TERCER SECTOR: L’ARENA POLÍTICA DE LES DONES
Un informe de:
Febrer 2021
Contingut
1. FITXA TÈCNICA ... 3
2. INTRODUCCIÓ ... 5
3. MARC TEÒRIC ... 8
4. METODOLOGIA ... 15
5. POLÍTICA I PARTICIPACIÓ NO TRADICIONAL ... 18
5.1. Càrrecs polítics ... 20
5.2. Participació política no tradicional ... 28
6. LA LLEI ESPANYOLA I CATALANA ... 33
6.1. Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes ... 35
6.2. Llei catalana 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes ... 38
7. CLIMA EMPRESARIAL I ASSOCIATIU ... 41
7.1. Càrrega total de treball i tipologia de jornada laboral ... 43
7.2. Plantilla i càrrecs de representació ... 46
7.3. Polítiques d’igualtat de gènere ... 49
8. BUIDATGE D’ENTREVISTES EN PROFUNDITAT ... 54
8.1. Orígens i trajectòria política i associativa ... 56
8.2. Percepcions laborals entorn la igualtat efectiva ... 63
8.3. Relació entre les institucions de representació i el TSS ... 68
9. ANNEXES ... 75
9.1. Guió Entrevista qualitativa ... 76
9.2. Taula 1. Enquesta de Clima empresarial IIIT.18 ... 78
10. BIBLIOGRAFIA ... 79
3
1. FITXA TÈCNICA
4 Àmbit territorial
Ciutat de Barcelona, Catalunya.
Univers
Organitzacions sense afany de lucre, empreses privades i ens públics.
Específicament, dones que ocupen càrrecs en el patronat i/o direcció en entitats sense afany de lucre que operen dintre el Tercer Sector Social actives entorn la participació política organitzada i dones amb càrrecs polítics en institucions públiques.
Participants
6 entitats - 6 persones.
Recollida d’informació
Anàlisi estadística de fonts primàries i secundàries. Anàlisi descriptiu d’informes oficials i texts legals i entrevistes en profunditat adaptades a format en línia (Videoconferència). Enregistrament en vídeo de la sessió.
Data i hora de realització
16/02/2021 a les 17:30.
Anàlisi
Anàlisi quantitatiu, a partir de dades primàries de l’Observatori del Tercer Sector i d’instituts d’estadística d’àmbit estatal i autonòmic. Anàlisi qualitatiu dual, a partir d’un anàlisi descriptiu objectiu de contingut escrit d’àmbit legal i un estudi de camp basat en l’anàlisi de la conversa, descriptiva i qualitatiu, recollida amb 6 entrevistes en profunditat, d’acords amb els punts claus d’interès identificant així, tendències i percepcions individuals.
Equip: Cintia Guerrero, Montse Fernández, Laia Otero i Alderic Mas. Observatori del Tercer Sector.
5
2. INTRODUCCIÓ
6 Les dones estan infrarepresentades en el món polític. No arriben a exercir càrrecs de poder ni ser la màxima figura visible: “les dones continuen estant marginades a gran mesura de l'esfera política a tot el món, sovint com a resultat de lleis, pràctiques, actituds i estereotips de gènere discriminatoris, nivells d'educació baixos, falta d'accés a serveis d'atenció sanitària, i pel fet que la pobresa les afecta de manera desproporcionada”. (Resolució sobre la participació de la dona a la política aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides 2011).
Aquest tret, present de manera estructural en la base social i política de les democràcies modernes, seria resultat d’un contracte social que exclou les dones de l’àmbit públic institucional, privant-les així del ple exercici de dret a la seva ciutadania (Pateman, 1997). El rol de les dones ha estat marcat per l’assumpció de responsabilitats en espais distints als homes, separats en funció del sexe. Essent lo domèstic i la cura dels infants, àmbits on la presència femenina tindria major calatge;
comparativament, els homes ocuparien l’espai públic, gestionant les qüestions polítiques posseint, en aquest exercici, majors privilegis.
Per canviar aquesta tendència i que el sexe femení tingui la mateixa presencia o similar que el masculí, les dones s’incorporen al Tercer Sector. Des d’aquí, treballen per modificar aquesta dinàmica al mateix temps que exerceixen càrrecs de màxima responsabilitat. Així, les fundacions, associacions i federacions estan formades majoritàriament per dones, malgrat que pel que fa al poder, la balança no sempre està equilibrada. “La representació de la dona en els principals llocs de responsabilitat de les ONG Acreditades no arriba a ser proporcional a la seva participació, ja que segons dades de la Plataforma d'ONG Acció Social, 7 de cada 10 persones que treballa en el Tercer Sector són dones” (Ana Benavides, directora de Fundació Lealtad).
7 El Tercer Sector es presenta aquí com un espai de participació política per un ampli col·lectiu de dones allunyat de les formes tradicionals de participació emmarcades essencialment en la participació electoral, a partir del vot i la militància a un partit polític o sindicat. S’erigeix com un espai on permet la proliferació d’iniciatives d’innovació social, sota el llençol d’una democràcia deliberativa que busca donar respostes socials als principals problemes de la societat. El seu paper és clau i distingit de la funció pública de l’Administració i el Mercat, posseint capacitats i força per optimitzar la qualitat de vida i benestar social de les persones (De Lorenzo, 1996).
Aquest estudi, en conseqüència a l’esmentat, ha realitzat un anàlisi prospectiu de la realitat de les dones entorn a diversos àmbits d’interès.
Per una banda, la seva particular situació a la llar, les condicions laborals, la seva presència i participació política. Per l’altra, s’han realitzat 6 entrevistes en profunditat a dones amb càrrecs al món polític i del Tercer Sector. Observant de primera mà, la perspectiva personal, experiències i les trajectòries individuals que han configurat la seva presència en el Tercer Sector i aprofundir en el seu perfil polític. Les hipòtesis de les quals parteix l’estudi són:
- Les dones reivindiquen l’equitat de gènere a l’agenda política des del Tercer Sector.
- Les dones estan infrarepresentades al sistema polític.
- El Tercer Sector està àmpliament representat per dones.
- Les dones exerceixen càrrecs directius al sector social altament polititzats.
8
3. MARC TEÒRIC
9 L’interès a estudiar, comprendre i explicar el Tercer Sector com a arena per a la participació política de les dones ve donat, en primer lloc per la configuració estructural del sector. El Tercer Sector està àmpliament representat per dones i és l’àmbit de la societat on ocupen més càrrecs directius. En segon lloc, malgrat haver aconseguir una igualtat de dret pels dos sexes, de facto les diferències són presents a diversos nivells.
Tals com en les relacions laborals, socials i en la participació política, en suma, en l’àmbit públic i privat. En tercer lloc, tal sector ofereix unes potencialitats a nivell operatiu i de generació d’idees que promou majors llindars de benestar social i una proliferació de propostes de polítiques socials més inclusives, equitatives i respectuoses.
