Francesc Vilaplana, veí del barri i membre del Casal d’avis Siracusa, va obrir la Festa Major 2006 amb el seu pregó, mentre veïns i veïnes s’afanyaven a enllestir els guarni-ments dels respectius carrers i es-pais de festa. Vilaplana va acabar el pregó demanant “una festa en pau per a tothom”. Un desig que es va complir perquè, en línies gene-rals, els visitants han tingut un comportament força cívic. La plu-ja, en forma de ruixats i tempes-tes, també va ser-hi present. La nit del dia 14 va endarrerir el muntat-ge dels guarniments i la tarda del 15 en va malmetre alguns. El con-curs se’l va endur el carrer Verdi del Mig amb una recreació de La guerra dels móns.
Verdi del mig guanya en una
festa marcada per la pluja
Joan Clos visita el carrer Progrés.
UBICACIÓ
És a tocar del
parc de la
Creueta del Coll
JUJOL
És un dels primers
encàrrecs que va
rebre l’arquitecte
DONACIÓ
La família Sansalvador
n'ha cedit els plànols
originals a l’Ajuntament
Pàg. 3
Pàg. 5
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Marc Ruiz
President del Club d’Arquers de Catalunya“Volem estar integrats
a la vida esportiva i
social del barri”
PLE DEL DISTRICTEPàg. 4
Es condemnen les
accions violentes
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Unió Esportiva Claret
La secció d'hoquei triomfa a Barcelona i CatalunyaS E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Els centres cívics
obren el període
d’incripció a cursos
i tallers
E N T I TAT S Pàg. 6
Centre de Joves
i Adults de la
Fundació Acis
Formació per a persones amb problemesComença la restauració de la
finca Sansalvador, obra de Jujol
G R À C I A
B A R C E L O N A
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • S e t e m b r e 2 0 0 6
ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Francisco Giner, 46.
Telèfon d’informació 010
(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 Aldea, 15-17.
Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321.
Casal de Barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45.
Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant Antoni, 6-8.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Plaça Lesseps, 20.
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104
Biblioteca del Centre de 93 217 95 27 Treball i Documentació
Gran de Gràcia, 126. SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67 Aldea, 15.
Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25 Pl. Rius i Taulet, 6.
Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42.
Centre d’Atenció a 93 458 99 08 Disminuïts (Infants)
Grassot, 3, 4t. GENT GRAN
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 Mozart, 24.
Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74 Montmany, 45.
Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78.
Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74.
Casal d’Avis Siracusa 93 219 10 40 Siracusa, 23-27.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73 Torrent de l’Olla, 104.
Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.
Centre de Recursos 93 237 47 43 Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20.
Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Pl. Lesseps, 20-22
Agència Tributària 93 237 41 80 Av. Príncep d’Astúries, 66.
Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 Igualada, 10.
C. de Normalització Lingüística 93 217 87 23 Príncep d’Astúries, 54, 2n.
Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98 Topazi, 29.
SEGURETAT U.T. Guàrdia Urbana Gràcia Trilla, 10.
Comissaria Mossos d’Esquadra Hospital Militar, 169-205.
Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23.
CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca
(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22 Av. Hospital Militar, 169-205.
(Edifici Pedraforca) Servei d’Urgències de
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00 Av. Santuari de Sant Josep
de la Muntanya, 12.
Centre de Salut Mental 93 218 93 02 d’Adults de Gràcia
Mare de Déu del Coll, 41. FARMÀCIES www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
FESTES DELS BARRIS DEL NORD
Divendres 8 de setembre
Ball de Festa Major de la gent gran
A les 17 h. Centre Cívic del Coll (Aldea, 15-17)Pregó i concert de la Banda Municipal
A les 20 h. Av. Coll del PortellConcert de flautes dolces
A les 22 h. Centre Cívic del Coll (Aldea, 15-17)A càrrec de Musicus Orquestra de Flautes. Veu: mezzo-soprano Mónica Lizandra.
Ball amb disco mòbil
A les 23 h. Carrer CambrilsFesta Major de Vallcarca Riera-Viaducte.
