Impressions
d'unaoficina
o un poemasobre la
desigualtat
Eixos
de treball enseguretat
i prevenció
El
Registre Municipal
d'Unions Civils
El Casal
Infantil
delGòtic
fa deu anys
Colita
sorprèn
lavida i
lafixa
en unafotografia
juliol/agost
Transports
Metropolitans de
BarcelonaQuè són
i
comfuncionen
els Plans
d'Emergència
Municipal
La
Direcció
perobjectius
Formació
també
passa per NewProjects
BAN
Prevenció
d'incendis forestals
Ajuntamentde BarcelonaL'Alcalde,
«¿sí
Pasqual Maragall
Barcelona,adeu de juny
de mil
nou-centsnoranta-quatre.Ciutadans i ciutadanes de Barcelona:
En virtut de lapublicació del Decret de la Gene¬ ralitat del'any 1988 ons'estableixenmesures de prevenció dels incendis forestals, m'ha semblat
adient fer-vosalgunes consideracions.
L'estiu i la tardor són les estacions del'anyque registrenun índexmés alt d'incendi forestal. Aproximadamentun16%de la superfície del muni¬ cipi de Barcelona és forestal i molts barris de laciu¬
tatlimiten amb lamuntanya.
Us vull recordarque enaquesteszones,durant el període comprèsentreel 15 d'abril i el15d'octubre,
estàprohibit:
- Encendre foc.
-Llençar cigarretes.
-Llençar objectesencesos.
Fóra boqueels qui viviuenurbanitzacions situa¬
desen zonesforestalsmantingueu netsdevegeta¬
ció elsvials, leszones d'accési lescunetes dels camins.
Tingueu presentquetotes leszonesforestals
delnostre termemunicipal hanestatdeclara¬
deszonesd'alt risc d'incendi forestal durant el
període de l'I de juliol al 31 d'agost.
Els barcelonins i les barcelonines vivimen una
ciutat molt densa. Necessitemuna serrade Collse-rolanetaiverdaperquè éselnostrepulmó iundels
principals espais de lleure detotal'àrea metropoli¬ tana. Esper aixòque usdemano quesiguempru¬
dents irespectuosos.Ens hi juguem molt.
- Abocar escombraries irestesindustrials
que puguinser causade l'inici d'un foc.
"S
GO
39
^
juliol/agost
t—3
1994
President: Guerau Ruiz Pena
Consell Assessor:
Francisco
Longo, Ferran
Mascarell,Josep M. Figueras,
Manuel de Forn,ManuelTuñí, Enric Casas,
Angela Vinent, Carme
Turró,Manuel Villalante, Manel Blasco. Director:
Toni
Puig
Coordinació: Irene
Pagès
Adjunta
aRedacció:
Dolors Pinart Edita:
Regidoría
de PresidènciaAjuntament
de BarcelonaAutoedició,
fotomecánica iimpressió:
Impremta Municipal. Exp.9453365
Dipòsit legal:
B.14.742-1990
Disseny gràfic:
FerranCartes/MontsePlass
Maquetació:
Impremta Municipal. Beatriz
GonzálezFotografia:
JaumeSoler,F. Ontañón.
OficinaTècnica
d'Imatge, fotògrafs:
AntonioLajustícia,
Rafael Escudé. Col·laborenenaquestnúmero:
TxemaCastiella, Jordi Conill, ArantxaGarcía, MontseGinesta,
Gustavo Lamadrid,Manuel Mallo,
Oriol
Maspons, Neus
Oller,Àngels
Paredes, Jordi Pastor,RobertoPazos,Joan
Segarra,
Carme Vilaró.
A la secció DebatObert:
Joaquima
Andreu, CarmenBea, MontseCondomines, Lourdes Cuscó, JuliánDelgado,
NúriaDurany,
RosaFabre,MariaFalcón, ElisaGarcía,XavierGarcía,MartaPueo,
MontserratTort.
Adreça:
Plaça de
Sant Jaume,Regidoría
de Presidència.08002Barcelona Tel. 402 70 00
Ganyotes
Editorial
Fets iprojectes
Quotidianitat
Elsquatre
cantons
Entrevista
Ajuntament
endins
Dossier
Reportatge
Debat obert
Biblioteca
Formació amb cafè
Amanida de notícies Taula dejoc
Platges d'abans,platgesd'avuiaBarcelona 4
Aquest estiu,ales platges de Barcelona, bensegur 5
Quatre quilòmetresimig de platges ambtotesles garanties
deseguretat.
Coses persaber i explicar. 6
Impressions d'una oficinao unpoemasobre la 8
desigualtat
Ni l'home éseficaç, ni la dona "coqueta"ala feina. Ambdós són
0 nosón bonsprofessionals.Senseadjectius.
Eixos de treballen seguretati prevenció 10
Hemmilloratentemesdeseguretati prevenció. Però volem,
encara,treballar millor.
El Casal Infantil del Gòtic fa 10 anys 11
Deu anysd'unequipamentenservei continuatnecessiten celebrar
unafesta!
Festival d'Estiu de Barcelona Grec '94 12
Sota la lluna deBarcelona, música,teatrei estiuala fresca.
Elregistre
Municipal
d'Unions Civils 13Araushipodeu inscriure si conviviu, establement,ambunaaltra persona.Elsexe nocompta.L'importantés la relació.
Colitasorprèn la vida i la fixaen unafotografia 14
Una dona que vessaenengia darrera la cambrafotogràfica 1 davant lagravadora.
■
Què són icomfuncionen els Plans
d'Emergència
19Municipal
Calestarpreparatperafrontar lescatàstrofes.Aquí, la
improvització és desastrosa.
Transports
Metropolitans
de Barcelona D/309El control dequalitat dels autobusosimetros,l'airecondicionat,
elsrecorregutspertotala ciutat..., explicatsperTMB.
Lajove Europa,unaexposicióque corre perla ciutat 23 Elsjoves deBarcelona sónjoves d'Europa. Quèpenseni quin
futur hi tenen?
Quinllibre, dels últimsquehas llegit,recomanes 28 per aaquestestiu?
No hi havacances senselacompanyia silent d'un llibre magnífic
Amb poc paper sapsmolt amb els Papers d'Esade 31
En elpotpetit hi ha la bona confitura,diuen.
LaDireccióperobjectius 32
LaDPO,algú la confon ambuna menadedetergent:renta,
però burocràcia.
