GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 27-VI-1989 1088
Actasessió 5-VII-1989 1098
Acords sessió 21-VII-1989 1104
Disposicions Generals
Acords dels
Òrgans
de GovernProjecte de Transferència núm. 6 bis als Consells
Municipals de Districte de lesfuncions relatives
a les reserves d'estacionament i parada per a obres i locals de concurrènciapública 1108 Decretsde l'Alcaldia
Assignació de complementsespecíficsde respon¬
sabilitat i dificultattècnica 1121
Modificacions de crèdit 1125
Cartipàs
Designació membre del Consell d'Administracióde
la SPM Parc Zoològicde Barcelona, SA 1127
Nomenament observador del Consell d'Adminis¬
tració de laSPM Iniciatives, SA 1127
Consells Municipals de Districte
Districte 4. Les Corts. Acords
sessió 13-VII-1989 1128
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessions 31-V-1989 i 12-VII-1989 1128 Districte6. Gràcia. Acords sessió20-VII-1989 ... 1129
Anuncis
Llicènciesd'obres. Juny1989 1130
RIPC
nta
Ajuntament
V
de
Barcelona
Núm.27/AnyLXXVI
1088 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 27 10-IX-198f)
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió del 27 de juny de 1989, aprovada el 21 de
juliol de
1989.
Al Saló de la ReinaRegent dela Casa de la
Ciutat de
Barcelona, el vint-i-setde juny de mil nou-cents
vuitanta-nou, es reuneix el Consell Plenari, en sessió
ordinària,
sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde,
Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren
els ll·lms.
Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós iTorras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Regi¬
dors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i
Martí,
JoanTorres iCarol, Marta Mata i Garriga,Joan Clos i Matheu,
Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas,
Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i
Caparà, Xavier Valls i
Serra, M.
Aurèlia Capmany i Famés, JordiParpal i
Marfà, Antoni
Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebastià, EnricTruñó
i Lagares, Francesca Masgoret
i Llardent, Josep
Espi-nàs i Xivillé, Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i
Nadal, Josep M. Ainaudde Lasarte, Enric Vila i Andreu,
Sara M. Blasi iGutiérrez, Josep M. Fargas i Faip, Teresa
Perelló i Domingo, Artur Mas i
Gavarró, Josep Bueno i
Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva,
Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i
Fargas, Antoni
Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Liorente, Joan Anton Audeti Novell, Josep
Lluís Olmedo i López, Enric Lacaiie i Coll, Antoni Albesa I Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per Fll-lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr.
Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Constatadal'existència de quòrum legal, la Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i trenta minuts i fa
avinent que l'acta de lasessió anterior
serà
portada aaprovació la propera
sessió.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia de 19 de
juny de 1989 (NC-91), que assigna a l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma la direcció política dels grans projectes
culturals de la Ciutat.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 19 de
juny de 1989 (NC-92), que designa l'll im. Sr. Joaquim
de Nadal i Caparà membre del Consell d'Administració de Túnels i Autopistes de Barcelona, SA en representa¬
ció d'aquest Ajuntament.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 19 de junyde 1989 (NC-93),que nomenamembre del Consell
General de l'Institut Municipal de Prestacions d'Assis¬
tència Mèdica al Personal Municipal el Sr. José Luís
Giménez i Montero, en substitució del Sr. Francisco Longo i Martínez.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia de 19 de
juny de 1989 (NC-94), que designa representant de
l'Ajuntament en el Programa de Protecció Civil de la
Comissió de Planificació de la Seguretat Olímpicael Sr.
JesúsMartínez i Viejo, ensubstitució del Sr. Josep Lluís
Sangüesa i Zorrilla.
Quedar assabentatdel decret del'Alcaldia, de 20de
juny de 1989 (EF-497), pel
qual s'aproven
reconeixe¬ments de crèdits per un import de 413.154.889 pesse¬
tes.
Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia,
de 21 de juny de 1989 (P-736), pel qual s'aproven les Bases que han de regir la
convocatòria
del
concurspera la provisió de la plaça de
Vice-secretari.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 19 de juny de 1989, que aprovael Procedi¬
ment complementari del Programa municipal de Mesu¬
res per ala protecció i millora del Paisatge
urbà.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de laSocietat privada municipal Barcelona Activa, SA, el
decret de l'Alcaldia de20 dejuny de 1989 (NC-95),que
designa membre del Consell
d'Administració
de
talSocietat el Sr. Albert Crespan i Echegoyen.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de la
Societat privada municipal Parc
Zoològic
de Barcelona,SA, el decret de l'Alcaldia de 22 de juny de 1989 (NC-98),que designa membre del
Consell d'Administra¬
ció de tal Societat el Sr. Manuel Callejo i Casanueva,en substitució de la Sra. Amor Gil i Morea.
Quedarassabentat, exercint funcionsde Junta Gene¬
ral de la Societat privada municipal Iniciatives,
SA,
deldecret de l'Alcaldia de 23 dejuny de 1989 (NC-99),que
designa el Sr. Celestí Alcaraz i
Cuadrado observador
del Consell d'Administració de tal Societat.
RatificareI decret de l'Alcaldia de 12 d'agost de 1988
(P-984), pel qual es declara que el
Sr. Josep
Lluís
Forner i Marín cometé una falta molt greu de disciplinaper la seva participació en els incidents
succeïts
a l'Hospital del Mar durant els dies21 d'octubre i
9 de
novembre de 1980 i que li correspon lasanció de
separació del servei, i es
té
perexecutada la
sentència
de la Sala Tercera del Contenciós-administratiu de 22
de desembre de 1986, perfinalitzat, amb efectes
15 de
maig de 1979, el contracte administratiu que
unia
el
Sr.
Forner amb la Corporació, i percompensat eltempsde
serveis prestats pel Sr. Forner fora deltermini contrac¬
tual amb les retribucions que va percebre fins
al
5
d'agost de 1981.
S'inicia, tot seguit, ei debat dels assumptes
inclosos
a l'ordre de dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
juny de 1989, pel qual s'aprova la
Modificació del
Pla
General Metropolità en l'illa delimitada pels carrersde
Rocafort, de Mallorca i de Calàbria i per
l'avinguda
de
Roma, en execució de la sentència de la Sala Quarta
del Tribunal Suprem, de 24 d'octubre de 1985. El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis,
Sr.
Serra
i
NOM. 27 10-IX-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1089
aquesta
illa
comverd existent,
quan non'hi havia,
donant edificabilitat a una part de tal illa.
El Sr. Fargas expressael seu acord amb el fons de la
proposta
però anuncia
queel
seuGrup
nola votarà
favorablement, sinó que s'abstindrà, perquè, malgratque
aquest
Ajuntament
ha estat
al'avantguarda
del
procés de descentralització municipal,
l'expedient
noporta
informe del Consell Municipal del
Districte i el
termini de deu diesquefixalaInstruccióde l'Alcaldia de
13 de març de 1989 per emetre aquesta mena d'infor¬
mes no és suficient.
