Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Febrer 2009

(1)

La reforma de vuit carrers del districte de les Corts, situats en-tre la part antiga i la zona uni-versitària, ja ha començat. El Districte pretén millorar així l’ac-cessibilitat d ’aquests car rers, fent les voreres més amples i re-duint el nombre d’aparcaments. També és previst de renovar-hi tot l’enllumenat i el mobiliari urbà per tal de millorar l’entorn i el barri. Les reformes duraran entre 4 i 8 mesos, en funció de les característiques dels carrers i de la seva complexitat, i és pre-vist que al llarg del 2009 es du-guin a terme noves actuacions en altres carrers del barri també amb l’objectiu de renovar-los i fer-los més accessibles.

Les Corts engega la

reforma de vuit carrers

FIGURA

És drac i es dirà

“el Guardià

de les Corts”

REALITZACIÓ

Ha estat construït per

quatre alumnes de la

Facultat de Belles Arts

CONVENI

És el resultat de la

col·laboració entre les

colles de diables i tabalers

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Josep Maria

Menéndez

President de l’Associació de Veïns de Sant Ramon

“Per conèixer el

barri, em poso les

vambes i agafo la

càmera de fotografiar”

E N T I TAT S Pàg. 4

L’Espiga de les Corts

Ofereix noves

activitats obertes a tothom

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

6a edició del Cros

Escolar de les Corts

Supera el miler

d’inscripcions

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Barcelona tindrà

la seva pròpia

targeta de crèdit

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Casal de gent gran

Sant Ramon

Els tallers de la memòria triomfen entre les seves activitats

Pàg. 5

LES CORTS

L E S C O R T S

• L A M A T E R N I T A T I S A N T R A M O N

• P E D R A L B E S

SUPLEMENT

El carrer Taquigraf Serra, a punt de l’inici de les obres de reforma.

(2)

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutierrez, Jordi Miró i Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

LES CORTS

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

Divendres 13 de febrer

Acció musical

A les 22 h. Casal de Joves (Dolors Masferrer, 33-35)

Concert jove.

Diumenge 22 de febrer

Alan Cook i Michell Marie Cook

A les 18 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)

Concert de piano amb soprano.

Concert de Santa Eulàlia

Consultar horari. Auditori AXA (Illa Diagonal)

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Dijous 26 de febrer

The Escorpión de Jade Jazz Trio

A les 21 h. C. cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)

Jazz tradicional.

Conciliació laboral i familiar

Xerrada sobre la conciliació des d’un punt de vista posi-tiu per desmitificar el concepte de dona 10.

Dilluns 2 de març

Conèixer el caràcter: l’eneagrama

A les 19.30 h. Bibl. Les Corts-M. Llongueras (Riera Blanca, 1)

A càrrec de Vicenç Olivé, codirector de l’Institut Gestalt de Barcelona.

Dijous 5 demarç

Introducció al Linux

A les 19.30 h. Aula de N. Tecnologies (Dolors Masferrer, 33)

Febrer/març

Portes obertes als centres educatius

Dates de portes obertes als col·legis: CEIP Les Corts (2 de març), CEIP Pau Romeva (3 de març, 17 h), CEIP Duran i Bas (3 de març, 19 h), CEIP Ítaca (4 de març, 19 h), CEIP Barcelona (5 de març, 19 h), CEIP Ausiàs March (10 de març, 17.30 h) i CEIP Lavínia (11 de març, 17.30 h). L’IES Ausiàs March celebrarà portes obertes el 28 de febrer a les 11 h; el Joan Boscà, el 4 de març a les 18.30 h, i l’IES Ls Corts el 7 de març (a les 12 h per l’ESO i les 11 h per a batxillerat).

Els cuiners de fusta

A les 17.30 h. C. cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)

Creació de personatges amb culleres de fusta. Activitat per a nens de 3 a 6 anys.

Dimarts 17 de febrer

En Teo i altres contes

A les 17.30 h. Bibl. Can Rosés (Deu i Mata, 57)

Narració de contes amb la col·laboració de l’Associació de Narradores i Narradors.

