-
...GASETA
MUNICIPAL
DE BARCELONA
Any XX 6 de febrer del 1933 Núm. 5
Sessió de l'Ajuntament
Sota la presidència del ciutadà Alcalde, senyor Jaume Aguadé, fou celebrada sessió pública ordinària, de se-gona cotn·ocatòria, el elia 3 cle febrer. Hi concorregue-ren els ciutadans Regidors senyors Frederic Amat, Josep Armcngol, Andreu Hausili, Josep Bertran, Martí Casals, Francesc Costa, Joan Domènec, Josep Duran, Josep Es-cofet, Frederic Herèdia, Pere Huguet, Josep Jové, Ra-mon Marlés, Josep Noncll, i\Iiquel Ollé, Joaquim Pelli -c-ena, Domènec Pla, Llnls Puig i Munné, Mateu Ruiz, Ferran de Sagarra, Pere Salvat, Manuel Santamaria, Jcst'ts Ulled, Abel Vclilla, Joaquint Ventalló, Alltoni Vilalta i Jaume Vinyals.
S'hi adoptareu els scgiients acords : AprOYar l'acta dc la darrera sessió.
- A proposta del ciutadà Alcalde, senyor Jaume Aguadé, acord fou pres, per unanimitat, que constés en acta el condol del Consistori per ia mort del ciutadà Primer Tinent d'Alcalde d'aquest Ajuntament, el ma-laurat Ernest Ventós, i després cl'apwvar els afers 1m -prescindibles per a la vida municipal que són expres-sats tot seguit, fou aixecada la sessió en senyal de dol.
Despatx oficial
Prendre esment d'un ofici del Comandant dc la Quar-ta Divisió, manifesQuar-tant que en l'ordre general d'aquesQuar-ta Divisió, del dia 24 dc gener proppassat, s'ha fet públic el contingut de l'escrit d'aquesta Alcaldia dirigit a aquella autoritat, ex prcsRnnt la gratitud dc I' Ajunta-ment per la couducta tlc les forces públiques durant els passats successos.
- Prestar l'apro,·ació a un ofici de l'Alcaldia, rela-tiu a la pròrroga del préstec de
g.ooo,ooo
de pessetes efectual per les Caixes d'Estalvi d'aquesta ciutat.Finances
PRESSUPOSTOSEs donà cou1pte d'un dictamen, propo~nnt q1'1e fos aprovada definitivament l'habilitació del crèdit per l'im-port dc 6o,ooo ptes. feta per mitjà de transferència, acor-dada per l'Ajuntament en sessió del 23 dc desembre del 1932, treieot l'esmentada quantitat del cap. I\·, arti-cle 2.", part. r.a, «Construcció d'Edificis destinats a Es-coles i colònies• del Pressupost extraordinari refós del 1932, per a portar-la a la part. J." bis, «Despeses del
Patronat Escolan. (Posat a votació, fou aprovat per 22
\"Ots contra 6. Votareu a fa,·or, els senyors Armengol,
Dertran, Costa, Domènech, Duran, Escofct, Herèdia, Huguet, Jové, :\Iarlés, Ollé, Pla, Puig i i\runné, Ruiz, Salvat, Santamaria, U11ed, \"elilla, Yenlalló, Vilalta, Vinyal~, i el President¡ i en contra, els senyors Amat, Bansili, Casals, Noncll, Pellicena i Sagarra.)
Proposicions
S'apro\aren les scgíients, signades pels ciutadans Regidors que s'esmenteu :
Dels senyors U!led, l'Escofet, Pla, rolliccna, Vilalta i Bertran de Qui11tana, interessant que per lai d'honorar la memòria del que fou mustre primer Tinent d'Alcalde d'aquest Consistori, senyor Ernest Yentós i Casadevall, l'Ajuntament acordi que la que actualment es diu •Plaça del Centre•, nomenclatura que no respon a cap (onament ni tradició de la barriada de Sans, a la que primorosa-ment lliurà els seus desvetllaments el nostre company, es digui en l'esdeve11idor c!'li'!ça d'Ernest Ventós-., com a recordança del qui fou C:l>emple d'amor a Barcelona i a l'ànima immortal dc Catalunya.
