Internet: http://www.bcn.es Núm. 21 / Any LC 10 de juliol de 2003 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 11-IV-2003 ... 1130 Acords sessió extraordinària 14-VI-2003 ... 1160
Comissió de Govern
Acta sessió 26-III-2003 ... 1162
Personal
Concursos i oposicions
Bases que han de regir la convocatòria de promoció interna per a l'ocupació de 2 places
d'oficial del grup C de l'SPEIS, pel sistema de de concurs-oposició ... 1175 Concursos
Bases que han de regir la convocatòria del concurs per a la provisió d'1 lloc de treball de director/a de laboratori de l'Agència
de Salut Pública ... 1179
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 11 d’abril de 2003 i aprovada el dia 11 de juny de 2003
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia onze d’abril de dos mil tres, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió or-dinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regi-dors, Marina Subirats i Martori, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Eduard García i Plans, Antonio Ainoza i Cirera, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Miguel E. Arredonda i Palacio-Valdés, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva assistència les Imes. Sres. Maravillas Rojo i Torrecilla, i M. Ángeles Treserra i Soler.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 21 de març de 2003, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret d’Alcaldia, de 28 de febrer de 2003, pel qual s’aprova la liquidació del Pressupost de l’Ajunta-ment corresponent a l’exercici de 2002.
2. Decret d’Alcaldia, de 28 de febrer de 2003, pel qual s’aprova la liquidació dels Pressupostos de 2002 corresponents als organismes autònoms següents: Patronat Municipal de l’Habitatge, Institut Municipal
de Persones amb Disminució, Fundació Mies Van der Rohe, Institut Municipal d’Informàtica, Institut Munici-pal d’Urbanisme, Institut MuniciMunici-pal d’Hisenda de Bar-celona, Institut Municipal de Parcs i Jardins, Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Institut de Cultura de Bar-celona, Institut Municipal de Salut Pública de Barcelo-na i Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida.
3. Decret de l’Alcaldia, de 21 de març de 2003 (S1/ D/2003 1059), que imposa a l’agent de la Guàrdia Ur-bana Sr. Fernando Álvarez Montañés (matrícula 17.998), la sanció de separació de servei per la co-missió d’una infracció disciplinària de caràcter molt greu, tipificada com a abandonament del servei a l’ar-ticle 48.g) de la Llei 16/1991, de policies locals, i a l’article 115 apartat c) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel fet de no haver-se presentat al seu lloc de treball ni haver donat cap tipus d’avís de la seva situació des del dia 6 de març de 1997, data en què se li donà l’alta mèdica per incompareixença, fins al dia 28 d’abril de 1997, data en què es presentà a la inspecció mèdica de la Guàrdia Urbana de Barcelona on se li entregà l’imprès de l’esmentada alta mèdica, i no haver comparegut al servei fins al dia 31 d’octubre de 1997.
4. Acord de la Comissió de Govern, de 26 de març de 2003, que proposa al Parlament de Catalunya re-metre a la Mesa del Congrés dels Diputats una pro-posta de modificació de la legislació vigent per tal que es faciliti un permís de treball temporal a aquells es-trangers que es trobin amb una ordre d’expulsió no executada, mentre no es procedeixi a la seva execu-ció.
b) Mesures de govern
teràpies i de nous fàrmacs, l’aplicació dels quals no està exempta de certa controvèrsia, amb la prolifera-ció de medicines alternatives i amb l’accessibilitat creixent a informacions de tota mena relatives a la salut, algunes ben serioses i altres, en canvi, sense cap fonament, que es poden obtenir a través d’Internet i altres canals i que per a avançar amb èxit cap a la societat del coneixement, és essencial comp-tar amb una ciutadania que, per una banda, disposi de prou coneixements per a ésser activament respon-sable de la seva salut i, per l’altra, comprengui i recol-zi les activitats de recerca, desenvolupament i inno-vació, sobre les quals és fonamenta el progrés econòmic i social, sobretot en una societat, com la nostra, on hi ha una gran tradició en Ciències de la Salut.
Concreta que el programa pretén: a) desplegar les polítiques i recomanacions internacionals sobre la cul-tura mèdica i de salut promogudes per diferents instàn-cies com l’Organització Mundial de la Salut; b) millorar l’educació sanitària dels habitants de Barcelona i, con-següentment, incidir positivament en la seva salut indi-vidual i col·lectiva; c) posar en valor la recerca i la pràc-tica mèdica desenvolupades en els grans centres de recerca que són els hospitals universitaris, i, per tant, reduir la distància entre la comunitat científica i la gent del carrer; d) contribuir a aconseguir que la ciutadania desenvolupi una actitud favorable al progrés i a la in-novació científica i tecnològic en l’àmbit biomèdic; e) consolidar una xarxa informativa que ajudi a una millor gestió de les emergències mèdiques i de les situacions de pànic col·lectiu, que sovint són producte de la desinformació ciutadana.