En l’àmbit de les relacions laborals, les societats industrials s’han construït, des dels seus ciments, sobre el treball quotidià no reconegut de les dones adultes, sobre el treball reproductiu socialment adjudicat a aquestes. Malgrat s’hagi augmentat la seva participació en el mercat laboral, aquesta segueix essent menor que la dels homes, i la seva vulnerabilitat en el treball, major (Balbo, 1991). Es parteix d’un model econòmic que pressuposa una “flexibilitat de gènere” en tant que existeixen preferències desiguals en el temps de dedicació entre dones i homes associades a les responsabilitats domèstiques (Beechey i Perkins, 1987). Fet que explica, en part, la sobrerepresentació de dones ocupades a temps parcial. No obstant, si comptabilitzem no sols les hores relatives a la jornada laboral remunerada, sinó conjuntament amb la jornada no remunerada, la tendència s’inverteix. Tant en quantitat de feina com en una major intensitat de la mateixa, moltes vegades englobant activitats sincròniques i quotidianes (Torns et al. 2007).
La repercussió directa d’aquestes diferències afecta amb una major precarietat laboral de les dones, comparativament als seus homòlegs, amb projeccions laborals més accidentades, minant carreres professionals exitoses, contractes precaris i de curta durada, dificultat
10 d’accés a un lloc de treball, major atur i de més llarga durada, sobrerepresentació en l’àmbit domèstic, la feminització de la pobresa en tant que existeix una major dependència econòmica, majors riscs psico- socials, i un llarg etcètera més.
D’aquest plantejament se’n desprèn que l’estructura productiva del territori es reforça positivament del patriarcat, en tant que es perpetua la creença de que existeix una necessitat social i moral que la dona cal que s’ocupi del treball domèstic i la cura de la llar i infants, mentre que l’home se n’ha d’apartat i ocupar-se majoritàriament a produir en el mercat. En essència, la presència dels homes en l'acompliment de la feina domèstica suposa perdre el seu "estatus" masculí, mentre que l'absència de les dones en la cura suposa una pèrdua de la seva feminitat.
Implícitament, el sistema constitueix un model familiar en el que l’home és qui sustenta econòmicament la família i la dona s’ocupa del benestar quotidià necessari. Per contrapartida, les prestacions per benestar, polítiques familiars i beneficis socials en general incentiven el derrocament d’aquest model (Lewis, 1992). És més, a l’actualitat s’està tendint a un model familiar de doble sustentador econòmic, en el que la dona s’ha incorporat al mercat de treball, esdevenint una segona via d’ingressos dins la llar (Abril et al, 2012). Malgrat els nivells de correspondència compartida amb l’arribada del primer fill/a siguin essent baixos i les dones acaben per reduir la jornada laboral.
Son presents amplis ventalls de propostes desenvolupades a diversos nivells institucionals per pal·liar les desigualtats en l’àmbit laboral. Més enllà de polítiques passives de protecció social, les administracions públiques europees (La Comissió Europea per a l’Empresa i la Indústria), espanyoles (la Direcció General de Política de PIMES a Espanya), catalanes (Departament d’Ocupació de la Generalitat i els Ajuntament), entre d’altres, han propiciat accions per afavorir l’accés al mercat a la
11 dona. Ara bé, no s’erigiria un esforç equivalent pel que fa la major implicació masculina a les feines de la llar, dificultant la conciliació de les dones. Així mateix, no es consideraria el transfons de les desigualtats de gènere i no s’actuaria sobre temes crucials com la revisió de categories professionals, la jornades laborals, la segregació ocupacional, entre d’altres (Plantenga, Remery i Rubery, 2008). Per últim, el paper de les polítiques socials en foment a una major igualtat de gènere, estaria fortament supeditades a les polítiques econòmiques. Materialitzant accions que no necessàriament tindrien en compte la perspectiva de gènere en l’àmbit més operatiu i local.
Centrant-nos entorn la participació política i l’exercici de càrrecs públics, existeixen diversos factors socioculturals i històrics que influeixen en el fet que les dones no exerceixin el seu potencial polític. L’estratificació social segueix essent un element clau per entendre la distribució desigual de riqueses, poder i privilegis, en tant que hi intervenen les relacions desiguals de mercat i el seu accés, la relació de poder dins la llar, el rol de l’Estat, la violència intrínseca de la cultura, la sexualització (Walby, 1990) i la influència del patriarcat present en la construcció de desigualtats de gènere i els rols dins la societat (Maruani, 2007).
L’herència rebuda, generació darrere generació, ha condicionat les vides de les persones fins al punt que aspectes quotidians siguin adjudicats pels rols de gènere. Com que la dona hagi de renunciar a la seva trajectòria professional per fer-se cura de les persones dependents, per pressions socials o que mirar la televisió amb l’atenció d’un infant es percebi com temps d’oci, essent percebuts com a propis; en contrapartida, sortir a fer una copa després de la feina, la reparació d’aparells i desperfectes o usar transport privat, en ves de públic, sigui atribuïble al sexe masculí (Aliaga, 2006).
12 Les dones han estat privades durant dècades del seu ple dret a la ciutadania, com un subjecte expressament polític que participa en el procés polític i en els seus resultats de manera democràtica. En l’actualitat, segueixen essent infrarepresentada dins les institucions de representació públiques, dificultant la feminització entorn els debats públics i l’agenda institucional.
Existeix una àmplia presència de dinàmiques d’exclusió en l’accés a càrrecs públics, com la pressió per socialitzar en comportaments masculins establerts (Lovenduski, 2001), la major dificultat per conciliar la jornada política amb la laboral i domèstica (Norris i Franklin, 1997), clientelisme i favoritismes, entre altres. Tal exclusió de les dones dels llocs de decisió no sols implica la pèrdua de talent, sinó també d’experiències en les que fonamentar les polítiques públiques (McStravog, 2006). Tanmateix, destacar la pèrdua de referents i models per a altres dones que contribuirien a la eliminació de la percepció de que la política és cosa d’homes (Campbell i Wolbrecht, 2006).
Fins i tot la participació política, més enllà d’ocupar un càrrec de representació pública, es veu afectada pel gènere. Si observem les formes tradicionals de participació política, a partir del vot o la militància a partits polítics i/o sindicats, segons dades del CIS de l’estudi 3269 de 2019, malgrat no haver-hi variacions significatives entorn la participació electoral, les dones presenten majors impediments en el moment d’anar a votar, especialment per raons de salut (44,4% de les dones, sobre el 27,4% dels homes) i per impediments familiars (10,3%, sobre el 5,6%
respectivament). Pel que fa la militància, la presència d’homes segueix essent majoritària per ambdós casos.
Ara bé, existeix una tercera via de participació política englobada dintre el ventall d’associacions i moviments socials que configuren en sí el
13 Tercer Sector. Configurada per institucions, fundacions, ONGs, associacions de veïns, religioses, ecologistes i associacions feministes on la presència femenina és majoritària. Com evidenciava Foucault (1980), el poder no es genera sols ens els espais públics, sinó que es presenta en totes les relacions socials, des de les grans companyies i institucions governamentals fins i tot dins la llar a nivell individual. En aquest estudi ens centrem en aquelles entitats dins d’un marc associatiu que operen al marge de les institucions representatives públiques en el Tercer Sector. En particular a aquelles que compleixin amb certes característiques. Seguint amb l’esquema de Salamon i Anheier (1994) i el Projecte Comparatiu del Sector no Lucratiu de la Universitat Johns Hopkins, es concebran sols aquelles que compleixin amb aquestes quatre categories:
1) Legal: Que tingui una forma legal-cooperativa basada en les lleis específiques de cada país.
2) Econòmic-financer: Obté els seus ingressos majoritàriament de les contribucions dels seus membres.
