• No se han encontrado resultados

Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Setembre 2007

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Setembre 2007"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

NOU BARRIS

B A R C E L O N A

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • S e t e m b r e 2 0 0 7

w w w. b c n . e s

Nou aparcament a la plaça

Salvador Puig Antich

APARCAMENT

Té capacitat per a

104 vehicles, amb

5 places adaptades

CONCESSIÓ

Els compradors

tindran la concessió

durant 50 anys

ESPAI PÚBLIC

La plaça estrena

nova urbanització

amb l’aparcament

Pàg. 3 E N T R E V I S TA Pàg. 8

Valentí Teixidor

Exalumne de l’escola Ton i Guida

“A l’escola Ton i Guida

no hi havia crits ni

males paraules, allò

era una altra història”

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Mercat de Canyelles

Festeja vint anys

d’existència amb els veïns

E N T I TAT S Pàg. 4

L’Associació de

Comerciants i

Serveis de Virrei

Amat i Borbó

Convida els veïns a participar-hi

Can Peguera recuperarà aviat el casal La Cosa Nostra, després d’un procés de rehabilitació que es va iniciar a principi del 2006. Durant aquest temps se n’ha re-novat la coberta, la façana i l’in-terior, i s’hi han creat espais nous per acollir les activitats que a par-tir d’ara desenvoluparà el centre. És previst que el casal torni a obrir la primera quinzena d’octu-bre. El continuarà gestionant La Cosa Nostra, entitat que aplega l’Associació de Veïns de Can Pe-guera, l’Associació de Famílies de Malalts Mentals AFEM, l’Asso-ciació Can Ensenya, el Grup de Teatre PVC, l’Associació Juvenil Tronada i el Centre de Dia Doc-tor Pi i Molist.

Finalitza la remodelació

del casal La Cosa Nostra

El casal La Cosa Nostra, el juliol passat. Pàg. 5 P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Marxa popular

de bicicletes de

muntanya per

Collserola

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Millor que nou,

100% vell

(2)

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Doctor Pi i Molist, 133.

Telèfon d’informació 010

(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.

Centre Cívic Zona Nord 93 276 99 50 Av. Rasos de Peguera, 25.

Centre Cívic Les Basses 93 407 29 29 Teide, 20.

Centre Cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.

Centre Cívic Via Favència 93 354 10 86 Via Favència, 217.

Ateneu Popular de Nou Barris 93 353 95 16 Portlligat, s/n.

Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, s/n.

Casal de Barri de Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, s/n.

Casal de Barri de Torre Baró 93 276 09 49 Escolapi Càncer, 1.

Centre Porta-Sóller 93 359 36 55 Estudiant, s/n (Baixos Pl. Sóller).

Centre Ton i Guida i Casal 93 354 87 21

de Joves de Roquetes

Romaní, 6

Centre d’Activitats Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8-10.

CULTURA

Arxiu Municipal de Districte 93 291 68 36 Doctor Pi i Molist, 133.

Bibl. Pública Nou Barris 93 291 48 50 Albert Einstein, 2-4.

Bibl. Pública Roquetes 93 359 65 27 Pla de Fornells, 31.

Bibl. Pública Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.

Bibl. Popular Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).

C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Marie Curie, 20.

SERVEIS SOCIALS

CSS Zona Nord 93 276 99 57 Av. Rasos de Peguera, 25 (Centre Cívic).

CSS Zona Sud 93 407 29 29 Teide, 20 (C. Cívic Les Basses).

CSS Pau Casals 93 274 91 50 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

CSS Roquetes 93 276 98 00 Vidal i Guasch, 76-78.

GENT GRAN

Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.

Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.

Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.

Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.

Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.

Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.

Casal Verdum-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.

Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.

Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.

Casal de Gent Gran de Roquetes

Garigliano, 52-56.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Nou Barris

Marie Curie, 20.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Aiguablava, 33.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.

CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.

CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.

CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.

CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.

CAP Turó 93 407 40 52 Cadí, 58-62.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

W

L ’ A G E N D A

L ’ A G E N D A

BELLUGADA 2007

Dissabte 29 de setembre

Maricuela “Cuentatrillos” aragonesos

A les 18 h. Plaça Àngel Pestaña.

Diaples d’Auerba

A les 22.30 h. Ateneu Popular de NB (Portlligat, s/n) Correfoc. Acompanyats del Grup de Foc de Nou Barris.

Mallacán + Déchusban + Chundarata

A les 22.30 h. Ateneu Popular de NB (Portlligat, s/n) Correfoc. Acompanyats del Grup de Foc de Nou Barris.

