Númm. 14 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acords Disposic Acords de Aprova Cons Modific Decrets d Delega amb CIXMU
GA
Municipal essió 30/3/20 s sessió 27/4/2ó de Govern essió 18/4/20 s sessió 25/4/2
cions genera
els Òrgans de
ació inicial nou sell Tributari . cacions de crè
de l’Alcaldia
acions de com b l’atorgament
UN
A
12 ... 2012 ... 12 ... 2012 ... ls Governu Reglament O ... èdit Pressupos
petències rela t de subvencio
N
AS
S
... ... ... ... Orgànic del ... st 2012 ...acionades ons ...
NIC
SE
SUMA
2282 2351 2357 2360 2364 2364 2366CI
E
ARI
Modificació Manage Modificació3248 so
Cartipàs Designació
ñoz Ram
Nomenam de Les C Designació Seguim econòm Designació
de Qual
Esports
P
ET
ó de les funcio ement i Pressu ó Decret d’Alc obre canvi de
ó membre Pat monet ... ment regidora a Corts ... ó representan
ent relacionad mica i consolida ó membre Com
itat de Vida, I , i de Seguret
PA
TA
ons de l’oficin upost Executiu caldia S1/D/20 denominació
tronat Fundac ... adscrita al Dis ...
ts a la Comiss da amb la pro ació de Barcel missions de P Igualtat Joven tat i Mobilitat.
10 de mai
AL
A
a de
u ... 2 011-
d’Àrea .. 2
ció Mu- ... 2 stricte
... 2 sió de omoció
lona ... 2 lenari ntut i
... 2
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball de l’ICUB ... 2372 Tècnic/a en Gestió Cultural per al programa
de Fàbriques de Creació. ... 2374 Bases que han de regir la convocatòria del
concurs específic per a la provisió d’un
lloc de treball de responsable del servei de documentació de literatura infantil i juvenil, del Consorci de Biblioteques de
Barcelona ... 2378
Anuncis
Llicències d’obres. FEBRER, MARÇ I ABRIL
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 30 de març de 2012, aprovada el dia 27 d’abril de 2012
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta de març de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Jordi Hereu i Boher, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 24 de febrer de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
El President del Plenari del Consell Municipal, Sr. Puigdollers, obre la sessió informant que la Junta de Portaveus ha decidit modificar l'ordre del dia previst iniciant-lo amb la lectura del text següent consensuat per tots els Grups municipals:
"Ahir, 29 de març de 2012, Barcelona va acollir com moltes altres ciutats una jornada reivindicativa legítima emparada en el dret de vaga. Una vaga general convocada pels sindicats majoritaris, UGT i CCOO i USOC que va tenir un seguiment i un desenvolupament important a la ciutat de Barcelona, on hi van participar milers de barcelonins i barcelonines en un clima reivindicatiu, pacífic i cívic.
Malauradament aquest dret legítim s’ha vist una vegada més malmès per l’actuació minoritària de grups violents. Grups que aprofiten qualsevol convocatòria massiva per infiltrar-se, provocar aldarulls i posar en perill la seguretat de persones i establiments comercials de la nostra ciutat, així com també el patrimoni públic.
L’Ajuntament de Barcelona expressa el màxim respecte per la convocatòria de vaga general del 29 de març de 2012 i la seva més enèrgica condemna dels fets violents produïts per una minoria organitzada durant aquesta jornada.
Oferim el nostre suport a les actuacions dels cossos de seguretat, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. Així, com a la tasca de tots els governs municipals de la ciutat en la seva lluita per eradicar els fenòmens violents a la ciutat.
Com a representants polítics de l’Ajuntament de Barcelona demanem compartir amb la resta d’entitats, agents socials i econòmics de la nostra ciutat un procés de reflexió amb el conjunt de la ciutadania, per tal de rebutjar a aquells que, aprofitant l’expressió de propòsits legítims, només cerquen conrear la violència."
PART INFORMATIVA
Informe de la Síndica de Greuges de Barcelona.
La Sra. Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona, abans d’iniciar la presentació del seu informe anual s’adhereix al text consensuat per tots els grups municipals que acaba de llegir el Sr. Puigdollers, i manifesta que lamenta i condemna els aldarulls que es van produir ahir a Barcelona i ofereix la seva col·laboració a l’Alcalde per ajudar a eradicar aquesta mena de fets.
Dit això, posa en relleu que la institució que representa porta davant d'aquest Consell Municipal l’informe de greuges de la ciutadania al llarg del 2011. Assenyala que és la síntesi de més de 1.700 queixes rebudes, –un 17% més que l’any anterior– que han estat escoltades i valorades i, quan contenien indicis de mal funcionament d’un servei municipal, han estat investigades, estimant-les o desestimant-les i, si era el cas, emetent una recomanació als serveis corresponents.
Destaca que l’informe és el fruit d’una dedicació intensa per part del seu equip, i d’ella mateixa, en l’anàlisi –en termes de dret i d’equitat– de fets presumptament greujosos efectuada des de l’objectivitat i la independència, però també des de la passió per la justícia social, i la salvaguarda dels drets humans a la ciutat.
Posa de manifest que el 2011 ha estat un any de canvi de govern municipal que, tanmateix, no ha afectat la sindicatura, atès que el seu mandat ja és més llarg que el dels governs municipals. En aquest sentit, destaca que la independència de la síndica permet mantenir l’objectivitat en la supervisió dels serveis administratius malgrat el canvi polític, i és per això que aquest informe no fa distincions entre persones responsables de serveis en una o altra època.
Fa avinent que el segon any del seu mandat està marcat per la crisi econòmica, que porta a una crisi social que es fa més greu cada dia que passa. En aquest context, assenyala que la seva missió és procurar que els serveis bàsics arribin a tothom, i que es mantinguin els progressos socials i democràtics pels que tant s’ha lluitat.
Indica que s’han complert cinc anys de l’Estatut de Catalunya, que recull aquests progressos, amb què el Parlament va dotar la ciutadania d’un catàleg de drets i deures, i el Govern i l’Administració d’un catàleg de principis rectors per assolir la justícia i el progrés social tant en temps de bonança com en temps de crisi. Aquests catàlegs de drets i principis de la política social i econòmica, que van ser aprovats pels partits polítics i referendats pel poble català en l’Estatut d’autonomia, han estat la seva referència en les valoracions de queixes.
Diu que gran part de la tasca de la Sindicatura ha consistit a assessorar i orientar el ciutadà i explicar-li l’abast i els límits del seu dret; des d'un problema amb una llicència d’obres fins a una multa de trànsit, passant per un expedient d’atenció a la dependència, o el cas d'una família en risc social.
Precisa que del total de 476 expedients administratius que s’han supervisat plenament, han pogut comprovar que aproximadament 2/3 dels ciutadans tenien dret a queixar-se i, d’aquests, en 178 casos, a més de donar-los la raó, s’ha hagut de demanar a l’ajuntament la reparació del greuge.
resolucions administratives, tot i que és lògic i necessari que així sigui per seguretat jurídica.
Per això, el reglament de la Sindicatura preveu l’emissió de recomanacions, advertiments i suggeriments. I entén que fóra bo que els òrgans municipals els tinguessin en compte i els apliquessin.
Afegeix que en aquesta tasca de supervisió per a la garantia de la bona administració, l’agilitat en la resposta és un component molt valuós, tant per al ciutadà com per al crèdit de l’ajuntament, i en això reconeix públicament que el treball d’investigació de les queixes s’ha vist afavorit, el darrer semestre del 2011, en el temps de resposta a les peticions d’informació o còpia d’expedients demanats per la Sindicatura, tot i que està encara ben lluny dels 15 dies reglamentaris.
Tot seguit, explica els trets més significatius, els comuns denominadors dels quals l’han portada a formular un total de 105 recomanacions generals en les 15 àrees de treball en què s’organitzen.
Es refereix, en primer lloc, al dret a l’habitatge, que té dues vies molt clares marcades per l’Estatut d’autonomia de Catalunya. D’una banda, hi ha d’haver una política general promocional per facilitar el dret a l’habitatge a tothom. I, d’altra banda, s’ha d’establir un sistema de mesures que garanteixi l’accés a l’habitatge a les persones que no disposen de recursos suficients.
