clar reforç dels serveis públics a fi que aquests dies d'ús més intensiu de la ciutat continuïn funcionant i ga-rantint la convivència.
Per acabar, agraeix a totes les persones, serveis, associacions i entitats que s'han implicat en la con-fecció del Nadal a Barcelona, que juntament amb els ciutadans n'han de ser els veritables protagonis-tes.
La Sra. Fandos fa esment de l'anunci amb el le-ma "torna a casa per Nadal", que li sembla el més escaient per dir a aquest govern "benvinguts a ca-sa" i es felicita perquè sembla que, finalment, ha entès que es pot ser modern, ecologista i progres-sista sense que faci falta fer el ridícul. Per fi han comprès que no es pot tenir un centre de la ciutat apagat i trist per Nadal, i que no cal fer invents, tal i com els va qualificar un company seu l'any passat, "biopijos". També troba molt positiu que hagin des-cobert que es pot fer un concurs d'aparadors de
Nadal, que el seu Grup fa anys que fa sota el lema "la botiga, caliu del barri".
Tanmateix, voldria que els escoltessin de cara a l'any vinent, en el sentit que no cal tancar el Nadal en els eixos comercials importants i en el centre de la ciutat, i que mirin d'ajudar les entitats de comer-ciants que tenen més dificultats. En aquesta línia, i en base a una anàlisi comparativa amb l'informe de l'any passat sobre el Nadal, enguany hi ha quinze carrers menys amb il·luminació, que es tradueixen en sis quilòmetres menys d'enllumenat nadalenc.
Afegeix que han trobat a faltar en la mesura de govern, atenent que aquest és un Nadal de crisi en què moltes famílies no el podran celebrar, una campanya solidària, de suport als menjadors –que ja assumeixen algunes entitats–. És a dir, haurien volgut constatar que l'Ajuntament, dins de la seva campanya de Nadal, també posava com a element destacat la campanya solidària.
Per acabar, vol fer-se ressò de les llegendes ur-banes que han començat a circular i que confia que no siguin certes; d'una banda, es refereix a què cada galet gegant tindrà un vigilant; i, d'altra ban-da, que de tots els idiomes que han emprat per a la campanya de Nadal, s'han deixat el castellà, amb la qual cosa no aconseguiran altra cosa que tota la caverna mediàtica espanyola se'ls posi en contra, tot i que sospita que només es tracta d’un oblit i no d’un acte de patriotisme.
El Sr. Villagrasa admet l'expectació del seu Grup davant d'aquesta mesura de govern, que havien de presentar com una gran novetat que marcaria la celebració del Nadal a Barcelona d'enguany, i que no ha estat altra cosa que passar dels arbres de pedals de la Sra. Mayol als galets del Sr. Hereu. En definitiva, però, es fa el mateix que els altres anys: ampliació del servei de transport públic, regulació del trànsit en zones comercials, persecució de la venda il·legal, reforç de la seguretat, Operació fred. És a dir, més del mateix, que no és altra cosa que complir amb les seves obligacions.
Observa, tanmateix, que en la mesura ignoren quin és l'origen de la celebració del Nadal, què signi-fica, i la tracten com una celebració pagana, sense fer cap referència a la seva significació religiosa que és part de la tradició i de la cultura, transmissora d'uns valors que formen part de l'humanisme cristià i del sistema cultural i de convivència. Tot i amb això, han manifestat una certa sensibilitat aquests darrers anys, en el sentit que han deixat d'experimentar amb el pessebre de la plaça de Sant Jaume.
dels ornaments nadalencs, i pregunta per què no tots tenen el mateix dret.
Quant a la seguretat, demana si s'ha previst la coordinació entre la guàrdia urbana i els mossos, i quants efectius s'hi han destinat; alhora que posa de manifest que els agradaria que el recorregut de la Cavalcada de Reis, especialment al seu pas per la plaça de Catalunya i el carrer Pelai, no fos un basar de top manta.
Denuncia que en l'enllumenat de Nadal, una ve-gada més, han omès la realitat de Barcelona, que s'expressa en català i en castellà; feliciten el Nadal en català, portuguès, italià, xinès, àrab i rus i no en castellà, de manera que ho qualifica d'indignant, ofensiu i provocador.
Per acabar, vol posar de manifest que el Nadal expressa uns valors basats en la solidaritat, la fa-mília, el respecte, la generositat, la pau i el perdó; valors cristians que han esdevingut universals, tot i que el govern municipal d'esquerra laica s'entesta a obviar; però el seu Grup, que sí que hi creu, els desitja bon Nadal.
El Sr. Martínez addueix que la mesura de govern intitulada Nadal a Barcelona, tal com es fa palès en la seva introducció, sembla que hauria de tenir un abast global i no només estar destinada al sector del comerç que, d'altra banda, considera positiu que es reforci a través dels eixos comercials i els mercats municipals amb campanyes com la de Na-dal, atès que significa el 14% del PIB de la ciutat. Tanmateix, no es tracta només d'il·luminar les zo-nes més comercials, de posar galets gegants, o intensificar la recollida de residus, atès que hi ha altres aspectes importants.
