http://www.ceselvata.wordpress.com
Butlletí del Centre d’Estudis Selvatà, n.º 7, 2013, 57–77
Les obres de fortificació de la vila de la
Selva del Camp durant la Primera Guerra
Carlina (1833-1840)
Jaume Romero Soronellas
Centre d'Estudis Selvatans
[email protected]
Resum
Aquest article tracta sobre la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i les obres de reparació de les antigues muralles de la Selva del Camp. Per dur a terme aquesta tasca dedico el principi de l’article a fer una introducció a la realitat social de l’època tant a nivell estatal com local per centrar-me, a continuació, específicament en les obres de reparació i refortificació de les muralles així com en la reacció de la vila i les mesures que es van prendre per a la seva defensa.
Paraules clau
Primera Guerra Carlina, la Selva del Camp, fortificació, reparació, mura-lles, torres.
Abstract
This paper focuses on the First Carlist War (1833-1840) and the rebuil-ding of the ancient walls of La Selva del Camp. The beginning of this article consists of a brief introduction of the state and local society during this period. This is followed by an explanation of the refortifications of the walls, the measures taken to defend la Selva and the reactions of its inhabitants.
Keywords
First Carlist War, La Selva del Camp, Rebuilding, Refortification, Walls, Towers.
1. La Primera Guerra Carlina
La primera Guerra Carlina començà l’any 1833 i vingué precedida d’un inici de segle sòcio-políticament complicat en el qual la situació política d’Espanya s’anava decantant cap al liberalisme o cap l’absolutisme, passant per la pèrdua de les colònies i per unes reformes polítiques que, per primera vegada, eren realment liberals.
Tota aquesta situació d’estira i arronsa entre les classes populars, que cada cop es decantaven més pel liberalisme, i les classes privilegiades que es continuaven aferrant a un absolutisme arcaic, va ser la que va provocar la Primera Guerra Carlina , un conflicte entre els partidaris de l’antic rè-gim representat per la monarquia absoluta, i els partidaris d’un liberalisme que va ser disfressat de guerra de successió, tal i com ho demostren les temptatives d’ocupar Cervera i Sanaüja el 1825 i Tortosa el 1826, així com la desfeta dels ultrareialistes a la Guerra dels Malcontents. Tot i això les temptatives insurreccionals són contínues (Anguera, 1999).
Al llarg del primer terç del segle xix, la mentalitat de la població canvia. Després de la Revolució Francesa es produeix un canvi ideològic que Na-poleó s’encarrega d’escampar per tota Europa. Espanya no n’és l’excepció, tal i com ja ho demostra l’organització del poble en juntes durant la Guerra del Francès i la redacció de la constitució de les Corts de Cadis del 1812 que no va ser jurada per Ferran VII fins al 1820, any en què va començar el Trienni Liberal. Aquests tres anys caracteritzats per mesures liberals, com són les desamortitzacions eclesiàstiques i nobiliàries, van acabar amb una segona restauració de l’absolutisme en la qual Ferran VII va necessitar ajuda estrangera. D’aquesta manera començà l’última etapa de 10 anys de govern de Ferran VII caracteritzada pels mateixos problemes entre liberals i absolutistes. Aquest conflicte es va agreujar per la pugna per la successió al tron entre l’Infant Carles, germà del rei i ferm partidari de l’antic règim, i la filla del rei, Isabel, partidària del bàndol liberal, la qual va poder optar al tron després que el seu pare derogués la llei Sàlica l’any 1832 (Anguera, 1999). La mort del monarca l’any 1833 va significar l’inici d’una guerra amb les coronacions simultànies i per separat dels dos aspirants al tron.
2. Situació de la vila de la Selva del Camp
2.1 Demografia i economia
Al llarg del segle xviii la Selva, com va ser general a tot Catalunya, va incrementar de manera espectacular el seu nombre d’habitants. Maria Re-casens (1992), en el seu estudi sobre la Selva del segle xviii, esmenta que el motiu d’aquest gran creixement demogràfic va ser l’arribada de població procedent dels pobles de muntanya de la zona del Camp. A la Selva, que ja a començaments del xviii, tenia en conreu la major part de les terres del seu terme municipal, es va produir un canvi en el tipus de conreu i la vinya substituí el cereal com a conreu principal (Recasens, 1992).
La Selva de començaments del xix era doncs una vila rica, amb una economia basada en l’activitat agrària vinícola, que comptava també amb el suport de la indústria terrissera i que tenia un nucli urbà densament poblat. L’any 1830, el poble tenia 3.636 habitants i l’any 1842, un cop acabat el conflicte carlí, el poble havia encara incrementat el seu nombre d’habitants i en tenia 3.879 (Vernet, 1989). No es disposa d’informació sobre l’es-tructura de la societat local a l’època estudiada, però sí que comptem amb dades de l’any 1860 que han estat treballades i publicades per J.M. Vernet (1989). Segons el cens de 1860, a la Selva hi havia 3.894 habitants: 87 eren propietaris, 268 eren propietaris de les terres que conreaven però havien d’anar també a jornal per completar ingressos, i 510 d’aquests habitants eren jornalers. Es tracta doncs d’una societat agrària profundament divi-dida entre uns pocs propietaris i moltes persones, i famílies, que depenien de la feina proporcionada per aquesta minoria rica per poder sobreviure. Segons aquest cens, destaquen també en nombre els terrissaires, n’hi havia 49; els traginers, que eren 19; els espardenyers, 17; i ferrers, paletes, fusters i serrallers, que eren al voltant de 12 de cada ofici. Destaca també la pre-sència de ramaderia (probablement oví i cabrum) ja que al poble hi vivien 7 pastors (Vernet, 1989).