Fets icosesd'estiu 34
Cadames, unsquantsdenous. 38 Moltpersonal Formació també passa perNew Projects
Platges
d'abans,
platges
d'avui
Aquest estiu,
a
les
platges
de
Barcelona,
ben
segur
A LAJUSTICIA
Després de la
granafluència
—2.600.000persones— quel'estiu
passatvan passar perles platges de la
ciutat ique vanobligar
a tancarla
temporada
onzedies després del
que s'haviaprevist —el 26 de
setembre-,elsdiferents serveis
operadors muni¬
cipals
vananalitzar les actuacions
que es van
dur
atermeafi d'avaluar
els resultats i millorar-lesen lamesu¬raque
fos possible.
Peraquest
motiu, durant el
novem¬ bre del'any
passatvantenir lloc
diverses sessions de treballimpulsa¬
des bàsicamentperl'Institut Munici¬
pal de Parcs i Jardins. Fruit
d'aques¬
tessessions va
sorgir la
campanya"Viu la
platja
totl'any",
queorganit¬
za diverses activitats
d'esport, lleure i
culturaales
platges de Barcelona.
Pel que
fa
ala
seguretat,apartir
delmes
d'octubre,
diversosresponsa¬ bles dels campssanitari, de
neteja,
de
mantenimnt, salvament, socorrisme ipolicia, coordinats
perla
gerència
de
l'Àmbit
de la Via Pública, vanrevisari reelaborarel "Pla de
Seguretat de
Platges",
aprovatafinals de
generd'enguany. Així, d'acord amb les
directrius
d'aquest
pla, s'assegura la
sanitat, la
neteja, el manteniment i la
seguretatde les platges durant
totl'any
perpartdels serveis
municipals
aixícomla
presència de socorristes
deCreuRoja
—de
març aoctubre—
que
s'incrementa
enhorari i dies
segonsla temporada.
L'Institut
Municipal
de Parcs i
Jardins hacreatel Servei Permanent dePlatges —obert durant
totl'any—
que
ofereix informació
als
banyistes,
Creu
Roja
està
presentals llocs de
socors,la Guàrdia Urbanaaugmenta el nombre
d'agents
destinats
exclussi-vamenta
platges i els bombers s'ocu¬
pen
de les possibles evacuacions
amb
un
equip
permament.El
personal de Neteja i Mante¬
nimenttreballatornsdematí,
tarda initen la
neteja de les
platges
i també
recull lesdeixalles que suren a
l'ai¬
guaamb
unvaixell de
tipus pel·licà.
ElServei de
Vigilància
Ambiental
de
l'Ajuntament fa dues
inspeccions
set¬ manals del'aigua i la
sorrai la
sevaposterior anàlisi
microbiològica.
Tot i reconeixentque
s'hi podrien
abocarmésrecursoshumansimate¬
rials —ipotser
mai
n'hi hauria
prou—cal reconèixer també
queel
llistó dequalitat del servei
que es dóna alsbanyistes
és d'un nivell
força alt.
L'element
principal,
però,
noés
tantlatascaque
fan
les
personesdels
serveis esmentats,sinó el
civisme,
labonaconvivència i elrespecteque handemostrat els usuaris de les
plat¬
ges.Una
simple
estadística: el
gairebé
mig milió de
personesque va passar perles
platges
de Barcelona durant el
pontde Sant Joan. Són moltes
perso¬nes, iaquest
fet
ensfa adonar
quecal
que
s'imposi
la
"complicitat
cívica"
perquè
totspuguemgaudir, amb les
millors condicionsperal lleure i la
seguretat,
dels
quatrequilòmetres i
mig
de
platges,
126
dutxes, 1.200
metres depasseres,20
fonts,
256
paperes, zonesd'ombratge, de jocs
infantil, àrees delúdiques
quela ciu¬
tatharecuperatperals barcelonins.
Bonestiuiben■
ARXIUFOTOGRÀFICDEMUSEUS
II
Congrés,
l'esport
per a
tothom
a
les grans
ciutats
Els dies27, 28 i 29
d'octubre
se celebrarà aBarcelona el IICongrés
europeu
"L'esport
per atothom
ales
grans
ciutats",
promogutperl'Ajun¬
tamenti laDiputació de
Barcelona
en elmarc de les activitats dela Federa¬ ció Internacional del'Esport
per a Tothom—FISpT—.
L'objectiu d'aquest II
Congrés
—que
dóna continuïtat
al I Congrés,
celebratl'octubre del 1989— és ofe¬ rirun
espai
per al'intercanvi d'infor¬
mació i
experiències
entreciutats de
característiques
similars
i propiciar
un marcde debat d'on
sorgeixin
con¬ clusions i líniesd'actuaciócomunes, totambuna visióprospectiva fins
al'any
2000.
El II
Congrés,
quetindrà
com allengües
oficials
el
català,
el castella,
el francès i
l'anglès,
tocarà
temesdel
món de
l'esport
endiversos
grupsde
treball.Així, doncs, esposaranda¬
muntlataulatemescomelpaper
de
l'esport
com aelement de
cohesió
social i lamanera coms'afavoreix la
pràctica
esportiva
entretotsels
sec¬torsde
població. Un altre
temaclau
seràl'esport
com afont
de
creació de
llocs de treball. Altrespuntsque estractaranseranels
equipaments
esportius
oels camins
associatius de
l'esport
per atothom,
onesdebatrà la
funció socialitzadora de
l'esport.
Elsorganitzadors
estanmolt inte¬
ressatsen
què
aquestII
Congrés
pugui
comptaramb la
participació de
lesinstitucions i entitats
públiques i
privades
quetreballen
perfer realitat
el dretdetotsala
pràctica
esportiva.
Els interessataparticipar
enaquest
II
Congrés poden demanar
mésinformacióa
l'Àrea
d'Esports
de
l'Ajuntament
de Barcelona, avda. de
l'Estadi 30-40otrucantals telèfons 402 30 15o402 30 33.
Barcelona
Societat,
segona
entrega
de la revista
Elmesde
maig
es vapresentarel
segon
número
de "Barcelona Socie¬
tat", la
revista
d'informació i estudis
socialsqueimpulsa la
Comissió de
BenestarSocial.Enaquest
número s'analitzen les
desigualtats
socials
entreels barris
històrics deBarcelonaa
partir d'indi¬
cadors bàsicscomlataxad'atur,
l'esperança de
vida
oel
percentatge
detitulats
superiors.