Acaba dient que “Medicina al segle XXI” vol contri-buir a l’objectiu que Barcelona sigui una ciutat educa-da i amb idees i, per tant, amb una ciutaeduca-dania que gaudeixi d’una cultura mèdico-sanitària que li permeti vetllar millor per la seva salut i participar activament en el debat sobre les implicacions ètiques, econòmi-ques i socials de la recerca biomèdica.
c) Informes
1. Transport públic.
La Presidència acumula el debat d’aquest punt de l’ordre del dia, tal com és convingué a la Junta de Portaveus, la proposició següent:
Dels portaveus dels Grups Socialista, d’Esquerra Republicana de Catalunya–Verds i d’Iniciativa–Verds: Pp3. 1) Manifestar la inquietud d’aquest Ajunta-ment davant la no concreció d’un nou contracte-pro-grama que permeti continuar millorant la prestació dels serveis de transport públic a la Regió metropoli-tana de Barcelona.
2) Reclamar al Govern Central que adopti les me-sures corresponents per tal d’autoritzar, de forma im-mediata, les corresponents consignacions pressu-postàries que permetin aprovar el Contracte Programa 2002-2005 en els temes presentats per l’ATM i que en tant no s’apliqui l’acord, és compensin les diferències econòmiques en relació a les actuals previsions de la Llei de Pressupostos de l’Estat, com ja ho estan fent els Governs de la Generalitat i les Administracions locals.
3) Demanar als Grups polítics del Parlament de
Catalunya que tramitin les mesures corresponents
per tal d’establir un sistema alternatiu i compensatori que garanteixi i millori les possibilitats de finançament de l’Entitat Metropolitana del Transport o bé que man-tingui el sistema actual.
4) Reclamar al Govern de la Generalitat i al Govern Central que aprovin ja el Conveni d’Infrastructures 2001-2005 amb els termes econòmics previstos en el document del Pla director d’infrastructures del trans-port públic, i que en dotin les partides pressupostàries suficients.
5) Promoure el Pla de serveis de transport públic col·lectiu de la Regió metropolitana de Barcelona que augmenti la dotació de línies interurbanes d’autobús, la connexió amb les de bus urbà, tot garantint el fi-nançament de la proposta i respectant el marc competencial i l’autonomia de gestió de les adminis-tracions locals.
6) Instar al Ministeri de Foment que posi en marxa els estudis i treballs necessaris per tal d’aprovar un Pla de rodalies per a la Regió metropolitana de Barcelona i n’articuli d’immediat una autèntica ronda ferroviària, com està prevista al PDI, que elimini les mancances i dèficits a l’Àrea metropolitana de Barcelona.
El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-banisme, Sr. Casas, comença la presentació de l’in-forme i proposició en debat exposant que el transport públic de la Regió metropolitana de Barcelona, la qual comprèn 4.000.000 d’habitants, una Àrea metro-politana de 3.000.000 d’habitants i un continu urbà de més de 2.200.000, està servit per diversos operadors públics o privats amb gestió compartida o interessada i té com a planificador l’Autoritat del Transport Metro-polità (ATM) en la qual no s’ha aconseguit encara la integració de l’Estat, circumstància que explica algu-na de les coses que es produeixen al nostre transport metropolità; que l’enquesta de mobilitat presentada recentment mostra, de 1996 a 2001, una minva en la utilització del transport públic en relació al transport privat en la Regió metropolitana, fenomen que, en canvi, no s’ha produït en el continu urbà de Barcelo-na, on els desplaçaments en transport públic s’han in-crementat en la mateixa proporció en què s’han redu-ït els fets en el cotxe privat; i que aquesta situació posa de manifest la necessitat de fer inversions estra-tègiques en aquells espais on hi ha menys infraestructures i serveis de transport públic, altra-ment serà difícil assolir l’objectiu, que es marca el Pla director d’infraestructures, d’aconseguir per al 2010 que aproximadament el 50% dels desplaçaments amb vehicles –1.300 milions de viatges– que es pro-dueixen anualment en l’àmbit de la Regió metropolita-na es facin amb transport públic, quan avui aquest percentatge no arriba ni al 30%, ja que aquesta és l’única manera que permet absorbir el desenvolupa-ment econòmic i social del conjunt de la Regió metro-politana: per a aconseguir-ho caldria, almenys, que es repetís cada any, des d’ara fins al 2010, l’incre-ment de 40 milions de viatges anuals que s’ha produït entre 2001 i 2002.