Amb dades del mateix Vernet (1989), que són les que més ens apro-ximen a la realitat de començaments del xix, podem conèixer la situació social i econòmica dels habitants de la Selva. Els pagesos jornalers
cobra-ven entre 6 i 7 rals1, un jornal similar, com es veurà més endavant, al que
percebien els manobres que van treballar a la fortificació. La jornada labo-ral dels artesans oscil·lava entre les 14 hores diàries a l’estiu, 12 hores a la primavera i la tardor i 10 a l’hivern. Les famílies es gastaven en alimentació 750 pessetes l’any (3.000 rals)2; 80 pessetes en lloguer i 250 per vestir-se
“incluyendo gastos de reparación y lavado”; en sanitat es gastaven 10 pes-setes i en diversions 100 pespes-setes (Vernet, 1989).
En relació a la situació política prèvia a la guerra, sabem que l’any 1827 el Comte d’Espanya va fer fora 300 malcontents de les muntanyes situades al voltant de la Selva; posteriorment els va prendre les armes i els indultà (Anguera 1992).
2.2 Estat de les muralles
Pel que fa a les muralles de la Selva, que és el tema que ens ocupa, en opinió de Pié (1984) la vila ja estava dins d’un nucli emmurallat, segurament més petit que l’actual i en mal estat, quan va ser repoblada l’any 1165 (Carnicer, 2003). Tot i que el terme de la Selva ja va estar poblada per ibers (ho cons-taten les restes arqueològiques trobades a la plaça de Sant Andreu) i per romans, Pié (1984) planteja la possibilitat que el castell pogués ser d’origen sarraí tot i que aquesta hipòtesi no ha pogut ser mai comprovada. Sabem a través de documentació original que la construcció del castell de la Selva es anterior al 1209, data en què tenim la primera referència documental (Vila, 2010:17). Va ser durant el s. xii quan, degut a un creixement demo-gràfic, la vila es va estendre fora d’aquest primer recinte emmurallat, fent així indispensable l’ampliació de les muralles fins a la configuració actual.
Fort (1964) es refereix a la Selva del segle xiv com a una “veritable pla-ça fortificada”. En aquell moment el poble emmurallat ja tenia l’estructura actual, un poble envoltat de muralles, amb les corresponents torres de de-fensa de planta quadrilateral amb quatre portals principals: el Portal Sobirà o d’Amunt; el Portal Jussà o d’Avall; els de ponent i llevant. Fort afirma 1. Els manobres de la fortificació cobraven 6 sous. Sabem, pels mateixos documents que s’han treballat, que 1 ral equival a 1 sou i 10 diners. Així doncs, el salari dels pagesos era de 11 sous, quasi el doble que el dels manobres, i molt similar al que cobraven els mestres de cases de menys qualificació.
2. Si fem el càlcul, un jornaler del camp hauria de treballar 500 dies a l’any només per pagar les despe-ses d’alimentació de la seva família. És clar que calia que algú més treballés a la casa.
que la muralla devia bastir-se durant la segona meitat del segle xii i que també estava fortificat un barri adjunt, Sant Pau, ubicat al Nord del nucli urbà i disposat al llarg del camí que portava a les muntanyes de Prades.
Durant la segona meitat del segle xiv, el rei Pere el Cerimoniós va manar que es restauressin les muralles de la Selva. El procés va ser llarg i costós perquè les obres es van retardar, des de l’any 1363 en què el rei ordenà “murar, valleyar e fortificar ab acabaments”, fins el 1374 en què es realitzaren (Pié, 1984).
Les muralles de la Selva van mantenir el seu aspecte i la seva funció defensiva fins al segle xviii, moment en què el fort creixement demogràfic (la vila passa de tenir 1.605 habitants l’any 1718 a tenir-ne 3.372 l’any 17873) i econòmic (la vinya esdevé el conreu principal i l’elaboració
d’ai-guardent una activitat econòmica de relleu) porta als habitants de la Selva a construir cases fora del perímetre emmurallat, també a obrir els carrers que antigament no tenien sortida a la muralla i a practicar obertures, portes i finestres, a les cases que donaven al mur fortificat. Així mateix les torres són ocupades com a espai d’habitatge i annexades a les cases confrontants.
Aquesta és la situació de la fortificació en el moment en què arriba el primer conflicte bèl·lic carlí. Els esforços, tal i com s’explicarà en els propers apartats, van concentrar-se en recuperar la seguretat de l’antiga fortificació medieval per tal de poder tancar la vila i fer-la resistent als atacs de les faccions carlines.
