GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 30-X-1992 1102
Acords sessió 27-XI-1992 1118
Comissió de Govern
Acta sessió 20-XI-1992 1122
ConsellsMunicipals de Districte
Districte 6. Gràcia. Acords sessions 14-X-1992 i
24-XI-1992 1124
Districte7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 3-XI-1992 1124
Districte 9. Sant Andreu. Acords
sessió 2-XII-1992 1125
Districte 10. Sant Martí. Acords
sessió 26-XI-1992 1125
Disposicions d'interès per al'Ajuntament
Novembre 1992 1127
Personal
Concursos i oposicions
Relació d'exclosos del concurs-oposició restrin¬ gitper a la provisió de 50 places de Subaltern
d'Administració General 1130
Anuncis
Llicències d'obres concedides durant el mes de
novembre de 1992 1131
Notificacions 1134
Ajuntament
Hcf
de Barcelona
CONSELL MUNICIPAL
PERMANENT
Acta de lasessió celebrada el dia 30 d'octubre de
1992, i aprovada el 27 de novembre de 1992
AlSaló de la ReinaRegent delaCasa de la Ciutat de
Barcelona, el dia trenta d'octubre de mil nou-cents
noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari en sessió
ordinària sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els llims. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluis Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Laga¬ res, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier
Valls iSerra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i
Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos,
Joan Fuster i Sobrepere, XavierCasas i Masjoan, Fran¬
cesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep M.
Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi
i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa,
Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente,
Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan
Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume
Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i
Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Àlvarez
iPérez, assistits per I'll Im. Sr. Secretari General, Jordi
Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i quaranta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 23 de setembre de 1992, l'esborranyde la qual ha estat tramèsatotsels membres del Consistori; i s'aprova:
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 d'octubre de 1992 (NC-142), que nomenael Sr. Manuel Ludevid i Anglada Director de Serveis de Promoció
Econòmica, en substitució de la Sra. Montserrat Rubí i Boada.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 d'octubre de 1992 (NC-143), que nomena el Sr. Jordi
Borja i Sebastiàrepresentant de l'Ajuntament al'Institut
d'Estudis Metropolitans.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5
d'octubre de 1992 (NC-144), que nomena el Sr. Fran¬
cesc Narvàez i Pazos, representant del'Ajuntamentala taula de treball de l'Institut Municipal de Disminuïts sobre estratègies de transport per a persones amb mobilitat reduïda.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 d'octubre de 1992 (NC-147), que creal'Oficina Munici¬
pal per a la Dinamització del Voluntariat Olímpic.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22
d'octubre de 1992(NC-150), quedesigna membres del
Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Mer¬
cats, en representació municipal: els ll·lms. Srs. Joan
Clos i Matheu, Francesc Trillas i Jané, la ll ima. Sra.
NúriaGispert i Feliu i els Srs. Ramon Serói Esteve, Joan Molina i Vivas, Pere Llorens i Lorente; en representació
de la FEGRAM: els Srs. Antoni Fabregat i Fabregat, Josep M. Morey i Arenas, Enric Barceló i Duran, i Joan
Abella i Valpuesta; en representació de les organitza¬ cions sindicals de treballadors, el Sr. Lluís Orri i Riba; i
en representació de lesorganitzacions de consumidors
i usuaris, el Sr. Fèlix Gatell i Aparici; i en nomena President l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu, Vice-president
Primer l'll im. Sr. Francesc Trillas i Jané, iVice-president Segon el Sr. Antoni Fabregat i Fabregat.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22
d'octubre de 1992 (NC-151), que designa l'llim. Sr.
Fèlix Amat i Parcerisa representant de l'Ajuntament en el Patronat Municipal del Parc de Collserola, conjunta¬ ment amb els altres dos Regidors ja nomenats per decret de 6 de febrer de 1992.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 d'octubre de 1992 (NC-153),que nomenamembres del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social, en
representació de les Associacions empresarials, gre¬ mials i de les Centrals sindicals, el Sr. Ciriaco Hidalgo i Salgado i laSra. Marta Gago i Elorza.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 de
juny de 1992 (NC-109), que designa membres de la
Ponència del Nomenclàtor de Carrers els ll·lms. Srs. José Alberto Fernández i Díaz, Josep M. Samaranch i Kirner, i Francesc Vicens i Giralt.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 31 de juliol de 1992
(NC-146), pel quales nomena la Sra. M. JoséVelázquezi
Contreras membre del Consell Municipal del Districte de Gràciaen substitució delSr. Josep Anglí i Solana.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 15 d'octubre de
1992, pels qualses nomena membre del Consell Muni¬ cipal: del Districte de Sant Andreu, el Sr. Josep M. Carbonell i Vilaró, en substitució del Sr. Fidel Fortuny i Creixell (NC-148); i del Districte de l'Eixample, la Sra.
Montserrat Soto i Moré, en substitució del Sr. Juli
Matamala i Martínez (NC-149).
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de l'Or¬
denança sobre utilització del dominipúblic en el Distric¬
te de Ciutat Vella, en no haver-s'hi presentat reclama¬
cions en la fase d'informació pública.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de les modificacions dels Estatuts de la Fundació Miesvander
Rohe, aprovades pel Consell Plenariensessió de 25 de juny de 1992, en no haver-s'hi presentat reclamacions
en la fase d'informació pública.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de les
modificacions dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Ur¬
banisme, aprovats pel Consell Plenari en sessió de 17
de juliol en no haver-s'hi presentat reclamacions en la fase d'informació pública.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 15
d'octubre de 1992 (EF-445), que aprova reconeixe¬
Ratificareis decrets de l'Alcaldia següents:
A) de 27 de juliol de 1992 (EF-322), que aprova el projecte i el plec de condicions de les obres de trasllat
de l'Àread'Educació a laplaça d'Espanya ien contrac¬
ta l'execució amb Arturo López Morales, SA, pel preu de 169.625.312 pessetes.
B) de 21 de setembre de 1992 (OS-698), que aprova el plec de condicions de la contracta bianual del servei
del Centre devigilància i custòdiadel Centrede mante¬ niment del'Àreade Medi Ambient i Serveis i encontrac¬ tala prestació amb Técnicas Industriales de Seguridad,
SA, per un import de 7.618.000 pessetes;
C) de 14 d'octubre de 1992 (OS-742), que declara
vàlid el concurs realitzat per a l'adjudicació de la con¬
tracta de les obres de conservació i reparació dels
edificis i instal·lacions artístiques municipals per un
import màxim de 245.000.000 depessetesi l'adjudicaa
l'empresa F. Closa Alegret, SA, amb una baixa del 12,17 % sobre els preus unitaris;
D) de 14 d'octubre de 1992 (OS-743), que declara
vàlid el concurs realitzat per a l'adjudicació de la con¬
tracta de les obres de conservació i reparació dels edificis i instal·lacions artístiques municipals per un
import màxim de 245.000.000 de pessetes i l'adjudicaa SA de Proyectos de Ingeniería y Construcciones amb
una baixa del 15 % sobre els preus unitaris;
E) de 14 d'octubre de 1992 (OS-744), que declara
vàlid el concurs realitzat per a l'adjudicació de la con¬
tracta de les obres de conservació i reparació dels elements ornamentals de la Ciutat per un import màxim
de 190.660.914 pessetes i l'adjudicaal'Empresa Texsa amb una baixa del 10 % sobre els preus unitaris.