La
radiografia
es dedicaales condicions de vida i alsvalors dels
joves
barcelonins
apartir
de
l'enquesta
municipal feta
entre aquest sectorde
població. El dossier,
enaquest
número,
és sobre la salut
aBarcelona,
amb articles i
estudis
sobrel'estat de salut de laciutat, lesdesigualtats de
mortalitat, la salut
laboral i la sida. Les
monografies
per¬metenconèixerles síntesiso resums
detreballsoestudisqueno
han
estatpublicats.
En
aquestsegonnúmero
es difonen treballs sobre lapobresa, l'e¬
volució de la Renda Mínima d'Inser¬ció, la
immigració,
les dones
i l'ús
deltemps, etc.
I,
finalment, l'apartat
de referències resumeixelsprincipals
aspectes
del
Llibre Verd sobre la
Política Social
Europea.
Endefinitiva, informació útil per a la
planificació
i la gestió de
progra¬messocials,
amb
untractamentglo¬
bal
gràcies
ala
participació
de
tècnics
dediverses àreesmunicipals. La
revista, deperiodicitat semestral,
es distribueixgratuïtament
a responsa¬ blesmunicipals,
entitats ciutadanes i
organitzacions
socials
quecol·labo¬
ren enelsdiferents Consells de
Participació,
així
com encentres d'estudis,biblioteques
i
departaments
universitaris. Tambées potadquirir
ala Llibreria
municipal de la Rambla
i
ales
principals
llibreries de la ciutat.
La guerra
civil:
fotografies de l'art
guardat
a
Olot
El
juliol del
1936, amb l'inici de la
guerra
civil,
es vanemprendre diver¬
sesaccions per conservar
el
tresorartístic català. Granpart
del patrimo¬
niartístic de
Catalunya
va serincau-tatper
la
Generalitat i traslladat
allocssegurs.
La
ciutat d'Olot
vatenir
una
especial
significació
entotaquest
procés,
enconcretla
casaSolà i
l'església de Sant Esteve,
que van acollir les oficines de la Comissaria General de Museus i les col·leccions depintura
i escultura romànica i gòti¬
ca,les
de teixits i brodats,
orfebreria i
joieria, així
commoltes d'altres
queexemplificaven
la
trajectòria artística
delnostre
país.
Ara, la
fotografia
ensdóna
l'opor¬
tunitat dereviure
aquells fets, desvet¬
llantclaramentaquesta
memòria
històrica de lanostratrajectòria cultu¬
ral.Les
imatges captades
perJoan
Vidal iVentosa,fotògraf
dels
museus deBarcelona, ensmostrenel salva¬ mentdelpatrimoni artístic, les
incau-tacionsde la Generalitat i el seutras¬ llat i instal·lació alesdependències
olotines que
les
vanacollir. Un
pro¬ cés que esvaprolongar amb l'exposi¬
ció "L'art catalan du Xe.auXVe. siè¬cle", fetaaParís el 1937, les
imatges
de la
qual s'han
recuperatgràcies
al'esforç
editorial del Butlletí dels
Museusd'Artde Barcelona.
L'exposició, integrada
per65 foto¬
grafies
procedents dels
fons de
l'Ar¬
xiu
Fotogràfic
de l'Arxiu
Històric
de
la ciutati del'Ajuntament
de Barce¬
lona, que vaser
inaugurada
el 22
d'abrilala Sala Oberta del Museu Comarcal de laGarrotxa, ens va ar¬APPIS
Has
estat
al'Estiuàs
de Sant Martí '94?
Com cada any,
el Districte
de Sant
Martínopodia deixar d'apostar
uncop
més
perla
campanya"L'Estiuàs
deSant Martí".La creixent
acceptació i
participa¬
cióenelsactesqueproposal'Estiuàs
any reraany,
significa
unclar indica¬
dor percontinuar organitzant
unmuntd'activitats de lleure al'aire
lliureque
vénen molt de
gustquanla
calorja
esfa insuportable.
Des del 21 de
juny
i fins al 21 de
juliol,
totun mesd'activitats lúdi¬
ques que esdesenvolupen
endife¬
rentspunts
del Districte: Verneda,
Clot, Poblenou i Besòs. Activitats culturals, casals d'estiu icolònies,
concerts,espectacles infantils,
con¬cursosi activitats
esportives
vorael
mar,alsparcs
i als
carrers.També hi
trobareu balls desaló,podreu fer
cas¬ tells desorra alaplatja,
circuits
sobrerodes,escacs...Revetlles de SantJoan,pujar
englobus,
acostar-vos al'univers através d'un telesco¬
pi les nits
estrellades d'estiu, ballar
ritmehawaià, banyar-se
en un mar d'escuma. Tot això i molt mésusofereix la campanya
Estiuàs '94,
per¬què
al'estiu
totés
possible.
I si ushoheu
pertdut, els dies 2 i 3
de setembresecelebrarà la 6a Festa Mediterrània. Durantduesnits,
laplatja
del
Bogatell s'omplirà de
músiques.
Els
nensi
nenes
coneixen les
platges
de Barcelona
"Duranttot
l'any, ja
sigui estiu,
tardor,
hivernoprimavera, podeu
anar alavoradelmar a
jugar,
afer
castellsdesorra,
banyar-vos
o passe¬jar, fer
volar estels,
llegir,
fer
esporti
aprendre moltes
cosestotgaudint de
l'aire pur enaquestespai natural.
Arribar-hi és molt senzill: només s'ha d'anar allàonlamari el cel s'a¬ bracenambBarcelona. Justenaquest
indret,hi trobareu les sis
platges de
laciutat: SantSebastià,
Barceloneta, NovaIcària,Bogatell, Mar Bella i
NovaMarBella."
Aquest és l'atractiu
textde
presen¬ tació delmaterialdidàcticquel'Insti¬
tutMunicipal
de Parcs i Jardins ofe¬
reix per a
la
campanya"Experimenta
laplatja"
com asuportde les activi¬
tats que,
des de l'abril
passati fins al
juny, s'han iniciat
ales platges de
Barcelona dins el
conjunt
d'activitats
"Barcelona al'Escola" i ques'ofe¬
reixa les escolesde la ciutatatravés del'IMEB i d'unamaneramés àm¬
plia
dins la
campanya"Viu la platja
totl'any",
queconvida
totsels ciuta¬
dans de Barcelonaa ferunús actiu de la
platja i
aparticipar
enqualsevol
de les moltes activitats que es propo¬saran.