3. La reacció del Consistori
davant el conflicte bèl·lic
Tot i que la Primera Guerra Carlina començà a mesura que es va anar difonent la mort del monarca Ferran VII, el 29 de setembre de 1833, la primera informació que trobem respecte a les mesures preses a la vila de la Selva del Camp per tal de fer front a la primera Guerra Carlina, és un text datat de l’any 18354 on es demana que es constitueixi la Junta de
Fortificació; que es posin a disposició de l’esmentada Junta tots els diners necessaris a fi d’acabar les obres per tancar la vila el més aviat possible; 3. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, volum 5 , pàgines 168-169
que no s’executi cap acció sense que els alcaldes n’hagin estat informats i hagin donat el seu consentiment; que es creï una llista de 20 persones que quedin encarregades d’establir torns de vigilància (dues persones cada nit), per tal de vigilar fins les sis del matí. Aquesta llista havia d’estar formada per membres del consistori municipal, de la milícia i persones de confiança. Finalment, es demana que s’organitzi la Junta de Protección y Seguridad i així s’evitin les desgràcies que puguin succeir.
Constatem, doncs, que les autoritats municipals de la Selva es posi-cionen favorablement a la causa Isabelina tot i que, com més endavant podrem comprovar, també hi ha habitants de la vila que fugen per unir-se a la causa carlina amb el rebel Cabrera.
3.1. Obres realitzades a les cases particulars
i a les torres
A la reunió que fa la Junta de Fortificació el dia 1 de maig de 18355,
s’acor-da tancar la vila com a mesura preventiva a causa de la guerra i així facili-tar-ne la defensa en cas d’un hipotètic atac. Per tancar la vila reduint-ne els costos al mínim, es decideix aprofitar l’antic emmurallament del poble ja que es considera que es conserva en força bon estat, tant la muralla com les torres. Així doncs es creu que només cal tancar totes les obertures que han anat fent els particulars a la part exterior del mur (portes, finestres i bal-cons), reparar les parts malmeses de les torres amb les seves corresponents garites, restablir les portes dels portals i muntar tres cossos de guàrdia. Una setmana després de la reunió, a inicis del mes de maig de 1835, comencen les obres de fortificació i es donen per acabades el dia 20 de juny del mateix any, encara que no estaven totalment finalitzades
Les obres de fortificació van haver de realitzar-se fonamentalment en les cases particulars que durant el segle xviii havien anat obrint-se a la muralla. Els propietaris havien fet finestres, portes i balcons al mur de pro-tecció de la vila i també a les torres que, a poc a poc, havien estat ocupades com a espai habitat. En la documentació consultada, hem trobat dos docu-ments que fan referència específica a les obres practicades en aquestes cases particulars. El primer d’aquests documents fa referència al resultat d’una 5. AHMSC, Fons Municipal. Registre: 7509.
inspecció practicada pels membres de la Junta de Fortificació a instàncies del Comandant d’Armes de la Selva. En aquesta llista s’hi relacionen les cases amb els noms o renoms que identifiquen els propietaris, i també les obres que la Junta va considerar que calia dur a terme en cadascuna de les cases esmentades. El llistat que adjuntem a continuació no està datat però va ser elaborat, molt probablement, durant el mes de gener de l’any 1837, quan tenim notícia que el Comandant d’Armes va donar aquesta ordre. Es tracta de reparacions que s’afegien a les que ja s’havien dut a terme l’estiu de 1835.
Llista dels treballs que es preveia fer en les cases que tocaven
a la muralla per la fortificació
6CASA O LLOC INTERVENCIÓ
Casa la Botonera La finestra
Casa Piqué La finestra
Torre de Fonoll Espitllera
Casa Boada La porta i la finestra
Casa Posansó “Se resoldrà”
Casa lo Porté El corral
Torre del Baró Espitlleres
Casa Rebasa Arreglar el terrat i tapar la porta
Cal Llech Reforçar 3 finestres amb reixes o tapiar
Casa del Querit Tres reixes o tapar les finestres
Casa Hipòlit Martínez Tapar la porta
Torre de l’Avaro Espitllerada
Casa del Lluch La porta
Joseph Lodríguez La porta
Guitarró “Veure per la sua casa”
Casa de Roiger “Se ha de veure Virgili”
Casa Martínez “Se resoldrà”
Casa de Joseph Rabasa Tapar la porta
Casa d’Andreu Mallafrè (Sarment) Tapar la porta
Casas de Madró “Se ha de preguntar”
Casa Targa “Se resoldrà”
Torre de la Cabrera Espitllera
Torre del Dr. Ignasi Espitllera
Premsa del Comú Alçar les parets
Corrals
Torre Espitlleras laterals
Plaça Nova Un fosso a la paret
Cases Batista Batlle Tancar la de la muralla
Banet Tancar la finestra o reixa
Casa lo del Patge Tancar l’espitllera
Casa del Sr. Ramon Pellissé y de Rosich Tapar la porta i fer la finestra més alta
Casa del Isidro Regalat “La finestra 4 pams més”
Casa del Martra La finestra dos pams més
Casa de Falet i de Joseph Anton Roig
Casa de Cunillera Tapar
Casa de Rosich Tapar
Lo portal “Quatre pams de fang”
Fanguet “Los balcons, dalt”
La casa de la Torre de Baiget
Pou de la Vila Una rampa i una garita
Casa Sr. Portanera
Corral de Visens Fort y Sagal
Casa de Llorenç Ollé “Tancar-se”
Les obres que calia dur a terme consistien bàsicament en tapiar portes i finestres, posar reixes o, també, aixecar l’alçada de les obertures. D’altra banda, es valora també la necessitat de construir espitlleres, especialment a les torres, a fi de permetre disparar amb fusell a través del mur.
