Númm. 31 / Any XC
M
G
Comissió Acords Comissio Comiss Soci Comiss Sess Comiss i Con Comiss Públ Comiss Med Comiss Sió 2 Comiss Sess Comiss bitat CVIIMU
GA
ó de Govern
s sessió 22/10
ons del Cons
sió de Cultura al. Acta sessió sió d’Acció Soc sió 20/9/2010 sió de Promoc neixement. Ac sió de Presidè
ica. Acta sess sió de Sosteni i Ambient. Ac sió de Seguret 22/9/2010 .... sió d’Hisenda sió 22/9/2010 sió d’Urbanism tge. Acta sess
UN
A
0/2010 ...
sell Municipa
, Educació i B ó 20/9/2010 . cial i Ciutadan 0 ... ció Econòmica cta sessió 20/ ncia, Territori sió 21/9/2010 bilitat, Servei ta sessió 21/9 tat i Mobilitat. ... i Pressuposto 0 ... me, Infraestru sió 22/9/2010
N
AS
S
... al Benestar ... nia. Acta ... , Ocupació /9/2010... i Funció ... s Urbans i 9/2010... . Acta ses- ...s. Acta ...
ctures i Ha- ...
NIC
SE
SUMA
3846 3847 3882 3895 3914 3940 3965 3996 4013CI
E
ARI
Acords Acords de 2010 ...Disposicion
Acords dels ò
Preus púb success Rectificaci de la re (2010-201
Decrets de l’A
Modificacio Sobre la p vehicles Personal Nomenamen Nomenam Nomenam
P
ET
les sessions d ...
ns generals
òrgans de gov
lics municipal sius ... ó d’error mate gulació dels p 11) ...
’Alcaldia
ons de crèdit prohibició de la
s pesants en d
nts
ment funcionar ments concurso
PA
TA
del mes d’octu ...
vern
s per a l’any 2 ... erial en l’art. preus públics m
...
2010 ... a circulació de determinades
ris de carrera . os ...
10d’octubr
AL
A
ubre de ... 4
2011 i ... 4 5è. I 5.1 municipals
... 4
... 4 e
vies. .... 4
... 4 ... 4
COMISSIÓ DE GOVERN
Acords
Acord adoptat per la Comissió de Govern en la sessió celebrada el dia 22 d’octubre de 2010.
ACORD DECISORI
ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA
COMISSIONS DEL CONSELL PLENARI
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de setembre de 2010 i aprovada el 19 d’octubre de 2010.
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de setembre de 2010, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Immaculada Moraleda i Pérez, Carmen Andrés i Añón, Roger Pallarols i Taylor, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Xavier Mulleras Vinzia, Immaculada Mayol i Beltran, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnic lletrada Sra. Cristina Mas Salse, que certifica.
També hi són presents la Sra. i els Srs.: Ricard Martinez i Monteagudo, Francina Vila Valls, Jordi Martí Grau, Pere Alcober i Solanas, Víctor Gimeno i Sanjuan, Manel Vila i Motlló, Daniel de Torres Barderi.
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, i l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos.
S’obre la sessió a les 9.38 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, escomuniquen
les resolucions següents:
1. Districte de Sants-Montjuïc
Del Gerent Municipal, de 8 de setembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per la gestió i dinamització Espai joves 12@16, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 231.943,44 euros.
2. Del Gerent Municipal, de 20 de juliol de 2010, que adjudica definitivament a Fundación Igenus el contracte relatiu a la gestió del centre d’informació i recursos per a les dones, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 481.769,43 euros.
3. Del Gerent Municipal, de 2 de setembre de 2010, que adjudica definitivament a QSL Serveis Culturals, SL el contracte de la gestió del Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ), per als exercicis 2010-2012, i per un import de 592.873,80 euros.
4. Districte de Sants-Montjuïc
Del Gerent Municipal, de 30 de juliol de 2010, que adjudica definitivament a Calaix de Cultura, SL el contracte relatiu a la gestió i dinamització del Centre Cívic El Sortidor, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 253.743,84 euros.
5. Districte d’Horta-Guinardó
en la modalitat de concessió dels serveis que es prestaran als casals infantils Guinardó, La Torre i Teixonera, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 419.791,59 euros.
6. Districte d’Horta-Guinardó
Del Gerent Municipal, de 30 d’agost de 2010, que adjudica definitivament a Varinva Serveis i Projectes, SL el contracte de la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió dels serveis que es prestaran a les ludoteques Arimel i el Galliner, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 307.999,12 euros.
7. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 14 de juny de 2010, que adjudica definitivament a Iniciatives i Programes, SL el contracte relatiu al funcionament de la sala de lectura Trinitat Vella, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 35.865,87 euros.
8. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 14 de juny de 2010, que adjudica definitivament a Entorn, SCCL el contracte relatiu al servei de lleure infantil franja Besòs, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 189.900,17 euros.
9. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 16 de juny de 2010, que adjudica definitivament a Fundació Privada TriniJove el contracte per al funcionament de la sala de lectura/aula tecnologies Baró V, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 34.096,93 euros.
10. Districte de Sant Martí
Del Gerent Municipal, de 13 de juliol de 2010, que adjudica definitivament a Unió Esportiva Vila Olímpica el contracte per a la gestió i explotació del complex esportiu municipal Clot de la Mel, per un cànon fix anual de 2.000 euros, i un cànon variable d’un 1% dels ingressos nets de l’explotació.
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. Inici de curs escolar (2010-2011) a la ciutat de Barcelona.
La Sra. Ballarín exposa que l’inici del curs escolar va tenir lloc el 7 de setembre pel que fa als ensenyaments d’educació infantil, ESO, règim especial i ensenyaments professionals excepte els graus superiors, les escoles oficials d’idiomes i les d’adults, que van començar el dia 14, i les escoles bressol municipals, que van començar el dia 15. Indica que l’inici de curs s’ha dut a terme amb absoluta normalitat i que, igual que l’any anterior, s’ha donat un nombre rècord d’infants i joves matriculats, cosa que respon al creixement d’aquesta població a la ciutat, a la universalització de l’educació de 3 a 6 anys, a l’augment d’estudiants d’ensenyaments postobligatoris i a l’extensió progressiva de l’educació de 0 a 3 anys. Destaca que s’està formant la generació més preparada de la història de la ciutat i que, entre els anys 2005 i 2010, el nombre d’alumnes en els ensenyaments de règim general ha augmentat en 12.000. Posa de relleu que continuen treballant per transformar l’educació envers més quotes d’equitat i qualitat.
imatge personal a l’Institut Mare de Déu de la Mercè i cures auxiliars d’infermeria a Sant Josep de Calassanç. Informa també que el centre Oriol Martorell, a més dels estudis de primària i secundària que ja duia a terme, cursa enguany el batxillerat artístic, complementant l’oferta del cicle educatiu. Assenyala que la normalitat amb què s’ha iniciat el curs ve donada per la intensa activitat de molta gent que ha estat treballant durant l’estiu per dignificar i millorar els centres de Barcelona. Esmenta que s’han dut a terme 52 actuacions importants en els diferents districtes de la ciutat, entre les quals, 13 noves construccions i 39 grans actuacions de manteniment, adequació i millora que han comptat amb una inversió de més de 43 milions d’euros.
Pel que fa a nous programes i projectes destaca, en primer lloc, el nou calendari escolar, que fixa una setmana abans l’inici del curs –fet que diu que ha suposat avançar l’assignació de professors de les plantilles al mes de juliol i un esforç de planificació que agraeix a tot el professorat. En segon lloc, la nova aturada per vacances durant el segon trimestre del curs, que tindrà lloc a Barcelona del 7 a l’11 de març amb el nom de «setmana blanca» i que assegura que racionalitza el calendari escolar per a una millor educació dels infants. En aquest sentit, anuncia que el Departament d’Educació ha previst atorgar ajuts a les AMPA per a l’organització d’activitats durant aquest nou període de vacances, la demanda dels quals podrà tenir lloc de l’1 al 29 d’octubre. En tercer lloc, posa de relleu el nou Projecte eduCAT1x1, el qual diu que estableix les bases de renovació pedagògica del segle XXI. Explica que aquest projecte es va iniciar el curs passat i que enguany rep un nou impuls a secundària amb la participació de 93 centres educatius –32 de públics i 61 de concertats– que conformen el 45% de tots els centres d’ESO de Barcelona; i gairebé 11.500 alumnes, el 22% del total de l’alumnat de secundària de la ciutat. Afegeix que aquest projecte s’ha estès a les escoles d’educació primària amb una prova pilot instaurada a 12 centres de Catalunya, 6 dels quals es troben a Barcelona. Puntualitza que aquest augment de la participació en el programa ve acompanyat de la implantació de 12.100 ordinadors a les escoles de Barcelona i les millores en connectivitat, pissarres digitals, formació de docents i els continguts digitals duts a terme per 39 editorials que han apostat per aquest nou sistema i 79 centres que ja han sol·licitat aquests continguts digitals, l’adquisició dels quals explica que està subvencionada en 314.000 euros –d’un total de 440.000– pel Departament d’Educació i que la resta va a càrrec de les famílies. Apunta també que els lots de llibres tenen un cost que oscil·la entre els 30 i els 101 euros i que el Departament d’Educació en subvenciona 30. Puntualitza que cada escola tria el lot que vol, que el 50% de les escoles han escollit el lot de 30 euros i que, consegüentment, el cost ha quedat sufragat al 100% pel Departament i no ha suposat cap inversió per part de les famílies, fet que assenyala que és un pas importat envers la gratuïtat dels llibres de text.
