Gaseta municipal de Barcelona. Any 068, núm. 34 (10 des. 1981)

GASETA

nUNICIPAI

DE

ÈAHŒLONA

Núm. 34 - Any LXVIII 10 de Desembre de 1981

Es

_{publica cada}

₁₀

_dies

_{Dipòsit legal B.}

_1.824

-

1958

PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ

SUMARI

Pàgines

Consell Plenari

_{(Sessió Fixa i Ordinària) 30-X-1981}

. . .

609

Comissió

_{Municipal Permanent (13-XI-1981)}

₆₂₁

Acords

_(13-XI-1981)

₆₂₇

A

V

CONSELL

PLENARI

(Sessió Fixa

i

_Ordinària)

Al Saló de la Reina

_Regent

_de

_la

_{Casa Consisto¬}

rial de la Ciutat de

_Barcelona,

_el

_{trenta d'octubre} de mil nou-cents

_vuitanta-u,

_{es reuneix el Consell}

plenari,

en

sessió fixa

i

_ordinària,

sota

la

presidèn¬

cia de l'Excm. Sr.

_Alcalde,

_{Narcís Serra}

_i

_Serraa,

_i

hi concorren els llims. Srs. Tinents

d'Alcalde,

Pas¬

qual

Maragall

i Mira,

_{Josep Miquel}

_Abad

i

Silves¬

tre i Mercè Sala i Schonorkowski i els Il·lms. Srs.

Regidors,

Pau Cernuda

i

_Barrios,

Jordi Vallverdú

i

_Gimeno,

_{Felip Solé}

_i

_Sabarís,

Miquel

Bonilla

i

Ruiz,

Rafael

Pradas i

_Camps,

_Francesc

_Borrell

_i

Mas,

Albert Serratosa

i

_Palet,

_Antomi

_{Comas i}

Bal-dellou,

Josep

Maria Pujadas

i

Porta, Francesc

Blanch i

_Terradas,

_Bernat

_Lopez-Pinto

_i

_{Ruiz, Fran¬}

cesc _{Martí i}

_Jusmet,

Josep

Ignasi Urenda

i

Barie-go,

Maria

Francesca

Masgoret

i

Llardent,

Lluís

Re¬

verter i

_Gelabert,

_{Jacint Humet}

_i

_{Palet, Enric}

Tru-ñó i

_Lagares,

_{Raimon Martínez}

_i

Fraile,

Josep

Oc¬

tavio i

_Fabregat,

_Germà

_Vidal

_i

_Rebull,

Justinià

Martínez i

_{Medina, Agustí}

_{de Semir}

_i

_Rovira,

Jordi

Conill i

_Valls,

_Núria

_Gispert

_i

_Feliu,

_Josep

Maria

Serra

i

_Martí,

_Guillem

_Sánchez i

_Juliachs,

_Albert

Pons i

_Valon,

_Ramon

_{Martínez i}

Callen,

Josep

I.

Thió i de

_Pol,

_Josep

_Bueno

_i

_Escalero,

_Sebastià

Millans i

_Rosich,

_{Carles Güell}

_{i de}

_Sentmenat,

Jo¬

sep

Miró

i

_{Ardèvol, Josep}

_Maria

_Comalrena

_de

Sobregrau

i

Gal,

Jordi Guillén

i

_Montenegro,

_Car¬

les Soldevila i

_Rodríguez,

_{Frederic Rahola}

_i

Agua-dé i

_Miquel

_Ponsetí

_i

_Vives,

_assistits

pel Secretari

general,

Jordi

Baulies i Cortal

H és _present

_{l'Interventor}

municipal, Sr.

Martí

Pagonabarraga

i

Garro.

Excusa la seva _{assistència l'Illm. Sr.}

Regidor, Cè¬

sar

_López

_i

_Vera.

Oberta la sessió _per

_la

_Presidència

_{a les disset}

ores i onze

_minuts,

_és

_llegida

_i

aprovada l'acta

de

l'anterior celebrada el 9 d'octubre de 1981. En el

_despatx

_{d'ofici el Consell}

plenari

acorda:

Quedar

assabentat del decret de

_l'Alcaldia,

_del

13 d'octubre de

_1981,

_{que accepta}

_la

_{dimissió dels}

càrrecs de _govern

_{municipal dels}

_{llim. Sr.}

Regidor

Frederic Rahola i

_Aguadé,

_{i que}

_confereix

delega¬

cions i

_designacions

_{provisionals.}

Quant

a

l'anterior

_punt

_{el Sr. Rahola precisa}

que la dimissió dels càrrecs de _govern

_municipal

_tramès

per

ell

no era a títol

_{personal sinó}

_{en nom delsRe¬}

gidors

del

seu

_Partit,

_{Esquerra Republicana}

_de

Catalunya;

i el Sr. Alcalde

no _{té cap}

_inconvenient

a _{fer-ho constar així.}

Quedar

assabentat

dels

decrets

de

_l'Alcaldia,

_del

16 d'octubre de

_1981,

_que

_disposen:

lr.

_{Reestructurar l'Administració}

municipal

exe¬

cutiva.

2n. _{Nomenar els Il·lms. Srs.}

Regidors Pasqual

Maragall

i

Mira,

_{Josep Miquel}

_Abad

_{i Silvestre}

i Mercè Sala i

_{Schnorkowski,}

_{Tinents d'Alcalde}

_de

Finances i Serveis

_Generals,

_{de Planificació}

_{i Orde¬}

nació de la Ciutat i

_d'Empreses

_i

_{Serveis personals,}

respectivament, els

quals

exerciran les funcions

ex¬

pressament

delegades

per

escrit, establint l'ordre

de substitució de l'Alcalde en els casos

_d'absència,

malaltia o

_impediment

_de

_qualsevol

_classe.

3r.

_Designar

_els

_{Il·lms. Srs. Tinents}

_d'Alcalde,

Josep Miquel

Abad

i

Silvestre,

Pasqual Maragall

i

Mira i Mercè Sala i

_{Schnorkowski,}

_{Presidents de}

les Comissions informatives de Planificació i Pro¬

gramació, de

_Pressupostos

_i

_{Reglamentació}

_d'exac¬

cions,

i

d'Ordenances

i

_Reglaments

_generals,

_res¬

pectivament.