Divendres 20 de febrer

Contes per a l’amistat

A les 18 h. Bibl. Les Corts-M. Llongueras (Riera Blanca, 1-3)

Dos contes que parlen de com les diferències poden en-riquir: un gat que es fa amic d’un peix i un cocodril que neix en una família d’ànecs.

Diumenge 24 de febrer

Les aventures d’en Sergi el Camaleó

A les 11.30 h. L’Espiga de les Corts (Joan Gamper 30)

En Sergi és un petit camaleó encarregat de buscar per tot arreu l’animal més estrany del món.

Dissabte 7 de març

Buscant en Nemo

Nemo és un peix pallasso, l’únic fill que li va quedar a Marlin després de l’atac de l’anèmona on vivia. Pel·lícu-la d’animació per a tota Pel·lícu-la família.

Fins al 15 de febrer

Cartells. Col·lecció Gabinet

de les Arts Gràfiques

Disseny Hub Barcelona (Montcada, 12)

Una selecció del disseny gràfic espanyol del segle XX.

Fins al 22 de febrer

A la ciutat xinesa

CCCB (Montalegre, 5)

Documents arqueològics, obres d'art, maquetes, imat-ges d'arxiu i creació contemporània.

Fins a l’1 de març

Els objectes vius de Picasso

Museu Picasso (Montcada, 15)

L'exposició presenta una selecció molt acurada de 68 obres realitzades per Picasso entre els anys 1907 i 1933. ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Pl. Comas, 18.

Telèfon d’informació 010

(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.

Centre cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.

Centre cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.

Centre cívic Joan Oliver 93 339 82 61

“Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca de les Corts- 93 499 31 07

Miquel Llongueras

Riera Blanca, 1-3.

Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.

SERVEIS SOCIALS

Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.

Centre serveis socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.

Centre serveis socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.

GENT GRAN

Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.

Casal Can Novell 93 409 88 46 Caballero, 29

Casal de Gent Gran 93 339 71 68

Joan Oliver “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal i Residència 93 439 41 41

de Gent Gran Montnegre

Montnegre, 25.

Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.

Centre Educacional 93 430 47 20

Fundació ACE-Alzheimer

Marquès de Sentmenat, 35-37.

Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.

Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63

Fundació Santa Eulàlia

Cardenal Reig, 32.

ALTRES SERVEIS

Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07

per a la Gent Gran-Est

Pl. Concòrdia, 13.

Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99

per a la Gent Gran-Oest

Riera Blanca, 1-3.

Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.

Arxiu Municipal del Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.

C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana de les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Travessera de les Corts, 319-321.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080 SALUT

CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.

CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.

Centre de Salut Mental 93 419 09 19

Infantil i Juvenil

Numància, 107-109.

Centre de Salut Mental 93 227 56 67

Infantil i Juvenil

Mejía Lequerica, 1.

Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.

FARMÀCIES

(3)

Daniel Venteo

E

ls barris del districte de les Corts ja disposen de la seva pròpia bèstia de foc. Es tracta d’“el Guardià de les Corts”, un drac la realització del qual ha estat possible grà-cies a l’estreta col·laboració

entre el Districte de les Corts i el moviment de colles de diables i timbalers dels seus barris. Les colles s’han unit per treballar plegades en la creació d’aquesta bèstia de foc que, a partir d’ara, estarà a la seva disposició per participar

en exhibicions i celebracions populars en representació dels barris de les Corts. El nou drac està cridat a conver-tir-se, sens dubte, en un dels principals símbols identifica-dors de la cultura dels diables i el foc a les Corts i, per

exten-sió, del conjunt de la ciutat de Barcelona.

Actualment, al districte hi ha quatre colles de diables i taba-lers, que són la dels diables Bocs de Can Rosés, els Diables de les Corts, els Diables i Tim-balers d'Itaca i la colla de per-cussió Republi-K de l'Avern, totes quatre interessades en la dinamització cultural i partici-pativa dels barris del districte de les Corts mitjançant la rea-lització de trobades i corre-focs, entre d’altres. És per això que l’Ajuntament ha subscrit amb elles un conveni de col·la-boració pel qual s’estableix que el Districte es farà càrrec de les principals despeses econòmiques per al seu man-teniment, i les colles de dia-bles i tabalers seran les enca-rregades de la seva exhibició pública. Gràcies a aquest con-veni, s’ha pogut donar vida a la que està considerada la pri-mera bèstia de foc moderna de la història de les Corts. La

figura ha estat construïda per quatre alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universi-tat de Barcelona, gràcies a un altre conveni subscrit amb l’A-juntament, i ha esta dissenya-da per Pau Cohí, membre de la colla de Diables de les Corts.