S'aprova amb l'abstenció dels Sr. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez,
en els apartats A), B), i E).Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 d'octubre de
1992 (P-998), que imposa al contractat laboral, JoséA. Olivencia i Chousa, la sanció d'acomiadament per la
comissió de faltes repetides d'assistènciasense justifi¬
car des del passat dia 2 de juliol de 1992, fet que constitueix una falta de disciplina molt greu prevista al
punt 4 lletra c) de l'annex IV del Conveni col·lectiu de
treball del personal laboral de l'Ajuntament de Barcelo¬
na.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 14 d'octubre de 1992, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: la
Sra. M.
Àngels
Alonso i Martínez Cap del Registre General (P-990); la Sra. Dolores Martos i Hinojosa Res¬ponsable de Grup de Primer Ordre de
l'Àrea
de SalutPública (P-991); el Sr. Josep Calero i Garnica Cap del Nucli Orgànic de Serveis Socials de Districte de les Corts (P-992); i la Sra. M. José Busquets i Fiedler Cap del Negociat de Comptabilitat de la Tresoreria Municipal (P-993).
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb el Departament d'Ensenyament de la Gene¬
ralitat de Catalunya, sobre el funcionament de diversos centres docents.
B) Amb el Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, sobre l'elaboració conjuntament d'una
aplicació informàtica per a la gestió integrada dels Mu¬
seus.
C) Amb la Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea
Metropolitana de Barcelona, sobre la cessió i transfe¬
rència de finques integrants del Parc de Collserola.
D) Amb la Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea
Metropolitana de Barcelona i l'InstitutMunicipal de Pro¬
moció Urbanística, SA, sobre el finançament d'un vol
fotogràfic en color, a escala 1/5.000, en l'àmbit de l'ÀreaMetropolitana de Barcelona.
El Sr. Bonet indica que el seu Grup no pot ratificar el conveni senyalat amb la lletraC), que, inexplicament, se sotmetal Plenari tres anys després d'haverestat signat,
perquè els objectius que s'al·leguen perfonamentar la
cessió i transferència de les finques a la Mancomunitat
de municipis de
l'Àrea
metropolitana es podrien assolirperfectament mantenint aquest Ajuntament la titularitat
de les finques (que superen els 8.000.000 de metres quadrats i tenen un valor superior al de 500 milions de pessetes) i, en lasevaopinió, la cessió pretén compen¬
sar els deutes d'aquest Ajuntament amb les entitats
metropolitanes, en perjudici de la resta de municipis metropolitans.
El Sr. Alcalde contesta que ja hi haurà ocasió per aclarir els dubtes manifestats pel Sr. Bonet.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdo-llers, Audet, Olmedo, Alsina i amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i
Àlvarez
en l'apartat C).S'inicia,tot seguit, el debat delsassumptesinclossos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 23
d'octubre de 1992, pel qual es ratificà el Conveni,
signat per l'Ajuntament i la societat mercantil Diagonal Mar, SA, el 17 de juliol de 1992, que té perobjecte la precisió de les condicions i compromisos en la gestió
de la modificació del Pla General Metropolità del Front de Mar del Poblenou i el Pla parcial de desenvolupa¬ menten l'àmbit corresponentalsector del Centre
direc-cional.
El Sr. Fernándezconsidera queaquest Convenicom¬
porta un cert greuge comparatiu respecte a altres promotors, especialment en el contingut de les clàusu¬
les 3.3, 3.4 i 7.2, en què l'Ajuntament assumeix el compromís d'agilitar els pertinents expedients adminis¬ tratius, motius pels quals el seu Grupopta perl'absten¬ ció.
El Primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet, contesta que el Conveni té
per objecte assegurar la ràpida execució de la urba¬
nització del sector, endefensa dels interessosgenerals
i el balanç és altament favorable.
El Sr. Fernández indica que el seu Grup no s'oposa
pas alaceleritaten els tràmits, però creu queel principi
s'hauria de fer extensiu a tots els promotors, que han
d'esperar dotzemesos, pertermini mitjà, perobtenir les
llicències que demanen.
El regidor de Planejament, Gestió Urbanística i Con¬ trol de l'Edificació, Sr. Lucchetti, puntualitza que la mitjana per al'obtenció d'una llicència no es troba pas
en dotze mesos, sinó en nou i mig, període encara excessivament llarg, que
l'Àrea
pretén rebaixar a lameitaten un any.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i
Àlvarez.
Ratificareis acords de la Comissió deGovern, de 23
d'octubre de 1992, pels quals s'aprova:
d'equi-pament existent a un de nou destinat a centre docent
privat, a la finca núms. 53-55 del carrerd'Aragó; 2) el
Pla parcial, promogut per Diagonal Mar, SA, i l'Institut Municipal de Promoció Urbanística, SA, que desenvolu¬
pa el sector del Centre direccional àmbit 7 de la
modificació del Pla General Metropolità per a l'ordena¬
ció del Front Marítim del Poblenou, des del Cementiri fins a la rambla d'en Prim, amb la prescripció que es
concreta; i 3) la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l'àmbit de l'illa delimitada perl'avinguda
Diagonal i pels carrers de Llull, de la Selva de Mar i de
Josep Pla i en el sector del Centre direccional, amb la precisió que es concreta.
B) Provisionalment la Modificació del Pla General Metropolità al Front Marítim del Poblenou, en la seva versió refosa que incorpora modificacions no substan¬
cials relacionades a l'informe de l'Àread'Urbanisme de 5 d'octubre de 1992.
El Sr. Fernández analitza primerament la modificació del Pla General Metropolità en el Front Marítim del Poblenou i, reiterant idees ja exposadesen el debat de
l'aprovació inicial, reconeix que l'inici de projectes urba¬
nístics d'inversió, injecció econòmica i recuperació de
nous espais urbans és molt positiu i que l'execució de
tal modificació garantirà una certa continuïtat de feina als sectors que fins ara han treballat en el projecte olímpic, i contribuiràala consolidacióde Barcelonacom
a centre financer i de progrés a pesar del moment que viu alguna de les iniciatives en marxa en la zona.