Posa de manifest que no acaben de comprendre com és que, si en la mesura declaren la pretensió d'assolir un estil propi de Barcelona en la celebració del Nadal, centrat en els costums i tradicions pròpi-es del Nadal català, emplenen la ciutat de Parpròpi-es Noel per promocionar les activitats lúdiques que organitza TMB o amb l'anunci que visitarà la fira de la Sagrada Família. Obvien, tanmateix, tradicions pròpies tan importants com el caga-tió, la Missa del Gall o el Cant de la Sibil·la, que van molt més enllà de la tradició cristiana amb uns orígens pagans, i que la barreja dels conceptes místic i pagà són els que han confegit el Nadal.
Esmenta altes aspectes en què creu que caldria esmerçar més esforços com ara les ajudes als co-merciants per canviar el 24% de bombetes incan-descents que encara resta en l'enllumenat; fer refe-rència al comerç responsable, potenciar el comerç just i la compra responsable, que no són incompa-tibles amb la campanya de Nadal.
En conclusió, posa de manifest que, tot i les me-sures concretes que consten a la mesura, no les acaben d'interpretar com a mesures integrals de Nadal.
Finalment, es refereix a la decisió de mantenir el Bicing en servei durant tota la nit de Cap d'Any i
que el seu Grup no considera adequada i, contràri-ament, apostaria per tancar el servei en aquella celebració atès que pot generar força desperfectes i problemes de seguretat.
La Sra. Mayol observa que aquí s'ha parlat molt d'esperit nadalenc, que el representant del Grup del PP ha plantejat en la seva intervenció com a homo-geneïtat cultural i imposició i, en el pitjor dels ca-sos, com en el cas de la intervenció de CiU, s'ha emprat un to d'insolència i de supèrbia. Conclou, per tant, que si aquest és l'esperit nadalenc que els volen imposar faran tot el possible per no caure en el parany. Al seu parer, la Barcelona diversa també té associats valors diversos al Nadal.
Assenyala que allò que li interessa remarcar quant a aquesta mesura de govern és que aquest Ajuntament està preparat per contribuir a què ca-dascú pugui celebrar el Nadal com desitgi, amb un espai públic treballat, per la qual cosa l’Àrea de Medi Ambient reforça el servei de neteja viària i de recollida de residus durant el període nadalenc, del 4 de desembre de 2009 al 11 de gener de 2010, amb l’objectiu de donar cobertura a l’increment de l’activitat comercial i de consum i, per tant, la ge-neració de residus que es produiran durant aques-tes fesaques-tes. En la mateixa línia, l’enllumenat de Na-dal, a banda de guanyar qualitat, segueix criteris d’eficiència energètica i, per tant, d'estalvi econò-mic, no en va s'ha passat del 41% al 75%, en no-més un any, en l'ús de la tecnologia led en l'enllu-menat. Igualment, els colors de l'enllumenat i la tipologia de motius nadalencs contribuiran a aug-mentar la sensació de calidesa.
La Sra. Escarp remarca, com deia en presentar aquesta mesura, que es tracta d'un projecte gradual que comença enguany amb vocació de futur per a la creació d'un model de Nadal a la ciutat, així com que és conscient que això no ho pot fer l'Ajuntament tot sol, sinó amb complicitat, consens i suport de la iniciativa privada i altres sectors ciutadans. Només d'aquesta manera es pot aconseguir un projecte gradual i global de la celebració del Nadal.
A banda de considerar que tothom ha de celebrar el Nadal com vulgui, posa en relleu que el aquí es planteja és allò que hi posa la ciutat: llum, festa, tradició i serveis.
Quant al comentari que els quilòmetres d'enllu-menat s'han reduït respecte a l'any anterior, pun-tualitza que ella no ha dit que enguany n'hi hagi més, sinó que és de millor qualitat i intensitat ate-sos els avenços tecnològics que s'hi ha aplicat.
La Sra. Fandos avança que no vol replicar les al·lusions de la Sra. Mayol a la seva primera inter-venció, tot i que lamenta que sempre estigui dispo-sada a donar-los lliçons.
Tot seguit, reitera que no estan d'acord amb què moltes zones de la ciutat es quedin sense enllume-nat de Nadal, tal i com ha confirmat la Sra. Escarp fa uns moments en referir-se a què enguany hi ha menys quilòmetres il·luminats de vies urbanes.
El Sr. Villagrasa observa que alguns partits d'es-querra s'entesten a treure a relluir el suposat ori-gen pagà del Nadal, que rebat absolutament atès que significa naixement del nen Jesús.
Per acabar, es referma en el convenciment que cal molt suport al petit comerç de la ciutat i dotar d'una il·luminació de Nadal millor a tots els carrers de la ciutat.
La Sra. Mayol especifica a la Sra. Fandos que l'estalvi energètic es produeix pel pas del 41% al 75% de llums amb el sistema led.
Per acabar, addueix que les intervencions sobre-actuades del Grup de CiU, traspuen molta ansietat de governar, que mai no és bona companya, sobre-tot si es volen guanyar unes eleccions.
La Sra. Escarp informa que la il·luminació s'ha treballat amb la Fundació Barcelona Comerç.
Finalment, posa en relleu que no pretén de cap manera donar lliçons de moral, ni de religió ni de patriotisme, sinó que només volen presentar una mesura de govern del Nadal a la ciutat.