"Experimenta la platja",
s'ha ini¬
ciataquestanyamb molt d'èxit i ha
estatunaexcel·lentiniciativaper
fer
conèixeraquestespai
natural de la
nostraciutat als més
joves
i
ense¬nyar-los
arespectarel medi ambient
amb unatractiu material de suport
dissenyat
perMarsical,
peral qual ha
creatuns personatgesquefan
diver¬
sesactivitats, ique espoden
engan¬xari
desenganxar
damunt d'un
plà-nol-dibuix de les
platges
de Nova
Icària iBogatell.
Un llibre
sobre la
pobresa,
sempre
preocupant
Hiha moltstemesper
treballar
—i, millor dit,temes quecal
repensar icorregir—
enels serveis públics
per fermenyspossible
la pobresa.
"El
negocio
de
la pobreza
ola
utopía del Estado de
Bienestar ", edi¬ tatperAppis, és
unllibre
que,des
d'una
òptica juridico-social, fa diver¬
sespropostes.
L'autor és Gietà Sala iPrat, advo¬
cati treballador
municipal.
Va treba¬
llaral'Àrea
d'AfersSocials,
coneixelstemesdela
pobresa, la
maneracoml'aborden les administracions
públiques,
les associacions i les
empresesde serveis i fa
unareflexió
sobrecomtreballarper
fer
menyspossible
la pobresa, i ho fa
entornd'aquests
granstemes:el dret
en un Estatintervencionista,
els drets delsciutadans
potenciats amb seriositat i
la relacióentrelapolítica i el dret.
Semblaque
sortim de la crisi
econòmica.Lapobresa,
però, serà
a lesnostresgransciutats
untemad'actualitatper a un grup
important
de ciutadans queles associacions i
l'administraciópública
nopoden
oblidar iquehan de prioritzar
enels
seusserveis.
De
quina manera? El llibre
aporta1
1
o?
Impressions
d'una
oficina
o un
poema
sobre la
desigualtat
La doble mirada amb
què
con¬templem i valorem,
massasovint,
allò quefan els homes i les dones
enlaseva
feina,
enforma de
poe¬ma
quotidià
en unaoficina
—mu¬nicipal?—: aquest
és
el text
d'im¬
pressions
quepresentem
entancar
el treball del'any i
començarles
vacances.
L'hem traduït d'untextque s'utilitzaenelscursos
d'anglès
d'Esade. Imostra,
amb dues
veuscontraposades,
com unfet,
unamanera o un
estil, té dos
significats
oposats
si qui ho
executa
és
un homeo ésunadona.Latan
volguda
igualtat cal
fer-lanorma enla
quotidianitat del
treball al'oficina: valorem cadas¬ cúpel
quefa i
nopel
seu sexe,sta¬
tusonivell dins
l'organització.
El poema,
llegiu-lo,
té
la
gràcia
de lasàtira que posa
el
dit
ala
llaga del
que—inclus inconscient¬
ment—fem.
La
foto de la
família està damunt
l'escriptori d'ell.
Ah!,
unhome seriós i
responsable de la família.
Elretrat de la
família està damunt
l'escriptori d'ella.
Umm!,
segur quela
sevafamília està
perdamunt la
seva carrera.
L'escriptori d'ell està desendreçat.
Ell, òbviament, és
unhome molt
treballador
i
ocupat.
L'escriptori d'ella està desendreçat.
Ella, òbviament, és
despistada
i
desorganitzada.
Ell
parla amb els
seus
col·laboradors.
Segurament
quedeu discutir l'últim projecte.
Ellaparla amb les
seves
col·laboradores.
Deu estàfent safareig.
Ellno és al seu
despatx.
Ben segur que
està
en unareunió.
Ellano estàal
seudespatx.
Deu estar
arreglant-se
al lavabo.
A
ell,
nose'l
troba
al'oficina.
Deu estar
amb
unsclients.
Ella noés
al'oficina.
Deu haveranat
afer les
seves compres.Ell ha anatadinar
amb el
"jefe".
Estàseguint
el
seucamí
d'ascens.
Ella
haanatadinar
amb el
"jefe".
4 Z- ° s
JAUME SOLER
El
"jefe" li fa
unacrítica
aell.
Ell millorarà la
sevaactuació.
El
"jefe" li fa
unacrítica
aella.
Ellaestarà molt
deprimida.
Ell
ha rebut un tracteinjust.
S'enfadarà?
Ella ha rebut
un tracteinjust.
Plorarà?
Ell es
casarà.
Aixòl'assentarà.
Ellaescasarà.
Ara,
esquedarà
embarassada i marxarà.
Ell
anuncia
queserà
pare.Serà
qüestió
d'augmentar-li
el
sou. Ella tindrà unacriatura.Ara
carregarà l'empresa amb el subsidi de maternitat.
Ell fa
unviatge de negocis.
Això ésbo
per ala
seva carrera.Ella fa
unviatge
de
negocis.
Què hi diu
el
seumarit?
Ell marxaper
aconseguir
unafeina
més bona.
Sap reconèixer
unabona oportunitat.
Ella marxa
per
aconseguir
unafeina millor.
Lesdones
nosón
gensformals.
CZ2 GQ
S
Eixos de
treball
en
seguretat
i
prevenció
Quin és el
nostrepensamenti la
nostrafeinaenmatèria deseguretat
i,
en
especial, el
conceptePrevenció?
Semblaunmoment
força
oportú
perquè,
novament,les
enquestes ensindiquen
avançosnotables
enla
segu¬retatciutadana de Barcelona durant el darrer any.
Fins al
puntque,si durant
el 1984 l'índex de victimitzacióesta¬
va situaten el29,1,
l'any
1993
vaquedar reduït
ala meitat, és
adir:
13,6.Cal dir, doncs, que
els objectius
proposats
pel regidor de
l'Àmbit
de la
ViaPública, Joan Torres,en
fer-se
càrrecd'aquesta responsabilitat de
sortirdel'impasse
enquè
estrobava
elmodeldeseguretatciutadana ela¬
boratpel Consell de Seguretat
Ciuta¬
dana —Infome Socias—, s'hanacon¬seguit.