Observa que la versió refosa incorpora aclariments importants respectea l'aprovada inicialment, però deixa
encara pendents certs dubtes; i que, concretament,
redueix el nombre d'afectacions i preserva el nucli vell
del Poblenou, però les 847 al·legacions presentades
durant la informació pública aconsellaven un termini de
reflexió més ampli abans de l'aprovacióprovisional.
Expressa, particularment la seva preocupació: a) perquèhimanca ladefiniciódels futurs equipaments
del Front Marítim del Poblenou, sobre els quals ja es
podria anar assumint algun compromís, sens perjudici
de tractar-los a bastament en els instruments urbanís¬ tics adequats; B) perquè no s'hi reflecteix el compro¬ mís categòric de construir entre 600 i 800 habitatges a preus assequibles en els 65.000 m2 dels antics terrenys
de la Catalana; C) perquè no s'hi destaca prou la necessària coordinació en les actuacions que desenvo¬
lupin els Ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del
Besòs en la zona limítrofa dels seus respectius termes
municipals, sobretoten matèria d'aparcaments i d'esta¬
cions d'autobusos i de ferrocarrils; D) perquè l'expe¬ dient no conté programad'actuació ni estudi econòmic
i financer, substituït per una valoració estimativa de costos globals i s'ha corregit la manca d'informació sobre els últims, però no pas sobre les infrastructures;
E) perquè si bé es confirma la conservació de la Torre
de les Aigües de Can Girona i es dóna un tractament
favorable al centre de Palo Alto, nohi ha capreferència al futur trasllat del Parc Zoològic; F) perquè no s'hi concreten les obligacions de la propietat del Centre
direccional; G) perquè no hi ha cap estudi sobre els efectes dels nous centres comercials previstos, ni tam¬ poc sobre l'impacte circulatori ni sobre la conveniència
de cobrir una part de la ronda del Litoral a fi de no
trencar la connexió del Parc del Maresme amb la línia
de mar.
Tocant, després, al Pla parcial, dóna perreproduïdes algunes de les consideracions que acaba d'exposar, i
hi afegeix que discrepta del disseny del carrer del
Taulat, entre els carrersde la Selva de Mar i de Prim, ja
que es trenca la seva configuració com a rambla. Demana, amés, aclariments sobre la venda alapromo¬ tora dels 125.000 m2 abans ocupats per la trama fer¬
roviària, adquirits el 1986, tot preguntant quina haestat
la causa de la demora de l'operació, quina plus-vàlua
pensa obtenir-ne l'Ajuntament, quina oferta de compra ha fet la promotorai quin serà elpreu de venda final i si s'hi aplicaran deduccionsper compensaranteriors ces¬ sions fetes abans per la promotora. Fa notar que a
l'expedientmanca documentació fonamentalperpoder
valorar adequadament totes les implicacions del docu¬ ment en debat; i que caldria establir una relació més
estreta entre les dues peces del parc en els aspectes tant de la seva comunicació com de la seva visualitza¬
ció, mitjançant la reordenació dels volums edificables. Diu, en conclusió, que per les consideracions ante¬ riors, el seu Grup es decantaper l'abstenció en tots el
documents urbanístics relatius al Front Marítim del Po¬ blenou sotmesos a l'aprovació, que considera precipi¬
tats, confusos i incomplets.
El Sr. Lucchetti ressenya les reunions mantingudes
amb les diverses entitats que agrupen els afectats pel planejament urbanístic del Front Marítim del Poblenou,
sobre el qual s'està deliberant; i significaque es tracta d'uns documents molt respectuosos amb la trama
antiga del Poblenou, i concretament, la Torre de les Aigües s'ha mantingut des del primer moment; que
comporten també la desafectació de molts habitatges
afectats pel Pla General Metropolità i garanteixen la recol locació en el barri de tots els nous afectats; que,
lògicament, enels terrenys ceditsperla promotora, que
seran per tant públics, s'hi bastiran habitatges a preu
assequible, si bé no està decidida quina de les múlti¬ plesfórmules que ofereix la legislació s'aplicaràamb la
voluntat de desencadenar la construcció d'altres habi¬
tatges de tal naturalesa; que l'especificació del tipus d'equipamentconcret no pertocafer-ladins la modifica¬
ció del Pla General Metropolità, sinó en els instruments urbanístics quela desenvolupen; que lamodificació del
Pla General Metropolità conté una anàlisi dels seus efectes sobre l'estructura viària de lazona; que la forma
de connectar el parc amb la platjaestàen estudi;que el
carrer del Taulat no perd amplada i es converteix en
rambla perquè amb l'entrada en servei dels Cinturons
haperdut el seu caràcter de connexió viària bàsica del
Poblenou; i que la tramitació dels diversos instruments
urbanístics que desenvolupen la modificació del Pla
General Metropolità avui sotmesa a aprovació inicial,
permetrà discutir acuradament les qüestions de detall.
El Sr. Armet puntualitza que gràcies a la negociació amb els potencials afectats i a l'actitud de respecte
envers la trama tradicional del barri, ha estat possible
reduir notablement les afectacions del Pla General Me¬
tropolità; que la modificació puntual del mateix Plaavui
sotmesa a aprovació inicial, trasllada determinats equi¬
paments per poder fer un parc més pur; que el Pla
parcial afecta una superfície de 342.000m2, amb un coeficient d'edificabilitat d'un metre de sostre permetre
de sòl, els usos principals de la qual són terciaris,
residencials icomercials; quetal Pla implica la cessió de
17 hectàrees de parcs ijardins, d'altres3 hectàrees per
a equipaments, de 3,49 hectàrees més per a vial i
queda unsòl de titularitat privada de 10,2 hectàrees, de
s'hafet de maneraqueha evitatconfusions, pressions i
collusions innecesàries; la versió refosa sotmesa a
aprovació provisional ha tingut
presentsles al·legacions
que semblaven
raonables i això dóna
seguretatjurídica
a tota l'operació; que s'ha fet una anàlisi de la incidèn¬
cia dels Cinturons sobre latrama viària tradicional; que l'IMPU és una empresa mixta que pertany a l'Estat i a
aquestAjuntament, i els seus responsables, en compli¬
ment dels objectius financersmarcats per Holsa,tenen
l'obligació d'obtenir el
màxim
profit possiblea partirdelmarc de referència urbanístic, i així ho faran.
El Sr. Fernández, en vista de les queixes que li han fet arribar alguns afectats, opina que el procés de
reflexió esmentat pel Sr. Lucchetti es podia haver ampliat, atesa l'envergadura de l'operació, latempora¬
da estival i els esdeveniments excepcionals que ha viscut la ciutat; que indiscutiblement, amb l'aprovació del disseny del Front Marítim del Poblenou i els primers
instruments urbanístics que el desenvolupen, cada vegada queden menys alternatives per al trasllat con¬
junt del Parc Zoològic (marítim i terrestre), l'emplaça¬
ment actual del qual resulta clarament inadequat com reconeixen tots els Grups polítics municipals; que el disseny del carrer del Taulat comença com una ram¬
bla, però des del carrerde laSelva deMarfins alcarrer
de Prim s'estreny i inicia un sentit ascendent; i que la intervenció del Sr. Armet no ha donat resposta a cap de les seves preguntes, les quals reitera, sobre la
venda dels terrenys d'Impusa, procedents de laxarxa ferroviària.