El Sr. Alcalde desitja a tots els present que gau-deixin dels resultats d'aquesta mesura de govern, que ha estat possible conjuntament amb sectors ciutadans, i els emplaça a convidar gent de fora a Barcelona a passejar i a comprar.
c) Informes
1. La Salut a Barcelona 2008.
El segon tinent d'alcalde, Sr. Gomà, presenta el vint-i-cinquè informe de salut a Barcelona, corres-ponent al 2008, que dóna continuïtat a una pràctica de reflexió i debat que s'ha dut a terme anualment des del 1983. Remarca la importància de l'informe com a eina de coneixement que s'orienta a l'acció. En aquest sentit, el conjunt d'informes precedents han servit per anar definint, reorientant i enfortint un ventall de polítiques de salut i d'incidència sobre els seus determinants socials i ambientals, que s'han traduït en una evolució positiva de la majoria d'indicadors i, conseqüentment, en la millora global de la salut com una dimensió clau en el desenvolu-pament humà.
Remarca que al llarg d'aquests vint-i-cinc infor-mes es palesen dos fils conductors; d'una banda, l'aposta per una lectura contextual de la salut que té en compte els factors socioeconòmics, ambien-tals i d’actituds, que assenyalen la necessitat de polítiques estructurals i preventives en totes les dimensions de la vida quotidiana, tan importants
com una bona prestació de serveis sanitaris. D’altra banda, també expressa la voluntat de generar un espai de debat obert per trobar respostes als reptes existents, i una aposta per la transparència i la deliberació democràtica amb voluntat de cercar respostes d'actuació compartides.
En base a aquesta trajectòria fa, tot seguit, una síntesi de les variables més rellevants correspo-nents al 2008. Des del punt de vista demogràfic és remarcable el fet que gairebé vint mil persones per sobre de 85 anys viuen soles –el vint per cent dels homes i més del quaranta per cent de les dones d'aquesta franja d'edat–, i l'objectiu d'aportar segu-retat, autonomia personal i benestar emocional a aquestes persones esdevé un repte prioritari.
Quant al medi ambient, la qualitat de l’aire se-gueix una dinàmica de millora sostinguda, que s'ha intensificat els darrers tres anys, de manera que els nivells de fons de diòxid de nitrogen i de les dife-rents fraccions de partícules compleixen amb els valors anuals establerts per la Directiva europea per al 2010. L'aplicació de les mesures del Pla d'ac-tuació per la reducció de la contaminació a l'àrea metropolitana han estat determinants en aquest sentit. Destaca que també s'ha constatat una millo-ra en la qualitat de l'aigua, especialment en les zones de distribució de les aigües del Llobregat, on s'han assentat els valors de trihalometans per sota dels límits de referència. L'entrada en funcionament de la dessaladora del Llobregat i les millores tecno-lògiques a les estacions de tractament d'Abrera i de Sant Joan Despí, fan possibles noves reduccions d'aquests compostos.
En relació al consum de drogues, posa de ma-nifest que l'alcohol continua sent la substància psicoactiva d'abús més estesa entre la població; la cocaïna és la substància que més urgències hospi-talàries provoca, tot i que l'heroïna continua sent la droga il·legal que més activitat genera en la xarxa de Centres d’Atenció i Seguiment de Drogodepen-dències. Remarca la reducció significativa del nom-bre de morts per sonom-bredosi, un 40% en quatre anys, coincidint amb l'obertura de sales de consum supervisat.
Significa, també, la caiguda del consum de tabac en la majoria de la població, també entre els ado-lescents, on disminueix un 15% entre els nois i un 20% entre les noies, tot i que l’hàbit tabàquic man-té un biaix de gènere amb una lleugera tendència a l'alça entre les dones.
La pauta de desigualtat de gènere també s'ex-pressa en la pràctica d'exercici físic de lleure, més habitual entre els homes, i en destaca la seva cor-relació amb el sobreprès, un factor de risc clau en les malalties cardiovasculars, on les dones se situen gairebé deu punts per sobre dels homes.
l’esperança de vida de la població: 5 anys en ho-mes i 5,3 anys en dones els darrers 23 anys, és a dir, 2,5 anys per dècada, de manera que Barcelona dobla la taxa d'increment mitjà d'esperança de vida de les ciutats més importants de la Unió Europea.
Igualment, s'observa una reducció important de les principals malalties infeccioses, baixa la incidèn-cia de tuberculosi, amb un descens anual de mitja-na del 3,7% des del 2000, amb un paper actiu dels agents de salut.
Quant a la sida, la malaltia està en nivells com-parables als dels anys noranta, abans d'iniciar-se l'epidèmia, tot i que la infecció per VIH continua sent un problema de salut pública que afecta, so-bretot, les pràctiques de sexe no segur entre ho-mes.
Destaca, també, la reducció del nombre de col·lisions de trànsit amb víctimes, un 10% menys de ferits i un 28% menys de morts el 2008 respecte al 2007. Remarca que el 2008 es tanca sense cap mort entre els ocupants de turismes, les pautes de mobilitat avancen cap a un esquema de sostenibili-tat, amb un 67% més de desplaçaments en bicicle-ta i un 8% d'augment en transport públic, amb una reducció del 13,5% en l'ús del cotxe.