Tot
això confegit amb la
seva visió lúcida delconcepteintegral amb
què s'han d'abordar els
temesde la
viapública —eix central de les
preo¬cupacions dels
nostresciutadans de
a peu—.Puntsbàsics
d'aquesta
filosofia
són el fet d'actuar des de la síntesi detrescoordinades:
prevenció, dissuasió
i solidaritat social. I, sobretot, posant l'èmfasienlaprevenció
—Osborne
dixit—comla
capacitat de la previsió
delfenomen i elcompromís,
pertant, quela veritat i el coneixement
ensimposen:
cercarsolucions.
Peraquest
motiu, els
eixos del
tre¬ ball que esvaendegar contemplaven
elconeixement: seriositatenlesen¬
questes, en
els treballs d'investigació,
en lesanàlisis creuades de dades dis¬
ponibles,
en un camp onels "forats
negres" són
tanfreqüents
i
que va trobarunmagnífic col·laborador
enla
persona
de Josep M. Lahosa.
Un altre eix bàsic és la descentra¬lització,que
implica la
posada
enmarxa—amb elconcursdels
regi-dojs-presidents de Districte— d'un
Consell deSeguretat i Prevenció
a cada Districtei, tambéencadascun d'ells, la creació de Taules de Coor¬dinació Policial ambuna activitat
JAUME SOLER
contínua dedefinició
d'objectius i
desplegaments
oportuns.Lacreació de la
figura d'un Secre¬
tari de PrevencióacadaDistricte, téencomanada lafeina d'activar eltre¬
ball dels Consells i Taules Policials
enaquesta
matèria.
Tots
estanasses¬soratsperun
Secretari Tècnic de
Prevencióper atot
l'àmbit de la
ciu¬
tatique, enaquestcas,
és Santiago
Marsal, capaçde mirar amb ulls de
pagès la realitat urbana de Barcelona.
L'estreta coordinació detotsels
agents
institucionals i
socials més
afectatsperl'èxit d'una
política de
seguretat
i
prevenció —policies, la
col·laboracióamb BenestarSocial— queentenen que
la
seguretatés
un element cabdalenlaqualitat
de vida
d'una ciutat
significa
unalluita
afer¬
rissadacontralamarginació social.
I,per
últim, l'altre
graneix és la
participació del
ventall més ampli
possible d'agents socials
enels
òrgans operatius.
Mésrecentment —totique encara
estemfent les
primeres
passes—s'afageix l'acostament real de la jus¬
tíciaalanostrarealitat—justícia
"Un eixbàsic és la
descentralització,
queimplica
la
posada
en marxa—amb el
concursdels
regidors-presidents
de Districte— d'un Consell de
Seguretat i Prevenció
acada
Districte".
ràpida, atenció
ales víctimes del
delicte, jutges de
paumunicipals,
mediació,
reparació,
etc.—.Aquests
són els eixos principals
que
guien
la
nostraactuació,
quehan
donat resultats prou
satisfactoris i
valorats per
la Comunitat Europea.
Això ho demostra el paper
important
que
la té la
nostraciutat
enels
pro¬ gramessocials i de
prevenció
impul¬
satsper
la Comunitat
Europea
—via
Med-Urbs, Ecos,etc.—onpartici¬
pem o som
líders
enqüestions
com elsplans
contrala droga, la
inserció
delsjoves amb dificultats, la
segure¬tateneltransport
públic, el coneixe¬
mentde la
micro-delinqüència al sud
d'Europa i al nord
d'Àfrica.
Caldrà,
però,
noabaixar la guàrdia
ja
quejuntament
amb
els descensos
de lavictimitzacióclàssica, s'observa
l'aparició de
nousproblemes de
dis-funció social inovesformes de mar¬
ginació
queapareixen aquí i
atotaEuropa: la
violènica juvenil,
la
deses-tructuració familiar de lescapesmit¬
janes, el racisme, la immigració mal
atesa, etc.
Qüestions
quecaldrà
pre¬veure entotalasevadimensióper a
lasevacontencióen un marcsolidari.
Endefinitivaenscontinua
inspi¬
rantMichelRocard quan
afirma
que "l'individu és lafinalitat d'una civi¬ lització. Peròno estractad'un indivi¬ duaïllat, sinó d'un individucom¬promès
enl'aventura
col·lectiva
de la
humanitat queprohibeix abandonar al
costatdel camí
aquells
aqui la
naturaola vida econòmica han deixaten
dasavantatge."
Jordi Conill
El
Casal
Infantil
del Gòtic
fa deu anys
!
"En el treball del dia adia
sempre
s'ha fomentat la
participació dels
nensi
nenesdel barri i amb el barri"
ACiutatVella,
l'Ajuntament de
Barcelonavaencarregarla gestió del
Casal Infantil del Gòticaunaentitat delleure durant elscurs 1983-84,toti
que
ja feia
dos
anys que ungrupde
gentde
l'Àrea
de Joventut havia
començatatreballar amb els
infantsdel barri.
Aquella decisió
esconsi¬
deràcomel naixement del Casal Infantil.ElCentrees va instal·laralcarrerdelVidre, en un
pis
amb balco¬
nades damunt laplaça
Reial i, agafant
elnomdelcarrer, es vaconvertirenelCasal InfantildelVidre. Al
llarg
delsanys vaacollir,
principalment,
elsinfants delscarrerspropersala
plaça.
L'any 1992
el Casal Infantil
es traslladaalpalau de Correu Vell,
situat al número 5 del carrerCorreu Velli, des de llavors, s'anomenaCasal Infantil Pati Llimona.
Durantaquests
deu
anys,la filoso¬
fia educativadel centrehaanatexpe¬rimentantunaevolució
progressiva,
però
enel treball del dia
adia
sempre s'ha fomentat laparticipació
dels
nensi nenesdel barri iamb el barri.
L'exposició fotogràfica
que es va fer amb motiu del desè aniversari del Casal Infantil mostravaunreculld'imatges i
d'experiències
através
deltempsi dels àmbits
de treball.