El Sr. De Nadal subratlla que difícilment es potparlar
de celeritat i precipitació quan s'està tractant de ter¬
renys que des de 1974 tenen la condició d'urbanitza¬
bles programats; que, un cop definides clarament les
infrastructures bàsiquesde lazona, quemajoritàriament té la qualificació 14-b (transformació industrial a habitat¬ ge, que potésser promoguda pels propietaris) comen¬
cen a produir-se iniciatives
d'urbanització
per part delspropietaris, a totes les quals cal donar ràpidament una
respostaunitària i coherent, sobretotquan ja s'hadonat
el cas que, en un mateix carrer, s'han proposat dues
alineacions diferents per part d'un mateix tècnic al
servei dels interessos contraposats de dos promotors diferents; que la prolongació del carrer del Taulat se¬
guint el traçatde la viafèrriaque unia la
fàbrica
Macosaamb la línia del litoral té dos avantatges: aprofita la morfologia del terreny i, per tan, simplifica el traçat, i
desemboca en un lloc òptim, la rotonda que serà
l'últimagran plaça de la Diagonal.
El Sr. Armet recorda que el planejament sobre el
Poblenou aprovat el juliolque afectavamés d'1.000.000 de metres quadrats, eraexponentde la voluntat
política
de donar continuïtat a l'esforç dels JocsOlímpics obrintexpectatives positives per a la Ciutat per tal d'evitarla síndrome de pessimisme que, previsiblement, podria produir-se després dels esdeveniments singulars que
anava a viure la Ciutat; que amb aquest esperit es
treballà intensament els mesos de juliol, agost i setem¬
bre; que fins que els terrenys no han assolit les condi¬
cions urbanístiques adequades, el Consell d'Administra¬ ció Impusa no ha donat les instruccions pertinents de
venda dels terrenys i d'obtenir-ne el màxim rendiment
en benefici de tots els ciutadans, punts dels quals s'oferirà la informació pertinent.
El Sr. Fernández matisa que els Grups de la
oposició
nosón presentsen el Consell d'Administració d'Impusa
i, per tant, es veuen en la necessitat de demanar
informacions complementàries en aquest Plenari; i que les seves reserves haurien quedat dissipades amb la
signatura d'un conveni amb els promotors sobre
la
venda dels terrenys.
El Sr. Armet replica que es tracta d'una venda molt
complexa i forçar-la fixant-hi terminis podria debilitar
la
capacitat de negociació.
S'aprovael dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Laca-lle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez
pel que fa als apartats 2), 3) i B), relatius tots ells a instrumentsurbanístics queafecten al Front Marítim del Poblenou.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 9
d'octubre de 1992, pels quals s'aproven inicialment: 1) El Projecte d'urbanització d'obertura del carrer
de la Metal·lúrgia, entre els carrers dels Motors i del
Foc; i 2) el Projecte d'urbanització de la fase 1a del
Pla especial de la Paperera del Poblenou, entre els
carrers de Bilbao, del Taulat, de Lope de Vega, i del
Joncar.
El Sr. Fernández sol·licita que s'estudíin acuradament
les eventuals al·legacions que es presentin durant la
fase d'informació pública del projecte relatiu a la Pape¬
rera del Poblenou.
S'aprova per unanimitat.
Ratificaras acords de laComissió de Govern, de 23
d'octubre de 1992, pels quals s'aproven inicialment: 1) el Projecte d'urbanització del carrer de
Farnés
entre els de Xinxó i de Serrallonga; 2) el Projecte
d'arranjament de l'illa compresa entre els carrers de
Tarragona, de la Diputació, i de la Creu
Coberta
i laplaça d'Espanya, el qual serà executat i finançat per
Sabel de Servicios, SA; i 3) el Projecte d'enjardinament
de zona verda, entre la via Augusta, el carrer de
Ganduxer i la ronda del General Mitre, el qual serà finançat per l'empresa Mapfre Inmuebles,
SA.
El Sr. Armet posa en relleu la importància urbanística delsprojectes assenyalats amb els números 2) i
3).
S'aprova perunanimitat.
ALCALDIA
DeixarsenseefecteelReglamentper alaconcessió de
la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu aprovat per
l'Ajuntament Ple el 29 de maig de
1956;
atorgarles
Medalles d'Or i de Plata al Mèrit Esportiu de la Ciutat de
Barcelona que es relacionen per la seva
contribució
a l'organització i desenvolupament de lescompeticions
esportivesdels JocsOlímpics iParalímpics de Barcelona;
i
aprovar, ambcaràcter extraordinari, la
creació del Diploma
al MèritEsportiu Barcelona'92i concedir-loa les persones
i entitats relacionades per lasevacontribució al'organitza¬ ció i desenvolupament de les competicions esportives
dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona.
El Regidor d'Esports, Sr.
Truñó,
justifica aquestdicta¬
men dient que, si en l'anterior sessió s'atorgaren unes
medalles perhonorar totes aquellespersones que
s'ha¬
vien distingitperlaseva
contribució
al'organització
delsJocs Olímpics i a latransformació urbana operada a la
Ciutat, des del punt de vista estrictament esportiu sembla, també, adient reconèixer els mèrits d'aquelles
persones que s'han distingit significativamenten
el fet
esportiu que els Jocs
Olímpics
i els JocsParalímpics
signifiquen, atorgant-los la Medalla
al Mèrit Esportiu, si
bé cal, primer, deixar sense efecte el Reglament apro¬
vat el 1956, els criteris del qual han quedat obsolets, i
amb caràcter extraordinari del Diploma al Mèrit Esportiu
Barcelona'92.
A continuació explicita, llegint-la, la relació de les
persones i entitats guardonats en cadascuna de les categories, que és la següent:
Relació d'esportistes i entitats guardonades amb la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barce¬
lona:
A) Esportistes nascuts o residents a Barcelona gua¬
nyadors de Medalla d'Or en els Jocs Olímpics de
Barcelona (inclosos els esports dedemostració) ien els Jocs Paralímpics de Barcelona.
-Medallistes d'or en esports olímpics: Daniel Plaza i
Montero (Atletisme); Luis Doreste i Blanco (Vela);
Domingo Manrique (Vela); Teresa Zabell i Lucas (Vela); José M. Van der Ploeg i García(Vela); Elisabet Maragall i Verge (Hoquei sobre herba); Núria Olivé i
Vancells (Hoquei sobre herba); Albert Ferré i Llopis (Futbol); Josep Guardiola i Sala (Futbol); Antonio
Pinilla i Miranda (Futbol); Patrícia Guerra i Cabrera
(Vela); Jordi Calafat i Esterlich (Vela); Francisco Sán¬
chez i Luna (Vela).