FESTES DE SAN FROILÁN

Divendres 5 d’octubre

Orquestra Poceiro

A les 20.30 h. Plaça Major del Districte

Hissada de la bandera gallega

A les 22 h. Plaça Major del Districte

Amb la Banda de Gaites Rosalía de Cartro de Cornellà.

Dissabte 6 d’octubre

Jocs infantils

A les 11 h. Plaça Major del Districte

Banda de Música de Nou Barris

A les 11 h. Plaça Major del Districte

Actuació del grup folklòric Falcatrueiros de Monterroso (Lugo). I a la nit, revetlla amb orquestra.

Diumenge 7 d’octubre

Pasarrúas

A les 11 h. Sortida: Via Júlia

Banda de gaites Toxos e Xestas de Barcelona.

Vermut amb orquestra

A les 14 h. Plaça Major del Districte Actuació de Ledicia Espectáculo.

Fi de festa

A les 18.30 h. Plaça Major del Districte

Actuació de les orquestres Poceiro i Ledicia Espectáculo.

Dimarts 25 de setembre

Aquell qui no corre, vola

A les 18 h. Bib. Nou Barris (Albert Einstein, 2-4) Narració d’un conte tradicional per Laura Rodríguez.

Diumenge 30 de setembre

Cuentacuentos (cuentos aragoneses)

A les 12 h. Centre Cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274) Dins de la programació de la Bellugada 07.

FESTIVAL DE BLUES DE BARCELONA

Dimarts 11 de setembre

Vermut de blues

A les 11 h. Plaça Àngel Pestaña Amb The Blues Factory i Los Bisontes.

Divendres 14 de setembre

Tofol Martínez Triio

A les 21 h. Poliesportiu Valldaura (Baltasar Gracián, 9-15) Acompanyats de la banda Alex Schultz&Frank Mus-challe Trio (USA-Alemanya).

Dissabte 15 de setembre

Mingo Balaguer & Blues Company

A les 21 h. Plaça Àngel Pestaña

I els grups Stinky Lou & The goon Mat (Bèlgica) i Raw Hide (Belgrad).

Diumenge 16 de setembre

Lluís Coloma Trio

A les 17.30 h. Plaça Àngel Pestaña

I els artistes nord-americans Mich Woods i Carl Sonny Leyland. Tots els actes són gratuïts.

Dissabte 15 de setembre

Concert de la Diada

A les 18 h. Pati de la Seu del Districte (Dr. Pi i Molist, 133) Concert de cant coral. Rom cremat. Organitzen: Fun-dació ProCatalunya, Coral Canticòrum i el Districte.

Del 13 al 27 de setembre

Passat i present del Turó de la Peira

Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 74) Fotografies de Manel Pérez Franco.

Dissabte 15 de setembre

Para todos los documentos

Sala Cava. Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 74) Projecte becat en el 9è Fòrum fotogràfic.

Fins al 18 d’octubre

Obre la porta

Centre cívic Porta Sóller (Estudiant, s/n-baixos de la plaça) Exposició fotogràfica i programa d’activitats sobre el barri de Porta. El 18 d’octubre, representació de la comèdia Des dels horts de Sant Andreu de Palomar al barri actual de Porta, a càrrec del Grup de Dones i l’AVV. Ia actuació de Danda pel grup Dansa Happy Day.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Jordi Martí, Joan Conde, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.

Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Rosa Farga. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Daniel Diego. Disseny:

Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

(3)

Daniel Venteo

E

n el moment de tancar aquesta edició de Barce-lona Informació (DATA), els

treballs de construcció del nou aparcament de la plaça de Salvador Puig Antich i la nova urbanització de l’espai

es trobaven molt avançats. D’aquesta manera, la zona alta del barri de Roquetes guanya un nou equipament

per millorar la mobilitat d’a-quest àmbit.

Es tracta d’un singular edifici de quatre plantes, cadascuna de les quals té accés indepen-dent. En total, el nou aparca-ment té capacitat per a 104 vehicles, amb cinc places de pàrquing destinades per a persones amb mobilitat re-duïda. La superfície total del nou aparcament és de més de 2.640 m2. Com ja és habitual

en la resta de pàrquings de la xarxa municipal, el dret d’ús als compradors es transmetrà per un període administratiu de 50 anys a partir de la data de finalització de les obres.

Espai públic

Una de les singularitats del nou edifici, que aprofita els desnivells del terreny, és la creació d’una gran superfície de 425 m2, que es correspon

amb la coberta de l’aparca-ment, la qual esdevé així un

sorprenent mirador sobre la ciutat de Barcelona, amb vis-tes espectaculars que donen un valor afegit al nou edifici. Amb la construcció del nou pàrquing, la plaça de Salva-dor Puig Antich guanya nous espais. En total, aquest espai disposa de 1.726 m2de

su-perfície, urbanitzada amb es-pais per a jocs infantils, zona per a la pràctica de la petan-ca, una altra zona esportiva i de pícnic. Tot plegat es troba situat en un entorn en què l’arbrat té un paper fonamen-tal, juntament amb el nou enllumenat i el mobiliari urbà de qualitat.