El Sr. Ardanuy agraeix la presentació de l’informe i el treball dels professionals que l’han realitzat. Pel que fa al seu contingut, no està d’acord que aquesta generació estigui més ben preparada. Pensa que possiblement fa uns anys era així, però que actualment les dades indiquen que cal prudència abans de proclamar afirmacions com aquesta, atesa la important taxa existent d’abandonament dels estudis. Malgrat que el 83,2% d’alumnes superin l’ESO, es pregunta en quin nivell el superen i què passa després, i és per això que insisteix en la prudència a l’hora d’efectuar determinades afirmacions. Quant a les infraestructures escolars, vol saber per quin motiu s’ha reduït la inversió en comparació amb la de l’any passat, que va ser de 68 milions d’euros respecte als 43 d’enguany. Mostra la seva preocupació per l’evolució dels nous equipaments escolars i, en aquest sentit, pregunta quants nous centres es construiran enguany i quina inversió representaran per part de la Generalitat i de l’Ajuntament. Així mateix, vol conèixer quin és el futur immediat dels centres que es troben en mòduls prefabricats, alguns dels quals diu que estaven pensats per una durada d’un curs i que en porten tres de consecutius, o fins i tot quatre, en alguns casos. Pregunta quines millores s’hi preveu efectuar, atès que assegura que n’hi ha uns quants que es troben en situacions lamentables.
Quant a les 200 places de plans d’ocupació reflectides a l’informe, pregunta quines funcions tindran, quina durada tindran els contractes i la coordinació que es duu a terme des de l’Institut Municipal d’Educació en aquest sentit. D’altra banda, demana que s’efectuï un balanç més exhaustiu sobre el Pla d’equipaments escolars 2008-2011 per tal de conèixer la situació de la inversió, els equipaments previstos, etc. Pel que fa a la formació professional, malgrat l’augment de places, demana que s’adapti millor l’oferta a la demanda i que s’escoltin més el mercat de treball per tal d’adequar correctament les línies i les places de formació professional a les necessitats reals del mercat laboral. Està d’acord que l’èxit escolar és prioritari, però creu que no es pot assolir sense multiplicar les places de programes com ara els PQPI, els quals considera que en aquests moments no poden donar resposta a la demanda. Vol conèixer quin és el cost que l’Ajuntament preveu invertir en ajuts per donar cobertura i suport a les famílies durant la setmana de vacances del segon trimestre del curs, quines accions es duran a terme i amb quina participació comptarà Barcelona dels 800.000 euros que la Generalitat de Catalunya té previst invertir en compensar les dificultats d’adaptació al nou calendari escolar.
Entén que s’ha assignat un tècnic per a cada districte amb l’objectiu de desplegar els projectes educatius prioritaris de la ciutat; tanmateix, opina que aquest desplegament ha d’anar acompanyat del suport de les unitats essencials i que, per tant, no es pot reduir ni una sola plaça de treball del sector educatiu. Es queixa que, contràriament, hi ha hagut reducció de contractes i trasllats de professionals d’unes unitats a unes altres. I és en aquest sentit que vol saber si el Departament d’Educació ha deixat d’invertir recursos en determinades accions. Diu que l’informe no reflecteix si s’han generat novetats relacionades amb les escoles d’adults; que tampoc es fa esment de la inclusió –a la qual es feia referència en tots els altres informes, indicant els recursos que s’hi destinaven– i que tampoc s’anomena el suport al coneixement de llengües estrangeres. Conclou dient que aquests tres àmbits eren prioritaris per al govern i vol saber si ho continuen essent.
Insisteix en el retard de la construcció d’escoles bressol i denuncia el rebuig del govern quant a acceptar una altra via de finançament per donar cobertura a les 5.300 famílies que s’han quedat sense plaça. Opina que es tracta d’un fracàs absolut.
Pel que fa al Pla d’equipaments escolars, diu que tampoc evoluciona segons les previsions i posa de relleu que vuit CEIP de Barcelona –uns set-cents alumnes– inicien el curs en mòduls prefabricats. Es queixa de les conseqüències que aquest fet comporta i del grau d’incompliment d’aquest Pla. Així mateix, es queixa del cost que suposa per a les famílies l’inici de curs amb la compra dels llibres i diu que l’Ajuntament no ajuda prou a cobrir aquesta despesa. Afirma que la Generalitat ha reduït la seva aportació per a la compra dels llibres i que, consegüentment, hi ha una càrrega addicional per a les famílies, les quals diu que només es beneficien d’un ajut de 100 euros en relació amb els 300 euros que els costen de mitjana els llibres. En aquest sentit opina que, donada la situació de crisi existent, no es dóna resposta a les necessitats familiars en relació amb l’inici del curs escolar. Assegura que amb els ordinadors passa el mateix, que només se subvencionen 150 euros del cost de l’ordinador en els centres públics i que en els concertats l’ajut és inexistent.
Pel que fa a la setmana blanca creu que costarà d’entre 90 i 110 euros a les famílies i que les colònies costaran entre 250 i 350 euros, raó per la qual vol saber quina reducció d’aquest cost suposarà per a les famílies els 800.000 euros procedents de la Generalitat, tenint en compte que, segons els estudis de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), aquests diners només cobriran entre el 5% i el 10% d’aquest cost. Afirma que el contingut del nivell educatiu és molt baix, per bé que la Sra. Ballarín faci una lectura positiva quant al nombre d’alumnes que aproven l’ESO. Diu que cal combatre amb molta més intensitat el fracàs escolar i que cal ser realistes en relació amb els informes d’avaluació de nivells de continguts. Conclou demanant que s’emfatitzin i s’enforteixin aquestes qüestions, juntament amb el nivell de comprensió lectora –que considera fonamental per assimilar els continguts educatius– i l’abandonament dels estudis.
El Sr. Florensa també agraeix l’informe, el qual diu que és una radiografia de l’inici de curs a la ciutat i que conté elements positius i d’altres que no ho són tant. Pel que fa als positius, destaca que comparteix la creació de la xarxa de noves escoles bressol municipals, el fet que s’inaugurin nous centres escolars –com ara el Congrés-Indians–, els programes que tenen per objectiu garantir els dèficits encara existents front al fracàs escolar o l’abandonament dels estudis i la creació del programa «Èxit», el Projecte eduCAT1x1 i els centres 3-18, els quals també considera que són un model a seguir.
d’ajuts per a les AMPA, acció que recorda que el seu grup va sol·licitar que es fes efectiva. Quant a l’augment dels recursos humans en deu districtes, vol saber quines funcions realitzaran els tècnics que s’incorporen i qui les duia a terme abans de la seva incorporació.
La Sra. Ballarín agraeix les intervencions i assegura que l’aposta per l’educació, tant a Barcelona com a la resta del país, en aquests moments està fora de dubtes, tenint en compte la inversió econòmica de l’Ajuntament durant aquest mandat, la gestió del CEB i l’aparició de la primera Llei d’educació de Catalunya, consensuada per tres grups parlamentaris i per quatre en gairebé tots els temes. Creu que aquest conjunt d’esdeveniments han donat un gran impuls a l’educació i que, malgrat no trobar-se on els agradaria que estigués, en comptes de queixar-se, han ofert solucions per a la millora de la situació. Opina que afirmar que es troben davant de la generació més formada de la història i, alhora, que cal continuar millorant, no són arguments incompatibles. Explica que estan treballant per assolir aquestes millores amb els plans d’autonomia dels centres, amb tots els programes que s’han creat i, sobretot, amb tot allò que possibilita la Llei d’educació de Catalunya, com ara les proves de sisè de primària i de quart d’ESO, les quals considera que són un magnífic instrument per avaluar el nivell d’estudis respecte a la globalitat i per conèixer com anar millorant. Especifica que aquest és l’instrument que utilitzen tots els països moderns per millorar de manera progressiva l’educació.