Fa avinent, que les queixes de la ciutadania se centren en la manca d’habitatges assequibles; un problema que, evidentment, no ha nascut l’any 2011. Així doncs, havent transcorregut la meitat del termini del Pla d’Habitatge, 2008-2016, es palesa que la necessitat augmenta i que el pla no conté la solució per a la població de rendes més baixes.
Observa, per tant, que alguna cosa es deu estar fent malament si el 60% dels primers adjudicataris de pisos socials hi renuncia i, simultàniament, no hi ha oferta per als prop de quinze mil sol·licitants que tenen rendes inferiors a 1.4 de l’IPREM, malgrat el Pacte Nacional, la Llei del Dret a l’Habitatge i el Pla d’aplicació.
Es pregunta, en conseqüència què s’està oferint a les famílies barcelonines amb rendes inferiors a 9.000 euros anuals; i on són els habitatges de lloguer de dos-cents euros mensuals que aquestes persones necessiten.
Tot seguit, posa de manifest que Barcelona ha canviat força i ha millorat en molts aspectes els últims anys, però encara hi ha persones que viuen en espais humiliants i, en aquest sentit, remarca que cal apostar fermament per la rehabilitació d’habitatges, i prioritzar l’orientada a l’habitabilitat bàsica dels edificis envellits i degradats.
Esmenta també els damnificats pels crèdits hipotecaris, un col·lectiu que viu com ningú el fracàs del capitalisme financer. Per acarar aquest problema, considera que una fórmula seria negociar la posada a disposició de la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona els habitatges subhastats que estan en poder de les entitats de crèdit per tal d’oferir-los des de les Oficines de l’Habitatge a preu just de lloguer als propietaris fallits.
En un altre ordre de coses, recorda les recomanacions de l’informe de 2010 sobre la problemàtica dels habitatges d’ús turístic, reformulats ara com “habitatges amb activitat econòmica”; terreny on adverteix que cal una regulació completa i d’utilitat social que acabi amb els problemes per als ciutadans i l’explotació allunyada de tota funció social de la propietat i de l’habitatge.
Així doncs, reitera les seves recomanacions de l’any passat al Govern municipal perquè Barcelona és el camp de cultiu d’activitats econòmiques molt lucratives i, per tant, l’Ajuntament ha d’influir directament en la regulació en interès de la ciutadania.
En el terreny de l’habitatge es refereix també a la disciplina urbanística; en aquest sentit, remarca que la impotència municipal es posa de manifest davant incompliments flagrants de disciplina urbanística, com ara que una ordre d’enderroc es mantingui sense complir durant 6 o 8 anys.
consulta pública a la web municipal com a prevenció de l’evasió de responsabilitats tècniques i tributàries.
Seguidament, es refereix a l’àmbit del medi ambient, on desitjaria que es complís allò que diu l’Estatut: el dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els nivells de protecció determinats. En aquest sentit, considera que l’Ajuntament ha de fer valer la seva condició de poder públic amb capacitat normativa, executiva i, també, educativa, per tal que tothom faci un ús responsable dels recursos naturals i de l’energia.
Indica que en l’àmbit del medi ambient urbà, el problema més reiterat en les queixes rebudes durant l’any 2011 ha estat el soroll. En aquest àmbit, posa de manifest que ja fa anys que l’Ajuntament ha endegat accions preventives i correctores, però és evident que no són suficients per garantir el respecte dels drets de les persones afectades, que sovint se senten desemparades per l’administració local. Apunta que en els casos en què l’objecte de les queixes està associat a locals de concurrència pública, la Sindicatura considera que l’Ajuntament compta amb els instruments necessaris i suficients per valorar si les denúncies plantejades pels ciutadans estan fonamentades i, en cas de comprovar que hi ha una infracció, ha de posar fi als incompliments amb resolució.
Afegeix que un altre factor important per les seves repercussions negatives en la qualitat de vida és la instal·lació incorrecta, i l’acumulació, de maquinària de climatització als interiors d’illes de cases, atès que, força sovint, les instal·lacions no s’ajusten a les llicències concedides o, fins i tot, han estat muntades sense llicència. Cal tenir present que l’ordenança del medi ambient de Barcelona inclou els interiors d’illes de cases entre les zones d’alta sensibilitat acústica.
Per tot plegat, considera que l’Ajuntament mai no ha de declinar la responsabilitat d’intervenció, malgrat que es tracti de conflictes entre particulars, ja que té l’obligació de fer complir les ordenances municipals.
Igualment, en l’àmbit preventiu ha de revisar les polítiques d’horaris de locals de concurrència pública a fi de racionalitzar-los, i permetre la sortida esglaonada de les sales de festes perquè sigui compatible amb els horaris del transport públic.
A més, ha de prioritzar l’abordatge efectiu dels problemes generats per l’acumulació de persones a l’espai públic que impedeixen el descans dels veïns. En aquestes zones s’ha de programar, amb participació del veïnat, l’eradicació definitiva del problema, i adverteix que no és la multa l’únic mitjà útil.
Seguidament, qualifica d’indispensable per reduir les molèsties provocades per la recollida nocturna d’escombraries la corresponsabilització dels ciutadans i dels titulars d’activitats comercials per tal de reduir els residus generats, això amb la finalitat d’evitar sorolls excessius en horari nocturn i a fi d’evitar la deposició de residus en contenidors diferents dels reservats específicament.
Per això, entén que cal intensificar les campanyes de corresponsabilització dels ciutadans i dels titulars de comerços i d’activitats de restauració en la reducció de la quantitat de residus produïts, amb l’objectiu de disminuir el nombre de contenidors i la freqüència de buidat. Igualment, cal estudiar la possibilitat de canviar periòdicament els itineraris o els horaris dels camions de recollida.
En el terreny de la mobilitat, recomana afavorir decididament el bon ús de la bicicleta i, per tant, millorar la xarxa de carrils bici. Està convençuda que amb això desapareixerien la major part dels problemes, tal i com han concretat a l’informe monogràfic sobre “La bicicleta a Barcelona” del novembre de 2011.
Quant a la circulació i l’estacionament de vehicles en general insisteix una vegada més en la necessitat de revisar els protocols de notificació de les denúncies i les sancions per garantir que ningú no quedi en indefensió. Afegeix que cal facilitar la realització d’activitats substitutòries del pagament de les multes, especialment en el cas de les infraccions no greus de ciclistes.
Entrant en l’apartat de l’accessibilitat i mobilitat, remarca que l’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner en polítiques per la integració plena de les persones amb discapacitat promovent l’accessibilitat i disseny per a tothom.
Manifesta, però, que valora l’esforç pressupostari que ha fet l’Ajuntament en matèria de transport especial, tot i que creu que cal una distribució més equitativa d’aquesta prestació. S’ha comprovat que quasi la meitat dels viatges s’ha concentrat en l’11% dels usuaris, mentre que la majoria havia vist reduït considerablement el nombre de viatges o simplement no hi ha pogut tenir accés. Molts ciutadans han manifestat que no han pogut gaudir mai d’aquest servei o en molt poques ocasions. Aquest servei demana, doncs, un replantejament important amb criteris de justícia redistributiva.
En matèria de participació cívica, ressalta la seva importància quan es plantegen projectes normatius, plans d’actuació o d’ordenació urbana. Cal afavorir el debat de tots especialment en els projectes de ciutat que afecten tothom, i l’òrgan idoni és el Consell de Ciutat que, al seu parer, cal potenciar, i augmentar-ne la visibilitat i el reconeixement per la ciutadania, així com la seva incidència en la política municipal.
En referència a la gestió dels serveis públics, posa en relleu la influència de l’administració en el mercat laboral a través de la contractació de serveis, que ha de servir per traslladar determinades exigències socials a l’àmbit privat. En aquest sentit, l’Estatut imposa a les administracions públiques el deure de garantir el principi d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’accés a l’ocupació, la promoció professional i les condicions de treball, entre altres situacions.
Per aquest motiu, recomana que s’apliquin clàusules a favor de la igualtat de gènere en la contractació municipal, i que l’aplicació sigui amb caràcter sistemàtic i continuat, de manera que es permeti fer una avaluació de la incidència real d’aquesta contractació en la promoció de la igualtat en el mercat laboral extern.