L’entrada a l’aparcament.

Arriben a la fi els treballs de

construcció del nou aparcament

i urbanització de la plaça de

Salvador Puig Antich. Es tracta

d’un edifici singular de quatre

plantes, amb la coberta

transitable per als vianants

Nou aparcament a la plaça

dedicada a Salvador Puig Antich

Té capacitat per a

104 vehicles, amb

5 places adaptades

per a persones amb

mobilitat reduïda

C I U TA D A N S O P I N E N

Enrique Amaya

Ocellaire

Está bien para los veci-nos, así tendremos más sitio para aparcar. Este es un barrio con muchos coches e irá muy bien; la verdad es que faltan muchos aparcamientos.

Manuel León

Operari

Molt bé, m’agrada i estic esperant que em donin la plaça. Era un espai on no hi havia res i ara, a més del pàr-quing, hi haurà una plaça per als nens, una petanca i també un mirador.

Juan Larios

Jubilat

Bien, porque es una manera de que muchos coches que hay por aquí desaparezcan. Aunque pienso que es pequeño, porque aquí hay mucho coche.

Sergio Fernández

Electricista

He comprado una plaza, aunque el resul-tado de las obras no me parece muy de acuerdo con el precio.

Jordi Herman

Construcció

Lo veo bien, siempre que sean aparcamien-tos propios, que no pierdas el dinero inver-tido. Creo que está bien.

Montse Díaz

Mestressa de casa

El barrio está fatal de aparcamiento, por eso está muy bien, pero sólo lo utilizará la gente que esté cerca; la otra gente seguirá teniendo problemas para aparcar.

Q u è l i s e m b l a l ’ a p a r c a m e n t q u e s ’ e s t à f e n t a l a p l a ç a ? P U I G A N T I C H A N O U B A R R I S

A

(4)

Imatge d’una de les moltes ballades de sardanes a Nou Barris. (Foto: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.)

E N T I T A T S

Núria Mahamud

“T

enim un barri pre-ciós amb moltes possibilitats de futur. Aquí podem trobar tot tipus de comerços i serveis a dos pas-sos i a preus més populars que al centre, perquè no pa-guem tants impostos. És hora que ens reactivem i co-mencem a fer coses”, explica amb optimisme Rosa Cas-tro, presidenta de l’Associa-ció de Comerciants i Serveis de Virrei Amat i Borbó. Després de cinc anys de la seva constitució, l’associació pren un nou rumb i ha in-corporat a les seves files els comerciants i les empreses de serveis del barri veí de Borbó, una zona que amb la futura illa d’equipaments as-sistencials pot convertir-se en un atractiu pol comercial.

“Hem d’estar preparats i aprofitar-ho, no ens pot aga-far el toro”, remarca la presi-denta de l’associació. Entre les activitats que l’as-sociació té al cap per dina-mitzar el comerç de la zona,

està previst preparar un concert jove a la plaça Virrei Amat amb fira de comerç just. També continuaran participant activament en la Festa Major de Nou Barris, on cada any tenen un dia re-servat per muntar una acti-vitat i en la qual acostumen a participar el casal d’avis del

barri i les escoles de dansa. Enguany s’ha organitzat una primera trobada d’inter-canvi de xapes de cava, que s’espera repetir l’any que ve. Fins ara l’associació no tenia estatuts, ni tampoc cobrava quotes als comerciants. “Ara volem tenir cara i ulls per col·laborar amb altres asso-ciacions i demanar subven-cions a l’Ajuntament”, desta-ca Rosa Castro.

Per reactivar l’associació, de-manen la col·laboració dels comerciants i propietaris d’empreses de serveis de la zona, que també engloba els carrers adjacents a la plaça. “Junts podem fer una feina increïble, els veïns han de saber tot el que tenen al bar-ri”, assegura la presidenta de l’associació.

Més informació:

Associació de Comerciants i Serveis de Virrei Amat i Borbó Felip II, 271, baixos

L’Associació de Comerciants i Serveis de

Virrei Amat i Borbó convida a participar-hi

La plaça del Virrei Amat.