En referència a l'atenció sanitària, posa de mani-fest tres dinàmiques rellevants, entre les quals l'enfortiment de l'atenció sociosanitària i de la xarxa de salut mental, que ha incrementat d'un 50% la seva capacitat d'atenció l'última dècada; en segon lloc, l'ús extensiu de l'atenció primària, estructura-da en 67 àrees bàsiques, i una tendència a la baixa de les urgències hospitalàries, fruit de l'esforç per redireccionar-les cap a l'atenció primària en els casos de patologies menys complexes. Finalment, es refereix al reforç dels programes de salut comu-nitària: atenció domiciliària, petita infància, alimen-tació equilibrada o promoció de l'activitat física vinculada a la salut.
En síntesi, doncs, destaca que els principals indi-cadors consoliden la tendència a la millora global de la salut; posen de manifest reptes i objectius que cal continuar impulsant com ara les polítiques pre-ventives específiques de la franja adolescent, la millora de la salut sexual i reproductiva, la priorit-zació en l'abordatge de la salut dels col·lectius més vulnerables i l'acció continuada per la superació de les desigualtats socials i territorials de salut.
Per acabar, agraeix la feina esmerçada en el vint-i-cinquè informe de salut de Barcelona, per la delegada de Salut, el gerent de l'Agència de Salut Pública, i tot l'equip de professionals que hi ha tre-ballat al llarg de l'any.
La Sra. Homs, en començar la seva intervenció, agraeix la presentació d'aquest vint-i-cinquè infor-me de salut de Barcelona, especialinfor-ment en nom del Sr. Puigdollers que avui no ha pogut estar present en aquesta sessió, i la feina de tots els professio-nals sanitaris i totes les persones que col·laboren en la seva elaboració. Constata que complir un
quart de segle, sense interrupcions, presentant anualment un informe sobre la salut a Barcelona és un fet digne de reconeixement.
Destaca els bons indicadors sanitaris, sobretot en comparar-los amb els d'altres països del món; en parlar de salut percebuda, un 82,7% dels homes i un 71,2% de les dones consideren bo el seu estat de salut. Altres factors molt destacables són l'espe-rança de vida en néixer i la taxa de mortalitat in-fantil, que continuen amb dades molt positives, tot i que cal mantenir l'esforç a fi de millorar-les encara més en el futur.
De tota manera, posa en relleu com a assumptes pendents la millora de les actuacions preventives, que passen per actuar abans que es produeixin determinades afectacions de salut evitables. Propo-sa, en aquest sentit, posar més èmfasi en l'educa-ció sanitària i preventiva. Cal, doncs, més acl'educa-ció en la prevenció de tres grans blocs que, tal i com de-mostra l'informe no acaben d'estar ben resolts: la lluita contra les drogodependències, els embarassos no desitjats i, en tercer lloc, la situació d'envelli-ment de la població.
En el primer cas, cal incidir especialment en me-sures preventives a fi d'evitar l'augment del con-sum de cocaïna, reduir l'ús del cànnabis entre els adolescents, i evitar el consum d'alcohol; posant l'accent en l'evitació de la publicitat i la venda.
Quants als embarassos no desitjats, en un mo-ment en què hi ha un intens debat polític plantejat sobre la nova Llei d'avortament, es constata que a Barcelona continua creixent el nombre d'embaras-sos no desitjats i els avortaments, especialment entre les adolescents i les joves.
Finalment, es refereix a la situació d'envelliment de la població, on s'ha passat de tenir del 14,8% de la població més gran de 64 anys, el 1986, amb un índex d'envelliment del 82,6%, a tenir el 20,3% de la població més gran de 64 anys el 2008, amb un índex d'envelliment del 160,9%. És a dir, gairebé s'ha doblat aquest índex, i tot i que significa un gran èxit sanitari i social, té conseqüències sanità-ries i socials que cal tenir en compte, i que passen per oferir uns bons serveis socials a l'abast de tot-hom, i mostra d’això posa com a exemple l'incom-pliment en l'aplicació de la Llei de dependència.
La Sra. Esteller també agraeix, d'entrada, la fei-na de l'Agència de Salut Pública.
Entrant en el contingut de l'informe, posa de manifest que s'hi observa la consolidació de les tendències apuntades en anys anteriors, fet que implica un compromís de l'Ajuntament en defensar el manteniment de les tendències positives mitjan-çant l'establiment de polítiques en benefici de la salut i dur a terme accions a fi de reorientar con-ductes de risc per a la salut.
un gran impacte social, essencialment perquè un percentatge elevat de persones grans viuen soles, fet que implica respostes per part de l'Ajuntament, tant en serveis com per evitar la solitud. En aquest sentit, expressa que el seu Grup ha presentat en diverses ocasions propostes a fi donar més suport a aquestes persones. És conscient que significa un repte, però també n'és de què l'Ajuntament pot fer-hi més del que fa.
Tot seguit, posa de manifest que hi ha determi-nats hàbits de vida de la ciutadania que tenen una repercussió molt directa en la salut, com ara l'in-crement del nombre de persones que practiquen esport o la disminució de l'hàbit tabàquic.
Tanmateix, els preocupa especialment la mortali-tat prematura per accident, que encara és la prime-ra causa de mort entre la població dels 15 i 44 anys i, per aquest motiu, demanen més mesures preven-tives per evitar l'accidentalitat, sobretot de les mo-tocicletes.