Tot seguit, entra en el terreny del treball i la funció pública, on destaca que l’administració és el resultat del treball dels seus funcionaris; per aquest motiu i havent constatat desequilibris en les plantilles i en les càrregues de treball de diferents serveis i oficines, consideren necessària l’ordenació de la plantilla municipal per tal d’assegurar els mitjans personals que corresponen en funció de les càrregues de treball reals i aconseguir així una actuació administrativa més eficient.
Entrant en el capítol del benestar de les persones, destaca la importància cabdal les polítiques de serveis socials, de salut i d’educació i, per això, en l’informe abunden les recomanacions de millora.
Així, les queixes d’àmbit social rebudes per la sindicatura reflecteixen les millores en l’atenció dels serveis socials, però també les mancances que encara hi ha en les polítiques socials municipals; i tot i que van augmentant els recursos assistencials, encara s’està lluny de poder parlar del benestar social de molts ciutadans. D’aquesta manera, apunta que són moltes les millores que encara s’han d’introduir perquè el serveis socials municipals s’ajustin al model establert pel Parlament de Catalunya, entre les quals incrementar els recursos socials bàsics per a la població més necessitada i vetllar per la seva assignació equitativa i reglada. Assegurar la correcta atenció dels menors en situació de risc i impulsar els serveis d’atenció domiciliària socioeducativa com a servei bàsic per a les famílies en risc social i les que tenen fills amb discapacitat mental. Igualment, indica que cal mantenir i potenciar el seguiment acurat dels expedients de l’atenció a la dependència en l’elaboració dels PIA i en la dotació de recursos d’ajuda a domicili, centres de dia i residències.
Per aquest motiu, recomana incrementar el nombre d’equips de carrer per tal de poder fer una detecció i un acompanyament continuat a les persones sense llar i aconseguir els objectius d’inclusió social sense haver d’acudir a fórmules coactives per part de la Guàrdia Urbana; aplicar plans de treball flexibles i adaptats a cada situació; i fer intervenir professionals de salut mental per atendre a aquelles persones amb trastorns de personalitat vinculats a determinades addiccions o a la mateixa situació d’exclusió social.
En l’àmbit de la immigració, fa avinent que ha recomanat desenvolupar polítiques preventives d’allotjament i de formació ocupacional que donin l’oportunitat a la població immigrada que no té mitjans econòmics de viure de forma digna, i de regularitzar la seva situació o bé de retornar als seus països d’origen en unes condicions acceptables.
En referència a l’educació, posa en relleu que cal vetllar perquè no es apareguin guetos educatius per orígens o classes socials i, sobretot, cal insistir en la necessitat de consolidar el model municipal de llars d’infants.
Reflexiona sobre la crisi econòmica i la justícia social; destaca que no fa massa, de l’única crisi de què es parlava era de la crisi de valors; llavors, les entitats del tercer sector social i la de la Sindicatura havien de recordar que la riquesa del país no arribava a totes les llars, que la igualtat d’oportunitats no estava sent un objectiu, que hi havia molts habitatges en construcció i molta gent que no podia accedir-hi, que hi havia moltes persones excloses del benestar social, i que la voràgine del progrés econòmic estava posant en perill el medi ambient.
Admet que no és objecte d’aquest informe, però no pot evitar pensar en quin model de ciutat volen els barcelonins a la vista de projectes com Eurovegas, o la marina de la luxe al Port Vell.
Entén que projectes d’aquesta mena estan mancats de la dimensió humanística i tampoc es justifiquen suficientment per donar feina i habitatge a les persones que ho necessiten.
Tampoc no creu que intervencions poc meditades sobre el fenomen de la prostitució ajudin i, per tant, entén que caldria un debat ciutadà sobre el tema.
Remarca que, temps de crisi i de regressió econòmica, la seva obligació és insistir en la defensa dels drets fonamentals, en la promoció dels valors socials i en la crida a l’equitat a l’hora d’establir prioritats en el repartiment del pastís perquè, com més petit és, més equitatiu ha de ser-ne el repartiment.
Per tot plegat, demana a l’Ajuntament que s’atenguin les recomanacions i suggeriments continguts en aquest informe de la sindicatura, que s’emeten des de l’objectivitat i la independència, amb l’objectiu que els drets i les necessitats de la ciutadania se situïn per davant de qualsevol altre interès econòmic, polític o estètic.
Demana que l’Ajuntament estableixi com a prioritat en tots els seus actes de govern la satisfacció de les necessitats bàsiques de les persones, perquè en un estat social les persones són abans que qualsevol altra cosa, i moltes necessiten un pont per passar la riuada de dificultats i poder continuar endavant, més encara en temps de retallades.
Per acabar, ratifica que continuarà treballant, juntament amb el seu equip, al qual agreix la seva dedicació i fidelitat, en la missió que li ha estat encomanada a fi que el Plenari del Consell Municipal pugui prendre nota dels sentiments i els greuges de les persones que habiten Barcelona.
Agraeix l’assistència a aquesta sessió del Síndic de Greuges de Catalunya i als síndics i defensors locals, amb qui comparteix la missió i l’honor de defensar el drets de les ciutadanes i els ciutadans del país.
I, finalment, desitja el millor per al futur al Sr. Hereu, que avui s’acomiada, i li i li agraeix públicament el suport que ha rebut per la seva part.
El President del Plenari, abans d’encetar els torns d’intervenció dels representants del grups municipals, agraeix en nom del Plenari del Consell Municipal, la presència avui en aquesta cambra de síndics i síndiques de greuges d’altres municipis, de la de la Sra. Pilar Malla, la primera Síndica de Greuges de Barcelona i del Síndic de Greuges de Catalunya.
presentació de l’informe anual, com sempre molt complet, així com per la incorporació d’alguns aspectes durant la seva intervenció. Igualment, reconeix l’esforç i la dedicació a la Sindicatura, que no abaixa la guàrdia cap dia de l’any, i que l’informe posa de manifest amb una gran claredat en l’exposició de la tasca que ha desenvolupat durant el 2011.
Assegura que UpB pren nota de les seves recomanacions, algunes de les quals són concordants amb actuacions que han dut a terme, i altres que estan disposats a incorporar en la seva política municipal en la mesura que els sigui possible.
Posa en relleu que les reflexions i les recomanacions contingudes en l’informe estan emmarcades en els principis rectors de la política social i econòmica que emanen de l’Estatut, que entén que és la guia jurídica de la política municipal.
De les quinze àrees a què fa referència l’informe, comença per la de territori i habitatge, on s’han recollit 244 queixes, situades bàsicament en l’àmbit de l’habitatge, on la realitat és molt polièdrica, i la mateixa Síndica ho aborda des de molts punts de vista, atès que s'hi posen de manifest les deficiències en les polítiques d’habitatge públic, de reserva de sòl i manca d’habitatge social a Barcelona, i s'adverteix que aquesta situació atempta contra el principi rector del dret a l’habitatge. Destaca que tot plegat s’ha d’inscriure en un context de crisi que es remunta a tres anys i mig enrere, i que fa inexcusable una planificació i una gestió integrals que ultrapassin l’àmbit de Barcelona i abastin tota l’àrea metropolitana.
Fa notar que l’informe posa especial èmfasi en el lloguer, una reflexió que UpB comparteix, sobretot per l'escassetat d’habitatge de lloguer que estructuralment pateix Barcelona i, gosaria dir, que també el conjunt de Catalunya, atès que el sistema de compra és el més estès. Altrament, els preus dels habitatges de lloguer a Barcelona continuen molt per damunt de les possibilitats de moltes butxaques, tot i que el nombre d’habitatges buits ha augmentat notablement els darrers anys.
En conseqüència, entenen que l’Ajuntament ha de centrar les seves proposicions en el foment del règim de lloguer assequible, en oferir nous habitatges públics de lloguer i en recuperar els habitatges municipals que no estiguin en línia amb la funció social.
Igualment, posa de manifest la preocupació d’UpB pels pisos sobreocupats en molts districtes de la ciutat, així com la situació de les persones sense sostre, amb la degradació humana que això comporta i que són un dels objectes d’atenció prioritaris per a una ciutat que defensi la cohesió social, i que tingui voluntat de superar les adversitats, i que lluiti contra els infrahabitatges o posi a disposició els habitatges buits de les administracions.