El Sr. Albesa remarca que, segons l'article 15 de les Normes reguladores de la descentralització municipal, tal informe és preceptiu i encara que el dictamen ve a exe¬ cutar una sentència i, pertant, elseu Grup votaràfavora¬
blement, ha d'insistir en el compliment de tal precepte.
El Sr. Serra i Martí puntualitza que s'han sotmès a informe del Districtetots els instruments de pianejament sotmesos avui a la consideració delConsistori, excepte
aquest i el relatiu alcarrer de l'Argenteria.
El Sr. Ainaud troba que el termini de deu dies donat
als Districtes per emetre el seu informe resulta massa curt i no acaba d'entendre la raó d'aquest termini tan
peremptori, sobretot en qüestionsque abans han tingut
unatramitació llarguíssima. Creu, a més, que hi ha una
certa indefensió per als quatre Presidents de Districte
que, per la seva afiliació política, no formen part de la
Comissió de Govern ni hi són invitats en qualitat d'ob¬
servadors com es fa en altres Ajuntaments, i que per tant han de recórrer a altres mitjans perassabentar-se de les qüestions que afecten la seva demarcació.
Demana, doncs, que es reconsideri la Instrucció
esmentada per tal de conjuminar la prompte resolució
delsassumptes amb unabona informació i participació.
El Sr. Alcalde indica queestudiaràla qüestióplanteja¬
da pel Sr. Arnaud.
S'aprovael punt 1 de l'ordre del dia amb l'abstenció
dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 19
dejuny de 1989, peis quals, respectivament, s'aprova:
A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall d'ordenació de la
volumetria del solar delimitat pels carrers de Basea, de
l'Argenteria,i de Manresa; 2)el Pla especial d'ordenació
del sistema d'espais i equipaments del sector
Nord-Glòries; 3) l'Estudi de detall per a la determinació
d'alineacions i rasantsde la urbanització la Budellera; 4)
l'Estudi de detall per a l'ordenació volumètrica núms. 48-50 delcarrerFastenrath i 45-47 delcarrerde Castell¬
bisbal; 5) el Pla especial d'ordenació del solar delimitat pel carrerde Scala Dei, pelpasseig Valldauraiperla Via
Favència; 6) el Pla especial d'ordenació de la zona
d'equipaments
del Club Natació Sant Andreu; 7) el Pla especial d'ordenaciódels volums i espais públics de lestres illes compreses entre els carrers de Zamora, de Llull, d'ÀVila i de Ramon Turró.
B)Provisionalment: 1) el Pla especial declavegueram
de Barcelona; 2) el Pla especial d'ordenació del sector
sud-oestde l'antiga Fàbrica Batlló, situadaal'illa delimi¬ tada pels carrers del Comte d'Urgell, del Rosselló, de
Viladomat i de París; 3) el Pla especial de definició de
volums, reequipament i millora del sector delimitat pel
carrerdelFoc, perl'avingudadels Ferrocarrils Catalans i pel carrer de la Mare de Déu del Port; 4) el Pla especial de definició del tipus d'equipament i ordenació del
passatge de Joaquim Rita.
La Presidència fa avinent que es retira l'expedient corresponent al Pla especial de l'antiga Fàbrica Batlló.
El Sr. Albesa no entén per què l'Estudi de detall del
solar delimitat pelscarrersde Basea, del'Argenteria i de
Manresa, estrangula un metre l'amplada d'aquest darrer
carrer.
S'aprova la ratificació del punt A) 1 del dictamen 2,
amb el voten contradels Srs. Lacalle, Albesa, i Fernán¬ dez i Díaz.
El Sr. Parpal comenta que el Pla especial del sector Nord-Glòries es va sotmetre a informe dels Districtes afectats fa més de 25 dies i mentre el de Sant Martí ha
contestat, el de l'Eixample no ho ha fet encara, peròja
no es pot perdre més temps; i que tal Pla fixa la
ubicació del'Auditori, delTeatre Nacional deCatalunya,
de l'Arxiu de la Coronad'Aragó, de l'Estació d'autobu¬
sos i de diverses instal·lacions esportives, permet la continuïtat dels carrers de Sardenya, de Lepant i de
Padilla, i també del carrer de Alí Bey, i reordena un
conjunt de 21 ha entorn a l'eix format pel passeig de
Carles I amb un guany de 1.000 m2 de zona verda i
mantenintgairebé la mateixa superfície d'equipaments i vials.
El Sr. Fargas observa que a l'expedient no hi ha la memòria, ni els estudis econòmico-financers ni el pla
d'etapes; que efectivament no es modifiquen les previ¬
sions del Pla General Metropolità, però no sap si les 1.250 places d'aparcament previstes seran suficients
peratendre ies necessitats de tota la zona; que manca també un document que coordini diversos aspectes
(els traçats ferroviaris, els desguassos, les alineacions i rasanis) la solució dels quais, que es remetal'ordena¬
ció de laplaça de les Glòries, pot quedar condicionada
perl'acord que avui es prengui; que el Pla de clavegue¬
ram de la zona sna de coordinar amb les diverses construccions previstes, ja que l'Esiació d'Autobusos
pateixara unes inundacions que abans no es produïen,
perquè en construir el parc adjacent i els camps de
futbol provisionals no es prengueren les mesures tècni¬ ques que eren necessàries; que novament s'hauria de
mirarae convencer la Rente perquè renunciía l'Estació
de França, ja que eitren degran velocitat no podràpas utilitzar-la.
El Sr. Parpal precisa que el Pla en debatserà coordi¬
nat amb els altres de l'entorn i, concretament, amb el
de la plaça de les Glòries i amb els projectes de cobertura de les línies del ferrocarril; que estan ja
adjudicades a Dragados y Construcciones, SA les
obres del col lector que resol el desguàs de la zona; que els aparcaments previstos no són perdonar servei
a residents, sinó als diversos equipaments; i que les
alineacions irasants seran definidesen el projecte d'ur¬ banització.
El Sr. Ainaud expressalasevapreocupació perquèla
nova ordenació de la plaça ae les Glòries no sigui una
novaedició de l'actual, que lafaunade les piaces més desgraciades de la Ciutat, i perquè les obres portin els
ritmes previstos.
El Sr. De Nadal observa que el Pla avui presentat no afecta el Districte de SantMartí;queen totaquestàmbit
s'han dedistingirtres aspectes: l'oraenació dels espais, la connectivitat viària horitzontal de la Diagonal i de la Gran Via i el tractament urbanístic deisterrenys situatsa la part oriental de la plaça de les Glòries que tenen la
qualificació 17-7, la qual és difícilment materialitzable
perquèafecta un nucli important i ambunatrama, típica
1090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-IX-1989
El Sr. Albesa demana que la
documentació
estiguicompleta, sobretot quan estractade projectes de tanta
envergadura, ja que en aquest cas
ell
encara noha
pogut estudiar la
memòria
explicativa;i abona les consi¬
deracions tècniques que s'han formulat enles interven¬
cions anteriors.
S'aprova laratificació delspunts A)
2,
A)3,
A) 4, A)5
i A) 6 del dictamen 2.