- Medallistes d'or
en esports de demostració: Pedro
Hernández i Ripoll (Pilota); José Santolaria i Martos (Taekwondo).
-Medallistes d'or en els Jocs Paralímpics: Jesús Igle¬ sias i Cortés (Natació); Roger Vial i Roig (Natació); Jorge Mendozai Parrado (Atletisme-O); Sergio Sánchez
i Hernández (Atletisme-O); Juan Viedma i Castillo (Atle¬ tisme-O); Sonia Guirado i Crespo (Natació-P); Alejo
Vélez (Atletisme-O).
B) Federacions olímpiques catalanes, UFEC i Fede¬
rado d'Esports Minusválids:
-Esports olímpics: FederacióCatalana d'Atletisme; Fe¬
deració Catalana de Badminton; Federació Catalanade
Bàsquet; Federació Catalana de Beisbol; Federació
Catalana de Boxa; Federació Catalana de Ciclisme;
Federació Catalana d'Esgrima; Federació Catalana de
Futbol; Federació Catalana de Gimnàstica; Federació
Catalana d'Halterofília; Federació Catalana d'Handbol; Federació Catalana d'Hípica; Federació Catalana d'Ho¬
quei; Federació Catalana de Judo; Federació Catalana
de Lluita; Federació Catalana de Natació; Federació
Catalana de Pentatló Modern; Federació Catalana de Piragüisme; Federació Catalana de Rem; Federació
Catalana de Tennis; Federació Catalana de Tennis de
Taula; Federació Catalana de Tir Olímpic; Federació
Catalana de Tir ambArc; Federació Catalana de Vela; i
Federació Catalana de Voleibol.
-Esports de demostració: Federació Catalana de Pati¬
natge; Federació Catalana de Pilota; i Federació Catala¬
nade Taekwondo.
-Unió de Federacions Esportives de Catalunya
(UFEC).
-Federació Catalana d'Esports per a Minusválids
(FCDM).
C) Federacions olímpiques espanyoles, Federació
de Deportes Minusválidos de España y la Fundación ONCE:
-Esportsolímpics: Reial Federació Espanyolad'Atle¬ tisme; Federació Espanyola de Badminton; Federació Espanyolade Bàsquet; REial Federació Espanyola de Bàsquet; Reial Federació Espanyola de Beisbol; Fe¬
deració Espanyola de Boxa; Federació Espanyolade
Ciclisme; FederacióEspanyola d'Esgrima; Reial Fede¬
ració Espanyola de Futbol; Federació Espanyola de
Gimnàstica; FederacióEspanyola d'Halterofília; Fede¬
ració Espanyola d'Handbol; Federació Espanyola
d'Hípica; Reial Federació Espanyola d'Hoquei; Fede¬
ració Espanyola de Judo; Federació Espanyola de
Lluita; Federació Espanyola de Natació; Federació Espanyola de Pentatló Modern; Federació Espanyola
de Piragüisme; Federació Espanyola de Rem; Reial Federació Espanyola de Tennis; Federació Espanyola de Tennis de Taula; Reial Federació Espanyola de Tir
Olímpic; Reial Federació Espanyola de Tir amb Arc;
Reial Federació Espanyola de Vela; i Federació Espa¬
nyola de Voleibol.
-Esports de demostració: Federació Espanyola de Patinatge; Federació Espanyola de Pilota; i Federació Espanyola de Taekwondo.
- Federación
Españolade DeportesparaMinusválidos.
- Fundación ONCE.
D) Persones individuals: Rafael Cortés i Elvira; Fidel
Sust i Mitjans; i Frederic Prieto i Caballé.
Relació d'esportistes i entitats guardonades amb la Medalla de Plata al Mèrit Esportiude la Ciutat de Barce¬ lona:
A) Esportistes nascuts o residents a Barcelona gua¬
nyadors de Medalla de Plata o de Bronze als Jocs Olímpics de Barcelona (inclosos els esports de demos¬ tració) i als Jocs Paralímpics de Barcelona:
-Medallistes en esports olímpics: Natàlia Via i Dufres-ne (Vela); Arantxa Sánchez i Vicario (Tennis); Jordi
Arrese (Tennis); JavierGarcíai Chico(Atletisme); Daniel Ballart i Sans (Waterpolo); Manuel Estiarte i Duocastella
(Waterpolo); Pedro García i Aguado (Waterpolo); Salva¬
dor Gómez i Agüera (Waterpolo); Marco Antonio Gon¬ zález i Junquera (Waterpolo); Miguel
Àngel
Oca i Gaia(Waterpolo); Segi Pedreral i Caballé (Waterpolo); Jesús Miguel Rollan i Prada (Waterpolo); Ricardo Sánchez i
Alarcón (Waterpolo); Jordi Sans i Juan (Waterpolo); José Picó i Lladó (Waterpolo); Rubén Michavila i Jover
(Waterpolo); Manuel Silvestre i Sánchez (Waterpolo); i
Conchita Martínez (Tennis).
-Medallistes en esports de demostració: Ramon Ca¬
nalda i Boada (Hoquei sobre Patins); Fernando Pujalte i Camarasa (Hoquei sobre Patins); Antonio Rovira i Le¬ cha (Hoquei sobre Patins); Pedro Fité i Villacampa (Pilota); Ferran Velasco i Moreno (Pilota); i JavierArgudo
i Sesmilo (Taekwondo).
- Medallistesen
els JocsParalímpics: JavierSalmerón i Eiroa (Atletisme); Tania Cerdà i Messaguer (Natació); Silvia Vives i Montlleó (Natació); Ana Martín i Martínez
(Natació); Jordi Pascual i Pradas (Natació); Enrique Agudo iCamacho (Tennis de Taula); Magda Amo i Rius (Atletisme-O); Daniel Llambrich i Gabriel (Natació-O); i
Jordi Marí i Espuny(Natació).
B) Membres del Comitè Executiu del COOB'92 no
guardonats amb la distinció «Barcelona'92»: Carmen Algorai Sanjuan; Xavier Garriga i Jové;Leandro Negre i Carrió; Glòria Riera i Alemany; Pere Sust i Sagau;
Antonio Llarden i Carratalà; Rafael de Lorenzo i García;
José Manuel Basáñezi Villaluenga; i Alfredo Flórezi Pla¬
za.
C) A l'entitat ACELL i a l'entitat Special Olympics Espanya.