Pel que fa a les inversions en construcció i reforma, comunica que presentaran un informe. Afirma que l’Ajuntament està complint al 100% allò amb què es va comprometre i que la Generalitat també està fent un gran esforç, per bé que la situació econòmica no els ha permès avançar a la velocitat que els hagués agradat fer-ho. Assenyala que els centres que estan en mòduls provisionals només conformen el 0,4% del total de l’alumnat de Barcelona i que, malgrat no estar al 0%, es troben en el termini que es van marcar de construcció dels tres nous centres que reemplaçaran aquests mòduls. Quant al cost de l’inici de curs, recorda que continuen havent ajuts a la reutilització dels llibres de text. Tanmateix, argumenta que el futur i la gratuïtat estan vinculats al Projecte eduCAT1x1. Explica que, normalment, per a un curs d’ESO el cost de tot el material escolar oscil·la entre els 400 i els 500 euros i que, quan aquest Projecte estigui universalitzat, el cost serà de 150 euros, el primer any, per a l’ordinador –que queda per al nen– i que, posteriorment, podria ser de zero euros la resta d’anys si es decideix optar per una única editorial, atès que el cost és de 30 euros quan el material prové de la mateixa editorial i de 50 o 60 euros quan prové de diferents editorials. Recorda que els primers 30 euros són gratuïts per a les famílies. Agraeix l’esforç de les editorials, les quals diu que a priori no estaven gaire satisfetes d’aquest canvi, però que progressivament s’hi han sumat. Opina que es tracta d’una evolució que permet canviar les bases pedagògiques del país; que els nois i les noies són els nadius digitals; que el seu llenguatge és el dels sistemes de tecnologia de la informació i la comunicació, i que els mestres tenen l’oportunitat de fer un salt important per connectar amb els nens. Creu que, per bé que puguin tenir petites discussions relacionades amb els ajuts, o d’altres qüestions, té lloc una renovació pedagògica, acompanyada de la gratuïtat, que estableix unes bases ambicioses per a la millora de l’educació.
Pel que fa a la diferència de dates d’inici del curs escolar, raona que enguany, i l’any que ve, han fixat l’inici de curs de les escoles bressol el dia 15 perquè la primera setmana de setembre totes les escoles noves que es van obrint no tenen prou temps per planificar el curs. Argumenta que quan totes les escoles bressol estiguin en funcionament serà més fàcil avançar el calendari d’obertura. Recorda que en obrir una escola bressol, abans de l’inici del curs, cal entrevistar les 81 o les 119 famílies dels nens, fet que no és possible dur a terme en una setmana i que, per aquest motiu, després de parlar amb els sindicats i amb la direcció dels centres, van acordar donar aquests dies de marge per tal de poder comptar amb una informació més qualitativa dels nens i nenes.
aquesta reducció afectarà les previsions de construcció. Es queixa que no se li ha donat resposta a quants nous centres escolars es construiran enguany a Barcelona, resposta que creu que podria tranquil·litzar les famílies que es troben a l’espera d’una plaça. Així mateix, es queixa que tampoc li han contestat la pregunta referent als plans d’ocupació, raó per la qual diu que la formularà per escrit. Pel que fa als alumnes que es troben cursant els estudis en mòduls provisionals, demana a la senyora Ballarín que li digui, a banda que representen el 0,4% del total, quin percentatge representen en relació amb els CEIP de la ciutat i quants alumnes són en xifres absolutes. Afegeix que representen set o vuit centres i que l’afectació és important perquè alguns d’ells fa quatre anys que esperen els centres nous. Per aquest motiu, demana que aquest tema es tracti amb delicadesa i serietat. Conclou recordant que no se li ha dit res respecte a la inclusió, ni respecte a l’estudi de les llengües estrangeres.
La Sra. Esteller es queixa que la Sra. Ballarín no ha respost a la majoria de les preguntes que el PP li ha formulat i mostra la seva sorpresa davant de la xifra global que ha donat en relació amb els alumnes que es troben en mòduls provisionals. Calcula que es tracta d’uns 735 nens i critica que aquest nombre sigui considerat com poc important. Diu a la Sra. Ballarín que la seva responsabilitat és que no n’hi hagi cap, estudiant en mòduls provisionals, i que les inversions s’usin correctament, atès que anomena que el CEIP Fluvià es troba en aquesta situació des del 2007 i el Sant Martí des del 2008, per exemple. Li diu també que, si vol, li pot fer arribar el llistat del grau de compliment de l’execució d’aquests centres i que no s’amagui darrere les xifres per no reconèixer l’endarreriment de la seva construcció.
Quant al cost de l’inici de curs, confirma que els nens es beneficien dels ajuts existents, amb tot, afirma que la Generalitat ha reduït la seva aportació per a la compra de llibres en 5 milions d’euros. Vol saber, per tant, quantes famílies es beneficien d’aquests ajuts. Es queixa que es tracta de 105 euros, els quals no cobreixen ni la meitat del cost total dels llibres. Quant a la connexió dels ordinadors, assegura que dels més de 300 euros que costa, només se’n financen la meitat i que l’altra meitat va a càrrec de les famílies. Insisteix que les escoles concertades queden excloses d’aquest programa i, consegüentment, no reben ajuts per a les infraestructures de connexió ni per l’equipament de les aules, fet que diu que carrega sobre els pares un cost addicional de material. Pel que fa al compliment del Pla d’escoles bressol, repeteix que queden 32 escoles pendents, 28 de les quals encara no s’han començat a construir, i vol saber si almenys s’han licitat. Recorda que la durada de la construcció és de dos anys aproximadament, per la qual cosa creu que no estaran finalitzades el 2011. Pregunta quants diners representaran per a cada família els 800.000 euros provinents de la Generalitat. Conclou que hi ha grans interrogants pendents de resposta i espera que se’ls en faciliti més informació.
El Sr. Florensa assenyala que no se’ls ha donat resposta pel que fa a les funcions del nou personal que s’incorpora als districtes i sobre els efectes que comportarà la disminució de pressupost destinat a reformes dels centre educatius.
que el proper curs es pugui iniciar al nou edifici; que l’escola Mediterrània, malgrat que el projecte també està començat, està pendent de la replanificació de la zona, i que l’escola Maquinista està pendent del solar, atès que el que s’havia assignat està en situació de contenciós administratiu. Conclou que les obres es continuen desenvolupant atenent la previsió.
Es dóna per tractat.
2. Barcelona sona. Suport a festivals i a la música en viu.
El Sr. Martí i Grau exposa que aquest informe pretén repassar la situació dels festivals i de la música en viu de Barcelona i, particularment, les accions que emprèn l’Ajuntament per donar suport a aquest àmbit. Destaca que, en aquest moment, la música en viu té una importància cabdal atesa la transformació de tots els models de producció i difusió musical, en haver reduït molt la presència del disc arran de les noves tecnologies. Assegura que tots aquests fets fan que la música en viu, els concerts, els festivals, etc., esdevinguin rellevants en el sistema de difusió actual. Creu que es tracta d’un àmbit que gaudeix d’una bona situació, actualment, a Barcelona. Argumenta que, des del punt de vista quantitatiu, tal com reflecteix l’informe, creix el nombre de festivals, grans auditoris, música en viu en sales i clubs i que els percentatges d’ocupació són alts. Quant als festivals, afegeix que Barcelona disposa d’una de les plataformes més internacionals de què pot disposar en l’àmbit cultural. Assenyala que des del punt de vista qualitatiu és més difícil donar dades objectives, però que considera que existeix un ampli consens en el món de la crítica que titlla de molt alta la situació de la música en viu i la creativitat musical de Barcelona. Posa de relleu que l’èxit d’aquest àmbit rau en el model público-privat, atès que la cooperació entre la iniciativa privada i les polítiques públiques és present en qualsevol esdeveniment, tant si es tracta d’una iniciativa pública –en comptar amb la participació d’agents privats– com si és una iniciativa privada –en rebre suport públic.