El Sr. De Nadal, respecte al Pla d'ordenació de
volums i espais de l'illa compresa entre els carrers de
Zamora, de Llull,
d'ÀVila
i de Ramon Turró, explica que afecta una zonacontiguaa la VilaOlímpica ipermetrà
la construcció de més de mig miler d'habitatges, unatercert part dels quals serà posat en venda a un preu tancat avui i inferior als vigents al mercat immboliari; i que es tractad'una primera
experiència
detransforma¬
ció del Poblenou.
El Sr. Lucchetti indica queel seu Grup ja
manifestà
laseva reserva quant al conveni amb els promotors de
l'operació, mentre no tingués tota la
informació,
i la va rebre ahir la tarda de manera que, atesa laimportància
de l'operació, pensa abstenir-se en
l'aprovació
inicial i condiciona elseu posicionament sobre la provisional alsresultats d'un debat global sobre el Poblenou.
El Sr. Albesa fa avinent quetampocen aquest cashi havia en l'expedient plànols ni memòria explicativa: per
tant el seu Grup també s'abstindrà.
El Sr. Fargas anuncia, igualment,
l'abstenció
del GrupConvergent.
El Sr. Alcaldesignificaque envirtut d'aquesta darrera
abstenció no anunciada enel Consell Municipal Perma¬
nent, el Pla especial indicat ambel núm. 2 A) 7, malgrat
obtenir el vot favorable dels vint-i-un membres delGrup
Socialista, no pot quedar aprovat perquè necessita majoria absoluta.
El Sr. de Nadal expressalaseva sorpresa pel posicio¬ nament delsGrups de l'oposiciódavantd'aquest dicta¬
men que, després d'un llarguíssim període
d'informació
en el Consell del Districte -en el qual s'ha de basar laparticipació ciutadana segons s'ha basat suara- va
rebre el suport unànime de tots els Grups llevat del
d'Iniciativa per Catalunya, i, fins i, tot una felicitació per
una negociació que feia front a les necessitats d'habi¬
tatge.
El Sr. Albesa matisa que li consta el posicionament
dels diversos Grups en el si del Consell del Districte i
que no està en contra de la
promoció
de l'habitatgesocial, però acíla documentació s'ha de portar comple¬
ta perquè els Regidors la puguin analitzar.
El Sr. Serra i Martí precisa que un acord amb el
COOB-92 preveu l'ús de talshabitatges durant els Jocs
Olímpics; i remarca la responsabilitat política que com¬
portal'abstenció perpart dels Grups que mantingueren
en el Consell del Districte unaactitud plenament favora¬
ble al Pla.
El Sr. Lucchetti manifesta que el seu Grup ja ha
explicat les raons de la seva intenció d'abstenir-se, però, a la vista del filibusterisme parlamentari que es
practica a l'hemicicle i atès que estracta de l'aprova¬
ció inicial, tot i mantenint les seves observacions,
reconsidera la seva posició i donarà el seu vot favo¬
rable.
S'aprova la ratificació del punt A) 7 del dictamen 2,
amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet,
Puig-dollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, Olmedo,
Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz.
El Sr. Fargas opina que
l'execució
del Pla de clave¬ gueram és molt important per al seuGrup
i exigeix que durant deu anys s'incloguin en els Pressupostos parti¬des suficients per tirar-lo endavant, que són de l'ordre
de 250 milions de pessetes anuals.
El Sr. Serra i Martí puntualitza que la inversió global prevista en el Pla de clavegueram
és
d'uns 40.000 milions de pessetes dels quals 20.000 corresponen al Municipi i els altres 20.000 a l'Entitat MetropolitanadelsServeis Hidràulics i Tractament de Residus; que de la part corresponent al Municipi, 9.000 milions ja són en execució per mitjà de Vila
Olímpica,
SA i AnellaOlímpi¬
ca de Montjuïc, SA uns altres 930 seran adjudicats
enguany per l'Ajuntament; que queden, doncs, per
finançar uns 10.000 milions de pessetes
més
que es pensa executaren dues etapes, la primera de lesqualsresol les zones de risc més importants i es vol acabar
abans de 1992 i, per això, s'estan estudiant dues opcions de finançament -una a
través
del programad'inversions a cinc anys, i l'altra mitjançant l'afectació
de la taxa de clavegueram- mentre que la segona s'executaria entre 1992 i 1996.
S'aprova la ratificació dels puntscompresos a l'apar¬
tat B) del dictamen núm. 2, excepte el B)
2,
cor¬responent al Pla especial de l'antiga Fàbrica
Batlló,
quequeda retirat.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern,
de 19 de juny de 1989, pels quals, respectiva¬ ment:
A) S'acorda la suspensió, pel termini d'un any, de l'atorgament de
llicències
deparcel·lació
de terrenys,d'edificació, de reestructuració de locals, d'ender¬ rocament i d'implantacióde noves activitats i modifica¬ cióo ampliació de les existentsen elsector de Can
Por-tabella.
B) S'aprova l'Estudi de detall d'ordenació de volums
de la finca Can Guardiola, situada en el passeig de
Fabra i Puig núms. 1315, i s'acorda la
suspensió, pel
termini d'un any,de l'atorgament de llicències deparce¬l·lació de terrenys, d'edificació, de
reestructuració
delocals, d'enderrocament i d'implantacióde noves activi¬
tatsi modificacióo ampliacióde les existentsen la finca
que és objecte detal Estudi de detall. S'aprovaper unanimitat.
Ratificareis acords de laComissió de Govern, de 19
dejuny de 1989, pels quals, respectivament, s'aproven:
A) Inicialment: el Projecte de
delimitació
de tresunitats d'actuació a l'àmbit del Plaespecial de concre¬
ció d'usos d'equipaments i ordenació volumètrica de
la
unitat de la zona de la Mare de Déu del Coll, del carrer dels Albigesos i del passatge de Napoleó,determinant
que el sistemad'actuació és el de
compensació; i B)
el
Projecte de delimitació del Polígon d'actuació dels
vol-tans del Mercat de la Mare de Déu de Montserrat, en execució del Pla especial de reforma interior i
millora
dels accesos al barri de les Roquetes.
El Sr. Fargas anuncia l'abstenció del seuGrup
quant
a l'apartat A) del dictamen anteriorperquè
mancal'informe del Consell Municipal del Districte i el Sr.
Serra
i Martí observa que tal informe no és preceptiuperquè
només es tracta de determinar la unitat d'actuació i elsistema aplicable.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell,
Ainaud,
Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat,
Alsina,
Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat,Audet,
Olmedo, Lacalle, Albesa, i Fernández i Diaz, quant
al
NÍJM.27 10-IX-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1091
ALCALDIA
Informe de la Comissió de Seguretat Ciutadana
El Regidor de la Via
Pública, Sr. Torres,
comença laseva
exposició
indicant que l'informe lliurat es divideix entresparts: la primera recull els resultats de l'enquestade victimització i opinió, l'evolució de les denúncies,
uns estudis sobre les manifestacions, les actuacions de
la Guàrdia Urbana en matèria de qualitat de vida i un
balanç dels
Consells
deprevenció i
seguretatdels
Districtes, i l'adquisició de dues noves roulottes; la
segona
inclou
diverses fitxes
peral seguiment
dels
acords de la Comissió delegada de Protecció Ciutada¬na; la tercera proposa diverses mesures.