En aquest sentit, posa de manifest la incongruència que significa el fet que hi hagi moltes persones necessitades d’habitatge, i que no poden arribar als requisits per acollir-se a les promocions públiques, mentre que hi ha habitatges ja fets per organismes oficials que estan pràcticament buits, amb una ocupació que amb prou feines arriba al 20% quan ja fa dos anys que han estat acabats. Entén que això, com deia la Síndica, és un motiu de reflexió en el sentit que hi ha alguna cosa que no s’està fent bé.
Per aquest motiu, recorda que UpB va presentar un prec on demanava la revisió dels criteris de valoració dels ingressos familiars mínims per poder accedir a habitatges de protecció a fi d’adequar-los a les condicions econòmiques actuals.
Igualment, quant a les persones damnificades pels crèdits hipotecaris, el seu Grup va presentar al Plenari una proposició a favor de la dació en pagament i evitar els desnonaments per dificultats econòmiques.
En referència als habitatges d’ús turístic, que també apareixen en l’informe, comparteix l’opinió de la Síndica i la necessitat que aquesta mena d’habitatges no es puguin ubicar en edificis de veïns, que hi viuen cada dia de l’any, ateses les molèsties que generen els canvis constants de residents de vacances.
Igualment, en l’àmbit del medi ambient, el seu Grup voldria que no només en la recollida de residus, sinó sobretot en l'estratègia de reducció de la contaminació o descontaminació, segons contemplen les directives europees, s'impulsés la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de cara al 2020, que signifiqui una reducció del 20% respecte a les emissions del 1990. Afegeix que són conscient que això no és gens fàcil, però també que és imprescindible treballar en aquesta línia, amb molt més ímpetu que el que imprimeix actualment el govern, i que està estretament vinculat a la mobilitat, perquè és l'àmbit que genera el percentatge de contaminació més alt de la ciutat.
Finalment, es refereix al capítol IV, que fa referència a les persones, on la sindicatura ha rebut 223 queixes i, per tant, el malestar de la ciutadania és el segon bloc que més ha ocupat en l'informe.
El Sr. Gomà inicia la seva intervenció saludant el Síndic de Greuges de Catalunya, la Sra. Pilar Malla i la resta de síndics i síndiques que avui els acompanyen.
Tot seguit, agraeix en nom del Grup d'ICV-EUiA a la Sra. Vila, Síndica de Barcelona, la presentació d'aquest informe anual al Plenari, el segon del seu mandat; i subratlla la molt bona feina que ha fet la sindicatura. Consideren que l'informe significa, per damunt de tot, un mecanisme de garantia democràtica que canalitza l'exigència del dret a una bona administració; a un ajuntament eficaç en la seva capacitat de resposta, i garantista, participatiu i transparent en les seves pautes de relació amb la ciutadania.
Entrant en el contingut de l'informe, que qualifica de sòlid i rigorós, destaca que s'hi aborden un seguit de qüestions i reflexions que, novament, seran de gran utilitat per a tothom.
Creu que no és moment d'abordar cap anàlisi exhaustiva del conjunt del document, però posa en relleu algunes temàtiques que s'hi tracten, entre les quals quatre qüestions que il·lustren els quatre capítols centrals de l'informe.
En primer lloc, es refereix a l'àmbit de l'habitatge, el dret de tothom a tenir un habitatge digne com a prioritat irrenunciable. Així, comparteixen les consideracions principals de l'informe; la posada en valor del salt endavant que va significar la llei del dret a l'habitatge promulgada pel Parlament, així com el conjunt de polítiques desplegades a Barcelona en el marc del programa municipal d'Habitatge 2008-2016.
Es refereix, també, a la consolidació dels habitatges dotacionals per a col·lectius vulnerables, l'accés al dret de superfície o la xarxa d'habitatges d'inclusió, que han estat actuacions pioneres.
Igualment, diu que coincideixen amb què encara queda molt per fer; que el parc públic d'habitatges de lloguer social és insuficient, i que calen noves accions coordinades entre serveis socials i habitatge a fi d'establir l'itinerari residencial, des dels habitatges temporals, fins al parc de lloguer social amb contractes ordinaris per a les persones en risc d'exclusió i per a l'alt percentatge de persones que estan per sota d'1,4 vegades l'IPREM.
En aquest camp, comparteixen les recomanacions de la Síndica quant a enfortir totes aquelles polítiques que han de fer realitat la declaració de Barcelona com a ciutat activa i compromesa en la prevenció de desnonaments per dificultats econòmiques. I afegeix que no renunciaran a treballar per impulsar l'acció del govern municipal en aquest àmbit, i també per denunciar amb molta contundència les lleis i les polítiques de l'estat i de la Generalitat que són contràries a les famílies vulnerables i preserven els privilegis dels bancs.
Altrament, insisteix que cal aprovar la dació en pagament, abolir el desnonament exprés i superar les retallades en els ajuts socials al lloguer; com tampoc no renunciaran a demanar compromís i coherència a tothom.
En segon lloc, es refereix a la situació i els reptes de la mobilitat, que ha de ser saludable i ecològica en clau col·lectiva, i plenament accessible en clau personal.
En aquest terreny, l'informe posa especial èmfasi en la circulació de bicicletes amb el monogràfic "La bicicleta a la ciutat" elaborat per la sindicatura, que valoren molt positivament i del qual destaca la redacció precisa d'una conclusió bàsica d'aquest estudi, i és que, per aconseguir una mobilitat sostenible i afavorir el dret a la tranquil·litat, cal prioritzar els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic; una aposta que comporta reduir els espais destinats a la circulació i a l'estacionament de cotxes.
Admet que s'ha avançat en aquest terreny arran de la implantació del Bicing, les zones 30, la xarxa de carrils bici, les superilles, però adverteix que no s'han superat tots els problemes ni s'han esgotat tots els objectius de futur. Així, davant del conjunt de queixes a la sindicatura quant a les bicicletes, comparteixen la triple necessitat d'avançar en la construcció cultural de pautes de convivència entre modes de transport, resoldre els dèficits persistents en la xarxa ciclista i, sobretot, apostar decididament per l'impuls de la bicicleta a la ciutat, tal i com recomana la Síndica, i donar-li un protagonisme real en els plans de mobilitat.
Posa en valor, també, l'èmfasi de l'informe en la necessitat de garantir la mobilitat de les persones amb diversitat funcional, camp en què aquest ajuntament ha estat pioner en la promoció de polítiques d'accessibilitat i disseny per a tothom, malgrat que encara s'han de millorar aspectes com els semàfors acústics, els encaminaments a les parades d'autobús, dotar de més eficàcia i celeritat la tramitació de les targetes d'aparcament, i millorar la gestió i els mecanismes de finançament del servei porta a porta.
Destaca com a rellevant que l'informe incorpori un capítol de bona administració, que contempla l'exercici de l'administració pública de manera proactiva i sensible, des de l'escolta activa i respostes amb capacitat de satisfer necessitats, passant per l'articulació d'espais d'implicació real que facin efectiu el criteri de la cogovernança ciutadana, en definitiva, de la democràcia participativa des de la proximitat.
Subratlla, en aquest àmbit, la importància de la gestió dels serveis públics i tot allò referit a la contractació municipal de serveis. En aquest sentit, posa de manifest que en època de crisi és més cert que mai que la capacitat de contractació de serveis per part de l'Ajuntament esdevé una palanca de foment de l'activitat econòmica i de creació d'ocupació que requereix, tanmateix, extremar procediments de transparència, models de gestió ciutadana oberts a la implicació del territori i dels teixits socials, i ampliar objectius de contractació responsable, socialment i ecològicament; així com polítiques concretes que incorporin la igualtat de gènere d'una manera sistemàtica i continuada, fet que emplaça el govern a la redacció de clàusules d'igualtat en els plecs reguladors de la contractació de serveis.
Finalment, en el capítol de persones i societat, l'informe fa un repàs exhaustiu de les principals problemàtiques vinculades als serveis socials, entre les quals la crisi social que va provocar l'estiu passat el desgavell de gestió i la retallada normativa de la renda mínima d'inserció.