Dissabte 9 de setembre
II Cursa popular Pujada de la Glòria
A les 11 h. Sortida: plaça de MonsRecorregut: Mare de Déu del Coll, Rubens, Móra d’Ebre, Solanell, Torrent del Remei, Farigola, Hospital Militar, baixada de la Glòria, Coll del Portell. Organitza: Marató Catalunya: Inscripcions a Miranda Casal de Barri (tel. 93 284 01 26) o en el punt de sortida mitja hora abans.
Botifarrada
A les 10 h. Carrer Cambrils
A les 18.30 h, xocolatada, i a les 20.30 h, havaneres. A la nit, ball amb l’orquestra Havana.
Jocs infantils
A les 17.30 h. Av. Coll del Portet
A les 21 h, teatre amb No et vesteixis per sopar, a càr-rec del grup La Miranda. I a les 24 h, ball amb música enllaunada.
Diumenge 10 de setembre
Havaneres
A les 21 h. Plaça Salvador Allende
Amb el grup Altamar i, durant la tarda, festa d’anima-ció infantil, jocs i xocolata i exhibid’anima-ció de judo.
Dilluns 11 de setembre
Festa de l’escuma
A les 12 h. Carrer Cambrils.A les 14.30 h, dinar de germanor; a les 20 h, ball amb l’orquestra Pokers i a les 23 h, traca de final de festa.
Ludoteca infantil
D’11 a 12.30 h. Plaça Grau Miró
Jocs, puzzles, contes i dibuix infantil. A càrrec de Nú-vol Blau. D’11 a 14 h també hi haurà el punt de logísti-ca de la Caravana Solidària d’Àfrilogísti-ca Occidental.
Dimecres 20 de setembre
Aportació de les Colles de Diables
a la cultura popular
A les 20.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Xerrada a càrrec de David Montfort, president de la Colla de Diables La Vella de Gràcia, amb motiu del 25è aniversari d’aquesta entitat
Del 26 al 29 de setembre
Setmana de la Mobilitat
Diversos espaisActes al carrer, exposicions, curses... amb l'objectiu d'estimular un comportament ciutadà en relació amb l'ús del vehicle.
Dimarts 26 de setembre
The white tower (La muntanya tràgica)
A les 20 h. Bib. Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22) Pel·lícula de 1950 dins el cicle de films comercials de muntanya del Centre Excursionista de Gràcia.Dijous 28 de setembre
Pau i el seu germà
A les 22 h. Bib. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104) Projecció del film de Marc Recha dins el cicle de cinema de la Mediterrània.
Divendres 29 de setembre
La vida es un milagro
A les 22 h. Bib. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104) Projecció del film d’Emir Kusturica.
Divendres 29 de setembre
Concert de Jaume Tugores
A les 22 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Presentació del nou disc de Tugores, Jantar com inspi-raçâo(música tradicional i folklòrica mediterrània).Del 4 al 16 de setembre
Esteve Martí, gravat a l’acer
Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)Exposició de gravats de petit format fets per Esteve Martí, membre del col·lectiu d’Artesans de Gràcia.
Del 18 de setembre al 7 d’octubre
25 maneres de veure la Vella de Gràcia
Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)Recull fotogràfic del 25è aniversari d’aquesta colla de diables gracienca.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Jordi Hereu, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Deniel. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Mireia Baiges, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
G R À C I A
B A R C E L O N A
JAF
L
’Institut Municipal del Paisatge Urbà ha iniciat les obres de restauració d’un dels edificis modernistes que hi ha al barri del Coll, la finca Sansalvador, del passeig Mare de Déu del Coll, 79, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. L’edifici rep aquest nom perquè fou el doctor Salvador Sansalvador qui va encarregar a l’arquitec-te la construcció d’unare-sidència d’estiu en un solar allargassat i de fort pendent que havia adquirit al principi del segle XX al costat del que avui dia és el parc de la Creueta del Coll.