106
GASETA MUNICIPAL
DE
BARCELONA
~·atorga una subvenció de 25,000 ptes. al Gran Teatre
del Liceu per a contribuir a l'achtal temporada d'òpera
que ve celebrant, i atenent que l'esmentada quantitat
figma a I 'c.xpcd ient de transferències actualment en curs, s'acordi que, amb càrrec a Fons especials, i amb la condició que es reintegri aixi que s1gui aprovat aquell suplement de crèdits, es lliuri a l'aJ.ludida institució barcelonista, i eu el seu nom aJ director artístic, senyor Joan l\fcslrcs i Calvet, la repetida quantitat de 25,000
pcsse:teo:;.
t
Dels senyors Ollé i Amat, interessant que per a aten-dre les eles peses per a pagament de drets i d'inscripció als Registres dc la Propietat, d 'e.<;criptures i altres
docu-ments atorgats per aquest Aj1tutament, sia lliurada al Negociat dc 1\fnjordonüa i Compres, a disposició del
Negociat del Patrimoni l\fuuicipal, la quantitat de 2,000
pessetes, amb càrrec a la part. 34 del !Jressupost del
1933, dc conformitat amb l'informe de 'Ja Intervenció Municipal, l'esmerc;arneut de la qual quilntitat serà j us-ti li cat oportttnamcnt.
Publicacions
1
•
disposicions oficials
En ris diaris oficials que més avall s'esmenten han
apareg-ul, en Ics dates que s'assenyalen, les insercions
d'inlerès municipal que es relacionen:
Butlletí Oficial
de la
Generalitat
DIA 1.r DE J'JWREH. - Publjca un acord del Comilè Excculiu dc Finances prorrogant fins el dia 15 de l'ac-lual el període voluntari de recaptació de l'impost de
ct·clulcs.
DJ'A 4· - ·lJISerch: un Decret posant eu vigor l'acord
dc lo Comissió per a la implantació de l'Estatut de Ca-lalunya, relatiu al règim dc les Hisendes local::¡.
-- lnscrei x utl acord del Couütè E:xecttti u de
Finan-ces encarregant provisionalment al Servei de
Recapta-ció dc ln c;cncrnlitat el cobrament de les quotes del recàrrec sobre l'arbitri municipal de solars ::¡ense
edi-ficar.
Boletín Oficial
de Barcelona
Du ,W m: GF.KI\n. - Publica un edicte pel qual sc significa CJIII.' l'.\jtmlamcnt prengué l'acord d'imposar 1.1 contribució especial de millores als propietaris que
resultin beneficiats per Ja constntcció de Ja claYegucra als carn.:rs dc Caml-Jics i Sardenya i a l'Avinguda de ::\ostra Dona de )font•crrat.
Dr.\ 31. - .\ nuncia la subhasta per a l'arrendament,
pel termini dc deu anys, rlel quiosc destinat a la venda cic diaris situat a Ja Rambla dels Estudis, enfront a Ja l'a~a
u."
7, l'acte d'obertura de les pliques tindrà lloc alc~ Ca!ies Consi~torials, als Yiutiun dies hàbils d'h aYer-sc IHtblic;ll aqt1est am111ci, o ve a l'endemà si aquell resultés festiu.
l\1 a ni festa I 'acord de 1 'Ajuntm11ent disposant que e ls L'f <.:etes üb 1 i dats en eh¡ carruatges pels passatgers es
dipositaran, per espai de tres mesos, a les oficines
res-pecti\"CS dc Ics empreses per a lliurar-los als interessats. Transcorregut l'c.->mcntat termini, sense és!'er reclamat,
es farà lliurament de l'objecte a qui l'hagi trobat, si el seu ,·alor es con;;idera no superior a 10 ptes. Els de
superior \'alor, es treuran a pública subhasta, amb la inlen•enció dc l'Ajuntament.