Remarca que, en aquest cas, la Síndica ha tingut en tot moment una actitud proactiva i tenaç que ha desembocat en una actuació d'ofici; i aprofita per agrair-li molt especialment la seva tasca quant a aquesta problemàtica, que ha estat tractada per la Generalitat amb una gran insensibilitat.
Coincideixen plenament amb l'informe que el desmuntatge de la renda mínima és un atemptat directe i flagrant contra els drets socials de l'Estatut, i incompleix obertament els seus articles 24 i 25. Així, la Síndica no accepta que la renda mínima pugui deixar de ser un dret subjectiu i passi a dependre de la disponibilitat pressupostària. Assenyala, en aquest sentit, que en la darrera sessió de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports es va aprovar per unanimitat la proposta del seu Grup d'instar la Generalitat a fer efectiu el pagament de totes les rendes mínimes d'inserció pendents.
Expressa que, en aquest cas, el govern municipal no pot exercir una competència de substitució, però cal que exigeixi amb contundència al govern de la Generalitat que posi fi immediatament a aquesta injustícia.
Igualment, en aquest àmbit, l'informe posa en relleu, d'una banda, la centralitat de les polítiques socials d'infància, defensant l'enfortiment imprescindible de l'atenció domiciliària socioeducativa; i, d'altra banda, en les polítiques d'atenció a les persones sense llar, assenyalant el greuge que pateixen les persones vulnerables denunciades per la guàrdia urbana sota l'empara de l'ordenança del civisme. Remarca, en conseqüència, la necessitat de revisar-la a fi d'aconseguir els objectius d'inclusió sense haver d'acudir a fórmules coactives o de denúncia, una recomanació de la Síndica que comparteixen plenament.
Acaba la seva intervenció, expressant l'acord del seu Grup amb la manera d'interpretar la realitat de Barcelona present al llarg de tot l'informe. Així, el reconeixement clar i explícit dels problemes i de les necessitats socials, una aposta per la ciutadania activa, amb capacitat de queixar-se i d'implicar-se i exigir els seus drets; la posada en valor de l'acció municipal com una eina imprescindible de transformació, i la identificació dels reptes pendents, des de la confiança i des de l'autoexigència per part de tots.
Des d'aquests criteris compartits, reitera l'agraïment del seu Grup a la tasca de la sindicatura i al seu informe, que esdevé un estímul per continuar treballant per la Barcelona inclusiva, ecològica i de llibertats en què creuen.
El Sr. Fernández Díaz enceta la seva intervenció saludant el Síndic de Greuges de Catalunya, la Sra. Malla, exsídnica de Barcelona, i els síndics de la resta de Catalunya; i agraeix a la Síndica de Barcelona la presentació de seu informe anual que, un any més, posa de manifest la intensitat amb què la crisi afecta els veïns i les veïnes de la ciutat. Novament, reflecteix les dificultats de moltes famílies per cobrir les seves necessitats bàsiques, fins i tot, l'alimentació; persones i famílies, moltes de les quals mai no havien necessitat ajuda i suport dels serveis socials.
Remarca que la sindicatura ha rebut més d'un miler de queixes, i més de set-centes consultes, un 30% més que el 2010, sobre qüestions diverses com ara la seguretat, el transport públic, els serveis socials, l'habitatge, l'urbanisme o educació. Queixes que reiteren problemes apareguts altres anys i que defineixen un veritable epicentre de les prioritats amb què el govern de la ciutat ha d'acarar la seva gestió i definir les seves prioritats. Igualment, en l'informe també es recullen queixes que reiteren problemes que s'estan cronificant.
Així, precisa que podrien agrupar aquestes queixes, d'una banda, en les que posen de manifest l'accentuació dels dèficits dels serveis socials, desbordats per l'augment de la demanda d'assistència bàsica; persones que necessiten aquesta assistència i que l'han d'obtenir a temps, atès que hi ha districtes com el de Sant Andreu que triguen 43 dies a donar hora per a la primera cita, o 37 dies a Ciutat Vella, quan l'espera màxima, tal i com apunta la Síndica, hauria de ser de 7 dies per a l'entrevista i de 15 per a la resposta.
Igualment, destaca que les queixes posen de manifest que no hi ha serveis suficients per atendre la gent gran; les places de residència, els centres de dia, l'atenció domiciliària no s'incrementen al ritme que cal per atendre la demanda provinent, no només de la Llei de dependència, sinó arran de l'envelliment i sobreenvelliment de la població. Remaca que hi ha llistes d'espera per rebre el SAD i els recursos d'alimentació, alhora que adverteix que és imprescindible augmentar els recursos materials i personals dels CCS per a l'elaboració dels PIA; és imprescindible, també, incrementar la resposta amb dignitat i suficiència a les persones amb discapacitat, amb més equitat en l'accés al transport especial; i, un any més, es posa de manifest que és precís agilitar el lliurament de la targeta d'aparcament per a aquestes persones amb discapacitat.
Subratlla que és particularment greu la situació de maltractament a la gent gran, més quan es deriva de les mancances dels serveis administratius, sense oblidar els veritables responsables. Per aquest motiu, reitera que és absolutament necessària l'aprovació d'un Pla integral contra el maltractament a la gent gran.
dels infants en risc o per donar ple suport als recursos necessaris vinculats a l'ajut de menjador.
Tot seguit, es refereix al capítol de l'informe sobre el funcionament insuficient de l'administració municipal, íntimament vinculat a l'activitat econòmica, fonamental per sortir de la crisi i contra les emergències socials i, per tant, la promoció de polítiques més solidàries i de creació d'ocupació. Aquesta mala gestió suposa, també, una trava afegida als emprenedors i a l'impuls de l'activitat econòmica a la ciutat, que es concreta en els terminis excessius per a l'atorgament de llicències, 16 mesos de mitjana, o per les desigualtats entre els terminis de resolució d'aquestes llicències entre els districtes.
Adverteix, doncs, que no pot ser que, amb la crisi actual que s'allarga en temps i s'intensifica, els emprenedors, que arrisquen el seu capital per iniciar una activitat econòmica, que alhora genera riquesa i feina i que és un veritable objectiu social amb què contribueixen els emprenedors, trobin traves administratives i dificultats afegides en l'hora d'emprendre una activitat econòmica i social.
En coherència amb això, recorda que el Grup del PP ha reclamat en diverses ocasions un nou model d'administració reduïda, de finestreta única empresarial; el canvi del sistema d'autorització d'activitats econòmiques pel d'autorització en favor de l'agilitat. Indica que un altre factor que afecta l'activitat econòmica són els perjudicis econòmics dels emprenedors i dels comerciants afectats per les obres de llarga durada o per la seva paralització com és el cas de la línia 9 de metro.
Afegeix que també comparteixen un altre aspecte que apareix en l'informe, tot i que amb certes discrepàncies, i que és la necessitat d'incrementar la seguretat ciutadana i prevenir, entre altres aspectes, l'ocupació de pisos buits, les molèsties que poden generar en la convivència fenòmens com ara el desgavell dels apartaments turístics i les situacions derivades de mala gestió, de polítiques equivocades, de controls de la legalitat, o de la manca de rigor entorn de determinades actituds incíviques com ara els ciclistes que no respecten les normes de convivència.
Entrant en el capítol de l'habitatge, especialment deficitari a Barcelona, remarca que continua la dificultat de les famílies per accedir a un habitatge, i destaca l'escassa oferta de l'habitatge protegit, tot i existir habitatges de protecció oficial buits i pendents d'adjudicació, que en alguns barris arriben al 71% de les noves promocions. Igualment, destaca la manca d'habitatge per a emergències socials, i remarca que el procés d'adjudicació d'aquests habitatges protegits és llarg i no sempre el més adequat.
Per acabar, constata que la Síndica reconeix els problemes que genera l'advertiment previ en l'aplicació de l'ordenança de convivència quant a les infraccions en matèria de prostitució, i malgrat que discrepa amb alguns dels seus plantejaments, coincideix amb què l'advertiment previ abans de sancionar, en molts casos desemboca en la impunitat d'aquestes actuacions.
Acaba reiterant l'agraïment per les recomanacions de la Síndica a aquest ajuntament, que es basen en queixes ciutadanes, i unes responsabilitats que s'haurien de repartir el govern anterior i l'actual.