4t.

_Encarregar

_l'Il·lm.

_{Sr. Tinent}

_{d'Alcalde Pas¬}

qual

Maragall

i Mira, la superior

direcció

de

l'Àrea

de

_Finances,

_i

_a

_{l'Il·lm. Sr. Tinent}

_d'Alcalde

Josep

Miquel

Abad

i

Silvestre,

la de les Àrees

d'Urba¬

nisme i d'Obres

_{Públiques; designar}

Regidors-Con-sellers de les

Àrees

que

s'esmenten,

els Il·lms. Srs.

Regidors

següents: Descentralització

i

_{Participació}

Ciutadana: Sr. Jordi Vallverdú i

_Gimeno;

_Sanitat:

Sr.

_{Felip Solé}

_i

_{Sabarís; Ensenyament:}

_{Sr. Raimon}

Martínez i

_Fraile;

_Cultura:

_{Sr. Rafael Pradas i}

Camps;

Serveis

Socials: Sra.

Francesca

_Masgoret

_i

Llardent;

Serveis

_{municipals: Sr.}

_{Josep Maria}

_Se¬

rra i

_{Martí; Joventut}

_i

_Esports:

Sr.

Enric Truñó

i

Lagarés;

Circulació:

Sr. Jacint Humet i

_Palet;

_Re¬

lacions ciutadanes: Sr. Lluís Reverter i

_Gelabert;

designar Regidor

de

Personal,

adscrit

a la Tinència

d'Alcaldia

_d'Empreses

_{i Serveis}

_Personals,

_l'Il·lm.

Sr. _{Raimon Martínez} i

_{Fraile; i}

_designar

_{l'Il·lm. Sr.}

Guillem Sanchez i

_Juliachs,

_Regidor

_{adjunt de}

_la

Tinència d'Alcaldia de Finances i Serveis

_generals,

i l'Il·lma. Sra.

Núria

_Gispert

_{i Feliu,}

_Regidora

_ad¬

junta

de

l'Àrea

d'Ensenyament.

5è. Nomenar President del Consell

_municipal

del Districte

_{II, l'Il·lm. Sr.}

_Regidor

_{Justinià Martí¬}

nez i

_Medina;

_{del Districte V, l'Il·lm. Sr.}

Regidor

Josep

F. Octavio

i

Fabregat;

i del Districte

VIII l'Ilma. Sra.

_Regidora

_Francesca

_Masgoret

i Llar¬

dent.

Quedar

assabentat

de l'acord de la Comissió mu¬

nicipal

permanent,

del 16 d'octubre

de

1981,

que

nomena els

_següents

_Regidors

_{com a membre dels}

òrgans

que

s'indiquen:

Servei

_{municipal de}

_{Parcs i}

Jardins l'Il·lm. Sr._{Jordi Conill} iVallsen _substitució

de l'Il·lm. Sr.

_Miquel

_Bonilla

_i

_{Ruiz; Servei}

_munici¬

pal de

Pompes

Fúnebres

l'Il·lm.

Sr. Jordi Vallverdú

iGimenoen _substitució de l'Il·lm. Sr.

_Regidor

_Lluís

Reverter i

_Gelabert;

_Empresa

Assegura-que

l'expressió

«millor

utilització dels

recursos

i

de les

_{possibilitats}

_{fiscals» només al·ludia}

_a

_la

_perse¬

cució de l'evasió

fiscal;

que no

és

certque

la revisió

en estudino

_{superi el 12}

per

100

; que,segons

les

es¬

tadístiques

facilitades ahir

a

la tarda pel Sr.

Mara-gall,

entre

el 31

de desembre de 1980 i

el 31

de

desembre de 1981 elcreixement

dels valors

liquidats

hauria estat _{d'un 18 per}

_100,

_xifra

_que

_corresponia

en un5 per

₁₀₀

_a

millora

de l'eficiència recaptatòria

i en un 13 _per

₁₀₀

_a

les

modificacions

tributàries

acordades

_l'any

_passat,

_però

aquesta

_informació

oblidava que en

virtut

de les

clàusules de salva¬

guarda

aquest

darrer

percentatge

es

reduïa

a un

10 per

100 i

arribava

a

ésser

negatiu

en

el

cas

de

l'arbitri de radicació on

_l'import

dels padrons ha

estat inferior a

l'any anterior: consegüentment

de

l'esmentat 18 per

100 cal imputar-ne

un

8

a

millora

de l'eficiència

recaptatòria i

un

10

a

increments

fis¬

cals;

que per

establir comparacions

entre

un any

i

l'altre cal

_{homogeneïtzar}

_els

_{valors adoptant}

en

divident i divisor la mateixa

aactitud

quant

al

còmput

de l'eficiència

recaptatòria:

que

prenent

aquesta

simple

precaució,

hom

comprova que

l'in¬

crement de la

_pressió

_fiscal

_{per a}

₁₉₈₂

_passa

_{del 12}

al 16 per

100;

que

l'absorció

de les diferències

pro¬

duïdes _{enguany en}

_virtut

_{de les}

_{clàusules de salva¬}

guarda contribuirà

a

produir l'any

1982

increments

superiors

a

la mitjana

indicada: així,

en

l'Ordenan¬

ça

núm. 1,

la supressió

de

l'esmentada clàusula

comportarà

puges que

poden oscil·lar

entre

un

50

iun 100 per

₁₀₀

_per

al

28

_per

100

dels contribuents,

en

l'Ordenança núm. 18, el 40

per

100

dels

contri¬

buents de la zona D sofriran increments

fins

un

25 _per

_{100, i}

_en

_l'Ordenança

_{núm. 30,}

_{el 34}

_per

₁₀₀

dels contribuents també veuran créixer

les

seves

quotes en

la mateixa

proporció;

que

el

quadre

comparatiu

distribuït

no

reflecteix

cap

increment

relatiu a l'arbitri sobre

despeses sumptuàries

mal¬

grat no estar en

l'ànim de l'equip

de

govern man¬

tenir els muntants del concert

_{vigent, ni}

a

la

lli¬

cència d'obertura d'establiments a pesar que

la

quota

mínima

passa

de 5.000

a

8.000

pessetes;

i

que

la variació dels índexs correctors en

funció de la

llicència

_{fiscal, farà créixer també el}

_{producte de}

l'arbitri de radicació.