Jujol va projectar diversos elements, entre els quals hi havia un habitatge per al por-ter, un jardí de muntanya i la torre d’estiueig, que s’havia de situar a la part més alta de la finca. Les obres van co-mençar el 1909 per la part
més baixa, amb la construc-ció de la façana del passeig de la Mare de Déu del Coll, d’un mur de contenció i de l’escala d’accés a l’habitatge del por-ter (aquests són els elements que es restauraran en la pri-mera fase de les obres que han començat). Després es va continuar amb la construcció del jardí de muntanya i es va excavar un pou. Un cop ana-litzades, les aigües d’aquest pou van resultar ser
medici-nals. Això va fer canviar els plans del doctor Sansalvador, el qual va decidir comercialit-zar les aigües i això va fer modificar el projecte inicial, ja que s’hi havia de fer la planta envasadora. Jujol va construir un seguit de gale-ries subterrànies per tal de facilitar l’accés al pou. Tot plegat va fer que s’ajornés de-finitivament el projecte de la torre d’estiueig i que el pro-jecte derivés cap a la planta
envasadora d’aigua. Josep Maria Jujol, arquitecte col·laborador de Gaudí, té al-tres obres a Gràcia, com la casa Queralt, al carrer Pine-da,12, veïna de la casa San-salvador, i els antics tallers Mañach, actual escola Josep Maria Jujol. També va col·la-borar amb Gaudí, juntament amb altres arquitectes mo-dernistes com Francesc Be-renguer, en diversos ele-ments del Park Güell. Façana de la finca Sansalvador del passeig Mare de Déu del Coll, 79.
L’Ajuntament de Barcelona ha
iniciat les obres de restauració de
la finca Sansalvador, una de les
primeres obres que van ser
encarregades directament a
l’arquitecte modernista Josep
Maria Jujol
L’Ajuntament recupera una obra
modernista del barri del Coll
C I U TA D A N S O P I N E N
Joseph Maria Varona
Propietari Autoescola Em sembla bé, perquè donarà vida al barri. Estarà millor un cop rehabilitada que no pas com ara, que està en ruïnes.
Mª José García
Psicòloga Doncs molt bé, fantàs-tic. Perquè hi hagi una cosa en ruïnes, és millor donar-li una uti-litat i que no sigui per fer pisos.
Pilar del Río
Metgessa Em sembla perfecte, perquè és una casa pre-ciosa que tancada no hi fa res. Ja era hora que l’Ajuntament es decidís a recuperar-la.
Francesc Martínez
Jubilat
Em sembla bé, perquè és una casa que està en ruïnes i no està equipa-da per poder utilitzar-la. Està bé que l’Ajuntament en faci un bon ús.
Ana Jiménez
Jubilada Muy bien, porque es una casa de muchos años, es muy bonita y ya era hora que hicie-ran algo allí.
Belén Otero
Comerciant Em sembla molt bé. Tot el que sigui la recupera-ció de coses històriques està molt bé per al barri. Li donarà vida.
Q u e l i s e m b l a e l f e t q u e l ’ A j u n t a m e n t r e c u p e r i l a c a s a S a n s a l v a d o r ?
C E N T R E D ’ I N T E R P R E TA C I Ó
A
Daniel Romaní
T
ots els grups polítics que formen part del Consell Municipal del Dis-tricte de Gràcia van con-demnar, al darrer ple cele-brat el mes de juliol, els incidents succeïts el 28 de juny, quan un grup d’entre 20 i 40 persones que sor-tien de la casa okupada co-neguda com La Fera van provocar diversos incidents de gravetat, entre els quals la crema de contenidors i pneumàtics ruixats amb in-flamables i el llançament de coets contra béns. El nou president del Consell, Jordi Hereu, va fer pública una declaració institucional consensuada entre els cincgrups municipals: “Con-demnem enèrgicament aquesta i qualsevol acció violenta que es realitzi amb l’única voluntat d’atemptar contra el marc de
convivèn-cia que desitgem per als veïns i les veïnes de Grà-cia”. Tot seguit, Dolors Martínez (ERC) va afirmar que “accions com aquestes no són pròpies de la mane-ra de fer i de ser de Gràcia”. Jordi Farriol (ICV), que va
advocar per explorar solu-cions, va celebrar que els grups polítics s’haguessin posat d’acord a fer la decla-ració conjunta de condem-na. Carles Agustí (CiU) va dir que el seu grup farà “un seguiment molt intens de la legalitat vigent per evitar que es repeteixin fets com aquest”. Finalment, el por-taveu del PP, Alberto Belón, va dir que “no volem més permissivitat, ni compren-sió ni paternalisme cap als grups violents”.
