iiiíittiiiii >tibil^nih

Texto completo

(1)'. iiiíittiiiii. >tIBil^niH.

(2) PURCHASED FOR THE. UMIVERSITY OF TORONTO LIBRARY. FROM THE. CANADÁ COUNCIL SPECIAL GRANT FOR. CATALÁN LANGUAGE 1 LITERA7URE 1968.

(3)

(4)

(5) rodis roLiETS.

(6)

(7) FOCHS FOLLÉIS.

(8)

(9) Marián Aguiló. FOCHS FOLLÉIS OBRETA EN DOTZE GLOSADES. LEMA Axí com e. cell. son delit. ||. ne pren á mi. rimaginar. ||. ||. de ||. qul'n foll. qui'l. somnls se delita. pensament ve. temps passat me. qu'altre be. te. noy habita. AusiAS March. BARCELONA F. Giró, impressor: Valencia, 233. 1909.

(10) n^. PC.

(11) ADVERTIMENT. Comentada per lo tnéu pare (q. e,p. d.) en lo mes d' Abril de 1850, fóu aquesta obreta com un esplay per distreures del repás de la carrera de jurisprudencia que aleshores acabava; molts. anys mes tart, repassava y corretgía les glosades deis FocHS-FoLLRTS, al temps de anunciar se en Palma de Mallorca un Certamen que, ab motiu de unes /estes popular s, se celebra en lo any de 1881. Destinat lo séu poema a enaltir la historia de la Illa daurada, volgué mon pare, poch amich per altra part de concórrer a certámens,fer-ne ofrena a la ciutat nadiua, que li acceptá de bon grat, oblenint lo premi de la poesía histórica o llegendaria. Les correccions que havia progectat en son poema, hagué de feries a correcuyta perqué arribas al temps senyalat per la admisió de poesies, axis es que, esperant sempre continuar les ab mes espay, no volgué pensar en la publicado d'aquests versos.. Arrán depremiat y compromés a llegirne uns fragments a la Academia de Bones Lletres,escrigué una bréu advertencia a manera de prolech,.

(12) que coincideix ab la majorpart de notes soltes que he trobat preparades per escriure 1; crech sens dupte ha d'ésser lo millor prólech que a hores d'ara puga encapfar aquest poema, A.. Aguiló.

(13) PROLECH. Qttan la fogarada del Romanticisme s'espassava a correcuyta entre-ls escriptors de cap d'ala del nort d'Europa, y encara gran parí de la jovenalla deis romántichs del mitg-dia, capgirat lo cervell sota de la escabellada garceta, seguía aforra de exageracions esgotant febrosenca los solatges de la disbauxa literaria en que convertí aquella trascendental escola, ten gilí la fatalitat de somiar (no havía complert vint anysj, de usomniar talment» lo que en ma inesperiencia creguí lo plan o lo ñus d'un poema per cantar en llengua materna la Mallorca antigua, fins arribar a la primitiva, o com ara se diu prehistórica. L'amor apassionat a la patria, la devoció, no gayre compartida llavors, a les relliquies de ses antiquitats, y singularment ais monuments vul garment dits nClapers de gegants» que romanen en la Illa, ales coves meravelloses d'Artá» (de que prenguí després lo nomy la nmáquina)) per la part fantástica de mon llegendari), la figura arxipoética de Ramón Llull (ab la de un séu patge que.

(14) ==. 8. =. m'hi servia de Iligám entre la faula d'un visto nari y la veril at histórica), y mes que tot la mu nior de rondalles de la vora del foch que creya indigenes, si foren prouper motivar mon somni, no axi per Justificar l'agosaramenty escalf áb que m'entregui, a estones perdudes, a donar forma a un pensament dificilissim de realisar, que tan aviat me semblava una inspirado que jo feya malbé, digna d'un gran poeta, com lo desvari de un boig rematat. En mitg d'aquesta Iluyta sobrevingué la mort d'en Piferrer, que robant me al amich y al mestre no sois refredá êntusiasme per ma empresa, sino que m'obligá a dedicar tot mon temps al servey y organisació fexuga de la voluminosa Biblioteca provincial; y com si afo no bastas per allunyar-me de mafal-lera jovenívol, l'aguayt d'una malaltia persistent y esferahidora , creguda mortal, me for^á a abandonar la per a sempre, no sens sentir ne la recanga amarga de les il-lusions perdudes. A les horesfóu que, abans d'entrar a la major edat , intenti despedirme no tan sois d'aquell somni que m perseguía de despert, afalagant-me unes voltes,neguitejant me les mes, sino també de la Poesía y casi casi de la vida, escrivint les següents glosades. Ab la rima mes usual deis improvisadors mallorquins me vaig esforzar a descriure a lafaysó popular y casolana les Iluytes e indecisions que durant aquells cinch anys havía sufert, volgui mostrar hi un petit escalaborn de cascuna de les tres parís en que compartía lo somniat poema; com per escusar la atrevidencia de mon passat enamo rament, y per ultim castigar hi per via de moralitat ab la pr esunció del qui dexant-se dur péls rims -. •.

(15) =^ 9. =. seductors d'en aZorrilla» ensa oda ((Gloria y Orgulio», havia gosat acostarse, sens mesurar primer ses forces, a sospesar la massa d' Hércules, Afd son los FocHS-FoLLETS, tma escatllotada que son. autor se dona a si meteix. Mas, per completar la franquesa d' aquesta desnua confessió, dech afegir-hi, que aquella atrevidencia no fóii tal volta del tot inútil per ajudar al estudi de la llengua y a contribuir a «descastellanisarla)> un xich mes, arrancant li Vafrontosa desfressa ab que des lo segón terf del segle desset fins a igual época del nosíre uns quants escriptors y traductors sens nom, l'havian desfigurada barbar ament,faltant a la tr adido clássica deis bons ilibres y a la veritat del llenguatge popular en cascuna de les encontrades ahont s'hi parla en cátala.. Pot ben dirse que des que lo Gayter del Llobregat comenfá ab ses poesies a girar la corrent del idioma per netejar la corrupció de la especie d'establa d'Augias que I ((vallfogonisme^y y «castellanisme» anavan fent a la noble llengua catalana ((escrita», lo portell a estft obert ab tanta gloria va examplantse mes y mes, puix de cada día son mes num,erosos los torrents que desembocan a un areny que abans de N'Aribáu eslava casi del tot sech, y que ara ha tornat a ésser ja un rtu caudales y navegable, ¿Cal anomenar la munior de naus poder oses que van recorrent ses aygues a tota vela? Tots les conexéu. Per mapartfá molts d'anys, que la alegría de veure les m'ha fet oblidar del tot la averia de la pobra barqueta que deplorava en les rimes que vaig a llegirvos. Lluny es encara l'ideal que-s desija; per 6 los de la mena edat hem de confessar que, si a com vulga.

(16) realitat ha sohrepujat de mole a la esperanza mes afalagadora. Com mes fortes san les rtuades les aygues son mes térboles. Aviat s'aclarirán, que no som allá ahont aném. L'autor de la Atláníida ab sontitánich alfaprém remóu los Pyrinéus per fernos devallar les fonts purés y abundants de les montanyes regalades del Canigó. l'esplet, la.

(17) PRIMERA GLOSADA.

(18)

(19) A TRENCH D'AUBA PRIMERA GLOSADA. ¿Qui sots vos Dona plasent quil cor se desconorta?.... A — Si. volets saber qui so. Son. la Illa de Mallorqua.. Frá Anselm Turmeda. UNA. nit cercant. (fá. uns. debades. tres anys) la. son plasent. mes potencies desvel-lades. me. servían de torment.. De. les. penes de. sospesava. 1. ma. consirant lo dol sens del. vida. jou fexuch,. méu amor. mida. malastruch..

(20) La féu. fantasía exaltada. mos. en plor. ulls esclatá. y arribava ja l'albada. mas. no-1 sosséch pél. Dins. ma cambra. méu. cor.. fosca encara. entrevíu una vesUúm,. que a poch poch. fent-se. dibuxá cércols de. mes. clara. Uum.. Set colors de suáus tintes se pontaren a la. formant. fí. les faxes distintes. d'un bell arch de Sant-Martí.. Y. entremig de la clariana. que enredonint-se obrí. l'arch,. cuberta de boyra blana,. abrigada ab mantell llarch,. Víu l'imatge benvolguda de fit. la donzella. a. fit. que ador,. mirant-me. muda. ab esguart de gréu. tristor..

(21) Cada batech mig-partía lo. méu. María!. y. cor esbalahit. cridí, María!.... ella. no esmentá 1 méu. Axí. ta. crit.. amor m'abandonal. esclamí, y sense recort, fora. de seny,. llarga estona. vaig romandre. com a. Al retornar a. quan l'angoxa. mort.. la vida. s'espassá,. aquella verge garrida. me. dix,. Y. prenent-me. la. má,. mostrant de mi gran cura:. — cLa que imaginas no No. só.... mereix cap criatura. mortal tanta adoració.». — €¿Quí, donchs, que de mi mostras. est, gentil. donzella,. pietat?. per qué has prés a un'altra estrella sa claror. y sa bondat?».

(22) — iDesconexes ma persona? méu. les colors del. murons de. los. les senyals. de. cinyell?. ma corona? mon mantell?. — «Pél plor ma vista entelada, gran dona, no. que. est. fíu. esment. Regina coronada. segons ton capteniment.. — «La bellesa reflectida veus no mes d'una faysó, per que has concentrat ta vida. en una sola. >Exa y-t. passió.. es ta gréu malaltía,. compláus ab son torment:. de l'amor fer-ne. follía. n'es deshonra y falliment.. »Fuig, fuig embriaga peresa. d'un amor que-t fá llanguir, derrer somni d'infantesa. de que es mester desxondir..