Arran de la signatura del con-veni també s’ha creat un grup de treball i seguiment, que es reunirà un mínim de dues ve-gades a l’any, amb la finalitat de gestionar la manipulació, l’exhibició i el manteniment del drac. El nou drac partici-parà, com a mínim, en dues exhibicions a l’any, com ara al correfoc unitari de la Festa Major de les Corts.

S’espera que el drac es converteixi en un símbol de les Corts.

El Districte i les entitats de colles

de diables i tabalers de les Corts

han signat un conveni de

col·laboració per donar vida a la

nova bèstia de foc del districte:

“el Guardià de les Corts”

La bèstia de foc “el Guardià de

les Corts” ja és una realitat

C I U TA D A N S O P I N E N

Montse Paco

Diables i timbalers d’Ítaca

Potser és molt d’hora per saber-ho, però en tot cas ens pot ajudar, a les colles, a tenir més cohe-sió, a fer que es facin més seus els actes. La idea és atraure gent.

Marc Salgado

Republi-K de l’Avern

Potser per cohesionar les colles de cultura que hi ha al barri i fomen-tar la participació de la gent. Potser ens dóna també una nova imatge a Barcelona.

Antoni Garcia

Conseller de Cultura del Districte

Té un marc d’influència molt ampli. És un drac molt influït pel moder-nista Gaudí, i per la mitologia que reflecteix l’Atlàntida de Mossèn Cinto Verdaguer.

Astrid Cardona

Diables de les Corts

Des del punt de vista de Diables, esperem augmentar la presència de la gent als actes de foc a dins i fora del barri. També ajudarà a compartir esforços entre les colles.

Pau Cohí

Dissenyador del Guardià de les Corts

Serà un incentiu per a les quatre colles de foc de les Corts a l’hora de fer activitats. Ens calia una figura de foc al barri, i aquesta és la que fa de vincle entre les colles.

Dani Pereira

Bocs de Can Rosés

Pot afectar de manera positiva la relació entre les colles que partici-pem en el projecte, així com acostar la cultura popular a la gent del barri fent unes festes més lluïdes.

C o m c r e u q u e l a f i g u r a d ' a q u e s t n o u d r a c p o t i n f l u i r e n l a d i n à m i c a c u l t u r a l d e l e s C o r t s ?

(4)

E N T I T A T S

Dolors Roset

E

ls més petits, un diu-menge al mes, poden gaudir d'una proposta de ti-telles, mim, contes, música o teatre. Són els Matins Infan-tils. Les sessions comencen a les onze amb una xocolatada i a dos quarts de dotze co-mença l’espectacle. Per al 22 de febrer és prevista la repre-sentació d’Un món de contes, un espectacle musical pensat per educar en la diversitat i l’apropament entre cultures. Per als socis és gratuït. Els no socis col·laboren amb 3 euros els nens i 5 els adults. Amb el Districte de les Corts s’està ultimant un acord per organitzar partides d’escacs gegants a l’aire lliure un de cada dos diumenges de la primavera i la tardor. Serà una activitat oberta a

tot-hom que hi vulgui partici-par. S’explicarà com es juga a escacs. Es faran partides de demostració, i qui vulgui podrà jugar-hi.

L’Espiga també té un grup de teatre. El segon i quart cap de setmana de febrer presenten Una nit de por? un espectacle amb moltes sor-preses basat en contes i històries de por. Per als socis és gratuït. Per als no socis té un cost de 5 euros. Entre les seves seccions, L’Espiga té el cor infantil Fa-ristol, per a nens i nenes de

3 a 9 anys (està projectat també un grup de 10 a 15 anys); dos grups de teatre ju-venil, un per a infants de 6 a 12 anys i l’altre per a nois i noies de 13 a 18 anys; cursos de pintura per a més grans de 16 anys i classes de

countryper a adults, com també cursos d’introducció als escacs per a adults. A part dels cursos, l’entitat compta amb grups d’activi-tats que es troben regular-ment. A part del grup de tea-tre, també hi ha coral, escacs, dòmino i jocs de rol i estratè-gia. Les activitats són per a tots els socis que hi vulguin participar. L’Espiga està oberta a qualsevol persona que se’n vulgui fer sócia.