Al mateix Consell Plenari del Districte, el regidor Ri-card Martínez va presentar el balanç de tres anys de mandat. Martínez va asse-gurar que s’ha acomplert el 87% del Pla d’Actuació del Districte (PAD) i fins i tot s’han realitzat propostes que no en formen par t, com el Pla d’entorn i el Pla estratègic de la música.
P L E D E L D I S T R I C T E
En els darrers tres
anys, s’ha
acom-plert el 87% del
Pla d’Actuació del
Districte
El Consell Plenari del Districte, presidit per Jordi Hereu.
El ple del Districte del passat mes de juliol
va condemnar les accions violentes d’un
grup d’okupes i el regidor del Districte va
fer balanç dels tres anys de mandat
El monument a
Francesc Pi i Margall (I)
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
Xxxxxx
Condemna a les accions violentes
i balanç de tres anys de mandat
Monument provisional a Francesc Pi i Margall, obra de l’escultor Felip Coscolla. (Foto: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.)
Situada a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Grà-cia, la plaça Joan Carles I, coneguda popularment com el “Cinc d’Oros”, acull des de 1934 el popular "llapis". L’escultura que veiem avui són les restes reconvertides del que fou el monument dedicat a Francesc Pi i Mar-gall, polític republicà compromès i que va ser el segon president de la Primera República.
El 19 de setembre de 1915, l’alcalde accidental Pich i Pon va col·locar la primera pedra del futur monument que s’havia d’erigir en aquest indret per tal de retre ho-menatge a Pi i Margall. A l’acte, hi va assistir un públic nombrós, com també la Banda municipal, i s'hi van evi-tar les referències republicanes de l'homenatjat. Els mesos van anar passant sense que s’hi fes res més, fins que a l’abril de 1917 s’hi va posar "una segona pri-mera pedra", i s'elegia l’escultor Miquel Blay perquè fes l’escultura corresponent. De nou el temps va anar pas-sant sense que avancessin les obres, la qual es va veure definitivament paralitzada amb l’arribada de la dictadu-ra de Primo de Rivedictadu-ra. Amb tot, l’any 1925 es va fer una reurbanització de l’espai central del “Cinc d’Oros”. Amb la proclamació la Segona República, el projecte del monument es va revifar i, mentre es decidia qui seria l’escultor de l’obra, ja que s’havia abandonat el projecte de Miquel Blay, es va col·locar provisionalment un bust elaborat per l’escultor Felip Coscolla sobre una mena de peanya o columna feta de maons i de molt mal gust que donava una imatge negativa d’aquell espai.
Redacció
E
l regidor del Districte, Ri-card Martínez, i el presi-dent de la Federació Festa Major de Gràcia, Albert Tor-res, van coincidir a qualificar la Festa Major d’enguany com a èxit de públic i de civisme del conjunt de les persones participants. L’alcalde de Bar-celona, Joan Clos, també ha destacat l’ambient festiu i po-pular de la festa.La Festa Major de Gràcia va començar puntualment amb el pregó que Francesc Vilapla-na, veí del barri, va llegir des del balcó de l’Ajuntament gra-cienc la tarda del dia 14, mentre els veïns i veïnes dels carrers i espais de festa en-llestien els seus guarniments. De matinada va descarregar una tempesta que va endar-rerir aquestes tasques. La pluja, que també va fer acte de presència el vespre del dia 15, va malmetre alguns guar-niments i va produir alguns talls de llum als carrers guar-nits, per això el jurat del con-curs de carrers va decidir no puntuar la il·luminació d’a-quests.
El primer premi va recaure en Verdi del mig (La guerra dels móns), el segon va ser per al
“rellotge” de Tordera i el tercer va anar a Joan Blanques de dalt, que va fer una recreació de la cançó de Lluís Llach, Viatge a Itaca. El primer premi del concurs de balcons va ser per al carrer d’en Grassot 84-86, 1r 2a.
Gràcia va omplir-se de gom a gom els set dies de festa. Car-rers i espais festius eren a ves-sar de persones amb ganes de festa. En algunes activitats, com el concert de Pascal Co-melade a l’Oratori de Sant Fe-lip Neri, es va penjar el cartell de “no hi ha entrades”.
