GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 11-111-1986 346
Acords sessió 22-IV-1986 360
Comissióde Govern
Acta sessió2-IV-1986 368
Acords sessions 16-IV-1986i 22-IV-1986 372
Correcció d'errada 376
Disposicions Generals
Acordsdels òrgansdegovern:
Projecte de transferència núm. 10 als Consells
Municipals de Districteen matèriad'atorgament de llicènciesd'ocupació de la viapública 377 Organigrama ifuncions de la Biblioteca General . 387 Normesreguladoresdel funcionament de lesesco¬
lesmunicipals 387
Tardesperensenyament imenjadorde les escoles
iguarderies municipals 391
Tarifesdel'escola municipal d'expressió 392
Tarifes dels Centres Cívics 392
Multa per viatjar sense bitllet en els transports
municipals desuperfície 393
Ban
II Congrés Internacional de lallengua catalana
... 394
Consells Municipals de Districte
Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords
sessió 24-IV-1986 395
Districte 4. Les Corts. Acordssessió 8-IV-1986 .. 396
Districte 6. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessió 1-IV-1986 396
Districte8. Nou Barris. Acords
sessió 26-11-1986 397
Districte 9. SantAndreu. Acords sessió
16-IV-1986 397
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 10-IV-1986 398
Personal
Concursosioposicions
Bases que han de regir l'oposició lliure per a la
provisió de 48 places d'auxiliar d'administració
general 401
Ajuntament
Hpr
de Barcelona
Mlrfl
Num. 12/AnyLXXIII
346 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 12 30-IV-iqm
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió de l'11 de març,aprovada el
22 d'abril de 1986.
AlSalódela Reina Regent de laCasade laCiutat de
Barcelona, l'onze demarç de mil nou-cents
vuitanta-sis,
es reuneix el Consell Plenari sota la presidència de
l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, hi conco¬
rren els Il·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Jordi Parpal i
Marfà, Joaquim de Nadal i
Caparà,
i RaimonMartínez i
Fraile, els Il·lms. Srs. Regidors, amb rang de Tinent
d'Alcalde, Jordi Borjai Sebastià, Ramon Trias i Fargas, i
Josep M. Serra iMartí, i els Il·lms. Srs. Regidors,
Guerau
Ruiz i Pena, M. Aurèlia Capmany iFamés, Eulàlia
Vintró
i Castells, Joan Clos i Matheu, Francesca Masgoret i
Llardent, Enric Truñó i Lagares, Joan Torres i Carol,
Juan José Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle i Bastardas,
Antoni Dalmau i Ribalta, Mercè Sala i Schnorkowski,
Jordi Vallverdú i Gimeno, Germà Vidal i Rebull, Josep
Espinàs i Xivillé, Josep Antoni Garcia i España,
Xavier
Valls i Serra, Francesc Segura i de Luna, Francesc
Borrell i Mas, Antoni Comas i Baldellou, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i Escalera, Josep
Thió i
de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabre¬
gat, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet
i Agustí, Joan
GarciaiDomingo, Josep M. Pujadas i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M. Satorras i Roji, Mercè Muñoz i
Ramonet, FerranClemente i Solsona, iJordi Conill i Vall,
assistits per l'll im. Sr. Secretari General, Jordi Baulies
i
Cortal, que certifica.
Excusen la seva assistència els Il·lms. Srs. Pau
Cer-nuda i Barrios, Sebastià Alegre i Roselló, i Josep
Bas-compte i Solà.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr.
Martí
Pago-nabarraga i Garro.
Oberta la sessió perla Presidència a les deu hores i
set minuts, és llegida i aprovada l'acta de la
sessió
anterior celebrada el 12defebrer de 1986.
S'entra, totseguit, en el debat de l'ordre del dia.
COMISSIÓDE GOVERN
Ratificar la designació, efectuada mitjançant sorteig
públic dels Presidents, Vocals i Suplents de les Meses
electorals peral Referèndum del 12 de març de 1986.
S'aprova perunanimitat.
Ratificar els acords adoptats per la Comissió de
Govern el 26 de febrer de 1986, pels quals:
1) es deixa sense efecte l'acord de la
Comissió
Municipal Permanent de 10 de juliol de 1980, pel qual
esformulavapropostaa laCorporacióMetropolitanade
Barcelona, de modificació de la qualificació urbanística
de la semi-ilia limitada pels carrers de Còrsega, del
Rosselló i de Calàbria i pel sistema 6 a); i
2) s'aprova:
Inicialment: a) l'Estudi de detall d'ordenació de vo¬ lums de la finca dels carrers de Joan Güell núms.
201-209, de Joaquim Molins núms. 1-5 i de les Corts
núms. 74-92, i de concreció d'alineacions; ib) la delimi¬
tació de tres unitats d'actuació a l'illa compresaentre
els carrers del Rosselló, deCòrsega, de Sicíliaide Sar¬
denya.
Definitivament, l'Estudi de detall d'ordenacióvolumè¬
trica i de concreció de rasants de la finca núm. 24del
carrer de Plantada, 18-24 del de la Circumval·laciói 77 del de Pomaret.
En relació al dictamen precedent, el Sr. Comas,
després de recordarqueés
funció
de l'oposiciómunici¬pal remarcaraquells aspectes concrets que nofuncio¬
nen degudament, significaque s'han esmerçat mésde
cinc anys enel tràmitde deixarsense efecteunacord
adoptat el juliol de 1980, fet que denota un funciona¬
ment defectuós del'Administració municipal, queperto¬ ca corregir a l'equip de govern.
El Sr. Parpal contesta que la Corporació Metropolita¬
na no acordàexpressament denegar laseva aprovació a la proposta municipal sinó deixar la qüestió sobre la taulaperquè ni ella ni la Comissió Municipal Permanent
no consideraven adequat tirar endavant tal proposta
però encanvi, ara, s'ha cregut
més
convenientunacte positiu que la deixi sense efecte.El Sr. Comas comenta que, per arribar atal decisió,
no calia deixar passartant detemps.
S'aprovaper unanimitat.
ALCALDIA
Proposta sobre l'acord de la
Corporació
Metropolita¬
na de Barcelona per a la
metropolitanització dels
trans¬ ports urbans.A indicació de la Presidència, el Secretari
General
dóna lectura al'acordadoptat pel Consell
Metropolità
el
27 de febrer de 1984, que diu:«1. Declarard'interèsmetropolità, d'acord
amb l'art.