Segueix dient

que per

les

raons

adduïdes l'incre¬

ment de la

_pressió

_fiscal

no

serà

del

12

per

100

com

es

_{pronostica, sinó}

_que

_pot

assolir

_el

₂₂

_per

100;

que

si

es

dubta dels

seus

càlculs,

una

Comissió

es¬

pecial podria

examinar-los

emprant

els

mitjans

informàtics a la nostra

_{mà, però}

en tot cas

l'incre¬

ment serà

_superior

_a

_{l'índex de}

_cost

_{de vida,}

_re¬

ferència,

a

més,

que

implica

certa

fal·lacia

perquè

tant els

_compromisos

_de

_{congelació retributiva}

_del

personal

—l'abast de la qual

encara no

està

ben

per¬ filat— com les limitacions _{corresponents}

_als

_caps.

II, III i

IV

preveuen un augment

de la despesa

in¬

ferior al del cost de

vida;

que, per

altra

part,

els

emoluments no tan sols dels funcionaris sinó de

molts treballadors es mouran per

dessota

de l'índex

de cost de vida i les decisions que

avui

esproposen reduiran la

capacitat

adquisitiva

d'uns

i

altres,

tot

això amb

_{independència}

_d'altres

_impostos

_{que ens}

amenacen, com

el relatiu al

finançament del

trans¬

port

públic

urbà; i

que

la línia de política

fiscal

escollida no beneficia les capes

populars. Per

_tots

els motius _exposats,

_acaba

_el

_{Sr. Comas demanant}

la retirada del dictamen i

anunciant,

en cas con¬

trari,

el

vot

negatiu

del

seu

Grup.

El Sr. Rabióla considera que aprovar unes noves

Ordenances fiscals

_implica

_{determinar què}

_hauran

de pagar

els ciutadans

a

l'Administració municipal

perquè

aquesta

els ho retorni

transformat

en

ser¬

veis_{; que}

_cal

_explicar

_a

_quina

_filosofia

_respon

_la

_re¬

visió

_proposada

_perquè

_dubta

_que

_amb

_ella

_es

_co¬

breixi els costos dels serveis

respectius

per

quant

no es coneixen pas

els de

_tots

ells i,

_{quan es}

tracta

de serveis que entren en

competència

amb altres

d'iniciativa

_privada,

_cal,

_a

_més,

_{haver determinat}

prèviament

el

concepte

de

cost

per a

cada

un

d'ells

precisant

si

ha d'ésser

igual

o

superior als

preus

de

mercat; que per

justificar

les modificacions

en

de¬

bat, s'ha

argumentatque

el

seu

creixement

es

troba

per sota

de l'increment

del

cost

de la

vida

quan

més aviat caldria _{haver-lo comparat}

_{amb el}

nivell

de renda dels barcelonins al

qual

no

s'ha fet

cap esment; que segons

el diari

Avui

entre agost

de

1980 i agost

de 1981

el

cost

de la vida

havia pujat

en un

_14,3

_per

_{100 i}

_segons

el

quadre explicatiu

de

les

_{repercusions econòmiques}

_{de la}

_proposta

_la

_pres¬

sió fiscal

_pujaria

_{en un}

_14,2

_per

_{100 però tal}

_vega¬

da, advertida

l'escasa diferència

entre una

i

altra

xifra,

s'ha

recorregut a

la

supressió

de la

taxa

sobre

vigilància

nocturna que

ha rebaixat

el

segon percen¬ tatge

al 12

per

100;

que,

tanmateix,

segons

els

seus

càlculs el creixement de la nostra

fiscalitat

se si¬

tuarà entreun20 i un25 _per

_{100 més}

dels valors de

l'any

passat; que per

demostrar

aquesta

afirmació

basta citar els

_següents

_{exemples: a)}

_l'Ordenança

d'aparcament

vigilat,

que

predetermina

la implan¬

tació del

servei,

rendirà

uns

297

milions

no comp¬

tats _per

_l'equip

_de

_govern;

_b)

_a

_{l'Ordenança de}

_Ce¬

mentiris,

els

preus

de venda

dels

nínxols

pugen

entre un 32 i un 54 _per

₁₀₀

_i

_a

_més

els

_tipus

dels

lloguers

passen

d'un

8

a un

10

per

100

de la base,

constituïda

_pel

preu

de

venda:

consegüentment

es

recaptaran

157 milions més

en

lloc dels 90 previstos

per

l'Àrea

de

Finances; c)

a

l'Ordenança de Pom¬

pes

Fúnebres, contràriament

a

les

estimacions

dels

responsables, també

es

produirà

un

increment

per¬

què

l'arbitri

es

gira sobre

la facturació

del Servei,

i _{aquesta, tantper}

_{necessitats internes}

_{de l'empresa}

com _per

la detracció

realitzada

_per

l'Ajuntament

de _part

_del

_{producte de les}

_taxes

_{corresponents,}

_fou

incrementada en un _{10 per}

_ÍOO,

_{la qual}

_{cosa repor¬}

tarà 9 milions de _pessetes

_más

a

l'erari

municipal;

d)

a

l'Ordenança

núm. 16,

_on consta una recapta¬

ció de 70 milions _quan

_{només les}

_entrades

_al

_Zoo¬

lògic

pugen

130, solament els

increments

per

modi¬

ficacions de tarifes _{per aquest concepte}

_assoliran

els 26 milions de pessetesen

lloc dels 3 pronosticats

pel

conjunt

de l'Ordenança; e)

a

l'Ordenança de

Mercats, la

participació del 30

per

100

en

el

preu dels _traspassos

_{de les parades, partint}

_{de la hipò¬}

tesi d'unes 600 transmissions inter vivos

_anyals,

_pot

reportar

altres

72

milions de

pessetes

de més;

i

f)

a

l'Ordenança

sobre llicències d'obres,

en

què

algunes

de les bases

_imposables

per metre

quadrat s'eleven

al doble dels valors

actuals,

se

sobrepassaran

en

150

milions les estimacions per a

l'any

vinent.

