• No se han encontrado resultados

Guia de bones pràctiques mediambientals per als. d Urgell durgell

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Guia de bones pràctiques mediambientals per als. d Urgell durgell"

Copied!
16
0
0

Texto completo

(1)

Guia de bones pràctiques

p

q

mediambientals per als

t

d

ti d l Pl

centres educatius del Pla

d’Urgell

(2)

Des del Servei de Medi Ambient hem elaborat aquesta Guia de bones

pràctiques mediambientals als centres educatius del Pla d’Urgell per

pràctiques mediambientals als centres educatius del Pla d Urgell per

tal d’informar mestres, pares i alumnes d’algunes bones pràctiques

habituals a l’escola o a casa que poden reduir l’impacte de la nostra

activitat diària sobre el medi ambient

activitat diària sobre el medi ambient.

Hem tingut en compte petits gestos, la suma dels quals, malgrat que

puguin semblar poc importants, en tractar-se d‘accions repetitives, fa que

puguin semblar poc importants, en tractar se d accions repetitives, fa que

esdevinguin força significatius.

Com podem ajudar el nostre entorn i reduir el nostre impacte sobre

p

j

p

el medi ambient?

Molt fàcil: gota a gota, full a full, pila a pila i quilowatt a quilowatt... podem

g

g

participar a tenir més cura del nostre entorn.

Hem resumit en diferents àmbits les accions més quotidianes que fem a

les escoles i algunes també a casa.

Amb el canvi d’alguns hàbits i un petit esforç per part nostra podem fer el

t

t

é

t

ibl

(3)

Àmbits d’actuació

COMPRA VERDA Practiquem-la!

AIGUA. Cada gota compta!

COMPRA VERDA. Practiquem-la!

AIGUA. Cada gota compta!

ENERGIA. Per què no carreguem les piles?

PAPER. Fem un bon paper, reutilitzem!

(4)

Practiquem la COMPRA VERDA

S'entén per compra verda l’opció de prioritzar l’ús de productes reciclats 100%

S entén per compra verda l opció de prioritzar l ús de productes reciclats, 100% reciclables i mediambientalment saludables a l’hora de comprar productes quotidians per a l’escola, la llar, l’oficina i per a tots els usos possibles.

La compra verda no sempre implica una despesa més elevada; juntament amb el cost se n’ha d’avaluar l’ús, la vida útil i l’impacte ambiental. La compra verda és un canvi d’hàbits que pot minimitzar de manera significativa el nostre impacte diari sobre el medi ambient

sobre el medi ambient.

Productes tan significatius per la gran quantitat utilitzada com el paper (fulls en blanc, paper higiènic, mocadors, tovallons, paper de cuina), o bé pel consum energètic innecessari (bombetes), o per la curta vida útil i llarg procés de degradació (bosses de plàstic d’un sol ús, bolígrafs, piles) o per ser altament contaminants (productes de neteja), poden fàcilment ser substituïts per productes

de material reciclat bombetes de baix consum piles bolígrafs i retoladors

de material reciclat, bombetes de baix consum, piles, bolígrafs i retoladors recarregables, bosses biodegradables o reutilitzables i productes de neteja no tòxics.

(5)

Practiquem la COMPRA VERDA

A continuació us indiquem una llista d’algunes etiquetes ecològiques que A continuació, us indiquem una llista d algunes etiquetes ecològiques que poden orientar-nos i ser-nos d’utilitat a l’hora de decidir una compra verda i que a dia d’avui ofereixen fiabilitat i transparència:

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

Generalitat de Catalunya. Varietat de productes i serveis

http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/ecopro ductes_i_ecoserveis/distintiu

Energy Star

L’Agència de Protecció Mediambiental (EPA) dels Estats Units

http://www.energystar.gov/

Etiqueta Ecològica Europea

Unió Europea

Varietat de productes i serveis

http://ec.europa.eu/environment/ecolabe l

À

Forest Stewardship Council

ONG Internacional. Productes de fusta i paper

www.fsc.org

Àngel Blau

Agencia Federal de Medi Ambient i Institut Alemany d’Etiquetatge Varietat de productes i serveis

www.blauer-engel.de

Programme for the Endorsement of Forest Certification schemes

ONG Internacional Productes de fusta i paper

www.pefc.org

Cigne Nòrdic

Consell Nòrdic

Varietat de productes i serveis

www.svanen.nu

(6)

AIGUA D’AIXETES i CISTERNES

AIGUA D’AIXETES i CISTERNES

Les aixetes de lavabos i piques i les descàrregues de les cisternes dels

vàters són una font important del nostre consum d’aigua.