D'aquesta
maneraels pannells
expo¬ sitors duien elssegüents
títols: "El
Joc",
aprendre
jugant,
jugar
aprenent;"L'activitatfísica", fer salut i conèi¬
xerel
propi
cos através
de l'esport;
"Lanatura", educarenel coneixe¬ mentienelrespectedel medi
natu¬ral; "La ciutat", esdevenir ciutadans
responsables
totdescobrint i
gaudint
Barcelona;
"Lesfestes",
afavorir laintegració
multicultural
apropantles
festes tradicionals alCasal;
"Elshàbits", promocionar la salut indivi¬
duali col·lectiva educant elshàbits;"Els
tallers",
adquirir tècniques i
coneixements millorant les habilitats idesenvolupant
la creativititat.
Els deuanys
de Casal
que aracommemoremhan
originat
unainaca¬
bable llista depersones quehi han
estatvinculadesenunmoment oaltre i d'unaoaltramanera:els
educadors,
elscol·laboradors, els voluntaris...Entretotshan fet
possible el Casal.
Tanmateix,
sensdubte,
els veritablesprotagonistes d'aquesta petita, però
intensa,
història hanestatelscente¬narsde nensinenes que
hi han
passati que,
amb les
seves ganesde conèi¬
xeri
experimentar, li han donat la
sevaraó deser. Peraixò, des del Districteenscomprometema
conti¬
nuartreballantperquè els infants del
barri s'encaminin capal'autonomia
necessària i suficientperdesenvolu¬
par-seamb llibertat i prendre
cons¬ ciènciad'ells mateixos i de la realitat queels envolta. Però,
aquesta,és
una altra històriaque usexplicarem
enla
celebraciódelvintè aniversari del Casal Infantil del Gòtic.Joan
Segarra
NeusOller Districte de Ciutat VellaM
Cadaany
el Festival d'Estiu
de
Barcelona —Grec—ensconvidaa una gran
festa del
teatre,la música i
ladansa. Una citaoncreadors i intèr¬
prets
de
l'escena
ensofereixen, du¬
ranttrenta-cinc nitsd'estiu, elprivile¬
gi de
submergir-nos
enla diversitat
culturalcontemporània.
Tornal'estiui, amb ell,
arriba
elgran
festival de les
artsescèniques de
lanostraciutat. Unfestival que
aquestany,
dintre de la
sevaoferta
variada i mantenint la
qualitat
entotsels
espectacles,
aportanovetatsmolt
importants.
Quatre nits després de la
nit de
Sant Joanvacomençar
el Festival
d'Estiu Grec '94.Vaobriraquesta
edició, l'Otel·lo de
Shakespeare
enunaversió de
Josep M.
de Segarra,
un granespectacle dirigit
perMàrio Gras
i
interpretat,
entrealtres,
perPep
Cruz,Mercè Pons i Jordi Boixaderes.
Després
sesucceeixen
trenta-quatrenits de teatre,dansa
i música de
tots els estils iper atotsels
gustos.Des
delflamenc mésautèntic,en uncicledefalamencs barceloninsala
plaça
del Rei amb la
presència de Miguel
Poveda,
Mayte Martín, Juan Manuel
Cañizares i laTolea,fins
al recital deJoaquín Sabina al Poble Espanyol
ouna
llarga
nit dedicada
ala veritable
música africana
interpretada
perSalif
Keita, número 1 delpop
africà.
També hanestatdesortels elsamantsde la música
brasilenya
per¬què
hauran
pogutveure en unamatei¬
xa nittres monstresdels ritmes brasi¬ lers:GilbertoGil, Gaetano Veloso
i
Djavan.
Tampoc
nos'hauran quedat
decebutselsamantsde la salsaja
que hanpogutsentir
la
veucubana amb
més autoritat dels últimstemps,Israel
López Cachao
acompanyatperl'Orquestra de la Luz.
Festival
d'estiu
de Barcelona
Grec '94
"Una cita on creadors i
intèrprets de l'escena
ensofereixen, durant
trenta-cinc nits
d'estiu, el privilegi de
submergir-nos enla diversitat cultural
contemporània. "
El teatresempre
ha
tingut
unlloc
preeminent dins el Festival
d'Estiu, i
aquestany
ha volgut
commemorarel
centenari delnaixement delgran tra¬
ductor i
dramaturg Josep M.
de Se¬
garraamb dues traduccions
de Sha¬
kespeare:
unatragèdia —Otel·lo—
i
unacomèdia —Les
alegres casades
de Windsor—. Una altra obra delgeni anglès, desconeguda
però
amb
un
contingut d'allò més actual, "Mea¬
sureforMeasure", ha arribat alMercat de Les Florsde la mà dels
anglesos Cheek by Jowl,
unade les
companyies més premiades
del
teatrebritànic actual.
Inoacabatot
aquí. Hi ha hagut
representat teatrede
totesles
tendèn¬
cies:classic,
contemporani, minima¬
lista, infantil, de marionetes, d'autorsnovells i d'autorsconsagrats,
inter¬
pretatsper
companyies conegudes
i
desconegudes
ques'han
pogutveureendotzeteatresdela ciutat que,
aquestany,
s'han
sumatala
campa¬ nyaGrec '94.
La dansatambé ha
tingut
unbon
paperaquestanyja
queha
comptat
amb lapresència de la
companyia
Batsheva DanceCompany
i
amb el
seu
coreògraf i ballarí Ohad
Nharin,
oambJoaquín Cortés,
queha
estat
titllatper
la
crítica
com acreador del
flamenc delsegle XX.
El
marcin¬
comparable del
parcGüell acull la
quarta
edició de "Dansa al
parc"
on lesfigures més
rellevants de
la dansa
contemporània catalana
i les
novesgeneracions de
ballarins han
presen¬tat
coreografies creades
especialment
per a
l'ocasió.
El cinema haestatla innovació del Grec '94. Les
piscines
Picornell
s'incorporen
al Festival
comaespai
peral cinema
al'aire lliure amb
unseguit de pel·lícules
onla
música és
protagonista. Anar
al cinema
enba¬
nyador ha
estatunanovetatamb molt
bona acollida. A
l'Espai B
del Mer¬
catde les Florstambévatenir llocun
cicle de cinemaons'hanpresentat
vuit
pel·lícules de diferents
nacionali¬
tats dedicadesa untemamoltactual: "Identitat cultural i
mestissatge".