- A nmwia que la Junta Municipal de Solars ha
acordat exposar a 1 públic l'avanç de relació de solars dels dislrictes TV i IX que ban d'ésser alta a comptar del J. r dc gener el 'aquest any.
DIA 2 Dl\ FF.IlRlm. - Es fa públic que, durant el
ter-mini de ''inl dies, podran examinar, quants es colJsi-clcrin afectats, els projectes de muneració dels carrers dc Magallane.<: i Valseca, els quals estaran de ma11ifest a 1 Neg·ncial de Contribucions d'Eixampla."
- Significa que I'AjLtntament 1·esolgué que l'acord -relatiu al rrovcïniClll rlc tres places dc metge super
-numerari del Laboratori d'Auàlisis Clínics de l'Institut
d'Assistència l\'lèclica Municipal, s'entengui en el sentit
què són places de facultatius supemumcraris del susdit l.ahoratori ~ense sou, i que poden prendre part en lc!l
oposicions els metges, farmacèutics, Yeteriuaris, en-ginyers, químics i llicenciats en ciències.
Dr.\ 3· - Publica una circular de Sanitat, disposant
que els Ajuntaments d'aquesta prodncia procedeixin a fer un cens complet dels gossos de llur terme muni-cipal.
Gaceta de Madrid
DIA 1.r Ull I'EliiUtR.-Aum1cia que la Junta l\Iunicipal
de Boiars acordà cxpó;;ar al públic l'avanç de Ja rel a-ció dels !'olm·s dels clistrietes IV i IX que l1an d'ésser
alta a partir del 1.r dc gener d'enguany.
l11A .5· - Pnblic·a u11 Decret posant en Yigor l'acord dc la Cmni~!lió Mixta per a la ÍUiplanta<:i.ó de l'Estatut cle Catalunya sobre traspàs de sen·ei$ eh relació amb
L'obra constructiva de l'Ajuntament
SERVEI
D
1EXTINCIÓ
D'INCENDIS
I
SALV AMENT
*
Encara que del Decret elet Marquès de Castel
Ro-drigo, tlel J9 de març del 1716, es despn~~u que amb
an-terioritat a la seva publicació ja s'havien dictat ordres
i prevencions per als casos d'incendi, res fins a I
'ex-pressada data s'lta trobat que faci referència a
orga-nitzacions contra el foc.
No obstant, en el Manual de IJA ntic Consell Bar-cel011f, i eu les Rúbriques de Bnmiquer es dóna compte de dh·ersos ince11dis : casuals els uns, i produïts per bombardeigs, avalots al carrer o per defensa de la
ciu-tat contra el còlera o possibles inYasions estrangeres, els altres.
A partir de l'any 1513, en diferents ocasions
s'ofe-reixen premis als que denunciïn els autors de diversos
incendis ocorreguts.
El primer foc de què es té notícia és el que es
pro-duí a l'església dc Santa Maria del Mar el dia 25 de
desembre de l'any 1379. D'ell se sap únicament que
es cremà l'altar major i que ocasionà grans danys a l'església.
Dotze anys després, en el IJ9I, a l'igual que en
altres poblacions de la pením;ula, tingué lloc a Ja
nos-tra ciutat l'escomesa al barri jueu, que estava situat
junt a l'actual edifici cle la Generalitat cle Catalunya,
ocupant una part d'ell i tenint una porta de comuni-cació amb la Plaça de Saut Jaume.
Malgmt les precaucions adoptades per les autoritat<;
locals, el dissabte, dia 5 d'agost, fou robada la jueria
i assa~::;-;inats alguns jueus. El dia 7 foren detinguts
alguns dels avalotadors, i el Consell de Cent acordà que calia fer justícia, penjant els deu que constava
havien pres. part en els successos de SeYilla i València.