Pel que fa als festivals, esmenta que la ciutat compta amb alguns esdeveniments que són referència en l’àmbit internacional, com ara el Sonar, el Primavera Sound o el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, i que, alhora, existeix un teixit de petits festivals, de dimensions més locals, que permet comptar amb una amplíssima cartellera. Manifesta que els més de set-cents mil usuaris que han gaudit de tots aquests festivals són mostra del seu èxit progressiu, de la seva capacitat de projecció i del seu bon funcionament com a plataforma creativa. Fa palès que l’Ajuntament dóna suport als festivals des de fa anys i que el 2009 hi va aportar 630.000 euros. A banda del suport econòmic, destaca també altres formes de suport als festivals, com ara la nit de Montjuïc; l’atenció a les necessitats infraestructurals i logístiques; i el BAM (Barcelona Acció Musical), el qual diu que destaquen molts dels directors de festivals de músiques independents i que fa divuit anys va marcar un camí que d’altres han seguit. Insisteix, doncs, en la bona sintonia i l’amplíssima col·laboració –en molts casos molt estreta– existent des de l’àmbit municipal i assegura que els millors indicadors d’èxit són, d’una banda, l’augment de públic i, de l’altra, la progressiva internacionalització, exemple de la qual diu que és el Sonar Chicago que se celebra als Estats Units.
Posa de relleu també les fàbriques de creació, especialment la de Fabra i Coats, la qual explica que comptarà amb una colla de bucs d’assaig i tot un programa de suport a la música en viu complementat per la instal·lació de l’escola superior a Can Fabra, el Taller de Músics –de música moderna i jazz–, per tal que la creativitat i la bona salut de la música en viu no s’aturin i continuïn creixent. Fa referència també als tres espais institucionals de la ciutat: Palau, Auditori i Liceu, els quals diu que marquen les polítiques públiques i que, alhora, són utilitzats en percentatges molt elevats per la iniciativa privada. Indica que aquests espais es troben actualment al 76% d’ocupació, xifra que creu que es troba per sobre de tots els altres equipaments culturals perquè en tots tres casos s’actua com cal i perquè es tracta d’equipaments on, a més de les seves pròpies programacions i temporades, s’han sabut establir estratègies de cooperació amb el sector privat, amb els promotors internacionals, etc. Destaca, d’una banda, els 1,2 milions d’espectadors d’aquests equipaments i, de l’altra, com elements artístics, la incorporació del nou director de l’OBC –el senyor Pablo González– i la capacitat de l’equip que dirigeix actualment el Palau de la Música per endegar un programa cultural per a aquest equipament, el qual afirma que ha estat un dels que ha ofert més programació musical durant aquest estiu, s’ha obert a molts altres estils que fins avui el Palau no oferia i ha comptat amb un gran èxit de públics la primera temporada. Per acabar, destaca l’actuació de la Banda Municipal, la qual titlla d’altíssima qualitat, en un espectacle de la companyia de Cesc Gelabert que s’està duent a terme al Teatre Lliure i que recomana a tothom.
El Sr. Ciurana agraeix la presentació d’aquest informe. Opina que darrerament l’Àrea de Cultura fa revisions periòdiques sobre diferents temes per expressar el balanç d’una actuació que sempre és molt positiva, i que el seu grup intentarà objectivar. Reconeix que aquest informe demostra la vitalitat del sector, això no obstant, exposa que caldria veure si l’atribució dels mèrits s’ha d’adjudicar al suport de l’Ajuntament o bé a la gent implicada en el sector i al públic que hi respon. Posa de manifest que els comentaris que rep el seu grup per part dels promotors dels festivals i concerts que es duen a terme a la ciutat, són positius pel que fa a la seva feina, als festivals i als concerts, però no ho són tant en relació amb l’actitud de l’Ajuntament. Amb tot, pensa que aquest fet pot obeir a interessos purament egoistes de voler sempre rebre més suport i més reconeixement del que es rep, per bé que insisteix que són els comentaris que han percebut.
Pel que fa a la inversió de 631.000 euros de suport als concerts i festivals, assenyala que hom ignora si és una quantitat molt elevada o tot el contrari, creu que si es relaciona amb la repercussió social, és poc; tanmateix, opina que l’objectiu de l’Ajuntament no és subvencionar allò que ja funciona. Planteja si el suport públic està ben formalitzat i avaluat, és a dir, fins a quin punt l’Ajuntament a d’atorgar una subvenció directa per a la celebració d’un festival que genera beneficis econòmics, o bé si seria més escaient vincular la subvenció al risc de l’aposta de programació o, fins i tot, al risc dels resultats econòmics; atès que creu que si existeix una aportació pública que genera beneficis, no només per a la ciutat, sinó per als promotors del festival o concert, caldria trobar una fórmula per mesurar el suport adequat.
agrupen els músics professionals, els quals diu que coneixen més bé la realitat i les necessitats dels que es volen iniciar en el món de la música.
Esmenta també el Liceu, el Palau i l’Auditori, els quals creu que es troben en el bon camí. Amb tot, creu que cal seguir de prop el Liceu per tal d’evitar que perdi el seu prestigi internacional i la seva potència cultural, atès que assegura que travessa moments difícils en referència amb la gestió, el personal, la programació, etc. Finalitza agraint de nou l’informe, però diu que cal continuar treballant en aquesta línia i que cal objectivar l’èxit que s’atribueix a l’actuació municipal.
La Sra. Esteller també agraeix la presentació de l’informe i en fa una valoració positiva, atès que considera que els festivals i la música en viu són peces clau dins l’oferta cultural de la ciutat, que ofereixen projecció i internacionalització a la cultura de la ciutat. Opina que aquest sector compta amb una bona acollida per part del públic, per bé que considera que bàsicament és fruit de la iniciativa del gran nombre de promotors i productors que desenvolupen projectes en aquest sentit i els quals creu que sovint tenen dificultats per tirar-los endavant tot i l’ajut que reben per part de l’Ajuntament. Pensa que cal millorar el suport que se’ls atorga i que és necessari derivar vers una modalitat de cofinançament público-privat. Diu que no tot s’ha de resoldre atorgant subvencions, que cal seleccionar i avaluar els continguts, i que si existeix un retorn per a la ciutat i un benefici, la subvenció no és la millor solució i ha d’anar més adreçada als productes emergents degudament controlats, avaluats i que generin un retorn. Opina que el finançament està directament vinculat, per exemple, amb els locals que encara no poden oferir música en viu perquè no estan en condicions de complir la normativa vigent i en aquests casos creu, efectivament, que haurien de rebre més suport per part de l’Ajuntament. En relació amb les xifres d’espectadors, assenyala que són bones i demana si es coneix l’impacte econòmic d’aquest tipus de projecció i si està quantificada la repercussió que té per a la ciutat en termes de retorn. Conclou encoratjant l’Ajuntament a continuar treballant per oferir més suport a l’activitat privada.
El Sr. Florensa agraeix l’informe, el qual creu que fa una bona anàlisi de la situació dels festivals i de la música en viu de la ciutat i que reflecteix tant l’aposta de l’Ajuntament en aquest sector, com la bona salut del sector i de l’organització d’aquests festivals. Celebra que Barcelona compti amb aquesta bona salut quant als concerts, festivals i música en viu, com una de les seves expressions culturals que dóna un valor afegit a la ciutat i li atorga projecció internacional en l’àmbit de la música. Així mateix, opina que es tracta d’un element que reforça la marca de Barcelona i que li dóna prestigi i continuïtat en complementar l’oferta cultural de la ciutat. Considera que és important que l’Ajuntament promogui aquesta expressió cultural, tant per l’activitat cultural com per la cohesió social que genera. Manifesta la seva satisfacció en relació amb el nombre creixent de participants i assistents dels festivals, dels concerts i dels esdeveniments que tenen lloc en els grans equipaments culturals com ara el Liceu. Creu que cal treballar per consolidar i augmentar aquest èxit. Posa de relleu la importància de donar suport, no només als grans festivals i a les grans sales, sinó també als espais més reduïts, com ara els bars musicals que encara tenen dificultats per oferir música en viu i, sobretot, a la creació i foment de nous grups emergents que comencen la seva trajectòria però que esdevindran el futur musical de la ciutat. Insisteix que quan hom parla de grans festivals, parla de grups musicals molt consolidats, però que és important oferir suport als nous músics, sobretot als que són de la ciutat i als que composen música en llengua catalana, per tal d’oferir-los les plataformes per donar-se a conèixer i poder continuar avançant.
