-Revista
de
laSocietat
Catalana
de
Gnomònica
' i 198S V > , 4 ' ' .-*>\ %> MB-VST
x
X 2333
OH aNùm
53
•Agost-desembre
del2005
LA
VERITABLE
HISTORIA
DEL
"PERNIL
DE
PORTICI
ilNicola Severino,
Roccaseca
Scalo
(FR),
ItaliaLa ventable
història del 'Perniide
Portici'' estroba
en
elvolum
IIIde
l'obra Pitture Antiched'Ercolano, publicada a
Nàpols
en l'any 1762.Es
tracta, amés.
de
la primera referènciacompleta
i precisasobre
l'instrument trobat.com
precisen elsanonims
autorsde
l'article:Nosaltres considerem aquest bronze [el rellotge)
com a mèdit. ja que el public no ha vist. fins
ara. el ventable disseny ni l'exacta descnpcio.
Per altra part, hi
ha hagut
una
llarga discussiósobre
una
inexactadescnpcio
d'un acreditat iNella figura si può ammirare una eccellente incisione che
ripro-duce fedelmente l'orologio solare denominalo 'prosciutto di Portici
Si irata sicuramente del disegno più preciso su quel monumento
che ci sia stato tramandato. Questa immagine e tratta dai prezioso
volume 'Le pitture antiche d'Ercolano" del 1762. L'orologio fu
scoperto \ Portici l'I I Giugno del 1755.
Biblioteca di Vfantecassino)
Rito N. Schermo
A la figura es pot admirar un excel-lent gravat que repro-dueix fidelment el rellotge solar anomenat pernii de Portici'
Es tracta segurament del disseny més precis d'aquest
monu-ment que ens hagi estat trames. Aquesta imatge es treta del
precios ìlibre Le pitture antiche d'Ercolano" del 1762. El
rellotge fou descobert a Portici l'11 de juny del 1755.
; Biblioteca de Montecassino)
Foto N. Severino
En la figura se puede admirar un exceiente grabado que
re-oreduce 'iefmente el reloj solar 'lamado 'jamon de Portici".
Se irata seguramente del diserto
mas
preciso de esremonu-mento que nos haya sido transmitido. Està magen se ha
sa-caco del orecicso libro 'Le pitture antiche d'Ercolano' de 1762
El reloj 'uè descubierto en Portici el 11 de junio de 1 755.
Biblioteca de Mcntecassmoi Poto N. Severino
estudiós autor, publicada
en
lafamosa
Ency-clopédie
ou
Dictionnaire raisonnèdes
Scien-ces,
des
Arts etdes
Metiersde
D. Diderot iJ.B. d'Alembert.
Com
que no
s'ha trobatrefe-rències en aitres textos
de
Gnomònica,
crecque
és important transcriure aqui el textorigi-nai, tant pels detalls descriptius
com
pel valordel
document
històric.L'erudit autor
de
l'articleGnomonique
delvo-lumi VII
de
l'Enciclopédia n'ha volgutdonar
una
idea, i s'ha explicat aixi:
"S'ha trobat en les ruìnes d'Herculà un quadrant
solar portàtil. Aquest quadrant és rodò i proveìt
d'un mànec, al cap d'amunt del qual hi ha una
anella que serveix sens dubte per a suspendrel
quan vulguem. L'instrument és tot de metall i un
poc convex en la seves dues cares: a un costat hi ha un estilet una mica llarg i dentat, que me-sura pel volts de la quarta part del diàmetre
d'aquest instrument. Una de la dues cares, la
que podriem anomenar cara superior, està tota
recoberta de piata i dividida per dotze linies
paral-leles, que formen igual nombre de petits
quadrats un poc còncaus; els sis ùltims
qua-dratsf que acaben en
la part interior de la
cir-cumferència del cercle, estan disposats com es
pot veure i contenen els caràcters segùents, que són les lleìres inicials del nom de cada mes [en
llati].
IUN. MA. AV. MA. FÉ. IA.
IU. AV. SE. OC. NO. DE.
La forma en la qual estan disposats aquests
mesos és notable ja que ho estan en
bustrofe-dó.