Remarca que amb les enquestes de victimització
iniciades el 1984, s'encetà una nova etapaen el tracta¬
ment de la problemàtica de la seguretat ciutadana i
s'obriren unes perspectives de futur que avui ja es
poden
avaluar; i
quela
sevacomparació
amb les dades
de lesdenúncies facilita el treball operatiu dels serveis
policials. Analitza, a
continuació,
els resultats del'última
enquestade victimització i opinió dient que la reducció de l'índex de victimització ha estat de 8,5 punts entre 1984 i 1988 i de 3,8 puntsenel darreranyperíode enel
qual la
victimització
global, comprensiva tant delsactesconsumats com dels intents, ha estatdel 21,6 % men¬
tre que la victimització consumada ha estat del 16,18 %; que els Districtes que se situen persobre de
l'esmentada mitjana global són els de Sarrià-Sant Ger-vasi (29,5 %), les Corts (25,1 %), CiutatVella(22,4 %) i l'Eixample (22 %) mentre que Sant Martí (18,3%), Grଠcia(19,2 %), Sant Andreu (19,3 %), Nou Barris (20,2 %) i Horta (20,9 %) queden per sota; i que l'enquesta
reflecteix també la preocupació ciutadana pel cost dela
vida, per la drogaadicció, la contaminació, pels robato¬ ris i atracaments, perl'assistència sanitària i per l'estat
delsaliments, que reben valoracions de 7,5, 7,4, 7,1, 7 i
de6,5 sobre un total de9 punts.
Examina, després, l'evolució de les denúncies per robatoris amb força en les coses o intimidació en les persones, en el qual es manifesta la reacció dels ciuta¬
dans davant del'agressióque pateixen; icomentaqueel
1988 han pujat al 33,8% quanel 1984eren del27,7 %, increment que palesa una major participació en l'acció
policial si bé també hi influeix l'existència d'uns béns assegurats que obligaa denunciar ala Policia els atraca¬
ments, els robatoris de negocis, d'habitatges i de vehi¬
cles que són els fets delictius que més denúncies generen. Detalla per aquests delictes que són els més
relacionats amb la seguretat ciutadana, entre gener i maig d'enguany s'han produït 16.827 denúncies amb
una reducció del 27 % sobre el mateix període de l'any
anterior; que les denúncies perrobatoris ambforçaa les
coses són el 71 % del total esmentat i han experimentat
una reducció del 31 % mentre que
les denúncies per
robatori amb intimidació a les persones representen el 28% amb una reducció del 14%; que dins aquest
darrer grup, els robatoris amb arma de foc a entitats
bancàriess'han incrementat del0,6al'1 per100, ienels atracaments a establiments s'observa la tendència a substituir l'arma de foc per altres mitjans d'intimidació i
s'apreciaunatendènciaala baixaenels atracaments als
establiments i enelcarreri enlesestrebades, si bé enel
mesde marçs'assoliren els valors màxims; quedins els
robatoris amb força a les coses, els relatius a pisos
evolucionen de manera fluctuant i també assoliren el
marçelsvalorsmés alts els referents als vehiclessón els
que originen més denúncies, i els relatius als establi¬
ments sónel 15,53 % detot aquestgrup ipresenten una davallada del 29 % en comparacióamb el mateix perío¬
de de l'any anterior; que el percentatge més alt de denúncies per Comissaria correspon a la d'Horta segui¬
da per les de l'Audiència, les Drassanes, Sant Andreu,
Sant Gervasi i Sants mentrequeel percentatge més baix
es dóna a la de Can Tunis i a l'Hospital, tanmateix els
volums de denúncies són similars als de l'any anterior excepte en els cas de la Comissaria d'Horta, que ha
pujat2 punts; i quela mitjanadiària de delictes ha baixat
de 153 el 1988 a 112 enguany.
Es refereix tot seguit a les manifestacions i detalla
que enguany se n'han produït369que han aplegatuns 130.000 manifestants; que s'han concentrat en els Districtes de l'Eixample i Ciutat Vella; que lamajoria -el
71,2 %- han estatmotivades perconflictes socialsperò
han estat els conflictes laborals els que han reunit més
assistents;queles hores més conflictives són les 11 del
matí i les 7 de la tarda i per dies de la setmana la major
conflictivitat es dóna els dimecres i els dijous; que els
vehicles afectats han estat 742.000 i les persones unes
900.000, que el temps mitjà de les retencions pot
estimar-se en una hora per persona; i que atès el notable increment que han experimentat, des del mes de gener es fa un seguiment que posa una particular
atenció en les repercussions que produeixen, sobretot
en l'aspecte de privació de la llibertat de moviments, i
s'ha proposat la creació d'una taula de coordinació
policial específica.
Atesa la preocupació ciutadana per la qualitat de vida, especifica la intervenció de la Guàrdia Urbanaen
aquells vessants que hi tenenmés incidència com són: laseguretat dels establiments de concurrència pública, els horaris d'obertura i tancament d'aquests establi¬
ments, la venda debegudes alcohòliques a menors, els
sorolls produïts per l'activitat industrial, pels habitatges, els establiments i els vehicles, la retirada de vehicles
abandonats i residus sòlids, la repressió d'activitats
nocives per emissió de fums i el tràfic de productes
alimentaris enmalt estat, això amb la col·laboracióde la Regidoría de laSalut Pública.
Destaca, després, que la política de seguretat, sus¬ tentada sobre latrilogia prevenció, repressió i solidaritat,
requereix l'ajuda dels òrgans de participació veïnal que són els Consells de Prevenció i Seguretat dels Districtes i avui ja es disposa de les dades necessàries per
emprendre uneslínies d'actuaciótanten el terreny de la
prevenció com de la solidaritat de manera que un
procés que es veiaa llarg termini avui jaés realitat; que així ho avala l'existència d'un Consell de Prevenció i
Seguretat en cadascun dels Districtes, si bé no tots palesen el mateix volum d'actuacions i cal anar regis¬
trant contínuament la sevaactuació i desenvolupament sense que sigui aconsellable, de moment, establir un marc de funcionament estricte que resultaria massa
constrictiu; que tanmateix el camí que la Ciutat obre en
aquest camp no pot romandre aïllat de la realitat del país i per anar endavant cal la immediata posada en funcionament del Consell Nacional de Prevenció de
Catalunya que analitzi i propulsi la tasca preventiva
arreu de Catalunya, també ha de recordar al Ministre de l'Interior la promesade creaciódelConsellde Prevenció
d'àmbit estatal; que si els Consells de Prevenció i
Seguretat dels Districtes han significatun pas endavant
1092 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 27 10-IX-1989
pertrobar solucions en talcamp, bona part de
l'èxit
enaquest objectiu es deu a les Taules de
coordinació
policial, que són, endefinitiva, el vehicle d'acció i suport
als treballs de prevenció i repressió perquè operen en unadoble direcció: impulsar el reforçament operatiu en
zones d'especial conflictivitat; i impulsar i sumar esfor¬
ços enaccions de caràcter preventiu relacionades
amb
la droga, l'absentisme escolar, la prostitució i els estran¬ gers, com queda ben demostrat en les diverses actua¬
cions, que enumera, desenvolupades al darrer trimestre.