(23) = »Regoneix fixa. en mi. som. ta Patria. la. 17. meva. =^. imatge,. lo téu esguart:. ab son Uenguatge. aposta pél bell Art.. fet. »Som som. la clau. que obre. 1'. Historia,. lo far del trobador;. custodiy tota la gloria. que heretarem de. >Ay com. l'avior.. veig trista y marrida. l'afrontosa ingratitut. de. tot. los. prohómens que ha. un poblé que oblida. >Nengú. tingut.. escarteja les gestes. deis heroychs antipassats ni. recompta. llurs. y guanyades. »En. lloch d'entretallá en. noms y fets sóu. conquestes. Uivertats.. com. deis. prómens morts,. les fulles del. que viuen sense. marbre. arbre. recorts;.

(24) =. i8. =. sReverdeix en primavera. mas. res. saben. los. nous tanys. del fullatge que en derrera hi verdejava altres anys.. ». Ramón LluU que. de sobres. per éssé exal9at. títols. en. té. tot lo. món. per ses obres,. jau en sa patria oblidat.. fDonchs de. tal. desconexenga. n'ha arribat l'hora d'exir; l'amor que-1 téu cor agensa tes potencies fá ensopir.. tNo-t vol mal qui be-t castiga, per QO. t. vench a consellar;. t'has oblidat d'una amiga,. y. ella. no-n sab d'oblidar.. >De ma. llengua moridora. grahesch l'estudi que-n la trista per viure. que sos. filis. fas;. anyora. ne faân cas.».

(25) =. —. 19. — «Préch-te, oh Patria, que-m perdones; dexa. Is. de. zels. l'altra. amor;. vos mir germanes bessones,. y a. les. dues vos ador.. »L'amor no es pas com. les. robes. de que un se-n pot despullar; y ja. primeres trobes. ella les. en. ta llengua. m va dictar.. »Quan l'amor mon la. pit. va encendre. poesía hi nasqué,. l'amor patri. y a. la. s'hi. va estendre. par sempre hi cresqué.. >Dins. mon. cor t'he festejada,. mas en públich no he. gosat;. a regina coronada li. cal. un servey. triat.. »Clar enginy y bona estrella tos servents. han de. teñir,. y res d'agó, real donzella, res d'a^ó. t. puch. oferir.».

(26) — «Perseverant voler basta per meritar-ne honrat nom; la. meua. térra es. prou vasta. per dar Uorers a mant hom.». Ests mots. y. me varen. confondre. al voler-li replicar. dins la celistia la visió y-s. s. va fondre. va esborrar..

(27) SEGONA GLOSADA.

(28)

(29) REVIVALLA DE LA MORT. SEGONA GLOSADA. «Sobres dolor m'ha. tolt. rimaginar.». AusiAS March. Cert:. Tamor meua. es follía,. ops m'hi es de rebel-lar; per sufrir sa senyoría. pau y treva he de pactar.. ¿Y a qué pactes? per qué proves? cerch encara nou torment?. Cal que escriga en lloch de trobes lletres. de deseximent..

(30) Comiat. a pendre,. d'ella vaig. massa temps y seny m'ha. tolt;. vida nova tench d'empendre.... Mercés, Patrial estich resolt!. Fora enuigl quants anys que-m canses!. not. vull retre l'esperit;. dech conrear esperances. que verdejan dins mon. pit.. Finesca l'aprenentatge d'exa escola de dolor:. cerch alberch y dol^ estatge dins. un verger de. claror.. Fatigat de ses tenebres. aprob d'esquexar-ne. 1. vel,. y tot d'una en mes palpebres ja. Is. raigs. donan d'un. Simbolisat sots. estel.. Temblema. de meravellosa. flor. veig en somnis. un poema. que enardeix y exalta. 1. cor..

(31) =. =. 25. Cantar-hi desig l'historia. de. rilla. ahón tenguí. 1. breg,. per penyora, per memoria. de l'amor que. Lo. li. profés.. patri-amor en ses fulles. hi tendré lloch d'esplayar,. aprofitant les despulles. de nostre matern parlar.. sé. Cap. varonívol llenguatge. mes. rich, ni pintoresch. que ab. veritat avantatge. l'espressíu catalanesch.. Si. esmentáu que. tot sovint d'agó. ma. aspra ploma. m desdíu,. féu-ne estalvi al gran idioma. culpant sol qui-1 mal escríu.. Per a^ó ns hi cal escriure, per restaurar-lo millor; fent-lo altra volta reviure, si-s. pot,. ab mes esplendor..

(32) = No-m. ==. que de fantástich. fá res. motegen aquest afegint-hi per. 26. desig;. mes. cástich. que es llengua en que no. Ma. fé per. ni l'amor. cada. 1. ^ó no. meva s. día ab. s'hi llig;. s'altera. confón;. mes. com un náufrech. fal-lera. m'hi abrahón.. Creix l'estudi d'est llenguatge cadaldía en atractíu; ni la gloria ni l'ultratge. n'han de minvar. La. l'incentíu.... gloria es llum. que-n perllonga la gloria. Is. de. la. vida. díes bréus;. ab néctar convida. del meteix cálzer deis deusl. Si-m valgués Talt pris. mon. cant de gesta. de tastar-ne un. Ay! no hi basta. 1. glopl.... temps que-m. resta;. veig la Mort que-m guayta prop..

(33) = Ma existencia. 27. =. ha d'ésser curta,. malaltejant sent que-m fuig;. homeyer l'amor la-m. furta. donant-me incurable enuig.. Mas. si al. demunt méu sospesa Mort. sa dalla hi. branda. cal Iluytar. ab mes fermesa. contra. mals de. Is. Guerra. al. la. ma. dissortl. maldol que m'acora,. prou s'ha ensenyorit de mil. que. ja. la. mort vé abans d'hora. vaig seré a exir-li a camí.. £sperant*la,. ma. fossana. be-m dará temps de cavar; l'amor-patri. m'ho demana,. y exa amor m'hi. Al mig de. no. s'hi. la. té d'aydar.. jovenesa. mor com un poruch;. que-m trobe ab mes la. Mort que ab. alta. lo feix. empresa. que duchl.

(34) =. -. 28. Bé conech que cap corona d'eix. món. que-1. temps que Déu ací ns dona. val lo cobejar;. sois l'ánima es. Mas no. s'hi. al. ops salvar:. matí de. la. pacta ab la. La veu de. la gloria. vida. tristorl.... m. crida. del fosch esdevenidorl. Derrera ella ab fort coratge per trobar-la pugnaré,. y a si. a. la. fí. del. méu. Déu plau. romiatge. Resguardaré;. Y, escoltant sa veu que vibra d'en mig d eternals trofeus,. posaré a ses mans un llibre. morint tranquil a sos peus.. Puix. si. dexar est l'Art té té. 1. es forgat per natura. món. terrenal,. una vida que dura,. llibre. que es immortal..

(35) No. es lo. lo sepulcre. moniment de marbre que. cobeig.... un vas pobre arrán d'un arbre y lo. poema que. Mes. jay! trista. tes veles al. per la. entreveigl. ñau que amolles. vent sens por. mar d'ambicions. folies. que escarnexen nostre cor!. Los somnis de l'anyoranga al deliri. m'han empés,. dant-me impetuts de gaubanga. que no venen may a. res. I.

(36)

(37) TERCERA GLOSADA.

(38)

(39) AMOR DE PATRIA TERCERA GLOSADA. Teñir te vulles per pagat del que Deu te ha comanat... Ama l'honra de. ta ciutat. e de ta térra.. A. TURMBDA. LLORER. d'alta. nomenadal. perdona aquests mots. no. es per mi... per lilla. per Mallorca n'es que. Ella víu dins. y ompl y encén. t. d'ergull;. amada, vuU!. ma memoria mon esperit;. per ella a ta veu, oh glorial. n'obre les portes. mon. pit..

(40) = Ton amor, d'ambició. =^. 34. patria, m'inspira. l'ardit esforg,. y somiy per tu una. lira. que retrunya dins deis. cors.. ¿Rebujarías madastre. mon hymne d'amor Tant de bó que-t. filial?.... fos. un. astre. de viva llum perennal!. Si fós. ab. Rey. altíssims. monuments. que entre véu. com. t'enjoyaría. ma. fantasía. pél lloch n'han vist les gents.. Estudiant humil. de. les. la. norma. obres de l'avior. trobaría nova forma. per miracle de l'amor.. Y. axecats ab fermes regles. per fer lo temps humiliar, serías segles la. de segles. meravella del Mar..

(41) = De. les arts. 35. -. per sobirana. t'aclamaría lo món,. de Mitjorn a Tramuntana de Sol-ixent hon se pon.. Bé que ab. tanta d'opulencia. no-n tendría abastament per l'embriaga atrevidencia del. méu amor vehement;. Puix. si. encara en tos boscatges. guardas temples primitíus d'aquelles races selvatges. que ab penyals feyan Uurs. níus.. Sil contemplar de tos barbres los. murs ciclópichs commóu,. ¿hon trobar jaspis ni marbres dignes del segle denóu?.... Rodejats de pins y alzines veig torrejar tos clapers. com. petjades gegantines. deis téus pobladors primers..

(42) = Monuments. ^-. 36. inderrocables. que-1 búyt d'autors historiáis. omplen ab gegants vocables fets. Y. ab. lletres. de penyals.. s'acabá en la fosca. si. de boyrosos segles. fers. aquella niâga tosca deis gegants deis téus clapers;. No. perdé. s'hi. may. la. mena. deis batallers forgaguts;. dura encara. cadena. la. deis foners arréu temuts,. Que ab. sos. mandrons que trenavan. ab cúyr, cerres y budells,. demunt. llurs. caps voltejavan. códols que obrían portells.. Per 9Ó. Is. bous. l'isleny pastor,. com. ab. vol maneja. l'ergull. de l'heretada basseja que-ls. machs clava hon. fixa. l'ull.... 1.