Per

totes aquestes raons

demana el Sr.

Rahola

que es

demori

l'aprovació de les modificacions proposades i

es

nomeni una Comissió _per

estudiar

la

repercussió

de totes i cada una d'elles sobre el

_poder

_adquisi¬

tiu dels barcelonins.

El Sr.

_{López-Pinto abans d'entrar}

_en

_l'anàlisi

_del

dictamen _expressa

_{la confiança}

que

el

dialecte ba¬

lear en

_què

_{ell parla, serà ben acollit pel Consisto¬}

ri, i,

alhora, fa

constar

la

seva protesta

pel

retard

GASETA _{MUNICIPAL DE BARCELONA}

613

superior

a

aquella

que grava

els de la

resta

de l'Es¬

tat, en

bona

mesura

_perquè

_{es presten uns}

_serveis

diferents

_{però també}

_{per causa}

_{d'una gestió}

_defi¬

cient de la

_despesa

_municipal

_{que no}

_ha

_de

reper¬ cutir

_{negativament sobre els}

_barcelonins;

que per

això els Centristes

_s'oposen

_d'antuvi

_a

_l'aprovació

dels _{percentatges que}

_ultrapassin

_l'índex

_del

_cost

_de

la vida.

_{Demana, doncs,}

_un

_debat

en

_profunditat

per a

eada

una

_{de les Ordenances i,}

_ensems,

_la

_su¬

pressió de les discriminacions

tarifàries per raons

geogràfiques,

que comporten greus

perjudicis

a

molts ciutadans

_puix

_el

_{poder adquisitiu}

_no

_depèn

del fet de viure a Sarrià o al Carmel i, a

més,

l'ens

municipal

no

ha

d'erigir-se

en

distribuidor de

la

riquesa,

funció

que

incumbeix

a

l'Estat

a través dels

_impostos

_{sobre la renda}

_{i sobre el}

patrimoni.

El Sr.

_Pujadas

_{exposa que}

_al

_llarg

_de

_{les reunions}

de la _{Comissió informativa} va detectar un

_esperit

de

_puja

_{sistemàtica de les}

_diferents

exaccions sense

aportació prèvia de la justificació

oportuna; que

no _pot

_deixar

_de

_{reconèixer els}

esforços

tendents

a

l'adequació

de la

normativa sobre la matèria a les canviants necessitats de la

_política

_fiscal

_municipal

però

no pot acceptar que

els

criteris

que

_{els inspi¬}

ren, no es tradueixin en unes _{veritables millores}

per

als

ciutadans;

que

els

augments

més

significa¬

tius afecten a tributs que

_ja

_tenen

uns

rendiments

elevats i _{que recauen}

_de

_{manera més directa sobre}

les unitats familiars

_{(escombraries, depuració}

_d'ai¬

gües i

circulació)

i

tenen per

_{objectiu equilibrar la}

mala

_{gestió i la}

manca de controlen la

_despesa

_{; que}

la

_{simplificació}

_{i supressió de determinades}

figu¬

res,

al

seu entendre

_encertada,

_noté

_{perquè quedar}

compensada

amb

l'aparició

d'altres,

com

l'Orde¬

nança

núm. 6,

que

prejutja

_{la prestació d'un}

servei

la necessitat del

_qual

_no

_ha

_estat

_demostrada

_{i que}

no serà ben aeollit

pels ciutadans;

que

la

finalitat

prioritària

de l'estacionament

_vigilat

_{és donar}

ocu¬

pació al personal sobrant

a les

_Companyies

_de

Transports

per

tal

d'aparentar

un

millorament

de

la

_{productivitat}

_{i una racionalització de tals}

em¬

preses; que no

és just fer

una

discriminació

terri¬ torial en les exaccions _{relatives a la recollida d'es¬}

combraries,

al

_clavegueram

o a

la

_depuració

_d'ai¬

gües, perquè

per una

banda, l'interès

dels ciuta¬ dans _per

_{la neteja personal}

_o

_domèstica

no varia

d'una zona a l'altra i és falsa la

suposició d'un

mateix

_poder

_adquisitiu

per a tots

els

ciutadans residents en la mateixa zona i

_perquè,

_per

_altra,

_la

distribució de rendes s'ha

_{d'operar mitjançant}

_els

impostos

sobre la renda

i el

_{patrimoni i}

no pas per via dels tributs

_municipals;

_que

_{els Centristes}

_te¬

nen _reserves

quant a

l'ús dels

arbitris com a instru¬

ment _{de la}

_política

_vertebradora

_{de la}

urbs: millo¬

rar la

_{imatge de}

_la

_Ciutat

no

_{s'aconsegueix}

_amb

Ordenances

fiscals sinó amb Ordenances

_generals,

i _per

_això

_{estan conformes amb la}

supressió de

determinats

_conceptes

_relatius

_a

_elements

_de

jar¬

dineria,

parasols i

terrasses a la via

_pública

_{i amb}

l'atorgament d'exempcions

per a

tanques

per a

obres

_però

_{no pas}

_{amb la}

_revisió

practicada

en

l'impost

de publicitat

per

evitar-ne la

proliferació,

perquè

aquesta

finalitat

podria

aconseguir-se

tam¬ bé amb una

_Ordenança

_corrent.