El segon document, que fa referència a les obres dutes a terme a les cases que donaven a la muralla, és un llistat dels habitatges on ja s’havien fet obres de reparació. A continuació, pel seu interès, s’inclou el llistat amb els noms dels propietaris de les cases i l’especificació de les obres que ja s’hi havien fet.
Relació de les cases i els llocs que es van obrar durant les obres de fortificació7
CASA O LLOC INTERVENCIÓ
Torre de les Espletes Torre de la Rana
Paret de les Espletes Tapar la paret Casa de Seràpit i corral dels bens
Casa de l’Hospital Tres finestres i espitlleres
Plaça Nova Paret i espitlleres
Casa de la Sra. Francisca Batlle Dos balcons, 3 finestres i la portalada Casa de Garriga Dues finestres i porta
Casa del Patge Porta i 2 finestres Casa del Vagué Porta i 2 finestres
Casa Mat Portalada i 3 finestres. Rebaixar 2 finestres Torre de la Flora
Casa Salas Porta i 3 finestres
Casa Pere Masdeu Porta i 2 finestres Casa de l’Esgarrapada Porta i finestra Casa de Pau Girona Una porta i 3 finestres Casa de Joan Girona Porta i 2 finestres Casa de Pau Rabassa Porta i finestra Casa de Ramon Puig Porta i finestra Casa de la vídua de Joan Cortès Porta i 2 finestres Casa de Sabateret Porta i 2 finestres Casa de Rafel Voltas Porta i 3 finestres Casa de Joseph Roig Porta i 2 finestres Torre de Marcó
Casa de Mn. Pau Magriñá 2 balcons i 5 finestres Casa de la Cunillera Porta i 2 finestres Casa de Rosich Porta i 4 finestres Portal de Sant Antoni
Casa i torre de Jaume Mort
Casa Balcells 2 finestres
Casa Puig 2 balcons, porta i 3 finestres Torre de Baget i terrat
Sis cases de Baget Portalades i 12 finestres Casa del “Siego” de Sabateret 2 finestres
Tambor del Pou de la Vila
Casa de la viuda del Serradó Porta i 3 finestres Corral de la Macaya
Casa del Sagal Porta i 2 finestres Casa de Llorens Ollé Porta, 4 finestres i paret 7. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.361.
Portal de les Clavegueres
Casa de la viuda Pintaluba 2 finestres i terrat Casa Pallejà 2 portes, 7 finestres i terrat Casa de Piqué Porta i 3 finestres Torre de Fonoll
Casa de Josep Boada Porta i 3 finestres Casa de Pujol Portalada i 4 finestres Corral del Nunci
Torre i terrat de Casa lo Baró Portal i tambor Més Avall Porta Més Amunt i tambor
Casa de Ferrater Terrat i 3 finestres
Casa Pallús 2 finestres
Casa lo Taller
Casa Pau Maideu Porta i 2 finestres Casa Fonts Folca Porta i balcó Torre Foradada
Paret de la Premsa
Felip Masdeu Porta i 2 finestres
Torre del Carro Porta i finestra
Casa Rabassa Torre i terrat
Torre i casa de la Cabrera
Casa Ripollet Porta i Finestra
Po Riera Porta i finestra
Dn. Pere Rovira 3 finestres
Casa Joan Roig Porta i paret
Torre i casa de l’Avia Portal de Matas
Casa la Chana 2 finestres
Casa Casanovas 2 finestres
Casa Tàrrega Terrat i 2 portes
Portal del carrer de la Font
Casa Madró 2 portes i 6 finestres Casa i torre del Llort
Casa Miandreu Porta i 2 finestres Casa Sarament Porta i tres finestres
Casa Miquel Martines
Casa lo Raget 3 finestres
Portal dels ollers Casa i torre de Martinez
Casa de Virgili Porta i finestra Casa de Macià Baget Porta i 3 finestres
Casa la Calera 2 finestres
Casa Puvillet 2 finestres
Casa Mian 3 finestres
Casa Miguel Roda Porta i 5 finestres Casa la Bossa Porta i 2 finestres Casa Ipolit Roig Porta i 2 finestres
Casa lo Manut 3 finestres
Casa de la Checa Porta i 4 finestres
Casa Mian Finestra
Torre del Avaro
Casa lo Carit 6 finestres
Casa lo Llech 6 finestras
Casa Cabre Paret i terrat
Aquest llistat segueix una ruta que permet, encara avui, situar en el plànol del nucli antic de la Selva les cases i, principalment, les torres a les quals es refereix amb els topònims de l’època. Aquesta ruta és la següent: des de la muralla de Sant Rafel, per sota del Castell del Paborde, a l’actual plaça de les Pletes, en direcció sud fins al Portal d’Avall; i, des del Portal d’Amunt, baixant en direcció sud per la muralla de Sant Pere fins quasi al final d’aquesta muralla. El llistat és incomplet perquè hi falta un tros de la muralla de Sant Pere i tot l’actual Passeig Josep Cristià8. A continuació
s’inclou un plànol del nucli emmurallat de la Selva amb indicació de les torres que es descriuen en el document.