A la una de la tarda, grups de mariners, pescadors
i altres puja,·en pel carrer del Mar, donant crits de
mo-ris i ,·isques al re1 i al poble, i eu arribar a la Cort del
\'eguer, l'assaltaren i llibertaren els presos. Anaren
al Castell )¡ou, ou s'havien refugiat els jueus, i allí
cremaren les portes i tiraren amb ballestes des dels
terrats veïns.
Els amotiuat::;, que havien rebut reforços de fora
rlc la ciutat, obriren la Cort i esCI-iYauia del Batlle, i
liraren els llibres que allí trobaren al foc de la Plaça
el~ Sant Jaume.
l\tés de trenta-set anys varen transcórrer sense que
13runiqucr, en les seves rúbriques donés compte dc
cAp iliCencli.
Durant aqucsl temps es produïreu a Barcelona els
següents lcrratrènwls : uu, el dia 30 cle març del 1410,
entre quatre i cinc de la tarda, i un altre el 2 de febrer
del 1428, a les ntit del matí, que causà grans
despcr-fcctcs a l'c~>glésia de Sauta l\[aria clel 1\Iar i a diverses
cascs, i proclul la nwrt de viut-i-dues persones. En el Monestir dc Framenors, un incendi destruí bona part d'un dormitori
i
algunes dependències.El dia J6 d'octubre del1461, a les deu delmaU, pels enemics dc l\I. Burgés, de Viladecans, s'incendiaren les portes de la seva casa.
Tenint noticia els Consellers que els frauccsos es
trobaven a Hostalric i s'apropaYen cap a Barcelona, acordaren, el 4 de setembre del 1462, enderrocar i l're-mar les <:ases que es troban~n fora del recinte dc la ciutat.
Els Consellers acordaren lliurar 100 florins al que denunciés els autors de l'incendi de les portes de la ca-.a dc Jaume Fontarnau, canonge de la Catedral,
ocor-regut el dia u de juliol del 1513.
El dia 24 de desembre del 1559, el Consell de Ccul
acordà reedificar la casa on es pesava la farina,
des-truïda per un inl'encli. Un altre incendi destruí
nova-ment aquest edifici, el 5 cle gener del 1570.
El elia 22 de desembre del 1586 determinaren els
Con-sdlers que fos cremada una nau amb les seves
mer-caderies, per tal d'evitar la propagació del còlera a
Ca-talnnya, i que dues persones donessin compte a
s'e:xccl-lència d'aquesta determÍ11ació i li preguessin, ensems,
el seu Sltport per a l'execució de l'acord. En ducs em-barcacions muntareu una guàrdia, perquè la nau no
¡;ognés sortir de Barceloua. S'excel·lència aprovà la
conducta dels ConsellCI·s, i els \a prestar l'ajut
sol-licitat.
l\Ianareu despullar els homes que esta\en a Ja nau,
i els feren passar nus a una altra, ou els fou facilitada
1 oba nova i cond1üts a la platja, on restaren isolats.
Prop de mig segle transcorre sense que es trobi cap
noticia :eferent a incendis. El primer que es troba,
després dc tan llarg periode, és el que els estudiants, segons es creu, provocaren a Ja casa del Rector de
l'Es-tudi, Francesc Gamis, el dia 10 de gener de l'auy 16o6,
disgustats per les persecucions de què eren objecte per
part d'aquest, motivades per emprendre-la els
estu-diants a cop::; de tar01\gcs contra tot aquell que passa\"a
per Ja Rambla. Dos mesos després, el 1.• de març
del 16o6, es produí llU formidable incendi a uua
adro-gueria dc la Plaça de la Llana, que va uestruir tota la casa i clucs més tle properes, i c:ausà graus clesperfeclcs
a due!; finques més.
Altre Ï11cendi es regi:;b-à en el mateix any, el dia.
2S dc juny, Vcrbeua de Sa.ut Pere, al campanar dc la
Catedral. També a la mateixa 1.1it es cremaren tres barraquc,; dc pcscatlors.