El Sr. Martí i Grau vol fer palès que no creu que, en la seva primera intervenció, en cap moment hagi manifestat ni donat a entendre que l’èxit del qual gaudeix el sector es degui únicament a l’Ajuntament de Barcelona, fet que creu que seria absolutament presumptuós. Aclareix que el sector és potent, que lògicament el mèrit principal ha de recaure en les persones, les institucions i les empreses que el configuren. Amb tot, afirma que durant tres dècades, i sobretot els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona hi ha tingut un paper actiu al costat d’altres institucions públiques. És en aquest sentit que considera adient assenyalar allò que han fet, en aquesta Comissió, per bé que també diu que segur que encara haurien pogut fer més. Apunta que quan hi ha una cooperació, pública o privada, en un sector, el suport econòmic és fonamental i, sobretot, ho són les polítiques que s’apliquen per atorgar-lo i distribuir-lo. Explica que, quant a les sales de música en viu, van considerar que la inversió era fonamental, atès que l’activitat ja estava garantida, i que el problema que tenien molts propietaris de sales de la ciutat per adequar-se a la normativa és que no tenien la capacitat econòmica, ni les sales generaven suficients beneficis, per dur a terme la reforma, i que és aquí on l’Ajuntament va abocar un nombre significatiu de recursos. Nega que el govern creés el problema i recorda al Sr. Ciurana que la normativa municipal va ser aprovada per tots els grups al Parlament de Catalunya fa molts anys, que es tractava d’una llei que castigava més la música en viu que la música enllaunada i que, posteriorment, van aconseguir fer un estudi jurídic i modificar-la, fet que permet actualment que locals com el London Bar puguin oferir música en viu. Així mateix, esmenta que aquest local tenia, a més, un problema d’insonorització que les polítiques d’ajuts han col·laborat a resoldre i que les obres ja estan finalitzades o a punt de finalitzar; de manera que aquesta temporada el London Bar reiniciarà la seva activitat. Consegüentment, opina que el suport econòmic s’ha analitzat correctament.
Nega que cap festival generi beneficis econòmics. Explica que tots els festivals de música els envien la seva documentació i els seus balanços i que la Llei pública de subvencions impedeix a l’Administració atorgar ajuts a qualsevol activitat que generi beneficis econòmics. Diferencia aquest fet de les empreses que organitzen els festivals i que en algun moment generen beneficis i indica que la normativa preveu separar la unitat específica d’activitat i que els comptes d’explotació i balanços han de ser específics de l’activitat, no de l’empresa en el seu conjunt. Assegura que tots els festivals tenen la necessitat de finançament públic, això no obstant, puntualitza que és una de les activitats en què el percentatge de finançament públic és menor i que, sumant tots els ajuts públics, no arriben al 10% de moviment econòmic que generen, xifra que situa molt per sota de la mitjana d’allò que succeeix en moltes altres activitats culturals. Nega que es tracti d’activitats lucratives, amb tot, explica que hi havia alguns festivals –desapareguts arran de la crisi– que més que festivals eren l’aglutinació d’un conjunt de caps de cartell amb un títol i que segurament generaven beneficis, però que quan els han deixat de generar s’han deixat de fer i que mai no van rebre suport públic per part de l’Ajuntament.
En relació amb tenir en compte les entitats que agrupen els músics, comunica que totes les fàbriques de creació estan gestionades per associacions de creadors dels diferents gremis i, consegüentment, deixa palesa la seva voluntat de cooperació, que assegura que també es dóna amb l’associació de sales i concerts de música en viu, amb els festivals i amb les iniciatives privades. Conclou que, malgrat que si es pregunta a un promotor de qualsevol activitat sempre voldrà rebre més ajuts, més suport i més proximitat, el sector i les polítiques públiques que hi intervenen funcionen, el sector dóna projecció internacional a la creació barcelonina i que aquest funcionament ha servit també per consolidar una nòmina de músics locals que no es veia des de fa anys i que actualment es troben en un lloc destacat, tant en l’àmbit musical local com en l’internacional. Convida els presents a assistir al BAM i a les festes de la Mercè, la música dels quals explica que està programada per un dels principals crítics de la ciutat i que hom podrà escoltar el bo i millor de la ciutat i també d’allò que passa en l’àmbit internacional.
i demana que aquest espai, o d’altres similars, tinguin una major presència en la programació dels festivals d’estiu.
La Sra. Esteller exposa que el PP emfatitza la promoció d’aquells espais que organitzen esdeveniments de música en viu, els quals pensa que en determinats moments han de rebre més suport, sobretot els que encara no poden dur a terme la seva activitat. Com el Sr. Ciurana, opina que el Grec requereix una oferta amb més projecció internacional i recorda que el seu grup ha presentat iniciatives en aquest sentit. Creu que aquesta qüestió és fruit d’un altre debat i que es tracta d’una assignatura pendent.
El Sr. Florensa recorda la seva pregunta pel que fa a la implantació del programa «+ a prop» als dos districtes esmentats anteriorment.
El Sr. Martí i Grau fa referència al Grec per dir que l’ultima edició d’aquest festival va batre el rècord de xifra de vendes, inclosos els concerts i tota l’activitat musical, i que l’acord amb els festivals internacionals d’Avinyó, Atenes i Istanbul, el situa actualment en el lloc més elevat des del punt de vista internacional. Afirma que no s’havien dut a terme coproduccions internacionals fins aquesta darrera etapa i que el festival gaudeix d’una gran salut, per bé que bàsicament està situat en el terreny de les arts escèniques, la dansa, el teatre i el circ, i no tant en l’activitat musical, que no és el seu objectiu principal; raó per la qual argumenta que no consta en aquest informe. Afirma que sempre estarà d’acord amb qui defensi que són necessaris més recursos en l’àmbit cultural i diu a la Sra. Esteller que celebra sentir-li dir a ella, atès que sempre havia defensat un model més lliberal que més aviat els reduïa en relació amb l’Estat. Assegura que la cultura és una dimensió fonamental, que l’Ajuntament fa tot el possible per donar-li suport i que actualment està per sobre del 5%, xifra que assenyala que representa la mitjana europea que hi destinen els ajuntaments. Pel que fa al programa «+ a prop», confirma la seva importància i esmenta que és la base del treball musical i de la coordinació amb els centres cívics. Comunica que tenen la voluntat d’anar-lo estenent i que procuraran resoldre aquesta absència que té lloc en alguns districtes.
Es dóna per tractat.
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal ERC:
3. Que comparegui el/la responsable municipal d’esports per donar compte dels darrers processos d’adjudicació de la gestió i explotació de Complexos Esportius Municipals i altres instal·lacions esportives.
El Sr. Alcober exposa que les adjudicacions fetes entre el 2009 i el 2010 han estat objecte d’11 concursos basats en la Llei de contractes del sector públic i que poden ser de caràcter obert, negociat en consulta i negociat per exclusivitat. Explica que d’aquests 11 concursos, 6 han estat amb caràcter obert, 3 negociats en consulta i 2 negociats per exclusivitat. Puntualitza també que tots han passat pel Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports on, amb la presència de tots els grups, s’han donat totes les explicacions corresponents als expedients.
va ser un procés negociat amb un únic adjudicatari i es va adjudicar el 25 de març de 2010 a Agrupació Atlètica Catalunya; el camp municipal de beisbol Carlos Pérez de Rozas es va adjudicar, per procés negociat amb tres empreses, a la Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol, amb acord amb la Federació Catalana de Beisbol i Softbol; el centre municipal de Sant Andreu es va adjudicar l’11 de juny de 2010, amb caràcter obert, al Club Natació Sant Andreu, única proposta presentada; el centre municipal Mar Bella, negociat per exclusivitat, s’adjudicà el 2 d’agost de 2010 al Consell de l’Esport Escolar de Barcelona; el Velòdrom d’Horta, negociat per exclusivitat, s’adjudicà la mateixa data a la Federació Catalana de Ciclisme. Finalitza l’enumeració comunicant que en aquest moment està en tràmit l’adjudicació del Centre Esportiu Municipal Maresme, a la qual s’han presentat quatre empreses: Llop Esport, Lleuresport, Investia Grup i Set-Deu.
El Sr. Gimeno, gerent del Districte de Sant Martí, exposa que després de constituir-se la mesa, el 19 de març es va reunir la mesa 1 per conèixer els licitadors a l’adjudicació del concurs per a la gestió del camp de futbol del Clot de la Mel, els quals van ser Club Esportiu Vila Olímpica, Futbol Club Martinenc i Penya Barcelonista Barcino; que el 25 de març es va reunir la mesa 2 per a l’obertura dels sobres relatius als criteris avaluables, i que el 4 de maig es va reunir la mesa 3 per donar a conèixer el resultat de l’avaluació, en què el Martinenc va obtenir 21 punts, Vila Olímpica, 22 punts i la Penya Barcelonista Barcino, 18 punts. Indica que tot seguit es va procedir a l’obertura dels sobres relatius als criteris d’adjudicació automàtics i es van demanar aclariments als tres clubs i que, en el cas de la Penya Barcelonista Barcino, degut a un error en el preu dels partits –reconegut pel propi licitador– la mesa va acordar la seva exclusió a l’empara de l’article 84 del reglament. Continua especificant que el 19 de maig es va reunir la mesa 4 per presentar la proposta final d’adjudicació, en què el Martinenc va obtenir 43,17 punts i el Vila Olímpica, 43,84 punts. Finalitza dient que el 23 de juliol, el Martinenc va interposar un recurs d’alçada contra el resultat final, que va ser desestimat l’11 d’agost pel quart tinent d’alcalde i que es va notificar a l’interessat el 27 d’agost.