_Centra

seguida¬

ment la seva atenció en l'anàlisi

_d'aquells

_tributs

que

experimenten

un creixement per

damunt

de

l'índex del cost de la vida

(les

taxes per

recollida

d'escombraries

i _per

_{depuració d'aigües,}

_els

impos¬

tos _{sobre la circulació i sobre la}

publicitat, l'arbi¬

tri de radicació i la

_{participació}

_{sobre els}

_ingressos

bruts)

observant

que

l'increment de

la recollida

d'escombraries

oscil·laràentre un _{7 i} un 17 per

₁₀₀

amb el

_{consegüent agravi comparatiu}

_entre

_les

_di¬

verses zones i ve _{determinat per}

_la

_manca

_d'un

controlefectiu del

_servei,

_{que en}

_reduiria

_els

_costos

; que en

l'arbitri

de

radicació,

on

ja

les

noves

tarifes

provoquen certs

desequilibris,

la clàusula de salva¬

guarda és

encara excessiva i s'hauria de reduir fins el nivell del cost de la

_vida;

_{que aquest percentat¬} ge tampoc

s'hauria

d'ultrapassar

en

_{l'impost de}

circulació;

que un coneixement més exacte de la

xarxa de canalitzacions _{de les diferents empreses}

reportaria

una

millora

i una determinació més

equitativa de la

participació

en

els ingressos bruts;

que segons

els

seus

càlculs

la reducció dels incre¬

ments de totes les esmentades

_figures

_{als nivells de}

l'índex del cost de la vida només

_provocaria

_una minva de 581 milions en les

_{previsions de}

_recursos

per a

l'any

vinent.

El Sr. Miró mostra la seva _sorpresa

_perquè

_l'Ad¬

ministració

_municipal

_sembla

_tenir

_{especial inte¬}

rès a _{preveure uns}

_ingressos

_inferiors

_{als reals}

tal

vegada

per

poder parlar

d'un

creixement de la fis-calitat d'un 12 _per

₁₀₀

_quan

_ell

_a

_{la darrera sessió,}

referint-se ales

_{conseqüències dels acords}

_{amb l'Ad¬}

ministració

_{central, l'havia}

_{avaluat en un 18}

per

100

_i,

_en

_les

_{intervencions}

precedents,

s'han

ad¬

duït _{percentatges encara}

superiors;

discrepàncies

aquestes que

fan

absolutament

necessari crear una

Comissió _per

_aclarir-les.

Assenyala

tot

seguit: a)

que

des

de 1975

l'Ajun¬

tament ve _{incrementant els} seus

_ingressos

per so¬

bre de l'índex del cost _{de la vida incidint}

_particu¬

larment _{sobre les taxes,}

_l'import

_{de les quals}

per

habitant

_triplica

_{el de Madrid perquè}

ve carregat peruns serveis

addicionals

_{prestats sense cap mena} de

_{compensació; b)}

_que

_la

voluntat progressiva de

la nostra fiscalitat no es _pot

_deduir

_{de fets}

com

prendre

l'aigua

consumida

segons

contador

per a

determinar la base

_imposable

_en

_el

_cas

_del

_clave¬ gueram o

de la

depuració d'aigües perquè,

_{per una}

banda,

segons

el darrer

_balanç

dels

recursos

hídrics

de

_Catalunya,

_{el factor determinant}

_del

consum

no _{és el volum de renda sinó les}

dimensions de la

familia i _aquesta

_és

_més

_àmplia

en

els nivells

de renda més

_baixos,

_i

_perquè,

_a

_{més, la}

_tributació

municipal

no

té finalitats

_{redistributives,}

com

de¬

mostra _el

_simple

_{anàlisi de}

figures

com

els

impos¬

tos _{sobre la radicació} o sobre la circulació i el fet

que

_{precisament la major velocitat de}

_creixement

es _doni en els

_impostos

_indirectes;

c)

que

l'índex

de preus

al

consum

_comprèn

_una

_{sèrie de}

_productes

que composen

el cistell

de la _compra

_domèstica

_i

serveix per mesurar

les

variacions del

_{poder adqui¬}

sitiu de les economies familiars

_però

_no

_és

_massa

significatiu

per a

l'Ajuntament,

que

hauria

de

ser¬

vir-se amb més exactitud de l'índex de _{preus a}

l'engròs

però

com que

evoluciona

més

lentament,

no _l'utilitza

perquè precisament

usant el de cost de vida

_justifica

_una

_{major pressió}

fiscal;

que aquest comportament

demostra

escasa

_{responsabilitat}

so¬

cial car si tots _{els agents}

_socials

_plantegessin

_tal

reivindicació

_objectiva,

_el

_pais

_{entraria en}

crisi;

d)

que

contemplant

la incidència

de la _{revisió pro¬}

posada

tant en

el

nivell de vida dels

_residents,

_ex¬ pressat per

l'evolució

dels

seus

_ingressos,

_{que no}

s'elevaranun _{14 per}

_100,

_com

en

la xifra

de

_negocis

de les empreses que no

creixerà

pas un

8

per

100

ni _{molt menys,}

_s'arriba

a

la

conclusió que no po¬ dem contribuir a la crisi econòmica _{d'una ciutat}

que

perd

empreses en

profit

de les

grans

instal·la¬

cions de l'entorn i està

_{demogràficament}

_estanca¬

da,

augmentant una

_{pressió fiscal}

_ja

_{extraordinà¬}

riament alta.

_Agrega

_que

_{molts dels}

re-tocats, com

els

cànons

del Mercat

del peix i

de

les

parades

dels

Mercats zonals

o

els recàrrecs

sobre la

llicència fiscal

repercutiran

en

els

preus;

i

propug¬

na _{que no es}

produeixin

increments

de

la pressió

fiscal o _que,

almenys,

aquells

_que

afectin

_a

les

_em¬

presesno

superin

la

xifra de negocis

; que es

renun¬

ciï a la part

voluntària

de la

llicència

fiscal;

i

_que

es retiri

l'Ordenança

referent

a

l'estacionament

vi¬

gilat. Se

suma per

últim

a

les peticions

relatives

a

crear una Comissió _que

determini

l'increment

real

de la

_pressió

fiscal.