Es podria creure que aquesta disposició dels
mesos en el quadrant és deguda a que en els
mesos que estan un damunt de l'altre, per
exemple abril i setembre, en els dies que es
corresponen, el Sol està més o menys a la
ma-teixa altura; però en aquest cas el quadrant no
seria molt exacte ja que aquesta
correspondèn-cia no té Hoc
més
que en la primera meitat decada mes: en els quinze ùltims dies d'abril, el
Sol està molt
més
alt que en els quinze ùltimsde setembre; i el mateix succeeix
amb
els aitresmesos".
Els falsos informes, als
que
ells s'han atès, elshan
enganyat,com
moltesvegades
elsha
pas-sat a d'altres
que
amb
més
vivacitatque seny
i paciència s'han afanyat a
parlar
de
l'antigui-tat d'Herculà, i
han
fet escriure allòque
no
ési
donar
una
falsissimadescripció d'aquest
bronze.
En
primer Hoc, lesdues
cares del nostrerellot-ge
no són
niconvexes,
com
ellssuposen,
nicòncaves,
sino irregulars,com
nimés
nimenys
les d'un pernii,que
en un punts'aixe-quen,
en
un altre s'enfonsen ien
algunes
partssón
planes. Elgnòmon
dentatque
ellsrecor-den, i
que
segons
diuenmesura
una
quartapart del
diàmetre
de
l'instrument,no
ésde
veritat
més
que
un
trosde
lacotna trencada
del pernii,
que
no
técap
classede
dents; ni espot
saber
de
quindiàmetre és
aquesta
quartapart.
I fals
també
que
la cara superior estiguireco-berta
de
piata, jaque
no
solament
aquesta,sino la
pega sencera mostra
haver
estatalgu-na
vegada
argentada
per les clares tracesque
es
poden
observar per tot arreu i,especial-ment,
en
la cara interior i entre els plecsde
lacotna,
propera
al greix del pernii.És
falstambé
que
la cara superior estiguidivi-dida per dotze linies paral-leles,
que formen
igual
nombre
de
petits quadrats perquè,com
es pot veure,
no són
dotze sino catorze,de
lesquals
només
setsón
rectes i paral-leles entresi; les aitres set
no
són
ni totalment rectes niparal-leles, sino
compostes
de
petits tragosrectes
amb
diferent inclinació i, perconse-gùent,
queda
dar
que de
l'encreuament
de
lesprimeres
amb
lessegones
no
potquedar
divi-dida la superficie
en
quadrats.I
també
falsque
els quadrats siguinun
poc
còncaus
donat
que
la naturalesade
lesdistin-tes parts
de
la superficiecompresa
entre lesdites linies és la
mateixa
que
lade
lasuperfì-cie sencera, és
a
dir, en partconvexa, en
partcòncava,
en part plana. I falstambé
que
elssis ùltims quadrats acabin
en
la circumferència del cercle, del qual en el nostrebronze
[rellot-ge] no s'en troba
cap
vestigi: ni els caràctersinicials dels
mesos
estan contingutsen
qua-drats, ni disposats
de
lamanera
que
presentadita figura
de
l'Enciclopédia; la disposicióen
elbronze
és diferent i els caràctersno
estancompresos,
ni separats percap
linia.Finalment,
no
hiha
resde
misteriós nid'extra-ordinari
en
la disposició delsmesos, que
tantes destaca, i
que
es caracteritzaamb
elnom
de
"bustrofedó". El nostre rellotge,que
ésvertical,
necessàriament ha de
sér descritamb
les"ombre
verse", la longitudde
les qualsen
l'ingrés del Sol en
cadascun
dels signes delzodiac
esrepresenta
segons
les reglesde
laGnomònica
amb
set linies paral-leles i verti-cals.Ara
bé, volent l'autorde
l'instrument ferservir
de
gnòmon
lapunta
de
la cotna delnecessà-£*•"»*&
Gravat
amb
les vistes anterior i posterior del "Pernii de Portici"Grabado con las vistas anterior y posterior del "Jamón de Portici"
riament havia
de
col-locar a la dreta,en
ùltimHoc, l'ombra
més
curta del solsticide
Capri-corn,
que
és
el primer dels signesascendents,
i
a
l'esquerra ien
primerHoc
lamés
llarga delsolstici
de
Càncer,
que
és el primer delssig-nes descendents;
ien
meitat d'aquestes,suc-cessivament,
les altres cine,cadascuna
de
lesquals
correspon
alcomengament
de
dos
sig-nes,
un ascendent
iun
altredescendent,
que
per estar
igualment
distants delsdos
primerstenen
lamateixa
declinació i lamateixa ombra.