Tocant al seguiment dels acords plenaris, fet mitjan¬
çant les fitxes que abans haesmentat, comenta que a
més de l'enquesta de victimització i opinió
específica
per aBarcelona, s'han fet gestionsamb l'Institut d'Estu¬dis Metropolitans i amb la Diputació per realitzar-ne, el
1990, una altra d'àmbit metropolità que permeti una anàlisi comparativa de les diverses dades, i
també
s'ha subscritunacord amb la Cambra deComerç, Indústria iNavegació per realitzar-ne una sobre la seguretat en el
món del comerç; quelaconstitució, l'11 degener, de la
Junta Local deSeguretat, queja ha tinguttresreunions, ha permès avançar en la coordinació i
eficàcia
policial; que el Centre d'Atenció a les Víctimes, inaugurat el 8d'abril ha rebut 119 consultes; que per optimitzar la
plantilla de la Guàrdia Urbana i potenciar el patrullatge
s'han incorporat a les tasques de patrullatge 133
agents gràciesala reconversió del Servei de Grues, a la incorporació d'auxiliars administratius i d'antics conduc¬
tors i a la reestructuració dels comunicats d'accidents;
que s'ha fet un estudi-proposta a fi que cap dels
membres de la plantilla de l'escala operativa superi l'edat dels 55 anys, mesura que afectarà uns 400
agents ques'estudia dedicar a la vigilància del patrimo¬
ni municipal d'alt risc, coberta fins ara per empreses
privades de seguretat; que en vistes de l'èxit de les
roulottes situades a la Plaça Reial i als barris de la Trinitat i del Raval se n'han adquirides dues més que
prestaran serveia Ciutat Meridiana i ales Planes; quela
incorporació dels 139 agentsque estana punt d'acabar
el curs a l'Escola Pública de Catalunya permetrà
redi-mensionar les dotacions dels Districtes seguint els índexs aprovats el 1987.
Fa avinent que atesa la conveniència d'adequar les
comissaries dels Districtes s'han propostat les següents macrocomissaries: Vilardell-Via Laietana (a la qual cor¬
respondria el Districte de Ciutat Vella), Coronel Asensi (que agruparia els Districtes de Sants-Montjuïc i de les
Corts), Iradier (que comprendria els Districtes de
Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia), Aiguablava (que agafaria els Districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó) i la Verneda
(que aplegaria els Districtes de Sant Andreu i Sant
Martí), mentre que la resta de les Comissaries que funcionen actualment quedaria com a oficines d'infor¬ mació i denúncies.
Tracta, a continuació, de la normalització lingüística
en el si de la Guàrdia Urbana, tot assenyalant que a pesar quela majoria dels agentssóncastellano parlants
i la mitjana d'edat de la plantilla és de 43anys, gràciesa
l'esforç que s'ha fet, l'ús del català és cada dia més habitual; que el català és assignatura important dels
cursos d'accés i de formacióbàsica; que s'estan cata¬
lanitzant els impresos i els sistemes de comunicació; que la incorporació de personal administratiu jove que coneix el català escrit ha ajudat el procés de catala¬ nització; que s'està estudiant incloure el català, tant parlat com escrit, en cursos específics adaptats a les tasques de la GuàrdiaUrbana.
Anuncia que ha ajornat la presentació d'una moció
relativa a la constitució d'una Taula de coordinació
policial específica per a les manifestacions, perquè no
hapogut consultar-la amb la Federació d'Associacióde Veins i ni els Sindicats i s'han d'acabar de perfilar
alguns aspectes en el si de la Comissió de Seguretat
Ciutadana.
Sotmet, perúltim, a la consideració del Consistori les següents mocions:
Dels Srs. Torres, Batlle, Lucchetti i Albesa:
Sol·licitara la Comissió Provincial de PoliciaJudicial, laincorporacióde laGuàrdia Urbana de Barcelona,com
a membre de la mateixa Comissió i que se li reconegui
la competència de rebre denúncies dels ciutadans en
les seus dels Districtes d'aquest Cos, i també per a aquells delictes que siguin detectats in fraganti, com¬
portin, notan sols la immediata intervenciódels agents,
sinó també la iniciació de les primeres diligències i posteriorcomunicació al jutge i al Cos Nacionalde Poli¬
cia.
Dels Srs. Torres, Batlle, Lucchetti i Albesa:
Que s'estudií, en l'elaboració de les ordenances
fiscals i si escau, de les Ordenances municipals, la
conveniència d'incrementar les mesurescoercitives per
aquelles actuacions que comportin agressions i deterio¬
rament del mobiliari urbà.
El Sr. Albesa agraeix d'antuvi els treballs del Regidor de l'Àmbit de la Via Pública i dels seus col·laboradors
immediats, el Coordinador de Protecció ciutadana i el
Cap de laGuàrdia Urbana, per preparar unadocumen¬
tació que s'ha distribuït en temps, i el seu esforç per oferir informació a la Comissió de Seguretat Ciutadana; pensa, però, que cal seguir treballant de valent
perquè
a Barcelona no hi ha ungrau de seguretatsuficent tant
des del punt de vista real com subjectiu, ja que la
valoració que fan els ciutadans no arriba encara a
l'aprovat i la seguretat personal és unapreocupacióper
als ciutadans, encara que situada per darrera de les
provocades pel cost de la vida i ladrogaaddicció, si
bé
aquesta també incideix sobre la delinqüència.
Destaca que els robatoris i els atracaments són la qüestió que preocupa més després de l'atur; que
el
Raval, la Rambla i el Barri Xinès, són citats, en uns
percentatges molt alts, com a espais perillosos i, en
canvi, els índexs de victimització són molt baixos i això
fa necessari posar molta cura en l'anàlisi de les dades;
que la creació dels Consells de Prevenció i Seguretat
dels Districtes i de les Taules de Coordinació Policialés
un fet positiu però s'ha de continuar treballant. Centra després la sevaatenció en laGuàrdia Urbana
i fa notar que és la policia més pròxima alciutadà i, per
tant, els seus responsables han de procurar no distor¬ sionar la imatge d'aquest Cosque no potésser
conduït
a situacions com la que es produïren a Nou
Barris:
troba, doncs, encertat que s'hagi retirat lamociósobre
les manifestacions que podria haver originat certs pro¬
blemes i que s'intensifiqui la formació del Cos i el seu
bilinguisme, encara que la principal funció no
és
la
culturització, sinó garantir el compliment de les
Orde¬
nances municipals i la seguretat ciutadana. Opina queMM 27 10-IX-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1093
en la
proporció desitjable,
sinó
quemés aviat s'han
reduït i això fa necessàries prolongacions de jornadesque
són exagerades
i poden
generarestats
de fatiga
queprovoquin reaccions
nodesitjades pels mateixos
agents; que
l'acció de patrullatge inspira confiança i,
per
tant,
sembla molt idònia la figura del
guàrdia-vei;
que
és
necessari regular la
segonaactivitat
querellevi
els agents de tasques que perl'edat els resulten
penoses,
i millori la imatge
de les institucions municipals
avui vigilades perempresesprivades;
ques'ha
congra¬tulat de lapotenciació de la Unitat Canina de la
Guàrdia
Urbana; que també s'ha de reforçar la
vigilància dels
entorns de les escolesperprotegir als escolarstant deltrànsitcom deltràficde drogues; que són molt positives
les accions desplegades a Ciutat Vella, que s'haurien
d'estendre aaltreszones; ique lamocióa la qual elseu
Grup dóna suport que
demana el
caràcter
de
policia
judicial per a
la
Guàrdia Urbana exigirà ampliar els
efectius del Cos perquè aquesta nova funció no siguien detriment de les actuals.
