GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Disposicions Generals Bases que han de regir el concurs-oposició lliure
Decrets de l'Alcaldia per alaprovisió d'1 plaça de Tècnic Superioren
Creació de iloc de treball 678 Medicina(Afers Socials) 687
Denominació de noms de carrers, places i jardins 678 Bases que han de regir el concurs-oposició lliure
per a la provisió d'1 plaça de Tècnic Superior
Personal d'Informació 688
Concursos iOposicions Bases que han de regir el concurs lliure per a la
Bases que han de regir el concurs-oposició lliure provisió de 2 places de Sots-lnspector de la
per a la provisió d'1 placa de Tècnic Mitjà Guàrdia Urbana 689
d'Arquitecturai Enginyeria(Topògraf) 682 Bases que han de regir el concurs-oposició lliure
Bases que han de regir el concurs-oposició lliure per a la provisió de 5 places de Tècnic Supe¬
per alaprovisió de8places de Tècnic Superior rior en Arquitectura i Enginyeria (Enginyer In¬
d'Art i Història 682 dustrial) 690
Bases que han de regir el concurs-oposició lliure Bases que han de regir el concurs-oposició lliure
per alaprovisió de 2places de Tècnic Superior per a la provisió de 10 places de Tècnic Mitjà
d'Administració Especial (Geògraf Urbà)
, , , , 686 d'Arquitecturai Enginyeria (EnginyerTècnic) . . 691
Ajuntament
V
de Barcelona
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l'Alcaldia
Decret. Atesa la modificació de l'Organigrama del Districte del'Eixample i vist l'informe emès pel Servei de Llocs de Treball, disposo:
CreareI lloc de treball de Tècnic de Patrimoni adscrit
a la Divisió de Serveis Tècnics del Districte de l'Eixam¬
ple, amb el complement de destinació de nivell 20 i
específic de responsabilitat corresponent al lloc de
treball 2005Y, amb les funcions que s'indiquen en el
document annex.
Barcelona, 29 de juliol de 1991. L'Alcalde, PD, Joan
Clos i Matheu.
(Réf. P-838)
Annex
Funcions del lloc de treball de Tècnic de Patrimoni adscrit a la Divisió de Serveis Tècnics del Districte de l'Eixample.
-Informar tècnicament els expedients que afectin el Patrimoni Monumental i els Sectors Catalogats del Districte.
-Informar tècnicament els expedients de llicències d'obres enel Districte enels aspectes incidents en el
Patrimoni Monumental.
- Informar tècnicament els
expedients de llicències
d'activitats en el Districte en els aspectes incidents
en el Patrimoni Monumental.
* ★ ★
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
DonareInom de platja de la Nova Mar Bella al'espai situat entre l'Espigó de Bac de Roda (proposta) i el terme municipal de Sant Adrià de Besòs, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-989)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom d'Espigó del Bogatell
a l'espai situat
entre la platja de la Nova Icaria i la platja del Bogatell
(propostes), en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-990)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
DonareI nomd'Espigó de la Mar Bellaal'espai situat
entre la platja del Bogatell i la platja de la Mar Bella
(propostes), en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-991)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom d'Espigó de Bac de Roda a l'espai
situat entre laplatja de la Mar Bella i la platjade la Nova Mar Bella (propostes), en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-992)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del NegociatAdministratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de carrer de Lluís Solé i Sabarís a
l'espai situat amb entrada pel carrerde Martí i Franqués
i sense sortida, en el Districte de les Corts.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Reí. SG-993)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
7è 1r de ia Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de passatge de la Ferradura a l'espai
situat entreel carrer de Cantàbria i el carrer de Santan¬
der, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armeti Coma.
(Réf. SG-994)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Capdel Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia perl'article 7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de carrer de la Torre Melina a l'espai situat amb entrada per l'avinguda Diagonal i sense
sortida, en el Districte de les Corts.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-995)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Capdel Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia perl'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
DonareI nom de carrer de la Llacuna(perllongació)a
l'espai situat entre el carrer de Taulat i el passeig
Marítim del Bogatell (proposta), en el Districte de Sant
Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-996)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de carrer del Bisbe Josep Climent a
l'espai situat entre l'avinguda d'Icària i el camí rera
Cementiri Vell, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-997)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiud'Informació i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de carrer de Badajoz (perllongació) a
l'espai situat entre l'avinguda d'Icària i el passeig Marí¬
tim del Bogatell, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-998)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
DonareInom decarrerd'Àvila (perllongació)al'espai
situat entre l'avinguda d'Icària i el Cinturó del Litoral, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-999)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de carrer d'Àlaba (perllongació) a l'espai situat entre l'avinguda d'Icària i el Cinturó del
Litoral, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Reí. SG-1000)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nomde carrerde Pamplona(perllongació) a
l'espai situat entre l'avinguda d'Icària i el passeig Marí¬
tim de Nova Icària (proposta), en el Districte de Sant
Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1001)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de carrer de Zamora (perllongació) a
l'espai situat entre l'avinguda d'Icària i el Cinturó del
Litoral, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1002)
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
DonareI nom de carrerde Joan d'Àustria (perllonga¬
ció) a l'espai situat entre l'avinguda d'Icària i el Cinturó
del Litoral, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del Cap del Negociat Administratiu
d'Informació
i enús
deles facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donarel nom de passeig Marítim del Port Olímpic a
l'espai situat entre la
perllongació
del passeig de CarlesI (proposta) i la platja de la Nova Icària (proposta), en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1004)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de carrer de Dolça de Provenga a
l'espai situat entre la Rambla de Prim, carrerdel Concili
de Trento, del Maresme i d'Andrade, en el Districte de
Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1005)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de plaça de la Palmera de Sant Martí a
l'espai situat entre elcarrerdel Maresme, del Concili de Trento, de Puigcerdà i d'Andrade, en el Districte de
Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1006)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi, disposo:
Donar el nom de moll de Carles I a l'espai situat al
costat del passeig de Carles I, al Port Esportiu del
Poblenou, enel Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1007)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de platja del Bogatell a l'espai situat entre l'espigó del Bogatell i l'espigó de la Mar Bella, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1008)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de platja de la Nova Icària a l'espai situat entre l'espigó del Bogatell i el Moll del Nord del Port Olímpic, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1009)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de parc del Poblenou a l'espai situat
entre el carrer de Badajoz, camí Rera Cementiri Vell, passeig de Calvell i carrer de Bilbao, en el Districte de
Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1010)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
DonareI nom de parcdels Pontsa l'espai situatentre
elcarrer de Pamplona, el carrer de Badajoz i el passeig Marítim de Nova Icària(proposta), enel Districte deSant
Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1011)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de parc del Port Olímpic a l'espai
situat entre el passeig de Carles I, elcarrer de Pamplo¬
na i el Port Esportiu de Poblenou, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Ref. SG-1012)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi, disposo:
DonareI nomde parcde CarlesI al'espai situat entre elcarrerde Wellington i el carrerde Ramon Turró, en el
Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1013)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi, disposo:
Donar el nom de passeig Marítim del Bogatell a
l'espai situat entre el carrer de Badajoz i l'espigó de la
Mar Bella, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
(Réf. SG-1014)
k k k
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
Cap del Negociat Administratiu d'Informació i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article
7è 1r de la Llei de Règim Especial d'aquest Municipi,
disposo:
Donar el nom de passeig Marítim de Nova Icària a
l'espai situat entre el Port Esportiu del Poblenou i
l'espigó del Bogatell, en el Districte de Sant Martí.