Aixi
en
el quart Hoc,que
és el del mig, estàcol-iocada l'ombra equinoccial d'Aries i
de
Balanca,
que
disten90
graus
de
l'un ide
l'al-tre punt solsticial;
en
elsegon,
la delsBes-sons
ide
Lieo,que
distende
Càncer
trentagraus;
en
el tercer, elsde
Taure
i Verge,que
estan
a
seixanta graus;en
el cinque, l'ombradel Sol
en
elcomengament
delsdos
signescorresponents a Peixos
i Escorpió, distants delsolstici
de
Capricorn seixanta graus; i,final-ment,
en
el sisè la d'Aquari i Sagitari,que
estan
a
trenta graus.A
part d'això,com
que
l'autor del rellotge sa-biaque
el Sol recorria els signesascendents
en els primers sis
mesos
de
l'any i elsdescen-dents
en
els altres sis, per indicar elsmo-ments
delssuccessius
passos
del Sol d'unsigne
a
l'altre (cosa que,com
es dirà,importa-va
molt per a l'ùs del rellotge),no podia
sinomarcar
elmes
de
gener
darrere les liniesde
Capricorn i d'Aquari; el
mes
de
febrer darrered'Aquari i Peixos; i aixi
successivament
els sisprimers
mesos
fins a juny entre elsBessons
iCàncer.
Després de
tot això,no creiem
necessaries-tendre'ns
sobre
allòque
es
diu a la primeraPeloponne-sia,
en
el quales
llegeix elmateix
articlede
l'Enciclopédia, transcritde
bona
fé,sense
tam-poc
ometre
el bustrofedó.Hauria
estatverita-blement
desitjable, però,que
l'autorhagués
emprat
lamateixa
bona
fé ihagués
citat elnom
de
l'illustre autorque
transcrivia. Però, elplaer
de
congraciar-seamb
el public,com
elidiu, fent-li conèixer
una
pega
inèdita,no
sola-ment
liha
fet ocultar l'Enciclopédia,que
lihavia
descobert
la noticia, sinoque
l'ha seduì'tencara
més
afegir tot allò que, incorporat, fa laseva
obra
més
deficient. Faltaa
la història, jaque
diuhaver
obtingut eldisseny
l'any1754
il'instrument fou trobat el dia 11
de
juny del1755. Falta
a
l'astronomia,amb
la quals'hau-rien d'haver
donat
les explicacions, jaque
elidona
bastantssenyals
de
no
haver
estudiataltra
cosa
que
aquesta
ciència. Falta a lafigu-ra, ja
que en Hoc
d'un pernii,que
ésveritable-ment
laforma
d'aquest bronze, eliens
dona
una
garrafa. I si tot això fos poc, faltaa
lacircumspecció,
a
la cautela, a la continència,al respecte, prevenint al sobirà
que
s'hapreo-cupat
de
donar
a
conèixer elseu
Museu."
En
canvi, lacircumspecció
i la diligènciade-mostrades
pels autors d'aquest articlede
lesPitture
Antiche
d'Ercolano,posen
en
evidènciala superficialitat i la
negligènza de
les fontshistòriques originals dels autors
moderns.
