2
La imatge
3
Índex
Editorial
De portada
- 2007: un any farcit d’estrenes a la GUB A fons
- Pugen els accidents, baixen les víctimes Notícies GuB
- El civisme dóna la benvinguda al 2008 - L’Escola de Policia s’exhibeix en públic - Nadals de festa i solidaritat a la GUB Actuem
- Setge als punts de provisió dels manters - Espetec de bales al Polvorí
- La UNOC intervé 2,5 quilos d’heroïna - Operació Trident
Som Notícia
Els nostres recursos
- Unificant la relació amb la comunitat Seguretat i Mobilitat
- Premi al postgrau Gestió de la Mobilitat Recorda
- La tuberculosi torna amb força al 1r Món Marc legal
- Reforma del Codi Penal en Seguretat Viària L’expert opina
- Antoni Vicén: “La llei castiga poc les imprudències” Parlem de
- UNO-1: la nit més llarga La nostra gent
- Rubén Ainoza El reportatge
- Nova normativa de vehicles abandonats Un apunt d’història
- El model de Policia de Proximitat al món Activitats esportives i socials
- Pedalada turística de Tortosa a Terol - Podi al torneig de tennis
- Futbol veterà a Cornellà - Disparant sota zero El tauler
- Classes per a futurs periodistes a la GUB - Felicitacions al Cos
Els convidats
- SS.MM. els Reis Mags d’Orient Desconnecta i humor
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana.
Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Susana Suárez, Miquel Fernàndez, José Manuel González i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:
Àlex Palau i Vanessa Martínez
Col·laboradors en aquest número:
José A. López París, Juan I. Paso, Joan Rabaixet, Joaquim Arandes, Jordi Vilasaló, Gerard Capdevila, Antonio Cortes
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
4
Editorial
ny nou, vida nova!, diu la saviesa popular, però la dita no és del tot aplicable quan la feina que s’ha fet al llarg del 2007 és bona i positiva. L’arribada del nou any ens porta l’estímul per aprofundir en els objectius i mirar d’aconseguir resultats encara millors, però amb la
satisfacció de saber que s’està treballant bé i que tant el govern municipal que encapçalo com la ciutat de Barcelona ho reconeixen i ho agraeixen.
Vull destacar especialment un aspecte, que segurament concentrarà moltes energies en aquest any 2008. Em refereixo al pla de reforç de la proximitat, que ja ha començat a implantar-se en algunes zones de la ciutat, però que ha d’anar creixent fins arribar a tots els barris. És una nova manera d’entendre la presència de la Guàrdia Urbana a Barcelona i, sobretot, una forma d’evitar o de resoldre els petits conflictes que es produeixen al carrer i de fer de l’espai públic un patrimoni compartit pels
ciutadans. Requereix, per tant, equilibri, prudència i rigor per part dels agents.
És, la vostra, una presència bàsica per mantenir l’alt grau de convivència que caracteritza Barcelona. Tenim una societat complexa, però tinc plena confiança en el saber fer de la Guàrdia Urbana, en el ‘saber estar’ dels agents. Ho heu demostrat abastament. I els bons resultats de festes molt participatives, com la Mercè, o les de Gràcia i Sants, així ho confirmen. L’Ajuntament hi posa l’esforç de les millores tècniques, de l’increment de places, dels nous vehicles i equipaments, però és el capital humà –els agents i els
comandaments— els qui donen a la Guàrdia Urbana la seva eficàcia.
Sou una peça clau del model de seguretat de Barcelona. I volem que això continuï sent així. Estem en una nova etapa, amb objectius cada cop més exigents. Però això ens farà avançar professional i
humanament. Barcelona confia en tots vosaltres, i aquest alcalde també.
Bon 2008 per a tots i totes!
JJoorrddii HHeerreeuu ii BBoohheerr,, A
Allccaallddee ddee BBaarrcceelloonnaa
A
5 5
2007: un any farcit
d’estrenes a la GUB
La GUB deixa enrere un 2007 marcat per la modernització i el canvi: la nova
uni-formitat i estructura operativa, el desplegament del Pla de Proximitat i la
consoli-dació del model de seguretat a la ciutat, la incorporació de 183 joves agents, la
re-novació del 100% de la flota de vehicles o el relleu a la regidoria, en són un botó.
De portada
E
l 2007 la Guàrdia Urbana ha demostrat la seva capacitat de reacció i d’adaptació, de ser a l’alçada de qualsevol circumstància i de reinventar-se sempre que la ciutat ho necessita. Barcelona ha canviat a una velocitat de vertigen: creixent en ciutadans, en activitat, en multiculturalitat, i exigint que la seva policia aten-gui cada vegada més, i més diferents, demandes socials. L’estrena –el primer de juny– de la nova uniformitat operativa, lluny de ser un mer canvi d’imatge, ha exemplificat la voluntat de la GUB d’acostar-se i de fer-se més visible als ciutadans.L’aposta per la proximitat ha estat un element essencial. L’establiment de punts Alfa de patrulla intensiva i de punts Beta de control del trànsit, van ser un primer pas, reforçat al novembre amb l’es-trena del Pla de Proximitat als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí. Dues mesures per incrementar la presència d’agents a peu de ca-rrer, millorant així la patrulla preventiva i el
con-tacte directe amb veïns, comerciants i amb tot el teixit social de la ciutat.
A prop de la ciutat
Seguint amb aquesta línia, la Guàrdia Urbana ha remodelat el seu organigrama de gestió operativa, desdoblant l’estructura de la Divisió Territorial en dues zones. Alhora, s’ha redefinit l’organització dels territoris per ajustar-se al Pla de Proximitat. Els 73 barris s’han agrupat en 40 Sectors Policials Opera-tius (SPO), alguns dels quals inclouen
Microterrito-La Proximitat, els punts
Alfa i Beta o la nova
organització han estat
protagonistes del 2007
6 6
De portada
ris amb especial presència d’efectius.
El 2007 hem as-sistit també a la con-solidació del model de seguretat públi-ca. El treball a la Sa-la Conjunta de Co-mandament i l’èxit en la coordinació, tant de grans ope-ratius com del tre-ball diari al carrer, mostren la bona entesa entre Guàrdia Ur-bana i Mossos d’Esquadra dos anys després del seu desplegament a Barcelona.
Noves cares
Enguany la GUB ha continuat el procés d’amplia-ció i rejoveniment de la plantilla. Dues noves promo-cions s’han incorporat al servei: al març, 61 agents arribats d’altres cossos a través del concurs interad-ministratiu i, al juny, 107 joves guàrdies procedents de l’oferta pública de places. Amb ells, més d’un mi-ler de nous agents s’han sumat al Cos des de princi-pis del 2000. I parlant de benvingudes, dues amb noms i cognoms: les dels nous regidors Assumpta Es-carp i Francesc Narváez, qui enguany han substituït al capdavant de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mo-bilitat a l’ex regidor Ferran Julián.
L’aposta per la modernització també s’ha fet ex-tensiva als vehicles. La consecutiva incorporació de nous escúters i cotxes patrulla ha permès a la GUB completar la renovació del 100 % del parc mòbil. El procés, endegat el 2005, va culminar a finals d’any amb l’arribada de 12 moderns furgons antiavalots per a la UPAS i la UNOC. Dotze furgonetes que, en la línia de la nova flota de vehicles, potencien alhora la funcionalitat i la comoditat i seguretat dels agents. Un altre procés que s’ha completat aquest any ha
es-tat la Certificació ISO, amb la renovació del certificat a totes les unitats i la seva ex-tensió a la DT.
Pel que fa a les dependències, du-rant tot el 2007 s’ha dut a terme la construcció de la nova seu de la UT-6 de Gràcia. Les instal·lacions, ubi-cades a l’avinguda Vallcarca, veuran la llum el 2008, i per
aquest any també està previst el trasllat de les de-pendències de la UT-8 de Nou Barris.
A l’avantguarda tecnològica
L’aposta per aplicar les noves tecnologies a la tas-ca policial ha estat una constant en els darrers anys. Durant tot el 2007, s’han incorporat noves funciona-litats de les PDA com la notificació directa d’incidèn-cies a la via pública, la realització i enviament de fo-tografies, la recuperació de dades d’altres denúncies o la possibilitat de fer les actes de venda ambulant il·legal. A l’abril, a
més, va començar a funcionar el paga-ment de multes amb targeta de crèdit directament als agents.