• Notes nbreujnòes tretes d'un Historial del Cos de llombers, omb clescri¡'>Ció d'iuccndl,, bombardeigs, terrnlrèmols, elc., ocorreguts
Bomba a vapor adquirida l'any 1877
Un dels tres furgons, tirats per cavalls, adquirits l'any 1892
Altra bomba a vapor adquirida l'any r886
Armó i arrossegament d'un torn, utilitzats en finalitzar el segle XIX
..
Acte de preparar una bomba a braç, _per ésser transportada al lloc d'un incendi, a les darrenes del segle XIX
Funcionament de la bomba a braç abans dita
Conducció de la mateixa al lloc del sinistre
Components d'un equip de la bomba a braç
Ç") ;:t:. {/') t!'J ¡....;¡ ~
~ ~
<:
... í )... 'i:! ~
t'"'
o
t!'Jtl::J ~ :::;::,
í ) t'rj
t'"'
o
<:
~
H o 1.0
IIO
GASETt1
MUNICIPAL
DE BARCELONA
El dia 4 d'abril de l'any 16o8, estant a la Catedral
els Consellers, reberen notícia que s'havia declarat un
gran incendi a la Duana.
En aquest incendi per primera yegada varen
inter-venir els operaris del ram de construcció en l'extinció
dels focs. Els Consellers manaren cridar per tota la
ciutat, mitjançant el nttnci, els paletes i fusters perquè
procedissin a l'cnnmament dels murs i a sofocar i a
apagar l'incendi, quan ja s'havia propagat a les vigues
de la Sala d'armes.
El Virrei, que acucH poc després d'haver arribat els
Consellers, s'oferi per tot allò que fos e11 benefici de la
ciutat.
Teu ínt la temença, els Consellers, que e~ foc fos intencionat, o(erírcu, mitjançant el mtnci, 6oo lliures al que eu denunciés al culpable.
Un altre incendi de les portes de la casa del Rector
dc l'Estttdi motivà el que els Consellers, el dia 15 dc jtllly, :~ronlaren oferir també premis al que denunciés
el ru I pa ble.
Altre incendi, que ocasionà la destrucció total de
l'edifici, es produl el dia 27 de desembre del 1628, a una botiga de la 1~1aça del Rei, i a conseqüència del
qual moriren cinc o sis persones.
A )l',; nou del \•espre del 7 de juny del 1639 es
de-clarà un gran incendi a la presó; acudiren els Conse-llers, el Veguer, alguns doctors del Reial Consell i molts paisans, per tal d'apagar-lo. La intensitat del foc fou tal, qnc era impossible passar pel davant del
refe-rit edifici. Els presos demanaren auxili a grans crits, i varen rompre les portes i fugireu, sense que se'ls
pogués detenir. Els Consellers, junt amb altres
cava-llers, estigueren presents a 1a ruatin~cla donant diverses •>rd res.
Dllrant la revolta promoguda pels segadors, el dia 7 dc juny dc l'any 1640, festivitat del Corpus, moltes wses de Ja cintat foren cremades.
El cliumen~e següent, dia 10 de Juny, a les tres de la tarda, el Conseller tercer va anar per la ciutat, acom-panyat del Veguer i molts cavallers, armats tots, amb els seus cavalls i quatre companyies de 1~osqueters i
Rrcabnssers, per a repeHir els segadors i altres que
es dcdic'lven a incendiar diverses cases d'oficials reials. A I departament de la presó, e·u el lloc anomenat co r-ral, fon provocat un incendi pels matebws presos el
dia 18 dc maig del 1643. Acudireu el Virrei, acom-panyat dc molts cavallers i de Ja guàrdia, els Conse-llers i els Diputats.
Un altre incendi va produir-se el dia 10 de setembre
del 1687 a l'església de la Mare de Déu de la :Mercè;
es destruïren objectes de gran vàlua. D'aquest incendi ~c'n tractà al Consell de Cent el 12 de novembre. El elia J4 dc juny del 16go, a Ja una de la n1atinada, s'in-c-endià el convent de monges situat a la Riera de Sant Joan. Quedà destruït el dormitori i l'arxiu, i va morir
en 1!1 si uistrc Ltna religiosa.