D’altra banda, el dia 17 es va fer la 2a Diada de les Colles de Cultura Popular de Gràcia; amb aquesta activitat les co-lles volen interrelacionar la cultura popular amb la histò-ria de la vila. Les nou colles gracienques van representar un espectacle titulat “Gràcia, fins a la seva annexió a Barce-lona”. A la trobada castellera els Castellers de la Vila de Grà-cia van aixecar el pilar de vuit. Altres aspectes que han mar-cat la festa han estat el reco-neixement dispensat al presi-dent de la Federació Festa Major, Albert Torres, que dei-xa el càrrec després de 18 anys, i l’homenatge en forma d’un minut de silenci que tots els presents a la plaça Rius i Taulet, en començar l’acte de lliurament de premis, van de-dicar a Manuel Massana, tre-sorer de la Federació que va morir fa uns mesos.
Festa Major dels barris del nord
Del 8 a l’11 de setembre, els barris del Coll, Vallcarca i la Salut celebren la seva Festa Major. Entre les activi-tats del calendari, cal destacar el pregó del dia 8 –a les 20 hores a l’avinguda Coll del Portell–, amb l’actuació de la Banda Municipal de Barcelona, o la II edició de la Cursa Popular Pujada de la Glòria. Els punts neuràlgics: l’avinguda Coll del Portell, el carrer Cam-brils i les places Grau Miró i Salvador Allende.
Jazz a Gràcia
Tots els diumenges de setembre tenen lloc els con-certs de l’Hora del Jazz. Hi ha dues sessions: una ma-tinal i una altra de nocturna. La primera se celebra a la plaça de Rius i Taulet, de 12 a 14 hores. La noctur-na té lloc a diferents clubs de la ciutat. Es tracta de donar a conèixer al públic el món del jazz a través de música en directe. Organitza: Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya.
Nit de l’Esport
El proper 29 de setembre se celebrarà la Nit de l’Es-port. La festa tindrà dues celebracions: per a infants i per a adults. Aquesta nit vol premiar i reconèixer els mèrits esportius de les entitats i dels esportistes que, de manera col·lectiva i individual, treballen al territori. S’entregaran trofeus i medalles amb bere-nar infantil i sopar per a adults. Està previst que se celebri al CEIP J. M. Jujol.
Setmana de la Mobilitat
El proper 28 de setembre, a les 19 hores, tindrà lloc la conferència “El Pla de Mobilitat de Gràcia” a la Seu del Districte. Aquest acte anirà a càrrec del regidor del Districte, Ricard Martínez, del director de l’Agèn-cia Local d’Ecologia Urbana, Salvador Rueda, i del cap de Projectes i Manteniment del Districte de Grà-cia, Pere Camps. L’activitat s’inclou dins la Setmana de la Mobilitat que es farà del 26 al 29 d’aquest mes.
N O T Í C I E S
f
La Festa Major de Gràcia es tanca
amb èxit de públic i de civisme
Verdi del mig,
Tordera i Joan
Blanques de dalt
s’emporten els tres
primers premis
d’una festa marcada
per la pluja i el
civis-me dels participants
L’alcalde, Joan Clos, passejant pels carrers guarnits acompanyat pel vicepresident de la Federació, Ricard Estruch.
Francesc Vilaplana,
veí del barri, va
llegir el pregó des
del balcó de
l’Ajuntament
gracienc
El Parc Güell, símbol del barri.
Pla de treball per al desenvolupament de la Salut
Redacció
A
final de setembre es pre-sentarà el projecte de tre-ball dissenyat per les entitats de la Salut per al desenvolupa-ment integral del barri. El pro-jecte forma part del Pla de De-senvolupament Comunitari de la Salut, una iniciativa pro-moguda pel Casal La Miranda, el Districte de Gràcia i la Ge-neralitat de Catalunya, amb l’objectiu de millorar la quali-tat de vida en aquest barri.El que defineix aquest tipus de pla és el seu caràcter parti-cipatiu. Són les entitats i la xarxa social de la zona les que defineixen les línies d’inter-venció.