Tocant a l’extensió i cobertura de la xarxa ferrovià-ria, destaca que el primer gran èxit ha estat l’aprova-ció dins l’ATM del Pla director d’infraestructures com a element normatiu i d’obligat compliment des del punt de vista de la planificació de les infraestructures i inversions per part del Govern de la Generalitat; que s’ha posat en funcionament l’ampliació de la línia 3 del metro en el tram comprès entre les estacions de Mundet i de Canyelles i la conversió de la línia 4 en línia 2, pel que fa al tram comprès entre les estacions de la Pau i de Pep Ventura; que es troba en obres l’ampliació de la línia 5 des d’Horta fins a la Vall d’Hebron i la nova estació de Maresme-Fòrum de la línia 4; que s’ha assolit un acord per a la perllongació de la línia 2 des de la ronda de Sant Antoni fins a Fira 2 amb un compromís d’inici d’obres a partir de 2005 o 2006; i que s’ha produït l’adjudicació de les obres de pràcticament tota la línia 9 del metro, com també de les dues noves línies de tramvia.
Respecte a la millora del transport de superfície concreta que s’ha treballat en tres direccions: a) la millora de la freqüència de pas dels autobusos, que actualment és inferior als 10 minuts per a dues terce-res parts dels usuaris; b) l’extensió de divuit línies i la creació d’altres cinc de noves; i c) el bus de proximitat conegut com a bus de barri.
Pel que fa a la cobertura del transport públic durant les vint-i-quatre hores del dia, indica que el metro ja només té dos horaris –que li agradaria poder reduir a un, si bé això comporta uns costos d’inversió i de manteniment– i obre cada dia a les 5 del matí i tanca de diumenge a dijous a les 12 de la nit i divendres, dissabtes i vigílies de festius a les 2 de la matinada, però això ha exigit un gran esforç d’inversió per a la instal·lació d’una catenària rígida; que l’ampliació de l’horari en una hora més ha fet guanyar uns 5.500 usuaris diaris les nits i 4.000 les matinades dels diu-menges; que el transport de superfície nocturn s’ha ampliat en horaris, recorreguts i disset noves línies que presten servei entre Barcelona i les capitals dels diversos corredors; i que el futur Pla de serveis de transport de superfície ha de respondre a uns objec-tius similars als del Pla director d’infraestructures, aprovat per a la xarxa ferroviària.
Quant a la integració tarifària, significa que el bitllet únic és una realitat no comparable amb la d’altres ciutats europees, perquè ofereix més avantatges; que s’han creat tres títols nous: la targeta familiar, la tar-geta trimestral i la tartar-geta jove; i que gràcies a la inte-gració tarifària, l’índex d’intermodalitat ha passat del 8% el 2000 al 21% el 2002 i previsiblement arribarà al 25 o 30 per 100 el 2003.
En relació a la millora de la qualitat i accessibilitat del transport públic, subratlla que avui és accessible el 68% de la flota d’autobusos i el 2006 ho serà la totali-tat, mentre que en el metro, en canvi, només estan adaptades 25 de les 115 estacions existents i en els darrers quatre anys tan sols s’ha produït l’adaptació de quatre estacions tot i tractar-se d’un projecte inclòs en el Pla director d’infraestructures, però confia que arribi a complir-se el compromís assumit pels representants de la Generalitat en la inauguració de l’estació de la Marina; que s’ha avançat en el transport porta a porta, el nombre d’usuaris del qual pràcticament s’ha doblat; que s’han introduït elements de sostenibilitat amb el compliment de les exigències requerides per les certifi-cacions ISO 9.001 i 14.001, amb la instal·lació de
de-puradores per a la reutilització d’aigües, amb la incor-poració d’autobusos propulsats per gas natural i amb el nou projecte relatiu als autobusos elèctrics amb pila alimentada per hidrogen; que la xarxa de carril-bus s’ha incrementat en 30 quilòmetres passant de 71,5 el 1999 a 101 el 2003; que s’ha adjudicat també el con-curs per a l’adquisició de 83 trens nous, dels quals 30 seran per a renovar els de la línia 5 i 50 per a la nova línia 9, i s’ha acordat també la construcció d’altres 16 trens per a absorbir l’increment de la demanda originat per la integració tarifària a les línies 1, 3 i 5; i que el Pla de cotxeres permetrà buidar les cotxeres de l’avinguda de Borbó i de Ponent.