N'hiha
prou,com
aexemple,
amb
la lletgissimafigura d'aquest rellotge publicada
en
el llibreMeridiane
(Ulise Edizioni, 1988) del,no
obs-tant això, acreditat autor
René
Rohr.Una
altra qùestió, potsermenys
important peròque
suscita molta curiositat ique
es
plantegenels autors
de
l'article,és
perquè
l'antic autorhavia triat
un
pernii per dissenyar, a sobre,un
rellotge
de
sol. Ivan
pensar
això: "Perdonar
raó
d'aquesta
broma
de
l'artesàque
va
fer elrellotge
sobre
un
pernii, espensa
que
s'ha-gués
volgut al-ludir alcognom
de
l'artifexma-teix, o
de
l'amo del rellotge, potser Su/7// [enNati, bestiar porci, porc]
(segons
Gruter,Chro-nicorum, CIV.&) o
que
tingués elsobrenom
de
Perna
[en llati, cuixa],com
altrestenen
elde
Scrofa [en llati, truja]
(segons
Macrobi,Satur-nalia, I.6)".
Les
set linies transversalsdonen
les dotzehores
temporàries
del dia "demanera
que
l'ombra del
gnòmon
ascendintpas
a
pas
percadascuna
d'elles,en
tocar la liniasegona
(contant
de
dalta
baix)marcava
l'horaprime-ra, la
de
la sortida del Sol; la linia tercera, lasegona
hora; la linia quarta, l'hora tercera; la^Ù
/; . Jtf /.>* i • SSi'i fi-VAI,
i
>M$
/'",.'
i'-f '/«vai , Pi :* ^s <* .*. gj:m fi-- s-, ' '-' ^:-'-'::/wM
« •-. - • -:. '^ ..- -^-v.^i^^iiJta^ì^'-"•-V-.-;:.^'^.^^-^^!!:.^Representació errònia del "Pernii de Portici"
que apareix en el llibre
Monumenta
PoloponnesiaRepresentación errònea del "Jamón de Portici"
que aparece en el libro Monumenta Poloponnesia
inia cinquena, l'hora quarta; la linia sisena,
'hora cinquena, i la linia setena, l'hora sisena,
o sigui el migdia;
després
d'això l'ombratorna-va
a
pujar, la linia sisenamarcava
l'horasete-na
(o sigui laprimera
després
del migdia); lalinia cinquena, l'hora octava; la linia quarta,
l'hora
novena;
la linia tercera, l'horadesena;
la linia
segona,
l'horaonzena;
i la liniaprime-ra, l'hora dotzena,
en
la qual el Soles
ponia".Amb
lamateixa
cristal-lina claredats'exposa
l'ùs pràctic
de
l'instrument: "Ara per fer ùsd'aquest
rellotget, primerconvé
suspendre'lde
la
seva
anellade
manera
que, pel propi pes,quedi verticalment equilibrati i
després
dirigiral Sol
no
lacara
del rellotge sinonomés
elflanc, d'on surt el
gnòmon,
i disposar-lode
manera
que
l'ombra d'aquest vagì a trobar elHoc
del Sol a l'ecliptica indicat per les liniesverticals, ja
que
aleshores
l'ombramateixa
::,>;..«(^>;.:-:*£y .: ; '." J ! 1,-.| "; -; :.-.;:. .... : . . '. P"v. S^tesBKm&sStC-w.i{ ^^:^»^^i':.,..U-:.l ;.;^J;-;.:;. j^.-..',C"."j-'-'SC.P"'""'-™."*~;"™~~^'
Descripció del rellotge de Portici
que figura en un catàleg anònim del segle XX
Descripción del reloj de Portici
horàries" 1 . Ells,
a
més,
calcularenque
el
rellot-ge
fou realitzat per a la latitudde
41 graus,39
minuts
i45
segons,
que
curiosament
avui
cor-respon
exactament
a
la delmeu
Hoc de
resi-dència,
Roccasecca
Scalo
(FR), ivan pensar
que
originalment fou constru'it pera
la latitudde
Roma.
Finalment, altre
sorprenent
treball fou elde
calcular l'obliqùitat
de
l'eclipticaen
l'èpocaque
fou fet el rellotge, mitjancant l'observació
de
les
ombres
entrealgunes
lìnies horàriescon-venientment
elegides,amb
l'objectede
deduir ladata
de
fabricació. El resultat foude
23
graus,
46
minuts,30
segons
que
comparat
amb
els23
graus,28
minuts
i 18segons que
corresponen
a
la datade
redaccióde
l'article,es
dedueix
una
disminucióde
18 minuts i12
segons;
segons
el càlcul i l'observació delCavaliere
de
Louville, si la inclinacióde
l'eclip-tica
disminueix
21minuts
cada
2000
anys,l'època del nostre rellotge vindria
a caure
cap
a l'any
28 després de
Crist.Rohr
el dataen
esegle I
dC.