Recomana que s'aprofundeixi la
formació
de laGuàr¬
dia Urbana perquè no solament vetlla per la seguretat
dels ciutadans, sinó que els orienta; i que el Consistori
s'adreci al Governador Civilafique l'organització de les
forces policials s'adapti a
l'organització administrativa
de la Ciutat i les Comissaries, en les quals s'hauriend'incloure les Oficines de Victimització, es correspon¬
guin amb els Districtes.
El Sr. Lacalle demana que el Consistori distingeixi
amb la Medalla d'Honor al Mèrit els dos membres de la
Guàrdia Urbana que, posant en perill la seva integritat
física, fapocs dies rescataren un nen, acte que palesa,
una vegada més, la voluntat de servei i esperit de
sacrifici d'aquest Cos.
ElSr. Amat subratlla d'antuvi latranscendència ciuta¬
dana de la seguretatque no ha assolit encara un nivell
comparable al d'altres ciutats europeespuix, segons un article publicat fa poc a la premsa, ens trobem encara
en una posició -el lloc 45- no gaire brillantde manera
que,toti quetals estudisnotenen un marge de fiabilitat
indiscutible, cal millorar aquest nivell de cara als esde¬ veniments que en el futurviurà la Ciutat.
Agraeix que aquesta vegada la
documentació
s'hagilliurat ambtemps suficient perestudiar-la. Repassant-la, constata que s'ha produït un avanç en els nivells de
seguretat -encara no suficients perquè els nostres visitants continuen tenint problemes- i que el grau de
satisfacció per l'actuació policial ha pujat del 58 % el
1987 al 66% enguany, tanmateix expressa la seva
inquietud pel judici que fan els nostres ciutadans de
l'actuació de laJustícia, en la qual ha perdut la confian¬
ça el 85,8 % dels ciutadans enquestats, quan aquest percentatgeera el 1983 del 90 %, de manera que creu necessari si pressionar el Govern de l'Estat perquè
procuri resoldre aquesta situació tan alarmant.
Indica ques'han fet passos importants perevitar les
molèstiesnocturnes persorolls il'experiència enaquest
sentit del Districte que presideix, ha estat molt positiva;
que també s'ha avançat en el funcionament dels Con¬
sells de Prevenció i Seguretatdels Districtes, però algun
encara no té un nivell de reunions prou alt, especial¬
ment un que visqué unconflicte veïnal no fa gaire; que
caldria evitar el triomfalisme del qual es mostra un article de la revista Prevenció on es posaven com a
exemple determinades actuacions a la zona de
Renfe-Meridiana i, tanmateix, fa pocs dies s'hi han produït
problemes força desagradables.
Creu, en resum, que s'avança però no en la mesura suficient; i mostralasevasorpresaperquè avui no hagin
estat objecte de cap proposta d'acord algunes qües¬
tions com la coincidència dels àmbits de les
macro-comissaries amb els Districtes -que demana es porti a
una propera sessió, atès que la situació actual dificulta
fins i tot la recollida de dades estadístiques- o la
segona activitat dels membres de la Guàrdia Urbana -qüestió que està lligada amb la proliferació de les
empreses privades de seguretat-.
Es congratula que s'hagi retirat la moció sobre les
manifestacions, amb l'argumentació i l'estructuració de
la qual el seuGrup estavaendesacord malgratcompar¬ tir la preocupació pels problemes que les manifesta¬ cions generen ja que, per exemple, ahira les sis de
la
tarda una vintena de parcel·listes de Sant Iscle de Vallalta tingueren tallat durant dues hores el
trànsit
pelcarrer Mallorca, i encara que el seu Grup no està evidentment en contra del dret de manifestació, cal
posar una micad'ordre en algunes que resulten
ridícu¬
les, atès que, segons els seus càlculs, les manifesta¬
cions produïdes del gener ençàque afectaren
742.000
vehicles durant una hora per terme mitjà tingueren uncost -partint d'un consum de 6 litres de benzina a
l'hora- de 329 milions i això projectat en un any
comporta un perjudici de 700 milions de pessetes
només en consum de benzina: creu, doncs, justificat
que el Consistori d'una manera assenyada, respectuo¬
saamb el dret de manifestar-se i consensuada amb els Sindicats i les Associacions de Veïnsvulgui posarordre
en aquestaqüestió.
Anuncia el seu suport ales mocionspresentades pel Regidor de
l'Àmbit
de la ViaPública
sobre la concep¬tuado de la Guàrdia Urbana com a policia judicial i
sobre els actes de vandalisme contra el mobiliari urbà,
sobretot després de les agressions de què ha estat
objecte en la darrera revetlla de Sant Joan.
Lamenta, per últim, que no s'hagi portat cap moció sobre la normalització de la Guàrdia Urbana perquè el
Regidor de la Via Pública hi ha fet una
referència
favorable però inconcreta i, fins i tot, ha esmentat
algunes dificultats pertirar-la endavant quan no sembla
haver-n'hi, en canvi, per muntar classes d'anglès, fran¬
cès o alemany: consegüentment, retira el primer
parà¬
graf de la moció presentada pel seu Grup per a la
darrera sessió, el qual en opinió de l'Alcaldia era més
propi d'un prec, i demanaque esvotin els altres jaque
la Guàrdia Urbanano ha de fertasques de culturització, però sí tenir una comunicació fluïda amb els ciutadans que se li adrecin en català, i, tanmateix, no veu que la
qüestió del català s'afronti ací amb la
contundència
amb què les darreres setmanes s'ha dit que s'havia tractat a Europa i al Senat.
Acaba, doncs, demanant un pronunciament sobre
tals punts de la seva moció, un capteniment de millora
de la seguretat ciutadana, una concreció de propostes queposinordre en les manifestacions i evitin les despe¬
ses que originin, i una pressió sobre el
Govern
del'Estat per millorar la Justícia, en la qual no tenen fe el
95,8 % dels nostres ciutadans.