(43) = Uum. Claps de. en. los. 37. -. mostra ta historia. temps de mes foscor,. que arriba en jorns de gloria. fins. l'estol del. Conqueridor.. Lo gran Rey,. d'hercúlea raâ,. de sa conquesta en. troféu,. a semblanga seua, traga. naus gegants de. les. Son cor. lleal. al bastir tal. que en l'alt. la Séu.. pressentía. monument. Ramón. Llull lo seguía,. gegant del pensament.. Lo gran Rey mostrá ab. eix temple. sa ardent fé y s'escalf d'amor; lo. gran Llull ni tengué exemple. ni trobará seguidor.. Del catalanesch llenguatge pares son abdós ensemps; refentlo abdós a sa imatge llur. saber dirá tostemps.,..

(44) =. =. 38. Devant de tanta grandesa. ma. ¿qué hi pot fer. trista. Sois cumplint-se-m la. puch. ser, Patria,. Axí com. amor?.. promesa. ton cantor.. los miners. obren. fondes caves y ab treball s'endinzan. fins. que descobren. riques venes de metall,. Menat per má d'una fada que. altres tresors descobreix,. trobaría soterrada. mina que. La. l'or fí. escarneix.. foscor de ta prehistoria. aclariría. en mos cants,. fent de tes races fins. a veure. Is. memoria. teus gegants.. Pujant des de la conquesta del alt en. Jacme primer. cantaría en cada gesta lo. que cada. trib. va. esser..

(45) k. En. ta llengua. mostrant axí. que. s'oblida,. temps passat,. 1. pendría poética vida lo. que. Y. ta. al. amor m'ha. mostrat.. dessoterrar la cendra. deis Uinatges pobladors. m'esforâría d'encendre. Tamor patri en. Que. si. amor pogués dar. enginy, foch y. no anyoraría d'Homer,. les ales. fets. veu clars. d'ells. gales,. altesa al cant,. Virgili ni Dant.. Quants los. tots los cors.. que l'Historia. lo trobadorl.... un Uibre en presentalla. te-n faría. 1. méu amorl. calla.

(46) = Pobre. 40. ==. amorl... folla esperangal.. no dexaré a ton esguart ni. una. ni. una sola. flor. per recordanga, flor. del Artl. ma. L'afront sent de Sois, Patria,. t. puch. pobresal. oferir. poncelles de jovenesa. que may per may s'han. Lo que ardentment. may. del. món. d'obrirl.... se desitja. vé a conclusió;. cap Moysés jamay. trepitja. sa térra de promissió..

(47) QUARTA GLOSADA.

(48)

(49) LA LLENGUA MATERNA QUARTA GLOSADA. MAS qui ho. sap?.... qué m'ácoquina?. vida, fé y coratge tenchl Si-1. baf del mal no metzina. lo foch. que en. mon. pit. encench,. Jorn vindrá que tant d'afecte trahent forâ del desig, lo. que ara ovir en progecte,. lo. que. sois dins l'Ideal. Ilig.. S'encarnará en la paraula. de. la. y un. Uengua que estím mes, llibre. n. será. 1. retaule. hont hi romanga palés..

(50) ==-. 44. =. Noble parla benvolguda, dolga y rica llenguadoch,. creuen abatuda. tots te. y tu encara aleñas foch!. Vina a refrescar mos. llavis,. llengua apresa en lo brécol; si-t. no. menyspreuan. inflats sabis. es post per tu encara. Si est esquerpa,. 1. solí. y bréu, y. forta,. comportívola est y suáu; ais. borts que-t creuen morta,. filis. crida,. y. diga-ls: Escoltául.... Enrevoltat del bon poblé lo y-l. temps passat cantaré, ressó de ta veu noble. dins cada pit sentiré.. Que. si. ara escarnida y. muda. t'engegan de la ciutat, trepitjada y desvalguda. des que. Is. reys t'han oblidat;.

(51) -. 45. =^. Llavores rejo venida recobrarás tes colors,. per viure sempre enaltida. ab Tamor deis trobadors.. Com. anyor, Mallorca,. 1. día,. deis méus jorns lo mes bonich,. que. eix mantell. que entreguayt. de poesía ta gloria abrichl.... Mes ay Déul en qui hi pot texir. tal. nostre idioma. mantell?. ploma. hon. es l'enlayrada. que. ses glories renovell?. Tret d'aquells pochs qui l'alaben, sens voler-lo estudiar tots y-1. conféssan que no-1 saben. gosan. critiquejar.. Nostre desastruch llenguatge tres centuries fá que-s. que. Is. veu. forans ne fan ultratge. yls de casan fan menyspréu..

(52) = Des que en. =. 46. sa trista orfanesa. Texilaren del Paláu. camps. péls. víu a la pagesa,. per les ciutats víu escláu.. Mesquineta desvalguda, dolga llengua, qui-t coneix? l'ufaner que-t. ven ajuda. t'endogala y t'envileix.. Quants pochs son y-ls. los qui-t cultivan. qui t'escarnexen quantsl. fins tos. poetes te privan. deis mots propris en llurs cants.. Foraster llenguatge la. má. fent-li. que. 1. Lo. que en. mena. lo nostre escríu;. dringar la cadena. pensament du. catíu.. llenguatge ardent y lliure. que enrahona. 1. cátala. perqué há segles s'ha d'escriure estrafent lo castellá?.

(53) 47. =. Per vencer tants grans obstacles. hon. es l'elet trobador?. Mester fora un deis miracles. que feya. lo Salvador.. Sois Eli pot girar l'estrella. de nostre parlar nadíu si. de. volgués dir a l'orella les. gents sordes: Ohíu!. Digáu Eqpheta. al. coratge. de l'ignorant multitut y cobrará son llenguatge. mon. trist. poblé sort y mut.. Cap nació pot si. dir-se. pobra. per les lletres reneix;. poblé que sa llengua cobra se recobra a. sí. meteix..

(54) INVOCACIO Ram on se culi de. flors molta natura, Lull qui preneu euitar lo mal.... MossEN Gaspar de Veri. Tu. qui en cent obres escrites. en nostre idioma natal exampiares tant del. les fites. pensament humanal,. Ajuda-m a. fer reviure. ton suáu parlar matern;. que. lo. que. hi vares escriure. basta prou per fer-lo etern,. Pochs. patriéis fan. deis grans Ilibres. memoria. que has compost,. puix molts teñen vanagloria d'oblidar sa llengua tost..

(55) = Sempre. 1. món. =. 49. gira l'esquena. qui sospita abatut,. al. y exa afronta desordena. de nostre. los quarters. escut.. Per gó empobrint-lo transforma. un deis llenguatges mes. com emblanquina nostres. richs,. y deforma. monuments. antichs.. Instaura, donchs, de sa ruina l'alt. y-s. parlar que tant te deu,. nodrirá ab ta doctrina. altra volta. Ta. poblé téul. 1. bella. ánima escalfada. contemplant. al. Rcdemptor. volgué empendre la creuada. generosa del amor.. Contemplant jo en ton coratge, r ardida creuada he emprés. de. restablir lo. que de. la. Uenguatge. mare hem. aprés..

(56) =. =. «;o. Per traure-1 de cativeri. com. tu, si. ab. ta ajuda cont,. faré cara al vil dicteri. y. al. martyri del afront.. Fill preciar. de. la. dolga. Illa,. patró del regne balear,. alcanga-m una centilla del foch que-t va. En. il. luminar!. est perillos viatge. vina aydar síes-me. 1. mon. flach esfor^,. que fóu l'oratge. per la ñau que-t duya corsi. Dóna-m, Mestre. irrefragable,. quelcóm del téu esperit per trobar l'ardent vocable. que retrunya en cada. pit.. Ma inesperta jovenesa necessita. un guiador;. massa arriscada. es l'empresa. per tan pobre glosador.. J.

(57) =.. Oh,. si. de. ^. Î. ta llum,. gran Mestre,. n'alcangava un petit raig jatsía. nauxer poch destre. no temería. 1. naufraig.. Assegurat ab ton guiatge y ab Tardiment de Tamor íaría. 1. peregrinatge. sens escoltar cap temor.. No. Pescolt. jal.... Si. m'ajudes. trobaré sens tot escull les gestes. desconegudes. de Mallorques... Ayda-m, LluUl.

(58)

(59) QUINTA GLOSADA.

(60)

(61) I. LO VERGER DELS TROBADORS QUINTA GLOSADA. Donzelles viu qui corrien Sola<;ant per un jardi; Suergonyantse de mi Entre los arbres fogien. A. TURMEDA. VOLEjANT ma. fantasía. se n'entrava. hon. tota flor s'hi. per diví escalf y. en un verger. congría alt volar.. Sos fruyterars meravellan, plens d'aucells de cantar gay; les gentils flors. jamay. que. s'hi esfullan,. hi poncellan,. jamay..

(62) Tota sa naturalesa n'es semblant y diferent,. puix té part d'una Bellesa. que en. est. món. sois se pressent.. N'es immens lo paisatge. que. s 'o vira. y es. infinit lo. may. per l'home calcigat.. Lo. conreat,. boscatge. fénix s'hi perpetúa. renasquent de. meteix,. sí. y ab grums del bplsam que súa. Tarbre d'olor. s'hi. nodreix.. Respirant alens de gloria les ales. exampla. 1. cor,. y par que-ns hi dó rHistoria l'alta. vida que. may mor.. Vida millor que que. la serp a. la vida. Adám. prengué,. vida eterna. hon Déu convida. Thome que. passa fent bé..