El Sr. Sàncàhez i

Juliachs,

referint-se

en

primer

lloc als criteris informadors

de la revisió

tributària

d'aquest

any

i

dels

successius,

diu

que a

pesar

de

l'esforç

realitzat últimament,,

no es

disposa

encara

dels mecanismes per a

conèixer

els

costos

dels

ser¬

veis _{i aquesta}

_{circumstància}

_origina

_{l'arbitrarietat}

d'unes _quotes

_tributàries

_per

_sota

_d'ells;

_que

_el

_co¬

neixement

_d'alguns

_costos

_i

_{el consegüent}

_procés

d'aproximació

de les

tarifes ha motivat augments

importants

a

la

taxa

pel clavegueram però

ha

per¬

mès també el moderat increment

de

la de

recollida

d'escombraries;

que tota

modificació

tributària

ha

de posar

especial

cura en

els

casos

extrems,

on so¬

len detectar-se les

repercusions

més

conflictives;

que a

l'hora

d'emprendre l'elaboració

de les

Orde¬

nances de 1983 caldrà: haver

determinat

els

criteris

macropressupostaris

relatius al

ventall de

possibili¬

tats

_d'ingressos

_{de la}

fiscalitat

municipal

i

_a

la

_quan¬

titat total de recursos a

obtenir,

per

poder

operar

selectivament dintre del

conjunt

de

les

Ordenan¬

ces;

haver

definit també

els efectes

sobre el tipus

de ciutat que

desitgem obtenir

mitjançant

la

polí¬

tica fiscal

_(per

exemple,

com

poden

utilitzar-se

les

eines tributàries per a

la

igualació

entre

la peri¬

fèria i el

centre)

;

i

tenir present

l'eficàcia

dels

ar¬

bitris amb fins no

fiscals

per a

assolir

un

projecte

de ciutat més habitablei més

amable. Comenta

des¬

prés

que una

revisió,

com

la

proposada,

per

sota

de

l'índex de _preus

_al

_{consum no}

_pot

_{qualificar-se}

_d'in¬

crement de la

_pressió

_fiscal

_i

_{així ho sostenia}

el

mes de

_maig

el Tinent

d'Alcalde

_que

aleshores

_pre¬

sidia la Comissió informativa

de Pressupostos

i

Regulació

d'Exaccions;

que

la

grandària de la

Ciu¬

tat _{genera unes}

_deseconomies

_en

escala

_que

_enca¬

reixen els costos dels serveis i per

això

no

és

vàlid

establir

_comparacions

_amb

_València

_o

_Bilbao;

_que

arreu els

_Pressupostos

municipals tendeixen

_sempre

a créixer per

la

inelasticitat

dels serveis

públics,

per

la

_progressiva

_{demanda de serveis}

_socials,

_per

_la

manca de

tecnologia

_que

compensi

els

augments

salarials induïts des

d'altres

llocs de

producció

i

per

la necessitat

de corregir els efectes

produïts

per

les actuacions

privades

(tràfic, contaminació,

es¬

peculació

de

sòl)

; que, per

tant,

propugnar

la

dis¬

minució

_d'impostos

_denota

_propòsits

_fonamental¬

ment electoralistes i una

dinàmica

perjudicial

per

a la Ciutat per

tractar-se

d'una

_promesa

que

difícil¬

ment es

_podrà

_complir.

Segueix dient

que quan

s'afirma

que

la

nostra

pressió

fiscal

duplica la de

Madrid,

es

juga

amb

una colla

_{d'imprecisions:}

s'oblida

_que

pressió

fiscal

no és el cocient de dividir la

càrrega

fiscal pel

nom¬

bre d'habitants sinó el cocient

de la relació

entre

càrrega

fiscal i

renda

per

càpita, la

qual

és més

baixa a Madrid _{per tractar-se}

d'un Municipi molt

extens _que

_comprèn

_gran

_part

de

la

Província;

_es

prescindeix

de distingir

entre

el producte

dels

im¬

postos

municipals

i

el

de les

taxes

per

prestació

de

serveis,

les

quals

no

poden

servir

com a

indicadors

de la

_pressió

_fiscal

per

quant

els

barcelonins dispo¬

sem d'una colla de serveis

voluntaris

que

Madrid

no té i_{que tampoc}

són

iguals aquí i

allà ni

la

quali¬

tat dels serveis ni

les

condicions

de

prestació. Per

corroborar _aquesta

_afirmació

_posa

_l'exemple

_{de la}

recollida i tractament

de les

escompraries

on

les

di¬

ferències sónben

_paleses:

_{l'eliminació}

_s'efectua

_aquí

per

incineració

o

abocament

a

Garraf, solució

que

exigeix

un

procés

d'impermeabilització

terrible¬

ment costós; i

la

recollida

es

realitza aquí quasi

tota hermèticament i en

hores

nocturnes

però

en

camions de menor

tonelatge

;

circumstàncies

que

fan

_pujar

_els

_nostres

_costos

_el

_{doble dels}

_de

_Madrid.

Agrega

que

si

es comparaven

únicament

els impos¬

tos, tant

els

recaptats

directament

per

l'Ajuntament

com els _{aportats per}

l'Estat,

les

xifres

de

Barcelona

són

_1,4

_vegades

_les

_de

_Madrid

_on

_la

_contribució

_ur¬

bana té uns rendiments més

alts

que no pas

aquí;

que

tanmateix

és

innegable

que

Madrid

gaudeix

d'un tracte

_privilegiat

per

quant

es

beneficia

d'una

colla d'inversions

estatals dins

del

seu

perímetre

urbà;

que

descomptant

l'import

de

les

taxes

així

com el de lesmillores en

la

gestió

recaptatòria

(que

no cauen dins l'àmbit

de la

pressió

fiscal sinó

de

la

_igualtat

_i

_de

_la

_justícia

_{tributària), la}

_mitjana

d'increment de la

recaptació

no

superarà el

12

per

100;

que

la

zonificació obeeix

a

diferències

de

cos¬

tos

_perquè,

_per

exemple,

la quantitat

de

brossa

recollida _per

_{habitatge és}

_més

_{gran a}

_les

_zones

_amb

renda més alta. Clou la seva

intervenció

anunciant

el vot afirmatiu del

Grup comunista

per

les

se¬

güents

raons:

perquè

els

augments

de

les

modifi¬

cacions

_proposades,

_globalment

_considerats,

no

su¬

peren

l'increment

del

cost

de la

vida, perquè

la

revisió tendeix a

igualar el

centre

i

la

perifèria,

perquè

hi ha

importants

simplificacions

en

bas¬

tants

_Ordenances,

_perquè

s'ha

_fet

_una

política de

millora de costos _que

_{ha permès}

_{rebaixar les}

_taxes

respectives, perquè

es

tendeix

a

una

equiparació

entre costos i tarifes en

aquells

casos en

què

hi

havia diferències molt grans,

i

perquè

existeix

una

voluntat de millora

dels

serveis.