igualque
altres autors.NOTA
DE
L'AUTOR
1
Els autors feren
també
un experiment pràcticamb
el rellotge per verificar l'exacta resposta del tragat
horari:
"Com
que
en la cotna del pernii, la punta de la qual,com
s'ha indicai, feia d'estil, n'hi falta un trosset, per restituir-lo i, a la vegada, investigar elpunt determinador de l'ombra, s'ha aplicat aquest
mètode: essent conegut
que
només
en eltemps
dels equinoccis les hores dels antics coincidien
amb
les nostres, es va triar el dia vint de marg, o sigui el diade
l'equinoccide
primavera, per fer lesob-servacions, i tractant
de
substituiramb
cera la partque
falta de la cotna, es perllongà fins al piade
laprimera linia horària i es disposa de
manera
que
l'extremitat de la punta, en desplagar la seva
ombra
sobre la quarta linia vertical, o sigui parahlelament
a l'equinoccial,
anés
exactament a assenyalar l'horaprimera del dia, computant-la
amb
el despuntar delSol sobre l'horitzó; i
amb
meravella s'observà que,fidelment, seguia indicant
amb
exactitud totes lesaltres
onze
hores del dia, a excepciónomés
de leshores
segona
i desena,que
estan representadesper la tercera linia transversai,
amb
una desviacióque
no es majorde
dos o tres minuts".BIBLIOGRAFIA
Diderot, Denis; D'Alembert, Jean-Baptiste
Encyclo-pédie
ou
Dictionnaire raisonné des Sciences,des Arts et
des
Mètiers (1751-1765).Le Pitture Antiche d'Ercolano, volum MI. Nàpols,
1762.
Montucla, Jean-Etienne, Histoire des
Mathémati-ques, segle XVIII.
Severino, Nicola, Storia della
Gnomonica,
Rocca-secca, Italia, 1992.
Severino, Nicola, "The Portici Ham",
Compendium,
volum 4, nùm. 2, June 1997.
Severino, Nicola,
De
Monumentis
Gnomonicisapud
Graecos et fìomanos, Roccasecca, Italia, 2005.
Versió catalana de la redacció.
LA
VERDADERA
HISTORIA
DEL
"JAMÓN
DE
PORTICI"
La verdadera historia del
"Jamón
de Portici" seen-cuentra en el
tomo
MI de la obra Pitture Antiched'Ercolano, publicada en Nàpoles en el ano 1762.
Se
trata, ademàs, de la primera referencia completay precisa sobre el instrumento hallado, corno
preci-san los anónimos autores del articulo:
Nosotros consideramos este bronce [el reloj] corno inèdito,
ya que el pùblico no ha visto, hasta ahora, el verdadero
diseno ni la exacta descripción.
Por otra parte, ha habido
una
larga discusión sobreuna inexacta descripción de un acreditado y
estudio-so autor, publicada en la
famosa
Encyclopédie ouDictionnaire raisonné des Sciences, des Arts et des
Metiers de D. Diderot y J.B. d'Alembert.
No
habien-do hallado referencias en otros textos de
Gnomòni-ca, creo que es importante transcribir aqui el texto
originai, tanto por los detalles descriptivos corno por
el valor del
documento
histórico.El erudito autor del articulo
Gnomonique
deltomo
VII de la Enciclopedia ha querido dar
una
idea, y seha explicado asi:
"Se ha hallado en las ruinas de Herculano un cuadrante
solar portàtil. Este cuadrante es redondo y provisto de un
mango, en lo alto del cual hay una anilla que sirve sin duda
para suspenderlo cuando queramos. El instrumento es todo
de metal y un poco convexo en sus dos caras: a un lado
hay un estilete un poco largo y dentado, que mide alrede-dor de la cuarta parte del diàmetro de' este instrumento.