Assistiren el;; Consellers, el Governador de la plaçl!-i algun membre del Consell Reial. pel referit incemli sc n'ocupà en diferents sessio11s el Consell de Cer¡t.
El dia 14 de juliol del 1695 es calà foc al magatzem dc palla de les Drassanes.
R<!unit en aquell moment el Consell de Cent, acordà que hi acucHs el Couseller segon perquè s'assabentés del que succeïa. Veient aquest la gran quantitat de palla que hi havia, el pes de la qual ascendia a més
cle 3,000 quintars, i tenint en compte que de no acudir aviat a combatre l'incendi era de preveure un gran sinistre, comunicà les seves impressions a bastants Consellers que continuaYen reunits• a la Sala del Con-sell, els quals, vestits consularment, amb Uurs agut-zils amh maces altes, junt amb les persones del Con-sell, acompanyats amb antorxes, acudiren al lloc de
l'in-tendí. Encara que no resultà ésser molt important, per la grnu quantitat de palla que .hi havia, qne el foc J1avia leutament consumit, els Consellers, no ob~tant
correspondre a la Generalitat Ja cònservacíó de l'ec li-fici, per no trobar-se p.~:eseut cap Diputa't, per resoldre el que calia fer, donaren orclre perqL1è, a càrrec de Ja ciutat, amb abundància de persoual i les eines. n eces-sàries, s'extingís l'incendi.
A
major abundament, ·sc suplicà al senyor Duc dc Burtrit, General de les Gale-res de Gènova, que enviés gent de la seva esquadra.I .. a petició fou atesa, i el referit Duc envià setanta
mos-sos i alguns oficials i mariners, els quals, junt amb els
de la ciutat que els Consellers havien reunit, vru·en
estar tota la nit i el dia següent, fins a les sis de la
tarda, treballant.
A la tarda del 15, quau ja s'haY:ia sofocat l'incendi, arribà a les Drassanes, el Diputat eclesiàstic i un au-ditor; el primer donà les gràcies al Conseller segon,
que havia estat constantment alli durant l'incendi, pel que féu per Ja ciutat en aquella ocasió, i manifestà que els Diputats sentien no haver-se'n assabentat a temps
per acudir a auxiliar els treballs.
A l'incendi ocorregut el dia 13 de febrer del 1704,
a la casa de la V1dua de Josep Llopis, de la Plaça de l'A ngel, acudí el Consistori, el qual va ordenar tot allò que creia convenient per a apagar el foc .
.I,a guerra de successió donà 11oc al setge i bo mbar-deig dc Barcelona pels aliats que defensaven els drets
cic I'Andduc Carie~ d'Austria a Ja c0ro11a ·d'Esp:myn. E;l 16 dc setembre del 1705 continuà els bombardeigs
per l'esquadra aJiada, i have1lt caigut algt111es bombc¡;
prop de la Casa de Ja Ciutat, els Consellers i els altres que all! es trobaven es traslladaren al Convent de Nos-tra Dona del Carme. Una bomba provocà un gran
in-cendi a la Diputació, i una altra caigué a la paret de l'Arxiu de l'Ajuntament.
Durant la guerra de successió res se sap relatiu a incendis ocorreguts a Barcelona.
El Capità general, que des de la rendició de
Bar-celona a les tropes de Felip V, en setembre de 1714, a I 'igual que !"antic \·irrei, retuúa totes les atribucions, tant m11ilars com polítiques i go•ernatives, publicà el 19 dc març del 1716 un Decret, ordenant als adminis-tradors que renovessin les ordres establertes a la cittlat per als casos d'incendi, i disposà que quan un particu-lar no pogués, p.::ls seus propis mèrits, sofocru· el quo
es tlcclarés a la seva c:asa, immediatantent ell i els veïns acudissin n la respectiva Parròquia, per tal qnc es tu.
qnell a foc.