10 del Decret-llei 5/1974, de 24 d'agost, els
serveis
de
transport urbà de viatgers, la titularitat o
gestió
dels
quals correspon als Municipis compresos a
la
Corpora¬
ció Metropolitana de Barcelona, segons
la
Memòria
tècnicajustificativa adjunta.2. Assumir, d'acord amb l'art. 10 del
Decret-llei
5/1974, de 24 d'agost, i amb els arts.
26 i
27 del
Decret
3276/1974, de 28 de novembre,la
titularitat
dels
serveis
detransport urbàde viatgers de
superfície
prestats per
autobús i d'altres vehicles automòbils declarats d'inte¬
rèsmetropolità, passanta ser la
Corporació
Metropolita¬
na de Barcelona l'Ens concèdent respecte
dels
actuals
gestors del servei.
3. Aprovarel Pla coordinat
d'establiment
i
prestació
dels esmentats serveis assumits i dels transports
inte¬
rurbans de titularitat de la Corporació
Metropolitana
de
Barcelona,així com elseu Reglament
regulador,
ambla
delimitació decompetències de la
Corporació
Metropo¬
litana de Barcelona, com a Ens titularrespecte
des
actuals gestors, i dels Municipis
del
seuàmbit,
i
la
Memòriaeconòmica i financera.4. Sol·licitar al Consell Executiu de la
Generalitat
30-1V-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 347
projecte
de
llei
d'ordenació del transport
públic de
viatgers
d'àmbit
metropolità,
que
inclogui la
fórmula de
coberturafinancera
de
l'esmentat
servei, al
temps
que
la creació d'una
autoritat
única
per ala
sevacoordina¬
ció.
5. Comunicar a
l'Ajuntament
de Barcelona la volun¬
tat de la
Corporació Metropolitana de
Barcelona de
participar
enel
35 % del
capital de les
empreses
municipals de
transports, percentatge
queserà incre¬
mentat
progressivament,
afi
que, endefinitiva, restin
transformades les
esmentades
empreses ensocietats
Íntegrament
metropolitanes,
d'acord amb allò
que
dis¬
posal'art.
27,5
del
Decret
3276/1974, de 28 de
novem¬
bre.»
Tot seguit,
l'infrascrit Secretari General, dóna
també
lectura a la proposta de
l'Alcaldia
enquè
esconcreta
l'anterior puntde l'ordre
del dia
endebat i
quediu:
Restarassabentatde l'acord del Consell Metropolità
de data27 de febrer de 1986 i donarconformitat a la
transformació de la Societat Privada Municipal Trans¬
ports de
Barcelona,
S.A. i Ferrocarril
Metropolità
de
Barcelona, S.A. en Societats metropolitanes d'econo¬
mia mixta, transformació que implica la participació
conjunta de la
Corporació Metropolitana de
Barcelona i
l'Ajuntamentde
Barcelona
enel capital social,
araó del
35 % i el 65 %, respectivament, en ambues Societats,
sense perjudici de la
conversió
definitiva de lesmatei¬
xes en Societats privades íntegrament metropolitanes;consentirl'assumpció per la Corporació Metropolitana
de Barcelona de les competències i facultats de l'Ajun¬ tament de Barcelona en relació amb la prestació del
servei públic de transport subterrani, inclòs el dret de reversió de les instal·lacions ielements; i facultar l'Alcal¬
dia per a formalitzar amb la Corporació Metropolitana
de Barcelona el Conveni per a la cobertura del dèficit
dels serveis dels transports urbans de Barcelona. El Sr. Trias considera que en un tema tant important
com aquest no es pot lliurar sobre la marxa un dossier
de 200o 300pàgines i exigir, alhora, que els membres delConsistori es pronunciïn al respecte.
La Sra. Sala puntualitza que no s'ha lliurat cap dos¬
sier sobre el tema endebatperquè els Regidors dispo¬
sende suficient informació(les Memòries i els Balanços de les empreses). El Sr. Trias comenta que ha sofert
una confusió amb el punt de l'ordre del dia relatiu a la descentralització, però l'explicació de la Sra. Sala li
sembla un plantejament encara més greu i irresponsa¬
ble en demanar una decisió de tanta transcendència
sense donar a conèixer preus, valoracions i projectes
de viabilitat:
consegüentment, el seu Grup no se sent capaç d'opinar al respecte. Afegeix que no és la
primera
vegada que es produeix una anomalia com la indicada, la qual no permet actuar amb un mínim de responsabilitat ni a l'oposició ni als mateixos membresdel'equip de govern.
El Sr.Alcalde observaqueels representantsd'aquest
Ajuntament en elConsell Metropolitàestan assabentats
de la qüestió en debat des del mes de
juny de l'any
passat, quan s'adoptàun acord provisional al respecte
per unanimitat si bé posteriorment, alguns dels Conse¬
jera
Metropolitans
per Barcelona canviaren de criteri a1nora de l'aprovació definitiva: la proposta, doncs,
no suposacap irresposabilitat i hatingutunllarg procésde
gestació.
La Sra. Salarecorda que des de fa més d'un anyés voluntat delsequipsde govern de la Corporació Metro¬
politanai de la Ciutat queels transportspúblics passin a
dependre de la Institució que coordina els serveis que
superen l'àmbit territorial del Municipi, aspiracióaquesta
lligada amb el problema del finançament deles nostres
empresesde transport, canalitzat a través del
Contrac-te-programa negociat amb el Ministeri d'Hisenda i la
Conselleria de PolíticaTerritoriali d'Obres Públiques de
la Generalitat, però la firma del qual resta supeditada
per part de la Generalitat, a la solució del tema del finançament autonòmic; arabé, tant la mateixa
Corpo¬
ració Metropolitana com els responsables dels Munici¬
pis veïns als quals les nostres Companyies presten
servei, han manifestat la voluntat d'intervenir en les
decisions queaquestAjuntamentpren perelles, fetque
consideren unatemptat a la sevaautonomia municipal: consegüentment, el mes de juny es decidí tirar enda¬
vant l'expedient de metropolitanització de les conces¬
sions, el qual fou sotmèsa unadoble informació públi¬
ca (dels Ajuntaments i dels particulars) i fou aprovat
definitivament a la darrera sessió del Consell Metropoli¬
tà, tanmateix si es metropolitanitza el servei cal també metropolitanitzar les empreses perquè, en cas contrari,
aquest Ajuntament seguiria decidint les modalitats de prestació de tals serveis.
