Internet: http://www.bcn.es Núm. 19 / Any XCIII 30 de juny de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 28-IV-2006 ... 1411 Acords sessió 26-V-2006 ... 1448
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Delegació d'atribució en el primer tinent
d'al-calde ... 1452 Delegació de facultats en la regidora ponent
d'Urbanisme ... 1452 Modificacions de crèdit ... 1452
Cartipàs
Encomanar la substitució de l'interventor
ge-neral ... 1454 Nomenament regidor president del Consell
Municipal del Districte de Nou Barris ... 1454 Designació representants dels promotors
a la Comissió de Control del Pla de
Pensions ... 1454 Designació vocal de la Subcomissió
d'Urba-nisme del Municipi de Barcelona ... 1454 Designació ponent de la Comissió per a
l'es-tudi del fenomen de l'ocupació il·legal
d'im-mobles ... 1454
Designació representant a l'Assemblea Gene-ral del Consorci Agència Local d'Energia de
Barcelona ... 1455 Nomenament representant tècnic en
l'associa-ció Airport Regions Conference ... 1455 Designació representant de l'Ajuntament de
Barcelona com a interlocutor de GSM
Events ... 1455 Modificació composició de la Comissió
d'O-bres i Circulació ... 1455 Designació membres del Jurat del Premi
"Bar-celona, la millor botiga del món", edició 2006 1455 Nomenament membres dels Consells
Munici-pals del Districte d'Horta-Guinardó i del
Dis-tricte de les Corts ... 1455 Modificació composició de la Comissió
Interde-partamental del Call de Barcelona ... 1456 Designació representant al Patronat de la
Fun-dació Privada de la Pagesia de Catalunya .. 1456 Designació representant Consorcis ... 1456 Designació membres del Consell Tributari ... 1456
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització
paisat-gística ... 1457
Personal
Concursos i oposicions
Bases que han de regir la convocatòria de 18
places de caporal de l’SPEIS ... 1469 Concursos
Bases generals que han de regir la convocatò-ria de dos concursos per a la provisió de dos llocs de treball ... 1473
Director/a de centre de serveis socials ... 1474 Gestió de sistemes d'informació de Districte ... 1474
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 28 d’abril de 2006 i aprovada el dia 26 de maig de 2006
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit d’abril de dos mil sis, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Mara-villas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montser-rat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobate-ra, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i So-lagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Ale-many, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carrei-ras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Palla-rès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 24 de març de 2006, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 21 de març de 2006 (S1/D/2006 1299), que constitueix la Comissió Interdepartamental del Programa municipal per a les famílies, en determina la composició i les funcions.
2. Decret de l’Alcaldia, de 27 de març de 2006 (S1/D/2006 1373), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Federico García i Astraín en substitució del Sr. Xavier Patón i Morales.
3. Decret de l’Alcaldia, de 27 de març de 2006 (S1/D/2006 1466), que designa els membres del Ple-nari del Consell Municipal d’Associacions de Bar-celona.
4. Decret de l’Alcaldia, de 3 d’abril de 2006 (S1/D/2006 1467), que designa el Sr. Oriol Clos i Costa vocal del Consell Assessor d’Escultures.
5. Decret de l’Alcaldia, de 3 d’abril de 2006 (S1/D/2006 1468), que designa el Sr. Josep García i Puga vocal del Consell General del Consorci de les Biblioteques de Barcelona en substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu.
6. Decret de l’Alcaldia, de 3 d’abril de 2006 (S1/D/ 2006 1469), que designa el Sr. Josep M. Lucchetti i Piu representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’As-semblea General del Consorci Agència Local d’Ecolo-gia Urbana de Barcelona en substitució del Sr. Albert Vilalta i Cambra.
7. Decret de l’Alcaldia, de 3 d’abril de 2006 (S1/D/ 2006 1470), que nomena membre del Consell Munici-pal del Districte de les Corts la Sra. Núria Corrales i Vicens en substitució del Sr. Jordi Ventura i Fores.
8. Decret de l’Alcaldia, de 7 d’abril de 2006 (S1/D/ 2006 1579), que suprimeix la Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental i la Direcció de Programació i Qualitat dels Serveis Urbans i modifica l’estructura organitzativa de la Direcció de Serveis de Neteja.
9. Decret de l’Alcaldia, de 7 d’abril de 2006 (S1/D/ 2006 1681), que designa membre del Plenari del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona el Sr. Josep Espinàs i Xivillé en substitució del Sr. Josep Verdú i Mateos.
10. Decret de l’Alcaldia, de 20 d’abril de 2006 (S1/D/2006 1654), que nomena el Sr. Manel Blasco i Legaz comissionat de l’alcalde per al Consorci d’Edu-cació de Barcelona en substitució de la Sra. Teresa Eulàlia Calzada i Isern.
11. Decret de l’Alcaldia, de 20 d’abril de 2006 (S1/D/2006 1655), que modifica la composició del Consell Ciutat i Comerç.
12. Decret de l’Alcaldia, de 20 d’abril de 2006 (S1/D/2006 1666), que sotmet a la Comissió Especial de Comptes: el Compte General de l’exercici de 2005, corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, als Organismes autònoms municipals, a les Societats mercantils de capital íntegrament municipal, i els Es-tats integrats i consolidats definits pel decret d’Alcal-dia de 29 d’abril de 1998.
13. Decret de l’Alcaldia, de 20 d’abril de 2006 (S1/D/2006 1680), que designa el Sr. Antoni Galiano i Baraja, assessor jurídic de la Gerència del Sector de Serveis Generals, membre de la Comissió per a la in-clusió de clàusules socials en els processos de con-tractació pública municipal en substitució de la Sra. Lídia Sitjà i Torrent.
seva condició de regidor, en els diferents òrgans mu-nicipals i organismes o entitats públics o privats; i ele-va al Plenari del Consell Municipal la seele-va renúncia com a membre electe de la Corporació per tal que aquest se’n doni per assabentat.
15. Decret de l’Alcaldia, de 24 d’abril de 2006 (S1/ D/2006 1702), que nomena membre del Consell Mu-nicipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Josep Maria Julià i Martínez en substitució del Sr. Vicenç Ibáñez i Martínez.
b) Informes
1. Projecte jove BCN. Informe del procés partici-patiu.
El ponent de Joventut, Sr. Florensa, comença dient que amb aquest informe s’encara la recta final del procés d’aprovació del pla de joventut de la Ciutat, que ha de recollir el conjunt de polítiques adreçades als joves que es realitzen des d’aquest Ajuntament i on han de quedar reflectides les necessitats i les ex-pectatives dels joves, com ha succeït també en els successius plans anteriors; que prèviament al procés de participació desenvolupat el darrer any, del qual avui se’n presenta aquest balanç, s’han realitzat di-verses accions que han servit de base per a conèixer la realitat a partir de la qual es pot començar a fer el debat i el disseny de les diverses propostes, i així l’Enquesta sobre els i les joves o l’Informe d’actua-cions municipals en matèria de joventut, que recull gairebé 300 accions municipals adreçades al col·lec-tiu juvenil són elements imprescindibles per a la bona qualitat del procés participatiu en posar a disposició dels cridats a participar-hi tota la informació necessà-ria per a poder-ho fer en una millor igualtat de condi-cions; i que l’informe en debat ofereix un balanç de la feina feta durant els darrers mesos, i de les deman-des majoritàries que s’hi ha formulat.
Destaca que el procés participatiu té un valor afegit indubtable perquè, des del primer Projecte jove de 1985, els i les joves de la Ciutat no havien estat cri-dats a participar de manera global a definir el model de ciutat en el qual han de desenvolupar els seus projectes vitals i de futur; que tal procés s’ha construït partint de la voluntat d’implicar-hi, al màxim i de ma-nera molt directa, el teixit associatiu juvenil de la Ciu-tat i s’ha dissenyat conjuntament amb el Consell de la Joventut de Barcelona, fet que ha pressuposat, d’en-trada, tenir en compte un espai de participació essen-cial, de manera que aquest treball coordinat ha per-mès crear les sinèrgies necessàries per a la bona execució en els diferents espais de participació i per a l’extensió del procés en el territori i, en conseqüèn-cia, el Consell s’ha convertit en validador del procés participatiu; que la gran preocupació inicial era que la participació no quedés limitada als joves que ja parti-cipen habitualment, creant espais a fi que qualsevol jove entre els quinze i els vint-i-nou anys tingués la possibilitat de dir-hi la seva, i també mirar d’adaptar el procés als ritmes, maneres de fer i voluntat dels joves cridats a participar, i de crear espais participatius dife-rents per preveure intensitats i compromisos perso-nals també diferents, objectius que s’han acomplert.