“Al barri hi tenim

tot tipus de

comerços i serveis”

destaca Rosa

Castro

Després de cinc anys de vida, l’associació

es reactiva i incorpora els comerciants de

Borbó per dinamitzar el comerç de la zona

L’aplec de Roquetes

Les ballades de sardanes han tingut una important presència als barris de la Guineueta i Roquetes des del co-mençament dels anys seixanta, sobretot des que l’Agru-pació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes va en-gegar, l’any 1961, l’aplec de les Roquetes, una gran festa sardanística que, malgrat que va començar de forma mo-desta, s’ha fet un lloc entre la gran quantitat d’aplecs que se celebren a Catalunya.

El 1961, com que els organitzadors no van trobar un lloc adequat, van haver d’habilitar una explanada davant de la font de Canyelles, tota una proesa en aquells temps tan poc receptius per les administracions que els va costar molts diners. El primer aplec va sortir, però se’n va res-sentir la periodicitat, en no poder-se fer cada any. No és fins a una dècada després, al començament dels anys setanta, que l’aplec es pot celebrar cada any. Final-ment, a mitjan anys setanta, i coincidint amb l’estrena de la sardana El parc de la guineu, s’aconsegueix que cada any l’aplec se celebri al parc de la Guineueta. En els da-rrers trenta anys, a aquest esdeveniment s’han anat in-corporant diferents apartats, tots vinculats amb la sarda-na: homenatges; reconeixements; estrenes de noves peces; la ballada, al capvespre, de la sardana del fanalet, en la qual més de dos mil fanalets il·luminen el parc; etc.; a més, s’organitza una gran paella d’arròs per als més de quatre mil participants. Amb el pas dels anys, l’aplec de les Roquetes, que el proper diumenge 28 celebrarà la 39a edició, s’ha convertit en el primer esdeveniment d’aques-ta mena a la ciud’aques-tat.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 68 36

J. M. Contel

(5)

Felicia Esquinas

C

an Peguera recuperarà aviat el casal L a Cosa Nostra, transformat en veri-table casal de barri després d’una rehabilitació integral que ha deixat l’equipament com nou. S’hi ha renovat la coberta, la façana i tot l’inte-rior (fusteria, paviment, cli-matització, conduccions de llum i d’aigua...), i s’han creat espais nous per acollir les ac-tivitats que a partir d’ara de-senvoluparà el centre. També s’hi ha instal·lat dos ascensors: un d’exterior per accedir a l’edifici, que està si-tuat en un desnivell, i un d’interior que connecta la planta baixa amb la superior del centre. Les obres es van iniciar al principi del 2006 i han finalitzat aquest estiu. A la planta baixa, de 290 m2,

s’hi ha fet un vestíbul, una cuina-menjador, un

magat-zem i una gran sala poliva-lent per allotjar diferents ti-pus d’activitats. La sala dis-posa d ’un petit escenari mòbil per a teatre, concerts o d’altres actuacions. La planta superior té 210 m2

distribuïts en diverses aules i tallers, una aula de música

in-sonoritzada per a assajos, un espai informàtic, despatxos i una terrassa. La major part dels espais és polivalent, amb la idea que tinguin el màxim de funcionament possible. Es preveu que el casal torni a obrir durant la primera quin-zena d’octubre. El continuarà gestionant La Cosa Nostra, entitat que aplega l’Associació

de Veïns de Can Peguera, l’As-sociació de Famílies de Ma-lalts Mentals AFEM, l’Asso-ciació Can Ensenya, el Grup de Teatre PVC, l’Associació Juvenil Tronada i el Centre de Dia Doctor Pi i Molist. En aquesta nova etapa, el ca-sal tindrà una subvenció més gran i s’hi incorporarà un in-formador-dinamitzador per tal de coordinar la nova oferta d’activitats i de tallers del cen-tre. Dos grups de teatre (PVC i el d’AFEM) assajaran al casal i hi faran una programació de petit format. Tres de les sales de la planta superior estaran destinades als joves, i a la planta baixa hi haurà un espai per a jocs de taula.

Els orígens de La Cosa Nos-tra es remunten al 1997, quan algunes entitats que in-tegren aquesta associació van començar a utilitzar el men-jador de l’antiga escola Rami-ro de Maeztu. Aviat s’afegi-rien d’altres entitats. Les velles instal·lacions escolars són avui el casal de barri de Can Peguera.

N O T Í C I E S

f

Festes de San Froilán

Les Festes de San Froilán se celebraran el 5, 6 i 7 d’oc-tubre a la plaça Major del Districte. La cita de la cul-tura popular gallega s’iniciarà la nit del divendres 5 amb l’actuació del grup folk Neirela i l’orquestra Po-ceiro. Els concerts continuaran el dissabte 6 (orques-tra Ledicia Espectáculo). El diumenge 7, a les 12 h, hi haurà la tradicional missa i processó. A la tarda ac-tuarà el grup Toxos e Xestas.