La Sra. Fandos, quant a la Unió Esportiva Horta, reconeix que va ser adjudicada per tots els grups en el Consell Rector de l’Institut d’Esports. Amb tot, vol saber si poden tenir accés a l’informe que s’estava elaborant en relació amb l’adjudicació, ateses les declaracions que han sortit a la premsa referents a aquesta entitat. Pel que fa a l’adjudicació del Serrahima, vol saber si el procés s’ha negociat amb d’altres entitats a banda de l’Agrupació Atlètica Catalunya, si s’han presentat altres empreses i com s’ha dut a terme aquesta adjudicació. Celebra que la Mar Bella i el Velòdrom s’hagin desvinculat de BSM i depenguin de l’Institut Barcelona Esports – fet que assegura que feia temps que reclamaven. I celebra també que estiguin gestionades pel Consell de l’Esport Escolar i per la Federació de Ciclisme, respectivament, gestió que també havien considerat del tot lògica amb anterioritat. Sol·licita que els antics usuaris d’aquestes instal·lacions, com ara el Club Natació Poblenou amb el rugbi, no es vegin afectades per aquests canvis i puguin continuar fent ús de les instal·lacions, atès que considera que una cosa és compatible amb l’altra. Assenyala que l’adjudicació del Maresme la seguiran de prop, ja que afirma que es tracta d’un equipament que no tenia un bon funcionament i que calia prendre decisions.
investigaran què hi ha darrere de l’entitat Vila Olímpica, atès que es repeteix el mateix que va passar amb l’Agapito Pérez.
Manifesta que aquest no és el model de ciutat que vol el seu grup i es queixa que un equip com el Martinenc, amb la quantitat d’equips i amb els milers de nens que gestiona, ara s’hagi quedat sense camp arran d’un procés molt irregular. Entén, per tant, que aquest club hagi presentat un recurs i creu que en aquest cas no s’ha acomplert el que el govern sempre predica d’estar a favor dels clubs que promouen l’esport. Afegeix que, a més del camp de futbol, hi haurà una pista esportiva coberta que seria lògic que utilitzés el club de hoquei i bàsquet. Insisteix que també s’ha incomplert el plec de clàusules, atès que es van donar les claus a l’altra entitat abans de comunicar al Martinenc que se n’anés i que no se’ls està permetent que tinguin horaris preferents –com diu el plec en tractar-se del club que sempre havia fet ús d’aquest equipament. Finalitza dient que seguiran aquest cas, que esperen que la justícia acabi donant la raó al Martinenc, però que, tanmateix, els agradaria que el govern rectifiqués abans que això passi.
El Sr. Martínez exposa que el seu grup ha sol·licitat aquesta compareixença atès que considera que el conjunt de concursos i adjudicacions d’equipaments esportius que s’està desenvolupant abona un model de gestió obsolet i que comporta una dinàmica d’entrar en moltes contradiccions pel que fa a les adjudicacions. Indica que, d’una banda, hom considera que els criteris econòmics de gestió dels equipaments són importants a l’hora de dur a terme les adjudicacions i, de l’altra, que quan cal –o quan l’IBE vol– aquestes condicions econòmiques es modifiquen arran d’una revisió de quotes –fora de la revisió anual– arran d’una cobertura de dèficits, d’una menor exigència de la promoció esportiva o bé assumint treballs de condició, millora o construcció global de l’equipament en qüestió. Afirma que existeixen exemples de tots aquests fets i que d’aquesta manera és possible adjudicar una concessió a qualsevol gestor que interessi, siguin quins siguin els números que presenti per dur a terme la gestió, mentre l’equipament continuï funcionant i donant servei als ciutadans.
Denuncia que en l’adjudicació del Centre Esportiu Municipal d’Horta hi ha un problema i que l’estranya associació entre constructor i gestor de l’equipament en què el constructor s’autoregula amb el gestor esportiu de forma que no entra a norma, generarà dificultats. Es queixa que més enllà d’aquesta necessitat imperiosa que el constructor estigui vinculat al club esportiu que finalment guanya el concurs, provoca que només hi hagi una opció. Assenyala que aquest fet posa en alerta que no s’hagin dut a terme les auditories corresponents a aquest club en els darrers tres o quatre anys, fet que assenyala que posa en entredit el model de gestió i de control de l’IBE en relació amb els equipaments esportius.
Manifesta que el Parc de la Ciutadella s’ha adjudicat sense la garantia de promoció esportiva i amb un model de gestió que no han desenvolupat els propis gestors, sinó que ha estat elaborat per una consultoria. És en aquest sentit que es queixa que es valori exactament igual la proposta d’una entitat que es presenta a un concurs avalada per la seva experiència, la seva gestió anterior i el seu sistema de promoció esportiva, que la proposta d’una entitat que s’ha adreçat a una consultoria per tal que li fessin un plec de clàusules perfectament llegible, per bé que poc creïble, i que aquest darrer pugui guanyar el concurs a partir d’unes ràtios d’abonats que actualment no s’estan complint.
l’equipament al Consell de l’Esport de Barcelona, es queixa que contravenen una altra qüestió, atès que no es tracta d’una entitat declarada d’interès públic i, per tant, no pot ser contractada per cinc anys, sinó per dos. Assenyala que el govern coneix perfectament aquests fets i que se salta la normativa sempre que vol.
Fent referència al Clot de la Mel, confirma les irregularitats del procés, les contradiccions existents entre la intervenció i la gerència, el fet de demanar als sol·licitants que sortissin de la sala, la modificació de les condicions, barems numèrics que donaven un resultat a la primera sessió i un altre a la segona, etc. Quant al Júpiter, recrimina que passa el mateix i critica que primer s’hagi dut a terme l’adjudicació i posteriorment s’hagi sol·licitat una auditoria per revisar l’estat financer del club. Finalment, apunta que l’adjudicació dels camps de futbol de l’Escola Industrial contravé dos acords, un de l’Eixample i un altre d’una comissió, especificant que no s’adjudiquin els camps de futbol a la Federació Catalana de Natació per motius obvis referents a la competència. Recorda que en altres llocs de la ciutat la gestió de proximitat és important que sigui desenvolupada per l’entitat local. Conclou que existeixen excessives arbitrarietats a l’hora de gestionar els equipaments esportius, que el model és obsolet i que cal que canviï radicalment. Diu que tots aquests errors provenen de dues possibilitats: o bé la voluntat política o bé la d’amagar les incompetències tècniques. Pregunta quina de les dues preval a l’hora d’executar aquestes adjudicacions.
El Sr. Mulleras es mostra sorprès que, atès el prec sobre el Clot de la Mel i la compareixença presentada que també va en la mateix línia, no comptin amb la presència del màxim responsable polític de Sant Martí per donar explicacions. Malgrat que hi assisteix el gerent, creu que les irregularitats que s’han comentat i els fets que s’han denunciat requerien la seva presència. Manifesta que el PP fa molts anys que qüestiona la gestió dels equipaments i que creu que cal revisar la política de gestió per la competència deslleial que creuen que existeix, d’una banda, i pels conflictes d’interessos creats, de l’altra. Insisteix que cal revisar el procés d’adjudicacions i de renegociacions de les concessions, ja que explica que és habitual que s’adjudiqui un equipament a una entitat i que, si al cap d’un cert temps el resultat econòmic no és el que s’esperava, es negociï de nou la gestió sense possibilitar la concessió a un altre gestor.
Pel que fa a l’Escola Industrial, creu que s’haurien d’haver tingut en compte altres operadors, com ara les entitats esportives que gestionaven els equipaments d’aquesta escola. Reconeix que la gestió dels equipaments esportius rau bàsicament en els districtes i que el paper de l’IBE és secundari. Tanmateix, anuncia que el 90% de les contractacions dutes a terme per aquest Institut l’any 2009 es van fer directament, sense concurs. Creu que existeix un excessiu grau d’arbitrarietat i, per tant, considera que també caldria revisar aquest elevat percentatge de contractació directa per part de l’IBE.