Continua dient que la tasca realitzada pel Consell de la Joventut de Barcelona amb les entitats, a través de jornades i debats, la posada en funcionament del
Consell de Cent Joves, les jornades amb entitats dels deu districtes, els plenaris joves amb els estudiants de secundària, el qüestionari enviat a tots els joves de la Ciutat, la creació de la nova web de joventut, la incorporació de les aportacions realitzades en “Joves i nit”, la X audiència pública als nois i noies han estat les eines que han fet possible que 9.000 joves de la Ciutat hagin tornat a trencar el tòpic que la gent jove no participa o ho fa poc o no s’interessa per allò que passa en el seu voltant.
Significa que l’Ajuntament, com a Administració més propera als joves, té un paper important a l’hora de promoure la participació del jovent per tal de for-mar una ciutadania activa i compresa en la construc-ció de la Ciutat i, per tant, cal que els joves puguin adquirir aquest compromís aportant els seus punts de vista i les especificitats que els caracteritzen com a col·lectiu, ja que això és una eina d’integració social i de construcció de ciutadania en uns moments en què el retard del procés de l’emancipació dels joves, de-gut a la precarietat del mercat de treball, a les dificul-tats per accedir a una habitatge, a la incertesa davant el futur, els dificulten l’accés i la pertinença a la ciuta-dania plena; que l’Informe inclou les múltiples aporta-cions que s’han realitzat sense discriminar-ne cap, malgrat que, en alguns casos, s’escapen a les com-petències municipals i, per tant, expressa el compro-mís de fer arribar tals aportacions als organismes que escaigui, perquè les puguin estudiar.
Referint-se, a continuació, als aspectes que de ma-nera més intensa s’han anat plantejant al llarg del procés, esmenta: la demanda de creació d’espais i equipaments relacionals arreu de la Ciutat, com un dels reptes a encarar els propers anys, perquè el col·lectiu juvenil s’ha convertit, cada cop més, en un demandant d’espais que li permetin realitzar múltiples activitats; la demanda que es faciliti l’accés dels joves a l’habitatge amb la promoció d’habitatge públic espe-cífic per als joves, com són els 10-hj, i amb accions que els facilitin el lloguer; la demanda de punts i ser-veis d’informació i assessorament específics en els instituts i en diferents indrets urbans que els informin sobre orientació acadèmica, laboral i salut; les de-mandes relatives a la millora dels transports públics, sobretot en la franja horària nocturna; les propostes i idees que ajuden a enfortir el teixit associatiu i a pro-moure la participació dels joves; reptes tots ells que caldria treballar amb les diferents àrees per tal d’enri-quir i completar el futur pla de joventut i de garantir, alhora, un bon retorn de les seves aportacions a aquelles persones que, al llarg dels darrers mesos, han participat i esmerçat molt temps a formular-les.
Acaba agraint el seu esforç, especialment, al Con-sell de la Joventut de Barcelona, a les plataformes ju-venils territorials dels diferents districtes, a les entitats i associacions juvenils, als tècnics, als responsables dels espais on han tingut lloc els debats, i als joves que han ajudat a l’enfortiment de les polítiques de jo-ventut municipals.
re-tard amb què es desenvolupava el procés, ja que es trigà massa a fer la diagnosi de les accions munici-pals en el camp de la política de joventut i a presentar el pla de com confeccionar el projecte, tal vegada perquè no hi havia gran cosa a trobar i sí, en canvi, una gran descoordinació; que, tanmateix, valora posi-tivament el procés de participació que s’ha allargat durant deu mesos i, en aquest sentit, ha de constatar la bona relació que el regidor responsable manté amb el Consell de la Joventut de Barcelona, situació que no es donava en altres èpoques, i la complicitat que ha sabut suscitar en aquest Consell i en el món asso-ciatiu, si bé, com que tot és millorable, caldria pro-curar ampliar el nombre d’entitats participants; que encara que s’ha fet un esforç enviant 286.559 qües-tionaris, el nombre dels retornats ha estat de 3.850, és a dir l’1,4% del total, fet que no resulta gaire satis-factori, ja que el mateix informe, quan parla de l’estu-di “Joves i nit”, considera normal un percentatge de retorn de 3 i escaig: per tant, creu que calia haver ad-vertit que es podien retornar sense pagar res i haver fet també un major esforç de difusió.
Acaba recordant que la creació de l’Oficina d’E-mancipació que anuncia avui un mitjà de comunicació ja fou suggerida en una proposta presentada fa tres anys pel seu Grup, però que fou rebutjada per la ma-joria.
La Sra. Mejías manifesta que, des del principi del mandat, el Grup del Partit Popular ha estimat prio-ritària l’elaboració del pla de joventut i, tanmateix, a parer seu, s’està portant a terme massa lentament ja que, a hores d’ara, encara no hi ha definits uns objec-tius clars i només s’ha presentat un balanç del procés de participació, a pesar que el mandat ha entrat en la seva recta final, de manera que fins ara s’han anat mantenint uns projectes d’èpoques anteriors que, en alguns casos, resulten obsolets i, en altres, no respo-nen a les noves problemàtiques juvenils que s’han explicitat al llarg de tal procés en els camps de l’edu-cació, la salut o l’habitatge, ni a determinats nous hà-bits socials, raó per la qual el seu Grup ha instat reite-radament que s’agilités el procés de redacció del nou pla: en conseqüència, el Grup del Partit Popular vol posar en relleu el buit actualment existent en les polí-tiques municipals de joventut, i reclamar l’establiment d’uns objectius clars.
Tocant a l’informe que es presenta sobre el procés participatiu seguit per a l’elaboració de tal pla, subrat-lla la participació activa del Consell de la Joventut de Barcelona i del Consell de Cent Joves, la necessitat d’obrir-la als joves que no participen habitualment, de millorar aspectes com ara el que preveia la participa-ció com a mínim de tres instituts d’ensenyament se-cundari en cada districte, previsió que no s’ha acom-plert perquè en molts districtes n’hi ha participat només un o, a tot estirar, dos i, a més, també s’hauria d’haver previst estendre tal participació als altres cen-tres educatius, en comptes de limitar-la als públics, i a determinades organitzacions d’àmbit universitari i de formació professional. Afegeix que li hauria agra-dat poder constatar quin ha estat l’efecte dels qües-tionaris “Tu què n’opinés?”.
Valora, en conclusió, positivament el procés partici-patiu, però creu que podia haver estat més ampli i re-presentatiu; i confia que, a partir d’ara, l’elaboració del nou pla de joventut s’agiliti, perquè el final del mandat no arribi sense tenir-lo aprovat i, per tant, tot
aquest temps no sigui una altra ocasió perduda per als joves de Barcelona.
El Sr. Gomà expressa la valoració altament positi-va i el ple suport del Grup d’Iniciatipositi-va per Catalunya Verds – EU i A a l’informe sobre el procés participatiu del Projecte jove, alhora, el seu sincer reconeixement per la feina, intensa i ben feta, que ha tirat endavant la Regidoria responsable; i destaca: 1r) que el procés s’ha fet des d’una aposta, clara i convençuda pel va-lor i pel potencial de la democràcia participativa i deli-berativa, perquè s’ha treballat a partir de la construc-ció de complicitats i del reconeixement de lideratges socials, especialment del Consell de la Joventut de Barcelona, i també de la necessitat de compartir la definició de les polítiques de joventut amb les entitats, els territoris, les xarxes educatives i de lleure, i els joves, en tant que protagonistes actius; 2n) que el procés s’ha caracteritzat per la seva riquesa metodo-lògica mitjançant l’articulació de tot un ventall d’instru-ments i espais diversos de participació adaptats a les realitats creixents heterogènies de la població jove, procés en el qual es demostra el caràcter clarament complementari de la participació organitzada i de la implicació a títol individual, d’instruments convencio-nals i de mètodes vinculats amb les noves tecnolo-gies, d’espais adreçats a col·lectius amplis i de meca-nismes que posen l’èmfasi en la qualitat del debat i el grau d’elaboració de les aportacions, i així els gairebé trenta grups de treball temàtics, la dinamització del Consell de Cent Joves, el debat territorial als instituts i en col·lectius específics, el qüestionari, el fòrum obert i l’aposta per la innovació metodològica en el projecte “Joves i nits”, sobretot pel que fa als jurats de joves, basats en la metodologia dels nuclis d’interven-ció participativa, són bona mostra de la riquesa del procés; 3r) que els resultats avalen els instruments, perquè n’han sorgit unes propostes de calat tant pel que fa al seu abast temàtic i a la seva quantitat, més de 500 propostes estructurades en dotze àmbits, com pel que fa a la seva qualitat i al grau de consens que generen.