(63) = Oh. no. gloria!. hon. los. En mig de. escriure. deis genis sónl. gegantins arbres,. demunt bases totes. món. nom puga. noms. -. hi fá res viure. llagrimejant en est. per qui-1 séu. 57. eternals. de bellíssims marbres,. s'algan imatges triomfals.. Confés que exes grans figures. que. hi. vener m'hi fan maldol;. devant séu. les. amargures. sent del qui vol y desvol.. Jo meteix a sos. noms. restant de. llur. presencia. preclars he Uegit,. ma. atrevidencia «. afrontat y penedit;.

(64) = Y axó ma. 58. =. que no mes de fama. ignorancia les coneix;. may mos uUs han que en. Si. Ilurs. vist la. flama. obres resplandeix.. bé sé que. tots los segles,. divinisant tais autors,. de sos. escrits. han. tret regles. per guiar-ne ais trobadors.. Mes. lluny estanys d'aygues purés,. fent espills d'atzur y argent, reflectan vives figures. que ha engendrat. Lo que de. les. la. lo. pensament.. gent de Montanya. dones d'aygua creu,. y a comptar-ho ais en aquest verger. filis. s'afanya,. s'hi veu..

(65) = S'hi. veuen. ^Q. estols. =. de noyes. desnuhes que, vorejant, cullen flors y ne fan toyes tot gronxant-se. y. tot cantant.. Mas emmudexen quan de. les. confuses. s'escáu ohir lo chor. nou germanes Muses. que puntejan arpes. d'or.. Escoltant ses cobles gayes. que se perden bosch endins Nereyes y. les. sos. les. rams Uangan. Ohl quí. s'es. Nayes fets bocins.. que m'hi comporta. dins d'aquest jardí encantat?. M'obre sa daurada porta. un bon ángel o un malfat?.

(66) = No ho de que. sé pas,. no. hi só,. 6o. =. mes tench es. certesa. que ho somiy;. veig flors d'immortal bellesa. y d'una en una. les triy.... Sense pariona, ullada quina una fá molt que-n tenchl Sois per veure-t; flor sagrada, sois. per contemplar-te venchl. Les odors que. m'embriagan. al. entorn llangas. l'esperit. y-m despertan cobejances. que no havía may. Ara. ardida, adés poruga,. per tu l'ánima. mes. sentit.. ay! sent la. s. consúm;. má. fexuga. per replegar ton perfúml. Quan vers. tu.... la allarch. agoserada. soptat la enretir;. romandrías esfullada si. jo. t. gosava a. cullir?....

(67) = Qué. tens, flor,. cada volta que. 6i. ==. que-m. commoure. fá. t'esguart?. d'hon traus poder per descloure belleses noves al Art?. Dins ton calzer les ales del. hi. bategan. cor huma;. les arts, les gestes s'hi. aplegan. tot volent-s'hi emmirallá:. Dins cada. desconeguda y est tresor. me. fulla. una. historia. s'hi llig;. de nova gloria. n'esperona. 1. desig.. Benaventurada ploma que en ton cálzer se mullas, y ab ta claror y ab ta aroma lo. que hi veig. No. hi. eternisásl. ha símbol, no. hi. que no-s declar dins ton tens les fulles d'un. ha emblema. sí:. poema. que escartejas devant mil.

(68) ==. Mas un. fantástich oratge. remóu. tan sovint que,. si. lo gira. no mata lo. y. 62. 1. est brot. fullatge,. muda. tot.. L'ideal insaciable fá caure pél. fonament. la visió delectable. que ahir. li. era abelliment.. Movible com. la. ñamada. que-1 ventijol fá abrandar fins. ques. sía. assossegada. nos podrá ben Mas,. si. dibuxar.. s'encalman. les ones,. desparegut lo mareig, dins rimaginació aestones tot lo. poema. entreveig..

(69) Sots. un. vel. de boyres blanques. a mitja claror;. l'ovir. m'apar un arbre ab la. tres. branques,. soca tota d'amor.. Cada branca. memoria. fá. d'un lloch per mi benvolgut,. que dona díes de que. té. renóm. gloria,. merescut:. «L'Almudayna emmarletada que en son té la. castell sarrahí. senyera arbolada. del reyalme mallorquí:. »La Cova. d'Artá,. que habitan. gegants de cossos marbrenchs. que a de. la. los conjurs ressuscitan. Fada. >Y per. fí. deis avenchs:. 1. famós Col-legi. monestir de Miramar que-1 gran cor del Mestre egregi. d'en. Ramón LluU. va fundar,..».

(70) =. 64. =. Eix arbre es de recordances o es de ses. folies intuicions?. branques son esperances,. o no mes son. il-lusions?. Es un somni, una lo. que encale. Es que. al. fal-lera. adelerat?.... desxondir. m 'espera. l'afront d'haver-lo encalgat?.

(71) SISENA GLOSADA.

(72)

(73) L'ALMUDAYNA. SISENA GLOSADA. La. gent qui dins aquests sepulcres jau. Poden. se veer?.... Dant. NO. es al. (de Febrer), Inf.,. un somnil Per dar vida. arbre que-1 cor nodreix. un jay barba-blanch me crida y sos recorts m'ofereix.. Sa. má. ossenca. 1. temps m'allarga. per menar-me á son paláu, que-s pert. com. cinglera Uarga. de puigs per dintre. 1. cel blau.. c.. X,. v. 7..

(74) =-. =. 68. Dins ses immenses arcades son escalons;. los segles. com onades. d'una en una. passan. les. generacions.. D'un en un tots los. la vista. abraca. pobles que han viscut. y recompta cada ra9a lo. que ha. fet, lo. Viva axí. s. que ha cregut.. mostra l'Historia,. esvahint la fosquedat;. no. fretur. de. la. memoria,. present torna lo passat.. Les nigagues enemigues s'hi. com. tractan sense renco; allarades d'espigues. sembla aquella gemació.. Per dins s'hi. la. maror de. testes. veuen colorejar. totes les faysons. que han. de vestes. servit per abillar..

(75) = May en lo. =. 69. somnis ni en rondallcs. que veig esmaginí,. se descaran liurs mortalles los defunts. per parla ab mí.. Cada mort torna a dins son vas, y. reviure. un colp despert. de sa llosa se deslliura. y-m respón. axecant-se. L'estament y segle. s. ert.. marca. en quiscún sens cap error,. ab sa corona ab sa pellica. 1. 1. monarca, pastor.. Segell de virtut o vici. cada cara porta imprés,. du cada hom de son. ofici. l'eyna per mostrar qui. s'es....

(76) = Mes. ayl. 70. que-m dona. deliri. exa valí de Josafat. ¿com recorre. 1. cementiri. de tota l'humanitat?. Per. satisfer l'entusiasta. dessossech del patri amor. de. rilla. veure. Is. volguda. m. basta. prómens del. avior;. Saludar les dinastíes. que alberga que. Is. 1. Real Castell,. poruchs de nostres dies. rebaxan a son. livell.. Vuy, vuy l'axada selvatge torna a repetir lo crim d'escapsar. que. l'alt. homenatge. té l'ángel al bell. cim!. ¡Pobra Patria, que en ruines te fan. malbé. 1. téu tresor,. coronant lo cor d'espines del qui t'ama ab tot son cor!.

(77) «=. Los esculpturals. =. 71. fullatges. deis dossers y capitells, les angelicals. imatges. plenes totes de joyells.. Les pedrés mes venerables. que treya. 1. terrabastall. davan per. les. fer estables. a menys préu que-1 pedruscall.. Per exes planes ferestes d'infant. en. les. comencí a Uegir. emboyrades gestes. deis qui ns varen precehir.. Ignorant-les, fantasiava al. peu deis morischs. fins. fassers. que en inos somnis trobava. nostres gegants deis clapers..

(78) = Gosant en. =. 72. les revivalles. d'eix dale imaginatíu. acudía a les rondalles. de que era vivent. Mas quan. lo Castell deis. veya devant de remoreig de. lo. dexava per. arxíu.. la les. Jaumes. Seu. paumes. altra veu.. Sentint-la jquantes estones passí en est paláu. murat. que se emmiralla en. les. ones. de torres environatl. Ja. 1. obrir-ne la portella. entrava de bon matí. a ohir missa en la Capella, la del portal biântí.. Y en. mentres que. l'altá. veya. 1. la servía. antich del sant cors. Rey quan. l'obtenía. per cavalleresch esforc.. i.

(79) = Al exir-ne. 1. daurava. sol. rimatge del Ángel. que ab sa. com. má. 1. =. 73. bell,. vent senyalava. celestial penell.. No. US sé dir lo que sentía. los jorns. quan. de. fort. temporal. l'udol del pern brunzla. ab l'esbufech del Mestral.. Ni. cal. comptar. quan commogut. lo. que veya. l'esperit. en un vol feya y lefeya tot lo. que ara es. destrohit,. Puix descrita pén Turmeda (compatrici que. hem. l'ardida pintura ns. cobrat). queda. d'eix alcacer vallejat.. Frá Anselm díu que no. hi. de tan bella construcció sino comparant-la al. Temple. que féu bastir Salomó.. ha exemple.

(80) = De. 74. =. blanch marbre era. l'escala;. un mestre del Rey Artús. compta que. se. edifica-la. caent mort aprés dessús.. I. Adorna. la fantasía. eix paláu d'encantament. ab murs forrats. Sos. fets. ab maestría,. de launes d'argent?. finestrals. adonosos,. d'or y atzur los teginats, sos ampies portáis. de jaspis. sumptuosos. entretallats,. Ses riques portes obrades. de banús y de. brasil,. totes elles esmaltades. seguint lo morisch. Ab com. estil,. tant'altra meravella. frá. Anselm descríu profús. ¿foren duytes pén Forrella. de. la. Cort del. Rey. Artús...?.