Assegura que tots són coneixedors de les irregularitats del procés d’adjudicació del Clot de la Mel, fins i tot l’alcalde, que creu que s’hauria de manifestar en relació amb aquesta qüestió. Reconeix també que els problemes es concentren en determinats districtes, això no obstant, sol·licita que es revisin totes les adjudicacions que han sofert irregularitats, fins i tot quan estan en procés judicial. Fa palès que l’esport és important, no només per atorgar medalles, sinó també per gestionar el seu dia a dia i per donar suport a l’esport base, no només amb grans esdeveniments al Saló de Cent, sinó de forma habitual i quan sorgeixen conflictes com aquest. Demana transparència i equanimitat en les concessions. Recorda que es tracta de l’esport base i en aquest cas també de l’esport infantil i que aquesta qüestió està afectant quitxalla que pateix unes conseqüències amb què no s’hauria de veure implicada. Finalitza dient que aquest Ajuntament té una estranya predilecció per presentar concursos el mes d’agost i explica que el concurs de les aplicacions informàtiques de la Diagonal també es va licitar l’agost passat.
pot pretendre que el govern apliqui el model que ells volen i no el que acorda el govern de la ciutat. Recorda que fa temps, quan s’efectuava un concurs d’una instal·lació esportiva, el que perdia la concessió l’endemà anava als jutjats per intentar recuperar allò que no havia guanyat amb puntuació i barem. Afirma que si revisen tots els concursos que ell ha esmentat, en una gran majoria això ja no succeeix, perquè sempre estan a disposició de qualsevol entitat que vulgui presentar-se per explicar-los els objectius, les condicions, etc., atès que allò que els interessa és que qui gestioni les instal·lacions esportives de la ciutat sigui qui ho pugui fer millor, complint els objectius requerits.
Quant al concurs d’Horta, argumenta que s’hi va presentar una única candidatura que va ser licitada i que, posteriorment, han sorgit determinades qüestions que no afecten la concessió, sinó la junta directiva del club. Pel que fa al Serrahima, assenyala que van consultar la concessió amb la Federació Catalana i amb l’Associació Esportiva de Sants-Montjuïc i que van declinar la proposta, i assegura que no és fàcil gestionar moltes d’aquestes instal·lacions que tenen un cànon negatiu i que, per tant, no hi ha tantes entitats disposades a efectuar la gestió. En relació amb la Mar Bella, especifica que el govern ha decidit que ha de ser un referent de l’esport en edat escolar, el qual consideren que és CEEB. Explica que es tracta d’una organització que en gairebé tots els municipis de Catalunya està presidida pel regidor d’Esports i que, històricament, a Barcelona no ha estat així, sinó que se n’ha ocupat una entitat privada que va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu, atorgada per unanimitat de tots els grups. Pensa que es tracta d’una entitat que pot desenvolupar aquesta pràctica respectant, evidentment, els antics usuaris. I posa de relleu que, a més, es milloraran substancialment les seus socials d’aquestes entitats esportives que estan ubicades en la instal·lació.
Recorda que, tant la Mar Bella com el Velòdrom, han estat traspassats del BSM a l’IBE l’1 de setembre i que han treballat per tal que, des d’aquesta mateixa data, poguessin endegar la seva activitat. Pensa que l’entitat que millor pot desenvolupar el programa és la Federació Catalana de Ciclisme. Quant a l’Escola Industrial, vol fer palès que no es tracta d’un camp de futbol ni d’una piscina, sinó d’un complex esportiu, com tants d’altres, gestionats per una federació, o per un club específic d’un esport, que gestiona altres equipaments esportius. Indica que la piscina Sant Jordi està pendent d’una remodelació integral que s’ha de contemplar en la gestió d’aquest equipament i que va a càrrec de la Federació Catalana de Natació.
Assegura que es basen en la llei a l’hora d’efectuar els concursos i que, malgrat que algú pugui creure que no han de fer ús de totes les possibilitats que els atorga la llei, el govern en fa ús. Insisteix que tots aquests processos són coneguts pels representats de cada grup municipal present a l’IBE, que els expedients s’han obert per tal que poguessin ser consultats i que s’han ofert totes les explicacions pertinents. Discrepa de les afirmacions que s’han fet pel que fa a les il·legalitats i argumenta que existeix un Pla d’equipaments esportius que va ser aprovat i que explica tot això que al Sr. Martínez li resulta tan estrany. Finalitza assenyalant que efectuen una reconversió d’antigues adjudicacions contemplant sempre la possibilitat que si sorgeixen complicacions puguin fer costat a aquestes instal·lacions, que sempre ho han fet d’aquesta forma i que així ho continuaran fent.
El Sr. Martínez diu que tots tenen interessos partidistes i demana al Sr. Alcober que no entri en aquest discurs. Confirma que tenen models diferents i agraeix al govern que ho reconegui, de la mateixa manera que reconeix que arriben a un acord amb les entitats i que les recolzen si hi ha fallida econòmica per tal de continuar oferint un servei que és públic. Assegura que aquest model de gestió està obsolet i que és necessari acordar-ne un de nou entre tots els grups i trobar una solució a aquest atzucac. Això no obstant, reconeix que no serà fàcil, perquè es tracta d’un model que ha proporcionat èxits a la ciutat i que ha permès la creació d’equipaments esportius. Es queixa que el govern aplica polítiques diferents en funció del districte i, en aquest sentit, pregunta per què són millors els clubs que funcionen bé en un barri determinat que els que també funcionen bé en un altre barri. Pregunta per què els clubs de l’Escola Industrial no es poden implicar en la nova gestió de l’equipament i si pretenen ampliar les piscines deixant obsolets els camps de futbol. Insisteix que no hi estan d’acord malgrat que no hi hagi cap error tècnic i que es tracti de la voluntat política del govern. Conclou qüestionant de nou la gestió dels equipaments esportius, atès que diu que en determinades adjudicacions els provoca problemes.
La Sra. Fandos es dirigeix al gerent del Districte de Sant Martí per dir-li que és el pitjor dels districtes amb diferència quant a la gestió esportiva de la ciutat i que és el districte en què l’Ajuntament ha hagut d’invertir més recursos econòmics a fons perdut per tal que els clubs puguin continuar desenvolupant la seva gestió. A tall d’exemple, esmenta que al Maresme han hagut d’invertir molts diners a fons perdut atesa la mala gestió que se’n feia, que el Júpiter ha patit l’auditoria que s’ha comentat anteriorment i que la Mar Bella feia anys que es trobava en un estat lamentable, en part, per culpa del projecte que proposava –i en el qual insistia– el Districte i que, finalment, va ser desestimat. Insisteix que aquest districte té un problema quant a la gestió esportiva i que l’han de treballar. I afegeix que, almenys mercès que alguns equipaments s’han traspassat a l’IBE, hi hauran d’abocar menys recursos.
Es mostra absolutament convençuda que l’adjudicació del Clot de la Mel no és correcta, tal com diu que va passar amb la de l’equipament Agapito Fernández, i espera que d’aquí dos anys no es trobin que també han d’abocar recursos en aquest equipament per la mala gestió que se’n faci. Afegeix que podria recordar molts altres casos en què la mala gestió del Districte s’ha fet palesa. Finalitza dient que ja han sol·licitat accés a l’expedient i que creu que el Martinenc tirarà endavant el procés d’impugnació.
El Sr. Mulleras apunta que el PP ha felicitat el govern pels èxits esportius quan ha calgut, però que hom no pot generalitzar la política esportiva per tapar determinades irregularitats. Diu al Sr. Alcober que segurament ell no és responsable d’aquestes irregularitats, sinó que ho és el màxim responsable del Districte de Sant Martí, el qual creu que hauria de ser present en aquesta comissió per donar explicacions, atès que majoritàriament la gestió dels equipaments esportius la fa el districte. Malgrat creure que els homenatges són merescuts i necessaris, argumenta que també tenen lloc diversos problemes amb les adjudicacions i esmenta els casos de l’Agapito Fernández, el Clot de la Mel i el Nova Icària, equipaments que posa de relleu que curiosament sempre es troben a la mateixa zona de la ciutat. Exigeix que s’aclareixin aquestes irregularitats i que s’actuï amb transparència i atorgant igualtat d’oportunitats. Posa en dubte que aquest dret d’igualtat hagi tingut lloc en l’adjudicació d’alguns equipaments. Demana que l’Ajuntament de Barcelona defineixi les seves accions i que, si cal, revisi els expedients de les adjudicacions per tal de tenir cura de l’esport de base i l’esport infantil.
adequades per fer-ne el seguiment. Insisteix que desconeix el model, el qual afirma que ha evolucionat, i assenyala que des que l’Institut Municipal d’Esports es fa càrrec dels equipaments, la inversió de les noves instal·lacions és pública en les dues terceres parts i només un terç va a càrrec del sector que es representa –amb UTE o sense–, atès que s’entén que la inversió d’una instal·lació té una caducitat d’uns deu anys. Afirma que aquest fet regula situacions complexes perquè, a banda que el model de gestió canviï, també canvia l’ús que la ciutat fa dels equipaments.