E

d

d

à

d’

i t

f

i

t

6 i 10 lit

d’ i

En cada descàrrega d’una cisterna fem servir entre 6 i 10 litres d’aigua.

Moltes de les descàrregues serien suficients amb el 50% del volum

d’aigua. Hem d’evitar el consum d’aigua innecessari.

9Tanquem bé les aixetes després de fer-les servir, per evitar pèrdues.

9Fem servir el cabal d’aigua de les aixetes dels lavabos i piques que sigui 9Fem servir el cabal d aigua de les aixetes dels lavabos i piques que sigui suficient per a cada activitat (rentar-nos les mans, esbandir els vasos...).

9 Fem servir l’aigua de la pica de manera responsable: tanquem l’aixeta quan calgui i evitem que ragi innecessàriament.

9 No fem servir el vàter com a paperera.

(7)

AIGUA DE BOCA

AIGUA DE BOCA

El volum de l’aigua que fem servir per beure no és gaire

gran si el comparem amb el total de l’aigua consumida però

gran si el comparem amb el total de l aigua consumida, però

pot arribar a suposar una important generació d’envasos.

Per beure, podem triar aigua embotellada o aigua de l’aixeta. El consum

d’aigua de l’aixeta és una bona alternativa, malgrat que aquesta pot

presentar puntualment sabors o olors no massa agradables. Per millorar el

seu gust, podem fer servir sistemes de filtrat que eliminen o redueixen

l

i/

b

olors i/o sabors.

Aquest sistema pot suposar un estalvi en el cost de l’aigua i també en el

t d l’

à (f b i

tió d l

id

i

i l t

d l

t i l

9 Si triem l’aigua embotellada: comprem envasos amb més volum per tal de

cost de l’envàs (fabricació, gestió dels residus i reciclatge del material per

a la seva reutilització).

minimitzar la quantitat d’envàs per litre d’aigua consumida.

9 Si triem la de l’aixeta i el sistema de filtratge: hem de tenir en compte que la durada del filtre ve indicada pels fabricants però que pot variar en funció de la durada del filtre ve indicada pels fabricants, però que pot variar en funció de la qualitat de l’aigua.

(8)

Què més podem fer...?

9 Podem posar economitzadors d’aigua a totes les aixetes de lavabos

i piques per tal de reduir el volum d’aigua per la mateixa fracció de

temps

temps.

9 Si tenim cisternes de dues descàrregues, fem servir la que

convingui en cada ocasió

convingui en cada ocasió.

9També podem reduir el volum de les cisternes posant dins de cada

cisterna uns reductors de volum d’aigua (algunes ampolles plenes

cisterna uns reductors de volum d aigua (algunes ampolles plenes

d’aigua amb sal pot ser una bona opció), perquè a cada descàrrega del

dipòsit puguem estalviar el mateix volum d’aigua.

9Podem fer servir una gerra amb sistema de filtració d’aigua per tal

que els usuaris que vulguin puguin fer ús de l’aigua de l’aixeta per a

consum de boca.

(9)

CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ

Entre el 30 i el 40% del consum energètic a les escoles i a les

oficines es deu als sistemes de calefacció i d’aire condicionat

oficines es deu als sistemes de calefacció i d aire condicionat.

A les aules i altres llocs de treball, als espais de pas i a les àrees de lleure,

haurien de disposar de sistemes de climatització que es poguessin regular

haurien de disposar de sistemes de climatització que es poguessin regular

en funció de les necessitats i de l’ús de cada l’espai.