Totes aquestes accions han re-forçat la condició de referent de la Guàrdia Urbana pel que fa al procés de modernització de
Enguany s’ha completat
la renovació de vehicles i
s’ha superat el miler de
nous agents des del 2000
El tall de Rodalies i les
apagades de llum han tret
a relluir la capacitat de
reacció del Cos
7 7
les tasques policials. Així, al març la GUB va organit-zar la primera Jornada Nacional de Tecnologia i Guàrdia Urbana, amb l’assistència de representants de diferents policies locals i autonòmiques d’arreu d’Espanya i de Catalunya.
Galileo, Mycuts, Cooper...
El que ens deixa ha estat un any farcit de nove-tats en l’àmbit de la informàtica. Al gener entrava en funcionament a tots els ordinadors de la GUB el sis-tema de gestió integrada conegut com a Cooper. Un projecte, impulsat des de l’Àrea de Prevenció,
Segu-retat i Mobilitat, per integrar en un sol programa in-formàtic els procediments i la informació de recursos humans i materials dels diferents serveis.
Una altra ‘revolució’ informàtica ha estat el MY-CUTS, una funcionalitat que ha permès donar una millor resposta als requeriments formulats pels ciu-tadans a través del 092. Altres programes, com l’apli-catiu GALILEO de gestió de denúncies o l’ACER d’a-fectacions a la via pública, també han estat millorats i actualitzats en el curs del 2007. La coordinació amb Mossos ha assolit també una dimensió tecnològica amb la consolidació, a la Sala Conjunta, de les passa-rel·les informàtiques que connecten els gestors de trucades de cada cos.
Grans operatius
Si el 2005 va destacar pel dispositiu del Carmel
i el 2006 per l’èxit de l’Operació Constància
contra el proxenetisme, al 2007 la GUB ha
hagut de demostrat la seva capacitat de reacció
i coordinació en un gran nombre d’operatius.
Des del macro desplegament pel tall de llum de
juliol a l’operació per l’apagada a l’Hospital de
la Vall d’Hebrón, passant pel llarg dispositiu
motivat per l’aturada parcial del servei de
Rodalies de RENFE. Alhora, hem assistit a la
consolidació de l’operació conjunta per la
Revetlla de Sant Joan, i a l’èxit de
desplegaments com els duts a terme durant les
festes de Gràcia, de Sants i de la Mercè.
Reconeixement social
El treball de la Guàrdia Urbana ha estat reconegut enguany en
molts i diversos àmbits. Entre aquests, el premi Capital Humano
a la millor Política Estratègica de Comunicació Interna, va
situar a la GUB com la primera administració pública en
guanyar aquesta distinció estatal per la seva gestió dels recursos
humans. La Fundació Barcelona Comerç va premiar al juny la
Guàrdia Urbana “pel servei que presta al teixit comercial dels
diferents barris”, mentre que els Premis Nacionals de Seguretat
i Emergències van atorgar a la Unitat d’Accidents el guardó
“Bones Pràctiques en la Seguretat Pública”, i la Societat
General d’Autors i Editors (SGAE) va reconèixer la contribució
de la UPAS en la lluita contra la pirateria.
8 8
A fons
Pugen els accidents,
baixen les víctimes
L
’accidentalitat a la ciutat de Barcelona s’es-tabilitza. Aquesta és la conclusió que s’extreu de l’Anàlisi de les dades de Seguretat Viària del 2007 que es va presentar el passat 10 de gener. Durant el 2007, es van registrar 11.041 acci-dents de trànsit a la ciutat de Barcelona, un 1’5% més que l’any anterior. Tanmateix, el lleuger incre-ment de la sinistralitat viària ha anat acompanyat d’una reducció en el nombre de ferits. En especial destaca la caiguda del nombre de ferits greus (366, un 10% menys que el 2006) i de víctimes mortals (43, cinc morts menys que el 2006).El regidor delegat de Mobilitat, Francesc Narvá-ez, va expressar la seva satisfacció per l’acompli-ment de la fita, fixada en el Pla de Seguretat Viària 2004-2007, de reduir en un 35% el nombre de fe-rits greus en accidents de trànsit. El nou Pla 2008-2011 vol reduir aquesta xifra fins als 300 ferits greus, un 45% menys respecte del 2004.
Moto + permís B
Mentre que el volum d’accidents entre els dife-rents tipus de vehicles s’ha mantingut estable o s’ha
L’accidentalitat a Barcelona
s’estabilitza al voltant dels
11.000 accidents anuals en
el període 2004-2007
Durant el 2007 es van produir a Barcelona 11.041 accidents de trànsit, 9.834 dels
quals van causar víctimes. L’alta sinistralitat de les motocicletes lidera el lleuger
in-crement respecte a les xifres del 2006, alhora que cau de manera important el
nom-bre de persones ferides o que van perdre la vida als carrers de la capital catalana.
reduït, ciclomotors i motocicletes protagonitzen un a part en l’estadística. La sinistralitat de la petita cilin-drada s’ha reduït per sisè any consecutiu, situant-se per primer cop per sota dels 3.000 accidents. Paral·le-lament, els 4.575 accidents en els que es va veure im-plicada una moto durant el 2007, suposen un incre-ment del 8% respecte de les xifres de l’any anterior, i quasi la meitat més que fa tres anys. Una tendència a l’alça que el regidor Narváez va atribuir a l’entrada en vigor de la llei que permet conduir aquest tipus de vehicles amb el permís B. Entre aquest perfil de mo-toristes l’índex de sinistralitat ha crescut per sobre del 25%. Tot i això, el 2007 els accidents de moto han deixat un balanç de 24 víctimes mortals (20 conduc-tors i 4 passatgers), cinc menys que el 2006.
Actuacions de seguretat viària
9 9
registren una xifra anual superior als 10 accidents. El 2007 la Guàrdia Urbana va dur a terme un cen-tenar d’actuacions en 62 d’aquestes zones de con-centració d’accidents: des de la renovació o reforç de la senyalització, a la modificació de les fases se-mafòriques o la instal·lació d’elements de seguretat. Unes mesures que han permès reduir en un 16% la sinistralitat en aquests punts.
Per mesos, coincidint amb la modificació del Co-di Penal, al desembre es va registrar el descens més significatiu de l’accidentalitat, amb un 6’4% d’acci-dents menys que el mateix període de l’any passat.
Conductors distrets
La manca d’atenció i no fer cas al semàfor se-gueixen sent les causes més comuns d’accident, tot i que la desobediència al semàfor registra xifres a la baixa. També es registra un descens en factors com la manca d’atenció a l’hora d’incorporar-se a la circula-ció o de fer marxa enrere, i en els avançaments im-procedents, mentre que augmenta el nombre d’acci-dents causats per no respectar les distàncies.
Alcoholèmies: el perfil de l’infractor
El 2007 la GUB ha realitzat 80.106
con-trols d’alcoholèmia, 10.560 amb resultat
positiu. L’infractor tipus és un home (90%
de casos), entre 21 i 45 anys (82%), que
comet el delicte entre dijous i diumenge
(68%) i entre les 3:00 i les 6:00 hores
(40%), conduint un turisme (62%) amb
una taxa mitjana d’alcohol de 0’79 mg/l.
La sinistralitat entre els
motoristes amb permís B
creix en un 25%, mentre
es redueix en ciclomotors
Barcelona lidera la lluita contra
l’accidentalitat de les motos
Barcelona ha estat designada per la UE
seu del eSum, un projecte per testar les
bones pràctiques i les mesures per reduir
l’accidentalitat urbana de les motos. La
ciutat liderarà un grup format per vàries
ciutats europees i on participen fabricants
de vehicles i associacions de conductors.
Bicing segur
1 1 00
Notícies GuB
Civisme per donar la
benvinguda al 2008
L’Operació Nadal de la Guàrdia Urbana tanca amb èxit els grans dispositius
organit-zats per garantir el civisme i la seguretat durant el Cap d’Any i la Cavalcada de Reis.