Subratlla que per això, la proposta en
discussió
preveu una participacióen lesempreses, la metropolita¬
nització total de les quals queda posposada al moment
en què se solucioni el problema financer per tal de no
responsabilitzar la Corporació Metropolitana dels ele¬
vats dèficitsde les nostres empreses, els quals, pel que
fa al Metro, són subvencionats íntegrament per l'Estat
mentre que pel que fa als autobusos, aquest Ajunta¬
ment i laCorporació Metropolitana ja han consignaten llurs Pressupostos quantitats equivalents al 30 i escaig per100 del total,peròquedasenseconsignació laresta
així com els dèficits corresponentsals anys 1983-1985
en les partsno consignadesper l'Ajuntament (quantals anys 1983, 1984 i 1985) i perlaCorporació Metropolita¬
na (a partir de 1984), raóaquestaque també justifica la proposta en debat. Agregaque en una propera
sessió
del Consell Metropolità es decidirà com
s'instrumenta-litza la sevaparticipació enles nostresempreses, acord
que serà sotmès novament a informació pública des¬
prés del qual s'adoptaràl'acord definitiu; que el
Sr.
Triaspot obtenir dels seus companys de Gruptotala docu¬
mentació necessària per a estudiar-se el tema, tanma¬
teix, ella també està disposadaa facilitar-la-hi; que igual
reflexió fa als membres del Grup popular; i que avui es
tracta nomésde respondre positivament al'oferta de la Corporació Metropolitana: per tant, no li ha
semblat
necessari trametre informació addicional als membres
del Consistori.
El Sr. Alcalde destaca que l'acord d'avui és, doncs,
resposta a l'oferta de
participació
formulada perla
Corporació Metropolitana i faculta l'Alcaldia per a
la
signatura de la documentació adient.
El Sr. Borrell considera que la proposta hauria de quedar sobre la taula: 1 ) perquè hi ha certes
contradic¬
cions entre l'acord del Consell Metropolità i la proposta
en debat, car en aquestaesparla del'assumpció de la
gestió dels transports, aspecte que correspon a
les
Companyies, mentre que el primer parla de
l'assumpció
de la titularitat; 2) perquè no es concreten les condi¬
cions de la cessió a la Corporació Metropolitana, de la participació del 35 % en el capital social de les empre¬
ses, ni de l'assumpció dels dèficits d'ambdues Com¬ panyies, i es dóna un vot en blanc a l'Alcaldia
perquè
348 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 12
30-I\Aiqgp
enlasevaopinió,aquest punthauriad'ésserdebatuten una sessió posterior.
El Sr. Pujadas indica que, quant al Document de treball del Consell Executiu de la Generalitat sobre l'ordenació territorial deCatalunya, el posicionament del
seu Grup exposat pel seu representant en el Consell
Metropolitàera plenament coincident amb la declaració
dels seus Diputats al Parlament de Catalunya, on es
reconeixien els problemes específics derivats de l'acu¬ mulació de població en les determinades zones de
Catalunya, els quals només podien trobar solució ade¬ quada en el marc metropolità (que s'havia de regular per una Llei especial del Parlament de Catalunya) i es propugnavala constitució d'una àmplia Comissió parla¬
mentàriaper a estudiar l'esmentat document; que que¬
da, doncs, clara la posició del seu Grup respecte a la Corporació Metropolitana i a les disposicions addicio¬
nals del document del Consell Executiu que hi feien
referència, però no creu oportuna l'aprovació de la
proposta presentada perl'Alcaldia mentre no sigui co¬
negutl'informe de la citada Comissió parlamentària.
El Sr. Bonet observa: primerament, que ésnecessari
distingirentre els actes de laCorporació Metropolitana i
els d'aquest Ajuntament; en segon lloc, que, malaura¬
dament, aquestConsellPlenari coneixa pilota passada
certes iniciatives del'equip degovernmunicipal: aixíels
membres del Consistori notingueren ocasió depronun¬
ciar-se sobre el Pla especial de la façana marítima del
Poblenou, iigualment avui tampoc han tingut ocasió de
fer-ho sobre laconveniènciade laparticipaciómetropo¬ litana (primer, del 35 % i després del 100 %) en les
nostres Companyies de transports, que avui es discu¬ teix ací perprimera vegada; i, perúltim -itotabonant la petició dels altres representants del seu Grup en el
sentit que la proposta quedi sobre la taula- que, per
una banda, l'acord metropolità no fa referència a l'as¬ sumpció del transport subterrani sinó que quant a
aquestamodalitat, només parla delaparticipació del 35
%en laCompanyia, de manera quesi laCorporacióvol també assumir-lo caldrà unacord complementari en tal
sentit mentre que peraltra, les transferències econòmi¬
quesde la Corporació Metropolitanade Barcelona ales
nostres Companyies, no són raó suficient per a decla¬
rarme l'interès metropolità car la Corporació realitza
múltiples transferències a altres entitats sense
partici-par-hi.
Confia quetotes aquestes qüestions,que tanta
trans-cedència tenen, se'n podrà tornar a parlar, especial¬ mentde la cobertura del dèficit que no ha estat tampoc tractadapel Consell Metropolità, enel si del qual el seu
Grup s'oposà a la declaració de l'interès metropolità
dels serveis urbans de viatgers i a l'assumpció dels diferents serveis per motius d'inoportunitat, d'incon¬
gruència i d'il·legalitat.
La Sra. Sala renuncia a reiterar ara la rèplicadonada durant la sessió del Consell Metropolità al posiciona¬ ment del Grup de Convergència i Unió però significa que l'argumentació del Sr. Pujadas, defensada també pelSr. Bonet, ve a propugnar que no esfacires mentre esdiscuteix la propostad'ordenació territorial de Cata¬
lunya, tanmateix ella no comparteix aquest criteri per¬
què el procés ja s'havia encetat abans de la presenta¬
ció de la proposta al Consell Executiu, la qual no ha d'obstaculitzar el procés ja iniciat -que es troba aturat per la manca de fons d'una de les Institucions que
negociaren el Contracte-programa- i que ha de redun¬
daren una millora, parcial però efectiva, del servei als
ciutadans i dóna una participació als poders polítics
dels Municipis afectats. Precisa que la referència (al·lu¬ didapel Sr. Borrell) al'assumpció de la gestió nofigura
en la partdispositiva de lapropostaendebat sinóenla
sevaexposició de motius(que no és objected'aprova¬
ció) tot distingint entre l'assumpció de la titularitat i la
gestió del servei; que el tractament donaten la propos¬ ta sotmesaa deliberació, al Conveni per a
l'assumpció
del dèficit de les nostres empreses, s'explicaperquètal
Conveni ha d'ésser proposat per la CorporacióMetro¬
politana, que el discutirà en una propera sessió enla
qual també s'analitzaran, per cert, les implicacions jurídiques de l'assumpció del servei del Metro; iqueles
subvencions de la Corporació Metropolitanaalsnostres
transports municipals, representen 1.200 dels 9.000
milions de pessetes que importa el Pressupost de l'Entitat: per tant, no li sembla absurd que tal Entitat
reclami una participació a les nostres Companyies.