Expressa la satisfacció del seu Grup perquè tal consens gira al voltant de valors i propostes d’esquer-res i de radicalitat democràtica, des d’espais de lleure autogestionats a polítiques d’emancipació, des de l’aposta inequívoca per l’escola pública i laica a políti-ques avançades de salut pública, reproductiva i de prevenció i atenció a les drogodependències; i espera que la fase següent concreti el procés de retorn i de devolució de les propostes i acabi de precisar-ne, amb èxit, la incorporació al Pla director i que el nou Projecte jove signifiqui un nou pas endavant en el sò-lid bagatge municipal de polítiques de joventut iniciat el 1985 i ofereixi elements sòlids de suport al projecte personal i col·lectiu a la ciutadania i a l’emancipació del jovent de Barcelona.
Grup també està content de la participació en el pro-cés, tant de l’articulada a través del Consell de la Jo-ventut de Barcelona i les entitats, com de la més in-formal a través dels instituts i de les plataformes juvenils dels diferents territoris de la Ciutat, i també de la produïda a títol individual.
Agraeix, doncs, la feina feta tant pel Consell de la Joventut de Barcelona, per les entitats dels diferents territoris, pels plenaris de joves dels districtes, en els quals els regidors han pogut escoltar de primera mà les respectives propostes, i l’esforç fet pel personal de l’Oficina del Pla Jove; i confia que el futur pla jove vingui a millorar i a enriquir les accions que estan desenvolupant els diferents òrgans municipals en el camp de les polítiques de joventut i pugui oferir als jo-ves de Barcelona nojo-ves oportunitats per a millorar la seva autonomia personal.
El Sr. Florensa, contestant les intervencions ante-riors, diu:
Referint-se, primer, a la Sra. Fandos, que agraeix el rerefons positiu que malgrat algunes interpreta-cions i retrets hi ha en la intervenció de la regidora esmentada, a qui li demana que se centri en allò que s’ha fet en els curs del present mandat en comptes de remuntar-se més enrere; que no hi ha hagut re-tards en el procés de participació dissenyat al principi del mandat, moment en què també es presentà ja un informe amb 300 actuacions que han mantingut la màquina municipal encesa i en funcionament fins ara i que han permès fer un seguiment de la feina feta; que no li semblen poc els gairebé 4.000 qüestionaris retornats perquè, a diferència dels enviats en l’estudi “Joves i nits”, no tenien el franqueig pagat donat que, fer-ho, hauria tingut un cost astronòmic; i que l’article sobre l’Oficina d’Emancipació fa referència a la Borsa de l’habitatge, la transferència de la qual s’està treba-llant amb la Generalitat.
I referint-se, després, a la Sra. Mejías, que més de la meitat de les actuacions incloses en l’informe pre-sentat en el seu dia eren noves o reformulades i, per tant, no és veritat que s’arrosseguin de mandats ante-riors; que la carta que invitava a la participació s’en-vià als diferents instituts i els 600 que participaren en el taller i en l’audiciència pública li sembla una xifra destacable i gens insuficient; que les entitats universi-tàries estan integrades en el Consell de la Joventut de Barcelona i, per tant, han participat en el disseny i l’elaboració de propostes; i que la xifra de 9.000 joves que han participat en el procés li sembla suficient-ment àmplia i, per tant, se’n sent plenasuficient-ment satisfet.
2. Programa d’inversions 2004-2007 (Districte de Sants-Montjuïc).
La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Sra. Moraleda, comença la presentació d’aquest informe, que enceta la tanda dels que es dedicaran a exposar les inversions municipals fetes en cada districte muni-cipal en el curs d’aquest mandat, dient que en aquest quadrienni s’ha fet en aquest districte la inversió més important des de l’arribada de la democràcia, ja que s’hi ha invertit 184 milions d’euros a fi de millorar la qualitat de vida dels seus veïns; que en mandats an-teriors el govern municipal orientà les inversions en el Districte vers projectes dirigits a corregir dèficits histò-rics dels seus barris com eren la cobertura de la ram-bla entre els carrers de Badal i del Brasil, l’ordenació de la plaça de Cerdà o la urbanització de la Gran Via, de l’avinguda Paral·lel o del carrer de Tarragona, de
l’avinguda de Madrid (1a fase) i també d’altres carrers de la trama interna del Districte, com els de la Mare de Déu del Port, dels Ferrocarrils Catalans, de Blai i de Sants o l’obertura del carrer de Joan Güell; que en els primers vint anys de democràcia el Districte es va dotar d’una xarxa d’equipaments, centres cívics, bi-blioteques, que és a punt de ser acabada, i de nou escoles bressol mentre que, en matèria d’habitatge, els esforços es van centrar en la remodelació dels barris que patien deficiències estructurals, com ara els del Polvorí, de la Seat, de Sant Cristòfol o d’E-duard Aunòs; i que totes aquestes actuacions deixa-ren el Districte en condicions de fer després les inver-sions en aquest mandat, les quals estan relacionades amb la reforma integral de l’espai públic, l’impuls de l’habitatge de protecció, i la creació de nous serveis per a les persones.
Concreta que en aquests moments s’estan impul-sant 81 projectes d’obra pública i de gestió de sòl, 16 projectes d’habitatges i la construcció de dues resi-dències per a gent gran; que la millora de l’espai pú-blic més pròxim ha estat una prioritat per al govern municipal que, tanmateix, no ha oblidat els grans rep-tes del Districte i de la Ciutat, i així el Pla de millora integral de l’espai públic permetrà disposar de més i millors espais públics que garanteixin el benestar dels ciutadans i optimitzin els recursos disponibles, amb accions de renovació i millora de voreres, del pavi-ment, de l’enllumenat, del clavegueram, de l’arbrat, i de la xarxa de serveis i instal·lacions sobre el 30% dels 524 carrers del Districte; que s’han previst la re-forma de zones verdes com els Jardins de Costa i Llobera i de Mossen Cinto Verdaguer i la creació de noves com els Jardins dels Drets Humans i el Parc de la Primavera, de manera que s’està intervenint sobre un total de 13,5 hectàrees de zona verda; i que el Pla d’accessibilitat ha comportat intervencions en 319 guals.
Informa que s’han continuat actuacions de l’ante-rior mandat com el segon tram del carrer de la Creu Coberta, eix comercial vital, i la seva connectivitat amb el carrer de Gavà a través del de la Diputació, i la recuperació de l’antiga fàbrica Hamsa; que han prosseguit també les actuacions de gran transforma-ció com la cobertura de les vies fèrries i la seva con-versió en rambla que millorarà la connectivitat dels barris amb una inversió de 25 milions d’euros; que els propers anys es treballarà en la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de Can Batlló, on es crearan 20 nous equipaments i una gran zona verda de 5 hectàrees; i que en l’entorn de la Marina sorgirà un nou barri on hi haurà 21 hectàrees de sòl per a equipaments i zones verdes.
centre cívic, un auditori, una sala d’exposicions, un centre de serveis socials, una residència per a la gent gran i la rehabilitada Masia de la Torre del Rellotge, que acull una part de l’Arxiu històric del Districte; que s’ha treballat de valent en l’àrea d’equipaments for-mada pel Sortidor, el Casal d’entitats Elcano, la instal·lació esportiva de la Satàlia i l’Escola Carles I al Poble Sec, la caserna dels Mossos d’Esquadra i les futures residències de Font Florida i de Can Farrero; i que s’ha treballat també en el compromís de construir una cinquantena de nous equipaments d’aquí a l’any 2011.