El Sr. Martí Grau saluda els síndics i síndiques i el Síndic de Greuges de Catalunya que avui els acompanyen en la presentació d'aquest informe corresponent al 2011.
Destaca, en primer lloc, que la institució de la Sindicatura de Greuges aporta qualitat democràtica i garantia de protecció als ciutadans, i felicita la Sra. Vilà pel rigor de l'informe, que posa de manifest que la sindicatura s'ocupa de protegir els ciutadans i ajudar a fer justícia davant la vulneració possible de drets.
A banda d'això, valora que l'informe aproxima una anàlisi general de la ciutat en el seu conjunt i dels seus reptes principals, alhora que destaca les seves recomanacions, que busquen la protecció dels més dèbils.
Afegeix que de la lectura de l'informe se'n desprèn que els serveis municipals i l'administració pública municipal funcionen prou bé, i la mateixa Sra. Vila li reconeixia personalment fa pocs dies que 9 de cada 10 queixes donen la raó a l'Ajuntament. Malgrat això, entén que és indispensable la feina que fa la sindicatura per protegir els ciutadans que han vist vulnerats els seus drets. Tanmateix, expressa la felicitació extensiva al conjunt de treballadors i treballadores municipals que, en condicions prou complicades, són capaços de continuar donant bones respostes als ciutadans.
A canvi, posa en relleu que al llarg de tot l'informe hi plana una amenaça que cada vegada es va fent més evident, i que ja apareixia en l'informe de 2010, que és, com diu el mateix informe que "el pastís es fa petit, producte de la recessió econòmica; però, a més, es reparteix de manera cada vegada més desigual, cada vegada amb menys equitat." Posa de manifest, doncs, que el decreixement econòmic i el creixement de la desigualtat són el brou de cultiu per a la vulneració dels drets ciutadans, i entén que aquesta és la reflexió que hauria de servir per valorar on cal establir les prioritats a partir d'ara.
Precisa que, dels continguts, vol destacar tres àmbits que, al seu parer, són els més remarcables, el primer dels quals l'habitatge. En aquest sentit, remarca que un barceloní sense llar és un ciutadà sense drets; així, si les polítiques d'habitatge iniciades en moments econòmics del tot diferents als d'ara, en plena bombolla immobiliària, buscaven l'accés a l'habitatge de classes i capes socials mitjanes i baixes, avui s'ha convertit en una emergència per als qui menys tenen i, sobretot, per als qui han perdut la possibilitat i la capacitat de continuar finançant el seu habitatge, ja sigui a través de les hipoteques contretes anteriorment o en règim de lloguer. En aquesta línia, es mostra totalment a favor que les polítiques de lloguer protegit es converteixin en la principal prioritat.
Altrament, manifesta que no es pretensió seva entrar en detalls de com canviar la política d'habitatge, i entén que la reflexió que es desprèn de l'informe és la necessitat de replantejar-les des de la seva mateixa base, adaptant-les a una situació on els col·lectius en risc de perdre l'habitatge s'han ampliat enormement, i que arrossega la pèrdua de molts d'altres associats a la llar.
Quant al segon àmbit, el que fa referència al capítol de persones i societat, considera que és obvi el perill que signifiquen uns serveis socials en risc de saturació. En aquest sentit, destaca que la situació en què es troba la renda mínima d'inserció és realment greu, tractant-se, probablement, d'un dels instruments que, de posar-lo en perill, pot fer perillar del tot la cohesió social.
Així, indica que una renda mínima garantista, a la qual tothom té dret a accedir si ho necessita; i una renda mínima atorgada en base a criteris pressupostaris o de disponibilitat econòmica, confronten dos models radicalment diferents. Fa avinent que la Síndica destaca aquest punt, i alhora l'acompanya amb dades concretes, com ara que la demanda sobre aquesta renda els darrers cinc anys ha crescut d'un 36%; si es compta que aquest creixement s'ha donat en un període on encara la crisi només atacava els últims anys, és ben probable que el percentatge implosioni els propers anys. De la mateixa manera, l'informe també destaca que la demanda de serveis bàsics durant aquest mateix període ha augmentat d'un 44%.
En base a això, entén que s'imposa una reflexió. En aquest sentit, recorda que han parlat en moltes ocasions de la importància de les entitats, de les associacions que contribueixen al benestar dels ciutadans, i diu que no voldria pas que interpretessin malament les seves paraules, ja que atorga molta importància al teixit social, però l'únic sistema capaç de donar resposta a les exigències i necessitats de cohesió social és un sistema garantista, que només es pot basar en una xarxa pública, on les entitats contribueixen a millorar; adverteix, però, que si només se situa la resposta en les capacitats del moviment associatiu, pot haver-hi una explosió de demanda no coberta i de conflicte social creixent. Per tant, creu que una lectura més genèrica de l'informe recomana una reflexió a fons. Reconeix, també, que el pressupost de benestar social va créixer el 2011 i ho ha tornat a fer el 2012, però l'informe posa damunt la taula que això no és suficient.
delicat del bon govern local, que és aconseguir, a través de la racionalització i de la potenciació dels òrgans de participació, especialment el Consell de Ciutat, retrobar els espais de diàleg i d'encontre entre governants i governats.
Assenyala que no vol acabar la seva intervenció sense fer una petició a la Síndica en el sentit que, atès que les recomanacions posen molt d'èmfasi en les actuacions d'urgència, en l'habitatge, en els serveis socials, fins i tot en les qüestions relatives al bon govern o a la mobilitat, li demana que reflexioni entorn de l'educació, ja que és la resposta a llarg termini a aquests mateixos problemes que han plantejat. En aquest sentit, si Barcelona no recupera aquest esperit de renovació pedagògica que ha tingut inscrit en la seva tradició, i no torna a col·locar l'escola en el centre de les respostes als conflictes i les dificultats socials, tal vegada es resoldran els problemes d'avui, però no els del futur.
Admet, tanmateix, que en l'informe hi ha algunes consideracions sobre aspectes educatius, tot i que creu que la importància que poden tenir per al futur de la ciutat, reclama una atenció més àmplia.
Conclou que, aquest, és un informe ponderat que assenyala amb rigor els reptes de la ciutat, però també ho fa amb la contundència necessària i, per aquest motiu, agraeix a la Síndica l'elaboració d'un diagnòstic global i suggerir respostes que fan pensar.
El Sr. Martí Galbis inicia el seu torn d'intervenció donant la benvinguda a aquesta cambra al Síndic de Greuges de Catalunya i a la resta de síndics i síndiques de la resta de municipis de Catalunya; i saluda la Sra. Malla, que va ocupar la sindicatura l'anterior mandat d'aquest òrgan, agraint seguidament la presentació d'aquest informe anual a la Síndica i al seu equip.
Apunta que, abans de fer una valoració genèrica sobre el contingut de l'informe en nom del govern municipal, vol expressar el reconeixement per la tasca de les sindicatures de greuges en el seu conjunt, pel seu compromís, el seu sentit de la justícia i per la defensa dels drets humans de la ciutadania. Precisa que fa aquest incís arran de determinades informacions recents que qüestionen les sindicatures, i expressa el compromís d'aquest ajuntament quant a la necessitat d'aquesta institució municipal a Barcelona.
Dit això, posa en valor el rigor de l'informe de la Síndica, que descriu de manera exhaustiva l'opinió dels ciutadans que s'hi han adreçat amb consultes i queixes, i que en la seva introducció recorda els principis i els valors que guien la seva actuació.
Destaca, com a representant del govern municipal i del Grup de CiU, que les observacions i les recomanacions que es recullen en l'informe serviran, sens dubte, per millorar els serveis que presta l'Ajuntament i les actuacions municipals en conjunt.
Observa que l'informe es fa ressò de propostes i queixes dels ciutadans, i té la singularitat que fa referència a l'activitat del govern bipartit anterior i, també, a l'actuació del nou govern; per tant, es tracta d'un informe de valoració a cavall de dos mandats.