Barcelona, 1 d'agost de 1991. L'Alcalde accidental,
Lluís Armet i Coma.
PERSONAL
Concursos i
oposicions
BASES QUE HAN DE REGIR EL
CONCURS-OPOSICIÓ LLIURE PER A LA
PROVISIÓ D'1 PLAÇA DE
TÈCNIC MITJÀ
D'ARQUITECTURA I ENGINYERIA (Topògraf)
(Aprovades per acord de la
Comissió
de Governde 19 d'abril de 1991)
Aquesta convocatòria es regirà per les Bases marc
aprovades pel Consell Plenari de data 22 de desembre
de 1989, amb lesespecificacionsque s'indiquena con¬ tinuació:
Categoria: Tècnic Mitjà d'Arquitectura i Enginyeria.
Sistema selectiu: Concurs-oposició lliure.
Nombre de places convocades: 1
Titulació exigida: Títol d'Enginyer TècnicTopògraf.
EXERCICIS (fase d'oposició) Primer
Exercici pràctic que determinarà el Tribunal immedia¬ tament abans d'iniciar-se l'exercici. El seu contingut
serà el següent:
A partir de les dades de camp procedents d'un aixecamenttopogràfic, que es facilitaran, desenvolupar el càlcul d'una poligonal amb la determinació final i localització dels punts de suport utilitzats, necessaris per auna restitució.
L'exercici seràqualificat finsa un màximde 10 punts,
i seran eliminats els aspirants que no aconsegueixin un mínim de 5 punts.
Segon
Exercici obligatori que consistirà en una entrevista
personal sobre les característiques d'adequació del
candidat a la plaçaobjecte de laconvocatòria.
El Tribunalpodràcomplementar l'entrevistarealitzada amb proves psicotècniques.
L'exercici seràqualificat finsa un màxim de 10 punts,
i seran eliminats els aspirants que no aconsegueixin un mínim de 5 punts.
Tercer
Exercici específic per a demostrar coneixements de
català.
L'exercici noseràeliminatori, i serà qualificat fins a un màxim de 3 punts.
AVALUACIÓDEMÈRITS (fase de concurs)
Els mèrits del curriculum vitae seran qualificats fins a unmàxim de 6 punts, de conformitat amb el barem se¬
güent:
Per experiència professional com a topò¬
graf, fins a 2 punts
Per expedient acadèmic, fins a 2 punts Per altres títols, diplomes o cursets relacio¬
nats amb la professió, fins a 1 punt
Per altres mèrits al·legats, fins a 1 punt Els mèrits no acreditats documentalment no podran sertinguts en compte pel Tribunal.
TRIBUNAL
Estaràcompost pels membres següents:
President
ll im. Sr. Guerau Ruiz i Pena, com a titular, i com a
suplent l'll im. Sr. Xavier Valls i Serra.
Vocals
Sr.
Àngel
Ros i Domingo, com a titular, i com asuplent, el Sr. Josep Maria Boleda i Rosell.
Sr. Jesús Portavella i Isidoro, com a titular, i com a
suplent, el Sr. Miquel Benatar i Benasayag.
Representants titular i suplent designats perl'Escola
d'Administració Pública de Catalunya. Secretari
El de la Corporació o funcionari en qui delegui.
BASES QUE HAN DE REGIR EL
CONCURS-OPOSICIÓ LLIURE PER A LA
PROVISIÓ DE 8 PLACES DE TÈCNIC SUPERIOR
D'ART I HISTÒRIA
(Aprovades per acord de la Comissió de Govern
de 19 d'abril de 1991)
Aquesta convocatòria es regirà per les Bases marc
aprovades pel Consell Plenari de data 22 de desembre
de 1989, amb lesespecificacions ques'indiquen acon¬
tinuació:
Categoria: Tècnic Superior d'Art i Història.
Sistema selectiu: Concurs-oposiciólliure.
Nombre deplaces convocades: 8, que es distribuiran de la manera següent:
- 2
places perals aspirants que optin perl'especialitat de Restauració: Arqueologia-Etnografia.
- 1
plaça perals aspirants que optin per l'especialitat
d'Antropologia Mediterrània.
- 1
plaça per als aspirants que optin per l'especialitat de Conservador-Restaurador de Paper.
- 1
plaça per als aspirants que optin per l'especialitat
- 1
plaça per als aspirants que optin per
l'especialitat
d'ArtContemporani: Picasso.
- 1
plaça per als aspirants que optin per
l'especialitat
d'Arqueologia.
- 1
plaça per als aspirants que optin per
l'especiali¬
tat de Conservador-Restaurador d'Escultura i Pin¬
tura.
Els aspirants hauran de manifestar, a la instància en
què sol·licitin participar en
el concurs-oposició, l'espe¬
cialitat per la qual desitgen concórrer.
Promoció interna: De les 2 places convocades per
l'especialitat de Restaurador:
Arqueologia-Etnografia,
se'n reservarà 1.