Més informació: L’Espiga de les Corts C. Joan Gamper, 30 Telèfon: 93 419 44 20 / 655 62 80 75

Dilluns de 18 a 20 h www.espigadelescorts.cat

Membres del cor infantil Faristol durant una classe de cant.

Estan ultimant

els detalls per

organitzar partides

d’escacs gegants

a l’aire lliure

El 2009 és l’any del seu 85è aniversari i

el comencen amb un munt d’activitats

culturals i de lleure per a totes les edats

L’Espiga de les Corts ofereix

noves activitats per a tothom

Imatge de l’avinguda de Madrid el 20 de març de 1966. (Foto: Jordi Ibàñez)

L’avinguda de Madrid

L’alineació de l’avinguda de Madrid, límit administratiu en-tre els districtes de les Corts i de Sants-Montjuïc, va ser aprovada el 25 d’octubre de 1917. En el plànol de Barcelo-na, aquest carrer havia d’enllaçar amb el d’Indústria, si no fos perquè l’exvila de Gràcia li barrava el pas. Davant de la impossibilitat d’aquesta unió, el 1922 s’aprovà per al tram comprès entre els carrers de Balmes i de Sants el nom de París. Però vint anys després, el 7 de juliol de 1942, l’Ajun-tament hi va intervenir i va fragmentar el carrer amb els noms de Madrid, Berlín i París.

Pel que fa a la seva urbanització, no va ser fàcil i es va pro-duir molt lentament. El 1928, només hi havia poc més cent metres entre els carrers de Portbou i d’Arizala i un centenar més a l’alçada del de Comandant Benítez. El con-glomerat d’indústries establertes per on s’havia d’obrir el carrer va complicar molt les obres d’obertura.

Un d’aquests entrebancs fou el camp de futbol de la Unió Esportiva de Sants, club fundat el 1922 i que estava a l’alçada del carrer Galileu, al bell mig d’on s’havia d’obrir el nou carrer. Finalment, el 23 de febrer de 1964, el “Sants” tancava les portes del seu històric camp i la urbanització de l’avinguda continuava endavant.

Amb una avinguda encara en obres, el 19 de març de 1966, coincidint amb el sant de l’alcalde José M. de Porcioles, es va inaugurar amb tota pompa l’ampliació de la línia de tramvia núm. 54, que anava de la plaça del Centre a Coll-blanch per aquesta avinguda. Tres anys després, amb mo-tiu de les obres de construcció de la ronda del Mig, el 24 de maig de 1969, era suprimit aquest tram, el qual passà a fer-se amb un autobús des de la plaça del Centre.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32

J. M. Contel

(5)

Thaïs Gutíerrez

E

l Districte de les Corts ha engegat vuit projectes de reforma de carrers del barri amb l’objectiu de fer-los més accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda. Amb aquest projecte es pretén mi-llorar l’estat de les voreres –fent-les més amples–, ja que la majoria són carrers estrets del centre del barri, renovar l’enllumenat, l’arbrat i tot el mobiliari urbà, i en alguns ca-sos, renovar també el clave-gueram. Feia temps que aquests carrers necessitaven unes reformes, ja que encara conserven la mateixa estruc-tura dels anys 40 i 50, data en què es va urbanitzar el ba-rri. Per això, totes les obres ja han començat i s’espera que durin entre 4 i 8 mesos en funció de la llargada dels ca-rrers.

Els projectes que actualment

estan en marxa són els que afecten al carrer Novell, entre Vallespir i Guitard; el carrer Caballero, entre Guitard i Ni-caragua; el carrer Evarist Ar-nús, entre Vallespir i Guitard; el carrer Taquígraf Garriga, entre l’avinguda de Sarrià i Numància; el carrer Comte Güell, entre la travessera de les Corts i l’avinguda Madrid; el carrer Emérita Augusta, entre l’avinguda Madrid i Fe-lipe de Paz; el carrer Salvador Cardenal, i el carrer Jordi Gi-rona, entre Gran Capità i Ti-nent Coronel Valenzuela.