El 16 de juny es va fer el Ta-ller de Futur “Pensem el nos-tre barri”. Els 65 assistents eren representants de dife-rents associacions i entitats de la Salut (des d’escoles i sociacions de pares fins a as-sociacions de veïns o casals
d’avis), ciutadans a títol parti-cular i també representants de les administracions. D’a-quest taller va sorgir el pro-jecte de treball que ara es do-narà a conèixer al públic i que aborda quatre temes: Fem barri, Parc Güell, Mobilitat-Accessibilitat i Festa Major. Tots els veïns de la Salut es-tan convidats a assistir a la presentació del projecte.
Més informació:
E
l bar Roure és tot un clàssic. Ho és per la seva antiguitat; es va fundar l’any 1889. Entre les taules sentim els batecs del barri que s’ajunten amb l’eco dels batecs del passat. L’any 1937 es va fer càrrec del bar en Ramon Gassió i el 1962 hi va entrar a treballar de de-pendent l’Antoni Corvillo, que n’és l’encarre-gat des del 1976. El Roure no és solament un bar, ha estat i és seu social de diferents enti-tats culturals i esportives de Gràcia, com la Coral Roure, el club de futbol Llibertat i,ac-tualment, el club de bàsquet Pedagogium San Fernando i la penya barcelonista Creu de Sant Jordi, entre d’altres. No podem oblidar les ta-pes del Roure, com el famós variat de la casa, la tonyina amb maionesa, les tripes, les anxo-ves... Amb l’Antoni, també participen del caliu del bar la seva dona, Domi, i els seus fills, la Lluïsa i el Toni, actor d’El cor de la ciutat.
Bar Roure C/ Lluís Antúnez, 7
E L T A U L E L L
El bar que acull la vida social de Gràcia
Les tapes són un dels alicients del Roure.
Joan Anton Font
E N T I T A T S
P.F.
E
s pot parlar de dos mò-duls ben diferenciats quan es tracta d’explicar els cursos que el Centre de Joves i Adults programa al llarg d’un curs a fi de donar una formació a col·lectius de per-sones que, per diverses ra-ons, no poden adquirir-les en centres tradicionals: la for-mació de joves, al matí, i la d’adults, a la tarda.Les classes del matí, que la Generalitat classifica com a UEC (Unitats d ’educació compartida), estan
destina-des a joves, i UECAP (Unitats d’educació compartida amb atenció psicopedagògica), és a dir, alumnes amb edat d’E-SO amb molt absentisme, ni-vells de coneixement molt baixos i problemes de con-ducta, els primers, i alumnes que, a més de tenir aquest perfil, pateixen inicis de ma-lalties mentals. Tots dos grups són un col·lectiu de po-blació que va en augment, se-gons Montserrat Coy, direc-tora d’aquest centre, que és l’únic a Barcelona que acull joves amb un començament de malaltia mental. A les tardes, l’Acis es dedica a adults de més de 18 anys amb malalties mentals o amb una disminució intel·lectual lleu. Aquí, és clar, no es fa una formació reglada, sinó que s’imparteixen coneixe-ments a través de tallers: de manteniment, jardineria, cui-na, manualitats, activitats
per a les quals resulta molt útil el jardí i l’hort que hi ha al centre.
Acis es va constituir com a fundació l’any 1986, però va ser el 1962 quan es va crear com a agrupació cultural i so-cial i inicià la seva activitat
com a escola nocturna per a noies immigrants. Els seus interessos es van anar am-pliant fins a l’actualitat, que, a més del Centre de Joves i Adults, abasten una llar d’in-fants, l’escola Artur Martorell i el Grup de Cultura i Esplai.
Més informació: c/ Molist, 17 Tel. 93 284 79 31 [email protected]
És l’únic centre a
Barcelona que acull
joves amb inici de
malalties mentals
El Centre de Joves
i Adults de la
Fundació Acis es
dedica a la formació
de persones amb
deficiències
intel·lectuals o
malalties mentals
El grup de teatre de la Fundació ACIS.