Fetes aquestes remarques prèvies, comença referint-se a l'àmbit dels serveis socials, on la Síndica afirmava que el primer són les persones, en la línia d'un eslògan que també ha fet servir l'Alcalde; en aquest sentit, les recomanacions de la Síndica recullen les necessitats de molts ciutadans, incrementades arran de la situació econòmica. Així, el país està immers en una crisi econòmica, social, política, institucional i, també, de valors, que afecta greument milers de persones i que té en l'atur una de les seves manifestacions més doloroses.
En aquest sentit, tal i com consta en l'informe, les queixes d'àmbit social rebudes a la sindicatura reflecteixen les millores de l'atenció dels serveis socials, però també les mancances. Assegura que el govern municipal comparteix moltes de les recomanacions que fa la Síndica, però consideren que l'atenció dels menors en risc ha de ser prioritària. Comparteixen també que s'ha de col·laborar amb les entitats socials sense afany de lucre per sumar esforços i augmentar l'eficàcia dels recursos que l'Ajuntament destina a l'atenció social.
recursos i les prestacions socials, i posa alguns exemples paradigmàtics del sentit social del govern de la ciutat com ara l'increment de recursos econòmics als menjadors socials d'un 70%, en habitatges d'inclusió social d'un 16%, en habitatges per a gent gran ha estat del 18%; i en teleassistència d'un 41%; igualment, en atenció domiciliària, l’increment ha estat d'un 13%, en àpats en companyia del 35%, i s'ha reservat una partida de dos milions d'euros per a contingències socials.
D'altra banda, assenyala que la construcció del nou CUESB –Centre d'Urgència i Emergència Socials de Barcelona–, significarà un nou salt endavant en l'atenció a les persones més vulnerables, i, a banda de la inversió en l'edifici, han pogut doblar el pressupost del servei. Afegeix que volen escurçar els terminis per rebre les ajudes establertes en la Llei de dependència que, tanmateix, no té el finançament necessari per ser aplicada correctament, tal i com en el seu moment ja va denunciar el grup parlamentari de CiU a les Corts de l'estat.
Destaca que l'informe també recull recomanacions relatives al dret a l'accés a l'habitatge, i evidencia la insuficiència d'habitatges de lloguer social per donar resposta a la demanda per part de les persones amb menys recursos, especialment el contingent de les persones en risc d'exclusió social i econòmica, i els casos d'emergència fruit de desnonaments. Per això, el novembre de l'any passat es va presentar una mesura de govern on es proposaven un seguit d'iniciatives encaminades a incrementar els habitatges i allotjaments destinats a aquesta finalitat. També remarca l'ampliació de la dotació econòmica per al finançament dels fons d'habitatges de lloguer social i la creació a curt termini d'un centre d'allotjament familiar per atendre les famílies vulnerables. I es refereix, en tercer lloc, a l'augment de la dotació pressupostària destinada a les polítiques socials d'habitatge, que ja s'ha fet real en l'àmbit de serveis socials en el pressupost d'enguany.
Posa de manifest que durant el 2011 també es va incrementar la coordinació entre els serveis socials i els d'habitatge social, i s'han començat a adjudicar els habitatges destinats als contingents especials de les dones víctimes de la violència masclista, persones amb discapacitat, persones socialment i econòmicament vulnerables i gent gran.
Confirma que és voluntat d'aquest ajuntament incrementar al màxim possible l'estoc d'habitatges de lloguer social per atendre situacions d'emergència o de vulnerabilitat; així, el 2011 ja es van començar a destinar els habitatges buits a emergències socials.
En un altre ordre de coses, diu que, quantitativament, la majoria de les queixes que ha rebut la Síndica fan referència a les multes de trànsit, que representen un percentatge molt petit en relació a les denúncies per infraccions de trànsit que gestiona l'Institut Municipal d'Hisenda. I afegeix que estan d'acord amb la recomanació de millorar la informació relativa a l'adreça dels propietaris dels vehicles a fi de ser més eficients en els notificacions, i confirma que hi estan treballant.
En relació als aspectes tributaris, diu que estan treballant a fi que els ciutadans estiguin informats i puguin exercir els seus drets i, per aquest motiu, s'ha potenciat, a través del web municipal, un servei de tràmits on els ciutadans poden obtenir informació suficient sobre la seva relació tributària amb l'Ajuntament, efectuar pagaments i sol·licitar ajornaments o fraccionaments dels imports.
En referència a les recomanacions de la Síndica en l'àmbit de la mobilitat, concretament a l'ús de la bicicleta, diu que les tindran presents perquè estan convençuts que s'ha de millorar la seguretat dels ciclistes i evitar conflictes amb els vianants i la resta de vehicles. En aquest sentit, fa avinent que no es tracta només de civisme i de compliment d'ordenances municipals, sinó també d'una planificació correcta dels carrils bici.
Per acabar, manifesta que cal posar en valor les iniciatives endegades pel govern de la ciutat a fi de millorar la neteja amb el nou pla que es va posar en funcionament l'1 de març passat; la millora de la seguretat ciutadana, amb més coordinació entre guàrdia urbana i mossos d'esquadra, i noves estratègies que ja estan donant resultats que comencen a ser percebuts per la ciutadania.
Constata que, amb aquests exemples, han volgut posar de manifest la varietat i la profunditat de les recomanacions de la Síndica; i els districtes i sectors municipals donen resposta a les seves recomanacions en molts casos, però afirma que el govern també donarà resposta conjunta a les cent cinc recomanacions de l'informe de la Síndica.
Acaba la seva intervenció confirmant que el govern de la ciutat té el màxim interès a treballar des de la lleialtat institucional amb la Síndica de Greuges de Barcelona amb el propòsit ferm del govern i de l'Alcalde de millorar els serveis i la qualitat de vida dels ciutadans. Afegeix que totes les instàncies municipals, inclosa la Sindicatura de Greuges de Barcelona, han de ser extremadament curoses amb la distribució competencial que emana de la Carta Municipal i amb la resta de disposicions normatives i legals que delimiten el camp de joc de l'administració municipal en benefici del funcionament dels serveis municipals i de la qualitat de vida de la ciutadania.
El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció, atès que la Síndica renuncia al segon torn de paraula, i saluda també els síndics de diverses ciutats de Catalunya, el Síndic de Greuges de Catalunya i Pilar Malla, exsíndica de Barcelona; i fa extensiva la salutació a M. Assumpció Vilà, l'actual Síndica de Greuges, i agraeix les seves paraules de suport arran dels esdeveniments d'ahir a la ciutat que, com aquí s'ha expressat unànimement, són absolutament inadmissibles, alhora que li agraeix la presentació del seu informe anual.
Entrant en el contingut de l'informe, remarca la seva importància i subratlla que s'emmarca a cavall de dues legislatures i, per tant, se'l prenen com una eina per esperonar l'administració a fer les coses ben fetes i donar resposta a situacions gens fàcils.
Afirma que volen que la Sindicatura de Greuges de Barcelona sigui una entitat de prestigi, no pas una eina de fer política, sinó que serveixi per posar damunt la taula els problemes que afecten els barcelonins i valorar si se'ls està donant resposta i, per tant, si la ciutat està complint amb les seves obligacions.
Confirma, doncs, que intentaran corregir tot allò que no funciona i estaran amb la Síndica a fi de donar resposta a les necessitats de les persones.
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 13 de febrer de 2012 que, aplica l'establert al Reial Decret Llei 20/2011 a tot el personal de la Corporació municipal i Organismes dependents, Societats mercantils públiques i Entitats Públiques empresarials i resta d'organismes públics dependents mantenint per a l'any 2012 les retribucions vigents a 31 de desembre de 2011 i elimina en l'any 2012 les aportacions a Plans de Pensions o contractes d'assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació, tal com estableix l'article 3 del Reial Decret Llei 20/2011.
3. Decret de l'Alcaldia, de 20 de febrer de 2012 (S1/D/2012 524), que designa el Sr. Roman Llagostera i Pujol membre de l’Assemblea General de l’Agència Local d’Energia de Barcelona en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez.
4. Decret de l'Alcaldia, de 20 de febrer de 2012 (S1/D/2012 545), que designa el Sr. Enric Aulí Mellado representant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Fòrum Ambiental, en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez.
5. Decret de l'Alcaldia, de 20 de febrer de 2012 (S1/D/2012 525), que proposa a la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com a accionista de la societat Clavegueram de Barcelona, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la designació del Sr. Roman Llagostera i Pujol com a membre del Consell d'Administració de Clavegueram de Barcelona, SA, en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez.