El Sr. Lucchetti assumeix el contingut de l'informe sobre la seguretat ciutadana, que s'ha enfocat en
les
tres grans línies -prevenció,
repressió
i solidaritat-defi¬
nides en la sessió de l'any passat de manera que, al
cap d'un any, l'evolució del problema de la seguretat
ciutadana es pot veure en un cert optimisme, puix es
1094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-IX-1989
tendència a la disminució de la delinqüència i de la victimització, a la qual contribueix la millora de la situa¬
ció econòmica i de l'atur.
Considera ques'ha avançat en la coordinació de les
funcions policials i en la racionalització de la Guàrdia
Urbana, encara que hi ha problemes de manca de
dotacions de personal i de recursos, de professiona-lització i de formació perenfocar laqüestióde laqualitat
devida; que cal urgir lacreaciódel Consell Nacional de
Prevenció de Catalunya que pot ésser el desllorigador de moltes qüestions; i que la Ciutat viu uns canvis accelerats que generen dualitats i bosses de margina¬
ció-onconflueixen delinqüència i drogues- que exigei¬
xen un treball específic en els tres eixos de prevenció,
repressió i solidaritat.
Agraeix que s'hagi retirat la mociósobre les manifes¬
tacions perquè creu que, certament, cal minimitzar els efectes negatius de lesmanifestacions, però també no
coartar sinó respeciar l'exercici de tal dret i, en tot cas, l'accent s'ha de posar enaquest darrer aspecte perquè
ell no desitja quantificar, com s'ha fetsuara, els efectes
negatius de 40 anys sense haver-lo pogut exercir: consegüentment, ha de manifestar el seu desacord
total amb els objectius que s'explicitaven en tal moció
com eren preveure els punts i els motius de conflicte
social o aportar informació, prèvia i sistemàtica sobre
els motius, els convocants i la possible evolució de les manifestacions.
Expressa, encanvi, lasevaconformitat amb les dues
mocions presentades i recomana, a més, una campa¬ nya explicativa per sensibilitzar els ciutadans envers la
protecció del mobiliari urbà, puix les mesures coerciti¬
ves no són suficients.
El Sr. Torres significaque perresoldre els problemes de la Justícia també caldria instar del Govern de la Generalitat la ràpida entrada en funcionament de les
noves presons i unapolítica penitenciària eficaç.
El Sr. Alcalde tanca el debat agraint l'informe i les mocions i precisa que les Medalles als membres de la Guàrdia Urbana tradicionalment s'atorguen pel setem¬ bre quan se celebra la festivitat del patró del Cos; que elsguàrdiesal·ludits pel Sr. Lacalle i els seus capsforen felicitats directament per la Comissió de Govern per la
seva acció exemplar de salvar un nen que uns delin¬
qüents havien pres com hostatge; i que l'ús del català
en el Cos està ben recollit en l'informe presentat.
El Sr. Amat recorda elcompromís, assumitperl'Alcal¬
dia en la darrera sessió, sobre l'ús del català en la Guàrdia Urbana perobservar quel'informe no assegura la inclusió del català en els plans de formació dels
membres del Cos.
El Sr. Alcalde indica que pren notad'aquesta obser¬
vació; el Sr. Amat insisteix que se sotmetin avotacióels
altres dos paràgrafs de la sevamoció, perquè no troba l'informe prou concret; i el Sr. Alcalde replica que ja consta que cal més concreció en l'ofertaque sobre tal
qüestió ha formulat el Regidor de la Via Pública, però
formalment no és procedent votar una moció no pre¬
sentada.
Remarca, per últim, el Sr. Alcalde que per primera
vegada el Consell de Seguretat i la Junta local de
Seguretat han portat temes molt delicats que inicien un camí molt positiu; i recomanaals membres del Consis¬ tori que secircumscriguin als temes de cadasessió afi que els debats guanyin pes puix totes les preocupa¬
cions, per sentides que siguin, tenen uns camins de
realització que no són declamatius sinó administratius,
que són els expedients: pertant, assumint lapreocupa¬
ció del Sr. Amat vigilarà personalment laconcreció del programa que el Sr. Torres ha proposat.
Justificada, doncs, laurgència enla forma reglamen¬
tària s'aproven per unanimitat les dues mocions deba¬ tudes.
ÀMBIT D'ORGANITZACIO I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Direcció de Serveis de Finançament
Aprovar la formalització d'una operació de préstec
amb el Banco deCrédito Local deEspaña, pervalor de 5.000.000.000,-de pessetes, perfinançarparcialment el
Programa d'Inversions 1989 (Capítols 6 i 7 del Pressu¬ post de Despeses), préstec a deu anys amb dos de carència, a un tipus d'interès del 12,5% -que inclou
una comissió anual del 0,40 %-; i autoritzar l'Excm.Sr.
Alcalde i el Regidor de Finances, ll-lm. Sr. Joaquim de
Nadal i Caparà per a l'atorgament de la documentació necessària i lasignatura de l'esmentada operació.
Aprovar la cancel·lació de l'aval atorgat al Consorci
del Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 25 de maig de 1980 sobre una operació de crèdit amb el BNP
España, SAper un importde 170.000.000de pessetes;
concedir un altre aval a la mateixa entitat sobre una
operació de crèdit de 170.000.000 de pessetes amb el
BNP España SA, atès que aquesta Corporació integra l'esmentat Consorci segons el Decret de la Generalitat
de Catalunya 285/1980 d'11 de desembre,que elcreà; i delegar en l'll im. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà,
Regidor Delegat de Finances l'atorgament de la docu¬
mentació necessària i la signatura d'ambdues opera¬ cions.
Autoritzar l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària per poder realitzar una operació de crèdit per un valor
de 117.740.000 pessetes pernodrir el Cap. 9 d'Ingres¬
sos que finançarà en part l'estat de Despeses del seu
Pressupost per al'any 1989, aprovat pelConsell Plenari
de l'Excm. Ajuntament de Barcelona el 3 de febrer de
1989; i aprovarincloure enels Pressupostos de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, a partir del pròxim
exercici econòmic, els crèdits necessaris per atendre l'import de la càrrega financera derivada del préstec
abans esmentat.
El Sr. Albesa, en relació al dictamen núm. 6, demana
ques'aclareixi si el préstecamb el Banc de Crèdit Local d'Espanya per 5.000 milions de pessetes es fa en
substitució parcial de l'emissió de bons acordadal'any
passat, vista lapolítica monetàriadel Govern de l'Estat i
les restriccions que imposa el Banc d'Espanya, o si
és
independent de tal emissió.
El Sr. Mas anticipa que el seu Grup s'abstindràen la votació sobre les operacions de crèdit previstes en
els
dictàmens 6 i 8 que instrumenten tècnicament una
determinada política pressupostària sobre la qual poc
abans votàencontra, mentre que votarà favorablement
l'aval al Gran Teatre del Liceu.