3) Funcional: Composta per una o varies organitzacions privades que serveixen a propòsits públics.
4) Estructural-operacional: Que tingui un cert grau d’institucio- nalització, que no pertanyi al govern, sense ànim de lucre, auto- governades i voluntàries en tant que les seves activitats inclouen participació voluntària.
Per tant, queden excloses de l’estudi aquelles formes de participació social i política relatives a moviments socials puntuals, particulars i mancats d’una estructura organitzativa i legal.
Es mostra pertinent comprendre el paper primordial del Tercer Sector en configurar una arena per la participació política entre les dones, en tant que el seu compromís en la participació política vinculada essencialment a les institucions és menor, en comparació al major compromís
14 demostrat en organitzacions polítiques informals i moviments socials (Coffé i Bolzendalhl, 2010; Burns, 2007 i Gallego, 2007). La participació femenina en les associacions amb incidència política i social és major, així com el seu major nivell de pertinença; en comparació als homes que s’ocupen més en la participació a institucions de caràcter lúdic, cultural o esportiu.
La influència de la ideologia de gènere ha propiciat que sovint no es considerin les activitats fora de l’àmbit formal i institucional com a participació política, “invisibilitzant” les accions el caràcter polític de les dones i la seva implicació en la gestió pública (Hernández, 2008, Hooghe i Stolle, 2004). És més, està demostrat que el capital social generat de les accions participatives de les dones tenen un caràcter filantròpic, altruista i comunitari, aportant valor més enllà de la pròpia organització.
En canvi, quan els homes s’involucren en l’àmbit participatiu creen capital social per a si a través de xarxes de suport, econòmiques, de prestigi, entre d’altres (Arneil, 2006).
Per últim, vist el impediments i dificultats que engloben la participació femenina entorn la presa de decisions és fa menester abordar quins son els factors més significatius que configuren, malgrat tot, la seva presència i disposició per a assolir rols de decisió i de participació política activa. Per comprendre l’estructura de valors, condicions i accions que hi intervenen ha estat pertinent emprar la teoria econòmica institucional de North (1990), que ens permet comprendre de manera multidimensional els factors explícits entorn fenòmens concrets. De manera resumida, es parteix de la concepció d’un seguit d’institucions d’orígens varis (polítics, econòmics, socials o educacionals), que influencien el comportament humà.
15
4. METODOLOGIA
16 El plantejament metodològic de la proposta inclou la combinació de tècniques quantitatives i qualitatives. L'Observatori compta amb dades quantitatives i qualitatives entorn l’evolució de l’ocupació en el Tercer Sector Social Català i s’ha partit de fonts secundàries externes per analitzar les condicions laborals i la participació política de les dones.
Entre elles destacar les fonts originades per l’IDESCAT, el Parlament de Catalunya, ICPS, IBESTAT, CIS, INE, el Congreso de los Diputados, Instituto de la Mujer i el Parlament Europeu. Aquest exercici ha permès perfilar el paper de la dona com a subjecte polític, tot entenent el context on es desenvolupa a Catalunya.
La fase d’estudi qualitativa tindrà un espai central en la proposta a través de l’aprofundiment de la feminització de la política, que posa al centre valors com la cura, el respecte, l’empatia i el benestar de les persones i de les experiències de dones amb càrrecs de responsabilitat en política formal i al Tercer Sector i de les dificultats trobades en el camí polític.
D'aquesta manera, el projecte ha constat de les següents fases:
Pel que fa l’anàlisi quantitatiu, a partir de la recopilació de les dades primàries entorn el teixit d’entitats del Tercer Sector amb les que compta l'Observatori i de les referents a fonts secundàries extretes de diversos instituts de recerca i d’estadística, així com d’institucions públiques, s’ha realitzat una selecció de les més rellevants per tal d’obtenir una visió general de les característiques sociolaborals del sector. Emprant principalment la tècnica de l’anàlisi de dades estadístiques descriptives.
Dedicant especial atenció a aspectes com l’evolució de l’ocupació, les condicions laborals i l’equitat dins les organitzacions, tot observant els rols de les dones dins de les mateixes. Per altra banda, integrar l’esfera política tot analitzant la configuració de càrrecs polítics, tipologies de participació política i percepcions de la ciutadania.
17 Les dades numèriques i de quantificació sovint aporten informació valuosa sobre la realitat, però també ens conviden a la reflexió i ens apunten a preguntes que només a través de mètodes qualitatius és possible donar resposta. Per això, en una segona fase s’ha realitzat una recerca qualitativa entorn l’anàlisi documental i un estudi de camp. Per la primera part, s’ha utilitzat una tècnica d’anàlisi descriptiva d’informes oficials i texts legals per desprendre una interpretació sociològica del marc jurídic de referència entorn la igualtat de gènere efectiva. Per últim, s’ha realitzat 6 entrevistes en profunditat adaptades a format en línia (Videoconferència) a dones amb càrrecs de responsabilitat a dins les institucions representatives públiques i al marge de les mateixes, en organitzacions dins al Tercer Sector. I el seu enregistrament en vídeo de cada sessió per tal de poder-ne extreure trajectòries laborals i percepcions individuals, així com constituir una certa traçabilitat a partir de les tendències observades en els testimonis. En aquestes entrevistes es procurarà mantenir una visió interseccional per tal de donar veu a dones de diversos orígens, identitats, mobilitats, etc. Un cop realitzades les entrevistes s’ha procedit al seu buidatge i anàlisi.
18
5. POLÍTICA I PARTICIPACIÓ NO TRADICIONAL
19
Idees clau
La proporció de dones en càrrecs de responsabilitat en política han augmentat substancialment en tots els nivells administratius. Arribant a la presència equilibrada, salvant el cas de les alcaldies on sols hi representen el 23,13%. En cap cas s’ha arribat a la paritat.
La presència de dones al Parlament Europeu i al Parlament de Catalunya tindrien un creixement similar. En el primer, representarien el 40,40% l’any 2019, i en el segon, un 44% l’any 2020.
En la penúltima legislatura del Congrés dels Diputats van constituir la cambra de representació més paritària amb un 47,43% d’escons ocupats per dones. El Senat, oscil·laria des de 2015 entre el 41,35% i el 39,42% de presència femenina.
A nivell local, les regidories estan ocupades per dones en un 43,26%. Amb un creixement respecte la legislatura de 2015-19 d’un 11,73%.
Entorn la participació política, malgrat assolir una participació paritària per sexe, les principals dificultats per exercir el vot per les dones segueixen estan fortament vinculades a les responsabilitats de la cura de la llar i família, així com la salut.
Segons dades de 2019, les dones militen menys en un partit polític i/o en un sindicat en contrast als homes. L’associacionisme segueix essent una activitat masculinitzada, tot i que no és així pel que fa a pertànyer a associacions amb incidència política i social on elles hi són presents un 4,21% més. Per ordre ascendent, participen més que ells en associacions religioses (0,64%), associacions feministes (0,64%), associacions ecologistes (1,64%) i en ONGs (4,06%).
L’ocupació de l’espai públic per a la participació en diverses formes d’acció social i política esdevé una activitat més recurrent que el propi associacionisme, un 72,96% sobre el 23,98%.