(81) =. 75. =. Bell Paláu, obre-m tes sales, tais. com. foren,. no com son;. mostra en sos dols y en ses gales Cort de Jacme segón.. la. Veure-t vull quan onejavas erguí los nostre estandart,. y ensemps que-ls Reys, albergavas mera\elles del Art.. les. Les cerimonies galanes descobre-. m. deis nostres Reys,. usances palacianes. les. que-1 derrer convertí. ¿Veuré en de. lleys.. moresca cambra. la familia reyal. tot areat. lo. la. en. y olent ambra. trobador senescal?. Crida donchs y manifesta,. ab. los richs abillaments. d'una senyalada lo. bon Rey ab. festa,. sos sirvents.

(82) =. =. 76. Ja veig ombres que s'avanân. de cavallers y de proras y d'una en una s'atanân. anomenant-se ab Uurs noms.. Mas llig. ¿qui s'es que ardentes cobles. d'amor, fent empeguir. a les donzelles. mes nobles. que assegudes. té al engir?. ¿Qui es. de. pell. lo patge. que. l'escolta. bruna y cabells ruUs. que tremola cada volta. que sa aymía axeca. Is. ulls?. L'ombra d'un clergue predicador de. y. me. torna esta resposta,. baxant. «. s'es. s'acosta,. la Seu,. la vista. y. Ja veu;. Aquest patge. de sanch mora, nodrit en est. (Mas no de parlar. castell.... es arribada l'hora d'est jovencell.).

(83) ==. =. 77. »L'altre... mercader... fet. (baxant mes. noble. la veu, afig). es un... escándol pél poblé,. basta ohir lo que ara. llig. Del prou del Senyor Rey cura. ». (Sa Magestat que-m perdón) est. hom. de. les. un si. pompes. Té. >. dat a Toradura. la. ell.... món.. majordomía. l'alta. jutglar.... vils del. un foU. burler:. guerra esdevenía lellforal senyaleri. »No. mereix tan noble. ofici.... (que-m perdón Sa Magestat) quis remolca dins. no m'está bé. >. La. al. follía s'es. d'amor sens. fré. lo vici. séu costat.. permesa. a son albir;. derrera una genovesa. ha. fet.... lo. que no. cal dir..

(84) = > Ja. en I. y. 1. =. 78. flam que en son pit inferna. totes ses accions bull est. home Paláu go vernal. {senescal.... 1. en. Ramón. Llullll». I.

(85) SETENA GLOSADA.

(86)

(87) LES COVES D'ARTA SETENA GLOSADA. BAix del paláu n'hi. ha un. de. 1'. Historia. altre soterriá. que ningú troba memoria de com ni quan comengá.. No. ha cróniques. hi. tot s'hi sab los segles allí s'hi. En no. s'hi. de viva veu;. no. hi. posan. compta y. eix. escrites,. fites,. s'hi creu.. immens cementen. veuen inscripcions,. tot es por, tot es misteri. y esgarrifoses visions. 6.

(88) Dins. ses espesses foscuries. s'hi pert la claror deis fars;. Temps no. lo. hi. marca centuries. ni sisquera milenars.. Quan. s 'entra. s'allunya. 1. bregol del món.... ¿L'esperit del. rey. en esta caverna. sol, eix. mal governa,. avench pregón?. Aquí l'humana oradura ab. los crims s'alberga. ensemps,. perdent-se en la nit escura. de. la fosquetat del. Temps.. Los retrunys sempre. s'hi. senten. d'esborronadors brugits; veus que planyen y llamentan,. veus que llangan mortals. Los murs y. les voltes. gotes d'amarga humitat; les llágrimes hi. trespuan. de tota l'humanitat.. crits.. suan.

(89) =. 83. =. D'exes gotes que hi llenegan congrían llachs de plor,. s'hi. gronxant ones que gemegan d'un gemech que trenca. Mas totduna ab. la terror del. hont. irat. 1. cor.. est dol s'esborra. barranch. y udolant corre. Tetern ríu d'humana sanch.. Si,. los. I. aquí a tot'hora hi retrunyen. ays. I. de. tots los torgons,. perqué enverinats s'esmunyen aquí totes. les passions.. Barrejats en est abisme s'hi. senten tots d'un plegat. los udols del fanatisme y-ls. renechs de l'impietat.. En. aquesta negra espluga. la fé es la superstició;. la fatillera hi. sa. remuga. condempnada. oració..

(90) Des de. l'horrible gatzara. ab que aufegavan los deis qui. crits. queyan ran de Tara. pél coltell sagrat. ferits;. Fins los sanguinaris bándols deis venjatíus adelats,. contemporans deis escándols de. les. bruxes deis sabats;. Les supersticions. y-ls vicis. han trobat sempre un Moloch famejant péls. sacrificis. de sanch humana y de foch.. ¿. Lo. may. regnat de l'injusticia. per. may sha. ¿eternament deis Cains. d'acabar?. la malicia. ha de guanyar?. ¿L'home ha nascut per ¿son cor se. li. torna. fel?. ¿sos ulls clavats a la térra. no poden. girar-se al cel?. la guerra?.

(91) =. =. 85. L'ayre ací baix emmetzina. ¿com aleñar en. est. cau?. ¿m'has duyt, Temps, a. la sentina. corrupte de ton paláu?. Si per. conéxer rHistoria. devallar aquí es mester,. renunciy a la memoria que-ns. román. Cercava. al. del. temps primer.. mirar enrera. llum per l'esdevenidor. y-m trob una claveguera d'aufegadora pudor.. La. poesía s'hi áfona. en aquests bassals de sanch; vull volar. com. papallona,. no com cuch remoure. ¿Del. vi vell. los solatges I. Oh. 1. fanch.. n'haurém de beure. y escorrims?.... Patria! a qui sois cerch veure,. ¿t'has ensutzada. ab. ests. crims?.

(92) = Dit a^ó una. má. =. 86. invisible. m'ha duyt ivargosament a un alberch mes apacible. per virtut d'encantament.... Artisades galeríes. s'endinzan al. méu. voltant. ohint-s'hi les melodíes. sobrenaturals d'un cant.. I. Estich a dins d'un boscatge. gegantí y afrenellat. en que. tot,. l'herba. y-1. brancatge. pedra viva s'ha tornat?. L'art y la naturalesa. par que treballan ensemps esta obra. que sembla empresa. des del principi del Temps.. Totes. les arquitectures. en exa font han begut. mas. arréu hi veig figures. que l'humá enginy han. retut..

(93) = A s'hi. =-. 87. cada pas, impossibles troban realisats;. que semblan movibles. perfils. mostra. 1. marbre contornats.. Aquí están fins les. petrificades. llengues de serpent. que allargan. les. flamarades. quan s'escabellan. al vent.. iTot aquest bosch d'alabastre s*está. sempre entenebrat?. ¿no hi ha uns. que. donen. li. ¿Per qui entretalla joyells si. los. ulls,. no. hi. ha un. claretat?. la naturalesa. ab. tal. primor. de tanta bellesa. nega sa claror?. ¿Aqüestes voltes sumptuoses son d'un paláu sense rey? ¿aqüestes naus misterioses. son d'un temple sense Uey?. astre.

(94) =. =. 88. ¿Quants de segles ques fabrica? ¿quants ne resta a fabricar? si s. conclóu ¿a qui. s. dedica. aquest temple sens altar?. Des que s'axeca aquest temple ¡quants de milions n'han caygutl iquants d'ídols de mal exemple. ab. llurs creencies s'han. Aquí Tánima al. s. comengament. perdutl. trasporta del món.... o de bat a bat la porta obrint del altre,. sentint a. s. confón. un temps. la. dolcesa. de cántichs angelicals mesclats ab. crits. de feresa. deis abismes infernáis.... ¿Qui. s'es l'ardit arquitecte. que ab gotes d'aygua ho basteix y obedients a son progecte los degotalls dirigeix?....

(95) = Oh. aquí. I. =. prova Texistencia. may. la. comenta;. s'hi sent la. presencia. d'un que. aquí. s. 89. del qui fóu, es y será.. Sagrari de la natura te. rebaxa qui. mas. t. descríul. ¿per qui es exa clausura. mera vellosa? qui. hi víu?.... Duptant que en humans retaules. puga may diré unes. de. la. pintar-s'hi est. buyt. poques paraules. fada que m'hi ha duyt.... Com. la crosta qtie-s. té devall. bofega. munior de caus;. Mallorca son sobre un sens. sol fí. carrega. de paláus.. Ses montanyes, valls y ribas. seuen en. tais. amagats com de. les. escambells, les estibes. conques deis. vaxells..

(96) Fent. en. la. vida d'encantada. soberch. est soterriá. rimmortal,. la trista. de Mallorca. Fada. hi té l'alberch.. D'exa Fada díu lo poblé. que no. hi. ha en. tot lo país. negú de cepa mes noble dat que vé del Paradís.. Llucifer la logra atraure. a desgrat contra l'Etern y ab los ángels mals va caure sens arribar al Infern.. Díu-se que en l'enuig que. l'aira,. per los proms de mes virtut sent. y. amor y no. n'inspira,. es l'infern sa solitut.... Quan. a. Deu. los ángels del. s'ensuperbiren. gran divís. per engolir-los s'obriren los batiports del abís..