El Sr. Alcalde suggereix que la Sra. Sala aclareixiper
què la participació de la Corporació Metropolitanaen
les nostres empreses es fixa provisionalment en el
35 %; i també quins seran els termes del Convenide
cobertura del dèficit.
La Sra. Sala concreta que el propòsit inicial era
establir laparticipació total delaCorporació Metropolita¬
na en les nostres empreses però els responsables d'altres Municipis objectaren que ambtal participacióla
Corporació assumiria tot el risc si alguna Administració
-concretament, la Generalitat- no cobria la part de
dèficit acceptada en el Contracte-programa a raó d'un 40 % l'Estat, un30 % l'Administració local -Ajuntament
i Corporació Metropolitana-, iun30 % la Generalitat, fet que lirepresentariauns3.500milions de pessetesique li impossibilitaria desenvolupar la sevamissió d'equipa¬ ració entre el centre i la perifèria de lazonametropolita¬
na; que ateses, doncs, tals reticències, es cregué més adient limitar la participació de la Corporació Metropoli¬ tana al 35 %, i que, en definitiva, segons el Conveni,
encara no perfilattotalment, que laCorporacióMetropo¬
litana pensa proposar a l'Ajuntament de Barcelona,
aquest hauria d'assumir la meitat del 30 % correspo¬
nent a l'Administració local i el risc de la partde
dèficit
no finançada per la Generalitat així com les quantitats no cobertes finsa 31 de desembre de 1985.
A instàncies de la Presidència, el Segon Tinent
d'Al¬
calde, Sr. de Nadal explica que el dèficit del Metro no
planteja problemes perquè l'Estat el finança
totalment
i,
per altra banda, a conseqüència de la
internalització
creixent dels costos, el dèficit de tal Companyiaés
cada vegada més baix en relació al volum
total del
negoci; que quantals Autobusos, l'Ajuntament
sufraga
els costos financers derivats dels dèficits no finançats
dels anys 1983 i 1984 (no coberts per la
Llei de
Sanejament) partint de la hipòtesi que arribi a
signar-se
ei Contracte-programa, ésa dir, en la part de
tal
dèficit
que correspondria al'Administració local i quesuposenuns350 milions de pessetes; que dels 3.000
milions
de
pessetes rebuts del Fons de Cooperació per
la Corpo¬
ració Metropolitana en concepte de
subvenció
pels
serveis comuns corrents realitzats dintre del seuàmbit,l'esmentadaCorporació en destina
pràcticament
1.200
a subvenir els dèficits dels Transports de
superfície;
i
que l'Ajuntament finança larestadel 30 %quecorres¬
pondria al'Administració local, segons
l'esmentat
Con-
c veni-marc, és a dir, uns 1.600 milions depessetes:
cresta, doncs, sense finançament només el
30
%
de
la
s¡m'MJP
30-IV-1986
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 349ElSr. Trias
considera
quela Sra. Sala ha llançat
unagreu
acusació al Grup convergent
quan
ha afirmat
que
esperar
la
decisió del
Parlament,
suposava
impedir
que
les coses
funcionessin degudament: tanmateix,
unde¬
mòcrata ha de respectar
el
paperdel Parlament,
espe¬cialment quan la
urgència
ques'invoca,
noés altra
quesolucionar una
qüestió
que porta molts anys plantejadai queno
acaba
d'entendre
perquè
s'ha de resoldre
tres
mesos abans puix els transports funcionaran igual de
bétant si la Sra.Sala actua des de la sevacondicióde
Presidentade lesCompanyies de Transports com si ho
facom a responsable de la Corporació Metropolitana.
Lamenta que s'hagi donat entenent que la seva Coali¬
cióesmou en el Parlamentde Catalunyaperinteressos
departit(encara que
això
nosigui
cap pecati sigui
uncomportament
seguit
ací pels socialistes) perquè
notrobacorrecte introduirjudicis d'intencions en un debat
democràtic iseguint aquestatònica, també ell podria dir
encara que no ho fa, que els socialistes pretenen, per motius polítics i personals, crear uns fets consumats respecte a la
Corporació
Metropolitanaque impossibili¬tinl'acció del Parlament.
El Sr. Alcalde, després d'observar que el Sr. Trias
hauria de retirar algunes de les seves expressions
durant elpresent debat, indicaque, compodria demos¬ trar exhumant les corresponents actes i les Memòries de lesCompanyies, moltes de les qüestions suscitades
avui, no són pas noves en aquest Saló, però si ho és,
en canvi, l'oferta de la Corporació Metropolitana d'ad¬ quirir partde les accions d'unes Companyies fins avui íntegrament municipals, que presten els seus serveis
mésenllà del nostre termemunicipal ique presenten un
dèficit anual d'uns 12.000 milions de pessetes (dels
quals uns 7.000 corresponen als autobusos i 5.000 al
Metro) dèficits que no estan coberts a partir del 31 de
desembrede 1982 però el Contracte-programa preveu quehosiguin en un 40 %(5.000 milions) perl'Estat, en
un30 % (3.500 milions) perl'Administració local i l'altre 30 % per la Generalitat, ara bé aquesta ha al·legat la
impossibilitatd'atendre la seva part mentre no es revisi
el finançament autonòmic, si bé ell té els seus dubtes
quant atal al·legació perquè no sap -cosa que podria
esclarir el Sr. Trias- si en el moment de transferir-se la
titularitat de les competències sobre els transports, es
practicà o no l'oportuna valoració ni si calia realment
u?a
vajoració
específica de diners, puix si
no eraaixí, la
qüestiócauria dintre el debat(que pertoca al Parlament
de
Catalunya)
de lesprioritats que han d'atendre els
recursos, pocs omolts, de la Generalitat.