Per fer les voreres més am-ples i més accessibles per a la gent amb mobilitat reduïda, en molts casos es reduiran les places d’aparcament, ja que es tracta de carrers petits i es-trets amb molt poc espai. En la majoria d’aquests vuit carrers, les reformes s’han anat fent per trams, de ma-nera que els veïns ja poden gaudir d’algunes parts com-pletament renovades en les quals es reconeix clarament la millora que han represen-tat les obres per l’entorn i per al barri.

N O T Í C I E S

f

Carnestoltes 2009

El carnestoltes 2009 se celebrarà entre el 19 de fe-brer, dijous gras, i el 25 de fefe-brer, dimecres de cen-dra. El dia 20 es fa la rua escolar, que sortirà del parc de les Infantes a les 10.30 h. A les 17.30 h, arribada i pregó del rei Carnestoltes a la plaça Comas, amb gue-rra de confetti i espectacle de foc. El dia 21 es fa la gran rua (Jardins Bacardí, 17 h) i el Ball de Carnaval (plaça Rosés, 22 h).

Teatre infantil a l’Auditori

Ja està en marxa la nova programació de teatre in-fantil a l’Auditori de les Corts (c. Dolors Masferrer, 33-35), que es fa els diumenges a les 12 h. Les prope-res funcions seran el 15 de març, amb El llop i les set cabretes... I la caputxeta? I els porquets?, i el 26 d’a-bril amb El baobab. El preu és de 4,64 euros i hi ha abonaments per a tres sessions amb un 25% de des-compte. Informació: 93 291 64 62

Concurs internacional de Música

El Districte de les Corts, el Centre d’Estudis Musicals A Tempo i l’Associació Per l’Altre Cor Cremat de Bar-celona, convoquen el 5è Concurs internacional de música de les Corts, adreçat a joves intèrprets de mú-sica clàsmú-sica de totes les nacionalitats entre 18 i 35 anys. El termini d’inscripció finalitzarà el dia 3 d’a-bril. Més informació: A Tempo / T. 93 491 17 81 / www.atempo.es

Premi per la Igualtat de les Corts

“Les creadores” és el lema de la cinquena edició del Premi per la Igualtat de les Corts M. Àngels Rivas Ureña, organitzat pel Districte. Poden participar-hi tota mena de projectes culturals que tractin d’alguna temàtica relacionada amb la igualtat entre dones i homes. Els projectes es poden presentar a qualsevol Oficina d’Atenció al Ciutadà fins al 23 d’abril. Més in-formació: www.bcn.cat/lescorts

Vuit carrers del barri

de les Corts estan en

obres en un procés

de reforma i millora

que preveu fer-los

més accessibles amb

voreres més amples

i amb enllumenat i

mobiliari urbà nous

Una vista de les obres que s’estan realitzant a Taquigraf Serra.

Alumnes del CEIP Ítaca durant una classe.

Jornades de portes obertes a les escoles

Redacció

M

entre es prepara la cam-panya de preinscripció i matriculació per al proper curs, els centres educatius públics de les Corts inicien aquest mes les seves jornades de portes ober-tes. Les jornades consisteixen en unes visites als centres, on es mostren les instal·lacions i s’explica als pares el projecte educatiu i el funcionament del centre. L’escola bressol Bambi

obrirà les portes el 4 de maig a les 18 h; la Xiroi, el 5 de maig a les 17.30 h, i l’EB Can Bacardí, el 6 de maig, a les 18 h. Pel que fa als centres d’educació infantil i primària (CEIP), l’Au-siàs March obrirà el 10 de març a les 17.30 h; el Barcelona ho farà el 5 de març a les 19 h; el Duran i Bas, el 3 de març a les 19 h; l’Ítaca, el 4 de març a les 19 h; el Lavínia, l’11 de març a les 17.30 h; el CEIP Les Corts,

el 2 de març, a les 19 h, i el Pau Romeva, el 3 de març a les 17 h.