Relació de persones i entitats guardonades amb el Diplomaal Mèrit Esportiu Barcelona'92:
A) Esportistes nascuts o residents a Barcelona que, havent participat en els Jocs Olímpics o en els Jocs
Paralímpics de Barcelona, no hagin estat guardonats
amb cap altra de les distincions establertes en aquest
r
r
■r*'
B) Les persones nascudes o residents a Barcelona
que han participat com a
àrbitres,
jutges o entrenadorsals JocsOlímpicsoals Jocs Paralímpicsde Barcelona. C) Els membres de la Comissió Esportiva del
COOB'92 no guardonats amb la distinció
«Barcelo-na'92».
D) Les entitats i clubs de Barcelona que han cedit
instal·lacions per al desenvolupamentde competicions i
entrenaments dels Jocs Olímpics o dels Paralímpics. E) Empreses patrocinadores del Programa ADO i patrocinadors olímpics.
F) Directors esportius del COOB'92 a les instal·la¬
cions de Barcelona utilitzades per a competicions dels
Jocs Olímpics i dels Paralímpics.
H) Directors de diaris esportius de Barcelona i Caps d'esports de larestade mitjans de comunicació de Bar¬
celona.
Remarca, finalment, el Regidor d'Esports,que Barce¬
lona ha pogut gaudir dels Jocs Olímpics gràcies, en bona mesura, a la potència del seu teixit esportiu, i la Ciutat, agraïda, vol expressar el seu reconeixement al
món de l'esport amb l'atorgament d'aquestes distin¬ cions.
El Sr. Audet expressa el suport del seu Grup signifi¬
cant que els ciutadans de Barcelona han sabut demos¬
trar la seva qualitat humana tant en els Jocs Olímpics com en els Paralímpics i en els Special Olympics: per tant escongratula de poder donarsuport al'atorgament
d'aquests guardons.
El Sr. Cullell reitera el vot favorable dels membres de
Convergència i Unió, i alhoraapuntala conveniènciade
frenar la concessió de guardons.
El Sr. Fernández anticipa el vot afirmatiu dels mem¬ bres delseu Grup i,ensems, expressaelseuagraïment
per determinades inclusions, a suggeriment seu, en la
relació de guardonats.
La Sra. Vintró recorda la reivindicació de les persones afectades per disminució física sobre la integració dels
Jocs Paralímpics en els Jocs Olímpics i la igualtat de tracte entre els atletes d'uns i altres; i comenta que
aquest Ajuntament, en no distingir entre els atletes guanyadors de medalles d'or en unes i altres competi¬
cions dóna resposta a la petició de tal col·lectiu i
corrobora la normalització en el tracte que dóna a les
persones amb disminució.
S'aprova per unanimitat el dictamen amb les rela¬ cions que ha llegit el Regidor d'Esports.
QUALITAT DE VIDA
Informe i dades sobre la salut a Barcelona 1990-1991.
El Regidor de Salut Pública, Sr. Casas, explica queel document presentata la consideració del Consistori té dues parts: la primera, quetracta dels canvis demogrଠfics, la monitorització de l'estat de la salut i dades
medioambientals; i la segona, en què cal destacar l'enquesta confidencial sobre la mortalitat perinatal, l'a¬ nàlisi sobre la morbilitatpels accidents de trànsit assis¬ tits en els serveis d'urgències, la qual enquesta, en el
futur, permetrà valorar l'efectivitat de determinades me¬
sures com ara l'ús obligatori del casc.
Informa que l'esperança de vida en néixer continua
estabilitzada en el 73 anys perals homes ien els 80,7 per a les dones; que un dels determinants essencials
de les malalties més freqüents són les maneres de
viure individuals i col·lectives; que cal promoure alter¬
natives saludables per a eradicarhàbits nocius(com el
consum de tabac, d'alcohol i de drogues), i promoure,
també, uncanvi de mentalitat enla consideraciósocial
de lajubilació i la vellesa; que l'evolució dels serveis sanitaris ha de concordar amb la de l'entorn social i,
des de 1987ençà, s'ha treballat en l'organització dels serveis sanitaris de conformitat amb la Llei d'Ordena¬ ció sanitària de Catalunya, i en la constitució del
Consorci d'Hospitals de Barcelona, avui Consorci Sa¬ nitari de Barcelona, i dels òrgans de direcció i partici¬ pació de la Regió Sanitària de Barcelona; que actual¬ ment s'estàtreballant en laconfecció del Pla de Salut,
el qual oportunament serà elevat a laconsideració del Consistori; que tots aquests elements són el punt de partida per a la coordinació dels serveis sanitaris que
depenen respectivament de la Generalitat de Catalu¬
nya i d'aquest Ajuntament, afavorint la reforma de
l'atenció primària, potenciant la coordinació entre els serveis sanitaris i altres de caire social i donant prefe¬ rència l'atenció als grups de risc (malalts de sida,
drogodependents i immigrants), l'atenció a domicili i
als malalts crònics; i que, amb aquest propòsit,
l'Àrea
de Salut posa a disposició del Servei Català de la Salut
a la Regió Sanitàriade Barcelona la sevaexperiència i
el seu bagatge científic i tècnic per promoure la salut
dels ciutadans mitjançant la millora de l'entorn i de les condicions de vida de la gent i afavorint uns estils de vida més saludables, i perorientar els serveis sanitaris
de la Ciutat de manera que donin resposta a les
necessitats dinàmiques de lapoblació.
El Sr. Alcalde considera que les dades i paràmetres
de l'informe enceten unprocés d'anàlisi ireflexió que es
prolongarà al llarg de les properes setmanes.
El Sr. Puigdollers comparteix aquesta apreciació de l'Alcaldia i observa que l'informe posa damunt de la
taula aquestes cincs qüestions: 1) l'existència de grans desigualtats de salutentre els diferents barris de
la Ciutat i així, concretament, la majoria de dades del
Districte de Ciutat Vella doblen lamitjana de la resta de la Ciutat; 2) l'envelliment progressiu de la població
barcelonina gràcies a l'eficàcia dels serveis sanitaris que allarguen la vida dels ciutadans, però també per
causa de l'emigració de la gent jove, fenomen que reclama les polítiques estructurals adequades per evitar l'encariment del cost de la vida que es produeix
a Barcelona, i per proporcionar habitatge al jovent; 3) l'elevada mortalitat per causes externes relaciona¬
des amb l'ús de vehicles de dues rodes, fet que reclama mesures com l'ús obligatori del casc, però
també accions de manteniment del ferm dels nostres
carrers; 4) l'alt volum d'anys potencials de vida per¬ duts per reaccions agudes alconsum de drogues, les quals, des de 1983 han provocat 750 defuncions, de
les quals 159 es produïren el 1991, de manera que
s'imposa extremar la vigilància del consum de dro¬
gues en llocs públics; i 5) l'increment de la tuberculo¬
si lligat al consum de drogues, però també a les
condicions de vida existents en determinats barris. El Sr. Fernández comenta que persisteixen les defi¬
ciències en els serveis sanitaris, alsquals els ciutadans
han de poder accedir en el moment que ho necessitin
sense haver de passar perllargues cuesi llistesd'espe¬
ra, a pesar de les quals hi ha quiròfans tancats per
del medi ambient a fi d'evitar que en determinades
zones del Poblenou i de Sant Andreu se sobrepassin
elsnivells d'ozó, i s'ha de trobarunadestinació finalper als olis dels vehicles, les piles de mercuri i els residus tòxics; i que cal, també, extremar el control de la
qualitat dels aliments i, per tant, posar remei a la
insuficiència de places de veterinari i dels mitjans de
quèdisposen aquestsprofessionals.