Seguidament, centra la seva atenció en el finança-ment i recorda que els recursos del sistema metropo-lità de transport provenen de tres fonts: les tarifes que s’han anat apujant a mesura que era convenient ate-ses les nombres prestacions derivades de la integra-ció tarifària; el Conveni d’infraestructures que serveix per finançar l’ampliació de la xarxa ferroviària en la proporció de dues terceres parts la Generalitat i una l’Estat; i el Contracte-programa, que finança els dèfi-cits d’explotació.
Veu amb preocupació que dels 956 milions d’euros que s’haurien d’invertir en el quinquenni segons el Pla director d’infraestructures, la negociació del Con-veni d’infraestructures per als anys 2000-2005 amb l’Administració de l’Estat s’hagi iniciat entorn dels 735 milions i sembla que es tancarà al voltant dels 600 i, per tant, lluny del compromís assumit en el seu mo-ment pel Govern de la Generalitat, el qual sí que està complint els compromisos adquirits en relació a la lí-nia 9.
Fa notar que les diferents millores del servei (am-pliació horària, am(am-pliació de les estacions de metro, ampliació de la flota d’autobusos, millora de la fre-qüència de pas, millores tecnològiques) tenen la seva contrapartida en un dèficit afegit i, per tant, fan neces-sària la millora de les subvencions de les Administra-cions i, tanmateix, el Contracte-programa 2002-2005, aprovat per l’ATM i que habilita els operadors a actu-ar encactu-ara no està aprovat per l’Estat i, consegüent-ment, les Administracions consorciades han de su-portar, a través de l’ATM, un endeutament per a cobrir allò que no està aportant l’Administració de l’Estat, la qual, des de 2001, ha reduït en un 15% les aportacions al Contracte-programa, però allò que re-sulta encara més greu és que, a partir de 2002, l’aportació estatal no s’hagi incrementat en allò que el Contracte-programa 2000-2005 preveu.
Diu, en conclusió, que avui, a dos anys de manca de Contracte-programa, durant els quals tots els ser-veis han funcionat diàriament, hi ha una infradotació de 100 milions d’euros per part de l’Administració es-tatal, infradotació que ha hagut de ser coberta en la seva totalitat per l’Administració autonòmica i l’Admi-nistració local, Ajuntament de Barcelona i Entitat Me-tropolitana del Transport, a la qual, a més, se li vol negar encara l’únic finançament que li és propi: per això, es presenta la proposició que s’ha acumulat al present debat i que llegeix.
Creu que el mandat 2000-2003 es podria qualificar com a mandat del transport públic ja que hi valora tres aspectes clars: la constitució del Consorci de l’ATM, que és una magnífica eina de gestió, com ha quedat ben palès amb la integració tarifària, vell som-ni i avui magnífica realitat; l’aprovació del Pla director d’infraestructures, en el qual hi ha una actuació estel·lar, de la qual tothom intenta apropiar-se, però no s’ha d’oblidar –i això no es reconeix enlloc– que la paga íntegrament la Generalitat, perquè no s’ha aconseguit que ningú, la Unió Europea tampoc, hi contribueixi; c) la bona valoració dels nostres trans-ports públics que, en les enquestes d’opinió, assolei-xen un grau de satisfacció dels usuaris del 85% i són percebuts com uns dels millors d’Europa.
Troba, també, molt positiu el fet que dels viatges obligats, un 45,3% es faci amb metro, un 27,5% amb autobús, un 13,1% amb cotxe particular, un 5,6% amb moto i un 5,6% a peu i un 1% amb bicicleta, de manera que els fets amb vehicle privat només totalit-zen el 18,7% del total.
Posa en relleu que, segons el quadre de finança-ment que consta en l’informe presentat, el Govern de la Generalitat finança el 55% de les espectaculars in-versions en transport públic que es faran els propers deu anys i les Administracions locals, el 4,1%.
Indica, més endavant, que les principals mancan-ces en el transport públic en l’àmbit metropolità es donen en dos aspectes: en els transports de superfí-cie, la utilització dels quals només ha experimentat un increment d’un 2,5%, que és el que es presenta més allunyat dels estàndards d’altres ciutats europees, de manera que en els propers anys caldrà un esforç per millorar-ne la xarxa i la freqüència; i el fet que diària-ment es desplacin a Barcelona per motius de treball, d’estudi o d’oci 400.000 persones residents en altres poblacions de Catalunya, dada que fa ben palesa la necessitat de millorar, quan s’acabi la línia 9, l’estruc-tura del transport públic a l’àmbit metropolità i denota les mancances del model de ciutat impulsat pel go-vern municipal, ja que ha obligat a desplaçar-se fora de la Ciutat gent que hi té la seva activitat laboral, i a traslladar també a fora de la Ciutat activitats industri-als, en un plantejament que li sembla terriblement er-roni perquè es parla molt de sostenibilitat, però es fa molt poca política sostenible.