Aquests llistats fan referència a les primeres, també les més costoses, obres de fortificació/reconstrucció de les antigues muralles. Però les obres no van acabar aquí perquè es van anar fent altres reparacions de manteni-ment de les torres i de les muralles després de rebre els atacs de les faccions carlines. També el mal temps va provocar danys a la fortificació i en algun cas va arribar a malmetre parts de la muralla fins a deixar espais oberts que afeblien la fortificació davant els atacs carlins. Les obres, com també les despeses que aquesta guerra va generar, van ser contínues tal i com mostra el segon llistat que fa referència a reparacions que el comandant d’armes va creure necessàries de realitzar l’any 1837 per prevenir possibles atacs de la facció Navarresa que aquell any estava de pas pel Camp de Tarragona. 8. Sembla que falta un fragment del llistat.
Dibuix: Annabel Pardo (amb dades elaborades per l'autor).
Ubicació de les torres de defensa
de la muralla (1836)
3.2. La Junta de Fortificació i el finançament de les obres
Tal i com ja he dit en el punt anterior a la reunió que fa la Junta de Forti-ficació el dia 1 de maig de 1835, s’acorda tancar la vila aprofitant l’antiga muralla per reduir-ne el cost. En aquesta mateixa reunió també s’acorda destinar 1.050 rals per poder començar l’obra. El Consistori havia demanat ajut a la Diputació Provincial per finançar les obres de fortificació, però com que els diners no arribaven es va decidir rescabalar els diners inver-tits mitjançant l’aplicació d’un impost. Amb aquesta finalitat, s’elabora una llista de contribuents amb indicació de la quantitat que havien de pagar9.
A través d’aquesta recaptació s’obtenen un total de 999 rals.
Recordem que aquesta primera fase de les obres de fortificació es donà per tancada el 20 de juny del mateix any. La Junta de Fortificació és tornà a reunir l’últim dia de juliol de 1835 amb l’objectiu de reclamar els diners que l’Ajuntament havia avançat per començar unes obres de fortificació pressupostades inicialment en 1.050 rals que ja havien estat demanats al governador militar però que no havien rebut. Tot i que el pressupost inicial era de 1.050 rals, l’Ajuntament ja n’havia invertit 15.000 en unes obres que considerava que eren necessàries per protegir els habitants de la Selva però que també beneficiaven a tot el Camp de Tarragona; sent així, l’Ajunta-ment no es veia amb l’obligació d’assumir-ne el finançal’Ajunta-ment.
Aquesta situació serà continua al llarg de tota la guerra. Fins i tot quan aquesta ja s’havia acabat, les autoritats municipals sol·liciten el reintegra-ment del cost complet de les obres a la Diputació. A banda de les despeses provocades per les obres de fortificació, l’Ajuntament també va haver de finançar el cost de l’alimentació i l’allotjament de les tropes instal·lades a la vila per tal de protegir-la dels atacs carlins.
El dia 3 de gener de 1836 es fa un escrit per reiterar la petició dels 1.000 rals10 que sembla que tampoc va tenir resposta. Més d’un any
des-prés, el 9 de gener de 1837, la Junta es torna a reunir i acorda fer una visita al Governador Militar amb l’objectiu de tornar-li a reclamar els diners i a més, de proposar-li de quedar-se amb la meitat de la recaptació del delme que li corresponia a l’Arquebisbe de Tarragona. Els resultats de la visita al 9. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7368.
Governador Militar són favorables, ja que aquest no es mostra en contra de concedir el mig delme. Per altra banda, el Governador també fa una proposta per fer front al finançament de les obres: suggereix costejar-les amb els diners que es treguin de la venda de les propietats dels facciosos. En aquesta reunió també tracten sobre el problema que suposa haver de pagar la manutenció de la Milícia Nacional, però sense acabar d’arribar a cap acord.
Tot i que els resultats d’aquesta visita, ja una mica forçada, semblen favorables als interessos de l’Ajuntament de la vila, hem de suposar que finalment no ho van acabar sent. Podem deduir, per la correspondència consultada11, que no els van ser concedits ni els 1.000 rals ni la meitat del
delme. Per aquest motiu, el 17 de gener de 1837 l’Ajuntament adreça una carta directament a la reina en la qual li reclama, de nou, els 1.000 rals promesos pel governador militar de Tarragona:
El Ayuntamiento Constitucional de la villa de La Selva del Campo y provincia de Tarragona. Puesto a los Reales Pies de Vuestra Majestad con la debida sumisión expone. Que decidido a hacer toda clase de sacrificios que fuesen menester para sostener los indispensables derechos de Vuestra Majestad, tan apenas asomó la hydra de la rebelion, se decidió a cerrar y fortificar la villa para constituirla en baluarte donde se (?) estrellara la facción y experimentara el valor de los leales para lo que echo mano de cuantos recursos estuvieron a su alcance (…)12
En un escrit posterior, l’Ajuntament reitera la petició de la meitat del delme que abans pertanyia a l’Arquebisbe de Tarragona, antic senyor feu-dal de la Selva que s’havia unit a la causa carlina.