Un altre aspecte que vol remarcar són les dades sobre drogoaddiccions, que evidencien un consum elevat, i que les situen com la segona causa de mort entre els homes de 15 a 44 anys. Els preocu-pa que l'edat d'inici en el consum de cànnabis és cada vegada més jove, i en aquest cas creuen que es requereixen actuacions contundents i determi-nants.
Un altre àmbit on cal reforçar les actuacions és en el de la prevenció de malalties com ara el càncer de mama; alhora que destaca, quan a la salut ma-ternoinfantil, la preocupació que els causa l'incre-ment de la taxa d'avortal'incre-ments, un 71% del nombre total entre les noies de 12 a 19 anys, fet que al seu parer demana molt suport i molta més informació. Igualment, també demanen més suport per a la salut mental i la seva atenció sanitària.
En definitiva, consideren que aquests informes han de servir perquè l'Ajuntament actuï amb més voluntat de servei i més accions preventives en tot tipus de malalties, i incidir en la conducta de la gent perquè adopti mesures en benefici de la seva salut, la qual cosa vol dir incrementar el vessant pedagò-gic.
La Sra. Capella agreix als tècnics i a la delegada de l'Agència de Salut Pública l'elaboració del pre-sent informe, i es felicita pel vint-i-cinquè aniversari d'aquest document, que permet bastir polítiques de salut en base a aquesta radiografia de la salut bar-celonina.
Remarca, tanmateix, que s'hi palesa, com cada any, l'existència de desigualtats territorials i de gènere. En aquest sentit, l'esperança de vida a Ciutat Vella és inferior en tres anys a la mitjana; com també s'aprecien biaixos de gènere en matèria de salut en detriment de les dones.
També es posa de manifest en l'informe la influ-ència de l'atur, i la situació de crisi econòmica en la salut, que també en aquesta ocasió repercuteix més en les dones.
No es pot estar de dir, però, que lamenta que, en aquests vint-i-cinc anys que fa que s'elabora aquest informe, n'hagi minvat el contingut i que confia que aquesta tendència es rectifiqui. Precisa que es refe-reix concretament a l'absència de monogràfics que s'havien fet en altres ocasions, i que permetien aprofundir en qüestions noves respecte als anys precedents.
Fa avinent que hi ha un indicador que els preo-cupa especialment, com és la interrupció voluntària de l'embaràs entre les adolescents, que ha passat de la franja dels 14 als 17 a la franja dels 12 als 17, i atès que no expliquen per quins motius es produ-eix el canvi d'aquests indicadors, els agrairien qui-nes raons tècniques són les causants.
Tot i que són conscients que no pertoca a aquest informe explicar com ha influït en la implantació de polítiques de salut, els vol recordar succintament les proposicions, aprovades en els comissions, que emanen directament del contingut de l'informe de salut com ara el control de la població de coloms a la ciutat, control de plagues, la substitució de les canonades de plom o el control de l'augment del sobrepès només per citar-ne alguns.
Alerta, respecte a l'àmbit de la salut sexual i re-productiva, el biaix equivocat que apareix en la presentació de l'informe i que pot induir a error, malgrat que s'explica molt bé en l'apartat correspo-nent, i que és que vincula el reconeixement dels drets sexuals i reproductius de les dones a un in-crement progressiu de la fecunditat i de la taxa d'interrupció voluntària de l'embaràs.
En l'apartat d'aspectes positius destaca el des-cens accidents de trànsit i l'augment de l'esperança de vida, malgrat que convindria començar a esmer-çar esforços a fi que estigui lliure de discapacitats, és a dir, assolir l'envelliment en bones condicions.
La Sra. Jaurrieta manifesta, en nom del Grup So-cialista, la satisfacció perquè, un any més, l'informe de salut ha assistit puntualment a la seva cita. Posa en relleu que, els vint-i-cinc informes, han estat possibles gràcies a la feina en equip d'experts de l'Agència de Salut Pública, i remarca el fet que, tots ells, han estat debatuts en aquest Plenari en un exercici de transparència que, decididament, em-prèn cada any aquest govern d'esquerra.
Del d'enguany, destaca el salt significatiu en els indicadors de benestar i qualitat de vida i que són fruit del recorregut al llarg del temps. En primer lloc, la mortalitat presenta una evolució favorable en tots els grups d'edat que ha permès l'augment de l'esperança de vida en cinc anys en només dues dècades. En aquesta línia, remarca la bona salut percebuda per la ciutadania que se situa entorn del 77%.
En l'àmbit del medi ambient, s'hi posa de mani-fest que la majoria de contaminants atmosfèrics milloren gradualment des del 1987.
quart de segle; en aquest període han iniciat camí l'atenció sociosanitària, els hospitals de dia, els recursos comunitaris i l'atenció en salut mental, que ha crescut un 94% en menys de quinze anys. Remarca, també, la reducció gradual en la incidèn-cia de la tuberculosi que decreix un 3,7% de mitja-na anual des del 2000. Igualment, significa el paper de la intervenció pública en aquest camp mitjan-çant els agents de salut.
En els casos de sida, tal i com ja s'ha comentat, es constaten els nivells inicials assolits, anteriors a l'epi-dèmia dels anys noranta; és a dir, els nivells més baixos detectats des del 1987. Tot i amb això, són conscients que tenen feina per fer en aquest àmbit.