20 La participació femenina solament és major en el cas d’haver participat en l’elaboració o signatura d’un manifest públic (1,32%) en àmplies franges d’edats. Tanmateix, entre els 18-24 anys, també participen més que els homes en vagues (0,83%).
5.1. Càrrecs polítics
A la política, igual que als altres sectors laborals de la societat, els càrrecs de direcció estan representats i executats per homes. Encara que la dona estigui present a altres àrees del treball, durant el dia a dia, la figura visible a l’esfera pública i de poder correspon al sexe masculí.
Així, a l’escala política les dones estan lluny de ser visibles a la mateixa proporció, o de manera similar, que els homes. D’aquesta manera ho especifica l’article ONU I DONES “Visibilitzar les dades, la representació de les dones a la societat”: “La representació política de les dones al món s’ha duplicat als últims 25 anys. Encara així, això només representa una dona de cada quatre persones als parlaments, deixant més de tres quarts dels escons ocupats per homes”.
Globalment, el fet que al màxim càrrec de l’Estat sigui un home es repeteix per tota Europa i, especialment a la Unió Europea. El CIDOB (Barcelona Centre For Internacional Affairs) ha realitzat un repàs als 27 governs que formen la Unió Europea i els altres països europeus i d’aquesta anàlisi s’extreu que únicament 4 dels 27 territoris que conformen l’UE estan presidits per dones, el que representa un 14,81%.
Aquesta dada millora amb la resta dels països d’Europa, on hi ha 4 primeres ministres d’onze països, així el percentatge s’eleva al 36%. Per tant, a tota Europa 8 de les 31 presidències estatals estan ocupades per dones (21%).
21 Segons dades de la Unió Interparlamentària (IPU) i ONU dones, en el món sols 10 dels 153 caps d’Estat electes en el món son dones, el que suposa el 6,6% de gener de 2019, davant el 7,2% de gener de 2018.
Gràfic 1. Proporció de dones i homes en el Parlament Europeu (1979-2019)
Font: Parlament Europeu i Direcció d'Estudis Parlamentaris del Parlament de Catalunya
Aquesta és una realitat present en totes les democràcies modernes.
Homes i dones estan representats de manera desigual políticament en l’àmbit supranacional, així com en l’estatal i a nivells administratius més propers, l’autonòmic i municipal. Segons dades de l’Institut Català de les Dones, alcaldesses i regidores electes a Catalunya, diputades al Parlament de Catalunya, al Congrés, al Parlament Europeu i senadores tenen una presència inferior al 50% en comparació la figura masculina que segueix essent la principal en aquestes institucions. Ara bé, cert és que s’han fet grans passos per assolir una presència equilibrada entre ambdós sexes. Com s’observa a continuació, si prenem com a enfocament la presència en càrrecs polítics en les institucions
15,20% 15,70% 19,90% 27,40% 27,50% 29,90% 35,50% 36,40% 40,40%
84,80% 84,30% 80,10% 72,60% 72,50% 70,10% 64,50% 63,60% 59,60%
Dones Homes
22 representatives públiques s’apunta a que l’equitat, tot i que lluny de ser paritària, cada vegada és més present; essent més notòria la presència de dones en aquestes posicions.
Considerant l’evolució de la composició del Parlament Europeu en clau de gènere, des de la celebració de les primeres eleccions fins les més recents (Gràfic 1), es percep un augment sostingut de la presència de dones en aquesta institució, arribant l’any 2019 a una diferència de 19,2 punt percentuals respecte els seus homòlegs. Des de les recomanacions del Consell d’Europa realitzat l’any 2003, recomanant una participació femenina mínima del 40% en les institucions de representació, no seria fins l’última legislatura que per primera vegada s’arribaria a tal objectiu.
En valors absoluts, dels 751 escons, 303 passarien a ser ocupats per dones.
Gràfic 2. Proporció de dones en el Congrés dels Diputats i el Senat (1979-2019)
Font: Congrés dels Diputats i Instituto de la Mujer
5,14% 4,86% 6,57%
13,14%
16,29%
22,00%
28,29%
36,00% 35,71% 35,71%
39,71% 39,43%
47,43%
44,00%
2,88% 3,37% 5,29%
12,98% 13,46% 14,42%
25,96% 25,96%
32,21%
35,58%
41,35%
39,90% 40,38% 39,42%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Proporció de diputades Proporció de senadores Paritat
23 A Espanya, l’escenari es mostra lleugerament millor. Si ens fixem amb la proporció de càrrecs ocupats per dones en les dues principals cambres de representació (Gràfic 2), podem matisar que tot i que la baixa presència de dones en les institucions espanyoles en les sis primeres legislatures (5,14% en el Congrés dels Diputats i el 2,88% en el Senat durant la primera), a partir de l’entrada dels 2000 s’arribaria a un percentatge d’equitat similar al Parlament Europeu pel que fa el Congrés dels Diputats. Posteriorment, a partir de la onzena legislatura, les cotes de representació serien ja superiors, situant-se a màxims històrics en la penúltima legislatura arribant al 47,43%. En el Senat, de manera menys notòria, tindria un creixement més abrupte entorn la presència de senadores i a partir de 2015 quedaria estancada. Oscil·laria entre el 41,35% i el 39,42%. Ambdues institucions han presentat un creixement discontinu, tot i que positiu, presentant certs daltabaixos al llarg de les diferents legislatures; diferenciat del creixement sostingut del seu homòleg europeu.
Gràfic 3. Proporció de dones i homes al Parlament de Catalunya (1980-2018)
Font: Parlament de Catalunya, Direcció d'Estudis Parlamentaris 5,19%
8,15%
10,37%
12,59%
14,81%
23,70%
31,85%
35,56%
41,48%
40,00%
38,52%
42,96%
94,81%
91,85%
89,63%
87,41%
85,19%
76,30%
68,15%
64,44%
58,52%
60,00%
61,48%
57,04%
I. 1980-1984 II. 1984-1988 III. 1988-1992 IV. 1992-1995 V. 1995-1999 VI. 1999-2003 VII. 2003-2006 VIII. 2006-2010 IX. 2010-2012 X. 2012-2015 XI. 2015-2017 XII. 2018 -
Dones Homes
24 Pel que fa la presència de diputades al Parlament de Catalunya (Gràfic 3), s’observen uns inicis similars al Congrés dels Diputats. Durant la dècada dels anys vuitanta, la representació femenina al Parlament va oscil·laria entre el 5% i el 10%. Així mateix, a partir de la sisena legislatura s’originava un increment de 8,89 punts percentuals on, a partir d’aquí, les dones tindrien una presència cada vegada més notòria arribant a superar l’any 2010 el 40% de representació en aquesta institució, salvant la minoria de diputades durant la desena i onzena legislatura (40% i 38,52% respectivament). Així mateix, la presència femenina ha augmentant de manera similar al cas europeu.
Comparativament, si observem els últims registres amb l’observat en el Congrés dels Diputats, les dones hi són presents un 1,04% més en aquest. Per tant, es mostra com la més paritària.