...el Ayuntamiento el qual se propone a vuestra majestad, por depender de vuestra benevolencia, que se decida a indicar, por haber lugar a juzgarle analogo y puesto en equidad y justicia, la posesion de la mitad del produc-to del medio diezmo (que) es lo que percibia el Arzobispo de Tarragona Señor alodial de esta villa, que por su fuga y infidelidad entra al estado. Esta carga tan gravosa e hija solo de unos tiempos que van acabando
11. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7375. 12. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.372.
felizmente de desaparecer es, Señora, producto de los sudores de la Clase Agricola y solo destinada a sostener la pompa y predominio (…)13
A les despeses econòmiques provocades per les accions de guerra i per les obres de fortificació calia sumar-hi les despeses ocasionades per la ma-nutenció de les tropes destinades a la vila. El 13 de març de 1837 l’Ajunta-ment ha de donar 100 duros per mantenir la companyia; el mateix passa el 26 del mateix mes, “…por estar sin fondos y su tropa sin socorro…”. El dia 1 d’agost de 1837 la Selva es tornà a trobar en la mateixa situació d’haver de fer front, aquesta vegada, a una despesa de 9.863 rals per finançar de nou l’exèrcit.
El dia 13 de setembre de 1838 una forta pluja malmet la part de la muralla que es recolza a la paret de les carnisseries (l’edifici de l’antic es-corxador) fins a fer-la caure i deixant un punt de la muralla obert a un possible atac carlí. El consistori adreça un escrit a la Diputació Provincial14
demanant diners per reparar la part de la muralla que havia estat malmesa per la pluja, justificant que si no es feia ràpidament seria un punt fatídic per a la defensa de la vila en cas d’un hipotètic atac. Des d’aquesta data, les referències a la guerra i a la fortificació són molt escasses. No és fins un any més tard que en tornem a trobar en un escrit tramès al Governador Civil datat de l’onze de setembre de 1839 on es demana una recompensa econòmica per a les persones afectades per les obres de fortificació15. L’únic
document que consta de l’any 1840 és una nota de treball de dos fusters que reparen la porta del Portal d’Avall16.
Sis anys després d’acabada la guerra, l’Ajuntament encara adreça un escrit al Governador Civil17 on es reclama el finançament del cost de les
obres de fortificació. S’especifica que l’import total de les obres va ser de 34.930 rals18, dels quals se’n reclamen 34.000 a l’administració de l’Estat.
13. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.372. 14. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.363. 15. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.375. 16. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.364. 17. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.365.
18. Per tenir una referència de la importància d’aquest import, podem esmentar que en aquells anys, els pagesos cobraven uns 9 rals diaris de jornal.
3.2. Els atacs carlins a la vila i l’organització
de la defensa armada
La primera documentació que trobem que fa referència a la defensa arma-da de la vila és una petició de 100 fusells adreçaarma-da al Governador Militar de Tarragona feta a la reunió de la Junta de Protecció el dia 31 de juliol de l’any 183519. Aquesta mateixa petició es tornà a fer mig any després, el 3 de
gener de 183620, per tant podem deduir que aquests fusells, necessaris per
la defensa de la vila, encara no havien arribat. Pocs dies després, el 24 de gener de 183621, l’Ajuntament de la vila rep 67 fusells dels 200 que havia
demanat en fer un viatge a Barcelona; aquests fusells no arriben de Tar-ragona on la petició torna a ser ignorada. Els fusells són distribuïts entre els membres de la Corporació municipal i els sobrants es reparteixen entre persones de les classes benestants del poble. Un cop obtingudes les armes, es formen 6 esquadres per protegir la vila, conformades cadascuna per un “jefe”, “dos cabos” i vuit places.
El primer atac carlí a la vila del que la documentació deixa constància, té lloc la nit del 8 de maig de 1836 quan la vila sofreix un atac plantejat des de tots els punts de la fortificació. La documentació22 deixa constància que
13 persones a qui s’havia lliurat un fusell no van anar a defensar la vila i per això se’ls imposa una multa econòmica que servirà per poder reparar els desperfectes que l’atac ha causat a les defenses de la vila o simplement per millorar-les. Aquestes obres consistirien en espitllerar bé les torres i tapiar algunes portes de particulars que encara donaven a la muralla. Però aquesta no va ser l’única mesura presa per la vila, com demostra aquest escrit on la Junta de Fortificació donà instruccions a la població de com ha de procedir en cas d’atac:
De ordre del Magnifich S. Alcalde ab unio del S. Comandant de Armas y SS del Ayuntament se mana a tots los vehins de esta vila que no estigan armats que al primer señal de alarma totom se retirara a Casa, y las que los detrás donian á la Muralla tinguian obertas sas Portas i traguin llum a
19. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7357.
20. AHMSC. Fons Municipal. Actes dels Acords de l’Ajuntament, 1836. Registre: 4507. 21. AHMSC. Fons Municipal. Actes dels Acords de l’Ajuntament, 1836. Registre: 4507. 22. AHMSC. Fons Municipal. Actes dels Acords de l’Ajuntament, 1838. Registre: 4.509.
las finestras s’i es á la nit, baix la pena de ser responsable de tots los dañs i perjudicis de que no fero se segueixin y la que la Autoritat los vulgui imposar.