Finalment detalla que les 18 actuacions en el ter-reny de l’habitatge inclouen 5 promocions d’habitat-ges per a joves, 11 promocions d’habitatd’habitat-ges protegits i 2 residències per a gent gran i representaran 900 habitatges i 200 places de residència per a persones grans.
Creu, en definitiva, que tot això és, en la seva opi-nió, un gran balanç d’actuació.
La Sra. Recasens opina que el balanç de les ac-tuacions fetes en aquest mandat deu ser molt pobre quan la regidora del Districte de Sants-Montjuïc ha hagut de remuntar-se en la seva exposició a allò que s’havia fet des del començament de l’etapa democrà-tica; no obstant això, ella renuncia a parlar de coses com les inundacions de la plaça de Cerdà i es limitarà a parlar de les actuacions dels darrers tres anys i, en aquest sentit, indica que potser valdria la pena reconsiderar la xifra de 184 milions d’euros que, se-gons la Sra. Moraleda, s’han destinat a millorar la qualitat de vida dels veïns del Districte, donat que tots els indicadors socials hi estan empitjorant, concreta-ment els índex de desigualtats socials i els de perso-nes que viuen soles i més grans de 65 anys que vi-uen per dessota del salari mínim interprofessional.
Considera, més endavant, que el mandat s’ha ca-racteritzat per la manca de diàleg, de participació i de consens, fins al punt que s’han aprovat plans importantíssims, com el del barri de Plus Ultra, sense haver passat pel Consell de Districte, de l’ordre del dia del qual s’han retirat també punts, com els relatius a l’equip que havia de seguir el desenvolupament de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una especial atenció al Poble Sec, a la Central de neteja del Parc de la Primavera o al desmantellament de l’Arxiu de Sants; i que com que al Districte hi ha previstes unes actuacions importan-tíssimes com són Montjuïc, la Fira, la Ciutat Judicial, el Districte 38, les Arenes, l’Estació de Sants, el Port, i la Ciutat del Teatre, al principi del mandat s’adquirí el compromís de presentar un pla de mobilitat global del qual encara no s’ha pogut veure res.
Sosté que a Sants tot està per fer i per veure; que s’està actuant al marge de les operacions de l’Estació de Sants; que les obres en l’Estació d’Hostafrancs de la línia 1 del metro són un exemple de la mala gestió de l’obra pública del tripartit, ja que els vestíbuls han quedat a diferent nivell i, per això, l’estació no es pot obrir després de dos anys; que de l’aparcament de Can Mantega, se n’està parlant des de fa vuit anys i es pregunta on és el lideratge de la regidora del Dis-tricte per a aconseguir que es faci; que el solar de la Hamsa és encara un descampat brut deu anys des-prés; que a Can Batlló hi ha aprovat un projecte des de 1999 i, tanmateix, ara se’n tornarà a presentar un altre; que a Montjuïc les dades són alarmants ja que
hi creix la inseguretat i no s’ha presentat encara cap balanç del pla director anunciat el 2002; que el cobri-ment de les vies fèrries ha propiciat una campanya publicitària; que al Poble Sec l’aplicació de l’esmenta-da llei de barris ha de servir per a tirar enl’esmenta-davant pro-jectes nous; i que els veïns afectats no viuen encara en cap de les promocions d’habitatges per a reallot-jaments urbanístics que ha esmentat la regidora del Districte i el solar del carrer de la Química on s’havien de fer habitatges per a joves és a hores d’ara un gran descampat i, per tant, el balanç que pot presentar la regidora del Districte en aquest terreny és zero.
El Sr. Villagrasa creu que aquest programa d’inver-sions es presenta ara perquè, davant la indefinició del Programa d’actuació del Districte de Sants-Montjuïc s’ha improvisat i perquè es vol justificar la manca de diàleg i de participació ciutadana que hi ha en tal Dis-tricte i de la qual són mostra la ubicació del parc de la neteja, el tancament del carrer d’Aníbal, el pla espe-cial de reforma interior del barri del Plus Ultra, la polè-mica audiència pública en la qual els veïns protesta-ren per l’opinió que la vicepresidenta del Consell tenia de les entitats i veïns que assistien a les ses-sions del Consell del Districte i a les audiències públi-ques, o la Comissió de seguiment de l’aplicació de la llei de barris, que no s’aprovà fins ahir i encara grà-cies a la pressió veïnal i dels Grups de l’oposició.
Observa que l’informe presentat no conté un calen-dari de les actuacions que resten per fer, ni en detalla el pressupost i no parla de Can Batlló, ni de la ubica-ció de la presó de la Zona Franca; que en aquest mandat s’ha deixat escapar l’oportunitat d’iniciar pro-jectes importants per al futur del Districte com ara un pla global de la muntanya de Montjuïc amb un contin-gut familiar, cultural i esportiu que en millori els ac-cessos i la seguretat, coses que, alhora, beneficiarien els veïns de la Font de la Guatlla i del Poble Sec, o com un pla de mobilitat del Districte per barris, ja que l’Informe només parla de l’increment del transport pú-blic sense especificar l’augment de les línies, dels ve-hicles i de les freqüències, i la implantació de l’àrea verda d’aparcament ha comportat canvis de sentit que s’han fet sense cap criteri mentre que, d’altra banda, la connexió amb l’Hospitalet del Llobregat a través del carrer de la Constitució és un veritable caos circulatori i les mancances del transport públic a la Zona Franca són un deute pendent d’aquest Ajun-tament amb els veïns de tal barri.
Troba, finalment, que tot i la promesa de fer una cin-quantena d’equipaments nous, en fan falta alguns de molt urgents, com per exemple un aparcament públic i una guarderia a la Zona Franca-la Marina, un polies-portiu al Poble Sec i un centre d’atenció primària a la Font de la Guatlla-Magòria, que no figuren ni en Pla d’inversions ni en el d’equipaments; que, d’altra banda, moltes de les actuacions previstes no estaran acaba-des el 2007; i que, per tant, ha mancat previsió i con-creció i aquest pla d’inversions s’hauria d’haver pre-sentat al començament de mandat i no pas a un any vista de les properes eleccions municipals.
La Sra. Mayol, després d’haver sentit les interven-cions dels Grups de l’oposició, té la sensació que no coneixen la realitat del Districte de Sants-Montjuïc o bé n’han volgut oferir una visió absolutament distor-sionada; i no acaba d’entendre que en l’increment del nombre de persones que viuen soles, s’hi pugui veu-re un símptoma de deteriorament de la convivència i de la qualitat de vida.
Fa notar, doncs, que si bé la funció de l’oposició és posar l’accent en aquelles coses que fallen, la des-qualificació global d’unes inversions de 184 milions d’euros que reflecteixen la capacitat inversora d’aquest Ajuntament, ben palesa en actuacions com les de l’illa de la Phillips o la rehabilitació integral de dues parts del Districte, amaguen la dificultat real de trobar elements concrets de crítica.
El Sr. Oliveras comenta que si en altres anys la po-lítica d’inversions s’havia centrat en la correcció de determinades situacions urbanístiques, en aquest mandat el Programa d’inversions ha anat finalitzant algunes d’aquestes reformes urbanístiques i ha im-pulsat tres eixos fonamentals per al Districte de Sants-Montjuïc, la millora integral de l’espai públic, la creació de més serveis per a la ciutadania i la cons-trucció de més habitatges de protecció, amb unes in-versions de 184 milions d’euros; que la millora de l’espai públic s’ha abordat amb un pla integral i amb plans específics de renovació de xarxes elèctriques, de supressió de barreres arquitectòniques, etcètera, i amb grans actuacions com el soterrament de les lí-nies ferroviàries; que l’increment de serveis a les per-sones ha comportat la reforma i ampliació de la xarxa d’equipaments culturals, educatius, sanitaris, espor-tius o socials del Districte, entre els quals destaca la nova Biblioteca Francesc Candel i la reforma de les Cotxeres de Sants; que l’impuls de l’habitatge prote-gir es fa palès en la construcció de 1.101 habitatges destinats als joves i a la gent gran; que el programa especial per al Poble Sec vinculat amb la Llei de mi-llora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una especial atenció preveu una inversió de 16,5 mi-lions d’euros; i que, en definitiva, s’ha exposat un pro-grama d’inversions ambiciós i equilibrat, que afronta les principals necessitats del present i del futur del Districte.