(97) I. = Mas com. =. gi. la culpa. en. tal. guerra. no fóu en. tots per igual. lo cástich. que a cascú aterra. se-ls. dona segons. Díes y. nits. llur. mal.. varen picure. mals esperits dins Infern, fins. que. les portes féu cloure. per pietat lo Pare Etern.. Com ferit. cau l'esbart de colomes. per l'arma de foch,. dexa en. l'ayre. un vol de plomes. que aprés devalla a poch poch;. Axí. 1. nostre poblé. que venûts. compte. los rebel-lats. no rodolaren d un prompte fins al. avench. tots plegats. Los esvahits en engegats. la Iluyta,. com Tesporguím,. devallavan ab la cuyta. quels donava. 1. pés del crim:.

(98) S'enfonzavan con centelles. companys. los y-ls. del capitost,. tebéus a tombarelles. queyan com pedrés pél. Per. exams. <¿ó. rost.. deis qui caygueren. des del Cel foragitats. en aquest. món romangueren. dins les coves amagáis.. Venguts en aquella guerra d'altra. n. fan,. com. sab tothóm,. cambiant-ne en cada térra d'etcís,. de forma y de nom.. Que en. la nostra Illa. daurada. d'aquests esperits n'hi ha. ho demostra bé de. les. la. Fada. esplugues d'Artá.. Com. una infernal aranya. sa tela allá dins ordeix,. y en lo cor de la montanya sos amants empedreeix.. I.

(99) =. =. 93. Per 9Ó d'evocar s'espasma lo cor. mes agoserat. a tant gegant que en fantasma s'hi. troba petrificat. ... Sobre aquest popular tema va a fundars'hi ab mitja por la. máquina. que-m. fá. Com. del. poema. veure aquella. flor.. testimoni de vista. que nostra historia coneix, la. Fada. per. al. amor. protagonista. la descubreix.. Mas com. ell. Uarch temps va viure. dins les Coves encantat,. crech que ací no cal escriure. gó que-s veurá en son. dictat.... Esperant-lo, donchs, perdona lector,. si. ara gir de. millor que jo t'ho dirá. 1. una. full;. altra estona. patge d'en Llull..

(100)

(101) VUYTENA GLOSADA.

(102)

(103) MIRAMAR. VUYTENA GLOSADA. Illumínar^ amor lo nuvolat qui es entre l'Amich e lo. Amat,. e feuse així ciar e resplandent. com. es la lluna en la nit, e lo. estel en l'alba, e lo sol en lo día, e lo. enteniment en la vo-. luntat; e per aquell nuvolat axí. ciar y resplandent se parlauen lo. Amich. e lo. Amat.. Ramón Llüll. QUI ab. la. Fada. s'aconsella. ben car paga sos. rhom. favors;. qui ha viscut aprop d'ella. pert l'alegría y-ls colors.. 7.

(104) =. 98. =.. Torrents de llágrimes costa s'ardent set de veritat al. qui a tais aygues s'acosta. per conéxer lo Passat.. Escrit en la cara. ho porta. qui gosa axecar est vel, consirós, la vista absorta,. sembla un desterrat del Cel.. Dins son cor. sempre. ja per. l'amor de. per un. No. la. la. hi. gréu tristesa. cova. 1. níu,. jovenesa. may mes. li. sonríu.. esdevench axí ab bon patge;. isqué del encantament deslliure del esclavatge. d'un etern penediment.. L'amor pur que-1 cor li. féu vengre. 1. li. omplía. deis sentits. que enamorada encenía la. Fada ab cundeschs y. ardits..

(105) = Per miracle y. que envalentí. Y. lias. =. alt ausili. propri esforg. I. va escapar d*aquell. bé que. 99. exili. d'ánima y cors.. al fugir. de Tencantada despich. quiti del gelós. va traure d'aquella estada molts secrets del teraps antich.. De. tan. condempnada Uuyta. bé era mester reposar, per gó ab la possible cuyta partí. cap a Miramar.. S'embullada inteMigencia necessitava aclarir purificant sa conciencia. en. la. Al. pau del monestir.... arribar-hi. son senyor en. no. hi trova. Ramón. Llull;. prest pero en sa santa cova lo sabi. hermitá. l'acull..

(106) = De. lOO. son antich patge escolta. ara somrihent, adés lo li. =. trist,. que ab veu clara y resolta manifesta que ha. vist.. Sens disputar lo que conta d'eis. encantaments estranys,. ret gracias,. que sens afronta. haja exit de tants paranys.. Prenent peu del que va veure, o del que creu haver li. aclara lo. dins. la fé. vist,. que pot creure. de. Jesucrist.. Axí ril-luminat Mestre retenent-lo al costat séu. a poch a poch lo fá destre. en Palta ciencia de Déu.. A. son dexeble convida. a les noces del amor. que vola a trobar dins lo. sí. la vida. del Criador..

(107) =. =. lOI. Y-1 tresor de tota ciencia li. mostra. parlant del. li. allí. Amich y. ¡Tostemps serapre. descelat,. per esperiencia del. lo. a mes. Amat.. meteix desvaril. ulls los actors. d'un malenat Uegendari. que no pot. Si jo. 1. fos. estant sá y. no ho. com. teñir lectorsl. sería. capá^ d'escriure,. no. malaltís,. havent de viure. visch en llunyá país.. Molt menys en. los. temps que corren. en que exams de tradicions del cor del poblé s'esborren.... y no ses preocupacions.. La. santedat y la ciencia. fundaren a Miramar; l'oblit. ara. 1. y r indiferencia. dexan enrunar..

(108) 10 2==. ==. Fent-ne menyspréu de. la gloria. que-s nodreix deis grans recorts,. perdém del. mes gran memoria. la. mes gran. deis. prómens morts.. L'antiquari que ve aposta nostres recorts a estudiar,. passa ran y no. s'hi acosta,. no sap hont. Miramar.. Millor!.. .. es. Si. no-n díu paraula. nos estalvía un afront; si. hi cercava bell retaule. faría. baxar lo. front.. Quin dol fan exes mudancesl llangám joyes d'un muséu, delím. altes recordances,. y preném un temple a Déul. Tot no. se-ns tuda. y. se-ns escampa,. hi basta l'ombra d'en Llull,. ni la gloria. de l'Estampa,. per desxondir noble ergull!.

(109) = Per totes parts. =. 103. les ruines. y en l'idioma moltes mes; ¿qui te forces gegantines. per pensar en son redrég?.... Jatsía totes la llar. y en. de. les. noves. De. me. faltan,. la patria atiy. espumes que. hi saltan. estrelles somiy.. nit. en. comparexen. les. negres hores. tais visions. que per gatges o penyores gos pendre. de. Is. Somía que. futurs dons.. te somía,. d'un dale vé un nou dale. que. fá anar la fantasía. desbocada de. tot fré.. Enardida s'encamina al. gran pélach pié d'escuUs,. cercant la claror divina. que no-s dona a camals. ulls..

(110) »=. Ja no. li. =. 104. basta descriure. lo. que. la. vida del cel vol viure,. sent,. recorda o veu;. sedeja abismar-se en Déu.. Y. aquest fervor se la emmena,. la trau. d'exa valí pregón. agafada a. la. cadena. ab que l'Etern sosté. Rompent que-ns té. 1. 1. món.. la carnal mortalla. seny entenebrat,. cerca la font d'hon davalía l'aygua de la veritat.. Pujant l'escala divina passa per entre. Is estéis;. uns misteris endevina, altres s'hi. mostran sens. veis.. Ascendeix de baula en baula fins que-ls derrers astres. y román sense paraula al. guaytar-los sota péu.. véu;.

(111) =. =. 10";. Muntant va Péscala immensa, mira en. alt,. y mira. y l'esborrona o lo. engir,. agensa. la. que ovira y no sap. Puja axí la claror. fins. que. dir.. que Penlluerna. surt d'Aquell. que té dins sa gloria eterna l'univers per escambell.. Esbarts d'ángels s'estremexen. cantant son. nom. dins cada astre. 1. plens de por, repetexen,. y retruny dins cada cor.. I. Oh. llavors. d'ergull. gosa somriure. embriach. Pesperit,. y joyos somía escriure lo. que encara no s'ha. escritl.... — tjovencell, erras. la vía:. (sent. que. me. crida. una veu). »segueix a la fantasía,. >y es l'amor que-ns. mena a Déu..

(112) = >Tant. io6. sois aquell lo. = contempla. >que-s neteja ab contrit plor,. temple. »y. santificat,. >li. consagra del séu. Cercant. la. he mirat per. 1. cor,..>. veu qui agó-m deya, tot arréu,. y lluny m'ha semblat que veya Tautor deis Cent. noms de Déu..

(113) NOVENA GLOSADA.

(114)

(115) AGOSERAMENT NOVENA GLOSADA. Entrk en un prat delitos y véu molts fadríns saltar tras gran multitut de papellons, e calcigauen les flors, e quant mes treballauen en pendre aquells tant los papallons. mes. alt. volauen.. Ramón Llull. ENLLUHERNAT. ab. la riqucsa. d'aquests somnis y visions. comptant massa ab que aviva mes. la. promesa. il-lusions.. Céch d'amor per un llenguatge que no tench prou dominat. emprendí. lo. peregrinatge. pél fossar del Temps-Passat..

(116) Tement que ma venga. ma. fas lo sort. insuficiencia. tasca a trahir. a. que-ls perills. ma. conciencia. me-n vé. «Desconeys,. me. deis grans Mestres. advertir:. diu, la. norma. que. ha hagut;. hi. per 9Ó gosas donar forma. a il-lusions de joventut.. »D'impossibles meravelles vas a reblir los teus cants, fent cabal. de faules. que no creuen. »En va replegas deis morts si. no saps. velles. ni-ls infants.. la. cendra. que vols pintar víus ni pots. apendre. sos Uenguatges primitíus.. »Lo Passat que. ressuscitas. poch de temps sobreviurá si. per pintar-lo aprofitas. vestits. de segona má.». i.