La jornada a l’Institut d’Educa-ció Secundària (IES) Ausiàs March serà el 28 de febrer, a les 11 h. Al Joan Boscà, el 4 de març a les 18.30 h; a l’institut Les Corts, el 7 de març, a les 12 h (per a l’ESO) i a les 11 h per al batxillerat.

Més informació: www.edubcn.cat

Les Corts remodela i millora

l’accessibilitat de vuit carrers

M É S A C T U A C I O N S A L L L A R G D E 2 0 0 9

A

(6)

L

a merceria del carrer Vallespir cantonada amb Evarist Arnús té l’encís dels establi-ments que saben mantenir viu el record del seu passat. Encara avui conserva els prestatges, les calaixeres i les vitrines de fa més de mig segle. Va ser l’any 1950 quan el Salvador Calsina va quedar-se una antiga merceria en tornar del servei militar i era encara solter. Més endavant es va casar amb la Maria Rosa i va portar amb ella la merceria durant molt de temps. Ara hi ha la segona generació, l’Anna i la Rosa, que encara

tenen clients de quan el pare va obrir. El Salva-dor, però, ens recorda com han canviat les coses amb el pas del temps; antigament tenia el pis al mateix edifici de la botiga, en la qual es venien colònies i brillantina a granel. També amb el pas dels anys els articles de merceria han perdut força en favor d’altres com la bijuteria, el gènere de punt i la roba interior.

Merceria

C. Vallespir, 164 / Tel.: 93 490 93 57

E L T A U L E L L

La merceria on el passat es fon amb el present

La merceria actual va obrir l’any 1950.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Thaïs Gutiérrez

E

l casal de gent gran Sant Ramon, a les Corts, aviat farà set anys que funciona i, així com el nombre de socis i sòcies ha anat creixent, tam-bé han augmentat les activi-tats que s’hi duen a terme i l’èxit de convocatòria que te-nen. Actualment, els tallers de la memòria que es fan al casal –per ara n’hi ha dos, però ja s’està preparant el ter-cer a causa de la gran deman-da que hi ha– són una de les activitats que tenen més èxit. En aquests tallers es fan exer-cicis per mantenir la memò-ria, però, a diferència del que molta gent creu, no estan pensats per a persones malal-tes, sinó que es fan per a gent gran sana que vol mantenir bona la seva memòria. Això s’aconsegueix a través d’exer-cicis de cultura general, con-centració i records. Les activi-tats físiques, com els tallers de gimnàstica, ball, tai-txi o ioga, són els altres grans pro-tagonistes del casal, ja que s’omplen dia rere dia, sobre-tot de dones grans, amb mol-tes ganes de continuar

gau-dint de la vida. I és que, se-gons els responsables del ca-sal, les dones són les que

par-ticipen de forma majoritària a les activitats, les quals te-nen un 90% de participants femenines. Els homes, en canvi, prefereixen reunir-se i jugar a alguns dels jocs de taula més tradicionals, com el dòmino, tot i que també s’a-punten –animats per les

do-nes– a les sortides culturals que organitza el casal, com les visites als museus o al tea-tre.

Els responsables del casal ex-pliquen que hi ha socis que passen dels cent anys i que continuen anant-hi a jugar partides de cartes o a fer pe-tar la xerrada amb els amics. Tot i això, el grup de gent gran més actiu és el que ron-da els vuitanta, el qual, tot i l’edat, demostren moltes ga-nes de fer coses i d’estar ben actius.

Més informació:

Casal de gent gran Sant Ramon C. Cardenal Reig, 11

Les dones són les

que participen de

forma majoritària

a totes les activitats

del casal

El casal de gent

gran Sant Ramon té

més de mil socis

que dia a dia

gaudeixen de les

activitats i els tallers

que s’hi poden fer

Un dels tallers de la memòria que es fan al casal.