Titulació exigida: Llicenciat en Geografia i Història o
en Belles Arts.
En lesespecialitats d'Antropologia, s'admeten, a
més
de les esmentades, les llicenciatures en Sociologia i enEtnologia.
EXERCICIS(fase d'oposició)
Primer
Exercici que consistirà a desenvolupar per escrit un
tema del temari administratiu, un tema del temari co¬ mú i un tema del temariespecífic de l'especialitat esco¬ llida.
Els temes seran determinats persorteig.
El temari administratiu és el que figura com a annex de les Bases marc.
El temariespecífic figuracom a annexd'aquestacon¬
vocatòria.
El Tribunal podràconvocarels aspirantsa un comen¬ tari dels temes desenvolupats, i podrà fer, en aquest
últim cas, totes aquelles preguntes que consideri con¬
venients per aapreciar el grau de coneixement dels as¬
pirants.
L'exercici serà qualificat fins a un màxim de 10 punts
i seran eliminats els aspirants que no aconsegueixin un
mínim de 5 punts.
Segon
Exercici que consistirà a desenvolupar un o
més
supòsits pràctics determinats pel Tribunal i relacionats
amb el temari específiccorresponenta l'especialitates¬
collida.
L'exercici seràqualificat fins a un màxim de 10 punts,
i seran eliminats els aspirants que no aconsegueixin un mínim de 5 punts.
Tercer
Exercici específic per a demostrar coneixements de català.
L'exercicino serà eliminatori, iserà qualificat fins a un màxim de 5 punts.
AVALUACIÓDEMÈRITS (fase de concurs)
Els mèrits del curriculum vitaeseran qualificats fins a
un màxim de 6 punts, de conformitat amb el barem se¬ güent:
Experiència professional en les funcions pròpies de les respectives especialitats
objecte de la convocatòria, fins a 2 punts
Per expedient acadèmic, finsa 2 punts Per altres títols, diplomes o cursets re¬
lacionats amb l'especialitat escollida,
fins a 1 punt
Per altres mèrits al·legats, fins a 1 punt
Els mèrits no acreditats documentalment no podran
ser tinguts en compte pel Tribunal.
TRIBUNAL
Estarà compost pels membres següents:
President
ll·lm. Sr. Guerau Ruiz i Pena, com a titular, i com a
suplent l'll im. Sr. Joan Fuster i Sobrepere.
Vocals(comú a totes les especialitats)
Sr. Jordi Carrió i Figuerola, com a titular, i com a
suplent el Sr. Ramon Alberch i Fugueras.
Vocals(específics per a cadaespecialitat)
a) Representantstitular i suplent designats per l'Escola
d'Administració Pública de Catalunya.
b) Per a l'especialitat de Restaurador:
Arqueologia-Etnografia i de Conservador d'Arqueologia:
Sr. Joaquim Pradell i Venturacom atitular, i com a
suplent el Sr. Oriol Granados i Garcia.
Per a l'especialitat de Conservador-Restaurador
de Paper:
Sra. Carme Sistach iAnguera, com atitular, i com a suplentla Sra. Remei Ramírez i
Viadé.
c) Pera les restants especialitats:
Sra. Marta Montmany i Madurell, com a titular, i
com a suplent la Sra. Eloísa Sendra i Salillas.
Secretari
El de la Corporació o funcionari en qui delegui.
TEMARI COMÚ
1. El col·leccionismea través de la història: creació de
les col·leccions privades. Dels gabinets de curiosi¬ tats a les galeries privades.
2. Els museus públics: desenvolupament. Similituds i
diferències entre els museus europeus i els ameri¬
cans.
3. Els museus a Catalunya: fundació i desenvolupa¬
ment.
4. Evolució dels museus després de la II Guerra Mun¬
dial. Aparició de la museologia.
5. Tipologies museològiques. Ultimes
tendències.
6. El museu com a eina de cultura: comportament de
l'objecte museístic. Relacions entre públic i fons
museístic. Relacions entrepúblic i equip delmuseu. 7. El patrimoni cultural. Criteris de classificació.
8. El patrimoni històrico-artístic, cultural i científic: pre¬
servació, protecció i difusió.
9. La legislació en matèria de patrimoni: «Ley del Patrimonio Histórico Español». Llei de Museus i Llei
d'Arxius. Reglaments.
10. Organismes, Centres i Associacions Nacionals i Internacionals en relació als museus.
11. Les funcions del museu. Programació i mitjans. 12. Els fons dels museus. Increment i moviment.
13. La documentació.
14. La conservació: Prevenció i restauració.
15. La seguretat i la vigilància.
16. L'exhibició: exposició permanent, temporal i itine¬
TEMARIESPECÍFIC
(Especialitat Restauració:
Arqueologia-Etnografia)
1. El patrimoni etnogràfic i/o
arqueològic:
conceptes i criteris de conservació-restauració.2. Conservació preventiva (I): Causes i conseqüèn¬
cies dels factors d'alteració de les matèries orgàni¬
ques i inorgàniques en
relació
a laconservació
delpatrimoni etnogràfic i arqueològic museístic.
3. Conservació preventiva (II): control de les condi¬
cions ambientals. Condicionament d'espais i distri¬
bució del fons museístic.
4. Conservació preventiva (III): sistemes d'emma¬
gatzematge a les sales de reserva. Sistemes d'ex¬
posició.
5. El laboratori de restauració del patrimoni etnogràfic
i/o arqueològic: composició, materials i ús.
6. El conservador-restaurador del patrimoni etnogràfic
i/o arqueològic: criteris d'intervenció; programa
d'actuacions.
7. La tecnologia al servei de la conservació-restaura¬ ció. Mètodes científics: examen ocular; macro i
microfotografies; fonts de llum; anàlisis químiques. 8. Restauració: definició, origen i evolució del concepte.
9. Conservació-restauració de materials orgànics (I):
prevenció i tractaments de restauració d'objectes
de paper i pergamí.
10. Conservació-restauració de materials orgànics (II):
prevenció i tractaments de restauració d'objectes
de pell i cuir.
11. Conservació-restauració de materials orgànics (III):
prevenció i tractaments de restauració d'indumen¬
tària i teixits.
12. Conservació-restauració de materials orgànics (IV):
prevenció i tractaments de restauració d'objectes
d'os i ivori.