Finalment, i com a factors positius, subratlla el descens significatiu de les morts per sobredosi, i el descens de lesionats i de morts per accidents de trànsit.
En definitiva, conclou que estan davant d'un in-forme que confirma que l'estratègia al llarg d'a-quests anys és encertada i marca els reptes de cara al futur immediat.
El Sr. Gomà agraeix el reconeixement que han manifestat tots els grups municipals en les inter-vencions per aquesta pràctica d'elaborar un informe de salut sòlid, que relaciona variables de caràcter social, econòmic i ambiental i que es discuteix de-mocràticament en aquest Plenari i, al llarg de l'any, en les comissions plenàries.
Tot seguit, i en referència a les qüestions concre-tes que s'han suscitat, en primer lloc, respon a la Sra. Homs, que posava l'accent en les actuacions preventives, que subscriu la seva opinió que cal enfortir el conjunt de polítiques preventives en el marc de les polítiques de salut; concreta, però, que es duen a terme accions preventives amb la matei-xa filosofia que incorpora el Pla Acció Drogues 2008-2012, o en l'àmbit de la prevenció en la fran-ja adolescent pel que fa al consum de drogues o del consum de risc d'alcohol.
Com deia la Sra. Esteller, l'envelliment és una realitat, resultat d'un èxit espectacular quant a la millora de les condicions de vida, que planteja rep-tes en el camp social i en el sanitari; i, en aquest àmbit, Barcelona ha estat i vol ser punta de llança en acarar un model d'envelliment actiu i saludable. Precisa que hi ha una situació de sobreenvelliment atès que més de la meitat de les persones grans ultrapassa els 75 anys, fet que suposa la prevalen-ça elevada de malalties neurodegeneratives, que requereixen prevenció i atenció, com s'està duent a terme amb els tallers de memòria en els casals de gent gran, amb l'acord a què han arribat amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania i Creu Roja per a la instal·lació del sistema preventiu de moni-torització de les persones en fase inicial d'Alzhei-mer. Igualment, tenen molt en compte que el fet de viure sol no signifiqui sentir-se'n, i per tant dis-posen d'un conjunt de suports al benestar emocio-nal de les persones grans que viuen amb
autono-mia al seu domicili. Afegeix que avui ja poden afir-mar que disposen d'un sistema públic municipal de cobertura universal de teleassistència, o que l'aten-ció domiciliària de la salut cobreix més de dotze mil persones i, per tant, ha doblat pràcticament la seva taxa d'atenció els darrers deu anys.
Per acabar, precisa a la Sra. Capella, que es refe-ria al triple eix desigualtat –territorefe-rial, de gènere i social– que, des de fa força anys, les polítiques actives de salut d'aquest Ajuntament prioritzen el combat contra aquestes desigualtats. Certament no existeix una situació de plena igualtat territorial, però també és cert que s'han reduït les desigualtats un cinquanta per cent en deu anys; i no només s'ha incrementat l'esperança de vida en néixer, sinó que avui l'esperança de vida de les persones que arri-ben a 65 anys està per sobre dels noranta anys.
Finalment, destaca com a elements de reflexió en l'informe molt significatius, que la salut va més enllà de l'atenció sanitària, així com les polítiques públiques actives de salut, que són el principal fac-tor explicatiu de la millora dels indicadors.
2. Impuls al vehicle elèctric a Barcelona.
El Sr. Carnes constata, en primer lloc, que aquest informe és fruit del treball conjunt de les àrees de Medi ambient, Mobilitat i Promoció econò-mica. Seguidament, posa de manifest la rellevància econòmica per a la ciutat del sector de l'automoció, que genera un volum elevat d'ocupació i representa un percentatge molt significatiu del valor afegit de les exportacions i de la innovació de la indústria a l'àrea de Barcelona, on exerceix una posició de clar lideratge.
Tanmateix, la situació actual de crisi econòmica afecta de ple l'esmentat sector; la caiguda del con-sum s'ha traduït en baixes significatives tant pel que fa a la matriculació de vehicles com a les ven-des totals de la indústria de l'automòbil, i aquest refredament de la demanda suposa l'acumulació d'estocs difícils de vendre, així com plantes de pro-ducció sobredimensionades en relació a la demanda actual. Tot això, juntament amb l'augment del preu dels combustibles fòssils i les perspectives de dis-minució de les reserves de petroli, obliga les diver-ses marques del sector a definir noves estratègies per rellançar la indústria. En aquest context, el vehicle elèctric és una oportunitat de futur, i la seva promoció està vinculada a la transformació del sec-tor de l'automòbil i, per tant, a la recerca i en el camp de l'emmagatzematge d'energia.
Posa en relleu que la creixent consciència de la sostenibilitat com a valor i dels incentius fiscals per la reducció d'emissions, poden significar l'impuls que posicioni, una vegada més, Barcelona com a ciutat emprenedora i innovadora en l'afavoriment de l'activitat econòmica relacionada amb aquest sector. Igualment, també pot esdevenir un referent com a banc de proves a escala internacional.
en el desenvolupament sostenible i, també, accedir als centres de les ciutats sense generar emissions contaminants, alhora que contribuir a la disminució del soroll.