Els tallers de la memòria triomfen

al casal de gent gran Sant Ramon

S E R V E I P Ú B L I C

Daniel Venteo

La Fundació Barcelona Comerç, la Caixa i l’Ajunta-ment de Barcelona donen llum verd a l’emissió de la targeta financera anomenada “Barcelona Comerç” La nova targeta representa una acció destacada de promoció i suport al comerç urbà de Barcelona. Es tracta d’una targeta de crèdit o de dèbit de caràcter personal i de nova creació, pròpia i exclusiva per als clients, els comerciants i els empleats associats als eixos comercials de la capital catalana. Aquests són els tres beneficiaris bàsics de la targeta. Els consumi-dors podran accedir-hi de manera gratuïta i, gràcies a ella, podran gaudir d’avantatges i descomptes sig-nificatius en gasolineres, cinemes, aparcaments i es-pectacles, entre d’altres. I els segons beneficiaris són els mateixos comerços associats a la Fundació Barce-lona Comerç. La comissió d’utilització per als comer-ciants per les compres fetes amb aquesta targeta no-més serà del 0,50%. També és previst que la nova targeta tingui caràcter de targeta ciutadana, amb la possibilitat d’utilitzar-la en el futur en els serveis municipals, com ara biblioteques, piscines, especta-cles, museus, aparcaments, el zoo, el Tibidabo, etc. La nova targeta és una de les accions contingudes en el document “El comerç de Barcelona davant l’actual situació de crisi”, signat entre l’Ajuntament i repre-sentants del sector comercial de la ciutat el passat mes d’octubre, que té per objectiu l’adopció de mesu-res concretes de reforç, promoció, incentivació, di-vulgació i millora del teixit comercial de Barcelona.

Més informació: www.eixosbcn.org

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12 a 14 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.barcelonatv.cat

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Zona Alta

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Revista mensual informativa

AV Barri de la Mercè

Torrent de les Roses, 64 Tel. 93 203 80 84

Gent del barri

Bethencourt, 12 Tel. 93 411 08 00 [email protected]

INTERNET

Barcelona Metròpolis

El web de Barcelona Metròpolis, a l’a-bast de tothom en català, castellà i anglès, té un bloc que aspira a conver-tir-se en una eina per generar debat ciutadà i estendre’l més enllà del marc estatal. A més, es poden consultar els continguts de la revista, centrada en el pensament urbà, l'arquitectura, la geo-grafia i la sociologia.

www.barcelonametropolis.cat

Web de l'Àrea Verda

En aquest web, s’hi pot trobar tota la informació sobre la nova fase d’im-plantació de l’Àrea Verda amb l’amplia-ció de la segona nova corona i, per tant, de les zones en què també hi haurà estacionament regulat amb pre-ferència o exclusivitat per als veïns.

www.bcn.es/areaverda

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

E

l passat 18 de gener va tenir lloc el VI Cros Escolar de les Corts, organitzat entre el districte de les Corts i el CE Universitari, en una pista de cros dissenyada entre els jardins del parc de la Maternitat, i que va superar la quantitat de més de mil participants en aquesta prova atlètica escolar.

Els recorreguts d’aquest cros, que forma part de la Challenge Escolar de Cros de Barcelona, tenien dife-rents distàncies i obligaven els corre-dors a córrer entre els 800 metres

per als més menuts, i els 3.300 me-tres per als nois i noies nascuts els anys 1991 i 1992.

Per a Santiago Lombarte, director del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, col·laborador amb les dues institucions ja esmentades, “aquest augment d’inscrits és, sens dubte, una notícia molt bona per a la promoció de l’atletisme des de les escoles”.

L’organització del Cros Escolar de les Corts va permetre les darreres ins-cripcions el mateix dia a causa del nombrós volum de peticions

realit-zades. Durant la jornada esportiva escolar van participar esportistes amants de tots els esports, però so-bretot de l’atletisme, com els ger-mans Campuzano, el Ferran i la Jú-lia, i el Gerard Acín, tots tres del CE Universitari, els quals en finalitzar la cursa promocionaven aquest es-port.

Per a Ferran Campuzano, de 15 anys, “un esport com l’atletisme per-met que la teva forma física sigui molt bona. Serveix per tenir més

bona salut”. La seva germana, la Jú-lia, també és de la mateixa opinió, però a més a més remarca que l’atle-tisme “serveix per fer molts amics”. El Gerard Acín creu que “l’atletisme és un esport d’esforç individual i, com qualsevol activitat esportiva, és molt beneficiosa per a tothom. Jo també practico judo, pero en atletis-me sóc un apassionat practicant de la modalitat de triple salt, en pista”. El Gerard va ser dels primers classi-ficats del cros, ja que va arribar en setena posició, “i això que la cursa d’avui me l’he pres com una jornada per tonificar-me, ja que no és la meva especialitat. El cros és un es-port de resistència, però igual que totes les modalitats de l’atletisme, molt recomenable”.