Creuquetot el Consistori hauria de ferpalesa davant
el Consell Executiu de la
Generalitat, la transcendència
delfetfinancer assenyalat, perquè des de 1982 s'acu¬ mulen anualment 12.000 milions de dèficit, que no estan cobertsen lapartque hauriad'aportar la Genera-i'tet i per això l'Alcaldia ja s'ha adreçat a aquesta
indicant la conveniència de conèixer
quan i en quina
mesura es podrà produir la
participació efectiva de la Generalitat en la cobertura dels dèficits de les nostres
Companyies
de Transports, les quals, mentrestant, esveuenobligades adedicar bona
part dels esforços de
. rs
directius,
a la cobertura del forat financer que lesnstitucionspúbliquesno han cobert:
conseqüentment, i
onat que, segons el dictamen emès per l'Assessoria
undica, l'autoritat competent per aprovarles tarifes, és
cp ha d'assumir les tarifes
aprovades i el cost del
ervei, laComissió de Govern a la sessió del dia 26 de
erde
1986, adoptà el següent acord:
«Requerir l'Administració central de la Generalitat de
Catalunya a través de l'Alcaldia, a fi que transfereixi a
Transports de Barcelona, S.A., la compensació econò¬
micaprocedentperla insuficiènciade les tarifesaprova¬
des, per al finançament del servei d'autobusos urbans
de Barcelona.»
Puntualitza que tal requeriment no s'ha fet amb un
propòsit d'enfrontament polític sinó que segueix la línia
del formulat anualment perlesCompanyiesal'Adminis¬
tració municipal quan aquesta tenia major intervenció que ara, en l'aprovacióde les tarifes; que la participació
de la Corporació Metropolitana no obeeix tant sols a
raons financeres sinó que respon també al fetque part
dels serveis s'estenen als termes dels Municipis inte¬
grats en ella i a la demanda d'aquest Ajuntament que, atesa l'anterior circumstància, la citada Corporaciótam¬
bé hauria de contribuir a la cobertura del dèficit de les nostres empreses, petició que ha pogut ésser parcial¬
ment atesa gràcies a les gestions realitzades davant el
Govern de l'Estat, que obtingueren un escreix de finan¬
çament d'uns 2.800 milions de pessetes per a aquesta finalitat,entre d'altres, demaneraquedes de faun anyi mig, la Corporació Metropolitanaha començatainterve¬
nir en el finançament dels dèficits del sistema de
transports de
l'Àrea
Metropolitana i la proposta en debatve aésserlarespostaa la petició adreçadaperla Corporació Metropolitana al Municipi, de participar en l'administració de les Companyies municipals donat que els seus serveis s'estenen aaltres Municipis de larodalia i són finançats parcialment per ella. Remarca,
per últim, que la proposta sotmesa avui a l'aprovació
consistorial no ésinoportuna perquètanca el procés, ja iniciat molt temps endarrera, concretament el juny de
l'any passat, i respon a unes necessitats ben imperio¬
ses en els aspectes de la claredat de gestió i la
finançació dels nostres transports; i que, en la seva
opinió, la Generalitat de Catalunya, malgrat la seva
manca de diners, hauria de considerar la prioritat de la
seva participació en el finançament del sistema de transportde la capital de Catalunyaque porta tresanys
sense cobrir i es corre el perill que també resti al descobert l'any 1986.
El Sr. Trias indica que en les negociacions de les
valoracions en què ell intervingué, no es parlà dels
serveis de l'Ajuntament de Barcelona però, a més, llavors hi havia un clima favorable a laconstitució d'una Autoritat única per al transport metropolità, oportunitat
que es va perdre per manca d'entusiasme de tots els
interlocutors implicats i per picabaralles entre els cata¬ lans.
El Sr. Alcalde matisa que segons el punt 4t. de l'acord del Consell Metropolità, dos dels subjectes esmentats pel Sr. Trias (la Corporació Metropolitana i
aquestAjuntament) segueixen demanant la constitució
de l'esmentada Autoritat única i tal vegada, només n'hi ha un que s'hi oposi perquè en l'acte designatura del
Conveni sobre les vies del Poblenou, el President de la Renfe deixà ben clara la necessitat de coordinar el seu
servei de rodalies amb el transport metropolità. Confia que el Parlament trobarà formes d'ordenació territorial
més assenyades que les imaginades fins ara; tanma¬
teix, no es pot deixar de prestar els serveis ni de
350 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 12 30-IV-1QRR
S'aprova la proposta de l'Alcaldia, amb el vot en
contradels Srs. Trias, Segura, Borrell, Comas, Alemany,
Bueno, Thió, Amat, Fabregat, Vila, Bonet, García i
Domingo, Pujadas, Rial, Satorras, Muñoz i Clemente.
Informe sobre el procés de descentralització de
1983-1986.
El President de la Comissió de Descentralització i
Participació Ciutadana, Sr. Borja, comença la seva
exposició advertint que la inclusió d'aquest punt a
l'ordre del dia, fou decididaa última hora i obeeixa les següents raons: 1) el procés de
descentralització
se¬gueix el programa i els ritmes previstos
però, si bé és
conegut per tots els Grups (encara que el Popular es
trobi en una situació una mica més delicada en no
participar en la Comissió de
Descentralització)
el temaés prouimportant per anardonantinformació detant en tant; 2) dels tres grans blocs a resoldre en el present
mandat (aprovar la divisió territorial; realitzar uns pa¬
quets de transferències i crear unaestructurasòlida en
elsDistrictes; i crear uns nous Reglaments en substitu¬
ció de la normativavigent des de 1979) els dos primers
ja s'han materialitzat i resta pendent el tercer
però,
donat que es mantéel compromís de tenir aprovatsels Reglaments abans d'acabar el mandat actuali que s'ha
posaten marxalaComissió per alaredaccióde lanova
Carta municipal, sembla convenient facilitar als Regi¬ dors de la Ciutat lamàxima informació sobre la centra¬
lització, encara que avui no s'hagi de prendre cap acord i sense perjudici de poder analitzar aquesta
temàticaen properes sessions quan es plantegi l'apro¬
vació inicial i la definitiva dels esmentatsReglaments.