Una de sus dos caras, la que podriamos Marnar cara supe-rior, està toda recubierta de piata y dividida por doce lineas
paralelas, que forman otros tantos pequenos cuadrados un
poco cóncavos; los seis ùltimos cuadrados, que terminan en la parte interior de la circunferencia del circulo, estàn
dispuestos corno se puede ver y contienen los caracteres
siguientes, que son las letras iniciales del nombre de cada
[UN. MA. AV. MA. FÉ. IA. IU. AV. SE. OC. NO. DE.
La forma en que estàn dispuestos estos meses es
notatile pues lo estàn en bustrofedón.
Se podria creer que està disposición de los meses en
el cuadrante es debida a que en los meses que estàn
uno encima del otro, por ejemplo en abril y
septiem-bre, en los dias que se corresponden. ei Sol està mas o menos a la misma altura, pero en este caso el
cuadrante no seria muy exacto ya que està
corres-pondencia no tiene lugar mas que en la primera mi-tad de cada mes: en los quince ùltimos dias de abril
el Sol està mucho mas alto que en los quince ùltimos
de septiembre; y lo mismo sucede con los otros
me-ses".
Los falsos informes, a los que ellos se han atenido,
les han engarìado, corno
muchas
veces les hapasa-do a otros
que
conmas
vivacidadque
juicio y pa~ciencia se han apresurado a hablar de la antigùedad
de Herculano, y han hecho escribir aquello que no
es y dar
una
falsisima descripción de este bronce.En
primer lugar, las dos caras de nuestro reloj noson ni convexas,
comò
ellos suponen, ni cóncavas,sino irregulares, corno ni
mas
nimenos
las de unjamón,
que
en un punto se levantan, en otro sehunden
y algunas partes son planas. Elgnomon
dentado
que
ellos recuerdan, yque
segùn dicenmide una cuarta parte del diàmetro del instrumento,
no es en verdad
mas
que
unpedazo
de la cortezarota del jamón,
que
no tiene ninguna clase dedien-tes; ni se
puede
saber de qué diàmetro es estàcuarta parte.
Y
falso tambiénque
la cara superior esté recubiertade piata, por cuanto no solo està, sino la pieza
en-tera muestra haber estado alguna vez plateada por
las claras trazas que se
pueden
observar por todaspartes y, especialmente, en la cara interior y entre
los pliegues de la corteza, cercana a la grasa del
jamón.
Es falso también
que
la cara superior esté divididapor doce lineas paralelas, que forman otros tantos
pequerios cuadrados porque, corno se
puede
ver, noson doce sino catorce, de las cuales sólo siete son
rectas y paralelas entre si; las otras siete no son ni
totalmente rectas ni paralelas, sino
compuestas
depequerios trazos rectos con distinta inclinación y,
por consiguiente,
queda darò
que del encuentro delas primeras con las
segundas
nopuede
quedardividida la superficie en cuadrados.
Y también falso
que
los cuadrados sean un pococóncavos
dado
que
la naturaleza de las distintaspartes de la superficie comprendida entre dichas
lineas es la
misma
que
la de la superficie entera,esto es, en parte convexa, en parte còncava, en
parte plana.
Y
falso también que los seis ùltimoscuadrados terminen en la circunferencia del circulo,
del cual en nuestro bronce [reloj] no se encuentra
vestigio alguno: ni los caracteres iniciales de los
meses
estàn contenidos en cuadrados, ni dispuestosde la
manera
que presenta dicha figura de laEnci-clopedia; la disposición en el bronce es distinta y los
caracteres no estàn comprendidos, ni separados por
linea alguna.
Finalmente, no hay nada de misterioso ni de
ex-traordinario en la disposición de los meses, que
tanto se destaca, y que se caracteriza con el
nom-bre de "bustrofedón". Nuestro reloj, que es vertical.