Seguint a Catalunya, pel que fa a l’àmbit local (Gràfic 4), la proporció de dones ocupant càrrecs en alcaldies i regidories ha anat augmentant de manera sostinguda des de les primeres eleccions democràtiques celebrades després del final de la dictadura. Passant d’una presència ínfima en alcaldies (2,18%) i regidories (5,08%) la legislatura de 1979- 1983 a multiplicar la seva presència en vuit i deu vegades respectivament. Hi ha hagut un creixement mitjà d’un 1,9% de dones al càrrec d’alcaldies i 3,47% pel que fa a regidories arribant, en aquest últim cas en la legislatura de 2019, a una presència equilibrada de regidores i regidors de 43,26% sobre el 56,74%. Malgrat els esforços observats en l’últim tram, les dones segueixen essent àmpliament infrarepresentades en les alcaldies, arribant a la última legislatura a un 23,13%. Per tant, es confirma que de cada cinc alcaldies, una és ocupada per una dona.
Aquests càrrecs són aglutinats per un menor nombre de dones, a diferència de les altres institucions observades on la proporció de dones i homes presenta una bretxa menor.
25 Si considerem el Senat, com a institució amb presència de dones més desigual de les fins ara observades, presenta un biaix de representació per sexe del 21,16% el novembre de 2019, en contrapartida, la diferència de presència entre alcaldes i alcaldesses en els municipis catalans arriba al 53,74%. Mostrant un ampli desajust i una evolució minsa des de 1979.
Gràfic 4. Evolució del nombre d’alcaldies i regidories ocupades per dones (1979- 2019)
Font: Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS)
Tant a l’àmbit autonòmic (Catalunya) com estatal (Espanya) i europeu la presència de dones s’ha vist multiplicada al llarg dels anys, assolint cotes cada vegada més pròximes als homes. En el cas del Parlament de Catalunya, durant la dotzena legislatura, que començaria amb 58 diputades, després de canvis a les files dels grups i subgrups parlamentaris, s’arribaria a la xifra de 59 diputades, representant el 44%
de presència en l’arc parlamentari. Si ens fixem en els grups parlamentaris, salvant els casos de Ciutadans i el PPC, la resta de grups
2,18% 1,85% 2,81% 3,35% 4,66%
6,90%
10,22%
12,88% 14,07% 16,08%
23,13%
5,08% 6,73%
9,09%
12,07%
15,37%
19,81%
24,93%
31,64%
34,65%
31,53%
43,26%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Proporció d'alcaldesses Proporció de regidores Paritat
26 tenen ocupats més del 40% dels seus escons per dones. Essent en el cas de CatECP on és una dona qui presideix el grup, i en cinc altres casos, hi ha la presència femenina en càrrecs de portaveus i tres en el cas de portaveus adjuntes És així doncs que la visibilització de les dones en càrrecs de responsabilitat política ha guanyat pes, essent notòria una major representació de les dones que tenen interès per la política i volen dedicar-s’hi professionalment.
Davant la situació observada pel que fa les alcaldies, on sols el 23,13%
dels casos els municipis estan dirigits per dones (legislatura 2019-2023), la Llei orgànica 3/2007 i la Llei catalana 17/2015 sobre igualtat efectiva entre homes i dones, busca pal·liar la poca presència femenina en aquests àmbits, així com altres mesures entorn les relacions dins el mercat laboral i el Tercer Sector.
Les dades analitzades fins el moment, han de ser contextualitzades a l’àmbit sociocultural i històric. Ja què durant molt de temps s’ha heretat un patró patriarcal que contribueix a invisibilitat a les dones, també al món polític, i mantenir el poder en els homes. “El problema de la dona sempre ha estat un problema d'homes” (Simone de Beauvoir) ja que el sexe femení està igual de capacitat intel·lectualment per realitzar els mateixos treballs que els homes. Per tant, i com deia Simone de Beauvoir, “només després que les dones comencen a sentir-se en aquesta terra com a la seva casa, es veu aparèixer una Rosa Luxemburg, una Madame Curie. Elles demostren enlluernadorament que no és la inferioritat de les dones el que ha determinat la seva insignificança”1.
En l’àmbit polític, encara avui en dia pot arribar a donar-se aquest comportament masculí que intenta fer inferior a la dona per tal de perpetuar el poder o un rol de prestigi superior als demés: “Al principi,
1 De Beayvoir, S. (1949): “Le Deuxième Sexe Tome 1 Les Faits et les Mythes”. Éditions Gallimard.
Paris. p. 190.
27 quan entres en política penses que hi ha certes coses que són normals.
I després t’adones que no ho són tant. M’ha costat adonar-me que aquesta persona ha exercit sobre mi un assetjament psicològic per una qüestió bàsicament de poder: de com els homes controlen i volen mantenir aquest poder que tenen per sobre d’algunes dones que entrem en el camí de la política.” (El temps Entrevista Mireia Boya: "No sabem què hauria passat si hi hagués hagut més dones a l'Estat Major" 16 de Febrer, 2020)2.
Per tal d’acabar amb aquesta manera de pensar i d’actuar moltes veus s’han aixecat per reclamar la plena igualtat real. Reivindiquen una societat lliure de masclismes i d’actituds paternalistes on la valia d’una dona no sigui posada en dubte pel simple fet de ser-ho o hagin d’esforçar-se més que un home per aconseguir arribar a un idèntic esglaó. Pretenen trencar amb les cadenes d’una societat amb sostre de vidre. D’aquesta manera diferents polítiques han reivindicat el dret a viure en igualtat en tot moment en una societat on un sexe es creu superior a l’altre: “Hi ha una societat patriarcal masclista que fa que hi hagi una violència sistemàtica contra les dones” (Ada Colau) “Cal construir una societat lliure de desigualtat on les dones no tinguem d'esforçar-nos el doble!” (Mónica Oltra) “El feminisme ha de ser el protagonista perquè "és la gran causa pendent que ha trigat tant a arribar, però que, per fi, ara és una causa patrimoni de tots” (Meritxell Batet) (Declaracions de diferents polítiques al programa El objectivo de la Sexta del 10 de març, 2019)3.
2 Article recuperat de: https://www.eltemps.cat/article/9370/entrevista-mireia-boya (Consultat el 02/02/21)
3 Article recuperat de: https://www.lasexta.com/programas/el-objetivo/noticias/el-tajante- mensaje-feminista-de-ada-colau-a-las-politicas-somos-mujeres-privilegiadas-que-debemos-dar- voz-a-las-que-no-lo-son-video_201903105c8589170cf2f61c93809bb5.html
(Consultat el 02/02/21)
28
5.2. Participació política no tradicional
Les formes tradicionals de participació política, enteses com aquelles pràctiques relatives a participar a les eleccions a partir del vot i la militància a partits polítics i sindicats es presenten com els principals mitjans en que la ciutadania expressa la seva opinió en un sistema de democràcia representativa. Tradicionalment, l’home ha estat àmpliament representat en aquestes esferes de participació. Enguany, la participació electoral s’ha equilibrat de manera que no es presenten diferències significatives en quantitats de vot, tot i que sí pel que fa encara a tendències que dificulten o minen aquest dret fonamental. Així mateix, la militància segueix essent ocupada essencialment per homes; segons dades del CIS.
Ara bé, més enllà de la realitat, el discurs que avala aquestes modalitats com úniques i hegemòniques dintre el sistema, com a legítimes, deixa al marge un ampli ventall d’accions catalogades com a noves formes de participació sociopolítica o no tradicionals, malgrat esser ben arrelades a la nostra societat. La mancança en donar respostes efectives de la política davant els nous reptes i necessitats presents en la societat, han promogut l’emergència de moviments d’índoles diverses, reivindicacions i en sí, noves formes de fer política, essent la societat civil un referent fonamental emergent. Un seguit d’accions participatives que qüestionen els propis estaments i exerceixen processos de canvi i renovació positiva de la política, que es veu obligada a incorporar espais de diàleg i a reconèixer aquestes vies d’interpel·lació amb la societat.