Destaca, com afets més significatius de la Memòria
en debat:
1) Presentar el repte del compromís polític de la
descentralització assumit perl'actual majoria de govern, oferint elements per a judicar-ne el seu compliment;
2) Entendre la descentralització com una matèria
objecte de consens polític i ciutadà, del qual en són
provael fetque la Presidència dels Consells de Districte correspongui a la força majoritària del Districte (mesura
no prevista ni en la descentralització d'altres ciutats espanyoles o europees, ni en el Projecte de Llei de Règim local ni en el document de treball elaborat perla Generalitat), l'aprovació, per unanimitat, de la divisió
territorial, l'aprovació, sense polèmiques, del Programa
de descentralització, i la manca de discrepànciaquant
al contingut dels Reglaments de Descentralització i Participació Ciutadana, encara que hi siguin quanta la
conveniènciad'aprovar-los amb anterioritat a la promul¬ gació de la nova Carta;
3) Configurar un model de descentralització, original
perla suma dels següents elements: unadivisió territo¬
rial acceptada que és, alhora, una estructura departici¬ pació i un àmbitviable de funcionament; unes compe¬ tències i funcions molt articulades; el lligam entre la
reforma administrativa i ladescentralització, afi d'evitar
duplicitats d'estructura; la concepció dels Districtes com un àmbit de representació política; i les innova¬
cions quantals serveis i activitats prestats pels Distric¬ tes.
Indica que no desitjadonarunavisióde color derosa de la descentralització, la qual és difícil perquè, per a transferir poders i canviar estructures administratives, cal superar moltes resistències i inèrcies, i el mateix
mètode emprat no deixa de generar tensions i contra¬
diccions puix es creen uns Districtes de representació
política molt legítima però, ensems, el procediment és
extraordinàriament lent i això origina unes contradic¬
cions entrel'expectativa social i la realitat, quetenenun
costpolíticque pagala majoria de governi, sobretot,la
gent que es troba als Districtes en primera línia (els Presidents, i els Consellers de Districte i elsresponsa¬ bles tècnics) que han d'afrontar unes demandes molt
superiors als mitjans de què disposen dintre d'una
política d'austeritat; que malgrat certes afirmacionsen
sentit contrari, el procés de descentralització no ha
resultat car perquè la dotació de personal existent en
els Districtes era de 254 persones l'any 1983 i és
actualment de 271 (si bé a augmentat,^ en canvi, el
nombre de persones transferides de les
Àrees
centralsdels Districtes que llavors era de 22 personesi araés
de 637) i les inversions han passat dels 1.420 milions de 1984, a 1.672, en l'actualitat, mentre que les dota¬
cions del Pressupost Ordinari han augmentat en el mateix període de 476 a 1.489 milions: el procés de
descentralització s'ha desenvolupat, doncs, gradual¬ ment i amb molta austeritat.
Comenta que la descentralització s'articula sobre la
base de la Comissió de Descentralització, de la qual
formen part tots els Presidents de Districte, i dels Consellers de Districte, presidits per un Regidor, la
capacitat del qual s'ha potenciat els darrers anys,
període enquès'ha createn els Districtesunaestructu¬ ra técnico-administrativa, que comença a ésser sòlida
(Director de Serveis, Cap dels Serveis Personals, Cap
dels Serveis Tècnics, Secretari) però els Districtes no tenen encara suficient contingut polític i de gestió que
possibilitin unes veritables Comissions de Govern de
manera que l'índex de mortalitatpolíticadelsConsellers
és un dels més alts, com ho prova la seva constant
substitució per part de tots els seus Grups; que la
divisió territorial està doblement legitimada tant pel procediment seguitper a la seva aprovació com per
la
seva adequació a la realitat històrica i a les
necessitats
funcionals però potser no seli ha donat prouidentitat
i,
per això, caldria recomanar la utilització
més del
nóm
que no pas del número dels diferents Districtes;que
les
transferències segueixen el Programa de
Descentra¬
lització (recollit en el Pla-programa 1984-1987, i
ampliat
després per la Comissió de Govern), el
qual
estroba
realitzat en un 80 % ien properspaquets seran
objecte
de transferència la inspecció integrada(urbanisme,sa¬
nitat, serveis municipals), el manteniment de
la Ciutat
i
la disciplina urbanística però tot això
exigeix millorar
l'estructura administrativa i tècnica dels Districtes i la
seva informatització; que resulta
significatiu el
canvi
qualitatiu produït en el personal dels
Districtes
(que
ha
d'ésser més polivalent que abans) de manera que
amb
el personal transferit, el contractat per concurs(que
després s'ha presentat a oposicions per aproveir
les
places de plantilla) o l'aconseguit a traves
de
I'«Instituto
Nacional de Empleo», s'ha creat un nou
tipus
de perso¬
nal (informadors, animadors econòmics,etc.)
queha
canviat la fisonomia de les seves relacions ambels
ciutadans; que els darrers mesos s'hanproduït
transfe¬
rències molt importants de serveis
personals:
sumant
els Centres Cívics, els Centres de ServeisSocials,
les
Biblioteques i les instal·lacions esportives,
han
afectat
a
230 dels 277 equipaments existents; que
tot
aquest
procésno solamentha permès gestionar
d'una
manera
méspròxima alciutadà sinótambé fer-ho
d'una
manera
diferent i desenvolupar novesactivitats: ensón
mostra
els plans d'ocupació de la via pública,
les
brigades
de
\iúM 12 30-1V-1986 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 351
conservació dels edificis,
les
Oficines d'Assessorament
per ala
rehabilitació dels habitatges,
els Centres
Cívics,
[eg
novesmodalitats
-molt
més personalitzades- de
prestació
dels
serveis
socials, les
xarxes
de serveis al
voltant dels Centres
Cívics, els
Consells
de
Seguretat
Urbana, les
iniciatives
econòmiques
locals, els anima¬
dorseconòmics i
els tallers
de tecnologia adequada.
Considera que la
documentació distribuïda conté
més elements
d'informació
que no pasde debat, el
qualse
suscitarà
enel
seumoment,
quan es
tracti dels
nous Reglaments
(dels
quals també
sen'han facilitat
els Projectes
elaborats
enel
marcde la
Comissió
de
Descentralització) tema en
què
seria desitjablearribar
entre tots a un acord
perquè
estracta de definir unesreglesde
joc,
enpart
ja
posades
enpràctica,
i
nohi ha
discrepàncies
importants entre
els diferents Grups
quant a
l'organització
dels
Districtes i els mecanismes
de
participació ciutadana tot
i
que esqüestioni l'oportu¬
nitat d'aprovar-los abans quela legislació local autonò¬
mica i laCarta, si bé el dictamen dels Serveis Jurídics
confirmala possibilitat legal de fer-ho. Assenyala entre
els elements més nous de tals Projectes: l'elecció
directa dels Consellers de Districte; l'atribució als Dis¬
trictes de competències decisòries, consultives o de
control, en totes les matèries que la Llei atribueix als Municipis; la creació de figures de
participació
experi¬mentadesenmolts Districtes. Precisaque tals projectes
seranestudiats enles properes setmanesperla Comis¬
sió per a la redacció de la nova Carta Municipal i després per la Ponència constituïda a tal fi, seran
sotmesos a l'aprovació inicial del Consistori en els mesos d'abril o maig i passaran posteriorment a infor¬
mació pública amb audiència pública de les diverses entitats tant abans com després de l'aprovació inicial.