El Sr. Alcalde adreça una salutació de comiat al grup de nens de l’escola de persones amb deficièn-cies auditives de Montjuïc, presents en la tribuna del públic.
La Sra. Moraleda, en resposta a les intervencions dels Grups de l’oposició, lamenta, primer, que els re-gidors adscrits al Districte que pertanyen a tals Grups no hagin estat capaços d’identificar els punts més fe-bles, si n’hi ha, del Programa d’inversions que ha ex-posat, perquè són molt difícils de rebatre realitats ben
concretes –com la construcció de 900 habitatges i de 200 places de residències assistides per a la gent gran, la remodelació d’una tercera part dels 524 car-rers del Districte–, que, segons representants dels Grups esmentats, no signifiquen haver millorat la qualitat, opinió aquesta que ella no pot compartir. Agrega que no voler reconèixer que s’ha treballat per-què la gent pugui assistir a centres cívics, fer activi-tats culturals, disposar de les nou escoles bressol avui ja existents i d’una més al final del mandat, i que s’ha treballat també de valent en el manteniment de les escoles i en l’arranjament de tres grans parcs és negar l’evidència, més i quan tot això s’ha compa-tibilitzat amb la realització d’altres obres dificultoses com les relatives a la remodelació de l’Estació d’Hostafrancs de la línia 1 del metro, en la qual, per cert, l’Ajuntament no té cap responsabilitat i només s’havia compromès a fer les obres del carrer de la Creu Coberta –que ja estan acabades–, però, tot i això, està fent un seguiment de l’execució, que pre-senta dificultats afegides en tractar-se d’una trama de metro antiga.
Creu, també, que valia la pena mencionar l’esforç fet per aquest Ajuntament durant els primers anys de l’arribada de la democràcia, atès que la Generalitat, en el mateix temps, només construí dues residències per a la gent gran.
3. Mitjans humans i materials per a l’aplicació de l’Ordenança de convivència.
La ponent de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació, Sra. Escarp, explica que la presentació d’aquest informe es complementa amb la presentació i aprovació, si escau, de tres plans també previstos en l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència en l’espai públic, els relatius a l’abordat-ge del treball sexual, a les persones sense sostre i a la d’inserció social i laboral; que tant l’informe com aquests plans reflecteixen la transversalitat i la quoti-dianietat de la norma esmentada, la transversalitat garantida des de l’inspecció a la informació i des de la mediació als programes socials, la quotidianietat perquè l’Ordenança és una eina del dia a dia, per això l’Informe incorpora algunes de les actuacions que ja s’han realitzat.
Fa avinent que els mitjans humans i materials, re-flectits en el document lliurat als membres del Consis-tori poden variar i créixer perquè es tracta, en molts casos, de partides obertes que s’aniran ajustant a l’aplicació; que si bé la xifra concreta que es dóna és de 32 milions d’euros, amb caràcter general i de for-ma diària gairebé tots els serveis municipals són res-ponsables de l’aplicació de l’Ordenança i, per això, tal xifra només explicita els increments generals respec-te aquests serveis i que són de 9,7 milions en la Guàrdia Urbana (5 en noves incorporacions i de 4,75 en hores extraordinàries), 1,89 milions d’euros en els serveis socials, 1,65 en serveis d’inspecció i 12,4 en serveis de neteja i eliminació de grafits.
comptabi-litzaren més de 1.400– o el servei d’informació espe-cífic a les treballadores sexuals, es dedicaren en total més de 58.000 euros; que en el vessant del foment i avaluació, aquest Ajuntament treballa en xarxa amb altres municipis i, en aquesta línia, ha impulsat la cre-ació de l’Observatori de la Convivència en la Federa-ció de Municipis de Catalunya i ha participat en el Pla de civisme i en unes jornades sobre la convivència de la Diputació de Barcelona, mentre que en l’àmbit in-tern municipal la creació de l’Observatori de la Convi-vència, amb un pressupost de 500.000 euros, perme-trà estudiar experiències comparades i l’evolució de les teories sobre la convivència, avaluar la situació de la Ciutat i dels diversos instruments posats en marxa i difondre les bones pràctiques; que la preocupació per l’eficàcia administrativa s’ha plasmat en la creació d’una unitat administrativa pròpia, amb dos lletrats i dos administratius, en l’agilitació dels serveis de noti-ficació, en la posada en marxa d’un servei de notifica-cions urgents als visitants i en la creació d’uns proto-cols recollits en el Manual operatiu de l’Ordenança, aprovat per decret de l’Alcaldia. Afegeix que la Unitat esmentada, que fins al 28 de març havia obert més de 7.500 expedients, està millorant dia a dia els seus circuits i buscant solucions efectives a les diverses si-tuacions, de les quals poden ser exemple els expe-dients per vandalisme de les nits del 17 de març, el sistema de pagament immediat o la comunicació ur-gent als visitants.
Menciona també el suport específic a la gestió alter-nativa de conflictes amb una aportació inicial de 53.000 euros; i posa en relleu que el Pressupost dedi-ca més de 5.950.000 euros als tres programes especí-fics que seran debatuts en aquesta mateixa sessió.
Creu, en conclusió, que l’Informe demostra, amb dades i xifres, que l’Ordenança de mesures per a fo-mentar i garantir la convivència en l’espai públic, compta amb els mitjans necessaris per a la seva apli-cació quotidiana i universal amb normalitat des del primer dia, encara que cal continuar avançant en al-tres mesures complementàries que s’hi obren com a possibilitats, els agents cívics, els convenis amb al-tres municipis i els canvis legislatius, en el marc d’una política global sobre la convivència en l’espai públic.
El Sr. Trias manifesta que el Grup de Convergèn-cia i Unió votà a favor de l’Ordenança de mesures per a fomentar i garantir la convivència en l’espai públic perquè volia una eina jurídica clara i aplicable, cosa, aquesta darrera, que necessitava instruments de po-lítica social, de prevenció i de reinserció i mitjans hu-mans i materials i, tanmateix, les explicacions que acaba de fer la Sra. Escarp, i els papers que ha lliurat fan la sensació de voler cobrir l’expedient més que no pas de posar-hi l’entusiasme necessari per aplicar-la. Observa que s’ha parlat d’una despesa de gairebé 33 milions d’euros, imputant-hi, però, xifres i personal ja previstos abans de l’aprovació de l’Ordenança; que en la Guàrdia Urbana, a part de les 200 incorpora-cions de substitució de baixes anteriors, el gran es-forç se centra en les hores extres; que es destinen quantitats minses als aspectes relacionats amb els serveis socials i a la inspecció; que les quantitats que es dedica a la informació o a la difusió de l’Ordenan-ça tampoc li semblen suficients comparades amb les que s’esmercen per fer bategar Barcelona en una campanya de propaganda, absolutament abusiva, del Partit Socialista; que no s’han explicat els instruments
que s’apliquen als articles 60, 75 a 78 i 93 de l’Orde-nança; i que no se sap com es posarà en funciona-ment l’Observatori de la Convivència. Agrega que en la documentació lliurada hi ha trobat un índex del Ma-nual operatiu que no s’ha facilitat al seu Grup, igual com tampoc el corresponent decret de l’alcalde; que no s’han explicitat els criteris de coordinació de la Guàrdia Urbana amb els Mossos d’Esquadra; que no ha vist enlloc la possibilitat que el personal que hi ha a la via pública pugui actuar com a agent cívic, i tam-poc explicacions sobre els mitjans de col·laboració de la gent, ni el desenvolupament de la substitució de les multes per treballs comunitaris; i que hi ha man-cances importants en els aspectes relatius a la pre-venció.
Diu, en resum, que el plantejament que s’ha pre-sentat generalitza massa, no concreta prou els objec-tius ni els recursos, no parla de terminis, ni d’ele-ments d’avaluació del compliment de l’Ordenança; i que tot això preocupa el seu Grup, en opinió del qual l’aplicació de tal normativa exigeix entusiasme i mit-jans, però els que s’han exposat no són suficients.