Acaba anunciant que el seu Grup votarà a favor de la proposició en debat, perquè, efectivament, s’està produint un grau incompliment dels compromisos del Govern de l’Estat pel que fa al transport públic de la ciutat de Barcelona, de la seva Àrea metropolitana i de tot Catalunya, però pensa que el punt quart s’hau-ria de redactar d’altra manera, atès que, segons les seves notícies, el Govern de la Generalitat aprovà el Pla director d’infraestructures la setmana passada i el de l’Estat ho farà divendres vinent; ara bé en tot cas, creu que cal seguir reclamant de l’Estat el finança-ment necessari per a poder continuar mantenint el ni-vell de qualitat del nostre transport públic col·lectiu.
El Sr. Álvarez es congratula, també, que es pre-senti un informe tan important per al conjunt de la ciu-tadania, però no pot compartir el to triomfalista de les intervencions precedents.
Recorda que les competències en matèria de transport públic urbà de Catalunya corresponen a la Generalitat i a les Administracions locals, en el cas de Barcelona l’Ajuntament i l’Entitat Metropolitana el
Transport; i opina que les insuficiències que presenta la situació actual deriven de la manca d’entesa entre l’Ajuntament i la Generalitat, la qual ha perjudicat les infraestructures de transport públic en la Regió metro-politana i ha viscut molts anys d’esquena a la ciutat de Barcelona perquè: 1r) l’ATM no es constituí fins al 19 de març de 1997, onze anys després de la consti-tució de l’organisme homòleg de Madrid; 2n) l’antece-dent més immediat anterior al Pla director d’in-fraestructures és el Pla de metros de 1984 i, per tant, Barcelona ha trigat disset anys a poder disposar d’un pla actualitzat de transport públic; 3r) mentre que a Madrid la xarxa de metro ha crescut en 100 quilòme-tres –dels quals 56,3 corresponen als anys 1995-1999 amb una inversió de 1.622,7 milions d’euros, i 54,7 als anys 1999-2002 amb una inversió de 2.068,7 milions d’euros, inversions totes dues que anaren a càrrec de la Comunitat Autònoma de Madrid, trets 90 milions aportats per la Unió Europea–, a Barcelona, en canvi, en el període 1991-2003 la xarxa de metros només s’ha ampliat en 9,7 quilòmetres, incloent-hi el tram urbà dels Ferrocarrils de la Generalitat de la línia del Baix Llobregat, amb un finançament a càrrec de la Generalitat amb dues terceres parts i de l’Estat a la restant.
Creu, doncs, que la conclusió de tot això és ben clara: ha mancat voluntat política, per part de la Ge-neralitat de Catalunya, de millorar el transport públic urbà i metropolità de Barcelona, a pesar que, com re-flecteixen les enquestes, és un problema prioritari per a la ciutadania.
Tocant a les referències al Conveni d’infraes-tructures i al Contracte-programa fetes pel primer ti-nent d’alcalde, observa que l’ATM aprovà el Pla di-rector d’infraestructures sense haver arribat a un acord previ amb totes les Administracions implicades, perquè s’hi preveu un finançament del 36%, és a dir, 2.400 milions d’euros o 400.000 milions de pessetes a càrrec de l’Estat sense haver-lo negociat prèviament i, d’altra banda, també s’hi preveuen, en-cara que siguin a títol simplement indicatiu, inversions en serveis de competència estatal quan, si això es fes en un document de l’Estat respecte de competèn-cies municipals i autonòmiques, les Administracions afectades posarien el crit al cel i ho presentarien com una invasió de competències.
Coincideix, en tot cas, en la necessitat d’introduir millores a la xarxa ferroviària de rodalies de la Regió metropolitana; però indica que el millor camí per re-soldre el problema és el diàleg amb el Ministeri de Foment, com ha succeït en el cas del tren d’alta velo-citat, en el qual les propostes de traçat del Ministeri han permès evitar el cisallament de les línies ferrovià-ries de rodalies que es produïa a Sants, i convertir-les en una nova línia de metro.
Comparteix, igualment, que el gran problema del transport públic col·lectiu no rau en el transport urbà de Barcelona, per bé que sigui millorable, sinó en el transport metropolità.
segons la proposició aprovada fa més de dos anys pel Parlament de Catalunya.