Com a cloenda del seu informe, assenyala el Sr. Borja, que per als responsables de la descentraliztació
aquesta ésun exercicicomplicat queté els mèrits de la concertació no solament amb els Grups polítics sinó també amb les
Àrees,
lesempresesi els tècnics munici¬pals aixícomambles Entitatsciutadanes, i és tambéun procés incompletque necessitaun marc de col·labora¬
ció política i de cooperació tècnica i de participació
ciutadana laqual fins ara ha romàs en un segon plànol
pernocremar-lacreantunsmecanismesaparatososen els Districtes abans que aquests tinguessin prou força
política i capacitat tècnica per prendre decisions i ges¬ tionar serveis, abans, en definitiva, que la descentra¬ lització fos efectiva: a mesuraque ho sigui, la participa¬
ció ciutadana passarà a primer plànol possibilitant un
Ajuntament més eficient i una Ciutat més solidària, perquè, segons frase de Toqueville, hi ha una estreta
relació entre el grau de descentralització d'una societat
o d'unpaís
i el respecte ales llibertats individuals i ala capacitat decanvi social; i aquesta inquietud resumeix lafilosofiaque hainspirat el seu treball.
LaPresidència puntualitza
que el debat dels Regla¬
mentsnoés objecte de la present sessió.
El Sr. Trias manifesta que el caràcter simplement
informatiu de l'exposició del President de la Comissió deDescentralització fa difícil entrar en el seu
contingut
ambun mínim de
polèmicaque, ajuí seu, és l'essència de la democràcia
però vol queixar-se novament de la
manca d'informació puix
l'argument que els Regidors
poden assabentar-se dels temes a través dels com¬ panys del respectiu Grup presents a les diferents Co¬ missions només és vàlid parcialment puix les Institu¬
ions com l'Ajuntament són un tot i tenen el dret a
reaccionar, a conèixer i a votar col·lectivament en el
mateix acte: pertant, la informació ha d'arribaratemps i, un coptramesa, no es potcanviar i pertenir elements
de judici clars, no basten les explicacions que hom pugui rebre através d'un companyde Grup, precisions
que fa sobretot, perquè la seva intervenció anterior no
sigui interpretadacom unaactitud excessivament punti¬
llosa. Afegeixque perentraren elpresentdebat només disposa d'una carta de l'Alcalde, publicada -amb una
fotografia molt reeixida del Sr. Maragall- en el Full
informatiu de l'Eixample i que tractados punts: el tema
de la Corporació Metropolitana, que no té res a veure amb la descentralització; i una divisió territorial en què
s'assolí un acord, del qual està molt orgullós però que
només és un pas previ per ala descentralització.
.
Després de comentar que se sent molt animat perla joventut i el dinamismeque el Sr. Maragall saptransme¬
tre en l'esmentat butlletí, sintetitza la posició del seu
Grup quant al tema en debat, dient que en l'activitat
dels Ajuntaments poden distingir-s'hi dues vessants: l'administrativa i la professional sense la qual els serveis
no poden funcionar, i la política i planificadora que
determina eldesig de canvi del Consistorique conserva el poder; que, segonsl'experiència internacional, enels grans Ajuntaments predomina l'aspecte administratiu
mentre que en els petits predomina l'aspecte polític i
llavors els primers, davant la necessitat deprestar uns serveis amb eficàciai, alhora, depreservar la democrà¬
cia i el contacte amb els ciutadans, recorren a la descentralitació; que igualment entre el personal dels
Ajuntaments cal distingir els professionals que estan encarregats del funcionament, i els polítics que tenen
per missió cercar noves fórmules, és a dir, planificar i
innovar; que la centralització comporta una certa dosi
d'autoritarisme, d'administració professionalitzada, de
rutina i de conservadurisme, si no hi ha l'adequada injecció de canvi; que en la seva opinió, la descentra¬
lització s'ha de produir sempre territorialment i no fun¬
cionalment, perquè el sistema funcional allunya els
ciutadans de les decisions i, en canvi, el sistema
territorial els les aprova; que l'equilibri entre administra¬
ció i política s'ha trencat recentment: fins fa poc, arreu del món hi havia una sensació d'optimisme quant a la
capacitat de l'Administració Municipal per resoldre els problemens locals (el trànsit, reconstruccióurbanística i l'expulsió de les indústries de l'interior de les ciutats) però per unabanda,en no assolir-se la plenasolucióde talsproblemes, la gents'haanat desanimant, i peraltra
banda, el fetque les ciutats deixessin decréixeral ritme
d'abans, hatret urgència a molts d'aquests problemes:
consegüentment, la gent ha començat a pensar en
política i mirar de trobar solucions més eficaces queles
dels altres: s'ha trencat l'equilibri que havia imperaten els Ajuntaments dels països avançats i tal situació ha conduït a la descentralització.
Significaquedurant l'època franquistal'Administració Municipal es caracteritzà pel centralisme, per l'existèn¬ cia d'un Alcalde fort i no democràtic, per uns mitjans
centralitzats i, endefinitiva, per unsAjuntaments portats
amb unacertaeficàcia, -abase demadura-però amb
molt poca dignitat i llibertat; que l'error principal de l'equip de govern socialista ha estat voler ésser massa
generós, democratitzador i innovador perquè per a
descentralitzar i innovar, cal posar-hi, a més de bona
voluntat, els elements necessaris -que no li pertoca a el! precisar-; que, conseqüentment, el resultat ha estat
352 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 12 30-IV-1QM
l'Alcaldia, lapersonalitat del qualno
passarà
desaperce¬buda- un Alcaldefeble, dominat perles
Àrees,
perquèno disposa d'una planificació ni d'una
programació
forta ni tampoc d'una col·laboració també forta, des¬
centralitzada i autònoma en els Districtes puix tot això exigia uns canvis radicals en la manera de funcionar
d'aquest Ajuntament; que els Districtes tenen molt
poques atribucions i poquíssimes pessetes i sense
consultar-los se'lstraspassa gentque continua pensant
que qui mana és
l'Àrea.