Unes 60.000 persones es van donar cita a la plaça de Catalunya per donar la
ben-vinguda al 2008, mentre que prop de mig milió van sortir al carrer el 5 de gener.
L
a plaça de Catalunya va tornar a ser l’epicen-tre de la revetlla de Cap d’Any. Des de les nou de la nit, la Guàrdia Urbana va organitzar controls al perímetre de la plaça per evitar que els assistents –en la seva majoria turistes– acce-dissin a la plaça amb ampolles de vidre. Els agents van decomissar 3.124 ampolles de vidre i van entre-gar a canvi 12.000 grans gots de plàstic. Durant la nit també van ser decomissades 5.755 llaunes.Quan passaven quinze minuts de la mitjanit es van obrir les tanques situades al voltant de la plaça, i la majoria dels assistents van començar a desfilar sense que es produïssin altercats remarcables.
El dispositiu conjunt que la GUB i Mossos d’Es-quadra van establir al centre de la ciutat va contri-buir a que enguany la nit vella fos una de les més tranquil·les dels darrers anys. Una absència d’inci-dents que la regidora Assumpta Escarp va associar també a l’alt grau de civisme de la majoria de ciu-tadans. Tanmateix, es van efectuar una vintena de detencions per furts i actes de vandalisme.
Nit sense víctimes
La GUB va instal·lar controls d’alcoholèmia en diversos punts de la ciutat, especialment al voltant del centre. De les 231 proves d’alcoholèmia realit-zades 21 van donar resultat positiu. Tres conductors van ser detinguts i posats a disposició judicial per-què superaven el límit penal.
A Barcelona es van registrar quatre accidents de trànsit amb ferits durant la revetlla, el darrer, el que es produí a les 8 del matí de l’1 de gener a l’avin-guda Diagonal, i que va deixar a dues persones atrapades entre la ferralla del seu vehicle. Afortu-nadament, no es van produir víctimes mortals.
Desfilada d’agents
La tarda del 5 de desembre mig milió de ciuta-dans van sortir al carrer per donar la benvinguda al Reis Mags d’Orient. La Guàrdia Urbana va establir un dispositiu especial de trànsit per cobrir els cinc quilòmetres de recorregut de la Cavalcada, mentre que desenes d’agents a peu, en motocicleta i en cotxe patrulla obrien la comitiva. La banda de la Unitat Muntada va ser una de les 20 comparses que van desfilar amb el seguici.
1 1 11
El nou Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, el centre de formació que des
del setembre integra les Escoles de Policia, Bombers i Seguretat Civil de Catalunya,
va celebrar el 17 de novembre una jornada de portes obertes per presentar les
no-ves instal·lacions. La Unitat Muntada va ser convidat d’excepció a l’esdeveniment.
L’Escola de Policia
s’exhibeix en públic
P
ersecucions, rescats en helicòpter, acrobà-cies sobre dues rodes, coreografies a ca-vall... Durant tot un matí, agents acompan-yats de les seves famílies, fills, parelles o amics, però també molts aspirants a policia i curio-sos, van acostar-se a Mollet del Vallès per visitar les instal·lacions del que ja és l’Institut de la Seguretat Pública de Catalunya.Cada any passen per l’Escola de Policia uns 11.000 agents d’arreu de Catalunya, uns 2.000 dels quals assisteixen al Curs de Formació Bàsica abans d’accedir als seus respectius cossos. Vistes les xifres, no és d’estranyar l’enorme quantitat de visitants que van aprofitar la jornada de portes obertes –la resta de l’any el centre restringeix severament l’accés a les instal·lacions– per conèixer que és i què s’hi fa en aquesta “universitat de la seguretat”, com molts la defineixen. Entre les exhibicions més aplaudides, les que van protagonitzar la Unitat Muntada de la GUB amb el seu carrusel, l’Àrea d’Es-cortes dels Mossos d’Esquadra –amb tiroteig inclòs– o els Bombers de la Generalitat.
Una multitud de visitants segueixen el carrusel de la Muntada durant la seva exhibició al nou Institut de la Seguretat Pública.
De l’Escola a l’Institut
La darrera promoció d’a-gents de la GUB va estrenar l’Institut de Seguretat el 17 de setembre, a l’inici de la seva instrucció bàsica. El centre, que integra les Esco-les de Policia, Bombers i Se-guretat Civil de Catalunya, ha ampliat les seves instal·la-cions amb 20 noves aules i incorporarà la formació de col·lectius professionals com els vigilants de seguretat privada, els detectius, el cos d’agents rurals o el personal penitenciari.
Gairebé un miler de
persones van seguir les
exhibicions a càrrec de la
GUB, Bombers i Mossos
1 1 22
Notícies
Les festes nadalenques són un examen per a la GUB, ja que cal garantir la
mobili-tat i la seguremobili-tat davant la massiva afluència de gent al carrer. Alhora, però, són
dates en què es multipliquen les activitats lúdiques i solidàries. Una època de molt
treball, però també d’esperit de Nadal i de satisfaccions en la nostra gran família.
Nadals de festa i
solidaritat a la GUB
N
i engalanar l’arbre ni menjar polvorons. A la GUB el tret de sortida del Nadal el dó-na la recollida d’aliments per a la gent gran, que cada any organitza l’ONG Avis-món. El 14 de desembre centenars d’escolars i d’a-dults van omplir a vessar la Rambla de Catalunya per aportar el seu granet de sorra a la campanya i contribuir a què tots els avis tinguin un bon lot per celebrar les festes. La ONG va fer 230 paquets amb aliments nadalencs, mentre que la resta de menjar de primera necessitat serà repartit al llarg de l’anyentre 50 persones grans. La GUB es va sumar a l’es-deveniment organitzant tallers per a nens i nenes, i amenitzant el matí al ritme de la banda de la Mun-tada. Un any més, dos agents van engalanar-se amb l’uniforme d’època per dirigir el trànsit, davant la sorpresa de conductors i transeünts: “Fa tres anys em vaig assabentar de la iniciativa i m’hi vaig pre-sentar voluntari. És una gran causa”, comentava l’agent retirat José Sánchez envoltat de nens.
1 1 33
de desembre i el 4 de gener, milers de famílies van visitar l’estand de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Els menuts van poder participar en tallers d’Educa-ció Viària, passejar a cavall o tafanejar al seu aire una furgoneta d’atestats i les motos policials de gran cilindrada. L’Equip Caní de la UPAS es va sumar a la festa amb una magnífica exhibició.
El doble torn del Pare Noel
Els fills de la Guàrdia Urbana s’han portat molt bé aquest any, tant que el Pare Noel va decidir fer-los dues visites. El 18 de desembre, i arribat direc-tament des de Lapònia, va fer una espectacular en-trada –trineu inclòs– en una abarrotada caserna de Sant Andreu, on l’esperaven impacients 60 nens i nenes. Era la primera vegada que el Pare Noel es presentava a la UT-9 i, donada la rebuda, assegura que no serà la darrera. L’intendent Juan Miguel
El Pare Noel va visitar les
casernes de Sant Andreu i
l’Eixample carregat de
regals per als nens i nenes
Sobre aquestes línies, dos moments de la recollida solidària de menjar organitzada per Avismón. A la dreta, l’exhibició de l’Equip Caní al Saló de la Infància i, al damunt, la colorista rebuda al Pare Noel a la UT-9.
Aguilar es mostrava encantat amb la visita: “Actes com aquest incentiven l’esperit de família de la Unitat”. Un cop aparcats el trineu i els rens a Bar-celona, la visita a l’Eixample era ineludible. El 21 a la tarda es va organitzar a l’Estació del Nord una gran festa amb atraccions inflables i pallassos, que va culminar amb l’arribada del Pare Noel, aquest cop fent ús del bicing, més sostenible que mai. Les males llengües asseguren que es va passar amb els entrepans a la festa de Sant Andreu i volia baixar uns quilets. Un centenar de nens acompanyats dels seus pares el van rebre amb gran joia a les portes de la UT-2.