Diu, en conclusió, que el seu Grup està d’acord amb la majoria de les inversions que figuren en el Pla director d’infraestructures, però matisa que la via per aconseguir-ne el finançament és el diàleg amb les al-tres Administracions, en comptes de culpabilitzar-les de la manca de capacitat d’arribar a acords.
Anticipa, finalment, el vot contrari del seu Grup a la proposició en debat.
El Sr. Forradellas indica que l’informe conté aspec-tes molt positius, perquè mostra unes millores ben evidents que pot reconèixer qualsevol usuari dels transports públics col·lectius o qualsevol ciutadà o ciutadana, perquè tots estan afectats per la mobilitat urbana; i entre tals aspectes destaca la integració tarifària, l’increment de l’ús del transport públic, el creixement del carril-bus, l’inici de la línia 9 del metro –que paga, per bé que amb uns certs anys de retard, l’Administració que li pertoca– i, en un nivell inferior, el programa del cotxe compartit o carsharing.
Puntualitza, però, que a l’informe hi ha també as-pectes preocupants que estan molt ben resumits en la proposició en debat, perquè al costat de la intensa activitat de potenciació dels nostres transports pú-blics, hi ha seriosos problemes de finançament; i que l’informe constata també un retard important en la si-tuació del nostre transport públic, després de molts anys d’inversions insuficients, de manera que cal se-guir treballant per potenciar i ampliar el transport pú-blic.
Recomana que l’Agenda 21 es prengui com a refe-rent per a millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn més amable, perquè l’ús sistemàtic i compulsiu del vehicle privat significa una despesa important en temps i energia i té efectes contaminants, tant sònics com atmosfèrics; i que es continuï treballant en el Pacte per la mobilitat, que està resultant una experi-ència molt interessant que cal potenciar i per la qual felicita la Sra. San Miguel que n’ha estat la impulsora. Referint-se, després, als autobusos menciona la creació de 25 línies noves i apunta la conveniència d’augmentar la prioritat semafòrica i la velocitat, me-sures que contribuirien a rendibilitzar les línies. Ex-pressa, a més, la preocupació pel Pla de serveis, que podria vulnerar l’autonomia municipal; i assenyala la necessitat d’implantar carrils-bus a l’entrada de la Ciutat, els quals ajudarien a potenciar el transport pú-blic en superfície tant a escala barcelonina com me-tropolitana.
Considera que una altra assignatura pendent és l’accessibilitat a les estacions de metro, en la qual s’ha produït un retard que exigeix fer les inversions necessàries perquè es puguin complir els objectius marcats per a l’any 2006; i que cal també aconseguir millores importants en la mobilitat i defensa dels via-nants, donat que a Barcelona un 36% dels desplaça-ments es fa a peu i els accidents, tot i haver-ne dismi-nuït el nombre, continuen sent un element important de la mobilitat urbana.
Significa, en darrer lloc, que la mobilitat urbana comprèn diversos factors, transport públic, transport privat, vianants i gestió del territori i, per tant, acusar la ciutat de Barcelona dels problemes de desplaça-ment de la gent que ve de fora, li sembla, com a mí-nim, insòlit, perquè el govern municipal no planifica pas la política territorial de Catalunya i,
consegüent-ment, no té responsabilitats en l’actual situació caòti-ca i mancaòti-cada de transport públic.
Subratlla, finalment, que el seu Grup és contrari a la constitució del túnel d’Horta, perquè comportaria la presència de més transport privat a la Ciutat.
El Sr. Portabella pensa que l’informe i la proposició fan un bon resum del punt en què es troben els trans-ports públics metropolitans i del passat immediat, i apunten unes ombres de futur i, per tant, sobre cap a on cap evolucionar; que el mandat s’ha caracteritzat per un avenç molt significatiu en el camp dels trans-ports públics metropolitans, en el qual no vol insistir perquè és ben conegut per tothom: la integració tarifària; l’ampliació dels horaris del metro, l’aprovació del Pla director d’infraestructures; l’adjudicació de la línia 9; els esforços per fer cada vegada més sosteni-bles els transports públics –que són una peça impres-cindible de la sostenibilitat d’una ciutat i d’un territori, potser la més important, conjuntament amb la defini-ció urbanística–, esforços entre els quals destaca els tendents a la incorporació de busos propulsats per hi-drogen, que molt poques ciutats d’Europa estan preo-cupant-se per promoure.
Ara bé, considera que el vessant més interessant de l’informe i de la proposició és el relatiu a les pers-pectives de futur, les quals estan condicionades per dos factors, el primer dels quals és el finançament.