Observa que l'Alcaldiaescontradiu en postular simul¬
tàniament ladescentralització enla Ciutat i laconcentra¬ ció en l'Àrea Metropolitana, puix les qüestions comuns a diversos Municipis es resolen a través d' Agències específiques enlloc de recórrerafórmules territorials (ja superades per París i Londres) que progressivament podrien estendre's fins a Perpinyà quan Catalunya no
ha d'ésser només una ciutat sinó que necessita un
equilibri entre l'aspecte urbà i el rural.
Recalca que no es pot descentralitzar sense una
programació i una planificació, forta i competent, que
orienti les decisions a implementar perl'Alcaldia i que ha de néixer de la base del poder democràtic, és a dir,
dels Districtes puix, altrament, s'institucionalitzaria l'a¬
narquia; que, com ja indicà anteriorment, el desembre
de 1983, l'acció dels Districtes no s'ha de limitar a
assenyalar l'emplaçament dels «pipi-cans» o a funcions
simplement executives, perquèles
Àrees
no elsperme¬ten gaire més, sinó que també s'ha d'estendre a les
tasques de planificació, i tot això és possible si es
canvia l'estructura de l'Ajuntament i s'observen alguns
principis que ja tenien els romans, com és el de la jerarquització de les lleis: consegüentment no s'ha de
començardes de baix sinó que primerés laconstitució municipal o sigui la Carta, i així també ho reconeixia el
Sr. Borja a la sessió del 29 d'octubre de 1985, en afirmar que no creia convenient discutir la qüestió del Reglament abans de la promulgació de la Cartaque la
d'orientar.
Creu que l'Alcaldia tindrà dificultats amb la moder¬
nització de l'Administració municipal perquè estrobarà
amb un nivell de funcionaris que es resisteixen a les modificacions, per tant: a) la modernització s'ha de lligar amb ladescentralització; b) cal dotar els Districtes
d'elements planificadors; c) s'ha de dotar els serveis centrals de planificació amb els màxims recursos; d)
s'ha de reservar ales Àrees aquelles qüestions que no
convingui que realitzin els Districtes; i e) s'ha deprepa¬
rar els funcionaris, molts dels quals són de primera
categoria, peral nouplantejament, perquè sóncapaços de fer-ho i desitgen unaCiutat moderna.
El Sr. Pujadas, referint-se al calendari del procés de descentralització i participació ciutadana indicat pel Sr.
Borja, estimaque latramitaciódels nousReglaments és inoportuna mentre les instàncies competents no hagin promulgat la Llei municipal de Catalunya i la Lleiespe¬ cial de Barcelona, la Comissió per a la redacció de la
qual no va poder-se constituir el 23 de desembre de
1985 per manca de quòrum: considera, doncs, urgent
que esconvoqui una nova reunióde tal Comissió i que comenci a treballar per arribar a un estudi consensuat
entre tots els Grups sobre els esmentats Reglaments, que, en la seva opinió, han d'estar integrats en la Llei especial.
La Presidència fa avinent que a la una haurà de
suspendre lapresentsessió permantenirunareunióde
treball amb el Director General de la Lluita contra la
Droga de les Nacions Unides, tot pregant que el Po¬ nent, el Sr. Borja, sigui concís en la sevacontestació a
les intervencions precedents.
El Sr. Borja explica que avui només preteniapresen¬ tar unaMemòria sense introduirelements subjectiusde valoració i, per tant, no es mourà de tal
enfocament;
que des de la majoria, i amb el suport tècnic dels
Serveisjurídics, noméss'ha afirmat quel'aprovaciódels
Reglaments de Descentralització en Participació ciuta¬
dana no és solament una necessitat evident(perquèla
reglamentació actual és obsoleta) i un compromís polí¬ tic, sinó també unaresponsabilitat real gràcies al'auto¬
nomia local i a la potestatd'autoorganitzacióreconegu¬ da als Municipis per a la legislació local i quela Carta
Municipal seria la suma d'un conjunt de normes de
jerarquia diversa donat que si una temàticaforma part
de l'àmbit autonòmicmunicipal, no ha d'ésserregulada
per una Llei especial ja que altrament, es limitaria
l'autonomia municipal de la mateixa manera quesi una matèria pot ésser legislada en el marc autonòmic de
Catalunya no ha d'ésser-ho pel Parlament de l'Estat: consegüentment, tal vegada, quan s'aprovin el conjunt
de normes que configuraran la Carta, la Llei especial
per a Barcelona del Parlament de l'Estat i la Lleiespecial
per aBarcelona del Parlament de Catalunya, espodran
plantejar qüestions sobre la descentralització que ara
no és possible tractar però la reglamentació elaborada a nivell del Projecte, la pràctica dels Districtes i les demandes del moviment associatiu, permeten ja una
regulació autònoma que formarà part del cos material
de la Carta.
Espera, després d'haver escoltat les opcions clara¬
ment i sincerament -segons creu- descentralitzadores del Sr. Trias que tots els Grups presents al Parlament
de Catalunya faran possible que no s'aprovi la regula¬
ció de la descentralització que contempla el Docu¬
ment de treball del Consell Executiu, el qual es troba
més endarrera de laseguida fins ara peraquestAjunta¬
ment i la mateixalegislació de l'Estat,
regulació
quenoens afectarà si tenim la capacitat de servir-nos
de
l'autonomia que ens permeten la Constitució il'Esta¬
tut.
El Sr. Alcalde clou el debat dient que, haventrecorre¬ gutdurant les darreres setmanestots els Districtes
de
la
Ciutat, llevat del'Eixample -queté previst visitarprope¬
rament- ha d'invitar els Presidents deDistrictea animar-se perquè, després d'un període molt
difícil
enquè
hagueren d'afrontar unes expectatives
extraordinàries
de la ciutadania ambuns mitjans molt limitats,estroben
davant d'unes transferències de competències
i
de
personal que comencen a possibilitar una
presència
efectiva dels Districtes al carrer; que ha de
recomanar-lostambé que facin sentir laseva autoritat no
solament
a les entitats sinó també als ciutadansperquè molts
d'ells no estan agrupats en entitatsperò
tenentambé
les seves preocupacions i demandes quemanifesten
en programes radiofònics, cartes i contactesal carrer,
elsquals s'han de considerartambéun sistema
regular
d'informació; que s'ha d'enllestir ràpidament
la
qüestió
de les Brigades de Districte, que es
realitzarà segons
acord de laComissió de Govern, en dues fasessobre
la base de crear-ne una per cada dos
Districtes,
pero
que posteriorment restaran al servei de
cada
President
de Districteperquè les seves ordres vagin
seguides
de
l'acció a fi de refrendar la seva autoritat