(117) Iâ. mes. =. III. =-=. rahó axí m'amonesta. no. ayl sos consells. escolt,. l'amor patri (sois) contesta: fSusI a l'obra, estich resoltl. »Lo dupte axorca, no fé. y coratge son mester;. si. es poética l'idea. també. la. forma ho. >La poesía. titol. tallada. veritat;. mes noble. que glosador de. »No cant. sol ser.. del poblé. prench per llum de. no cobeig. crea,. ciutat.. la freda. mentida. en clássichs patrons;. cerch la bellesa y la vida. de. les nostres tradicions..

(118) = >Si. no conech. 112 les. ==>. grans obres. que de cor Testudiant sap,. no espigol ni. axí en llurs sobres,. podré escarnir-ne cap.. iDe. literaris. contagis. fuig lo soldat de son sóu;. qui ab les crosses va deis plagis. no. s'obre cap. camí nóu.. »Val mes perdre-s en. la vía. que ab giny propri s'ha trobat que anar céch derrera un guía ab palafré manllevat.... >Vull. l'alat. que-1 fré. poltro selvatge. may pogué. y com ploma. sofrir,. dins l'oratge. volant me-n du a son albir;. »Péls nous camins que ardit s'obre. quan. lo trebolí. no anyor en. lo. l'empeny. sossech que-s troba. los vells fressats pél seny.».

(119) 113. Mas. ¡ayl tost. vanitosa. 1. de. ma. gaubanga. cástich sent:. cobejada alabanza. la. se-m torna infernal torment.. Com. en díes oratjosos. pél cel venen batallar. hosts de núvols blanquinosos. que no-s poden. Y les. en. aturar,. les figures. que forman. boyres duytes péls vents. ab un. sol. buf. s'hi. trasforman. los orifanys en juments;. Axí ab igual desparexen les. y lo. fantasmas que he trovat. al anar-se-n. méu 8. escarnexen. dale agoserat..

(120) = Les. 114. -^. figures gegantines. allunyant-se en desgavell. me dexan munts. sois. hont tenía un. de ruines. alt castell.. ¿Per qué ardeix la fantasía. com. foch colgat que-s consúm. may. si. que. arribará. 1. día. d'est foch n'isca la. Uum?. ¿Per qué, bon Déu, m'atormentas. ab. est volateig d'anhel. si-m negas ales valentes. per devallar. Uum. Si es l'erguU. en si. l'escalf. que-m. vol fer creure. d'un foch sagrat;. sois es ell. les. del cel?. que-m. fá veure. ombres del temps. passat..

(121) =. 11$. =. Cubresca un mar de tenebra gó que entreveig resplandent. donant. me. díes de febra. y nits de desvetlament!. Fatigat de tants desvaris la. camp. vida del. anyor;. cent palaus imaginan ¿valen lo tut d'un pastor?. L'Ideal en vá. may. lo. dins. ma. al. punt que. rebel-la. a vestir-ne. que. crida,. pensa enterbolida. s 'esborra al. Se-m. me. podré aconseguir;. 1. l'ovir.. Vidioma. pensament,. devallar a la. s'esbrava, s pert, o. ploma. m. desment..

(122) = De mi. fugen. 1. les. r6. =-. imatges. acabades d'esguardar. com. esbarts d'aucells selvatges. del infant que-ls vol cacar.. Si. ne. ab. ma. fer un,. tomba. sageta espuntada. per. trista sort,. lluny, Tala trencada. dins la polseguera mort,. Y. al axecar-lo. d'en térra,. esplomissat, pié de sanch,. no regonesch sa desferra y-1. caâyre y Taucell planch!. Per vía no calcigada. he duyt en va torn. com. si. l'esperit,. una llampegada. n'hagués vista en fosca. Cercava nodrir. ma. nit.. pensa. d'ardent Uuminositat. y dins mi. sois trob. temensa. y defora fosquedat....

(123) =. =. 117. Prou, donchs, folla fantasía,. massa has desfrenat del-liri. lo. mon. cor. es y no poesía. que m'inspira exa. me. Tal voleteig. salt del poltro.... cercant en. la. flor.. fatiga;. a térra. m llang. pau amiga. lo restaurador descans.. ¿Me. ret al entrar. mar de. per eix. en. Iluyta. confusions...?. ¿abandón ab covart fuyta de mes. la flor. No.... 1. illusions...?. remey será arrancar-te. y a n'agó vaig, flor jolíul. sobre. 1. cor tench de guardar-te. com un. sagrat defensíu..

(124) Tu. serás la. meua. forga. per sortejar tot escull, per reblanir y per toreé a dir lo que vuU.. la llengua. Renovellat lo Uenguatge. quan obehesca. com. tal. té. 1. courer l'argila humil,. La del. al estil. per buydar l'imatge. fornal a. temps encesa. pensament obrirás. y d'arám. robra. fus. llesta dexarás.. Com. Tespurnant ona ruenta. del metall. corre. ab prestesa. 1. que engega. 1. forn. mol-lo y obedienta. se doblega. 1. séu contorn;. Axí creu ridioma nostre sumís l'imaginació, si-1. que Tusa. l'escalf. de. 1. sap,. y mostra. l'inspiració..

(125) =. 1. IQ. Tota idea alegra o sois axí surt. -=«. trista. de relléu. que axí segella. l'artista. l'obra inspirada per Déu..,. Oh. llavors,. 1. Mallorca mare,. cantaré tes tradicions. hont ton Passat. s'hi. ab resplendentes. Puix. si. declara. visions.. me. la sort. desterra. de ton país benvolgut, l'anyoranga de la térra vol dobla. 1. filial. tribut.. L'arbre d'amor ses tres branques. de. la. capsada estrenyent,. les gestes. que en. l'oblit. tanques. murmurará eternament.. Y. eternament per. per corona dura. exa. flor. 1. divisa,. cim. que simbolisa. l'amor santa ab que t'estím. I.

(126) Vergonyosa de. les fulles. sías. I. flor. garrida. 20. «. immortals. ma. balsam de. sías llevor. =. vida. de mos mals,. Massa temps. que. ja fá. Iluyta. meua ánima per tu,. la. quant mes. no. te fuig,. se quí a ta. Sí,. ab mes cuyta. vora-m du.. agoserat m'atropella. méu. per alcanâr-te. 1. ¡tu ests aquella. per aquella. que per mi. 1. Cel ha creatl. Cayga donchs per. fat;. tot. quant. fá. nosa. cullir-te, gentil flor,. que guayt pura y mitg desclosa mirallant-te dins. Pus no atur. mon. ma. corl. cobejanga.... ¿no-m vé aquest dale de Déu? la. má. ardenta ja. s'hi. atañía,. ¡brot del Cell... ¡has d'ésser méull..

(127) DEENA GLOSADA.

(128) i.

(129) DECEPCIO. DEENA GLOSADA. fará nostra casa destruu e l'abrasa.. Lo que pensam quens |1. alió. mateix. H la. AusiAS March. CORATjós. del alt brancatge. m'arrisch a pendre. 1. capoll.. quan totduna un. crit d'ultratge. sent que-m repta. com. Retrunyen dins mes. a un. foll.. orelles. ahuchs y escarns d'aspra veu: mir,.. se. .. les. imatges aquelles. me-n reyan ab menyspréu..

(130) = En. vá. ma. d'una part a. 124. =. vista esglayada l'altra gir;. m'era romasa entelada. com. si. Per. m'anás a morir.. tot. guaytava y res veya,. dins mi meteix escoltant. seny. los retrets que-1. me. feya;. que m'estava axí reptant:. « Ix, profá, d'est. verger, dexa,. fuig d'estes flors celestials;. per cullir-ne s'ha de néxé. ab giny y pensa immortals.. ». alts. Los prohoms qui n'han cuUides trobadors fantasiants. foren. com mostran. llurs vides. de nigaga de gegants.. ». La que. la regina es. ta. má. de. ardida arranca. les flors;. per alcangar-la te. manca. diví alé, sobirá esfor^..

(131) =. —. 125. Exa enlluhernadora empresa. >. ton ergull ha decebut; ni ella es per ta jovenesa,. ni es per ton temps descregut.. La. i. de. gloria. mes acimada. les glories terrenals. n'es la corona enlayrada.. que somías per. tos mals.. D'exa palma de victoria. i. te-n farías. un. flagell,. d'exa corona de gloria l'argolla. >. y scarn d'un. Esta empresa agoserada. a tu meteix. te fá por;. simbolisada. en vá. l'has. en. fuUes d'exa. les. >. costell.. flor.. Déxa-la abans no l'eípatUes. al lloch. somiat hont. floreix;. no es per tes débils espatUes la. fexuguesa d'est. feix..

(132) = ». No. =. 120. té tintes t'humil. ploma. per pintar l'humanitat, y-ls. mancan en t 'idioma. tons. per colorir cada edat.. >Dels. titans. no-n resta mena:. ¿qui es l'Atlant qui ara abrahón. per carregar-se a l'esquena tota l'esfera del món?.... t. Calitjosa boyra espessa. demunt de mi:. s'ajagué. no. sé. mon. palpant. pas hont s'endressa,. com. l'orb fas camí.. M'environa y m'abrigalla la foscor. per tot arréu;. tan de bó I. oh. celsl. si. es la mortalla. que ací. m. tremetéul.

(133) 127. ==. Badanl en vá podía. res. mas. les. =. palpebres. distingir,. dins d'aquelles lenebres. de condol oyg un. suspir.... Perdut lo camí de veure, y ab p6r d'anar endevant,. un roch. sus. me. €. Ay mesqul. ¡. creyent-se en y-s troba. vaig asseure. esclamant:. tot consirós,. del qui d«sperta. un paradís. en afráu deserta. sedejant y malaltísl. De. la flor. que conreava. ni l'imatge n'existeix fins. Thort bell que la tancava. ja per. sempre-m despareix.. Cerquí péls somnis de gloria d'exa escala de Jacob. una pedra per memoria, y ab. ma. trista llosa. m trob..