La regulació de les temperatures de treball són molt importants a l’hora de

g

p

p

fer el treball més agradable i de fer un consum energètic més responsable.

9Aprofitem al màxim les temperatures exteriors per refrescar (a l’estiu) els espais de treball

espais de treball.

9Tanquem bé les finestres quan estigui funcionant algun sistema de climatització.

9 Mantinguem la temperatura entre 20º i 22ºC a l’hivern, i entre 23º i 25ºC a l’estiu.

(10)

ENLLUMENAT

ENLLUMENAT

La distribució dels punts de llum a tots els espais de treball és molt

important a l’hora de garantir una il·luminació suficient i evitar despeses

important a l hora de garantir una il luminació suficient i evitar despeses

energètiques innecessàries.

Alguns espais de treball i zones de trànsit poden tenir una doble distribució

del sistema d’enllumenat

del sistema d enllumenat.

En general, durant les hores de més llum i als espais amb més finestres

podem tenir suficient llum si només mantenim encesa una part de

l’

ll

t

l’enllumenat.

9Aprofitem al màxim la llum natural que entra a les aules i espais de treball.

9Si a les aules podem passar amb una part de l’enllumenat, no ens caldrà obrir tots els llums; així podrem estalviar el 50% del consum elèctric.

9 Podem fer el mateix a les sales de reunions, sales de lleure i espais de trànsit. 9En sortir de les aules temporalment o al final de la jornada, apaguem tots els llums

(11)

EQUIPS INFORMÀTICS i

EQUIPS INFORMÀTICS i

APARELLS ELECTRÒNICS

La pantalla és la part de l’ordinador que més energia consumeix.

9Si dei em de fer ser ir l’ordinador d rant n temps c rt (men s d’ na hora) 9Si deixem de fer servir l’ordinador durant un temps curt (menys d’una hora), podem apagar el monitor.

9Si el temps és més llarg, podem apagar tot l’ordinador i el podem encendre enp g, p p g p tornar a l’oficina.

9En sortir de l’oficina, hem d’apagar del tot altres perifèrics: impressores, altaveus etcètera i no deixar los en stand by

altaveus, etcètera, i no deixar-los en stand by.

9No utilitzem protectors de pantalles animats, ja que són grans consumidors d’energia.g

9 Podem fer servir l’ascensor quan sigui necessari, però l’ús de les escales no és només beneficiós per a l’estalvi d’energia sinó també un hàbit molt saludable.

(12)

PILES RECARREGABLES i CARREGADORS

Estem envoltats d’aparells que necessiten endollar-se al corrent elèctric o

necessiten piles per funcionar: ràdios, gravadores, teclats, ratolins, llanternes i

molts altres aparells.

Hi ha al mercat piles i bateries recarregables que es poden reutilitzar moltes

vegades abans que deixin de ser definitivament útils, com a alternativa a les

d’un sol ús, que suposen un residu quantiós i molt contaminant.

9No fem servir piles per a aquells aparells que es pugin endollar al correntNo fem servir piles per a aquells aparells que es pugin endollar al corrent elèctric.

9Si hem d’utilitzar piles, fem servir piles recarregables i carregadors per tal de

i i it t id d id t i lt t t i t

(13)

FEM UN BON PAPER: REDUÏM

FEM UN BON PAPER: REDUÏM

El paper és un dels materials fungibles dels quals hi ha més

9Evitem imprimir correus i esborranys; llegim-los a la pantalla.

p p

g

q

consum a l'escola i dels quals se’n fa més mal ús.

9Passem el corrector i revisem els documents abans d’imprimir-los. 9Guardem els informes i documents només en format electrònic i

i i ibl it l ò i

sempre que sigui possible evitem la còpia en paper.

9Fem les impressions i les fotocòpies a doble cara i en tinta negra. 9Utilitzem l’escàner per distribuir digitalment còpies d’un document en lloc de fer còpies en format paper.

9R d ï l id d l i t i l dà i d l ll t

9Reduïm la mida de la imatge i la grandària de la lletra, sempre que ens aporti una reducció del consum del paper i de la tinta gastada.