El barri de Porta, vist pels seus veïns

El 18 d’octubre, a les 19 h, s’inaugurarà l’exposició “Obre la Porta” al Centre Cívic Porta-Sóller (C/ Estu-diant, 1). La mostra, que exhibirà fotografies fetes o aportades pels veïns, és una visió d’allò que el barri de Porta representa per als seus habitants. Durant la inauguració hi haurà una representació en clau d’hu-mor del Grup de Dones de Porta i l’AAVV de Porta i una actuació del grup Dansa Happy Day.

Aplec de les Roquetes

El 39è Aplec de les Roquetes tindrà lloc el diumenge 28 d’octubre al parc de la Guineueta. Organitzat per l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roque-tes, durant el matí es retrà homenatge a Josep Espar Ticó. A la nit (22 h), el Palau de la Música Catalana acollirà el 36è Concert de Sardanes i Música per a co-bla, amb el qual es commemorarà el centenari del naixement del mestre Joaquim Serra i Corominas.

Medalles per al Club d’Atletisme Nou

Barris

Sis esportistes del Club d’Atletisme Nou Barris van guanyar quatre medalles d’or i una de plata, entre al-tres premis, al Campionat d’Espanya Adaptat (Alba-cete, 2 de juny). Al Campionat d’Espanya de Paralítics Cerebrals (Lloret de Mar, 16 de juny), cinc esportistes del club hi van obtenir una medalla d’or i tres diplo-mes. El Club d’Atletisme Nou Barris, creat el 1985, té 250 membres.

Una rehabilitació integral

renova el casal La Cosa Nostra

Un concert a l’edició del 2006.

El Festival de Blues de Barcelona incorpora el Boogie

P. F.

E

l Festival de Blues de Bar-celona torna a donar la nota durant els darrers dies d’estiu a diferents escenaris de Nou Barris, la plaça d’Àn-gel Pestaña i el poliesportiu Valldaura. Aquesta cinquena edició, que se celebra entre el 12 i el 16 de setembre, desta-ca per una novetat: la intro-ducció del Boogie Woogie en la programació, concretament en la de diumenge, dia 16, en

la qual els barcelonins Lluís Coloma Trio i els nord-ameri-cans Mich Woods i Carl Sonny Leyland oferiran el seu repertori de blues ràpid i ba-llable.

Enguany, també per primer cop, se celebren dos concerts a escenaris aliens al districte: el del Dr. Swinguez a la presó Model i el de Big Mama a l’hospital de la Vall d’Hebron. El festival, que organitza l’As-sociació Capibola Blues amb

el suport del Districte de Nou Barris i l’Institut de Cultura de Barcelona, comença el dia 12, a les 11 hores, amb un vermut de Blues que té lloc a la plaça Àngel Pestaña (es pot consultar la programació a www.festivalbluesbcn.com). A més dels concerts, durant el festival s’imparteixen unes classes magistrals de saxo, bateria i guitarra amb músics prestigiosos. Tots els actes són gratuïts.

El casal de barri de Can Peguera ja té a

punt les noves instal·lacions. Es preveu

que obri l’octubre

Una de les façanes de l’edifici, en procés de remodelació.

(6)

E Q U I P A M E N T S

David Sabaté

E

l mercat municipal de Canyelles va celebrar el passat mes de març els seus primers vint anys de vida. Va ser fa tot just dues dècades, doncs, quan els veïns van veure materialitzades les se-ves aspiracions de comptar amb un espai al barri amb productes de qualitat, preus raonables i a prop de la gent. Segons el president del mer-cat, Juan Antonio Sánchez Moreno, “a les grans superfí-cies t’inciten a comprar el ma-jor nombre de coses possible, mentre que aquí oferim als clients un tracte més personal i els recomanem quins són els millors productes”. Entre aquests hi podem trobar carn, pollastre, ous, peix, llegums i cereals, pa, fruita i moltes

al-tres varietats alimentàries re-partides entre gairebé una cinquantena de parades. El seu horari és de set del matí a dues de la tarda de dilluns a dissabte, tot i que els diven-dres el mercat obre també a la tarda. Un horari pensat per i

per a gent obrera que cada ve-gada atrau més joves. “Cada vegada en vénen més, sobre-tot parelles que són noves al barri”, explica Moreno. Els ac-tes commemoratius dels vint anys del mercat han inclòs classes de cuina,

degusta-cions, una exposició de ma-nualitats, música en directe, diversos sortejos i un concurs de dibuix per a nens, entre al-tres activitats. L’espai, situat al costat de l’estació de metro de Canyelles i del parc de Jo-sep Maria Serra Martí, comp-ta amb una terrassa bar i amb serveis de pàrquing i de repar-timent a domicili. Tot i això, segons el president, cal mo-dernitzar-se. “El futur passa pels productes biològics. També m’agradaria aprofitar alguns espais del mercat per introduir una botiga de co-merç solidari i altres serveis, com una ludoteca per a nens, una perruqueria o una xarxa Wi-Fi”.