El Sr. Fernández Díaz considera, d’antuvi, que l’in-forme que s’ha presentat constata que el govern mu-nicipal està incomplint el desenvolupament de l’Orde-nança per a la convivència, perquè encara no s’ha constituït l’Agència de la Prostitució i no se sap on són el catàleg dels treballs comunitaris i mesures al-ternatives a les sancions econòmiques, el desenvolu-pament dels agents cívics i les tasques que tindran encomanades; que l’aplicació de tal ordenança ne-cessita més recursos humans i materials i també més convicció a la complir, és a dir, una actitud de fer-mesa per part de l’autoritat democràtica, ja que la permissivitat municipal explica, en bona mesura, la si-tuació d’incivisme que pateix Barcelona; que també requereix continuïtat i perseverança i, tanmateix, no hi ha i, per això, als tres mesos llargs d’haver-la apro-vada, com que les cameres i els mitjans de comuni-cació han deixat de parar atenció a l’exercici de la prostitució a la plaça de la Universitat i a la ronda de Sant Antoni i ha deixat d’haver-hi també pressió policial, entre les vuit i les nou de la tarda de qualse-vol dia es pot comprovar com aquesta mena d’activi-tats tornen a proliferar en aquests indrets.
Creu, en definitiva, que no s’han presentat els comptes propis d’un bon govern, sinó d’un mal alcal-de, fins al punt que, en el cas de l’Observatori de la Convivència, més d’un 80% de la despesa està concentrada en estudis i informes, potser perquè es copien els pitjors vicis del Govern de la Generalitat; i que no està aclarida la participació dels Mossos d’Es-quadra a exigir els compliment de l’Ordenança.
Subratlla, en conclusió, que l’aplicació de l’Orde-nança exigeix recursos suficients, normes clares i convicció i cohesió del govern a fer-la complir.
La Sra. Vallugera recorda que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya ja indicà, des d’un bon principi, que l’aprovació de l’Ordenança aportava un instrument més al carrer per a aconseguir que la con-vivència fos la manera de relacionar-nos, que l’espai públic fos de tothom i ningú no el pogués privatitzar i també advertí que no estaria completa fins que s’ha-gués desenvolupat tot allò que s’hi preveia, de mane-ra que emane-ra una ordenança que adquiriria la seva veri-table dimensió amb el transcurs del temps i el desenvolupament d’aquelles incorporacions que va-ren ser fruit de la negociació que es va mantenir, perquè era interessant veure com es dotaven pressu-postàriament coses com el programa de gestió al-ternativa de conflictes i el suport a les secretaries tècniques de prevenció, ja que un dels grans valors de l’Ordenança era justament posar la mediació com a eina habitual i preferible de la resolució dels conflic-tes que vagin sorgint a la nostra ciutat, de manera que la mediació, que ja es posava en pràctica de ma-nera habitual, agafava rang de sistema prioritari i es dotava pressupostàriament.
Recalca, a continuació, que amb la presentació de l’informe en debat i dels diferents plans que es tracta-ran en aquesta sessió, s’estan complint, en els seus terminis, els compromisos adquirits i es fan possibles aquells mitjans nous que constitueixen el cos subs-tancial d’allò que l’Ordenança aporta a la gestió de l’espai públic urbà amb criteris de mediació, de gestió alternativa i de compliment alternatiu de les sancions, que van prenent cos per mitjà de les pertinents con-signacions econòmiques: és aquest l’anàlisi que toca fer ara i fa el seu Grup.
La Sra. Escarp contesta les intervencions anteriors dels Grups de l’oposició dient que no és ara el mo-ment de fer una anàlisi o una avaluació de l’Ordenan-ça, sinó, senzillament, de presentar els instruments previstos a l’Ordenança que s’estan posant en marxa; que la convicció queda palesa en la gestió del dia a dia i no pas en la presentació d’un informe; que se-gons el Baròmetre municipal, un 58% de la població barcelonina coneix l’Ordenança i en funció d’aquesta dada i tenint, a més, en compte el moment en què es va obtenir, s’han de valorar els mecanismes d’infor-mació; que no desitja entrar a discutir les crítiques de sempre basades en la manca de Guàrdia Urbana i de recursos; que a pesar que en el moment de l’aprova-ció definitiva el Sr. Fernández Díaz pronosticà que la nova Ordenança potser resoldria els problemes de convivència d’avui però no pas els de demà, s’està treballant per avui i per demà mitjançant la transver-salitat de l’Ordenança.
En aquesta línia, precisa que el servei de notifica-cions d’urgència a la gent que visita Barcelona ha permès que es pugui cobrar més del 30% d’aquest ti-pus de sancions i això ha induït més d’un consulat a
avisar als seus connacionals que Barcelona té unes normes de convivència que han de ser respectades també per la gent que la visita; i que el pagament im-mediat, que evita que determinats comportaments si-guin coneguts, actua també com un factor dissuasiu; i esmenta l’aplicació dels decomissos i la possibilitat de notificar fefaentment 57 denúncies per actuacions de trilers a la via pública, els treballs per a unificar la gestió de les multes, especialment en els casos de reincidència, també amb finalitats de dissuasió.
El Sr. Trias significa que Barcelona necessita que l’Ordenança funcioni bé i això exigeix que s’hi cregui i s’apliqui amb força i amb convicció i, per tant, uns do-cuments com els d’avui s’han de presentar bé, sense improvisacions ni canvis ulteriors que els facin perdre credibilitat; que no hi ha hagut prou temps per a fer aquest debat; que té la sensació que cada responsa-ble ha fet el seu pla sense visió de conjunt, encara que hi hagi posat molt interès i esforç i hagi procurat superar situacions anteriors en què no s’havia fet res; i que el problema de fons és que tant els serveis mu-nicipals centrals com tots els altres han de creure, de debò, en la nova Ordenança i ser capaços d’aplicar-la amb força, altrament no funcionarà, malgrat que el seu Grup, que la votà favorablement, desitja que fun-cioni.
En donar novament la paraula a la Sra. Escarp, el Sr. Trias protesta perquè a més de fixar-se temps in-suficient per al present debat, s’ha produït, a juí seu, un error a l’hora de computar-lo.
La Sra. Escarp puntualitza que cal distingir entre la improvisació i un document viu que s’està aplicant a diari, cosa que exigeix també haver d’adaptar a diari necessitats i recursos; que els assumptes relatius a l’aplicació de l’Ordenança per a la convivència que es tractaran avui varen ser discutits a bastament en la corresponent Comissió d’aquest Plenari i, concreta-ment, aquest informe sobre els mitjans materials i hu-mans fou discutit durant més de dues hores; que el govern municipal no només creu en tal ordenança, sinó que l’aplica i l’explica fins al punt que l’experièn-cia de Barcelona és observada de prop per moltes ciutats.
PART DECISÒRIA
La Presidència disposa que, de conformitat amb l’acord adoptat a la Junta de Portaveus, es tractin en aquest moment els dictàmens núms. 27, 28 i 29 de l’ordre del dia.
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ I CONEIXEMENT
27. Aprovar el Pla de reinserció social i laboral per a les persones afectades per l’aplicació del capítol vuitè del Títol II de l’Ordenança de mesures per fo-mentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona.
que obtenen d’aquestes activitats els recursos per a la seva subsistència; que tot això ha portat, tot i saber que es tractava d’una qüestió complexa perquè pre-senta múltiples vessants, a fer aquest pla per a la reinserció social i laboral d’aquestes persones, el qual té uns objectius molt clars: articular un conjunt d’accions que permetin un itinerari personalitzat d’in-serció laboral que integra mesures d’orientació, for-mació i experiència laboral que puguin conduir a ofe-rir alternatives concretes legals de treball i de subsistència. Agrega que l’àmplia experiència que té Barcelona Activa, SA, a acompanyar persones amb moltes dificultats per a accedir al mercat de treball, ha constatat que un element bàsic de la motivació d’aquest col·lectiu és, justament, la contractació i, per això, el pla que ara presenta es basa en la contracta-ció immediata de les persones que reuneixin les con-dicions pertinents mitjançant una relació laboral amb aquesta empresa que els permeti una experiència, una disciplina, un acompanyament i, sobretot, un context de formació i d’inserció social: per tant, el pla es basa en una feina immediata per un període de sis a vuit mesos, a la qual s’afegeixen accions de forció, coneixement de l’entorn i integració social de ma-nera personalitzada a través de tutors i tutores que acompanyin aquestes persones en el seu itinerari, i s’integrarà en la xarxa d’empreses d’integració social de la Ciutat, perquè després aquestes persones pu-guin inserir-se en altres tipus de contractes.