Joves participants

recomanen practicar

atletisme per millorar

la forma física

Paticipants al Cros Escolar moments abans de l’inici de la competició.

La 6a edició del Cros Escolar de les

Corts supera el miler d’inscripcions

(8)

Ser president comporta una gran dedicació?

Sí, sóc al barri des de l'any 1974, però a causa de la meva feina no m'havia po-gut dedicar a l'associació ni gaudir del barri fins ara. El senyor Plana, l'antic president de l'associació i un home molt estimat, em va demanar de col·laborar-hi. Ser president és una cosa molt espe-cial, perquè havia estat president d'una comunitat de veïns, però no és el ma-teix que ser president d'una associació.

Quines són les principals comple-xitats del càrrec?

Cal conèixer molt bé el territori, trepit-jar-lo i conèixer els problemes concrets o les remodelacions urbanístiques. Jo cada dia agafo la càmera de fotos, em poso les vambes i surto de casa per fer excursionisme i fotografies de tots els racons del barri per conèixer les obres i els canvis.

Quins són els canvis que s'hi han produït?

Cal tenir en compte moltes coses,

co-mençant per la remodelació de l'avingu-da de Sant Ramon, continuant per la construcció de la línia 9 i d'una nova es-tació de la línia 5, passant pel Trambaix, que són processos complexos que s'han anat succeint en els darrers cinc anys.

Quines són les demandes dels veïns?

En veritat, tothom voldria tenir una pa-rada de bus a sota de casa seva, però mai els contenidors de la brossa davant, i fer quadrar això és molt complicat. S'intenta que la gent entengui les coses i que pensi en tothom.

Com es viuen les obres en el subsòl del barri?

Algunes amb nervis, però des que han començat, els d'ADIF han posat sensors als pisos per veure si hi ha moviments. De moment, no hi ha hagut queixes de ningú, però és normal que la gent vul-gui tenir garanties.

Així, doncs, quines serien les coses que han de millorar?

Bàsicament els equipaments, perquè el barri ha crescut molt, però ens fan falta centres d'atenció sanitària, escoles bres-sol, escoles públiques i equipaments d'oci per als usuaris que tenen una sèrie d'associacions de discapacitats.

Parlant de transports públics, què li sembla la proposta perquè la pròxima parada de metro de la lí-nia 9 es digui “Camp Nou”?

Hi estic d'acord. Hi ha molts turistes que vénen a la zona buscant només l'es-tadi del Barcelona o el seu museu i no saben on baixar. Cal una estació de me-tro que identifiqui clarament el Camp Nou.

Quin tipus de veí és el Barça?

És un veí que fa molts anys que està es-tablert a les Corts, molt més que molts veïns que hi vam venir després. És un veí molt gran i amb molt de poder. Des de l'Ajuntament, s'han pres mesures perquè hi hagi tan pocs inconvenients com sigui possible amb els cotxes que arriben els dies de partit.

Però els darrers temps, la pro-blemàtica amb el Barça sembla que és el futur del miniestadi...

Des de la meva associació volem dià-leg. El nostre barri és el més perjudi-cat, perquè tenim el miniestadi a to-car. De tota manera, considerem que s'ha de dialogar, perquè som persones i les persones parlen.

Què és allò que considera fona-mental perquè aquest projecte tingui el consens de tothom?

Ha d'haver-hi un mínim de sòl signifi-catiu per fer equipaments. Seria rao-nable que la meitat del projecte servís per a equipaments i zona verda. Hi pot haver pisos de protecció oficial, però cal veure quants en seran i quants no. El Barça necessita uns di-ners per a la remodelació del Camp Nou. Està molt bé que no vulgui re-percutir aquestes despeses en els so-cis, però tampoc pot fer que això ho paguin els veïns. Jo sóc soci del Barça, i si m'apugen l'abonament no m'agradarà, però tampoc no estic d'a-cord que els veïns hàgin de suportar tot el que pot originar la instal·lació de quatre mil veïns més. Això no rut-lla ni amb rodes.