Més informació Mercat de Canyelles C. Antonio Machado, 10 Tel. 93 427 97 03 Obert de dilluns a dissabtes de 7 a 14 h Divendres tot el dia

L’equipament, que

cada vegada atrau

més joves, té una

oferta variada

Les celebracions de dues dècades de

proximi-tat i productes de qualiproximi-tat han inclòs

degus-tacions, música en directe i classes de cuina

Aspecte habitual del mercat de Canyelles un matí laborable.

El mercat de Canyelles festeja vint

anys d’existència amb els veïns

Q

uan el Francesc Julià va obrir la seva ferre-teria el 1999, tenia poc més de 20 anys. Abans, al mateix local, hi havia la ferreteria Ca-sas, un establiment amb 35 anys d’antiguitat. Al començament, el Francesc va haver de gua-nyar-se la confiança dels veïns del barri. El que molta gent no sabia, però, és que, tot i la seva joventut, abans ja havia treballat a una altra fer-reteria i que també s’havia fet un fart de treba-llar de lampista amb el seu cunyat. Hi trobem material de ferreteria, elèctric, pintures,

para-ment de la llar..., però, sobretot, consell expert. En un establiment d’aquesta mena, sovint els clients més que demanar un article concret vo-len la solució a un problema, i per això és im-portant saber què s’hi ven i què és el més indi-cat per a cada cas. El Francesc té clar que l’atenció personal és un valor afegit que permet refermar el paper del petit comerç.

Ferreteria Julià

Pla de Fornells, 27 / Tel. 93 359 84 12

E L T A U L E L L

Una ferreteria que ha sabut afermar-se a les Roquetes

Ferreteria Julià va obrir el 1999.

Joan Anton Font

S E R V E I P Ú B L I C

Felicia Esquinas

Qui no s’hi ha trobat alguna vegada? La planxa, la pota de la taula, la impressora, l’assecador de cabell, el cotxet del nen... S’espatllen, es trenquen o perden una peça i ja no funcionen. Abans, la reacció habitual era reparar-los. Avui és una raresa. No sabem com fer-ho perquè cada cop hi ha menys establiments i empreses que s’hi dediquin. També hi ha la creença generalitzada que costa el mateix reparar un objecte que comprar-ne un de nou.

Tot i que en alguns casos pugui ser així, la cultura d’“d’un sol ús” comporta un problema greu: la generació de resi-dus. Tenint en compte com afecten el medi ambient i que l’espai al planeta és limitat, un dels reptes més urgents és reduir-los. La millor manera és no generar-ne més. Aquest és l’objectiu de la campanya “Millor que nou, 100% vell”, de l’Entitat del Medi Ambient (EMA) de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona. Partint de la idea que un objecte nou no és millor que un altre de vell, l’EMA proposa als ciutadans que allarguin la vida dels objectes, bé reparant-los quan s’han espatllat, bé portant-reparant-los a botigues o mer-cats de segona mà quan ja no es necessiten. També pro-mou la compra de productes de segona mà en lloc de nous. L’instrument per fer-ho és un telèfon que informa sobre els tallers per reparar i restaurar objectes que hi ha a Bar-celona i també sobre botigues i mercats de segona mà.

“Millor que nou, 100% vell”

Informació sobre botigues i mercats de segona mà, repa-radors i restaurepa-radors d’objectes.

Tel. 93 506 95 66 (de dilluns a divendres de 8 a 19 h)

Més informació:

www.amb.cat/web/emma/residus/prevencio/reuti-litzacio

Un telèfon informa d’on

podem fer reparar els

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT

RÀDIO

Ràdio Línea IV– 103.9 FM

Joaquim Valls, 82

Ràdio RSK– 107 FM

Pg. Fabra i Puig, 274-276

PUBLICACIONS

Calidoscopi

Publicació trimestral de les biblioteques del Districte. Tel. 93 427 36 93

Gent del barri

La revista de Nou Barris Passeig Valldaura, 162. Tel. 93 427 33 61

Sport 9

Rosselló i Pòrcel, 6 Poliesportiu Can Dragó. Tel. 93 442 06 02

INTERNET

El web de platges de Barcelona

Tota la informació necessària abans d’anar a la platja, la podem trobar al web en temps real. Dades sobre la qualitat i la temperatura de l’aigua, l’estat de la mar, la presència de meduses i si està recomanat el bany són alguns temes que s´hi poden consultar. A més, a través de les càmeres web situades a les set platges de la ciutat, es pot veure en directe com està el litoral.