6. Decret de l'Alcaldia, de 20 de febrer de 2012 (S1/D/2012 528), que proposa a la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com a accionista de la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la designació del Sr. Roman Llagostera i Pujol com a membre del Consell d'Administració de Tractament i Selecció de Residus, SA en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez.
7. Decret de l'Alcaldia, de 20 de febrer de 2012 (S1/D/2012 538), que modifica la denominació de la Direcció Tècnica de Gestió, adscrita al Gabinet de l'Alcaldia, per la de Direcció de Programa de Gestió.
8. Decrets de l'Alcaldia, de 28 i 29 de febrer de 2012 (S1/D/2012 757-776), que aprova la liquidació del Pressupost de 2011 corresponent a l'Ajuntament i als organismes autònoms municipals.
9. Decret de l'Alcaldia, de 29 de febrer de 2012 (S1/D/2012 675), que nomena secretari no conseller del Consell d'Administració de Barcelona Activa, SA, el Sr. Àngel Pascual i Oliva, i cessa com a secretari de l'esmentada societat el Sr. Jordi Baulies i Cortal.
10. Decret de l'Alcaldia, de 29 de febrer de 2012 (S1/D/2012 769), que delega en el gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, la declaració de finalització de la prestació del servei d'habitatge d'acolliment temporal amb suport socioeducatiu i del servei d’habitatges d’inclusió adreçat a persones sense sostre o en situació d’exclusió social greu, així com l’exercici de les accions administratives previstes en la legislació de patrimoni necessàries per a la defensa i recuperació de la possessió dels esmentats habitatges, inclòs el desnonament i llançament d’eventuals ocupants.
11. Decret de l'Alcaldia, de 5 de març de 2012 (S1/D/2012 746), que designa el Sr. Cels Piñol Guerrero com a vocal del Consell General del Consorci de les Biblioteques de Barcelona.
12. Decret de l'Alcaldia, de 5 de març de 2012 (S1/D/2012 747), que designa la Sra. Maria Rosa Pons i Vilarasau Secretaria del Consell de les Dones en substitució de la Sra. Gal·la Cortadellas i Bertran.
14. Decret de l'Alcaldia, de 9 de març de 2012 (S1/D/2012 841), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample la Sra. Laia Canet Sarri en substitució del Sr. Ramon Morell Sau.
15. Decret de l'Alcaldia, de 9 de març de 2012 (S1/D/2012 835), que designa l’Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño membre del Ple del Consell de la Cultura de Barcelona en substitució de l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau.
16. Decret de l'Alcaldia, de 9 de març de 2012 (S1/D/2012 836), que designa la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner membre de l’Assemblea General del Consorci Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona en substitució de l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau.
17. Decret de l'Alcaldia, de 9 de març de 2012 (S1/D/2012 837), que designa l'Im. Sr. Guillem Espriu Avendaño vocal del Consell d’Administració de l'Institut de Cultura de Barcelona i de la Fundació Mies Van Der Röhe, i la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert vocal del Consell Rector de l'Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona; ambdós casos en substitució de l'Im. Sr. Jordi Martí Grau.
18. Decret de l'Alcaldia, de 9 de març de 2012 (S1/D/2012 838), que designa l'Im. Sr. Guillem Espriu Avendaño membre de la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació i la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner membre de la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, en ambdós casos en substitució de l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau.
19. Decret de l'Alcaldia, de 9 de març de 2012 (S1/D/2012 826) que, proposa als òrgans competents de les empreses de capital íntegrament municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA i Barcelona de Serveis Municipals, SA la designació dels membres dels Consells d’Administració de les empreses que s’indiquen a continuació, en substitució en tots els casos de l’Im. Sr. Jordi Martí Grau:
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Proeixample, SA: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert
Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA: Im. Sr. David Escudé i Rodríguez Pro Nou Barris, SA: Im. Sr. Guillem Espriu Avendaño
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Clavegueram de Barcelona, SA: Ima. Sra. Carmen Andrés Añón Tractament i Selecció de Residus, SA: Ima. Sra. Sara Jaurrieta Guarner
20. Decret de l'Alcaldia, de 12 de març de 2012 (S1/D/2012 846), que proposa al Ple del Consorci de la Zona Franca la designació de la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs com a vocals del seu Comitè Executiu; i, al mateix temps, proposa l’assistència a les reunions d’aquest Comitè Executiu, com a observadors, dels Srs.: Constantí Serrallonga Tintoré, Gerent Municipal, i Ramon Massaguer Meléndez, Gerent Adjunt de Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals.
21. Decret de l'Alcaldia, de 12 de març de 2012 (S1/D/2012 900), que designa la Ima. Sra. Sonia Recasens i Alsina membre del Patronat de la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
22. Decret de l'Alcaldia, de 22 de març de 2012 (S1/D/2012 1008) de canvis organitzatius a Hàbitat Urbà.
24. Decret de l'Alcaldia, de 23 de març de 2012 que, modifica l'article II del Reglament intern del Consell Assessor de Salut Laboral de Barcelona i estableix la composició de l'esmentat Consell Assessor.
25. Decret de l'Alcaldia de 23 de març de 2012, que designa membres de les Comissions de Plenari que s’indiquen seguidament, les persones següents:
Comissió de Presidència i Règim Interior
Ima Sra. Sara Jaurrieta Guarner en substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp Gibert.
Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació
Ima. Sra. Assumpta Escarp Gibert en substitució de l’Im. Sr. Guillem Espriu Avendaño.
Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient
Im. Sr. Jordi W. Carnes Ayats en substitució de la Ima. Sra. Sara Jaurrieta Guarner.
b) Mesures de govern
Mg 1. MES: l’estratègia TIC de l’Ajuntament de Barcelona al servei de la ciutat i dels ciutadans.
El Tercer Tinent d’Alcalde, Sr. Vives, presenta la mesura de govern sobre l'estratàgia TIC de l'Ajuntament de Barcelona. Assenyala que la mesura se suporta sobre tres pilars, motiu pel qual l’han batejada amb l’acrònim MES: mobilitat, e-administració i smart cities.
Indica que l'objectiu polític relacionat amb les tecnologies de la innovació i la creativitat, o de la informació i la connectivitat, és contribuir a la millora del futur econòmic i social de la ciutat i del país, posicionant Barcelona com a referent mundial en l'aplicació de les TIC.
Observa que això no és debades, sinó perquè es dóna la situació òptima perquè esdevingui una veritable oportunitat per a tothom. Així, la crisi econòmica i financera dels països occidentals resulta determinant, com també ho és la crisi del model de creixement, factors als quals s’afegeix el consens global en reconéixer el paper de les TIC en un nou model de creació de riquesa.
Esmenta que la gent de la Comissió Europea 2020, suportada per Neelie Kroes, Comissària d'Agenda Digital, remarca la necessitat d'augmentar la confiança en la seguretat d'internet i d’invertir en investigació i desenvolupament per generar riquesa econòmica, l'element fonamental on pivota la mesura de govern.
Admet que Barcelona, però, parteix amb un cert avantatge; d'una banda, la feina feta els darrers anys per part d'aquest ajuntament, que ha estat pioner i capdavanter en la utilització de les TIC, fet que li proporciona molt bona base per començar a treballar. D'altra banda, la concessió de la condició de capital de la mobilitat mundial per al període 2012-2018, i el fet que s'hagi reconegut que les TIC han canviat els darrers anys la vida privada de les persones i de les empreses, però que encara no ha canviat la manera com es fan les ciutats.
Per tot plegat, presenten aquesta mesura de govern, que ja ha tingut alguns preàmbuls a les comissions d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient i de Presidència i Règim Interior, on han presentat algunes mesures quant a mobilitat, e-administració, smart cities, així com en referència el canvi organitzatiu que proposen en el si d'aquesta administració. Així doncs, mitjantçant l’Institut Municipal d’Informàtica, que fins ara havia estat molt orientat als serveis a l'organització, s’avanci cap a la prestació de serveis i cap a la multiplicació dels elements fonamentals per estendre l'estratègia al conjunt de la societat.