La Sra. Sala recorda que

durant

les

discussions

al si de la Comissió inormativa competent, es eu

notar _{per part}

_d'alguns

Regidors l'anacronisme i

el

maremàgnum

de figures i

conceptes

imperant

en

el

nostre sistema

tributari,

heretat d'una època

passa¬ da i

_impropi

_{d'una política}

_fiscal

_{moderna, però}

en

opinió de qui

aleshores

ocupava

la

presidència

de

l'esmentat

_òrgan,

_{la superació}

_definitiva

_{de tals}

defectes havia de

_quedar

_supeditada

a

l'aprovació

de la nova llei de tributs

locals;

_que

durant els

úl¬

tims

_quinze

_dies

_la

_citada

_Comissió,

_sota

_l'impuls

del nou

President, ha

realitzat

un

notable

esforç

clarificador, fruït del

qual ba

estat

el

quadre

com¬

paratiu,

que comenta

àmpliament,

on es

reflecteix

la classificació dels nostres recursos en base a

les

següents

rúbriques:

a) residència

en

general,

b)

residència en

_particular,

c)

_activitats

lucratives

_en

general, d)

activitats

lucratives

específiques,

e)

pro¬

pietat

en

general, f)

propietat

en

particular, g)

prestacions

individuals,

i

h)

diversos.

Assenyala

que en

la

seva

opinió

tant

els

ingressos

procedents

de les

_prestacions

_individuals

_com

_{dels serveis mè¬}

dics haurien de romandre al marge

de

la polèmica

sobre la

_pressió

_fiscal

_perquè

_els

_primers

_són

_la

contrapartida d'uns serveis

demanats

pels interes¬

sats i el

_{major contingent}

d'ingressos

derivats

dels

serveis mèdics

_procedeix

_dels

_convenis

_{signats amb}

les institucions sanitàries

_{públiques i}

podrien

com¬ putar-se, per tant,

juntament

amb els diners

que

rebem de l'Estat.

Significa

que una greu

rèmora

del

nostre

esque¬

GASETA MUNICIPAL DE

BARCELONA

₆₁₅

funció d'unes tarifes i no d'uns

_{tipus impositius}

girats sobre

unes bases mòbils _que

_{s'actualitzin}

automàticament segons

l'evolució de

l'economia,

la

qual

cosa ens

_obliga

a

revisions anuals

que no

han

de

_{plantejar-se,}

_per

_exemple,

_ni

en

el

cas

de

l'im¬ post

sobre la renda

ni en el cas _{de les quotes}

_de

la

_Seguretat

_Social;

que uns

increments fiscals

per

sota del cost de vida o del creixement de la

_renda,

dues

_{magnituds macroéconomiques}

que

solen

créi¬

xer al mateix

_ritme,

no _{representen augmentar}

_la

pressió

fiscal,

sinó

_rebaixaria;

_que

_{la reforma de}

l'esquema

tributari local

s'ha de vertebrar sobre la

_{propietat, sobre la}

_contribució

urbana;

que

efec¬

tivament el

_producte

_{de les}

_taxes

_ha

_d'anar

lligat

amb el costos dels serveis

_{respectius i el}

_cas

_{de la}

recollida

d'escombraries

_{demostra que}

_s'actua

_així

quan

aquells

són

coneguts,

però

encara

hi ha

molts serveis que no porten

comptabilitat

analítica

i

fins

i tot _empreses

_municipals

que

continuen regint-se

pel

sistema

pressupostari,

fet

imputable

a tots

aquells

que

hi

han

estat al front fins fa

_quinze

dies;

que

si els treballs de

la Comissió informativa

no han estat _prou

_eficaços,

_{la responsabilitat prin¬}

cipal

correspon a

qui

la

va

_presidir

_{fins fa}

_pocs

dies i era

_{responsable de l'Àrea}

d'Hisenda;

que no

es _{pot caure en}

_{la fal·làcia}

_de

comptar com a

incre¬

ment de la

pressió

fiscal

_{l'augment d'ingressos}

_re¬ sultant del nombre més elevat de

_prestacions

_perso¬ nals ofertes

_pel

_{Consistori democràtic;}

que

si de

la

xifrí facilitada

_{pel Sr.}

_Comas

es dedueixen les

2.842 _{ptes. corresponents}

a

les prestacions indivi¬

duals,

es constata que

la pressió fiscal de Barcelona

és entre

_1,4

_i

1,6 vegades la de Madrid però

no

el

doble

_d'ella;

_{i que, a}

més, tals comparacions hau¬

rien d'establir-se en relació als valors

_liquidats

_i

no _{pas en}

_relació

_{a les}

previsions pressupostàries.

Recalca _que

_la

_{mitjana ponderada}

_d'increment

de la revisió

_practicada

_{avui no}

superarà el 12

per

100,

si es

_descompta

_la

_{millora de gestió}

_(que

serà

moment de discutir _{quan es tracti}

_del

Pressupost)

mentre _que

_{la de}

_l'any

passat

s'estimava

en un 15 per

100;

que

dividint

la

_recaptació

_procedent

_de

les exaccions _{que graven}

_la

_residència

general

(4.701

milions de

_ptes.)

_pel

_{nombre d'habitants}

_de la Ciutat

_(1.700.000)

_i

_pels

₁₂

_mesos

_de

_l'any

resul¬

ta una

_{mitjana de 223}

ptes. per persona i mes

_pel

fet de residir a

_Barcelona;

que segons

reflecteix el

gràfic

núm. 5, l'evolució

en _pessetes constants es

manté en _{els mateixos nivells de 1976 i}

en canvi els

ingressos totals han pujat

per causa

del progressiu

increment de les transferències

_{aconseguides grà¬}

cies a les

_negociacions

_mantingudes

_{amb l'Adminis¬}

tració

_estatal;

_{que segons}

la taula comparativa núm.