Quant als projectes de mobilitat elèctrica desen-volupats i en fase de desenvolupament a Barcelona, destaca que s'està treballant en una nova ordenan-ça municipal a fi de donar impuls a la modificació de les normes urbanístiques amb l'objectiu que els aparcaments nous disposin de la potència preins-tal·lada per als punts de connexió dels vehicles elèctrics. D'altra banda, també es promourà el can-vi de normativa perquè els aparcaments públics municipals disposin d'endolls en totes les places; en aquest sentit, BSM ja ho té previst en la construcció dels seus aparcaments nous.
Subratlla, però, que en l'àmbit de la mobilitat es continua apostant pels desplaçaments a peu, en bicicleta, transport públic i vehicle privat net i efici-ent. En aquest sentit, el vehicle elèctric ha de supo-sar una alternativa al vehicle privat convencional; i l'objectiu a llarg termini és garantir que tot ciutadà pugui disposar d'un punt de recàrrega, públic o privat, a menys de cinc minuts del domicili.
Assenyala que s'està posant èmfasi en què el canvi de l'ús del vehicle convencional a l'elèctric es comenci per les motocicletes, atès que més del 30% dels desplaçaments privats a la ciutat es fan amb aquest mitjà de transport. En aquest context, es treballa per atraure i articular la fabricació d'una moto elèctrica en el país, de manera que actual-ment s'han encetat converses amb diferents fabri-cants, tot i que encara estan en una fase molt em-brionària. Igualment, es potencia l'atracció d'es-deveniments i fires de renom relacionades amb el vehicle elèctric, i s'està estudiant la presentació de la candidatura de Barcelona com a seu de l'Electric Vehicle Symposium el 2013, que és l'esdeveniment internacional més important en aquest àmbit, i considera que es podria fer coincidir amb la cele-bració del Saló de l'Automòbil d'aquell any.
Recorda que TMB continua amb la seva línia d'a-postar per la recerca i el desenvolupament, per la qual cosa destinarà 110.000 euros per a la trans-formació de cent autobusos perquè utilitzin una tecnologia híbrida, que significa un 20% d'estalvi de combustible. Així mateix, es continua desenvolu-pant el projecte pioner denominat Pla Movele del Ministeri d'Indústria, amb el qual Barcelona comp-tarà amb 191 punts de recàrrega de vehicles elèc-trics. Aquest projecte té un ajut de 227.000 euros, aportats per l'Institut per a la diversificació i l'estal-vi d'energia. També es manté la participació d'a-quest Ajuntament, a través de les àrees que ha esmentat a l'inici de la seva intervenció, en el pro-jecte Live –Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric– a Barcelona i al seu entorn metro-polità, amb una aportació de cent mil euros. Infor-ma que la primera fase del projecte va finalitzar l'octubre, i busca alinear tots els agents que poden
desenvolupar accions d'impuls del vehicle elèctric a Barcelona.
El Sr. Freixedes observa, d'entrada, que en un primer moment han dubtat si els presentaven aquest informe en compliment d'una iniciativa pre-sentada pel seu Grup el maig, i aprovada en la Co-missió de Seguretat i Mobilitat, on instaven a què les properes adquisicions de vehicles destinats a serveis municipals fossin de motor elèctric o híbrid, i que demanava que en el termini de tres mesos els presentessin un informe de com implementarien una xarxa de punts de càrrega a Barcelona. De tota manera, amb el to de la intervenció del Sr. Carnes han comprovat que no era ben bé això, per la qual cosa entén que aquest informe és un d'aquells que tenen guardats a fi de presentar-los en el Plenari per dotar-lo de contingut.
Al·lega que aquest informe no conté cap novetat respecte al que va expressar el Sr. Alcalde en el Saló de l'Automòbil, on informava d'un garbuix d'iniciatives que s'estaven tirant endavant des de Barcelona per impulsar el vehicle elèctric. Altra-ment, a parer del seu Grup, aquest no és l'impuls que s'està propiciant en les ciutats on, de debò, ja hi ha vehicles elèctrics al carrer, sinó que és una "postal" més a afegir a la campanya publicitària. Remarca, en aquest sentit, que a les ciutats que es prenen seriosament l'implantació del vehicle elèc-tric, les polítiques incideixen en la infraestructura, en potenciar la circulació de vehicles elèctrics, i en un seguit d'iniciatives de màrqueting i de comuni-cació per convèncer la ciutadania que aquest tipus de vehicles no són una opció de futur, sinó de pre-sent.
Significa que la realitat a Barcelona és que hi ha plantejats 191 punts de recàrrega; i segons l'infor-me, el districte 22@ és l'àmbit territorial triat per fomentar l'ús de la moto elèctrica, amb 5 punts de recàrrega projectats, sense que s'hi especifiqui en quin termini de temps seran operatius.
Per tot plegat, consideren que aquest informe es-tà força allunyat del que realment requereix la ciu-tat.
La Sra. Balseiro posa de manifest que el Grup del PP subscriu l'objectiu d'impulsar el vehicle elèctric pels seus beneficis mediambientals, i com a estra-tègia econòmica de configurar a Barcelona un sec-tor competitiu de la indústria de l'automòbil i, tam-bé, de les seves indústries auxiliars; una necessitat imperiosa davant la conjuntura de recessió i que afecta molt l'esmentat sector.
més de set-cents treballadors de l'esmentada em-presa.