www.bcn.cat/platges Els vostres vídeos de la ciutat

Barcelona Visió és un nou portal que aposta pel vídeo a Internet. Els internau-tes poden participar enviant-hi els seus vídeos sobre la ciutat. A més, també es poden baixar a l’Ipod, al telèfon mòbil o a la PSP els vídeos del web. Inclou una base de dades de recursos audiovisuals de la ciutat que es pot descarregar de manera gratuïta.

www.bvisio.com/

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

N

o serà fàcil, però tampoc im-possible. Els organitzadors de la XVII Marxa Popular de Mountain Bike Collserola–Nou Barris esperen tenir el mateix èxit i la mateixa parti-cipació que els anys anteriors. Per a Jordi Marimon, del club Bicis-port de Nou Barris, “l’organització espera tenir com a mínim la mateixa participació que ens ha obligat, any rere any, a tancar les inscripcions quan hem arribat als mil ciclistes”. “Un nombre més elevat de partici-pants”, explica l’organitzador, “no fa viable ni la passejada, ni el respecte pel medi ambient i la natura de Coll-serola”.

Aquest és el segon any que la marxa popular surt des de la plaça del Dis-tricte de Nou Barris. “Ha estat una sorpresa agradable per a tothom el

fet d’unir d’aquesta manera aquests dos districtes de Barcelona: Nou Bar-ris i Horta-Guinardó. Així toquem una mica més de ciutat, i acabarem tots al velòdrom”.

El pròxim 7 d’octubre, a les 10 hores, un miler de ciclistes començaran un recorregut de 30 quilòmetres “que tècnicament no són gaire durs, si ja tens una mica de base i bona forma física. Una recomanació als princi-piants: els primers quilòmetres s’han d’agafar a poc a poc, ja que tots els excessos s’acaben pagant”.

El preu de preinscripció és de 12 eu-ros, i 15, el mateix dia. Al final de la jornada hi haurà una exhibició de salts en bicicleta fun box, sorteigs de

bicicletes i l’entrega de premis “als nens i nenes més petits i als homes i dones de més edat que hagin acabat la cursa”, explica l’organitzador. La pedalada servirà, segons el res-ponsable de la marxa popular, per “conèixer millor la muntanya, al-guns indrets nous i per fer amics. És una festa de la bicicleta”.

Més informació: Club Bicisport C. Pi i Ferrer, 107 Tel. 93 512 01 15 www.cbicisport.com

Ni serà una cursa per

veure qui és el més ràpid,

ni serà una passejada per

als no iniciats. 30

quilò-metres és el repte per a

tots els participants

Hi haurà premis per

a les persones més joves

i les de més edat que

acabin la cursa

La cursa de l’any passat, al seu pas per la plaça Karl Marx.

Marxa popular de bicicletes

de muntanya per Collserola

(8)

Vostè ha viscut l’escola Ton i Guida com a alumne, després com a pro-fessor i ara com a membre de l’as-sociació d’exalumnes. Què tenia aquesta escola que la feia tan es-pecial?

Era una escola diferent de les altres de l’època. Vaig ser alumne del primer curs que va fer l’escola, l’any 1962, quan la Maria Antònia Canals la va crear. La meva mare em va agafar d’una orella i m’hi va portar. Jo tenia 3 anys. L’escola va començar en un barracó de fusta que hi havia al mig de la Via Favència, a to-car del to-carrer Almagro. La Maria Antò-nia va convèncer el capellà per fer aquesta escola.

Quins són els records d’estudiar en aquella escola?

Anar a aquella escola va ser una expe-riència molt forta, va ser una història molt increïble, res a veure amb la vida quotidiana del barri, on tot eren camps oberts, no hi havia ni un carrer asfaltat, ni cotxes... Només hi havia un

practi-cant, el senyor Antonio, que anava amb Vespa. Les dones eren a casa i els ho-mes, treballant. La majoria de famílies tenia molts fills. Aquí no pujava l’auto-bús ni res que s’hi assemblés, només un tramvia, el 50, i només fins a la plaça Llucmajor. Al carrer es vivia un ambient força agressiu i fins i tot violent. Dins d’aquella barraca, a l’escola, tot era el contrari: ni un crit, ni una mala paraula, molta estimulació, molt respecte i mol-ta estima, un munt de material per to-car, cantar, fer palmes per al Dia de la Palma, excursions i sortides a l’aire lliu-re de nens i nenes, etc. Allò era una al-tra història. Era una escola mixta, a di-ferència de l’escola pública de la dictadura, “las escuelas nacionales”, que eren “para niñas” y “para niños”. Quan jo parlava amb els nanos del carrer i em deien que els mestres els pegaven i els castigaven, no m’ho podia creure... nos-altres anàvem d’excursió i cantàvem! Allò era una cosa molt diferent.