La Sra. Ortega lamenta que el Grup de Convergèn-cia i Unió no pugui donar suport al pla en debat, per-què si bé votà favorablement l’Ordenança per a la convivència, condiciona aquest suport a l’elaboració de determinats plans amb els pertinents recursos econòmics i, tanmateix, el document presentat en la Comissió corresponent no contenia ni previsions pressupostàries de recursos, ni calendari d’accions, de manera que més aviat semblava un simple enun-ciat de bones intencions en comptes d’oferir solu-cions a un problema que no és nou, sinó que s’està produint des de fa molt temps a la nostra ciutat i que distorsiona molt la convivència ciutadana i que, per tant, s’havia d’afrontar amb solucions noves en comp-tes de recórrer a algunes de les mesures que està aplicant Barcelona Activa, SA: en conseqüència, el seu Grup, a pesar d’haver tingut una actitud positiva respecte a tal Ordenança, no pot convertir-se en còmplice d’un pla inconcret que no aporta res de nou i no ofereix oportunitat de conèixer, mitjançant indica-dors, l’evolució de les diverses accions i la seva efec-tivitat.
La Sra. Mejías recorda que el Grup del Partit Popu-lar ja expressà en la Comissió el seu convenciment que el document en debat no era ben bé un pla, sinó més aviat un conjunt de criteris a seguir per a la reinserció social de determinats col·lectius que des-envolupen habitualment activitats il·legals: pensa, doncs, que tal document és fruit de la improvisació i es limita a posar al servei de l’Ordenança per a la convivència un dels plans de Barcelona Activa, SA, sense aportar cap novetat, més i quan la versió pre-sentada en la Comissió no contenia cap referència als mitjans humans ni a la seva dotació pressupostà-ria, motiu pel qual el seu Grup s’hi posicionà en con-tra, com tornarà a fer avui perquè la dotació pressu-postària que s’hi ha incorporat resulta insuficient i, d’altra banda, en parlar dels agents cívics i mediadors
no concreta ni quants seran, ni com es formaran, ni com duran a terme la seva activitat: creu, doncs, que aquest Pla no aconseguirà els seus objectius de reinserció i és absolutament insuficient perquè només afectarà 50 persones i és fruit de la improvisació.
El Sr. Fina remarca que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A, que sempre ha dedicat una atenció prioritària a les polítiques de reinserció social i laboral, troba que s’ha presentat un projecte, rigorós i ben pautat, del procés d’integració al treball i al teixit social; que la implicació de la Regidoria de Benestar Social, de la Secretaria d’Immigració i de Barcelona Activa, SA, ha de permetre individualitzar cada cas, escurçar l’itinerari de reinserció i garantir-ne l’eficàcia; que el pla presentat aporta un nou impuls a les políti-ques positives de reinserció, que està plenament jus-tificat per la problemàtica social que està vivint la Ciu-tat; que un altre encert de tal pla és la creació de la Comissió mixta encarregada de fer-ne el control i se-guiment i de vetllar per la consecució dels millors re-sultats possibles i per la continuïtat del Pla; que el pressupost previst li sembla ajustat als objectius fi-xats i deixa ben poc lloc a la improvisació; i que, en definitiva, el Pla comporta un pas endavant que resul-ta molt just i necessari en el moment actual.
La Sra. Rojo mostra la seva sorpresa en veure que no s’ha tingut en compte el compromís, que s’assumí en la Comissió plenària, de millorar el Pla en debat incorporant-hi el pressupost que ja es tenia, però no hi figurava; i rebutja que tal Pla sigui només una sim-ple declaració de bones intencions, perquè s’hi pre-veu que el juny podrà començar la contractació de les persones afectades que reuneixin les degudes condi-cions, alhora que subratlla també que és absoluta-ment específic en la mesura que s’inscriu en el con-text de la política dels plans d’ocupació, però no substitueix ni dedueix el conjunt d’activitats que Bar-celona Activa, SA, fa per a cada un dels col·lectius, sinó que preveu accions de tutoria, d’acompanya-ment i de programació específica que no es fan en relació a altres col·lectius: no es tracta, doncs, de cap pla improvisat ni de bones intencions, sinó d’un pla concret i adequat que ja compta amb vuit mediadors que ja estan contractats i treballant i, en tot cas, els problemes poden venir a l’hora d’ajustar la situació ir-regular en què es trobin les persones immigrades, qüestió que caldrà tractar amb els Serveis de Benes-tar Social i amb la SecreBenes-taria d’Immigració.
La Sra. Ortega puntualitza que, quant a la tempo-ralització de les accions, en aquest moment encara no estan identificats els possibles usuaris del Pla, a pesar que el problema s’arrossega des de fa més de vint anys; i que el seu Grup està disposat a sumar esfor-ços, però també es necessita voluntat política i, tanma-teix, l’any passat només s’executà un 22% de les dota-cions pressupostàries destinades a reinserció.
tas-ques de prevenció ni s’han aplicat mesures de reso-lució.
La Sra. Rojo reitera que es farà un treball conjunt amb els Serveis de Benestar Social i la Secretaria d’Immigració; i assegura que es pot començar a tre-ballar amb les persones que s’han identificat o es continuaran identificant en fer la contractació; i que el Pla presentat, amb itineraris i els pactes personals que preveu, ofereix la resposta adequada a les ne-cessitats d’inserció social i laboral del col·lectiu al qual va adreçat.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL
28. Aprovar el Pla per a l’abordatge integral del tre-ball sexual i la creació, en aquest marc, d’una agèn-cia específica en compliment d’allò que estableix la disposició final quarta de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona.
La ponent de Dona i Drets Civils, Sra. Vallugera, comenta que en les repetides ocasions que en aquest Plenari s’ha parlat de l’exercici de la prostitu-ció al carrer, tots els participants han compartit que es tractava d’una realitat, complexa i canviant, difícil-ment intervenible que s’havia d’abordar des del res-pecte escrupolós als drets de les persones i des de la garantia dels drets de tothom; que el pla que ara es presenta ve a complir les prescripcions de la disposi-ció addicional quarta de l’Ordenança sobre la convi-vència i fa un pas més perquè és pioner; que està basat en el diagnòstic de carrer, recull allò que ja s’havia treballat amb anterioritat i conté els elements necessaris d’integralitat, transversalitat i de disseny d’itineraris personalitzats; que s’ha redactat partint de la interlocució amb les entitats, els col·lectius i les persones destinatàries, perquè era necessari que fessin sentir la seva veu i expliquessin, des de la seva realitat quotidiana, què necessitaven i què es-peraven; que s’ha confeccionat, també, partint d’un diagnòstic realista fet a peu de carrer i dels estudis previs que ja s’havien realitzat; i que està dotat eco-nòmicament per a poder prestar atenció a un col·lec-tiu que és un dels més invisibilitzats i vulnerables de la Ciutat.
Recalca que s’hi expliciten, també, uns compromi-sos ben clars pel que fa a la creació de l’agència i de la línia telefònica, a la defensa de drets, a la interlocu-ció, a la diversitat i vulnerabilitat d’algunes situacions i s’hi preveuen itineraris personalitzats per al canvi vo-luntari d’activitat laboral des del respecte i, fins i tot, de l’afecte, tot això dins l’àmbit de les competències municipals i des d’una perspectiva que no pretén anar més allà d’allò que està competencialment defi-nit, és a dir, de gestió de l’espai públic, i procurant suscitar els consensos necessaris per a poder final-ment comptar amb instrufinal-ments, equipafinal-ments i recur-sos a disposició de les persones que integren aquest col·lectiu, més enllà del debat ideològic algunes vega-des estèril, i d’aspectes als quals aquest Ajuntament,
com Administració local, no pot oferir una solució; i que s’han institucionalitzat en uns casos, i creat o proposat en altres taules de coordinació, perquè es tracta d’una realitat que només es pot afrontar per les tres Administracions implicades a través de la coordi-nació intradministrativa, de la col·laboració interinsti-tucional i, especialment, del relat de la quotidianietat que puguin fer les persones que integren el col·lectiu. Diu, en conclusió, que està presentant un pla rea-lista, que ha costat esforços i en qual s’han posat il·lu-sions: demana, doncs, que es procuri aprofitar-lo i confia que les intervencions que provoqui tractaran el tema amb profund respecte, perquè afecta a per-sones que viuen realitats gens fàcils i que són vulne-rables per tres condicions i que tenen voluntarietat, autonomia i dignitat.