Resulta molt evident, en conseqüència, que cal apostar pel desenvolupament, la innovació i la pro-ducció en aquest àmbit. En aquesta línia, el projec-te Live, després de ser anunciat per l'alcalde durant el Saló de l'Automòbil el maig passat, continua sen-se concretar-sen-se. Encara no sen-se saben les sen-seccions específiques que contemplen per posar-lo en marxa; tampoc no saben ni en quin termini ni com. En aquest sentit, també cal identificar les despeses que justifiquen el pressupost que anuncien en l'informe. A banda que és fonamental captar les proves pilot, també ho és que els informin del contingut de l'acord amb Nissan i Renault, i saber si efectivament hi ha un compromís per mantenir centralitzada la produc-ció de vehicles elèctrics a Barcelona i, en conseqüèn-cia, la renúncia a nous ERO.
Afegeix que també fóra bo saber com pensen desplegar la xarxa de punts de càrrega, si compten amb les benzineres, si s'ha estudiat la possibilitat de la càrrega domiciliària, i si preveuen incentius fiscals per impulsar l'ús d'aquesta mena de vehi-cles, tal i com ja es fa en moltes ciutats, entre els quals hi podria haver exempcions en les zones ver-des i blaves, una mesura que ja va ser anunciada per l'alcalde, però que de moment només significa que BSM en treu profit cobrant pel servei de càrre-ga i l'estacionament que això implica.
Atès aquest estat de coses, els pregunta si estan disposats a mantenir la coherència del projecte amb la renovació de la flota municipal.
Per acabar, els adverteix que, fins que no tinguin perfilades totes aquestes mesures, el projecte Live quedarà com un mer espot que es repeteix cons-tantment però sense materialitzar-se en res.
El Sr. Florensa posa de manifest que la creació i l'expansió dels vehicles elèctrics és, al seu parer, un element molt important, no només pel paper que han de tenir en la mobilitat i a la indústria au-tomobilística en un futur immediat, sinó també pels efectes beneficiosos que aquests vehicles tenen en el medi ambient. Per aquests motius, recorda que ja fa un any i mig que van presentar una proposició en la Comissió de Sostenibilitat, Serveis urbans i Medi ambient que demanava estudiar la instal·lació de punts de càrrega per a vehicles elèctrics a la via pública, i a la qual van donar suport tots els Grups. En aquella ocasió, se'ls va comentar que l'Àrea de Medi Ambient havia encarregat un estudi que hau-ria de permetre identificar les tipologies, els preus i les possibles ubicacions dels punts de càrrega, així com determinar els mecanismes de connexió amb la xarxa elèctrica, i plantejar un possible sistema de gestió que fes viable el projecte.
Tanmateix, desconeixen si l'esmentat estudi, que segons van anunciar ja s'hauria d'haver fet públic, està finalitzat i si ha servit per elaborar el present informe i alguns dels plans que contempla com ara el programa Live.
Posa de manifest que l'informe els ha semblat una mica dispers; es refereix a tres programes diferents que s'estan duent a terme per promocio-nar el vehicle elèctric a la ciutat, però no defineix un full de ruta clar per al desplegament i pel foment del vehicle elèctric a la ciutat. Es parla de l'Oficina Live, de manera que els sembla que, en aquest sentit, hi ha una estratègia més coordinada, però sense que s'expliciti en l'informe.
Hi troben a faltar, d'entrada, un calendari; quan es parla del projecte Movele, no s'explica en quan-tes fases es farà la instal·lació de punts de càrrega, en quin termini es farà; o quan finalitzarà la hibri-dació dels autobusos de TMB. Igualment, pel que fa als objectius el Pla no és massa ambiciós, ja que només preveu 44 punts de càrrega en aparcaments públics de BSM, que signifiquen una mitjana de menys d'un punt per aparcament, atès que la ciutat té 45 aparcaments gestionats per aquesta empre-sa. També troben molt escassos els punts de càrre-ga en superfície, aproximadament uns 60, i alguns força concentrats en àrees concretes com el 22@.
Posa de manifest que hi manquen mesures orien-tades a fomentar la promoció dels vehicles elèctrics i, en aquest sentit, els suggereix estudiar la possi-ble gratuïtat de les zones verda i blava durant un determinat període; acords amb concessionaris de vehicles per a la promoció de la venda de vehicles elèctrics; o treballar conjuntament amb els sectors i agents comercials a fi de potenciar la renovació de la flota de vehicles.
Per acabar, indica que fóra adequat fixar-se en experiències dutes a terme en altres ciutats euro-pees com Londres que, des de fa anys, disposa d'un centenar de punts de càrrega, o París, que de cara al 2011 està adaptant un sistema similar al Bicing però amb vehicles elèctrics.
La Sra. Mayol expressa que es treballa per posi-cionar bé la ciutat en un context que tecnològica-ment encara no està madur. De tota manera, actu-alment s'està treballant força en recerca, tant pel que fa als motors, les bateries i en tecnologia d'hi-bridació, sense que hi hagi, però, una unificació de tot plegat. Per tant, cal ser conscients que en cinc anys les coses hauran millorat molt, i Barcelona està treballant per posicionar-se bé en aquest con-text.