En escoltar el toc de la campana, els fusters i paletes
del barri venien obligats a dirigir-se al lloc de l'incendi, i si la duració del toc indicava la seva importància, també s'ordenava l'assistència dels administradors i la del Tinent de rei. Aquest últim tenia la obligació
Una altra de les bombes a braç, utilitzades també en finalitzar el segle :<."'X
Revista de bombers i material, celebrada el 1. r de novembre de 1 8go
al Parc de la Ciutadella
r
Llitera emprada als últims temps del segle passat
)faniobres tfectuades al Parc de la Ciutadella en el mateix any
H H
II2
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
Ordenava als mateixos administradors que
prengues-sin les altres precaucions que consideressin oportunes,
i que li'n donessin compte.
El mateix Marquès de Castel Rodrigo, Capità
gene-ral de Catalunya, ordenà a Pere Rúbio que sempre que
per la respectiva Parròquia es toqués a foc, enYiés sense
esperar onlre especial, u u piquet del batalló més pròxim
a l'incendi, a l'objecte d'edtar desordres, i que el
ser-gent major de Ja plaça es posés d'acord amb el Veguer. Si el toc de campana durava molt, totes les tropes de
les casernes establertes en el barri o dels n1és propers
a l'incendi s'havien de posar sobre les armes manats per
llurs reo;pectius oficials, a ft d'executar el que se'ls
or-denés, i si, malgrat les disposicions adoptades,
l'in-cendi 110 podia ésser dominat, ordenava que al dispar
dc tres <anonades si fos de nit, o en rebre l'a,•ís que
se'ls manés si fos de dia, les tropes de totes les casernes,
tant les de C'avalleria com les d'infanteria, al toc
d'as-semblea, es posessin sobre les armes i enviessin llurs
respectius piquets a Ja Plaça del Palau, si el foc era cap
aquell cantó de Ja Rambla, i assistint per cada piquet un sergent, al lloc de l'incendi, per a rebre ordres. En aquest últim cas, o sigui quan l'incendi fos de gran duració, havia d'acudir personalment el Capità general. En compliment de l'Ordre del ::uarquès de Castel
Ro-drigo, els administradors de la ciutat, en sessió del 2¡
dc març, acorda•en fer pública Ja crida disposada en
la rcfer;da Ordre, en la qual es fixava la multa de 25
lliure:; a tots els que, estan obligats a fer-ho, no
dones-sin el corresponent a \'ls a la Parròquia; igualment, i
amb la mateixa multa en cas d'incompliment, obligaYa
nis pnlctcs i .fusters domiciliats a la panòquia o barri
de l'incendi que fecin el!' treballs necessaris per a la
seva localització o extinció. Si l'incendi durava mé~
d'una hora, la mateixa obligació ten"ien els altres
fus-ters i paletes de la ciutat, i eren castigats amb iguals
penes ~i faltaven al compliment del que se'ls manava.
Es disposava també, a la mateixa crida, que els
pro-homs dels Gremis dels dits oficis es presentessin a la
Casa dc la Ciutat a rehre ordres dels senyors
adminis-trador~, i que els veïns ajudessin als treballs d'extin-ció, facilitant aigua dels seus respectius pous, les
galle-cles en el seu poder i l'entrada a les teulades i terrats
a les persones designades per a sofocar els incendis.
En la seva contestació al Capità general, al mateix
temps que als administradors, li manifesten haver
pu-blirnt Ja crida manada, i l'indiquen la con•e•üència de
posseir, com a :~ltres ciutats d'Europa, bombes per a
tirar amb força l'aigua, i es comprometeu a cercar
ofi-cials aptes per a construir-les, calculant abans el que costarien.
El Capità general autoritzà l'execució del que
pro-posava, mitjançant que l'assabentessin dels resultats dc les gestions.
Comunicareu els administradors l'ordre de tocar a
roc als tectors dc les esglésies de Santa Maria del Mar,
dc Nostra nona del Pi, dels Sants Just i Pastor, dc
Sant Janme Apòstol, de Sant Miquel Arcàngel i dc les
Comunitat~ tle Sant Pere de les Puelles i Sant Cugat.