Alguns exemples són la participació de baix a dalt, fortament lligada al municipalisme, els moviments socials esporàdics, el voluntariat social i la defensa de temes d’interès comú com la ecologia, la igualtat de gènere, solidaritat internacional, la millora de la qualitat de vida que
29 defensen gran part de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials.
Centrant-nos en la participació en aquestes institucions socials amb incidència tant política com social, és pertinent identificar d’entre totes elles, cinc tipologies d’institucions que estan fortament vinculades a la participació i incidència política. A destacar, les associacions de veïns, religioses, ecologistes, les Organitzacions No Governamentals i les feministes. Es descarten d’aquesta agrupació inicial les associacions juvenils (degut a biaixos derivats del creuament de variables entre sexe i edat que en dificulten el seu anàlisi en comparativa a les altres associacions), malgrat el seva oberta incidència política estamental; així com les organitzacions empresarials, col·legis professionals, associacions culturals, esportives, de pares i mares i de consumidors per la seva naturalesa; sigui per ser associacions enfocades a l’oci o que busquen un benefici privat o allunyat de l’activitat política.
Taula 1. Pertinença a diferents tipus d’associacions, segons sexe i edat a Catalunya(2019)
TOTAL H M H M H M H M H M H M H M
Associació de
veïns 6,82 8,20 5,43 - - 0,78 - 1,17 2,17 4,30 0,36 1,56 0,72 0,39 2,17
Associació
religiosa 1,49 1,17 1,81 - - 0,39 0,36 - 0,36 0,39 0,36 - 0,36 0,39 0,36
Associació
ecologista 3,16 2,34 3,99 - - 1,17 - - 1,09 0,39 1,09 0,39 1,09 0,39 0,72
ONG 11,01 8,98 13,04 0,39 - 0,39 1,09 1,95 3,62 2,73 3,26 1,17 2,90 2,34 2,17
Associació
feminista 1,49 1,17 1,81 0,39 - 0,39 0,72 0,39 0,36 - 0,72 - - - -
25-34 35-44 45-54 55-64 65+
TOTAL 18-24
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CIS (Estudi 3269).
Si prenem com a referència les dades disponibles de l’Estudi 3269 del CIS de 2019, sols per la mostra de Catalunya, podem observar que participar en una associació amb incidència política i social és una activitat més practicada per les dones que pels homes (Taula 1). Sols un 23,98% del total de la mostra en pertany a alguna d’aquestes. D’aquest
30 total, el 21,88% son homes i 26,09% són dones. Malgrat son els homes que practiquen l’associacionisme en termes absoluts.
Les diferències entre ambdós sexes són més petites en el cas de les associacions religioses (0,64%) i les associacions feministes (0,64%). En un terme mig se situen les ecologistes (1,64%). Les que presenten variacions més àmplies són les associacions de veïns, que son més representatives entre els homes en termes generals (2,77%) i les ONG amb una àmplia presència femenina en comparació a la masculina (4,06%).
Si ens centrem en els trams d’edat, les diferències són més pronunciades a partir del 35 anys, on les dones tenen una major presència en les associacions 4,09 punts percentuals més que els homes, en el següent tram d’edats els homes tenen una presència relativa major en termes absoluts (2,02%) i la tendència torna a revertir a favor de la dona ens les dues últimes franges (1,95% i 1,92%
respectivament).
Entorn les associacions de veïns, la presència d’homes esdevé major entre els 45-54 anys. A partir d’aquí sembla que la balança s’equilibra a favor de les dones fins que entre les persones majors de 65 anys són elles que ocupen un major espai en aquestes associacions. De manera similar succeeix en el tram de 35-44 anys.
Pel que fa a les associacions religioses, no presenten variacions entre les diverses franges d’edat.
Les associacions feministes, per la seva banda, no semblen estar configurades per persones majors de 55 anys essent un tipus d’institució que podries catalogar com a “jove”, almenys per les franges d’edats que ocupen aquests espais.
En relació a les associacions ecologistes tendeix a estar ocupades per dones a partir dels 35-44 anys.
31 Per últim, les ONGs presenten un perfil de persones que de ben joves comencen a involucrar-se en les seves activitats fins els 54 anys on s’observa una tendència a la baixa per ambdós sexes.
A més de la participació en associacions, l’estudi recull a l’enquesta la realització d’activitats vinculades amb moviments i iniciatives socials.
Ben bé aquestes poden ser tant d’origen col·lectiu o associatiu, com fruit d’un exercici individual que busca influir sobre la presa de decisions polítiques.
Partint dels criteris anteriorment descrits entorn la participació social i política, s’han escollit les formes més representatives de tota la mostra.
En suma, el 72,96% de la mostra afirma haver participat en alguna de les quatre activitats descrites a continuació durant el transcurs del 2019 (Taula 2): L’assistència a manifestacions o actes de protesta (32,39%), la participació en una vaga (19,84%), la elaboració o signatura d’algun manifest públic (17,46%) i contribuir amb diners a alguna campanya política (3,26%).
Taula 2. Freqüència de participació en diferents formes d’acció social i política, segons sexe i edat a Catalunya (2019)
TOTAL H M H M H M H M H M H M H M
Assistir a manifestació o
acte de protesta 32,39 39,06 25,72 5,08 3,26 4,30 2,54 8,20 5,43 9,38 7,25 6,25 3,62 5,86 3,62 Participar en una
vaga 19,84 22,66 17,03 3,13 3,99 5,08 1,09 4,69 3,99 5,08 3,62 2,73 2,54 1,95 1,81 Elaborar o signar
algun manifest
públic 17,46 16,80 18,12 1,95 2,54 1,56 1,09 2,73 3,99 5,86 4,35 2,34 3,26 2,34 2,90 Contribuir amb
diners a alguna campanya
política 3,26 5,08 1,45 0,39 - 0,39 0,36 1,17 - 1,56 0,36 0,78 - 0,78 0,72
55-64 65+
TOTAL 18-24 25-34 35-44 45-54
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CIS (Estudi 3269).
La participació femenina solament es mostra major en el cas d’haver participat en l’elaboració o signatura d’un manifest públic, en un 1,32%
més que els homes. Les franges d’edat en que es concentren més dones
32 en aquest tipus de participació és entre els 35-44 anys (3,99%), els 55- 64 anys (3,26%), per sobre dels 65 anys (2,90%) i entre els més joves de 18-24 anys (2,54%).
De manera puntual, sols s’observa que entre la franja d’edats més joves, les dones han participat més en una vaga que els homes (3,99% sobre el 3,13% respectivament).
33
6. LA LLEI ESPANYOLA I CATALANA
34
Idees clau
La Llei Orgànica 3/2007 i la Llei catalana 17/2015 per a la igualtat efectiva de dones i homes tenen com a objectiu fer efectiu el dret a la igualtat de tracta i d’oportunitats a partir de l’eliminació de la discriminació de les dones específicament en l’esfera pública. Amb mesures que atenen especialment circumstàncies i condicions entorn l’arena política, laboral i econòmica.