Totaixò i moltmés, finsa
arribar
als 101
espectacles, és
l'oferta
queel
Festival d'Estiu Grec '94 ha posata l'abast detotsels ciutadans de Barcelona.ArantxaGarcía
El
Registre
Municipal
d'Unions
Civils
"Lasevacreaciórespon a unarealitat social cada cop
més
estesa,
ja
quesón moltes
lespersones que
constitueixen
relacions estables deconvivència no
formalitzades
matrimonialment. "
A
partir d'aquest
mesde
juny,
les
personesempadronades
aBarcelona
quetinguin constituïda
unaunió civil
poden inscriure-la al
Registre
Muni¬
cipal d'Unions
Civils
quel'Ajunta¬
menthaposaten marxa.
Lasevacreació respon a una
reali¬
tatsocial cada cop
més
estesa,ja
quesón moltes lespersones que
consti¬
tueixen relacions estables decon¬vivèncianoformalitzades matrimo¬ nialment.
Segons estudis del Centre
d'Investigacions
Sociològiques
cor¬responentsa
l'any 1992, aproximada¬
mentel 2% de lapoblació
major
de
18 anys queviu
enparella
al'Estat
espanyol
noestà
casada. D'altra
bandaalasocietat també cadacopés
méscomunala conviccióquetotsels
ciutadans i ciutadanestenen dreta un
tractamentidèntic amb
independència
delasevaorientació sexual.Davantaquesta
realitat,
aquesti
altresajuntaments,
com apoders
públics més
propersals ciutadans,
hanpresla iniciativa amb
una mesura quecoadjuva
al'efectivitat
de drets i
llibertats dels ciutadansi quetambé
estàenlalínia de la resolució del ParlamentEuropeu
sobre
igualtat de
drets de les personesamb
indepen¬
dència delasevaorientació sexual.
Aquesta
actuació
municipal
és
un pas endavantperassolir l'elaboració i
aprovació d'una llei de
parelles,
com ladanesa i lasueca,queatribueixi
a lesparelles registrades la mateixa
condiciólegal
queals matrimonis.
Perexemple,
aHolanda s'està trami¬
tantuna
proposició de
llei
d'aquest
estil que
té
com apuntde
partida els
registres extraoficials de convivència
que,
amb
unvalor simbòlic,
van crearels
municipis.
MIQUEL ANGLARILL/A VUI
Segons les
normesreguladores del
funcionamentdelRegistre, hi
tenen accés les declaracions relativesales unions civils de convivència estableentredues persones,
siguin
o nodel
mateixsexe,que
compleixin els
següents
requisits: majoria
d'edat
oemancipació,
absència
d'una relació
deparentiu
nodispensable
peral
matrimoni,
capacitat
peratorgarel
consentiment, absència de vinclema¬trimonial,
noformarpartd'altra unió
civil iestarempadronat
aBarcelona.
També s'hi
poden inscriure altres
declaracionsqueafectin la unió civil
i, evidentment, la relativaa l'extincióde la unió.
Les
inscripcions són
voluntàries i
secretes, si així és demana.Els efectes del
Registre
són de dos
tipus. Defensa el
principi
d'igualtat i
nodiscriminacióper
raó de l'orienta¬
ciósexual,segonss'ha assenyalat al
començament.
I,
en segonlloc,
és
unprincipi de
prova,referit
ala
data
d'inscripció, el valor del qual depen¬
drà del criteri
judicial i
del
quedispo¬
sin les lleisencadamoment.MIQUEL ANGLARILL /AVUI
Enels dies queportaen
funciona¬
mentaquestRegistre d'Unions
Civils,
hi hahagut
unaconsiderable
demanda d'informació. Tot iqueés
prematurestablir qualsevol tipus de
valoració, demoments'ha pogutapreciar
queels interessats
pertanyennormalmentadossectors: una
franja
d'edat
jove i, l'altra,
que superaels
cinquanta
anys.Manuel Mallo
Colita
sorprèn la
vida
i la fixa
en una
fotografía
"Elretratés unade lescosesque emsurten millor
perquè ho
faig
degust.
Les
cares,la
gent,
m'encanten,
emfascinen,
emdiverteixen."
"A
mi,
m'agrada el blanc
i
negre.
A Woody Allen
també.
Què vols
queet
digui?A mi
emsembla més autèntic. "
Colita és vida desbordant. Les
seves
fotografies
fixen,
enmil
moments,laseva
personal
visió
dels
amics, de la història
quotidia¬
na,
dels personatges
i dels fets, dels
animals i del
paisatge.
Sempre
co¬ municatius i obertsa lavida.Colita
fotografia la vida. Acon¬
segueix, amb el
"clic" del
seuull
fotogràfic,
congelar
un segonirre¬
petible
d'una
persona,d'un
grup, d'unaciutato d'unpaisatge.
Colitaés la
fotògrafa
de la vida
deBarcelona i delsbarcelonins desde la dècada dels seixanta.
Extra-vertida,
professional i amb el
toc
d'il·lusió delsmestres,Colita recull
moments
quotidians
queesdevenen
fets dememòriaintensa.A
l'Eixample,
quesempreha
estatcasaseva, ens repColita
i
els
seustresgossos —un
dels quals, la
Gàlia, és particularment
amable i
sap
fer
visita—.
Parlem de
fotografia. Parlem,
doncs,amb
Colita de la vida, la
ciutat,la llibertat i de tenir els ulls
benoberts.
Ara,
amb el bon
temps,quan totstenim la cambrafotogràfica
apunt
per ales
vacances,la
conver¬saamb Colita ésuna
oportunitat
per
aprendre
afixar
la
vivència
d'unsmoments
especialment inten¬
sos mentrecomprenem que, per a
Colita,
fotografiar
és viure. Colita
fotografia
la
intensitat de la
vida
quotidiana.
Què és
per atu
la
fotografia?
Lamevavida.
Vaig
començar a ferfotos quan anava al'escola,
senseadonar-me'n,d'unamanerainnocent.