Dmant la gran tempestat desencadenada a la
mati-nada del dia 12 de setembre del 1717, caigué un llamp
al m<1gatzem dc pòlvora constnüt a les hortes que
s'es-tenien rntre les Drassat1es i Sant Pau. Produí tan
for-midablc explosió, que en totes les cases dc la ciutat es
notareu els seus efectes.
Considerant èls senyors administradors de Ja ciutat que el ~ucecït era un càstig de Déu, i que, degut a la
sc,·a gran misericòrdia, malgrat els grans danys
mate-rials, oo havien estat moltes les víctimes, pregaren al
s<:n yor bisbe que es el ignés fer rogatives i altres actes, p<:r tal d'implorar la divina clemència i beueir el terme
municipal.
- El no haver-se donat immediat compte de les
des-gràcies ocorregurles al Capità general, motivà un
De-cret d'aquesta autoritat, ordenant als administradors
que li comuniquessin de seguida el succeït i
l'assaben-tessin llc tot allò que succeís en endavant.
Es v:\ eximir del pagament clel contingent del cadas-tre als perjudicats, segons relació jurada que manà fer
el Capità general.
Els administradors dc la ciutat facilitaren 200
quin-tan; dc calç al Com·eut de Religioses Arrepeutides, per
a reparar els danys ocasionats per l'explosió
ocorre-guda.
El Decret de Nova Planta, amb 1;aclaració de la Reial
ordre de 13 d'octubre de 1718, fou l'origen dels Regidors,
nombre amb què són designats des d'aquesta data els
administradors de la ciutat.
Conseqüència d'un incendi ocorregut a la Baixada de Vilaclccols, fou l'acord de l'Ajuntament del 12 de gener
del 1719, relatiu a l'assistència als sinistres dels Regi-dors immediats que darrerament hanen cessat en el
càr-rec d'obrers, a més dels Regidors obrers en exercici.
Fins a 1734 C'onfinuà la matei.xa organització per a
combatre els incendis, i sols pels acords relatius a les
despeses que ocasionà llur extinció; es té noticia dels
ocorreguts el 24 de gener de dit any 1734, en les reials
presons dc la ciLttat, i els 30 i 31 del mateix me:s i any
a Ja casa cle Raimond Canals, fuster del carrer de la
Fusteria. En aquest últim foc moriren ¡:iuc persones.
I/Ajuntament, en sessió del 16 de febrer del 1734,
aprovà la pmposta dels Regidors obrers Joa11 Alòs i
Jo-sep dc Molinas, relacionada amb els freqüents incendis
que succeïen, especialment els dos anteriorment referits.
L'Ajuntament acordà suplicar al Comanda11t de Ja
plaça que donés ordre als caps de la tropa que, distri-buïda en patrulles, rondava tota la nit per Ja ciutat, que
a qualsevol noYetat de foc que obserYessin en els bar-ris donessin immediatament avís a l'Ajuntament per
mitjà dc dos soldats de la sen ronda, els quals, havien
de trucar fins que els porters s'assabentessin de l'avís.
Aquests últims Yenien obligats a transmetre'] als
Regi-dors en llurs cases.
També acordà que, per mitjà de crida, s'ordenés als
veïns, dels Jlocs on es declarés un incendi, que
dones-sin ràpid avís a l'Ajuntament i a la corresponent
Parrò-quia, recordant a ls rectors la conveniència de tocar la
campana en aquests casos i de no cessar fins rebre nou
avís de l'Ajuntament; i als paletes i fusters, ai:d com
als mestres i aprenents, se'ls ordenava que al toc de
cam-pana acttdissiu al lloc cle l'incendi per a procedir a la
Reva extinció, sota la pena de 5 ll:iures els que no
com-plissin l'ordre. Per aquesta Cl'ida, publicada el 2 dc
març del li34, es disposà, a més, que netegessin ·les
xe-meneies de les cases dues vegades l'a11y, per haver estat
la brutícia d'aquelles la causa dels sinistres.