Un centre per a la formació
de joves i adults amb problemes
S E R V E I P Ú B L I C
B. Sanchís
Amb el començament del mes de setembre s’inicia nova-ment el període d’inscripcions als centres cívics del dis-tricte per als cursos i tallers del darrer quadrimestre de l’any. Hi ha un ampli ventall d’activitats per a tots els gustos i edats: des de cursos que inclouen propostes clàssiques, com ara balls de saló, fins a cursos basats en la cultura oriental, com el ioga i el tai-txi. A més, tots els cursos estan impartits per professionals de la matèria i tenen un preu assequible, que oscil·la entre 13 euros per als cursos de tres hores i els 75 euros per als de fotogra-fia o aprenentatge multimèdia. Per apuntar-s'hi només cal anar-hi els dies d’inscripció establerts pel centre. És millor anar-hi amb temps i tenir preparades diverses op-cions, perquè les places són limitades i sovint tenen gran demanda.
Alguns centres disposen de correu electrònic i pàgina web on es pot consultar amb detall l’oferta de tots els cursos i tallers. Al districte hi ha dos centres cívics:
El Coll, c/ Aldea, 15-17. Tel. 93 256 28 77 [email protected]
La Sedeta, c/ Sícilia, 321. Tel. 93 207 36 13 www.bcn.cat/sedeta
P O L I E S P O R T I U
L'hoquei de la Unió Esportiva Claret
triomfa a Barcelona i Catalunya
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FM
Aldea, 15. Tel. 93 284 82 88
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
L’Independent de Gràcia
La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
Revista Gracinova
Muntaner, 521, entl.
De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13
Zona Alta de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00 [email protected]
Transversal
www.transversalweb.com [email protected]
INTERNET
BCN en vídeo
El web www.bcn.cat i el servei www.3ala-carta.cat, de Televisió de Catalunya (TVC), ofereixen una secció especial dedicada de manera exclusiva a la ciutat de Barcelona. Els vídeos emesos a TV3 i Canal 33 que tracten sobre els grans esdeveniments de Barcelona ja es poden veure en qualsevol moment i de manera gratuïta.
www.bcn.es/3alacarta/ca
Web de l’Any del Comerç
Durant aquest 2006, Barcelona celebra l’Any del Comerç amb un programa d’acti-vitats que inclou exposicions, conferèn-cies, concursos i itineraris. En aquest web podeu trobar informació actualitzada sobre totes les activitats previstes.
www.bcn.es/anydelcomerc
w
Pere S. Paredes
T
othom vol guanyar, però a la Unió Esportiva Claret, a la seva secció d'hoquei, això no és ben bé així. “Intentem que els valors es-portius, de sacrifici, disciplina, res-pecte al contrari, companyonia i su-peració d ’un mateix sigui la motivació que guiï els nostres juga-dors”, explica Adrià Arboix, presi-dent d’aquesta secció de l’entitat gracienca.“Els entrenadors fan una feina magnífica amb els nostres jugadors, que aquest any han arribat a 67 nens, repartits entre els equips d’infantil, cadet, alevins, benja-mins, prebenjabenja-mins, minibenja-mins i els que comencen a patinar a l'escola d'hoquei, de quatre i cinc anys”.
“Tots els nostres tècnics tenen una missió, que és: inculcar-los aquesta manera de gaudir de l’esport i de lluitar, sempre en segon terme, pels títols”, continua Arboix.
Fruit d’aquesta manera de veure l’esport, aquest any l’equip cadet que participa a les competicions de la Lliga del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona ha quedat campió i, a la vegada, l’equip infan-til, que participava a la Lliga de la Federació Catalana de patinatge, ha quedat subcampió a la lliga “B”. Bona part d’aquests èxits es deu al
coordinador: “Joan Vila, que ha es-tat exjugador d’equips tan impor-tants com el FC Barcelona o el Vi-lanova; entrenador d’equips com el Reus Esportiu i, a més a més, qua-tre vegades campió mundial amb la selecció espanyola”, explica el president de l'hoquei Claret. “Gracies a Joan Vila”, continua Ar-boix, “els nostres nens veuen una persona, un jugador i un coordina-dor en el qual fixar-se i reflectir-se. És un mestre que coneix molt bé el seu esport, i això ho noten els nois”.
Més informació: Secció d'hoquei de la Unió Esportiva Claret Col·legi Claret
Carrer Sicília, 333
Dilluns, dimecres i divendres, de 18 a 19 h
En l'esport escolar,
l'aspecte competitiu és
molt important, però a la
secció d'hoquei de la
Unió Esportiva Claret,
això passa a segon
terme, darrere d’altres
valors
Joan Vila, exjugador,
exentrenador
i exmundialista,
coordina el Claret
L’equip cadet ha guanyat la lliga del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.