S’especifica el principi general de la “Presència equilibrada” on s’estableix una proporció mínima en òrgans públics i càrrecs de responsabilitat política entre el 40% i 60% de dones i homes, així com en la composició de les llistes electorals.
No obstant, els articles 187.2 i el 201.3 que limiten la seva aplicabilitat en l’àmbit polític a partir de criteris de densitat de població, deixen desemparats el 70,01%
dels municipis catalans; el 40,30% en el cas dels municipis balears.
En l’àmbit empresarial, l’obligatorietat de la llei sols recau a empreses i associacions de més de 250 treballadors, que suposen el 0,18% del total d’empreses a Catalunya, l’11% entorn les entitats socials.
Així mateix, correspon als poders públics la generació i proposta de mesures per fer front les desigualtats de gènere en l’àmbit empresarial, a partir de la creació de la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes en l’Administració de la Generalitat (Art. 5.d) i la promoció de la figura d’un professional d’igualtat en les empreses Art. 34.2). Així com promoure la implementació dels plans d’igualtat i accions concretes en les empreses.
35
6.1. Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes
La societat evoluciona i des del mateix sector polític es creen lleis d’igualtat. Entre els diferents marcs, en l’àmbit estatal, es destaca la Llei Orgànica 3/2007 de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes, actualitzada el 07 de març del 20194. En aquesta s’especifica, pel que fa a criteris generals d’actuació dels poders públics, el concepte de “presència equilibrada” per tal d’assegurar una presència significativa d’ambdós sexes en òrgans i càrrecs de responsabilitat política.
S’estableix com a principi general que es respecti una proporció entre el 40% i el 60% de dones i homes en les llistes electorals i en els nomenaments a tals càrrecs.
Així queda especificat en la Disposició addicional primera, entorn la presència o composició equilibrada: “Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per composició equilibrada la presència de dones i homes de manera que, en el conjunt a què es refereixi, les persones de cada sexe no superin el seixanta per cent ni siguin menys del quaranta per cent”.
Complementàriament, al llarg del Títol II, capítol I en referència a les polítiques públiques per a la igualtat, s’articulen els àmbits d’aplicació de la següent llei. En concret:
Art. 14.4 “La participació equilibrada de dones i homes en les candidatures i en la presa de decisions”.
Art. 16. “Els Poders Públics han de procurar atendre el principi de presència equilibrada de dones i homes en els nomenaments i designacions dels càrrecs de responsabilitat que els correspondran”.
4 Recuperada de: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-6115 (Consultada el 12/01/21)
36 Tanmateix, s’insta en les associacions i empreses, entre altres mesures a incloure accions per millorar les condicions de treball de les dones, afavorir la seva incorporació a partir de formació i l’educació reglada (Art.
30.2) o la implementació dels Plans d’Igualtat (Arts. 45-49).
Així doncs, de caràcter general, es busca establir un marc normatiu de referència per eradicar, a partir de mesures promogudes i executades pels òrgans i entitats pertinents (Institucions públiques, associacions i empreses), qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe.
Aquesta llei permet esbossar uns canvis d’estructura pel que fa la distribució i repartiments de les cotes de poders públics, en concret en l’àmbit polític; així com assentar les bases per una major igualtat de gènere a l’àmbit públic i entorn les relacions laborals. En cap cas tenint un impacte directe sobre rols i estaments diferencials en l’àmbit privat.
No obstant, entraria en vigor la disposició addicional segona, que modifica la Llei Orgànica de Règim Electoral General on especifica el grau d’obligació de la norma a l’apartat dos i tres dels articles 187 i 201 respectivament. Quedant redactat el següent:
Art. 187.2: “El que preveu l’article 44 bis d’aquesta Llei no és exigible en les candidatures que es presenten en els municipis amb un nombre de residents igual o inferior a 3.000 habitants”.
Art. 201.3: “El que preveu l’article 44 bis d’aquesta Llei no és exigible en les candidatures que es presenten en les illes amb un número de residents igual o inferior a 5.000 habitants”.
Aquests dos paràgraf tenen una importància crucial, en tant que aboca una àmplia majoria de municipis fora de les obligacions exigides en la norma. Deixant a criteris elegibles per aquests la integració, en aquest cas, de criteris de proporcionalitat pel que fa la constitució de càrrecs de responsabilitat i de les candidatures. En concret, aquesta llei suposa una incidència ínfima sobre el total de municipis si analitzem el cas de Catalunya i les Illes Balears (Taula 3). En tant que en un 70,01% dels
37 municipis catalans, pel seu volum d’habitants, no es veurien obligats a aplicar la disposició següent. En el cas de les illes, l’impacte de la llei es preveu major comparativament, però també descarta una ampli nombre de municipis en proporció, concretament un 40,30%.
Per tant, si disseccionem sobre la taula la rellevància de la norma podem comprovar que l’obligatorietat de la mateixa tímidament implica àmplies cotes del territori català i balear. No obstant, cal no desvirtuar la base que s’hi planteja en matèria de la proliferació d’estudis i informes de gènere, la incitació a eliminar obstacles que afavoreixin a la discriminació (TITOL V, cap. I), mesures de discriminació positiva als ens locals en termes com la contractació i per facilitar la conciliació sense el detriment de la promoció professional i la necessitat de generar sinergies que permetin no sols un canvi dintre el marc legal, sinó que conjuntament amb ella, es realitzin canvis per generar una autèntica transformació social cap a la igualtat de sexes.
Taula 3. Percentatge de municipis de menys de 3.000 i 5.000 habitants a Catalunya i les Illes Balears, respectivament
Catalunya Balears
Municipis Percentatge Municipis Percentatge
> = 3.000 habitants
663 70,01% > = 5.000 habitants
27 40,30%
Total 947 100% Total 67 100%
Font: Institut d'Estadística de Catalunya i l'Institut d'Estadística de les Illes Balears
Per això, cal trencar amb estereotips estamentals i conductes amb poca convicció per un canvi real i substantiu en l’àmbit polític, social, cultural i econòmic. En essència on tots dos sexes hi estiguin involucrats. Per posar un exemple, en paraules de Mireia Boya en una entrevista que va realitzar el setmanari de política i cultura El Temps: “Feminitzar és una cosa que ja s’està fent, per exemple, amb les llistes cremallera. Però que
38 hi hagi més dones en política no significa que la política sigui més femenina. Aleshores, el verb feministitzar significa portar els valors i les pràctiques feministes dins del món de la política. I això ho hem de fer les dones, n’hi ha d’haver més; però també els homes. Jo sempre dic que ja està bé de posar-se de perfil i de dir allò que tot això «són coses vostres».
És hora que els homes també lluitin per portar tots aquests principis bàsics del feminisme a la forma de fer política. Perquè si no, no la canviarem”.
6.2. Llei catalana 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes
Per tal de reforçar les mesures i mecanismes concrets per a eradicar les desigualtats existents de gènere i fomentar polítiques i actuacions destinades per aquest fi entre els poders públics de Catalunya, s’erigeix la Llei catalana 17/2015 del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes5.
En ella, es configuren les principis, mesures i obligacions entorn la igualtat efectiva de gènere per a distintes administracions públiques de Catalunya, les empreses privades i la societat civil. A destacar en la norma la complementarietat a la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març les següents especificitats:
Art. 3.5: “[...] els poders públics han de promoure la participació dels grups i les associacions que defensen els drets de les dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la representació paritària en la composició dels òrgans col·legiats, de direcció, de participació, de representació, consultius, tècnics i científics, en els tribunals i en els espais de presa de decisions”.