En aquest sentit, troba que el Sr. Álvarez ha fet una descripció força exacta de les inversions que s’han fet a Madrid en matèria de transport públic, però s’ha oblidat de dir que aquí l’Estat no està implicat en l’ATM i els seus representants només hi van de turis-tes; i que per altra banda troba també que a l'hora de fer comparacions entres les inversions que fan res-pectivament la Comunitat Autònoma de Madrid i la Generalitat de Catalunya, cal tenir present que les di-ferències de finançament entre aquestes dues Admi-nistracions és abismal.
Concreta que el 2001 el dèficit fiscal de Catalunya fou d’1,8 milions de pessetes, és a dir, 10.746 milions d’euros, de manera que cada persona que viu a Catalunya rep de l’Estat 283.169 pessetes, o sia 1.702 d’euros menys, xifra que, portant la comparació al terreny de les seves responsabilitats en el camp del turisme, equival a un viatge per a quatre persones a Praga o Londres, a benzina gratis per a fer 100.000 quilòmetres i a la construcció del transport públic ne-cessari per a poder realitzar tots els desplaçaments que fa un individu mitjà durant tot l’any. Afegeix que si a aquest finançament precari del Govern de l’Estat s’hi sumava la supressió, amb la qual el seu Grup està d’acord, del recàrrec del 0,06% sobre l’impost de béns immobles sense una contrapartida financera, el sistema de transport públic metropolità entraria en crisi.
Recorda, tot seguit, que el dèficit històric dels transports metropolitans de Madrid fou eixugat per l’Estat i, en canvi, el dels de Barcelona, no; i encara se n’estan pagant interessos.
Subratlla, finalment, que aquests dies molts alcal-des de poblacions servialcal-des per la línia fèrria Barcelo-na-Puigcerdà han reivindicat inversions en tal línia, la qual és també molt important per a Barcelona i el seu Port, ja que necessiten comptar amb una xarxa ferro-viària eficient ben connectada amb Europa: conse-güentment, tal línia és imprescindible, també, perquè el sistema de transport públic funcioni bé a la capital de Catalunya.
El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors dient que l’informe no amaga res, sinó que a les pàgi-nes 10, 11 i 13 assumeix joiós les responsabilitats, compartides, de la millora del transport públic a Bar-celona i a la seva Àrea metropolitana, ben paleses en les valoracions de 7 i de 6,6 que reben dels ciutadans els serveis de metro i autobusos respectivament; que el punt de la proposició relatiu al Conveni d’infraestructures pretén aconseguir els 956 milions d’euros del quadre de finançament del Pla director d’infraestructures, on es preveu la inversió de 1.912 milions d’euros en deu anys, és a dir, 956 per a cada quinquenni, dels quals 320 han d’ésser a càrrec de l’Estat i 640 a càrrec de la Generalitat, ja que tot allò que estigui per dessota d’aquesta xifra seria incomplir el Pla director d’infraestructures; ara bé, segons les informacions que té, la suma total estarà al voltant dels 600 milions.
Fa avinent que encara que els 320 milions d’euros que ara es reclamen de l’Estat estiguin per damunt dels 253 que aportà l’Estat a Madrid en el període 1995-2000, l’escreix sembla just ateses les migrades inversions fetes per l’Estat en els nostres transports públics en el període anterior, i tanmateix sembla que ni tan sols s’assoliran els 735 milions plantejats en obrir-se la negociació i dels quals 252 eren a càrrec de l’Administració estatal.
Precisa que el Pla director d’infraestructures pre-veu que la Generalitat financiï en 1.465 milions de pessetes la línia 9, però no pas ni que es pagui a vint, vint-i-cinc o trenta anys, ni tampoc que es pugui fer mitjançant concurs o gestió privada, de manera que avui el principal operador públic de transport públic de la Regió metropolitana, que és el metro de Barce-lona –el qual realitza el 40% dels viatges de la Regió metropolitana concretament 321 milions de viatges– no sap encara si podrà gestionar la línia 9 i, en tot cas, es veu obligat a presentar-se a un concurs, per-què la Generalitat ha assumit la titularitat d’un servei que és competència de l’Entitat Metropolitana del Transport.
També indica que el dèficit de transport de la Regió metropolitana deriva de dues causes: la inexistència del Pla de rodalies i uns transports de superfície es-cassos, sobretot pel que fa als autobusos interur-bans, tanmateix el Pla de serveis de superfície està aturat perquè feia desaparèixer l’autoritat i l’autono-mia de l’Entitat Metropolitana del Transport i perquè limitava l’àmbit d’actuació de transports metropolitans de Barcelona a la ciutat de Barcelona, a pesar que, sumant-hi ara els autobusos, realitza el 65% dels vi-atges que es fan a la Regió metropolitana, en una tàctica que li porta a la memòria la seguida per fer desaparèixer la Corporació Metropolitana de Barce-lona.