Assegura que estan treballant per estar al dia, perquè considera que un bon model de gestió és aquell que està viu i és canviant en funció del seu entorn i de les influències que rep. Reconeix que poden cometre errors, amb tot, creu que no es pot generalitzar tot dient que el model no funciona, fet que diu que no comparteix ni ell, ni milers de ciutadans i ciutadanes, ni centenars de clubs i entitats que participen en la gestió dels equipaments esportius.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
Al Plenari del Consell Municipal:
4. Ratificar el Decret de l’Alcaldia, de 29 de juliol de 2010, pel qual s’accepta la
subvenció per un import total de 7.536.600,00 euros atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació local titular de llars d’infants, que es detallen a la resolució EDU/2267/2010, de 7 de juny de 2010, publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 9 de juliol de 2010, destinada al sosteniment de les despeses de personal i de funcionament de les llars d’infants corresponents al curs 2009-2010.
La Sra. Esteller manifesta el seu vot a favor, amb tot, es queixa que la Generalitat continua disminuint el percentatge amb què es va comprometre per finançar les escoles bressol. Puntualitza que aquest finançament només aporta un 22,23% del cost de l’escola bressol i que es troba lluny del compromís de finançar el 33% i del 27% que va finançar per al curs 2006-2007. Vol deixar palesa aquesta manca de finançament i pregunta a la Sra. Ballarín com repercuteix aquest fet a l’Ajuntament i a les famílies, és a dir, si dels 8.094 euros que costa una plaça la Generalitat en finança 1.800, quina quantitat aporta l’Ajuntament i quina les famílies, en termes absoluts i en percentatge.
El Sr. Florensa manifesta el seu vot a favor.
La Sra. Fandos també expressa el seu vot favorable.
La Sra. Ballarín especifica que la subvenció que estan acceptant correspon al curs 2008-2009. Malgrat manifestar que també voldria que l’import aportat per la Generalitat fos més elevat, indica que cal sumar-hi 200 euros i escaig que també aporta per als nens més desafavorits. Explica que el cost per a les famílies és el mateix que el de l’any anterior, que està publicat i que correspon aproximadament al 24% sobre el total, quedant distribuït de la següent manera: 24% i 26% les famílies i la Generalitat respectivament i 50% l’Ajuntament.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
b) Propostes d’acord
5. Aprovar la pròrroga de la vigència del Consorci del Pla de Rehabilitació i
l’existència de crèdit adequat i suficient per a cada exercici pressupostari i de l’efectiva aprovació de les aportacions per les altres administracions consorciades.
El Sr. Martí i Grau recorda que el Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona es va crear l’any 2001, juntament amb la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura, per fer front a les necessitats dels teatres privats de la ciutat; que per tal d’evitar costos, la gestió la duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat, però que l’aportació de fons també la fan efectiva l’Ajuntament i el Ministeri. Assenyala que tots els petits i grans teatres de Barcelona han rebut fons d’aquest consorci per millorar les seves infraestructures i que ara es tracta d’aprovar la pròrroga de la seva existència per quatre anys més, amb la corresponent aportació de 150.253 euros anuals per part de l’Ajuntament.
El Sr. Ciurana expressa el seu vot favorable. Tanmateix, posa de manifest una certa frustració atès que el mes d’abril el seu grup va presentar una proposta – esmenada per ERC– que va ser aprovada per unanimitat i en què sol·licitaven iniciar els tràmits amb les administracions presents en aquest Consorci per tal d’incrementar el pressupost i estendre’l a l’àmbit dels espais escènics d’entitats històriques de la ciutat per tal que, en la següent convocatòria, s’incloguessin ajuts per a la remodelació i adaptació a les normes vigents d’accessibilitat i seguretat. Malgrat entendre que no sigui possible dur a terme aquesta incorporació enguany per problemes pressupostaris, es queixa que no hi hagi una previsió específica, fet que diu que també generarà frustració a moltes entitats d’aquest estil, com ara ateneus i centres culturals que tenen dificultats per tenir una programació estable –ja que no són programadors de teatre tot i que acullen representacions teatrals– i que no poden complir la normativa vigent en relació amb la seguretat i l’accessibilitat. Demana que s’acompleixi allò que es va aprovar, que s’hi destini una partida específica, o bé que s’indiqui a tots aquests centres que es poden acollir a aquestes subvencions. Assenyala que, altrament, estan donant suport als teatres privats comercials –fet que considera correcte–, però que deixen al marge aquests centres culturals que sovint tenen moltes més dificultats econòmiques per rehabilitar els seus espais.
La Sra. Esteller dóna suport a la proposta. Això no obstant, també vol posar de manifest la manca de finançament per als ateneus i els centres culturals i demana al govern que compleixi allò que s’aprova en aquesta Comissió. Si no es pot fer en aquesta pròrroga, proposa que s’efectuï una edició per tal de finançar aquest tipus de centres culturals, encara que no sigui de la mateixa naturalesa que la dels altres. Insisteix en la necessitat de complir els acords i establir les condicions adequades per tal que aquests centres puguin desenvolupar la seva activitat.
El Sr. Florensa expressa el seu vot positiu.
El Sr. Martí creu que ja va manifestar anteriorment que estudiarien si la millor forma de dur a terme aquesta acció és mitjançant aquest Consorci, el qual indica que, en primer lloc, a priori només pot oferir ajuts per a equipaments teatrals i, en segon lloc, que en molts casos és impossible separar la rehabilitació dels espais d’aquestes entitats culturals de la rehabilitació de l’edifici on estan inscrites. Afirma que això passa en la major part d’ateneus, de casals i de centres associatius de la ciutat, en molts dels districtes més històrics i que tenen més tradició en aquests àmbits. Per aquests motius considera que no és factible que un consorci per a equipaments teatrals, dedicat als teatres professionals, pugui resoldre aquesta qüestió. Afegeix que ja va dir en el seu moment que, malgrat no comptar amb un instrument que faci aquesta funció per a les entitats i associacions, ja va destacar molts altres convenis que s’han anat signant amb moltes entitats i el suport que l’Ajuntament ha anat atorgant quan hi ha hagut necessitats importants a l’hora de rehabilitar aquests espais.
ateneus de la ciutat i que probablement caldrà continuar desenvolupant aquesta tasca en el futur.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal CiU:
6. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, acorda: 1. Revisar en el marc del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, d’acord amb les ONG de la ciutat i amb el consens de totes les forces polítiques, els objectius del Programa Barcelona Solidària i incloure’ls en el proper Pla Director de Cooperació. 2. Col·laborar amb la resta d’administracions i, en especial, amb la Generalitat de Catalunya per tal de garantir que tots els projectes solidaris de l’Ajuntament de Barcelona, compleixen els estàndards de seguretat i salvaguarda de la integritat física dels voluntaris recomanats per a territoris en situació de risc o conflicte potencial.
La Sra. Vila vol fer palès que el seu grup sempre va mostrar ple suport a les víctimes, a les famílies i a l’organització Barcelona Acció Solidària, en els casos de segrest d’Albert Vilalta, Roque Pascual i Alicia Gámez. Assenyala que la seva actitud sempre ha estat silenciosa, més enllà d’expressar el rebuig a la violència, tal com diu que exigia el sentit comú per tal que el conflicte tingués un bon desenllaç, del qual es congratula. Explica que quan aquestes persones ja van estar fora de perill, el seu grup es va plantejar si el que havia succeït es podia haver evitat o no i si el model de cooperació que s’impulsa des de l’Ajuntament de Barcelona és prou correcte. Així mateix, indica que els preocupava el fet de si s’havien de manifestar en relació amb aquests fets o no i, sobretot, escollir el marc més adequat per no caure en el discurs fàcil i que els permetés reflexionar i aprofundir en el conflicte que va tenir lloc. Explica que finalment van decidir que s’havien de pronunciar, atès que creuen que les persones que tenen càrrecs electes, o de confiança política, han de tenir el coratge d’afrontar el debat referent a tot allò que succeeix relacionat amb la ciutat i els seus ciutadans, fins i tot quan la barbàrie els deixa atònits i els fa sentir impotents perquè hom juga amb unes altres regles que no tenen res a veure amb les regles democràtiques ni amb les dels drets humans.