Pedagògicament, què la distingia de les altres?

Es posava en pràctica el mètode de pe-dagogia activa, el sistema Montessori. La Maria Antònia ja havia creat a Sarrià l’escola Talhita (avui Orlandai), que

ha-via estat la primera a posar en pràctica aquest sistema. Eren escoles que recu-peraven l’esperit avançat del principi del segle XX i de l’escola dels temps de la Mancomunitat i la República, abans de la guerra i el franquisme.

Com van arribar de la barraca a l’edifici on ara hi ha el centre de barri del carrer Romaní?

Un bon dia van destrossar la barraca de l’escola, i ens vam haver de traslladar als baixos de la parròquia i fins i tot a un espai d’un local comercial. Així vam es-tar fins que, cap al final dels seixanta, es va construir aquest edifici del carrer Ro-maní, 6, on ara hi ha un modern i equi-pat centre de barri públic que amb el seu nom recorda la presència de l’escola.

Com se sustentava aquella escola tan precària i voluntarista?

Gràcies a la figura dels subscriptors, avui en diríem patrocinadors: gent que voluntàriament aportava diners per su-fragar l’escola. Els mestres de Ton i Gui-da també cobraven menys que els de les escoles del règim. Les famílies pagaven la quota que podien en funció dels seus ingressos, alguns més i d’altres menys, i fins i tot hi havia famílies que no po-dien pagar res.

Com ha mantingut el seu vincle amb Ton i Guida després d’acabar els estudis bàsics?

Jo estudiava Magisteri i vaig treballar a l’escola un parell de cursos fins que vaig marxar de nou. Després que Ton i Guida (i el col·lectiu d’escoles del CE-PEC) es va integrar en la xarxa públi-ca l’any 1985, amb la fusió amb la de Pla de Fornells, vam crear l’associació d’exalumnes i professors de l’escola per mantenir alguna mena de vincle de tota la gent que havia passat per aquí. L’associació va cedir l’edifici de l’escola a l’administració, en aquest cas a l’Ajuntament, perquè continués al servei del barri. L’ànima de l’asso-ciació és l’Esperança Valle, exmestra de Ton i Guida.

I què va passar amb l’edifici?

Van passar alguns anys de força dete-riorament, es feien alguns tallers i clas-ses, per exemple de pintura. Era una mena de centre cívic municipal, amb voluntaris, en unes condicions bastant precàries. I ara tenim aquest equipa-ment públic tan fantàstic, amb espai per a entitats i un “lokal” jove molt ac-tiu i bucs d’assaig, amb un munt de gent que torna a córrer per aquí.

E N T R E V I S T A

Va l e n t í Te i x i d o r

, e x a l u m n e d e l ’e s c o l a To n i G u i d a

Valentí Teixidor, al centre de barri on abans hi havia l’escola Ton i Guida.

Ton i Guida era una escola capdavantera creada

per la pedagoga Maria Antònia Canals a les

Roquetes dels anys seixanta. Avui dóna nom a

un modern equipament municipal. Conversem

amb Valentí Teixidor, que en fou alumne

“A l’escola Ton i Guida

no hi havia crits ni

males paraules, allò era

una altra història”

Referencias

Documento similar

y está previsto que en la convocatoria de septiembre se incorporen los ocho últimos centros que completan todo el circuito nacional -Albacete,.. Barcelona-Nou Barris,

La legislació que cal tindre en compte per tal d’emmarcar aquest treball va des dels documents que estableixen l’organització i el funcionament dels centres educatius i dels

Amb funcions d’oferta i demanda de mercat ben comportades, no hi ha cap parell (p, q) consistent amb la regla del costat curt del mercat on la suma de l’excedent dels consumidors

Les accions específiques destinades a millorar les condicions de vida de les dones han estat presents en els quatre àmbits que han integrat el Pla en el període 2016-2020:

[nom i cognoms] ...…..…………..., amb domicili a...carrer/plaça...…..., ..., districte postal …...………...., amb DNI/NIF núm. ..., autoritz el Consell Insular de

1 El present text em va servir de base per a la meva participació a un dels Cursos dels Juliols, organitzat per la Universitat de Barcelona, l’any 2003 i per una de les

Per aquest motiu, vam dur a terme un estudi de les característiques bàsiques del menorquí que dóna compte dels trets entonatius més recurrents i dels més

Fins i tot quan aquest moviment ciutadà va entrar en crisi, a finals dels anys 70, i va patir la seva desmobilització social i l’hostilitat institu- cional per part de la