5 Recuperat de: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&
documentId=698967 (Consultat el 12/02/21)
39 L’organisme competent per realitzar l’avaluació continuada de les polítiques d’igualtat recau en l’Administració de la Generalitat, així com el compliment de la llei (Art.5.d), que al mateix temps ha creat la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes que no sols ha de coordinar l’actuació en matèria de gènere a l’Administració de la Generalitat, sinó que establiria criteris, realitzaria informes d’avaluació, així com impulsaria i coordinaria els programes operatius sectorials (Art. 4 bis 1. apartats d’a) a g)); tanmateix donar suport tècnic extern (Art. 4 bis 2.).
Segons l’Article 32, on es dictaminen mesures a l’hora de promocionar la igualtat de tracte i d’oportunitat en l’àmbit laboral. S’especifica que en essència, correspon als poders públics la millora de les condicions laborals de les dones a partir de formació, l’emprenedoria, eliminar discriminacions derivades de la maternitat, realitzant planificacions biennals per incentivar l’estabilitat laboral femenina i la seva incorporació a càrrecs tècnics i directius. Així com dotar d’especial interès a la realització de plans d’igualtat, amb obligació sols per les empreses i associacions amb més de 250 treballadors i la incorporació d’una figura dins les empreses d’un professional d’igualtat de dones i homes (Art.
34.2.).
A efectes pràctics, En l’àmbit empresarial, l’obligatorietat de la llei sols implica a empreses i associacions de més de 250 treballadors, que en termes absoluts suposen el 0,18% del total d’empreses a Catalunya, l’11% entorn les entitats socials. Així mateix, fora dels poders públics, correspon a cada entitat l’exercici de generar la igualtat efectiva entre homes i dones, en gran mesura, a partir d’accions positives específiques de caràcter temporal, en altres paraules, mesures de discriminació positiva o a favor de determinats col·lectius. En aquest cas, dones desfavorides i en condicions laborals dispars als seus homòlegs:
Art 20.3: “Els col·legis i agrupacions professionals i empresarials, les organitzacions sindicals, culturals i socials i els partits polítics han
40 d’establir els mecanismes que garanteixin la participació activa de les dones, i també l’accés d'aquestes als òrgans directius, amb l’objectiu d’assolir-hi la representació paritària”.
En bona part, aquestes particularitats en la norma configuren un escenari que tot i mostrar-se afavorit per la mateixa, segueix coixejant de manera significativa pel que fa la major presència femenina en el mercat laboral, la presència en llocs de responsabilitat i la baixa implementació de les polítiques en matèria d’igualtat de gènere.
Per altra banda, si posem la mira sobre la presencia de dones en càrrecs de regidoria i alcaldies, la llei podria explicar, en part, la major presència d’aquestes en la última legislatura. En tant que l’entrada en vigor de la mateixa Llei el juliol de 2015 no permetria veure el seu impacte fins la celebració de noves eleccions, així, en la legislatura iniciada el 2019 es pot apreciar un increment en 10,58 punts percentuals de regidores en el territori català i un 6,49 punts percentuals més pel que fa a alcaldies ocupades per dones. De manera similar i menys notòria es veuria en el Parlament dels Diputats amb una pujada del 4,44%, 5,48% si prenem en consideració les dades més recents de 2020 al Parlament de Catalunya.
41
7. CLIMA EMPRESARIAL I ASSOCIATIU
42
Idees clau
L’accés a l’ocupació de les dones està fortament condicionat, per una banda, per la seva presència a la llar (1 hora i 52 minuts més que els homes) i la participació voluntària en entitats amb incidència sociopolítica. En proporció, les dones sostenen una càrrega total de treball major que els homes, específicament 53 minuts més de mitjana. Per altra banda, l’existència del model econòmic actual pressuposa una flexibilitat de gènere que dificulta l’ocupació a jornada completa femenina. Essent la parcialitat una condició laboral feminitzada.
Si observem la plantilla i els càrrecs de representació entorn el mercat laboral català l’any 2018, en el primer cas, les dones ocupen el 41,4% de la plantilla, sols el 23,7% en càrrecs de gerència i direcció. Presentant diferències segons el sector ocupacional.
En el Tercer Sector Social al mateix any, ascendeixen fins el 77% i un 78% pel que fa als càrrecs totals de direcció i gerència. Malgrat es presenten variacions segons el tipus de forma jurídica, en proporció als ingressos anuals de les entitats, el nivell de l’entitat i any de creació de les mateixes. Els patronats són els òrgans menys paritaris, on les dones sols hi representen el 39%.
Entorn les polítiques d’igualtat de gènere, es esforços realitzats en les empreses privades radiquen a l’equiparació de sou (69,7%), la flexibilitat horària per tota la plantilla (72,1%), i la sensibilització, i promoció de protocols d’assetjament (65,2%). Comparativament, en entitats del Tercer Sector, l’esforç recau sobretot a millorar l’ocupabilitat amb la formació i la promoció laboral (81%), la modulació de la jornada laboral (81%) i la millora de les condicions de treball en general (76%-77%).
43
7.1. Càrrega total de treball i tipologia de jornada laboral
Les condicions de treball i les pròpies percepcions i preferències poden jugar un paper decisiu per motivar la projecció laboral dels individus entorn un tipus d’ocupació o sector professional. En concret, les dones presenten unes particularitats que es diferencien dels homes. Aquí ens ocuparem d’aquelles estrictament vinculades a l’ocupació.
La major inserció de la dona en l’àmbit productiu-mercantil no s’ha vist correspost amb una implicació equitativa de l’home en el treball domèstic-familiar. Ara bé, la dicotomia presentada entorn la feina remunerada i no remunerada contempla necessàriament la diferenciació d’activitats dins el mercat laboral i fora d’ell, la llar; entre l’esfera pública i privada. Però en cap cas es pren la molèstia d’analitzar en el procés la participació sociopolítica. Doncs aquesta activitat succeeix en l’espai públic, més enllà de la pròpia presència en el mercat laboral o com a treball productiu. En paraules de Bryson (2007): “Per ventura quan algú ajuda a les seves veïnes i veïns o participa en una associació, no està realitzant una feina?“. Per aquest motiu, és important comprendre la participació en treballs voluntaris d’indoles diverses. Malgrat no poder comptar amb dades més recents que les de 2011 d’Idescat, podem comprovar fins a quin punt les dones no sols s’ocupen més temps en feines relatives a la cura de la llar i familiar, sinó entorn treballs voluntaris (Gràfic 5). En concret, les dones treballen 1 hora i 2 minuts menys que els homes en feines remunerades, per altra banda, pràcticament dupliquen la presència en feines vinculades a la llar i família, 1 hora i 52 minuts més que ells. Així mateix, no s’aprecia pràcticament diferència en treballs voluntaris i reunions per ambdós sexes, sols un 0:03 hores a favor d’elles. No obstant, sobte que la presència de dones en organitzacions del tercer sector com a voluntàries superi en un 24% la dels homes, segons dades de 2017 del Panoràmic. Caldria en tot cas, poder comptar amb un recull de dades més actualitzades per tal de