Que de qualsevol que noti alguna novetat que puguia convenir a la defen-sa de la vila deu baix la mateixa pena avidefen-sar á la primera forza que hí haigi inmediata.” I per fi que si lo enemich invadia la vila, totom desde sas casas queda obligat á ofendrerlo de la manera que puguia. Selva, de 1836. 23
Aquesta situació mostra la necessitat de la vila d’obtenir més fusells per poder dur a terme una correcta defensa de la vila, i és per aquest motiu que degut al poc interès que mostra el Governador Militar de Tarragona a les reiterades sol·licituds de l’Ajuntament demanant els 100 fusells, es decideix enviar-ne una altra al Governador Militar de Barcelona, datada el 28 de maig de 1836, fent la mateixa petició24. El dia 21 de juliol arriben
50 fusells (al document no s’especifica si provenen de Tarragona o de Bar-celona) que són repartits entre els membres de la Guàrdia Nacional que no en tenien25.
El següent atac que pateix la Selva es produeix el 18 d’agost de 1836 i ens en deixa constància un escrit de l’Ajuntament que constata la impor-tància de les obres de fortificació realitzades i que encara no havien estat completades:
…Y si bien tuvo la satisfaccion (el poble) que en el dia 18 de agosto de 1836 entre otros, se llenara el objeto resitiendo al numero de 3.500 rebel-des con varios cabecillas reunidos, no empero la tiene de poder completar las obras y ponerse en pleno estado de defensa.26
Tot i que la vila de la Selva sofrís aquest atac amb un nombre de facci-osos considerablement alt, hem d’entendre la Primera Guerra Carlina com una guerra de petites topades, més pròpies de bandits i assaltadors que no pas com una guerra amb enfrontament de grans exèrcits i setges llargs.
23. AHMSC. Fons Municipal. Actes dels Acords de l’Ajuntament, 1838. Registre: 4.509. 24. AHMSC. Fons Municipal. Actes dels Acords de l’Ajuntament, 1836. Registre: 4507. 25. AHMSC. Fons Municipal. Actes dels Acords de l’Ajuntament, 1836. Registre: 4507. 26. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.372.
En una reunió celebrada el 9 de gener de 183727, el Comandant
d’Ar-mes demana que es faci un reconeixement de les cases que donen a la muralla; també inclou la petició de què s’enderroqui la paret del joc de la pilota ja que perjudica la seguretat de la vila. Sembla, per les mesures pre-ses per la vila, que la pressió carlina augmenta durant l’any 1837. Durant el segon terç d’aquest any es van produir diversos sabotatges al poble. El més habitual era tallar el subministrament d’aigua al nucli urbà. Aquests sabotatges eren comesos per facciosos de viles properes com Vilallonga tal i com expressa la documentació i segurament “embalentonats” per la proximitat de la facció Navarresa. El 18 de març de 183728 el Comandant
d’Armes demana que es reuneixi la Junta de Fortificació amb l’objectiu d’elaborar una llista de 20 persones per fer cada nit la ronda (2 persones per nit). S’acorda enderrocar les pletes perquè es considera que perjudiquen les condicions de seguretat de la fortificació.
A partir del mes de març de 1837 comencen a sortir referències a famí-lies del poble que tenen fills a la facció. En la primera que trobem, datada el 23 de març29, s’informa que Josefa Masdeu és a la presó ja que el seu fill és
a la facció. Dos mesos després, l’Ajuntament comença a reclamar als pares dels facciosos els diners corresponents al valor dels fusells que els seus fills s’han endut de la vila. S’esmenta que vàries vegades s’ha manat cridar els pares dels nois que són a la facció per fer-los pagar els fusells que es van emportar. S’acorda requerir-los a pagar en 24 hores sota amenaça d’em-presonament. A partir del mes de maig de 1837 aquest problema s’agreuja ja que l’11 del mateix mes el comandant avisa que molta gent marxa a la facció. S’acorda fer una llista de les persones que inspiren menys confiança per tal que retornin els fusells30.
El dia 22 de maig de 1837 l’Ajuntament reclama l’augment de les for-ces destacades al poble perquè “…no paraban de divagar las Patuleas y ya por fin por haver cortado la agua que viene a esta villa, los facciosos,
resul-27. AHMSC. Fons Municipal. Actes dels Acords de l’Ajuntament, 1837. Registre: 4508. 28. Ídem.