1 1 44
Actuem
J
a feia setmanes que els agents duien a terme accions de pressió per eradicar la venda am-bulant il·legal, i observaven que els venedors reposaven el gènere decomissat amb gran ra-pidesa. Aquest fet els va fer sospitar i van investi-gar alguns dels manters fins a descobrir el magat-zem que els aprovisionava, situat al 45 del carrer Ausiàs March. La Guàrdia Urbana va organitzar un dispositiu a principis de setmana per controlar l’accés a l’establiment i evitar la retirada de mate-rial. Finalment, els agents van accedir al magat-zem per procedir amb el decomís. En total van serintervingudes 5.500 bosses amb logotip Robin Ruth, així com 764 moneders, 521 cinturons i 63 bosses amb logotip Tous. Un material que hauria assolit un preu al mercat al voltant dels 150.000 euros. Durant la intervenció van ser detingudes dues dones d’origen xinès que regentaven l’esta-bliment, per delicte contra la propietat industrial.
Nova intervenció
Tres dies més tard, un servei conjunt de vigilàn-cia entre la UT-1, UT-2 i UPAS per detectar possi-bles punts de venda de falsificacions, va acabar amb la intervenció de l’establiment Max y mix bi-juteria, al carrer d’Alí Bei. El registre del local va re-velar l’existència de nombroses caixes, que conte-nien 882 productes d’imitació d’algunes de les principals marques de moda. De resultes d’aquest fet es va detenir al propietari del local, el ciutadà d’origen xinès Muhai Lin.
En un dels establiments, localitzat al carrer Ausiàs March, s’emmagatzemaven milers de productes d’imitació de marques de moda.
El 26 de novembre la GUB va detenir dues dones per presumpte delicte contra la
pro-pietat industrial. Una investigació conjunta amb CME va permetre localitzar un
ma-gatzem de marroquineria i complements, regentat per les detingudes, que distribuïa
gènere falsificat als venedors ambulants que operen al centre de la ciutat.
Setge als punts de
provisió de manters
La investigació sobre
l’abastiment dels manters
permet localitzar dos
magatzems i decomissar
8.000 productes falsificats
1 1 55
Alcohol x 8
S
amarretes del Barça, vestits de bailaora, postals d’edificis modernistes, espases, da-gues i katanes... una patrulla de proximitat de la UT-3 va revelar al novembre una si-tuació en què incorren alguns dels prolífics establi-ments a mig camí entre l’armeria i el comerç de souvenirs: la comercialització, sense permís ni llicència, d’armes i munició prohibides. En con-nivència de la Guàrdia Civil, la investigació per part dels agents de la GUB dels permisos de l’establi-ment Art Toledo, situat al Creu Coberta, i un poste-rior registre del local, van permetre decomissar di-verses armes blanques prohibides, així com munició detonadora de fogueig. Obertes les diligències, la Guàrdia Civil va assumir la posterior inspecció i se-guiment del cas.Souvenirs
prohibits
Espetec de
bales al
Polvorí
V
uit trets van sobresaltar el migdia del pri-mer de desembre als veïns del carrer Mare de Déu del Port, al barri de La Marina. Aler-tats pel soroll i per diversos ciutadans, dues patrulles que realitzaven serveis a prop de la zona es van dirigir immediatament al lloc dels fets. En arri-bar, els agents van atendre a un home d’ètnia gita-na que s’estava dessaggita-nant a causa de dues ferides de bala: un dels dispars li havia travessat l’abdomen sortint-li per l’espatlla, mentre que un altre li havia impactat al peu. Entre els presents, també es troba-va una dona amb una ferida de bala a la mà.“Ho he vist tot”
El testimoni de diversos veïns, que havien assistit al tiroteig, va permetre radiar la descripció d’un vehicle en el que havien fugit dos dels implicats, així com lo-calitzar en el pati interior d’una illa de cases propera algunes de les pistoles utilitzades i un ganivet d’uns 30 centímetres. Paral·lelament, les indicacions d’un taxista van permetre detenir a un dels pistolers, que s’havia refugiat a l’interior d’un supermercat. Segons la versió dels fets realitzada per un declarant anònim, que va assegurar als agents que ho havia “vist i tot”, l’intercanvi de trets hauria estat motivat per un ajus-tament de comptes a causa d’un petit furt.
L
a GUB va detenir un camioner que conduïa ambuna taxa d’alcohol vuit vegades superior a la permesa. El detingut, de nacionalitat croata, va ser aturat per una patrulla la matinada del 18 de desembre, en observar que era incapaç de mantenir el camió en línia recta mentre circulava per la Ronda de Dalt. La prova va marcar una taxa de 1’27 mg/l, mo-tiu pel qual els agents van procedir a detenir l’individu per un delicte contra la seguretat del trànsit.
1 1 66
Actuem
U
na patrulla de la UNOC va detenir la nit del passat 1 de desembre a tres persones de nacionalitat guineana per possessió d’estupefaents. Els agents van aturar el cotxe en què viatjaven els detinguts després que aquest intentés esquivar un control instal·lat al passeig de la Zona Franca, al barri de La Marina. A l’interior del vehicle, amagats sota els seients davanters, es van localitzar diversos paquets que contenien dos quilos i mig d’heroïna. Durant el re-gistre també va ser decomissada una arma de foc i més de mil euros en metàl·lic.A més de la droga, els tres detinguts duien gran quantitat de diners i una arma de foc.
La UNOC intervé 2’5 quilos
d’heroïna a la Zona Franca
M
itjanit de divendres a la confluència de Balmes i València: carrils tallats, una desena de cotxes patrulla i furgo-netes, ràfegues blaves arreu, i una cinquantena d’agents aturant aleatòriament elsTrident sobre la seguretat en
l’oci nocturn de l’Eixample
vehicles. És el dispositiu conjunt que, des del pas-sat octubre, duen a terme un cop al mes la UNO-2 de la Guàrdia Urbana i la unitat ARRO dels Mossos d’Esquadra. Un espectacular desplegament que vol intensificar el control de l’oci nocturn a l’Eixample, en especial en aquells punts on es concentra una major activitat i es registren més queixes veïnals per sorolls i alteració de l’ordre públic. Els vehicles que són aturats són sotmesos a dos controls simul-tanis: mentre els agents del CME identifiquen els ocupants i registren els vehicles, els agents de la GUB realitzen el test d’alcoholèmia al conductor i en comproven la documentació. Els dispositius mensuals de l’Operació Trident també inclouen la inspecció puntual de locals de pública concurrèn-cia de l’entorn.
1 1 77
Som notícia
L’1 de gener la majoria de diaris catalans van recollir en les seves pàgines la bona tasca de la Guàrdia Urbana durant la nit de Cap d’Any, a través de titulars com “El centre de Barce-lona resisteix 60.000 persones de festa sense incidents” (El Periódico), “Festa responsable” o “Contundència policial per evitar els excessos etílics” (La Vanguardia). El diari Avui va de-dicar la foto de portada a la requisa d’ampolles de vidre que la GUB va dur a terme als accessos de la plaça de Catalunya.
La roda de premsa de presentació del balanç d’accidentalitat a Barcelo-na va congregar uBarcelo-na trenteBarcelo-na de periodistes a la sala Lluís Companys de l’Ajuntament, el 10 de gener. Les principals televisions, ràdios i diaris van fer-se ressò de les dades registrades per la Unitat d’Accidents du-rant el 2007.
Com cada any, l’estand de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat al Saló de la Infància i la Joventut va ser visitat, a més de per milers de famílies, pels mitjans de comunicació. Entre altres, les càmeres van seguir al costat dels nens i nenes l’exhibició de l’Equip Caní.
Cartells al metro, anuncis a la premsa, banderoles... En-guany dos agents de la UNO-1 van ser els protagonistes de la campanya municipal de Nadal. La sessió fotogràfica va tenir per escenari la ram-bla del Born, el pas-sat 22 de novembre. La tarda del 5 de
desembre mig mi-lió de ciutadans es van congregar als carrers per donar la benvinguda al Reis Mags, en la tradicional
Els nostres recursos
Q
ualsevol organització ha d’establir vies de comunicació internes i externes d’inter-canvi d’informació amb els destinataris dels seus serveis, especialment a l’hora d’afrontar problemàtiques que exigeixen la partici-pació conjunta de diferents agents socials. Amb la incorporació de la GUB a l’aplicatiu de Relacions amb la Comunitat s’aconsegueix la seguretat de manera integral i transversal, prioritzant la preven-ció i la participapreven-ció activa de la ciutadania, ihomo-geneïtzant l’actuació policial en l’àmbit del servei de proximitat.