1, la mitjana de

creixement de les exaccions amb

major

volum

recaptat

_{(via pública,}

recollida

d'es¬

combraries,

radicació

i

_circulació)

_serà

_d'un

₁₃

per

100; i

que

dues

innovacions

_importants

_en

_el

nostre _esquema

_tributari

_{són: la}

supressió de la

taxa sobre

_vigilància

_nocturna,

_l'exigència

de la

qual

no era tècnicament correcta _per

_afectar

_{a un} servei

_general;

_i

_l'aprovació

_{de l'arbitri}

amb fins

no _fiscals

per a

la protecció del

_disseny

_urbà,

_que

té un _{caràcter dissuasori dels}

desperfectes

comesos per

algunes

persones contra el nostre entorn urba¬ nístic.

El Sr. Comas

_assenyala

_que

_durant

_la

_seva

_presi¬

dència,

la Comissió

informativa de

_Pressupostos

_i

Regulació

d'Exaccions

tenia un

_funcionament

_de¬

mocràtic de manera _que

_les

_seves

_resolucions

_no

són _pas

_imputables

_únicament

al

_President;

_{que en} el sistema tributari

_municipal

_{també hi ha}

exac¬

cions, el Sr.

Rahola les ha

_citat,

_{que es}

_determinen

segons

tipus

impositius

i

no segons

tarifes;

que

el

nivell de renda no es _mou,

sempre

paral·lelament

a

l'índex del cost _{de la vida —aquest any}

_n'és

una prova*—

i

en tal cas la

_capacitat

_adquisitiva

_se'n

ressent; que no

s'han rebatut

convenientment els

seus _{arguments ni}

_els

_{seus càlculs ni}

tampoc

s'ha

admès la

_{possibilitat d'un}

_{estudi sobre el}

_particular

per part

d'una

comissió

_especial;

que segons con¬

firma la lectura dels escrits de

_l'època,

_la

_mitjana

d'augment

de la

revisió

_practicada

_l'any

_passat,

_s'es¬

timava,

en _{virtut de les clàusules de}

_salvaguarda,

en un 10 _per

_100;

_que

_{bo i}

_descomptant

_els

_serveis existents a Barcelona ino a

Madrid,

_la

_nostra

pres¬

sió fiscal continua essen

_1,9

_{vegades la d'allà;}

que

el creixement de les _{transferències estatals ha} estat

general

per a tots

els

Municipis

i

no respon

al

re¬

coneixement,

com demanava el seu

_Grup,

_dels

nostres serveis

_{específics, líimport}

_dels

quals

és

equivalent al

nostre

dèicit, de

manera _que

_{als efec¬}

tes _{de la millora de la}

gestió

es

produirien

—no és

cap

utopia—

unes economies _{que es}

_podrien

_traslla¬

dar al

_ciutadà;

_{que aquestes}

_afirmacions

_no

respo¬

nen amotius electoralistes

_perquè

_es

_basen

_en

_dades

i _{estimacions que}

no

són

seves; que segonsuna esta¬

dística invocada

_{pel Sots-Seoretari}

_{d'Administra¬}

ció

_{Territorial, l'Ajuntament}

_de

_Madrid

recaptà

l'any

1980, 25.000

milions de _pessetes

_i

_{el de Bar¬}

celona,

25.600,

ara

_{bé, prorratejant}

_aquests

_valors

absoluts _segons

_la

_població

_d'una

_{i altra ciutat}

—3.000.000 i1.700.000 d'habitants

_{respectivament—}

hom _comprova

_el

_{tracte discriminatori sue sofrei¬}

xen els

_barcelonins;

_que

_{el rendiment de}

_la

con¬

tribució urbana és més alt a Madrid _{que no pas}

a

Barcelona perquè

allà

hi ha

menys

defraudaeió

per aquest _concepte

_{però això}

no _{representa cap}

_bene¬

fici per

als

nostres ciutadans _que

_paguin

_correcta¬

ment; que

la realització

a Madrid d'obres de viali-tat

_sufragades

_{pel Ministeri}

_d'Obres

Públiques

i

Urbanisme

és un

_exemple

_{més del}

_{tracte diferen¬}

cial _que

_{patim; i}

_que

_les

_{estimacions d'una}

mitjana

d'increment

de la nostra

_fiscalitat,

_del

₁₂

per

100

no són certes en la seva

_opinió.

El Sr.

_Rahola,

_{contestant les al·lusions de}

què

ha

estat

_objecte,

_precisa

que

ell

no

ha

negat que con¬

vingués

conèixer els costos _{dels serveis sinó} que

ja

avui es

_{coneguessin els de}

_tots

ells;

que en tot cas,

la confecció de la

_{comptabilitat}

_analítica

_{és una}

tasca _{que pertoca}

_al

gerent

del respectiu

servei,

càrrec de

_designació

per

l'Alcaldia

i que, per cert,

en el cas del

_Servei

municipal de

Parcs

i

Jardins

recau

_precisament

_en

un membre del

_{partit socia¬}

lista;

i que

si

la Sra. Sala

repassa

l'arxiu de l'Àrea

d'Empreses

_municipals,

veurà

la quantitat d'escrits

adreçats

per

ell

als

gerents

de les diferentes

_empre¬

ses

_{requerint-los documentació}

i més eficàcia i or¬

ganització administrativa.

El Sr.

_Pujadas,

_ateses

_les

_{discrepàncies}

escoltades

durant el

_debat,

_{interessatambé la constitució d'una} comissió

_{encarregada d'estudiar}

_la

repercussió real

de les _{diverses modificacions avui}

proposades;

i

opina

que no

s'ha donat

_resposta a _cap

_{de les}

_ob¬

servacions del seu

_Grup;

_que

_limitar

_les

_diverses

modificacions als _percentatges

_de

_l'índex

_de

cost

de la vida

_{representaria}

_{una minva d'uns 500 mi¬}

lions que

podria

compensar-se

amb

un

_major

_con¬

trol de la

_despesa

_i

_amb

_una

_{gestió recaptatòria més}

acurada;

i que per

al

seu

_Grup

_{és capital}

_eliminar

la

discriminació

_geogràfica

_existent

_en

_l'estructura

tributària

_municipal.

El Sr.

_Maragall

_significa

_que

no entén com la

revisió _pot

_haver

provocat reaccions tan

_dispars