13. Conservació-restauració de materials orgànics (V): naturalesa de la fusta; patologies de la fusta. Pre¬
venció dels processos de degradació; interpretació
de lestècniques d'elaboració.
14. Conservació-restauracióde mobles i eines. Deterio¬ raments. Prevenció. Tractaments de restauració. 15. Conservació-restauració de fibres vegetals: objec¬
tes rurals i d'ús domèstic. Deterioraments. Preven¬ ció. Tractaments de restauració.
16. Conservació-restauració de materials inorgànics (I):
prevenció i tractaments de restauració d'objectes
petris.
17. Conservació-restauració de materials inorgànics(II):
prevenció i tractaments de restauració d'objectes
de ceràmica(terrissa, terracottes...).
18. Conservació-restauració de materials inorgànics
(III): prevenció i tractaments derestauració d'objec¬
tes de vidre.
19. Conservació-restauració de materials inorgànics
(IV): prevenció; anàlisi i eliminació de corrosions en elsocjectes de metall. Tractaments de restauració.
20. Sistemes de documentació i control de les interven¬ cions en matèria de conservació-restauració del
patrimoni etnogràfici/o arqueològic. Periodicitat de
revisions.
TEMARIESPECÍFIC
(Especialitat Antropologia Mediterrània)
1. L'antropologia i les altres ciències socials.
2. L'especificitat de l'antropologia social i cultural.
Etnografia, etnologia i antropologia social o cultural:
les seves relacions.
3. Desenvolupament i història de l'antropologia social
a l'estat espanyol i a Catalunya.
4. Problemes teòrico-metodològics de l'antropologia social actual.
5. Les societats mediterrànies.
6. Territori i població a Catalunya.
7. Família i herència a la societat catalana tradicional. 8. L'agricultura i l'explotació dels recursos naturals
renovables a la societat catalana tradicional. 9. L'àmbit domèstic en la societat tradicionalcatalana
(I): Els atuells domèstics.
10. L'àmbit domèstic en la societattradicional catalana
(II): Indumentària i roba de casa.
11. L'alimentació en la societat tradicional catalana. 12. La indústria a la societat catalana tradicional. 13. El procés d'industrialització-urbanització i la socie¬
tattradicional catalana.
14. Comerç, transports, fires i mercats a la societat catalana tradicional.
15. Ritus, festes i creences a la societat catalana tradi¬
cional.
16. Els museus etnogràfics (I) : orígens i desenvolupa¬
ment.
17. Els museus etnogràfics (II) : caràcters i tipologia.
18. Els museus etnogràfics (III) : la recollida dels mate¬
rials.
19. Els museusetnogràfics (IV) :el treball museogràfic.
20. Els museus etnogràfics (V) : l'aprofitament dels
fons del museu.
TEMARIESPECÍFIC
(Especialitat Conservador-Restaurador de Paper)
1. El patrimoni bibliogràfic, documental i gràfic: con¬
ceptes i criteris deconservació-restauració.
2. Conservació preventiva (I) : causes i conseqüèn¬
cies dels factors d'alteració de les matèries orgàni¬
ques i inorgàniques en relació a la conservació del
patrimoni bibliogràfic, documental i gràfic.
3. Conservació preventiva (II): Control de les condi¬ cions ambientals i il·luminació en els dipòsits docu¬ mentals. Criterisd'emmagatzematge, consulta i ex¬ hibició.
4. Control de l'activitat biològica. Tècniques, produc¬ tes i criteris d'aplicació.
5. El laboratori de restauració de paper : organització i
distribució.
6. El conservador-restaurador del patrimoni bibliogrà¬
fic, documental i gràfic : criteris d'intervenció i
programa d'actuacions.
7. La tecnologia al servei de la conservació-restaura¬ ció. Mètodes científics i examen ocular; macro i
microfotografies; fonts de llum, anàlisi química.
8. Restauració i definició, origen i evolució del con¬
cepte.
9. Instruments gràfics desde l'antiguitat : tintes, tipusi
característiques.
10. Conservació i restauració de materialsorgànics (I): paper, papir i amate.
11. Conservació i restauració de materials orgànics (II):
pells, pergamí, cuirs i vitel·les.
12. El paper «a mà». Procés d'obtenció i característi¬
ques.
14. Neteja i rentat dels documentsgràfics. Mitjans i pro¬ cediments.
15. Identificació de taques. Mitjans i procediments per
a la seva eliminació.
16. Blanqueig. Criteris. Mitjans i procediments. 17. Desacidificació. Mitjans i procediments.
18. Estabilització higroscópica. Mitjans i procediments.
19. Assecatge, planxat, encolat i reaprestat. Mitjans i
procediments.
20. Reintegració de zones perdudes. Consolidació del
suport. Mitjans i procediments.
TEMARIESPECÍFIC
(Especialitat Antropologia Americana)
1. L'antropologia i les altres ciències socials. 2. L'especificitat de l'antropologia social i cultural. 3. L'etnohistòria, nova eina de treball.
4. Problemes teòrico-metodològics de l'antropologia social actual.
5. El continent americà. Medi ambient i desenvolupa¬ ment cultural.
6. Origen de l'home americà: teories. Etapes de po¬ blació del continent.
7. Formació de les àrees culturals americanes. 8. El coneixement de l'entorn i eldesenvolupamentde
les primeres tècniques.
9. Neixement de les civilitzacions. L'estructura teocrᬠtica: olmeques, Chavín de Huantar.
10. El creixement demogràfici el control de la tècnica.
L'expansió territorial al món clàssic: Mesoamèrica i zona Maia (Teotihuacan, Kaminaljuyú, Monte
Al-bán, Remojadas, Tikal, Copàn...)
11. El període clàssic als Andes, sota el signe de les
conquestestècniques: Tumaco-Tolita, Moche, Naz¬
ca, Paracas...
12. Mesoamèrica a l'etapa postclàssica. Les noves
forces polítiques i el record llegendari del passat:
Tula, Chichén Itzà, Mitla, El Tajín, Veracruz.
13. Els Andes postclàssics: el naixement d'un sistema d'aliances base per a l'expansionisme comercial o
polític: els manta, els chimú, etc.