Agenda de contactes
L’aplicatiu de Relacions amb la Comunitat met organitzar, programar, classificar i tenir per-manentment actualitzada la informació i els tactes d’associacions i entitats: conèixer quins con-tactes s’estan produint i amb quina periodicitat, quines problemàtiques s’estan treballant i amb qui-nes estratègies. La introducció de les dades sobre els contactes duts a terme la realitzaran els agents de Policia Comunitària, Eatos i monitors d’Educació Viària, a més del personal que autoritzin els caps d’unitat. El nou aplicatiu suposa un gran canvi en relació a l’obtenció de dades de proximitat, i un es-forç de tota la GUB tant en la introducció d’infor-mació, com en la definició i unificació de criteris amb Mossos d’Esquadra, on el programa està en funcionament des del 2004.
Qualsevol agent de servei que sigui requerit per una entitat que vol iniciar un contacte amb la GUB, haurà de complimentar l’imprès G25PL (publicat a la Base Documental) i lliurar-lo al comandament de la Policia Comunitària.
Enfortir les relacions amb el teixit associatiu i incrementar el grau de detecció de
fenòmens emergents són dos eixos del Pla de Proximitat. L’aplicatiu de Relacions amb
la Comunitat permet una informació comuna per a la GUB i Mossos d’Esquadra, fent
servir els mateixos criteris i indicadors envers aquesta àrea policial de proximitat.
Unificant la relació
amb la comunitat
L’aplicatiu posa en comú
la informació i contactes
d’associacions i entitats
de la GUB i els Mossos
1 1 88
Seguretat i Mobilitat
1 1 99
E
l Palau de Mar va acollir la nit del 16 de novembre l’acte de lliurament del 7è Pre-mi Pacte per la Mobilitat. El jurat va des-tacar que el Postgrau Gestió de la Mobilitat, que fa 10 anys que s’imparteix i enguany passa a denominar-se Màster en Planificació i Direcció de Mobilitat, és una iniciativa pionera a Catalunya. Manuel Villalante, impulsor del postgrau, va reco-llir el guardó de mans de la regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, Assumpta Escarp, i del regi-dor de Mobilitat, Francesc Narváez.El Pacte per la Mobilitat és una eina de partici-pació on es discuteixen propostes relaciones amb aquest àmbit, amb la voluntat de promoure acords
La setena edició del premi Pacte per la Mobilitat, que es concedeix anualment en
el marc de la sessió plenària del Pacte, ha estat atorgat al Postgrau ‘Gestió de la
Mobilitat’, una iniciativa acadèmica fruit de la col·laboració entre la Universitat
Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació RACC.
Premi al postgrau
Gestió de la Mobilitat
A l’esquerra, els guardonats durant l’acte de lliurament del 7è Premi Pacte per la Mobilitat posen amb les autoritats al Palau de Mar. Sota aquestes línies, un moment de la sessió plenària del Pacte, celebrada el 13 de desembre.
El 7è Premi Pacte per la
Mobilitat va distingir
també l’Eix Comercial de
Sant Andreu i el Laboratori
de la Mobilitat Sostenible
que garanteixin la sostenibilitat i la qualitat de vida dels ciutadans. En aquesta línia, la setena edició del premi també va distingir a l’Eix Comercial de Sant Andreu per la prova pilot de trencament de càrre-gues (distribució capil·lar de mercaderies), en favor d’una gestió més sostenible; i a la creació del Labo-ratori de Mobilitat Sostenible. Aquest Laboratori neix de la col·laboració entre l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Industrial de Barcelona i TMB, per promocionar el coneixement i la recerca en matèria de transport públic i medi ambient, i per l’aplicació dels projectes en la mobilitat de la ciutat.
Record al treball compromès
Com evitar el contagi?
La infecció es transmet per via aèria, ja sigui per mitjà de la tos, d’un es-ternut o del simple fet de parlar. S’ha de tenir en compte, però, que només poden contagiar la malal-tia aquelles persones infec-tades que l’hagin desenvolupat, i que el risc queda reduït gairebé a zero a les poques setmanes d’iniciar el tractament amb fàrmacs.
El risc de contagi s’incrementa amb el contacte freqüent, intens i perllongat amb algú infectat. Les persones amb les defenses baixes, així com els fuma-dors i els consumifuma-dors habituals d’alcohol, en són més propensos. Cal tenir especial precaució amb nens i gent gran, ja que el seu sistema immunològic acostuma a ser més feble.
Tractament
La tuberculosi es pot guarir sempre i quan se se-gueixi el tractament adequat durant el temps esta-blert. Tant les persones portadores del bacil com aquelles que han desenvolupat la malaltia, han de medicar-se durant un llarg període de temps. A les poques setmanes de tractament, la majoria dels pacients experimenta una gran milloria, però aquest s’ha de seguir al peu de la lletra ja que deixar-lo abans d’hora pot propiciar recaigudes.
2 2 00
Recorda
L
a tuberculosi és una malaltia bacteriana contagiosa produïdapel bacil de Koch. La majoria de persones in-fectades no arriben mai a desenvolupar la malaltia, només en són portadores, però en els casos en què es desenvolupa actua destruint lentament els òrgans afectats, que acostumen a ser els pul-mons. Els fluxos migratoris han contribuït en gran part a traslladar la malaltia a zones on ja es donava per eradicada, com a Catalunya, on l’any 2006 es van detectar 1.571 casos.
Símptomes
Els símptomes de la tuberculosi són comuns a moltes malalties corrents: febre, tos, pèrdua de pes, cansament crònic, suor nocturna, dificultat respi-ratòria i dolor al pit. La característica que donarà la veu d’alarma és que, en cas d’estar infectat, aquests símptomes es mantindran durant molt de temps. Cal recordar que aquests només seran presents en els casos en què la malaltia estigui desenvolupada. En cas de ser-ne només portador l’única manera de detectar-la és mitjançant proves cutànies.
La tuberculosi encapçala una llarga llista de malalties que ens remeten a indrets
llunyans o èpoques passades, però el cert és que en els últims anys ha reaparegut
amb força als països del Primer Món. Tot i que la malaltia té cura, és important
conèixer les vies de contagi i els símptomes per detectar-la com abans millor.
La tuberculosi torna
amb força al 1r món
De fons, el mapamundi amb els països amb un alt índex de propagació de la malaltia.
NO POT HAVER-HI CONTAGI...
• Per contacte físic amb una persona infectada.
• Per tocar la roba o qualsevol objecte que
per-tanyi al malalt.
• Bevent del mateix got o fent servir els
matei-xos coberts que ha utilitzat l’infectat.
POT HAVER-HI CONTAGI...
• Inhalant gotetes d’aire que una persona
in-fectada expulsa tossint, esternudant o parlant.
• Convivint o mantenint contacte perllongat, freqüent i
intens amb la persona infectada.
• Compartint espais tancats amb un malalt. A l’aire
lliu-re el contagi és més improbable.
Dr. Juan Ignacio Paso
Marc legal
2 2 11
Reforma del CP
en Seguretat Viària
Superar en 60 km/h la
velocitat permesa a la
ciutat o els 0,60 mg/l en
la taxa d’alcohol en aire
es tipifica com a delicte
Excessos de velocitat
Es tipifica com a delicte contra la seguretat del trànsit (article 379,1 del Codi Penal) conduir a una velocitat superior a la permesa en 60 km en vies urbanes i en 80 km en vies interurbanes.
Conduir sota influència d’alcohol o drogues A la tipificació clàssica del delicte contra la se-guretat del trànsit (“conduir sota els efectes...”) se li afegeix la conducció amb una taxa d’alcohol en aire espirat superior a 0,60 mg/l o d’alcohol en sang superior a 1,2 g/l (art. 379,2 CP).
Conducció temerària
Es considera conducció manifestament temerà-ria als efectes de l’article 380,1 del Codi Penal la concurrència dels excessos de velocitat previstos a l’article 379,1 amb una taxa d’alcohol en aire espi-rat superior a 0,60 mg/l o d’alcohol en sang supe-rior a 1,2 g/l (art. 380,2 CP).