9Prioritzem l’ús del correu electrònic per davant del fax.p

(14)

FEM UN BON PAPER: REUTILITZEM

FEM UN BON PAPER: REUTILITZEM

Abans de llençar un full de paper a la paperera, donem-li la

volta.

Una gran quantitat dels fulls de paper que llencem a la

9Tinguem a mà una safata per al paper d’esborrany.

paperera poden tenir un segon ús.

9Reutilitzem el paper copiat o imprès a una sola cara per prendre notes, imprimir esborranys, còpies internes, etcètera, sempre que no contingui informació confidencial.

informació confidencial.

9Reutilitzem les carpetes buides. Escrivim en llapis el títol o utilitzem etiquetes adhesives per facilitar la seva reutilització.

9Utilitzem paper reciclat o amb garantia de qualitat ambiental sempre que sigui possible.

(15)

RESIDUS PREVENCIÓ i SEPARACIÓ

RESIDUS: PREVENCIÓ i SEPARACIÓ

El millor residu és aquell que no s’arriba a generar!

Tan important com fer una bona separació dels residus que generem és la

seva prevenció, és a dir, minimitzar els residus generats.

9Fem ús de suports i d’embolcalls reutilitzables a l’hora de portar el nostre esmorzar: carmanyoles per a la fruita o l’entrepà, bosses de plàstic reutilitzables, boc’n roll, etcètera.

boc n roll, etcètera.

9Evitem l’ús del paper d’alumini; és un material difícil de reciclar. 9Utilitzem els contenidors de selectiva per a cada fracció

9Utilitzem els contenidors de selectiva per a cada fracció. 9Evitem al màxim l’ús del cubell de rebuig.

9P ll l id d l tò i i i t i i ibl b

9Procurem allargar la vida dels tòners imprimint sempre que sigui possible amb la qualitat de mínima resolució.

9 Dipositem els tòners i els cartutxos gastats i les piles usades als contenidors

ífi l llid i i l t

(16)

È

ADRECES I CONTACTES D’INTERÈS

C

ll C

l d l Pl d’U

ll

l

ll

t

Consell Comarcal del Pla d’Urgell

www.plaurgell.cat

Agència de Residus de Catalunya:

www.arc.cat

Agència Catalana de l’Aigua:

g

g

www.aca.cat

Centre Tecnològic Forestal:

http://comprasostenible.ctfc.es/cat/

Institut Català d’Energia:

www.icaen.cat

Gràcies per la vostra col·laboració!

Referencias

Documento similar

Aquest procediment es fa per a l’autorització i el registre dels establiments sanitaris en què té competència la D. d’Ordenació,

Indicació de si es fan consultes als grups d’interès, per utilitzar-les en el treball dels òrgans de govern per a la identificació, la gestió i l’avaluació dels impactes,

Per` o si d´ ona la casualitat de que 0 ´ es arrel del caracter´ıstic amb multiplicitat 1, l’anterior m` etode no funciona i hem de buscar una soluci´ o que sigui un polinomi de grau

1) sigui capaç d’utilitzar amb fluïdesa el llenguatge propi de les matemàtiques que es fan servir a la Ciència i la Tecnologia dels Aliments. 2) aprengui a plantejar problemes

També, dos professionals han coincidit en fer servir pictogrames (recursos d’ ARASAAC) i dibuixos, així com comunicadors especialment per alumnes.. 15 sense comunicació verbal o

En el DFG observamos valores superiores en todos los grupos hipóxicos (Hipóxico, Post20 d , Post40 d ) respecto al Control en los parámetros de CD y FD, pero solamente

Que l’ajuntament sigui admi- nistració educativa és una aspiració compartida per moltes ciutats i, de fet, podria ser una solució a alguns dels problemes del sistema educatiu

b) S'escriu amb d, darrere vocal, en les paraules planes els femenins i derivats de les quals porten una d: àcid (amb d, per àcida), òxid (per òxida).. c) S'lescnu amb d, darrere