14. Elconcepte d'imperiaMesoamèrica: els asteques. 15. El concepte d'imperi als Andes: els inques. 16. Ciència i art a les altes cultures de l'Amèrica pre¬
colombina.
17. Els grups ètnics de l'Amèrica septentrional fins al
contacte amb la cultura occidental.
18. Supervivènciade la identitat ètnicaaMesoamèrica. 19. Supervivència de la identitat ètnica a la Zona An¬
dina.
20. Problemàticadels grups ètnics marginals a laregió amazònica.
TEMARIESPECÍFIC
(EspecialitatArtContemporani: Picasso)
1. L'ensenyament acadèmic dins la formació de Pa¬
blo Ruiz Picasso.
2. El Modernisme artístic català: Picasso i «Els Quatre Gats».
3. Picasso i el postimpressionisme. 4. L'època blava.
5. L'època rosa.
6. El primitius: El llindar del cubisme.
7. La revolució cubista.
8. El retorn a les fontsclàssiques.
9. Les relacions de Pablo Picasso amb els moviments
d'avantguarda francesos.
10. Picasso i el teatre.
11. Les connotacions surréalistes de l'obra de Picasso. 12. El «Guernica» i el seu entorn.
13. Picasso interpreta l'obra dels grans mestres. 14. El mediterranisme a l'obra de Picasso. 15. El pintor i la model.
16. L'escultura de Picasso. 17. La ceràmica de Picasso. 18. L'obra gravada de Picasso.
19. Jaume Sabartés, amic i biògrafde Picasso.
20. Gènesi i desenvolupament del Museu Picasso de Barcelona.
TEMARI ESPECÍFIC (Especialitat Arqueologia)
1. Sistemes d'emmagatzament i arxiu de materials ar¬
queològics.
2. El patrimoni arqueològic de la ciutat de Barcelona. 3. Teories sobre la intervenció en el patrimoni arqui¬ tectònic antic: conservació, restauració, rehabilita¬ ció i reconstrucció.
4. L'arqueologia a Barcelona. Orígens i evolució de les intervencions fins a l'actualitat.
5. Estat actual de la recerca sobre la ciutatromana de Barcelona.
6. Els projectes urbans i la recerca arqueològica a la
ciutat de Barcelona.
7. Els projectes de documentació i els sistemes de
registre sobre el patrimoni immoble residencial de
Barcelona.
8. Conservació i tractaments del patrimoni arqueolò¬
gic. L'equipament arqueològic de la ciutat de
Barcelona.
9. Configuració i sistematització del patrimoni ar¬
queològic moble de Barcelona.
10. Fonts clàssiquesreferentsa la ciutat de Barcelona. 11. La recerca de la muralla romana. El procés de
descobriment i revalorització.
12. Poblament rural romà al pla de Barcelona.
13. Intervencions arqueològiques dins el teixit de la Barcelona medieval i moderna: el barri de Ribera. 14. Patrimoni arqueològic i històric de Montjuïc. 15. Patrimoni industrial de Barcelona: documentació,
conservació i rehabilitació. 16. L'escultura romana a Barcelona. 17. Barcelona dins el context ibèric laietà.
18. Arqueologia de les «parvaoppida» de la Laietània li¬ toral.
19. Arqueologia i informàtica: el registre informàtic de les dades de camp i dels materials arqueològics.
20. Els serveis d'arqueologia i la gestió del patrimoni
arqueològic a lesciutats.
TEMARIESPECÍFIC
(Especialitat Conservador-Restauradord Escultura i Pin¬ tura)
1. L'escultura. Tècniques, materials i recobriments. 2. La pintura. Tècniques, materials i acabats.
3. Història de l'escultura religiosa. Intervencions i ma¬
4. Conservació preventiva (I):
Causes i
conseqüèn¬
cies dels factors d'alteració de les matèries
orgàni¬
ques i
inorgàniques
enrelació
ala
conservació del
patrimoni
escultòric i
pictòric.
5. Conservació preventiva (II):
Control de les
condi¬
cions ambientals, condicionaments d'espais i distri¬
bució del fonsmuseístic.
6. Conservació preventiva (III): Sistemes
d'emmagat¬
zematgea lessales
de
reserva.Sistemes
d'exposi¬
ció.
7. El laboratori de restauraciódel patrimoni
escultòric
ipictòric: equip,
materials i ús.
8. El conservador-restaurador del patrimoni
escultòric
i pictòric d'un museu.
Planificació
d'actuacions.
Conceptes i criteris.
9. La tecnologia al servei de
la
restauració-conserva-ció. Mètodes científics: Examen ocular: macro i
microfotografies; fontsde
llum;
anàlisi química.
10. Restauració: definició, origen i
evolució
del concepte.11. Patologies de la fusta,
prevenció de
processosde
degradació.
Alteracions de la policromia
12. Tècniques
d'execució:
conservació-restauració
de
l'escultura de fusta (talla) policromada.
13. Patologies de les diverses
tècniques
pictòriques.
Prevenció de processosde
degradació. Alteracions
de suports, pàtines,
vernissos i veladures.
14. Tècniques
d'execució:
conservació-restauració de
la pintura.
15. Patologies dels diversos
materials petris.
Prevenció
de processos de
degradació. Alteracions de
reco-briments.
16. Tècniques
d'execució:
conservació-restauració d'o¬
bres pétries.17. Patologies dels diversos
metalls. Prevenció
de
pro¬cessos de degradació.
Eliminació
decorrosions.
18. Tècniquesd'execució: conservació-restauració d'o¬
bres de metall.
19. Sistema de documentació.
20. Metodologies de la
restauració de l'escultura i la
pintura. Tres exemples famosos.
BASES QUE HAN DE REGIR EL
CONCURS-OPOSICIÓ LLIURE PER A LA
PROVISIÓ DE 2PLACES DE
TÈCNIC
SUPERIORD'ADMINISTRACIÓESPECIAL (Geògraf Urbà)
(Aprovades per
acord de la
Comissió
de
Govern
de 19 d'abril de 1991).
Aquesta
convocatòria
esregirà
perles Bases
marc aprovades pel ConsellPlenari de data
22 de
desembre
de 1989, amb lesespecificacionsque s'indiquena con¬
tinuació:
Categoria: Tècnic Superior d'Art
i
Història.