Una llarga història, però un club petit.
Sí. Als pocs anys de la seva fundació va començar a agafar una dimensió molt gran. Al principi dels anys 60 era el club que més socis tenia de tot Es-panya. Eren aproximadament 300 persones. També és veritat que no hi havia gaires clubs. Estaven molt con-centrats a la província de Barcelona. Llavors va haver-hi molta gent de la resta de Catalunya que van fundar els seus propis clubs. Ara a Catalunya n’hi ha un centenar, molts dels quals es van crear als anys 70 i 80.
I això els va fer perdre socis.
És clar, entre la baixa de socis causada per la dispersió i també per una mala gestió que hi va haver al club i a la Fe-deració als anys 80, el Club d’Arquers de Catalunya va caure en picat. Va es-tar a punt de desaparèixer al principi del 2000. I és en aquests darrers cinc o sis anys que l’hem anat reconduint.
Ara som una cinquantena de socis.
Però és una pràctica molt mino-ritària.
Continua essent bastant minoritària, però també és veritat que els darrers anys ha crescut molt. Nosaltres hem duplicat el nombre de socis, i també molts altres clubs. Fora de Barcelona, hi ha hagut molts clubs que han tin-gut moltes facilitats de part dels seus ajuntaments per desenvolupar la seva activitat, fins i tot per poder incorpo-rar aquesta activitat a la vida esporti-va del municipi. Com que és una pràc-tica que està entrant a les activitats de les escoles, colònies i esplais, els nens veuen el tir amb arc des del 8 o 9 anys. Això fa que tinguis un primer contac-te que abans no existia i que a partir d’aquí vingui molta canalla.
O sigui, que els nous practicants són bàsicament gent jove.
La gent és molt diversa. S’hi apunten nens de 8 anys i persones de 55. El que passa és que la majoria de gent que s’apunta al club és gent que ja ha tingut un primer contacte amb el tir amb arc, sigui a unes colònies, a les pistes d’esquí o a cases rurals.
L’augment de socis no els facilita tenir un local propi?
Som en aquesta fase ara. El que nosal-tres volem és estar incorporats a la vida esportiva i social del barri. Vam veure que col·laborar amb el Districte n’era una bona manera. Ja fa uns tres o quatre anys que hi col·laborem. Ens va cedir un espai, un reservat del gimnàs de l’Escola Rius i Taulet, per
fer cursets d’iniciació a les tardes, i ara també tenim l’espai del carrer de Nep-tú, un garatge en desús. Fa temps que negociem amb el Districte perquè ens cedeixi un espai públic. Evidentment, nosaltres haurem de pagar o fer algun tipus d’activitat en contraprestació. La majoria de clubs busca l’ajut de les ins-titucions públiques per tenir un espai
a canvi de col·laboració, fent activitats per a nens o gent gran.
Són una entitat molt de Gràcia, més que de ciutat.
Sí. Arriba gent de tot arreu més que res per un fet diferencial, i és que nos-altres fem cursos d’iniciació tot l’any i això és una cosa que normalment no passa. Molts clubs no tenen ni moni-tor. Ara, això sí, el 85% de la gent és del districte.
I fan coses per a Gràcia.
Les nostres activitats de portes enfo-ra, les que són obertes al públic, les fem a Gràcia. Participem en activitats que organitza el Districte, com la Mostra d’Entitats. I col·laborem en al-tres coses, sempre amb escoles i nens del barri.
En el terreny competitiu, el tir amb arc té futur?
Sí. Després dels anys crítics és un es-port que ha remuntat el vol. També ha crescut la gent que es dedica a la com-petició. I té molt de futur, perquè era un grup que abans no participava mai en competicions i ara és el que més ha crescut en nombre de nens, i els nens garanteixen el futur.
E N T R E V I S T A
M a r c R u i z
, p r e s i d e n t d e l C l u b d ’A r q u e r s d e C a t a l u n y a
Marc Ruiz assegura que el tir amb arc “ha remuntat el vol”.