29. Ídem. 30. Ídem.
tando que no podia salir ninguna partida en su persecucion y los perjuicios que de aquí se siguen.”31
L’últim dia del mes de maig de 1837 l’Ajuntament demana 22 fusells a la Diputació Provincial, per poder defensar la vila. Sense aquests fusells no es pot protegir correctament el poble dels atacs que de tant en tant pa-teix. També s’informa a la Diputació que s’han agafat de “rehenes” alguns pares de facciosos residents a Vilallonga que han tallat l’aigua al poble. Els mantindran presoners fins que no es restableixi el servei d’aigua. Durant el més de juny la pressió dels carlins s’endureix i s’arriba a tallar el submi-nistrament d’aigua al poble. El 18 juny de 1837 s’empresona el matrimoni Josep i Jerònima Casellas, pares de dos facciosos:
… uno de ellos capitaneando la patrulla que ha privado de el agua a esta villa, mayormente quando dos dias despues de la captura de su madre ya se logro que volviese a bajar el agua32
A finals de juny de 1837, la facció Navarresa passava pel Camp de Tar-ragona i, per protegir-se’n, la Junta de Fortificació acorda reparar la part de la muralla que dóna a les Eres i fer la “Casa Fuerte”. Es nomena una comissió per ocupar-se de les obres i es fa un repartiment al poble de 231 duros per pagar-les. Davant del perill d’un atac, el 31 de juliol es demana a la Diputació la presència de l’enginyer Josep Criviller, per supervisar l’aca-bament les obres de fortificació per tal d’evitar una invasió�33.
Aquesta és l’última documentació que trobem referent a atacs o pos-sibles atacs carlins. Tot i això, les obres van ser contínues. Ja finalitzada la guerra, les autoritats municipals encara treballaven en l’elaboració de llistes de facciosos que no s’havien presentat a l’indult i dels quals se’n desconei-xia la localització34.
31. AHMSC. Fons Municipal. Actes dels Acords de l’Ajuntament, 1837. Registre: 4.508. 32. Ídem.
33. Ídem.
4. Conclusions
La Primera Guerra Carlina es pot entendre, més que com un conflicte dinàstic, com una guerra provocada per forts canvis ideològics en una so-cietat que començava a veure arribar les noves idees que uns 40 anys abans havien conduït a la Revolució Francesa. Hem de veure aquesta guerra com un principi de canvi social alternatiu a l’antic règim i a la monarquia abso-luta, que en aquell moment gran part de la població ja rebutjava. Cadascú es decantava cap al bàndol que més li convenia econòmicament. El bàndol carlí estava format per dos estaments: el dels privilegiats, que tenien por de perdre el poder que tenien i estaven espantats pel canvi que aquesta revolta podia significar, i molts membres de la pagesia i les classes populars que es van veure empesos per la misèria a formar part de l’exèrcit carlí com una forma de subsistència.
La Selva també va dividir-se en aquests dos bàndols. Les autoritats municipals no van estalviar recursos ni materials ni humans per defensar la causa isabelina, però a la Selva era viva la causa carlina i alguns homes del poble es van unir a la facció amb Cabrera. En deixen constància els documents generats per represaliar amb multes i empresonament les per-sones que van seguir la facció i les seves famílies. Una petita part de la població de la vila va fugir per unir-se a Cabrera tal i com ja havia passat 6 anys abans amb la Guerra dels Malcontents, quan es van indultar uns 300 malcontents que s’havien instal·lat a les muntanyes del voltant de la vila (Anguera, 1999). Així ens ho mostra la llista de 40 facciosos selvatans i de les seves propietats que encara no s’havien presentat a indult i dels quals es desconeixia la seva localització l’any 1840, ja acabada la guerra35.
La Primera Guerra Carlina és una guerra de petites topades més pròpi-es de guerrillpròpi-es que no pas enfrontaments d’exèrcits a camp obert. Sabent això, doncs, no és difícil d’entendre que la vila de la Selva s’enfrontés a pe-tits atacs més propers a ràtzies o sabotatges que no pas a un intent de pren-dre la vila per la força. La documentació conservada a l’arxiu es refereix als problemes que els facciosos ocasionaven als isabelins a l’hora de treballar les terres o els sabotatges practicats al Rec que subministrava l’aigua a la 35. AHMSC. Fons Municipal. Registre: 7.515.
vila. Els carlins, amb inferioritat de recursos materials i humans, pressio-naven als liberals que es podien sentir segurs darrere les muralles de la vila. Les obres de fortificació van suposar una forta despesa econòmica al poble, gairebé 35.000 rals. Les autoritats locals van reclamar repetidament a la Diputació Provincial, al Govern Civil, al Govern Militar i, fins i tot, a la mateixa Reina Isabel II, la restitució de l’import del cost de les obres. No hi ha cap constància escrita que aquests diners arribessin mai a les arques municipals.
Bibliografía
Anguera, P. (1999) El Carlisme. Barcelona: Editorial Empúries.
Carnicer, J. (2003) Les cartes de població: l’inici d’una realitat. Treball de recerca inèdit.
Fort, E. (1964) La vida en una vila del Camp de Tarragona al segle xiv. Bar-celona. Rafael Dalmau.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol 7. El Camp de Tarragona. Pié, J. (1984) Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona.
Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconensis Ramon Berenguer IV. Recasens, M. (1992) La Selva del Camp en el Segle xviii. Reus: Centre
d’Estudis Comarcals Josep Iglésies.
Soronellas, M. (1993) Catàleg de l’Arxiu Històric de la Selva del Camp. Fons Municipal i Fons de la Comuna del Camp. Tarragona: Diputació de Tarragona.
Vernet, J. (1989) El Sexenni Revolucionari a la Selva del Camp. Reus: Cen-tre de Lectura.
Vila, J. M. i Fort, E. (2011) La memòria del castell. La Selva del Camp: Ajuntament de la Selva del Camp.