Considera que els càlculs de les càrregues finance¬
res no són correctes i en donar xifres inferiors, defor¬
men els límits d'endeutament a partir dels quals
cal
sol·licitar autorització per realitzar noves operacions d'endeutament. Precisa que una part de
l'endeutament
NÚM. 27 10-IX-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1095
aixòs'escatimaunapart delpesde lacàrrega financera
i, a pesar que
el deutor
últim
és l'Ajuntament, els
coeficients d'endeutament respecte els ingressos cor¬ rents són clarament inferiors als que resultarien prenent
lacàrregafinancera consolidada: propugna, doncs, que es replantegi seriosament
el
sistema decàlcul de
lacàrrega financera i se
sol·licitin
les autoritzacions perti¬nents quan se sobrepassi el
límit
del 25 %.ElSr. De Nadal explica, pel quefaala intervenciódel
Sr. Albesa, que s'havia previst finançar les inversions d'enguanyamb
l'emissió de bons
de12.000
milions de pessetes; queaquest
Plenari ha autoritzat,
enconjunt,
un finançament total de 29.715 milions de pessetes-dels quals només 5.000 jaestan disposats- ques'han
fet servir per finançar els Pressupostos de 1988 (5.815,2 milions) i de
1989 (15.000
milions), la modifica¬ció d'aquest darrer Pressupost aprovada l'anterior ses¬ sió (3.900), milions i el retorn del crèdit-pont; que la
suma del retorn del crèdit-pont i de les amortitzacions
previstes al
capítol 9 donen
unes amortitzacions totalsde 9.136 milions de pessetes; que, consegüentment,
l'increment efectiu de l'endeutament al llarg termini és de 15.579 milions de pessetes, creixement que és
similara l'experimentat pel Pressupost corrent demane¬ raquela relacióentre unai altra magnitudés aproxima¬
dament la mateixa; ique l'operació que ara esdemana servirà, doncs, perreduir l'emissió de bons orebaixar-la
al màxim.
Tocant a laintervenció del Sr. Mas, comentaque una consolidació en les societats olímpiques -el volum d'inversions de les quals no és gaire comparable amb
el normal d'un Ajuntament- permetria també veure l'endeutament de l'Ajuntament des d'una altraperspec¬
tiva; que, per tant, cal ccngratular-se de l'èxit en la
negociació amb el Govern de l'Estat el qual, atès l'esforç inversor de Barcelona, ha assumit tals empre¬
ses que deixaran de pesar sobre la càrrega financera
d'aquest Ajuntament, mitjançant una solució que, per
una banda, garanteix la participació de l'Estat en la
meitat de la inversió que inicialment liderà aquest Ajun¬ tament, i que, per altra, permet complir més tranquil·la¬ ment les prescripcions sobre els coeficients d'endeuta¬
ment.
S'aproven els tres dictàmens amb l'abstenció dels
Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas,
Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardo¬
na, Fabregat, Audet, i Olmedo, quant als punts núms. 6
i 8.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori,
determina que es posposi per al final de la sessió el punt núm. 9 de l'ordre del dia, relatiu al'informe sobre
l'exercici de 1988 de les Empreses i Institucions muni¬
cipals.
Faavinent, totseguit, que restapendent de la darrera
sessió un escrit, presentat enforma de moció que diu:
Dels Srs. Cardona i Puigdollers, i de la Sra. Blasi:
1. Constatar l'incompliment dels objectius, progra¬
mats i pressupostats per a l'any 1988 a través del
Patronat Municipal de l'Habitatge, d'eradicar totalment
el nucli barraquistade la Perona, amb els greusperjudi¬ cis i danysque se segueixen causant als ciutadans de
Barcelona i als mateixos ocupants de les barraques.
2. InstareI Govern municipal que, a través del Patro¬
nat
Municipal
de l'Habitatge,procedeixi a l'ender¬
rocament immediat de totes les barraques i d'altres construccions del nucli anomenat la Perona, en plena
ronda de Sant Martí tocant al Pont del Treball, tot
proveint lesfamílies afectades que ho necessitin verita¬
blementd'habitatges adequats itambé d'escolarització;
i que acompleixi la urbanització i l'enjardinament que correspon a aquellazona.
Significa el Sr. Alcalde, que tal escrit no té, pel seu
contingut, caràcter de moció, però admet sotmetre'l a debat i, àdhuc, a votació sense que això serveixi de precedent.
El Sr. De Nadal observa que ahir, a la reunió del
Consell Municipal Permanent demanà alssignants de la moció que després d'haver fet unavisita ala Perona, la retiressin, petició que ara reitera.
El Sr. Cardona considera que el contingut de la moció continua vigent i té cabuda dintre de l'article 50 de la Llei Municipal i de
Règim
local de Catalunya que atribueix al Plenari la fiscalització i control dels òrgans de govern; que durant el mes de maig, coincidint ambla moció del seu Grup i amb un escrit amb 2.200
signatures s'ha produït una acceleració dels ender¬ rocaments de barraques de la Perona, ja que de les 36 existents al gener, a primers de maig encara en resta¬
ven 32, el 15 de juny n'hi havia 8 i ahir encara en
quedaven 4, de manera que el seu Grup no es pot
donar persatisfet perquè, donades les característiques
d'aquestes barraques, situades en un nucli fortament
urbanitzat, i lescaracterístiques sociològiques delsseus
ocupants, el problema subsisteix en tota la seva força
encara que només resti una barraca i l'edifici de la
guarderia es converteix en dormitori perals desallotjats
d'altres barraques: manté, doncs, la seva moció que espera que rebi el suport unànime de tots els Grups.
El Sr. De Nadal contesta que gràcies a la tasca feta
del Patronat Municipal de l'Habitatge des de 1979 el problema avui està pràcticament resolt; que en aquest temps els objectius de l'acció de govern municipal ha
estat l'eradicació de les barraques; que el desembre,
després d'un problema de rebuig de lesfamíliesgitanes
en un barri de la Ciutat n'hi havia 32, quan l'any 1987
eren 103, i ara només en resten 3 perquè la guarderia compleix unafunció social i no es pot suprimir fins que
no quedi cap família en aquella zona; que, ajuí seu, la
moció és inoportuna jaque l'eradicació del barraquisme s'està portant a terme gràcies a la col·laboració de diverses entitats i amb una discreció que ha evitat
polititzar laqüestió, contràriamentaallò que suggeria el
Sr. Pons Valon en unacartaadreçada al Sr. Miró; i que la moció també és oportunistaperquè tothom sap que el problemaestà en vies de solució i nomésno ho veu així l'actitud exacerbada, i probablement moguda pel
racisme, d'una trentena de veïns; i que en l'eradicació
del barraquisme de la Perona hi han deixat la pell diverses persones, gràcies a les quals la integració ha
resultat molt poc conflictiva.
El Sr. Cardona replicaque el Pressupost del Patronat
Municipal de l'Habitatge de 1988 preveia l'ender¬
rocament de lesbarraques de la Perona però,al capde
mig any d'haver-se tancat tal exercici, tal objectiu enca¬
raque no s'ha assolit: pertant, lamocióno és inoportu¬
na; que la moció no pot qualificar-se d'oportunista perquè tenir el problema pràcticament resolt no vol dir
que ho estigui del tot; que no troba adequada la
referència al racisme que ha fet el Sr. De Nadal, quan l'Alcaldia ha rebut un escrit amb 2.200 firmes; i que la