Erala
fotògrafa de les
festes
de
l'es¬
cola, de la
imposició de bandes i
totaixò... I
qui
erala
fotògrafa? Jo, la
Colita.Però,pera
mi,
va serdefinitiu
tro¬bar-me amb Jaume
Maspons. El
vaig
conèixer el 1957, o58, nosé ben bé.Fatants
anys! Llavors,
jo estiuejava
aLa
Garriga i,
ell,
aL'Ametlla i
era moltcorrentque"los chicos
i
las
chi¬
cas" féssimfestetes i
"guateques"
i,
en un
d'aquests,
vaig conèixer el
meuprimer
fotògraf. Trobar-me'l
va ser definitiu. Ellvaencarrilaraquella
afecciómevade
paralitzar
un mo¬mentlainstantània,endefinitiva,
congelar
unmomentde la
vida. Això
sempre
m'havia semblat fantàstic i
moltdivertit.Maspons
va serl'espo¬
leta
d'aquesta
afecció quejo tenia. A
partque, enaquella
època, les
nenesnoanàvem per a
fotògrafes, anàvem
percasar-nosamb
unfabricant de tei¬
xits, és clar!
Jaetdeies Colita
llavors?
Sí,sempre.Aquest
és
unmotqueem vaposar
el
meu pareperquè vaig
néixersotaunacol. Coneixes
aquella
història delPatufet? Doncsjo
igual,
vaig
néixer
sotaunacol, "tal qual".
Comamínimaixò és el que em van dir.
PeraixòemdeienColita,que no
vedecua,
sinó de col.
14
Per
què t'agraden
tant
i
et
sur¬ ten tanbé els retrats?Es moltfàcil:
m'agrada la
gent.M'agraden les
cosesvives: els ani¬
mals, lespersones,
les flors.
M'agra¬
datotelque
està viu i
belluga. Potser
elretratésunade lescoses que emsurtenmillor
perquè ho faig de
gust.Lescares,la gent,
m'encanten,
emfascinen, emdiverteixen.
M'ho passo
molt
bé amb la
meva"És
igual
retratar
unhome
queunadona. Elretratha
d'expressar la veritat de
la
persona, sempre
des d'un
punt
de vista amable. ""Barcelonahaestat
fotogènica
sempre.És
unaciutat
marinera,
amb
fotogènia mediterrània.
Què més
vols?!
Una
de les
ciutatsmés belles
d'Europa.
Bella i vella. "Fotografia
encolor
o enblac
i
negre?
Sóncosesdiferents. Jo
prefereixo
el blanc inegre.
El
color
emsembla
de mentida, mainosurt
el color
que realmenttenenles coses.Sempre
surtmanipulat
perunaimpremta "marra¬
na", per una
pel·lícula
quetira
ablau
oque
tira
averd...
El quepassa
és
quela
gentdemana
color
perquè
és molt comercial i
és
l'expressió de la
fotografia del segle
XX, òvbiament.
Ara, ami,
m'agrada el blanc
i
ne¬ gre.A Woody
Allen també. Què
vols
queetdigui?A
mi
emsembla més
autèntic.Fotogràficament
parlant,
qui
dóna
més, l'home
ola dona?
És
igual, absolutament
igual. La
dona és més
fràgil i
escuida més
que l'home. Això, lafotografia
ho
agraeix.
És
clar
que,afortunadament,
ara
ja hi ha
molts homes
que escui¬
den. Joestic encantada de la vida quan
trobo homes amb la
pell
maca, més que noels
que vandeixats i mal
vestits.Quan trobo homes
quesaben
combinar els colors iqueduen
una corbatabonica, m'encanta. Vull foto¬grafiar homes
que nofan pudor i
duenunabona colònia.Ara, de fet, és
igual
retratarun homeque unadona. El
retratha
d'expressar
la veritat de la
persona, sempredes d'un
puntde vista
ama¬ ble. No el treura's pasfet
unhorror! I
és que no
hi ha
gentlletja, però
tam¬poc massa maca.
Els qui
resulten
moltmacos enles
fotografies,
potser al naturalsónuna"birria" i lagent que noqueda
bé
ales fotos,
en perso¬naésmaca.Totaixò és molt relatiu. Elque
importa és
queel
retratreflec¬
teixi la veritat decadascú.Barcelona ésunabona ciutatper
ser
fotografiada?
És
unaciutat absolutamentfotogè¬
nica,pertots cantons.
I
nonomés
ara queés "la
de les obres olímpiques",
Unllibre genstrist dels cementirisde Barcelona
Barcelona ha estat
fotogènica
sempre.És
unaciutatmarinera,
ambfotogènia
mediterrània.
Què més vols?! Una de
les ciutats més bellesd'Europa. Bella
i vella.Quina
és
la Barcelona
quemés
t'agrada
fotografiar?
Depèn de
l'humor
quetinguis i
de
lallumquehi
hagi. L'altre dia vaig
anar alaVila
Olímpica i feia
una tardaimpressionant, el cel
estava negrede
tempesta,però feia sol.
Semblavaundecorat de
ciència-fic-ció. Erauna cosa absolutament increïble.
Inovol dirque
tingui
predilecció
especial
peraquestazona.És
el
mo¬ment. Enaixòentramolt lapart
senti¬
mental decadascú, també.Jo sóc filla de
l'Eixample, el
meucol·legi
eraal'Eixample
i hi visc. No
me'n hemogut
mai. A mi
m'agrada,
troboqueés molt
maco.Quan ningú
noel trobavamaco
jo
ja li'n trobava,
quan
ningú
novolia
unpis
al'Eixam¬
ple, jo
n'hi vaig llogar
un... LesRambles,perexemple, són
una
joia. Són la
joia
del
fotògraf. Et
pots
plantar
allà i,
enquinze
dies, fer
unllibre.
Lavida de les Rambles és lagent. Si
quedessin desertes
perunaexplo¬
sióatòmica, serienun carreri
prou. Lavida de lesRambles és lagenti el
fet que,al final, hi ha el
mar.Delesteves
fotografies de Bar¬
celona, quines
són
les
querecordes
més?
Aquella
queet
fa dir: "aques¬
taéslamevaBarcelona".
Això
depèn molt del
momenti de
comtu
estiguis. Jo tinc moltes
fotos
que
estimo i,
segons com,m'estimo
mésunesqueunes
altres. De
vega¬des, recupero
fotos antigues i
penso: "carai! que macaés
aquestafotogra¬
fiaque
vaig
fer el 64" i,
potser,no te'n havies adonat. Però, defet,
no tincpreferències, allò de dir: la foto.
En
realitat,
elquemés m'agrada és
retratarelsmeusamics elscaps
de
setmana,els gats,els
gossos...Aques¬
tessón les fotosque
m'estimo.
Després, hi ha les
mevesfotografies
professionals i, afortunadament,
n'hi
ha moltes que