(134) = Si. 1. llum blau de Tesperanga. roméu de veure. lo. =. 128. pert,. mor de pena y d'anyoranâ dins l'arena del desert.. Mesquina. aliga exalada. la térra fosca. t. 1. fá dol. y tombas cadií vegada,. que t'empujas dret. 1. Que. es trist. al solí. quan. les forces. al arriscat peregrí. mirar-se. Is. avenchs que tancan. son pas a mitján camí.. Devant. la sort. desapoderat sentint. me. que m'afolla. ret!.... una font que brolla. vaig a morir -ne de. Mon no. setl.... cor ab recanga. t. dexa;. t'he volgut profanar;. prest qui ab millor far va néxé. amunt. te fará brollar.. mancan.

(135) =. 129. =•. Trqbadors de mes ventura treballáu en exa déu,. que abundants de cert que. sé. Benehida si. dolls. hi trobaréu. ma. jo veig ans. d'aygua pura I. impotencia. de morir. que ab mes enginy y ab mes ciencia exa font féu sobrexir.. I. Oh. anáu somnis agradosos,. !. voláu, formant bell esbart,. grans poetes enginyosos. ais. que US farán gloria del Artl. Informada ab pensa ardida exa font d'inspiració, Mallorca lo. Is. dará agrahida. merescut galardó.. ¿. Que. t'he fet. oh Poesía. per esser-me deslleal?. ab l'escarn l'amor. ta fé. meua. m. premia. filial?....

(136) Sitiat. y sens esperanza. dins un castell de dissort malalt d 'eterna anyoranga sois tu n'eras. mon. conhort. I. Sois tu, Bella Art, m'abastíes Tesperit de. bon conduyt;. mes comptades. alegríes. deguí a ton salconduyt.. les. En. tu pert l'únich refugi;. metzinada m'han. mina de. la. s'es. may. tot efugi. trencada ab l'ultim pont!. Ja. te. la font;. al. verger no-t faré nosa;. per. may nos. hi. veurém. I. mirava com esposa. y ara ni-ns escometrém. Ha de. esclatat negra tempesta. la florida. en. lo fort;. tota cullita está Uesta;. ben. prest l'arbre será mort..

(137) 131. ¿Quina. es ia dolor. per fer estatge en. que manca. mon. pit?.... sent la llosa que se tanca. soterrant-me. De. l'esperit.... sopte atura. una glopada de. mes quexes. sanch.... Grans mercés ¡oh Mortl que-m dexes lo pas. de. la. tomba. íranchll.

(138)

(139) ONZENA GLOSADA.

(140)

(141) ÁNGELUS DOMINI. ONZENA GLOSADA. Entenho tu. Dant. TROBANT-ME. (de. ||. mlls que jo no rahon.. A. Febrer),. en cxa agonía. ressonar per l'ayre sent los tres tochs d' Ave-María. d'un monestir avinent.. Cada dins. y. la. santa batallada. mon. cor va resplendir,. negra nuvolada. comengá. tost. a. aclarir.. Inf.,. c. II, v. 36..

(142) =. 1. =. 36. iBenehit seny ab que crida ses ovelles. l'alt. Pastor,. a. mon. y. ais ulls tornas la claror!. Al. pit tornas la. bell. vida. punt que víu. la torre. d'hont exía aquella veu freturós. posím a córré. cap a. la. casa de Déu.. Ab. la. cuyta errí. la vía. boyrosa del campanar.... quan sent que. la. má ra. prenía,. a temps d'anarme a estimbar,. Un. jay de santa presencia. que humil. dix:. «Amable. fill,. per mi vol la Providencia desUiurar-te d'est perill.. Tot quedant-se-m. romanch. al. la. má. mirar-lo mut;. semblava un antich profeta resplendint de fé y virtut.. estreta.

(143) — Com vestía. 137. =. vida hermitana,. si fes. de drap burell. l'esquefida roba oldana,. ab rosaris. al cinyell.. Mostrava gran penitencia sa descolorida fag; sos ulls. deyan sa. y-1 Ilibre. de sota. alta ciencia 1. bra^.. Baix sa negra beca exían. de cabells argentats,. flochs. y en sa cara. Is. colps hi Huían. deis mártirs alapidats.. Bella barba, espessa y llarga. feya blan quejar son. pit;. vuytanta anys de vida amarga los vencía. ab. l'esperit.. Tal figura no m'es nova, casi. m. ^será. sembla. familiar.... que sa imatge. s. troba. pintada en algún altar?.

(144) =. =. 138. — «íQui sóu vos prhom venerable que-m dau consol y sossech? parláu que en cada vocable celestial. rosada hi bech.». — fCar. fill,. esmena. ta vida,. preparant-te per la mort;. esguardant lo Cel, oblida ton mundanal desconhort.. »Si,. en vá, Jovencell, m' escoltes,. no puch curar ton neguit; ¿qué t'he de dir que cent voltes tu meteix. no. t'ho hajas dit?. >Per forga t'he de desplaure, no-n sé de legotejar: tornarías a recaure si-t. cercava aconhortar.. >Capficat vora. méu. seyas. quan t'axorbava. lo plor;. lo plant dolorós. que feyas. mostrava. altes. veus ton cor..

(145) =. =. 139. »Si en cada edat. de. la. vida. s'ha mester distint consell,. mal pot cloure la. má. ta ferida. gelada d'un. vell.. »Dels teus dols m'has dat noticia,. he guaytat dintre ton. pit.... tu te causas la tristicia. que t'enfosqueix. Tesperit.. »Lo qui axeca una tempesta que espassar pot sens empaig, si li. arriba a ésser funesta. de plányé en son naufraig?. ¿n'es. »Sía a la llengua nativa. o. al que-s vulla la passió. sempre una amor excesiva sol portar la decepció...>. — «Home antich, expert y mes. ciar. que jo en mi. llegíu;. trobe, donchs, en vostre llavi si. no. aussili, correctíu.. sabi,.

(146) = »Parláu,. 140. =. no m'he de defendre,. sumís escolt y. callat;. no temáu que-m puga ofendre l'aspror. de. la veritat.. »Los consells de vostra ciencia rebré ab gran veneració,. segur que dins. ma. conciencia. vos he de dar la rahó.. »L'amor a. m'ha. estat. la. nostra parla. una bena. ais uUs;. malavejant deslliurar-la. com ñau. que-s pert entre escuUs,. »N'he replegat per compondré. Is. ses estelles. despeifets,. y he pres, cech, per raigs les clarors. de fochs. d' estrelles. follets.. »Los somnis de Tanyoranga desxondint-ne l'ambició l'ardor de la cobejanga. confonch ab. l'inspiració..

(147) — »L'arbre no. Phome de. ni. per ^ó. m'ha. 1. fet. —«Ni ni ésser. =». 141. muda de. fruyta. natural;. seny en esta Iluyta. sempre de. 1. fiscal. fiscal...». som que. t'. acusa. puch ton defensor,. conexent que t'escusa. tot. Tardencia del patri-amor.. ». Donar. pensaments forma. ais. tasca n'es de. mal. acert,. y mes pél jove sens norma. que usa un llenguatge que-s. pert.. »Tnspirat en les rondalles d'infant, te si. estéis. les. ve. 1. dupte. trist. son o fochs de. llumenetes que has. »La que-ns. literaria fal leix. falles vist.. esperanga. PerguU commóu;. mas non. cal teñir recanga,. sota. no. 1. cel. hi. ha. res nou..

(148) =. =. 143. »Les rondallas que has tríades. com. a. mes. en totes. origináis. les. encontrades. trobarás casi íguals.. les. »Compatesch sé. 1. bell. ta jovenesa,. móvil que t'empeny. a cobejar la promesa. que. t. féu la patria y. »Mas virtut. no. la Patria. que-ns. demana. ferma y gran amor,. té la. presunció vana. d'instar a. cap trobador.. » Restaurar la. no. no ateny.. llengua nostra. es obra del cant tan sois:. sos bells Ilibres antichs mostra. primer. si. »May si. enaltir-la vols.. se pert. cap noble exemple:. incapás ets de construir.... porta humil pedrés a eix temple. per que. altri. i. puga. bastir..

(149) = >Me. dirás. 143. =. que Tenergía. se pert en l'adversitat;. que. dissort n'es malaltía. que enflaqueix. >Que. la voluntat;. fá créxer la fatiga. remar contra. la corrent,. sens ohir cap veu amiga l'hora del defalliment;. >CertI. Mas. lo qui-s. dexa abatre. per la dissort y l'enuig, lo qui s ret sense. de. combatre,. la gloria covart fuig.. >La corona de premi es. just,. no. la gloria. es pas. un dó;. qui no arriba a la victoria. no. té dret al galardó.. iLa per. fé. ardent no se acl apara. mal camí que. trepig,. Pesdevenidor prepara fins. que alcanza son desig..

(150) =. 144. =. »En mon temps de menys gaubanga no-ns descoretjava. ré;. teníam mes esperanza. perqué teníam mes. >Te acoquinan. fé.. los obstacles. de l'obra que has somiat, y-1 treball. que. fá miracles. per somiar tens oblidatl. » Afollas. per negligencia. que l'enginy concebeix,. lo. l'obra de l'intel-ligencia si. no. s'escríu. no. existeix.. »Lo qui concep y no no dexará cap trist. de. recort;. poeta es qui sois canta. tart. en. tart sa dissort.. fGuaytas dins les. infanta. les. pedrés vives. imatges que vols fer. y tens. les. mans. inactives. per l'escalaborn primer!.