Per últim, aprofitant que l'informe defensauna con¬ cepció ecològica de la salut, demana aclariments
sobre l'estat de salut de l'orca Ulisses, del qual, els
darrers dies, s'han fet ressò els mitjans de comunica¬
ció social.
El Sr. Lucchetti es congratula de la presentació periòdica d'informes sobre la saluta Barcelona, ja que
aixòpermet ferun seguiment de laseva evolució en el
temps, i expressa la seva preocupació per les desi¬ gualtats socials que s'hi palesen i que cal corregir, i
també per la manca, en l'informe, d'una referència a
les polítiques d'educació i de creació de riquesa i de llocs de treballs, que són una peça fonamental de les polítiques de salut, jaque els barris amb uns nivells de
renda més baixos, amb unes condicions d'habitabilitat
deficients i amb uns índex d'atur més alts, són també
els barris amb els nivells de salut més degradats.
Subratlla que cal potenciar la participació comunitària
en el camp sanitari; que s'aprecia una millora en els
indicadors medioambientals, però cal millorarencarala
qualitat de l'aigua i vigilar de manera especial els
nivells d'aluminosi de la procedent del Ter; i que l'atenció primària ha de tenir un enfocament sòcio-sanitari integral.
El Sr. Casas contesta que l'informe se circumscriu
a les responsabilitats de
l'Àrea
de Salut Pública dinsel marc de les competènciesestrictes d'aquest Ajun¬
tament, que compten amb un pressupost de 1.500
milions de pessetes, mentre que les prestades pel Servei Català de la Salut importen 170.000 milions, comparació que demostra quiestàrealmentendispo¬
sició de corregir lesdesigualtats sanitàries existents a la Ciutat; que tal informe és un més en la seqüència
que arrencade 1984 i permet analitzarl'evolució de la
salut a la Ciutat i oferir criteris tècnico-científics per
valorar les polítiques sanitàriesfutures; que els nivells
de salut del conjunt de laCiutat són molt acceptables i comparables, i a vegades superiors, als de moltes ciutats europees, encara que hi hagi desigualtats internes que no són fortuïtes, sinó que són conse¬
qüènciade les desigualtats socials; que des d'abans
de l'estiu, hi ha una presència de Regidors d'aquest Ajuntament en el Consell de Salut de la Regió Sanità¬
ria de Barcelona; que la supressióde les cues assis-tencials pertoca a l'Administració responsable de
prestar aquest servei, tanmateix els primers progra¬
mes amb aquest objectiu s'han posat en marxa des de l'Administració municipal; i que el President del Parc Zoològic no és ell, però li consta que s'estant fent esforços per resoldre la situació de l'orca Ulis¬
ses.
El Sr. Puigdollers matisa que, atès el contingut de
l'informe, el debat s'havia de centrar sobre l'estat de salut de la Ciutat, i no pas sobre la gestió dels serveis sanitaris, la valoració dels quals s'ha de fer en un altre lloc; i que després de dotze anys de gestió de la
mateixa coalició de govern, persisteixen unes desigual¬ tats sanitàries que són reflex d'altres desigualtats so¬ cials.
Direcció Executiva de l'Àmbitde la Via Pública
Modificaras articles 1r., 2n., 3r. i 4t. del'Ordenança municipal sobre els establiments de venda d'articles de pirotècnia, els quals queden redactats d'acord amb el
document annex.
El Sr. Fernández anuncia l'abstenció del seu Grup
sobre el dictamen precedent en reserva de formular-hi al·legacions durant la informació pública. Preconitza
una revisió general de l'Ordenança per adaptar-la a la
normativa emanada de la Generalitat i del Govern Civil i
regular-hi les condicions tècniques de les casetes i la
indicació de la data de caducitat en els etiquetats, i
també expressalaseva inquietud pel perill que compor¬ ta la venda d'articles pirotècnics del grup 2 en establi¬
ments provisionals de la classe A.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Laca-lle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Negociat de Transports i Circulació
Estimar parcialment les al·legacions i suggeriments,
presentats pels Grups municipals de Convergència i
Unió i del Partit Popular, com també pel Gremi de
Garatges de Barcelona i perImmobiliària Parque Sicilia,
SA, durant el tràmit d'informació pública, al plec de
condicions que haurà de regiren el concurs públic per
a la construcció i subsegüent explotació del servei
públic d'uns aparcaments subterranis per avehicles en
règim deconcessió administrativaa diversos indrets de
laCiutat, d'acord amb els informesemesos; aprovarles
modificacions a l'esmentat plec de condicions resul¬
tants, que s'adjunten; i convocar concurs per a les adjudicacions de les concessions.
Es dónacompte que, com esdeterminàenel Consell
Municipal Permanent, s'han incorporat a l'expedient les mocions presentades pel Grup de Convergència i Unió
en el sentitd'ampliarel Pla-programa ambcatorzenous
aparcaments i d'estudiar l'equiparació dels drets de
concessionaris sotmesos a condicions diferenciades.
El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres després de recordar el contingut i la tramitació seguida en aquest expedient, subratllaque s'ha fet unaanàlisi moltacura¬ da de l'abast i viabilitattècnica, econòmica i urbanística
de les al·legacions presentades; i explica:
A) Pel que fa a la del Gremi de Garatges, que es
queixa del fet que els preus dels aparcaments munici¬ pals siguin més baixos que els del mercat, però la
liberalització de preus, i l'exigència d'un cànon perl'ús del sòl públic posen remei a tal situació i, per altra
banda, segons els experts, les places en règim de
concessió tenen una davallada del 30 o 40 per 100
respecte a les altres.