Sistemaselectiu: Concurs-oposició lliure.
Nombre de places convocades:
2
Promoció interna: De les places convocades, se'n
reservarà 1.
Titulació exigida: Llicenciat en
Sociologia
o enGeo¬
grafia i Història.
EXERCICIS(fase d'oposició) Primer
Exercici que consistirà a desenvolupar per
escrit
untema del temari administratiu, i dos temes del temari
específic, dels quals un
serà de la part primera, i
unde
la part segona.
Els temes seran determinatsper sorteig.
El temari administratiu és el que figura com a annex
de les Bases marc.
El temariespecífic figuracom a annex
d'aquesta
con¬vocatòria.
El Tribunal podrà convocar els
aspirants
alectura
pública i/o
comentari oral i
públic dels temes
desenvolu¬
pats, i
podrà
fer, enaquest últim
cas,totes
aquelles
preguntes que
estimi convenients
perapreciar
el
graude coneixement delsaspirants.
L'exercici seràqualificat finsa un
màxim de 10 punts
i seran eliminats els aspirants que no
aconsegueixin
unmínim de 5 punts.
Segon
Exercici que consistirà a
desenvolupar
un omés
supòsits pràctics determinats
pel
Tribunal i
relacionats
amb eltemari específicque figuracom annex
d'aques¬
ta convocatòria.
L'exercici seràqualificatfins a un
màxim de 10 punts
i seran eliminats els aspirants que no
aconsegueixin
unmínim de 5 punts.
Tercer
Exercici específic per a demostrar
coneixements
de
català.
L'exercici no serà eliminatori i serà qualificat finsa un
màxim de 3 punts.
AVALUACIÓDEMÈRITS (fase de concurs)
Els mèrits del curriculum vitaeseran qualificats fins a un màxim de 6 punts, deconformitat
amb el barem
se¬ güent:Experiència professional en
les
funcions
pròpies de les places
objecte de la
convo¬catòria, fins a
2
puntsPerexpedient acadèmic, fins a
2 punts
Per altres títols, diplomes o cursetsrelacio¬
nats ambl'especialitatde lageografia urba¬
na, fins a
1 punt
Per altresmèrits al·legats, fins a1 punt
Els mèrits no acreditats documentalment no podran sertinguts en comptepel Tribunal.
TRIBUNAL
Estarà compost pels membres següents: President
llim. Sr. Guerau Ruiz i Pena, com a titular, i com a
suplent l'll im. Sr. Joan Fuster
i Sobrepere.
Vocals
Sr.
Àngel
Ros i Domingo, com atitular, i
com asuplent el Sr. Manuel de
Forn i de Foxà.
Sr. Josep M. Boleda i
Rosell,
com atitular, i
com asuplentel Sr. Manuel Blasco i Legaz.
Representantstitular i
suplent designats
perl'Escola
d'Administració Pública de Catalunya.
Secretari
TEMARi ESPECÍFIC
Primerapart
1. Teories per a l'anàlisi de l'estructura i la dinàmica de la societat.
2. Els grups humans en lasocietat industrial i urbana.
Els seus criteris de classificació.
3. L'Estat del benestar: concepte, història, realitat ac¬ tual i perspectiva.
4. Factors marginadors de la dinàmicasocial urbana.
5. La prevenció dels conflictes socials: marginació,
delinqüènciai drogodependència.
6. Conceptes i mètodes estadístics. Estadística des¬
criptiva bàsica. Inferència estadística.
7. Fonts estadístiques bàsiques per a l'anàlisi urbana: Censos versus padrons. Els arxius administratius com a instruments estadístics. Anàlisi de fiabilitat de les dades.
8. El Padró Municipal d'habitants: conceptes i estructu¬
ra, renovació quinquennal i rectificacions anuals. Funcions de l'INE i l'Ajuntament en relació al Padró.
9. Conceptes i càlculs elementals en l'anàlisi demo¬
gràfica. Taxes i coeficients. Anàlisi longitudinal i
transversal.
10. La composició de la població per edat i sexe. Els canvis en l'estructura. El cas de Barcelona. 11. El moviment natural de la població: Anàlisi demo¬
gràfica i aspectessociològics. El casde Barcelona.
12. Migracions: Anàlisi demogràfica i aspectes sociolò¬
gics. El cas de Barcelona.
13. Estructura sòcio-econòmica i anàlisi de la població activa de Barcelona.
14. Evolució de lapoblació durant la segona meitat del segle XX a Espanya, Catalunya i Barcelona. Les
tendències demogràfiques a Barcelona.
TEMARIESPECÍFIC Segona part
1. El fet urbà. La definició de ciutat. Les funcions urbanes i la classificació funcional de les ciutats. 2. Elprocés d'urbanització. Els problemes derivats de
la urbanització.
3. Sistemes de ciutat i ordenació del territori. 4. El rol de la ciutat en el context europeu.
5. El concepte de regió i àrea metropolitana. La regió urbana. L'Àrea Metropolitana de Barcelona. 6. Estructura i zonificacíó de la ciutat de Barcelona. La
jerarquiaintraurbana. Els centres urbans. Les àrees
residencials.
7. Classificaciói ús del sòl urbà de Barcelona. Planeja¬ menturbanístic del territori. Especifitats icontinguts dels diversostipus de plans.
8. El mercat de l'habitatge i les influències institucio¬
nals. L'habitatge a Barcelona.
9. La intervenció en el patrimoni arquitectònic de
Barcelona: conservació, restauració, rehabilitació i
reconstrucció.
10. Permanències arquitectòniques i urbanístiques de
la Barcelona romana i medieval. Les transforma¬ cions urbanes de Barcelona durant els segles XVI,
XVII, XVIII i la primera meitat del segle XIX.
11.
L'Eixample
i la Barcelona modernista. Les agrega¬ cions de municipis del Pla.12. Creixement urbà durant el franquisme. La creació dels nous barris.