Negativa a sotmetre’s a les proves
La negativa a sotmetre’s a les proves de compro-vació deixa de ser qualificada com a delicte de desobediència i passa a ser castigada com a delicte contra la seguretat viària (art. 383).
Això comporta que, d’acord amb allò que preveu l’article 520,5 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, les persones implicades en aquesta mena de fets poden renunciar a l’assistència lletrada.
Conducció sense permís o llicència
Es tipifica com a delicte (art. 384) la conducció de vehicles a motor o ciclomotors en cas de:
• Pèrdua de vigència del permís o llicència per pèrdua total de punts.
• Privació cautelar o definitiva del permís o lli-cència per decisió judicial. (La tipificació d’aquest fet entrarà en vigor el dia 1 de maig de 2008).
• Sense haver obtingut mai el permís o llicència. (La tipificació d’aquest fet entrarà en vigor el dia 1 de maig de 2008).
Procediment sancionador administratiu S’aprofita l’oportunitat per modificar els articles 68, 80 i 82 de la Llei de Seguretat Viària, relatius a les competències sancionadores de diferents òrgans administratius i llur delegació, recursos i anotació i cancel·lació de sancions.
El dia 2 de desembre del 2007 va entrar en vigor la Llei Orgànica número 15/07, de
modificació del Codi Penal en matèria de Seguretat Viària, excepte part de l’article
384 que entrarà en vigor el proper dia 1 de maig del 2008. A continuació
desta-quem els principals canvis legislatius que se’n deriven.
Per Joan Rabaixet
2 2 22
L’expert opina
GuB: Ara, l’excés de velocitat o d’alcohol pot comportar penes de 3 a 6 mesos de presó. Quina opinió li mereix la darrera reforma del Codi Penal en matèria de Seguretat Viària?
Antoni Vicén: És una bona norma. M’ha sorprès que la legislació sigui tan avançada, en altres països no existeixen limitacions tan taxatives de la velocitat.
És una llei massa dura?
Si la llei s’ha fet és per complir-la, però crec que, amb el temps, la jurisprudència posarà límits a aquests ar-ticles. Segurament els tribunals hauran de temperar situacions en què, per exemple, un cotxe circuli a 205 km/h per una autopista buida. No és una
situa-Antoni Vicén (Palma, 1958) exerceix des del 2001 com a fiscal coordinador de
Segu-retat Viària al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Coneixedor de víctimes i
victimaris, aposta per una Llei que reconegui com a delinqüents “aquells conductors
que posen en perill la vida dels demés”. La reforma del Codi Penal és un primer pas.
“La Llei castiga poc
les imprudències”
ció de risc per als demés conductors, així que dubto que tots els tribunals condemnin en casos com aquest per conducció perillosa.
Què ha quedat al cabàs en la reforma?
La consideració de delicte per a les imprudències lleus amb resultat de mort. El causant d’un accident de tràfic ho segueix tenint molt bé a Espanya. Si no fa una imprudència molt greu, tot acostuma a que-dar en un judici de faltes. I si l’asseguradora paga la indemnització a la família de la víctima, a vegades ni això. Els fiscals i jutges considerem lleus la majoria de conductes en cas d’accident, i no ho hauríem de fer.
Per què actua així la Justícia?
Si no hi ha agreujants del tipus omissió de socors o fugida, s’envia el cas a judici de faltes, perquè aquest judici és més ràpid i el penal, a vegades, tri-ga anys a sortir. Per a mi, les imprudències de tràn-sit són més perilloses que les laborals i tant com les mèdiques, i aquestes sí que es persegueixen més.
És una llacuna legal?
Quan es va reformar la Llei d’Enjudiciament Crimi-nal en matèria de presó preventiva, es van deixar fora les imprudències. Es considerava que l’impru-dent, per bèstia que fos, no podia estar en presó preventiva. Un home pot atropellar a tres nens en un pas de zebra davant d’un col·legi i, si té domici-li a la ciutat, la podomici-licia no el pot detenir. La Llei es-panyola és tova pel que fa als accidents de trànsit.
Per les mans del fiscal coordinador de Seguretat Viària del TSJC passen diàriament desenes d’expedients relacionats amb accidents de trànsit.
2 2 33
La reforma del Codi Penal
hauria de considerar com
a delicte les imprudències
amb resultat de mort
Amb la reforma del CP s’ha encunyat el terme ‘Violència viària’. Com han de tractar els agents als ‘delinqüents viaris’?
Se’ls ha posat aquest nom per a posar-los al mateix nivell que els que cometen altres delictes. Per què és més delinqüent el que, al descuit i sense fer-te mal, et roba 50 euros, que aquell que mata a algú a la carretera i destrossa la vida d’una família? Qui posa la vida dels altres en perill, encara que sigui sense voler, ha de ser tractat com un delinqüent. No en sentit despectiu, però sí pel que fa a la pròpia denominació: qui delinqueix diverses vegades és un delinqüent, si és només una, serà un imputat.
Algú anirà a la presó per excés de velocitat? Realment, ho veig difícil. La reforma contempla pe-nes de 3 a 6 mesos, i la presó pot no aplicar-se si la condemna és de menys de dos anys.
A dia d’avui, els jutjats del contenciós-adminis-tratiu de Barcelona estan fixant vistes per al 2010. La Justícia pot assumir un hipotètic incre-ment dels judicis?
L’Estat ha de posar els tribunals necessaris per que els ciutadans vegin satisfets els drets que els garanteix l’Administració. Una altra cosa és que l’Estat hagi de respondre als abusos dels advocats i dels infractors, que volen aprofitar-se de la lentitud de l’Administra-ció i de les garanties que posa l’Estat, i prendre’ns el pèl a tots. Quan els guàrdies posen una denúncia, en el 90% dels casos és perquè allò ha passat d’aquella manera. Hauria d’haver una fiança de 1.000 o 2.000 euros per a aquells que presenten demandes en el contenciós-administratiu, amb el risc de perdre els diners si es demostra que no són certes i s’han fet amb mala fe.
Com afecta als turistes la reforma del Codi Penal? L’única solució és dur-lo detingut i que el jutge d’instrucció li imposi una fiança elevada.
La instal·lació de radars, el carnet per punts, la re-forma del Codi Penal... Quin és el següent pas per reduir l’accidentalitat?
S’ha millorat molt, però encara mor massa gent. Cal fer un pacte integral entre tots: conductors, Policia, Administració... Una reforma educativa; una refor-ma penal, obligant fiscals i jutges a celebrar els ju-dicis de faltes per accidents; i una reforma policial, incrementant la persecució i el nombre de radars. En aquest sentit crec que els agents haurien d’estar incentivats, cobrar part dels diners de les denúncies, i també que s’hauria d’incorporar la iniciativa pri-vada a la labor sancionadora, al menys en la detec-ció de la velocitat i la presa de fotos dels vehicles infractors, com ja es fa en altres països d’Europa.
Així, la normativa és l’única via per conscienciar? És fonamental començar educant els nens de 10 a 14 anys, i després insistir amb els de 16: un dia una classe sobre l’alcohol, un altre una sobre com mou-re’s al carrer i a les cruïlles, perquè en això ens hi va la vida. Però per canviar els hàbits dels espanyols a la carretera el sistema són les multes i les penes aflictives, que dolguin. Els països nòrdics semblen molt civilitzats i no és només per què els eduquin millor, sinó perquè els posen unes bones multes.
La nostra és una societat cívicament immadura? Sí. I crec que caldria deixar clar les coses que s’han de fer: protegir la vida, anar amb compte a la ca-rretera, ser nets a la ciutat, etc. A Espanya segueix existint la conducta del “si bec una mica no passa res”, o d’avisar al del darrere quan hi ha un cotxe de policia a prop. Sempre estem amb el “no passa res, no passa res”, i és quan passa que ens adonem de la gravetat de la situació: que hem matat algú o l’hem deixat de per vida en una cadira de rodes. Antoni Vicén, fiscal coordinador de Seguretat Viària, al
seu despatx de la fiscalia del TSJC.