La Sra. Fandos significa que parlar de prostitució no és senzill, perquè es tracta d’un tema complex que no es pot tractar d’una manera simple i tòpica; que el Grup de Convergència i Unió havia reclamat, en reite-rades ocasions, la confecció d’un pla com aquest i tornà a fer-ho quan es discutí l’Ordenança sobre la convivència, a la qual no haurien donat suport si no s’hi hagués previst la redacció del pla i de l’agència que avui es proposen, perquè per al seu Grup la prostitució no és un problema d’ordre públic, sinó un problema social que cal afrontar amb mesures també socials i aquest criteri el portà a suggerir una moratò-ria en l’aplicació de l’Ordenança esmentada en tal as-pecte fins que s’hagués aprovat el pla i l’agència ara en debat, però aquest suggeriment no fou atès a pe-sar que fer-ho hauria evitat alguns dels problemes que s’han plantejat en l’aplicació de tal ordenança, i hauria aconseguit el suport d’algunes entitats socials que no veuen amb bons ulls aquesta Ordenança.
Remarca, a continuació, la importància de poder comptar amb una estructura clarament identificada l’Agència, on totes aquelles persones que necessitin informació, atenció, protecció, etcètera, i que vulguin donar una altra orientació a la seva vida puguin trobar allò que busquen.
Acaba anunciant que els membres del seu Grup ja advertiren que no podien donar suport al dictamen en debat i opten, a la vista de l’esforç que ha fet la Sra. Vallugera, per abstenir-se, perquè creuen que el Pla té bona voluntat, però arriba tard i en solitari, conté una bona dosi d’improvisació i, tot i haver-se dit que s’hi treballava des de fa temps, no hi ha hagut el temps necessari per a treballar-lo, aprofundir-lo i con-cretar-lo, sinó que s’ha fet a corre-cuita, i perquè tam-bé creuen que hi ha manca de coordinació i que, per a ser realment transversal i integral, hauria d’haver sorgit d’una taula política integrada per tots els regi-dors implicats i presidida pel Sr. Alcalde.
sen-se que hi hagi hagut cap mena de tasca preventiva per part dels diferents serveis municipals, els quals sovint han aplicat polítiques contradictòries o, si més no, han actuat amb descoordinació a l’hora de conci-liar els diferents interessos en joc, els elements de seguretat, convivència i atenció social a les persones que es dediquen a aquest tipus d’activitats; que en l’aplicació de l’Ordenança s’han fet paleses les dife-rències de criteri entre els socis de l’equip de govern. Posa en relleu que el seu Grup havia dipositat mol-tes esperances en l’agència que avui es proposa i, tanmateix, no se’n concreten ni la forma jurídica, ni la ubicació, ni el responsable, ni els recursos humans de què disposarà (actualment són dos educadors i una psicòloga), que són, a juí seu, absolutament in-suficients, perquè encara que el Pla parla d’incremen-tar-los, no precisa en quantes persones ni amb qui-nes dotacions pressupostàries: considera, doncs, el Pla absolutament inconcret, igual com les mesures socials adreçades a les persones que exerceixen la prostitució als carrers de la Ciutat –mesures que, a més, li semblen de difícil aplicació– i també el calen-dari de l’entrada en servei de la casa d’acollida, per a la qual tampoc no es preveu una partida pressupostà-ria específica; i fa notar, també, que no s’hi establei-xen mecanismes de coordinació entre les actuacions dels diversos cossos de seguretat amb competències en aquest terreny, Guàrdia Urbana, Mossos d’Esqua-dra i Policia Nacional.
Diu, en conclusió, que per al seu Grup el Pla en qüestió és fruit de la improvisació, no aborda l’objec-tiu d’eradicar la prostitució dels nostres carrers, re-flecteix manca de coordinació entre els diferents ser-veis municipals i manca de recursos: per tant, els seus membres el votaran en contra.
La Sra. Mayol destaca que en el pla en debat ha trobat quatre aspectes positius: 1r) l’aposta pel su-port, la interlocució i la col·laboració amb les entitats i treballadores sexuals, ja que veu en aquesta partici-pació la garantia de la superació d’estigmes i d’este-reotips socials i, també, la garantia que la gestió s’abordarà des del coneixement i la proximitat; 2n) l’aposta, que el seu Grup comparteix, pel model d’atenció individual amb l’impuls d’itineraris persona-litzats de treball que donin resposta a les demandes i perfils de necessitats específics, perquè segurament no hi ha dues persones en les mateixes circumstàn-cies; 3r) la manera, que el seu Grup també com-parteix, com s’aborden les situacions d’explotació sexual, i la creació de protocols i mecanismes d’aten-ció a les persones que en són víctimes, especialment pel que fa a la creació d’un equipament específic, amb l’estructura d’acollida adient, per a aquelles per-sones que hagin estat explotades sexualment; 4t) la creació de l’agència, entesa com un espai integrat que ha de proporcionar els recursos tècnics i econò-mics per tal d’impulsar, de manera coherent i coordi-nada, la implementació del Pla.
D’altra banda, indica que el Pla neix amb dues ser-vituds: l’una, relacionada amb aquest Ajuntament, que el context normatiu en el qual neix i es desplega l’Ordenança hi pesa com una llosa, ja que dificulta les interlocucions necessàries i fragilitza les possibilitats d’intervenció; l’altra, que té a veure amb el context general de l’Estat, la inexistència d’una regulació a ni-vell estatal que no farà desaparèixer la prostitució, però que hauria de garantir els drets, amb
majúscu-les, de qui l’exerceix i afavorir-ne l’exercici en espais autogestionats, perquè regular la prostitució afavoreix l’autonomia de les treballadores sexuals i la persecu-ció de conductes delictives i de màfies.
Diu, en resum, que només havent regulat la prosti-tució i garantint drets a qui l’exerceix, es poden apor-tar solucions a l’impacte d’aquesta activitat sobre l’es-pai públic, mentre que fer-ho al inrevés, per efectista que pugui resultar, no aborda el problema d’arrel i focalitza tota la pressió sobre la part més vulnerable del col·lectiu.
La Sra. Escarp expressa el vot positiu del Grup So-cialista tot significant que s’està tractant una qüestió molt complexa que requereix consens i, per tant, li sap greu que algú intenti, com ha fet la Sra. Fandos, patrimonialitzar per al seu Grup l’abordatge d’aquesta problemàtica; que tant el pla en debat com el discutit en el dictamen anterior reforcen el caràcter transver-sal que s’ha volgut donar a l’Ordenança; que l’Ajunta-ment és responsable de la convivència en l’espai pú-blic i, també, d’oferir alternatives quan per causa de situacions personals és difícil arribar a determinats col·lectius: aquesta és una de les peces claus del Pla d’abordatge del treball sexual amb el qual l’Ajunta-ment vol adreçar-se a les persones que l’exerceixen perquè, encara que específicament ho fa amb aque-lles persones que utilitzen l’espai públic per a oferir aquesta activitat, el Pla pretén anar més enllà ja que es dirigeix a totes les persones que exerceixen la prostitució a la Ciutat, i enfoca les mesures de tracta-ment i d’atenció individualitzada des de la preocupa-ció per aquestes persones, que majoritàriament viuen situacions de precarietat econòmica que els impedei-xen conèixer els recursos al seu abast, garantint-los la possibilitat d’accedir a serveis que els proporcionin assistència jurídica i formació que contribueixin a co-brir les seves necessitats, serveis universals que, d’acord amb el diagnòstic del Pla, necessiten d’es-tructures pròpies i especifiques. Agrega que la crea-ció de l’agència permetrà treballar amb contundència contra situacions delictives de proxenetisme i explo-tació.