13. Evolució urbana de la ciutat de Barcelona durant els vuitanta i els noranta.
14. Estructura sòcio-econòmicade Barcelona.
15. Característiques fisiogràfiques del territori metropo¬ lità de Barcelona. L'ecosistema urbà de Barcelona.
BASES QUE HAN DE REGIR EL
CONCURS-OPOSICIÓ LLIURE PER A LA
PROVISIÓ D'1 PLAÇA DE
TÈCNIC
SUPERIOR EN MEDICINA (Afers Socials)(Aprovades per acord de la Comissió de Govern
de 9 demaig de 1991)
Lapresent convocatòriaes regiràperles Basesmarc
aprovades pel Consell Plenari de data 22 de desembre
de 1989, amb les especificacionsque s'indiquen a con¬ tinuació:
Categoria: Tècnic Superior en Medicina.
Sistema selectiu: Concurs-oposició lliure. Nombre de places convocades: 1.
Titulació exigida: Llicenciatura en Medicina.
EXERCICIS (fase d'oposició) Primer
Exercici que consistiràadesenvolupar perescrit dos
temes del temari que figura com a annex d'aquesta convocatòria.
El tribunal podrà convocar els aspirants per a un comentari oral dels temes desenvolupats i podràfer, en
aquestafase de l'exercici, totes aquelles preguntesque estimi convenients per a apreciar el grau de coneixe¬
mentdels aspirants.
L'exercici seràqualificat fins a un màxim de 10 punts, i seran eliminats els aspirants que no aconsegueixin un mínim de 5 punts.
Segon
Exercici que consistirà en la presentació i defensa
d'una Memòria sobre algun tema dels que apareixen enunciats al temari annex. El contingut, l'extensió i el
període d'elaboració de la Memòria seran determinats
pel Tribunal.
L'exercici serà qualificat finsa un màxim de 10 punts, i seran eliminats els aspirants que no aconsegueixin un mínim de 5 punts.
Tercer
Exercici específic per a demostrar coneixements de català.
L'exercici no seràeliminatori i serà qualificatfins a un màxim de 2 punts.
AVALUACIÓ DEMÈRITS (fase de concurs)
Els mèrits del curriculum vitaeseran qualificats fins a un màxim de 7 punts, de conformitat amb el barem se¬
güent:
1. Experiència professional en les funcions pròpies de l'especialitat objecte de la convocatòria, fins a 3 punts.
3. Pertítols, diplomeso cursets
relacionats amb l'espe¬
cialitat objecte de la
convocatòria, fins
a1 punt.
4. Per altres mèrits al·legats, fins a 1 punt.
Els mèrits no acreditats documentalment no podran
sertinguts en compte pel
tribunal.
TRIBUNAL
Estarà compost pels membres següents: President
ll·lm. Sr. Francesc Raventós i Torras, com a titular, i
com a suplent, l'll im. Sr. Joan
Clos i Matheu.
Vocals
Sr. Miquel Lumbierresi
Méndez,
com atitular, i
com a suplent, el Sr. EduardSpagnolo i de la Torre.
Sr. Joan Ramon Villalbí i Hereter, com a titular, i com
a suplent, el Sr. Jaume Colomer i
Vallicosa.
Representants titular i
suplent designats
perl'Escola
d'Administració Pública de Catalunya.
Secretari
El de la Corporacióo funcionari en qui
delegui.
ANNEX
1. Competències sanitàries en
els diversos
àmbits de
l'Administració Pública.
2. L'organització
sanitària pública espanyola.
3. L'Ajuntament de Barcelona i les
competències
mu¬ nicipals en matèria de salutpública.
4. La prestació dels serveis
sanitaris
perpart
de
l'Ajuntamentde Barcelona.
5. Toxicomania. Drogaddicció. Actuacions preventi¬
ves, assistencials i de reinserció.
6. Alcoholisme. Consum de l'alcohol al nostre medi:
xifres de consum; tendènciestemporals; problemes epidemiologies més importants en
l'alcoholisme.
7. Conceptes generals de medicina
preventiva i salut
pública: evolució
històrica
idesenvolupament
ac¬tual.
8. Atenció primària de salut: concepte,
evolució i
principis bàsics.
9. Concepte i estratègia del mètode
epidemiologic.
Estadístiques de mortalitat: indicadors, taxes,
es-tandarització peredat. Xifres de mortalitat a Espa¬
nya, Catalunya i Barcelona.
Estadístiques de
morbi-ditat; incidència i prevalença; fons de dades
sobre
morbiditat.
10. Malalties de transmissió venèria. Distribució i fre¬
qüència.
11. Relació entre problemàtiques socials i la saluten el
camp de les drogodependències.
12. Relació entre problemàtiques socials i la saluten el
camp de la pobresa i marginació.
13. Relació entre problemàtiques socials i lasaluten el
camp de la infància.
14. Característiques sòcio-sanitàries de la vellesa. Ne¬ cessitats a satisfer, criteris d'intervenció i recursos
adequats.
15. Elsjoves i lasalut. Hàbits i criteris
d'intervenció.
16. Laprestació dels Serveis Socials per part de l'Ajun¬
tament de Barcelona. Atenció primària i especia¬
litzada.
17. Mapa sòcio-sanitari de la ciutat de
Barcelona. Da¬
des poblacionals i recursos existents.
18. Salut i medi ambient: factors físics. Les radiacions
ionitzants. La contaminació atmosfèrica.
19. Planificació i avaluació de programes sanitaris i de
l'organització dels serveis de
salut.
20. Planificació i avaluació de programessocials iorga¬ nització de recursos d'atenció social en relació als temes de salut.
BASES QUE HAN DE REGIREL
CONCURS-OPOSICIÓ
LLIURE PER A LAPROVISIÓ D'1 PLAÇA DE
TÈCNIC
SUPERIOR
D'INFORMACIÓ
(Aprovades per
acord de la Comissió
de Govern
de 9 de maig de 1991)
La presentconvocatòria es
regirà
perles Bases
marcaprovades pel Consell
Plenari de data
26 d'abril de
1991, amb les especificacions que s'indiquen a
conti¬
nuació:
Categoria: Tècnic Superior
d'Informació.
Sistema selectiu: Concurs-oposició lliure.
Nombre de places convocades: 1.
Titulació exigida: Títol de Llicenciat en
Ciències de la
Informació.EXERCICICS (fased'oposició)
Primer
Exercici que consistirà a
desenvolupar
perescrit
untema de la part administrativa, que figura a
l'annex de
les Bases marc, i dos de la part específica, que figuracom annexd'aquesta convocatòria. Els temes seran determinats persorteig.