2 2 44
Parlem de
La nit més llarga
La Unitat Nocturna 1 patrulla cada nit els carrers de Ciutat Vella i Sant Martí. Del
Raval a la Verneda, de les platges al centre, cada nit es pot convertir en una
ma-rató per als agents: “A la UNO-1 tenim caps de setmana de set dies”, asseguren. De
dilluns a diumenge les nits bullen de gent, de moviment i, sobretot, de serveis.
“
La nit és diferent: hi ha més feina per cada agent però també es dóna en espais més de-terminats”, explica l’inspector Salgado, cap de la UNO-1 i un veterà amb més de 20 anys de servei a la nit. Els equips treballen de forma inten-siva punts conflictius com la Plaça Reial, el Raval, Les Rambles o el ‘Triangle golfo’ de Sant Martí: “Són zones que requereixen patrulles o agents fixos, tant per la feina que hi ha com per la pròpia seguretat “.El risc és subjectiu, però hi és –admet Salgado–. A la nit és més fàcil que un servei se’t compliqui, hi ha alcohol, molta gent...”. L’esperit de col·laboració es clau: “Un avís per ràdio d’un company en dificul-tats i la resposta és immediata”. La plantilla de la UNO-1 està formada per 62 agents, 5 caporals, un sergent i un inspector, amb una mitjana d’edat bai-xa i molta rotació de personal. Aquest anar i venir de cares noves es compensa amb una “gran predis-posició a treballar” dels agents.
El treball a la UNO-1 s’organitza en dos torns: de
22h a 6h del matí i d’11h a 7h, amb una hora de solapament per cobrir el relleu amb els equips de dia. Mentre una part dels agents comença el torn a Ciutat Vella, altres surten des de la UT-10 de Sant Martí, on recullen vehicles i mate-rial. En cas de necessitat, el servei es reforça amb agents que perllonguen l’horari de tarda.
Un peix que es mossega la cua
En una jornada la UNO-1 pot encadenar tot ti-pus d’actuacions: venda ambulant, prostitució, al-coholèmies, denúncies per molèsties, convivència, ús intensiu de l’espai públic, seguretat ciutadana. Però el territori destaca per concentrar gran part de l’oci nocturn de la ciutat. La conseqüència: cada nit
A la nit és més fàcil que
un servei es compliqui,
l’esperit de col·laboració
dels agents és fonamental
Diversos agents de la UNO-1 controlen un grup de ‘llauners’ enxampats in fraganti a Les Rambles.
2 2 55
–en especial caps de setmana– s’atenen desenes de queixes per soroll. L’hora de tancament és un mo-ment crític: “Surten els clients, el carrer s’omple de gent i venen els venedors ambulants... i mentre uns no se’n vagin els altres tampoc: és un peix que es mossega la cua”, explica l’intendent major Jesús Hernando, cap de la Zona 1. L’Ordenança de Civis-me obliga els locals a evitar que els clients provo-quin molèsties als veïns, però és complicat exigir al personal de seguretat privada que es responsabilit-zi del què passa un cop la gent és al carrer.
Cultivar la paciència
“Des de que sóc a la UNO-1 tinc una pacièn-cia...”, comenta un jove agent de patrulla al Born. Gresca, molts furts, llauners, incivisme, però sobre-tot gent, molta gent. “Sempre estàs enmig d’una cosa o altra, no pares mai, quan no ve algú dema-nant alguna cosa en veus un altre que surt corrent”. La temperància i les dots de mediació són un impe-ratiu: “Un guàrdia a peu de carrer o fent alcoholè-mies ha d’aguantar un munt d’impertinències, però tenir paciència evita incidents”, explica Salgado.
Intensiu en civisme
Segons el cap de la UNO-1, “les intervencions de seguretat ciutadana s’han reduït respecte d’anys enrere, ara hi ha més feina en matèria de civisme, alcoholèmies...”. La particularitat del servei a Ciutat Vella inclou tasques com l’acompanyament al per-sonal de BCNeta a l’hora de netejar places i carrers ‘conflictius’ i el control de la prostitució. El Barri Xinès i Les Rambles focalitzen aquesta activitat: “És preferible que la prostitució es concentri en punts determinats, així és més fàcil tenir-la controlada”. Alhora, la UNO-1 ha estat la responsable de la majoria de les 7.000 denúncies per orinar a la via pública que s’han emès durant el 2007 a Barcelona. A l’esquerra, una patrulla de la UNO-1 a la Rambla del Born. A sota, un agent reté un pressumpte comprador de droga mentre els companys inspeccionen els voltants.
El model de les UNO
El 16 d’abril del 2002 es va estrenar
l’actual organització del servei
nocturn amb l’entrada en
funcionament de les quatre UNO.
Fins llavors, la nit era un torn més de
les UT. Un model que presentava
alguns inconvenients: pocs efectius,
patrulles més disgregades... “Les
UNO van permetre tenir la gent més
agrupada, amb un únic canal de ràdio
i un sentiment de territori més
ample”, explica l’intendent major
Jesús Hernando.
2 2 66
Parlem de
Els agents de la UNO-1 cobreixen també les nits a Sant Martí: “Fem patrulla de barri, un treball menys intensiu però en un territori molt gran”, ex-plica Salgado. Tanmateix, el desè és un districte en plena transformació: “Cada cop hi ha més veïns i el Fòrum està absorbint algunes macro-activitats”. Bo-gatell, Barceloneta, Vila Olímpica... la UNO-1 té també un focus d’atenció al litoral. Una àrea que concentra molta feina de civisme sobretot a l’estiu.
Groc sobre negre
El efectes de la nova uniformitat s’han notat, si cap encara més, a les Unitats Nocturnes: “Se’ns veu més i amb més intensitat. Això és molt important per a la seguretat dels agents i també de cara als ciutadans”. La tasca de la UNO-1 topa, tanmateix, amb algunes limitacions legals. Actualment, un 75% dels ciutadans denunciats per una falta aca-ben pagant la sanció, però no així els estrangers: “No els podem retenir ni fer res si es neguen a pa-gar”. Això condiciona els agents a l’hora d’actuar contra l’incivisme d’alguns ‘turistes’: “La llei és per a tots i les sancions també ho haurien de ser”, sen-tencia Salgado.
“La ciutat està molt viva
al centre: tenim més
incidents però també més
recursos”, afirma Salgado
Dos agents indiquen a un motorista la ruta alternativa que ha de prendre a causa d’un tall de circulació.
A sota, un agent inspecciona les escales del metro a la recerca de substàncies estupefaents.
Un dimarts qualsevol…
“Avui és una nit tranquil·la”, comenta
el caporal David Torrell mentre fa la
ronda per Ciutat Vella. És un dimarts
a la nit. El cotxe s’atura a la
confluència de Les Rambles amb
Pelai, i Torrell i la seva companya de
patrulla, Sílvia Zurita, baixen per
informar els conductors d’un tall de
circulació. “Això és el centre del
món”, comenten. Dit i fet. A prop se
senten els crits de dos indigents que
discuteixen acaloradament. Mentre
els separen, a escassos metres una
parella de guàrdies de paisà registra
un grup de llauners. No han passat ni
cinc minuts, quan dos joves creuen
Les Rambles a tota velocitat. La
patrulla de paisà els ha enxampat
‘passant’ haixix. Torrell, Zurita i dos
agents en escúter se sumen a la
persecució. Comprador i venedor no
arriben gaire lluny. “El que deia, el
centre del món, aquí mai no pares”.
2 2 77
La nostra gent
Motivació, preparació... Rubén Ainoza representa l’actitud i nivell professional que
caracteritza a les noves promocions de GUB. Format a la policia local de Cerdanyola,
durant la primera estada de pràctiques ell i un company de la UT-10 van detenir in
fraganti a dos segrestadors. Una bona estrena que atribueix a la “sort”.
R
ubén Ainoza (Barce-lona, 1979) va entrar en servei al setembre procedent de la con-vocatòria pública de la promo-ció 80-A. Tot i la seva joventut, no és nou en aquest ofici: “He estat 3 anys a la policia local de Cerdanyola. Allà he aprés tot el que sé, treballant al cos-tat de companys amb molta experiència, autèntics ‘cracks’ que reconeixien ‘els dolents’ al primer cop d’ull”. El seu coll i espatlles amples denoten anys d’afició a l’esport i a les Arts Marcials, el seu compromís ivocació traspuen en cada paraula: “El que és policia ho és també per afició”, assegura Rubén. Per això ha participat recentment en un curs de tècniques d’in-tervenció al País Basc i en dos més de tir.