necesariamente
debe
ser descrito con las "'ombre verse", la longitud de las cuales en el ingreso delSol en cada uno de los signos del zodiaco se
repre-senta segùn las reglas de la
Gnomònica
con sietelineas paralelas y verticales. Ahora bien, habiendo
deseado
el autor del instrumento hacer servir degnomon
la punta de la corteza del jamón, yhabién-dola colocado a la izquierda, necesariamente debia
colocar a la derecha, en ùltimo lugar, la
sombra
mas
corta del solsticio de Capricornio, que es el primero
de los signos ascendentes, y a la izquierda y en
primer lugar la
mas
larga del solsticio de Càncer,que
es el primero de los signos descendentes; y enmedio de éstas, sucesivamente, las otras cinco,
cada una de las cuales corresponde al principio de
dos signos, uno ascendente y otro descendente, que
por estar igualmente distantes de los dos primeros
tienen la
misma
declinación y lamisma
sombra. Asien el cuarto lugar,
que
es el de en medio, estàcolo-cada la
sombra
equinoccial de Aries y de Libra, quedistan 90 grados del uno y del otro punto solsticial;
en el segundo, la de los
Gemelos
y de Leo, quedistan de Càncer treinta grados; en el tercero los de
Tauro y Virgo, que estàn a sesenta grados; en el
quinto, la
sombra
del Sol en el principio de los dos signos correspondientes a Piscis y Escorpio,distan-tes del solsticio de Capricornio sesenta grados; y,
finalmente, en el sexto la de Acuario y Sagitario,
que
estàn a treinta grados.Aparte de esto, corno el autor del reloj sabia que el
Sol recorria los signos ascendentes en los primeros
seis
meses
del ano y los descendientes en los otrosseis, para indicar los
momentos
del sucesivo pasodel Sol de un signo al otro (cosa que, corno se dirà,
importaba
mucho
para el uso de su reloj), no podiamenos
que marcar elmes
de enero tras las lineasde Capricornio y de Acuario: el
mes
de febrero trasAcuario y Piscis: y asi sucesivamente los seis
pri-meros
meses
hasta junio entre losGemelos
yCàn-cer.
Después
de todo esto, nocreemos
necesarioexten-dernos sobre lo
que
se dice en la primera parte deun libro titulado
Monumenta
Peloponnesia, en elcual se lee el
mismo
articulo de la Enciclopedia,transcrito con
buena
fé, sintampoco
omitir elbus-trofedón. Sin embargo, habria sido verdaderamente
deseable que el autor hubiese usado la
misma
bue-na fé y citar al que él transcribia. Mas, el piacer de
congraciarse con el pùblico, corno él dice, dandole
a conocer una pieza inèdita, no solo le ha hecho
ocultar la Enciclopedia,
que
le habia descubierlo latodo aquello
que
incorporado hace su obramas
deficiente. Falta a la historia, ya
que
dice haberobtenido el diseno en el 1754 y el instrumento fue
hallado el dia 1 1 de junio del 1755. Falta a la
astro-nomia, con la cual se debian haber dado las
expli-caciones, ya
que
élda
senales bastantes de nohaber estudìado otra cosa que està ciencia. Falta a
la figura, ya
que
en vez de un jamón, que esverda-deramente
la formade
este bronce, él nos da unagarrafa.
Y
si todo eso fuese poco, falta a lacircuns-pección, a la cautela, a la continencia, al respeto,
previniendo al Soberano, que se ha preocupado de
dar a conocer su Museo."
En cambio, la circunspección y la diligencia
demos-tradas por los autores de este articulo de las Pitture
Antiche d'Ercolano,
ponen
en evidencia lasuperfi-cialidad y la negligencia de las fuentes históricas
originales de los autores modernos. Valga el solo
eiemplo de la feisìma figura de este reloj publicada
en el libro Meridiane (Ulise Edizioni, 1988) del sin
embargo
acreditado autorRené
Rohr.Otra cuestión, quizà
menos
importante pero quesuscita
mucha
curiosidad y que se plantean los au-tores del articulo, es porqué
el antiguo autor habiaelegido un
jamón
para disenarencima
un reloj desol.