El Tribunal podrà convocar als aspirants a
lectura i/o
comentari oral dels temes desenvolupats, i podrà fer,
en aquesta fase de l'exercici, totes
aquelles preguntes
que estimi convenients per a
apreciar el
graude
conei¬
xement dels aspirants.
L'exercici seràqualificat finsa un
màxim
de10
punts,i seran eliminats els aspirants que no aconsegueixin un
mínim de 5 punts.
Segon
Exercici que consistirà en la
resolució d'un
o messupòsits pràctics, que seran
determinats pel Tribunal
immediatament abansde l'inici de la prova.
L'exerciciserà qualificat fins a un màxim de
10 punts
i seran eliminats els aspirants que noaconsegueixin un
mínim de 5 punts.
Tercer
El Tribunal valorarà el coneixement del català amb
una puntuació màxima de
10
punts,i
seraneliminats
els aspirants que no
aconsegueixin
unmínim de
5
punts.Els aspirants podran demostrar aquest
coneixement
o bé aportantcertificat de laJunta
Permanent de
Català
o equivalent, o bé realitzant unexercici de
català.
Els certificats aportats es valoraran de la manera se¬
güent:
Certificat de coneixements mitjans de llen¬
Certificat de coneixements superiors de
llengua catalana (orals i escrits) 10 punts
Certificat de coneixements suficients de
llenguatge administratiu 10 punts
L'avaluació dels coneixements de català dels aspi¬
rants que optin perrealitzar l'exercici es farà mitjançant l'adequació de les puntuacions al nivell que acreditin
prenent com a referència els certificats de la Junta
Permanent de Català.
AVALUACIÓDEMÈRITS (fase de concurs)
Els mèrits del currículum vitae seran qualificats de
conformitat amb el barem següent:
- Per
experiència professional en les funcions pròpies
del'especialitat professional objecte de laconvocatò¬
ria, fins a2 punts.
-Per expedient acadèmic, fins a 2 punts.
-Per altres títols, diplomesocursets relacionats amb la
professió, fins a 1 punt.
- Per altres mèrits
al·legats, fins a 1 punt.
Els mèrits no acreditats documentalment no podran ser tinguts en compte pel Tribunal.
TRIBUNAL
Estarà compost pels membres següents:
President
ll·lm. Sr. Guerau Ruiz i Pena, com a titular, i com a
suplent, I'll Im. Sr. Daniel Fabregat i Llorente.
Vocals
Sr. Manuel de Forn i de Foxà, com a titular, i com a
suplent, el Sr.
Àngel
Ros i Domingo.Sr. Eladi Torres i González, com a titular, i com a
suplent, la Sra. Emília Torras i Pastor.
Representats titular i suplent designats per l'Escola
d'Administració Pública de Catalunya.
Secretari
El de laCorporació o funcionari en qui delegui.
TEMARIESPECÍFICI
INFORMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ
1. Els Gabinets de premsa a l'Administració Local.
2. El Servei «Informació al Ciutadà».
3. Criteris d'elaboració de les guies informatives.
4. Continguts informatius dels anuncis a premsa.
5. L'Oficina d'Informació al Públic.
6. La distribució de les publicacions municipals.
7. La informació personalitzada: 010.
8. La informació personalitzada: els «Mailings».
9. Les ràdios municipals.
10. Els projectes de la televisió local. 11. Els cartells d'informació a Barcelona. 12. Les campanyes d'imatge de la ciutat.
13. Les campanyes d'informació periòdiques i no pe¬
riòdiques de l'Ajuntament.
14. La premsa municipal.
15. La política informativaals Districtes.
16. La programació en xarxa de les emissores locals.
SISTEMES D'INFORMACIÓ
17. Les bases de dades.
18. Sistemes de documentació: el «thésaurus». 19. Informatizació dels sistemes d'informació. 20. Gestió dels sistemes informatizats d'informació. 21. El manteniment i l'actualització dels sistemes d'in¬
formació.
NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ
22. El videotextcom a sistema de distribució d'informa¬ ció.
23. Televisió per cable: experiències i futur.
24. La informació al carrer: pannells d'informació.
25. Nous sistemes de distribució d'informació. 26. Noves tecnologies de la informació.
27. Els projectes de la CEE en matèria de tecnologia
de la informació.
FONTS D'INFORMACIÓA BARCELONA
28. Les agències d'informació: organització i funcions. 29. Les fonts d'informació a Barcelona.
30. Distribució d'informació puntual, específica i direc¬
ta: tríptics, fulletons, etc.
31. Criteris i metodologia de la recerca de les fonts d'informació.
32. Les revistes d'informació ciutadana de Barcelona. 33. La premsadiària a Barcelona.
INFORMACIÓ,
PODER I DESIGUALTAT34. El paper de la informació a les corporacions lo¬
cals.
35. Necessitats i mancances informatives de la ciutat. 36. La informació, poder i desigualtat.
BASES QUE HAN DE REGIR EL CONCURS
LLIURE PER A LA PROVISIÓ DE 2 PLACES DE SOTS-INSPECTOR DE LA GUÀRDIA URBANA
(Aprovades per acord de la Comissió de Govern
de 9 de maig de 1991)
Lapresent convocatòriaes regiràperles Bases marc per a la selecció de funcionaris de carrera aprovades pel ConsellPlenari de data 26 d'abril de 1991, amb les especificacions que s'indiquen a continuació:
Categoria: Sots-inspector de la Guàrdia Urbana.
Sistema selectiu: Concurs lliure. Nombre de places convocades: 2.
Titulació exigida: Estar en possessió de titulació su¬
perior.
AVALUACIÓ DEMÈRITS
Els mèrits del curriculum vitaeseran qualificats fins a un màxim de 27punts, deconformitatamb el baremse¬
güent:
a) 1. Per posseir més d'una llicenciatura, a raó de 2 punts per cadascuna, fins a un màxim de 4 punts.
2. Estar en possessió d'un Diploma universitari o carrera de nivell mitjà, fins a 1 punt.
b) Experiència en direcció de grups humans, fins a 2 punts.
c) Haver desenvolupat tasquesdocentssobrematèries