Premi a l’acompanyant
“Estava bé a Cerdanyola, però allà passava molts dies a l’oficina d’atestats i jo volia fer carrer”. Una possibilitat que li oferia la GUB: “Aquí hi ha més mo-bilitat horitzontal i vertical... però la veritat és que em vaig presentar acompanyant a la meva parella”,
reconeix. Com passa en oca-sions, l’acompanyant es va en-dur el premi. La seva primera opció ha estat el torn de tarda a la UT-10: “He tingut sort, m’he trobat amb gent molt và-lida, uns companys i uns co-mandaments genials”.
Sant Martí és, a més, un dels districtes on s’ha estrenat el Pla de Proximitat: “En tres anys a Cerdanyola només vaig patrullar a peu una vegada”. Tanmateix, en tres mesos a la GUB ha apreciat moltes altres diferències: “Aquí saltes d’una cosa a una altra i mai saps què et trobaràs”. El nivell d’exigència també és major: “Has de tenir més coneixements, hi ha més immigra-ció i no val el mateix per a tothom. A més, la gent es ‘rebota’ amb més facilitat, encara que parlant se so-lucionen el 90% dels problemes”.
Una bona estrena
Duia un mes al Cos quan ell i un company, l’agent Perza, van rebre l’avís per un intent de segrest a la Rambla Prim. Dos homes havien estat vistos colpe-jant una dona i ficant-la dins d’un cotxe. “Estàvem fent moure uns taxis mal aparcats quan van radiar la descripció del vehicle, així que ens vam acostar a la zona, el vam localitzar i li vam donar l’alto. Va ser qüestió de sort”. Modèstia a part, una bona estrena la del passat mes d’octubre: “El millor és veure que els companys et feliciten quan entres al quarter, el seu reconeixement és el que val”.
“M’agrada el treball a la
GUB, és molt variat i
dinàmic. Sempre pots
aprendre alguna cosa”
Rubén Ainoza en un cotxe patrulla a la UT-10, el primer destí que ha triat per a les pràctiques.
“Vull estar al carrer,
fer de tot i aprendre”
2 2 88
El reportatge
Nova normativa de
vehicles abandonats
La nova Instrucció número 33/2007 deroga l’anterior instrucció 6/2003
relaciona-da amb la detecció i retirarelaciona-da de vehicles abandonats a la via pública. Aquesta
nor-mativa informa els agents sobre els passos a seguir quan observin vehicles amb
indicis d’abandonament, i inclou un apartat dedicat en exclusiva a les bicicletes.
E
n primer lloc, cal diferenciar un vehicle en estat d’abandonament d’un en estat de resi-du sòlid, perquè els procediments a seguir seran diferents. En un cas d’abandonament, el vehicle presenta anomalies no gaire greus (oxida-ció, pneumàtics amb poca pressió, lleus desperfectes a la xapa, interiors degradats, ITV caducada,...) i es troba en un estat de brutícia generalitzat. Aquests detalls, units a la informació que puguin proporcio-nar els veïns, indicaran una situació d’abandó. D’al-tra banda, parlarem de residu sòlid quan al vehicle li manquin les plaques de matrícula i presenti desper-fectes rellevants que impossibilitin la mobilitat pels seus propis mitjans.Vehicles abandonats
Un cop localitzat un vehicle que, tot i estar co-rrectament estacionat, presenti símptomes de
por-tar més de 15 dies en el mateix lloc, cal fer un seguiment per determinar si es tracta d’un vehicle abandonat. L’agent hi engan-xarà un adhesiu groc amb la matrícula, la data de col·locació i el lloc físic on es troba aparcat, així com un tríptic informatiu sobre la possibilitat de renunciar al vehicle. En acabar el servei, lliurarà les dades del vehi-cle, que s’introduiran en l’aplicatiu Gestió d’abandonaments GUB-B:SM, i s’obrirà un expedient de retirada. Passats vuit dies des de la col·locació de l’adhesiu, l’agent comprovarà si el vehicle segueix estacionat en el mateix lloc. En aquest cas, es denunciarà pel codi 1062 Estaciona-ment perllongat per més de vuit dies consecutius a un mateix lloc, per infracció de l’article 70-2 de l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles. Transcorreguts 22 dies des que el vehicle hagi estat denunciat, es posarà un adhesiu verd al parabrisa que informarà de la seva retirada en 48 hores. Amb aquesta acció, l’expedient quedaria tancat, i en el lloc de la retirada es col·locaria un adhesiu triangu-lar de color verd.
Un autocar completament destrossat, amb els adhesius groc i verd que indiquen la retirada del vehicle en 48 hores.
Un vehicle sense placa de
matrícula i amb greus
desperfectes es considera
com un ‘residu sòlid’
Els agents Jordi Platero i Antonio Cortes es fan càrrec de la localització i tramitació dels vehicles abandonats a la UT-10.
La Unitat de Sant Martí és un exemple
de com n’és de prolífica la retirada de
vehicles a la ciutat. L’any passat es van
tramitar més de 1.600 expedients
d’abandonament, molts d’ells gràcies a
la col·laboració dels veïns del districte,
que informen sobre vehicles en
possible estat d’abandó per via
telefònica. En altres ocasions l’avís
arriba per comunicats dels companys o
de la Policia Comunitària que, a través
del formulari digital ‘els ulls de la
ciutat’, recull les incidències a la via
pública que fan arribar els
barcelonins. Antonio Cortes porta vuit
anys a càrrec d’aquest servei a la
UT-10. Ell i el seu company Jordi Platero
asseguren des de la seva experiència
que “els ciutadans estan molt agraïts
per aquesta tasca” i així els ho han
manifestat en diverses ocasions.
2 2 99
Residu sòlid
En cas d’identificar un vehicle considerat, segons les característiques, com a residu sòlid, el procedi-ment s’iniciarà col·locant-hi directaprocedi-ment l’adhesiu verd i omplint l’expedient de retirada, amb les matei-xes pautes que en els vehicles abandonats. En aquests casos no serà necessari fer cap control pos-terior, però serà imprescindible fer una descripció molt acurada dels desperfectes del vehicle amb re-gistre fotogràfic. Sempre que es puguin obtenir les dades del titular del vehicle, es formularà una de-núncia per Abandonament de vehicle fora
d’ús-resi-du sòlid, en concepte d’infracció de l’Ordenança del Medi Ambient Urbà. En cas de no tenir les plaques de matrícula, es procedirà a comprovar el número de bastidor o de motor per identificar-lo. Un cop retirat de la via pública i ingressat al dipòsit municipal com
L’any passat, la Unitat de
Sant Martí va tramitar
més de 1.600 expedients
d’abandonament
3 3 00
El reportatge
a residu sòlid, si no ha estat possible contactar amb el propietari es procedirà a la seva destrucció.
Bicicletes
Les bicicletes s’incorporen a la normativa que regula l’abandonament de vehicles a la via pública. Durant el mesos d’agost i setembre es van expe-dientar un total de 127 bicicletes, que van ser reti-rades dels barris de Sant Antoni i l’Esquerra de l’Ei-xample, així com del Passeig de Sant Joan. Els pro-cediments a seguir amb les bicicletes abandonades són molt similars als casos explicats anteriorment. En localitzar una bicicleta en estat d’abandó o de residu sòlid, es farà un reportatge fotogràfic per a l’expedient i s’intentarà identificar el propietari a través del número de bastidor. Un cop recollides aquestes dades, s’aplicarà el mateix procediment dels vehicles de motor, tramitant l’expedient de se-guiment i de posterior retirada de la via pública.
Entre agost i octubre la
Guàrdia Urbana va retirar
del carrer 127 bicicletes
abandonades
Un agent pren nota d’una bicicleta en estat de residu sòlid per tramitar la seva retirada del carrer.
Un cotxe de la Guàrdia Urbana localitza un vehicle en possible estat d’abandonament.