B) Pel quefa a les del GrupPopular: que ladescrip¬
ció i anàlisi exacta de les diferents localitzacionsno s'ha de fer en el Pla d'aparcaments, sinó en cada projecte constructiu singularitzat;que la construccióde l'aparca¬ ment situat en els carrersde Prim i Pere IV no afectarà
l'arbrat de laplaça contigua; i que abansque comencin les obres del previstenel polígon de la Pauesfaran els
pertinents estudis tècnics, tanmateix la separació pre¬ vista no sembla posar en perill els edificis pròxims que
pateixen patologies constructives.
per
superfície
esfixa
en100.000
pessetesperplaçaperals concursants privats, es donen més facilitats per a la
presentació d'empreses al
concurs, es rebaixen elscostos en avals, garanties i estudis tècnics, es permet
la
presentació
conjunta a diversos emplaçaments, escrealafigura de l'adjudicacióprovisional fins al'aprova¬
ciódefinitiva delprojecte, es preveu un aval de 125.000 pessetes perplaça
durant cinc
anys en garantia d'even¬tuals problemesque es puguin produir, espotencia fins
a sis mesos la prioritat dels residents i es consideren simplement references les aportacions que la versió primitiva qualificava de
mínimes,
la qual cosapermetràvalorar altres condicions d'idoneïtat dels concursants.
Tambéassenyala que s'ha arribata l'acordque en el
termini de tres mesos es negociarà l'adaptació dels
anteriors plecs al nou, si el concessionari ho accepta;
que s'ha recollit el principi de subsidarietatenl'actuació
de la Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, la qual es farà càrrec dels aparcaments que es declarin deserts; que en el termini de dos mesos es treuran a
concurs els emplaçaments restants fins a completar el nombre de 22; i que dintre el paquet del 77 aparca¬ ments previstos en el Pla, s'ha acceptat afegir-hi 14 ubicacions més, supeditades als estudis tècnics urba¬ nístics pertinents.
Comenta que el nou redactat del plec de condicions
dels 13 emplaçaments avui sotmesos a concurs, millora
sensiblement l'anterior; que l'execució completa del Pla
1992, per al seguiment de la qual pensa proposar la constitució d'una comissió específica, comportarà unes 1.200 noves places amb una inversió global de més de
10.000 milions de pessetes; iquela construcció d'aparca¬
ments en el subsòl de la via pública ha estat altament
positiva, però es poden trobar encara noves fórmules
com les experimentadesen algunes instal·lacions esporti¬
ves o en la llosa de cobertura d'algun tram del Primer
Cinturó, queés avui notíciaenels mitjans de comunicació.
Projecta, a continuació, diverses diapositives que
il·lustren l'evolució dels aparcaments de concessió mu¬
nicipal entre els anys 1982 i 1997 en els diferents
Districtes de la Ciutat.
Rubrica la seva intervenció dient que a l'acabament
total del Pla presentat, la Ciutat comptarà amb més de 100 aparcaments en subsòl públic, que hauran signifi¬
cat una inversió d'uns 40.000 milions de pessetes, i
comportarà 30.000 noves places.
El Sr. Cullell manifesta que, després de les negocia¬
cionsmantingudes des del mesd'abril ambla majoria en el govern, el seu Grup donarà avui un vot favorable per
aquestes quatre raons: 1) s'ha produït un augment del
nombre de places; 2) s'ha acceptat l'equiparació en el tracte dels antics concessionaris i els nous; 3) s'han reforçat les possibilitats de controlar les accions especu¬
latives vinculant el tempteig a uns preus màxims que
seran aprovats cada anyjuntament amb les ordenances
fiscals; i 4) el documents'ha convertiten unveritable Pla d'aparcament en reconèixer-s'hi la possibilitat de fer adjudicacions per blocs, en esdevenir el cànon un ele¬ ment opcional i en sotmetre-s'hl l'acció de la Societat d'Aparcaments al principi de subsidarietat.
El Sr. Fernández agraeix l'acceptació d'alguns dels
suggeriments formulatspel seu Grup i admetque s'han perfeccionat determinats aspectes del plec de condi¬
cions posant fre a moviments especulatius, regulant
millor les cessions de places a tercers i el dret de
tempteig, i garantint millor l'ús perals residents; aixòno
obstant, insisteix en la necessitat d'equiparar els drets
dels concessionaris de places adquirides amb anteriori¬ tat per tal d'evitar situacions discriminatòries, en la
d'aprovar unplec decondicions tècniques i d'afectarel
producte delcànon satisfetpercada plaça,a inversions
en aparcaments.
Creu que el Pla d'aparcaments presentat és positiu, peròinsuficient(perquèlacreació denovesplaces amb
prou feines cobriràel 10 % del dèficit existent avui a la
Ciutat i, per tant, cal ampliar-lo en exercicis futurs) i
vacil·lant (perquè el nombre d'aparcaments ha passat
de 54 a 77 i ara a 91) i s'ha de completar amb la llista
dels 300emplaçaments estudiatsenprincipi, que no se sapquinsereni perquins motius s'han rebutjat, mentre
que, en canvi, en virtut del pacte amb l'altre Grup de l'oposició, avui s'han incorporat emplaçaments com els
de can Batlló o del carrerdels Enamoratson, segonsla Direcció de Serveis, no hi havia prou demanda activa.
També hi assenyala ambigüitats, al·leatorietat en les
anàlisiscomercials, iimprecisió enels criteris selectius.
El Sr. Lucchetti pensa que el Pla contribuirà a resol¬
dre undels principals problemes ciutadans, encaraque deixi alguns aspectes oberts (no ambigus, com deia el Sr. Fernández) a futurs perfeccionaments; i que s'han millorat ostensiblement els mecanismes de control pú¬
blic de les futures transmissions de places.
El Sr. Torres expressala seva satisfacció perquè es reconeix el paper de la Societat municipal i la seva acció subsidiària quan el mercat no doni resposta a la problemàtica de l'aparcament; i, a requeriment de la Presidència, concreta que la inversió total previstaen el
Pla pot assolir els 35.000 milions de pessetes.
El Sr. Alcalde recalca la importància d'aquesta acció
inversora,que ve aprendre el relleua d'altres desplega¬
des finsara; i discrepa de les opinions que invoquen el
dèficit de places per exculpar determinades infraccions d'estacionament, ja que en la majoria de casos hi ha aparcaments lliures a prop: per tant, el rigor és també
una condició per a la rendibilitat de les inversions que es promouen en aquest camp.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
La Presidència a les dotze hores i quaranta minuts
suspèn momentàniament la sessió, que es reprèn un
quart després amb l'assistència de tots els membres ressenyats al començament excepte l'Il·lm. Sr. Daniel
Fabregat i Llorente, que s'absenta amb la
vènia
de laPresidència.
Aprovar d'acord amb els articles 59 i 60 de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya ien aplicaciódels Criteris sobre política de disciplina viària, aprovats pel Consell Plenari del 29 de maig de 1992, les Normes
reguladores del Consell Municipal deCirculació, Disciplina
iSeguretat Viària. Deixarsenseefecte les Normes regula¬
dores del ConsellMunicipal de Circulació i Seguretat Vial, i
el Reglament del Consell de Disciplina Vial, aprovats pel Consell Plenari en les sessions de 10 de novembre de
1989 i 27 de març de 1992, respectivament.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
Ratificar que l'objecte de la declaracióde beneficiari