Y
pensaron esto: "Para dar razón de estàbroma
del artesano
que
hizo el reloj sobre un jamón, sepensò
que
quizà se habia querido aludir al apellidodel artifice mismo, o del
dueho
del reloj, quizàsSu/7// [en latin, cerdo,
ganado
porcino] (segùnGrufe-rò, Chronicorumr CIV.&) o que tuviese el
sobrenom-bre de Perna [en latin, muslo], corno otros tienen el
de Scrofa [en latin,
hembra
del cerdo] (segùnMa-crobio, Saturnalia, 1.6)",
Las siete lineas transversales dan las doce horas
temporarias del dia "de
modo
que lasombra
delgnomon
ascendiendo paso a paso por cada una deellas, al tocar la linea
segunda
(contando de arribaa abajo)
marcaba
la hora primera, la de la salida delSol; la linea tercera, la
segunda
hora; la linea cuar-ta, la hora tercera; la linea quinta, la hora cuarta; lalinea sexta, la hora quinta, y la linea séptima, la hora sexta, o sea el mediodia;
después
de lo cualsubiendo de
nuevo
la sombra, la linea sextamarca-ba la hora séptima (o sea la primera
después
delmediodia); la linea quinta, la octava hora; la linea
cuarta, la hora nona; la linea tercera, la hora
dèci-ma; la linea segunda, la hora undecima; y la linea
primera, la hora duodècima, en la cual el Sol se
ponia".
Con
lamisma
cristalina claridad seexpone
el usopràctico del instrumento: "Ahora para hacer uso de
este relojito, primero conviene suspenderlo de su
anilla de
manera
que, por el propio peso,quede
verticalmente equilibrado; y
después
dirigir al Sol noya la cara del reloj sino sólo el fianco, de
donde
sale el
gnomon,
y disponerlo demodo
que lasom-bra de éste vaya a encontrar el lugar del Sol en la
ecliptica indicado por las lineas verticales, ya que
entonces la
sombra
misma
mostrare la hora que sebusca
sobre las lineas horarias" 1 . Ellos,ademàs,
calcularon que el reloj fue realizado para la latitud
de
41 grados, 39 minutos y 45 segundos,que
curio-samente
hoy corresponde exactamente a la de milugar de residencia,
Roccasecca
Scalo (FR), ypen-saron que originalmente fue construido para la
lati-tud de
Roma.
Finalmente, otro sorprendente trabajo fue el de
cal-cinar la oblicuidad de la ecliptica en la
època
en quefue hecho el reloj, por medio de la observación de
las
sombras
entre algunas lineas horariasdebida-mente
elegidas, con el objeto de deducir la fecha defabricación. El resultado fue de 23 grados, 46
minu-tos, 30
segundos
que,comparado
con los 23gra-dos, 28 minutos y 18
segundos
correspondientes ala fecha de redacción del articulo, se
deduce
unadisminución de 18 minutos y 12 segundos, de
don-de, segùn el càlculo y la observación del Cavaliere
de Louville, si la inclinación de la ecliptica
disminu-ye 21 minutos cada 2000 ahos, la
època
de nuestroreloj vendria a caer hacia el ano 28
después
deCristo. Rohr lo fecha en el siglo I dC. lo
mismo
queotros autores.
NOTA
DEL
AUTOR
1
Los autores hicieron también un experimento
pràc-tico con el reloj para verificar la exacta respuesta
del trazado horario;
"Como
en la corteza del jamón,la punta de la cual, corno se ha indicado, hacia las
veces de estilo, falta un pedacito, para restituirselo
e
investigar almismo
tiempo el punto determinadorde la sombra, se ha aplicado este mètodo: stendo
conocido
que
sólo en el tiempo de los equinoccioslas horas de los antiguos coincidfan con las
nues-tras, se elige el dia veinte
de
marzo, o sea el diadel equinoccio de primavera, para hacer las obser-vaciones, y tratando
de
substituir con cera la parteque
falta de la corteza, se prolongó basta el planode
la primera linea horariay
se dispusode
manera
que
la extremidad de su punta,que
desplazando susombra
sobre la cuarta linea vertical, o seaparale-lamente a la equinoccial, fuese exactamente a
se-nalar la hora primera del dia,
computandola
con eldespuntar del Sol sobre el horizonte; y con
maravi-lla se observó que, fieimente, siguió indicando con
exactitud todas las otras
once
horas del dia, aex-cepción solamente de las horas
segunda
y dècima,que
estàn representadas por la tercera lineatrans-versai, con una desviación
que
no esmayor
de doso tres minutos".
BIBLIOGRAFIA
Al final de la versión catalana