Acaba fent notar que els Pressupostos de l’Estat i de la Generalitat contenen les partides relatives al Conveni d’infraestructures i al Contracte-programa i
cada any el Grup Parlamentari de Convergència i Unió amb el seu president i el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya amb el seu president s’han donat recíprocament suport en el Congrés dels Diputats i en el Parlament de Catalunya a uns pres-supostos en els quals el Conveni d’infraestructures i el Contracte-programa estaven infradotats, prescin-dint dels compromisos que uns i altres havien adquirit amb Barcelona.
El Sr. Puigdollers matisa que els Pressupostos que el Sr. Casas acaba d’esmentar han servit perquè avui es pugui presentar el magnífic balanç que s’ha pre-sentat; tanmateix, els representants del Partit Socia-lista els votaren en contra.
Li sembla ridícul, d’altra banda, que el Grup del Partit Popular de Catalunya pretengui donar lliçons a Convergència i Unió sobre el tracte a Catalunya i a Barcelona i, tal com estan avui les coses, sostingui que Convergència i Unió dóna l’esquena a la Ciutat i al país, quan qui hi està realment d’esquena és el Partit Popular.
El Sr. Álvarez declina contestar l’al·lusió del Sr. Portabella al dèficit fiscal de Catalunya, perquè supo-sa que tothom està d’acord en la redistribució de la ri-quesa i en la solidaritat interregional, de manera que la raó per la qual s’inverteix més a Nou Barris que a Sarrià-Sant Gervasi és extrapolable a altres territoris de Catalunya i d’Espanya.
Coincidint amb el Sr. Casas, creu que la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona ha pro-vocat la pèrdua d’inversions d’abast metropolità i, per tant, es congratula del consens assolit quant al resta-bliment d’un instrument similar.
Opina, en darrer lloc, que Convergència i Unió és responsable de la pèrdua de pes de la Fira de Barce-lona, en la qual no ha volgut implicar-se fins fa poc temps, i ha viscut d’esquena a la Ciutat, on la Gene-ralitat ha començat a invertir els dos darrers anys després de quinze sense invertir-hi pràcticament res, de manera que l’esmentat Grup, a manca d’argu-ments polítics per a rebatre aquestes afirmacions, ha hagut de recórrer a la desqualificació.
El Sr. Portabella remarca que la inversió en euros per habitant que fa l’Estat a la Comunitat Autònoma de Madrid és un 44% més alta que a Catalunya i, per tant, pregunta si tal capteniment es pot conceptuar de redistribució o, més aviat, de concentració econòmica d’inversió en la capital de l’Estat, en perjudici de la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya pel sol fet de viure aquí, concentració que fa perdre tot el sentit a l’argument de la redistribució adduït pel Sr. Álvarez, perquè no li sembla que Madrid tingui necessitat que s’inverteixi un 44% més que a Barcelona, sinó que més aviat hi ha al darrere un model d’Estat de caràcter radial i, per tant, antieuropeu, perquè només les construccions en xar-xa del territori europeu defensen l’europeïsme, men-tre que el Partit Popular continua defensant que tot passi per Madrid.
Contracte-programa, ja que atorga unes subvencions de 0,14 euros per viatge al metro de Barcelona i de 0,30 euros al metro de Madrid, i de 0,79 euros per vi-atge als Ferrocarrils de la Generalitat i de 3 euros als Ferrocarrils de Renfe.
Recalca que la proposició pretén evitar que els 100 milions de dèficit del Contracte-programa en el perío-de 2002-2003 es converteixen en 200 i que les inver-sions incloses en el Conveni d’infraestructures no es quedin en el 35% de les xifres que s’havien previst: tot això està lligat amb l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat i de l’Estat en el Parlament de Catalunya i en les Corts respectivament, però en els anys 2001, 2002 i 2003 no ha estat possible aconse-guir-ho; en tot cas, espera que els anys vinents no passi igual.
S’aprova la proposició en debat amb el vot en con-tra dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda i la Sra. Balseiro.
2. L’ús de la bicicleta.
Es retira la presentació d’aquest informe. 3. El verd de la Ciutat 1999-2003.
La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, i de Parcs i Jardins, Sra. Mayol, presenta aquest informe amb el qual vol fer balanç de les actuacions municipals respecte de les zones ver-des i durant el present mandat.
Destaca, primer, que s’hi constata un increment del 17% de la superfície verda, la qual ha passat de 785 hectàrees el 1999 a 880,3 el 2003, sense tenir en compte les obres del Fòrum Universal de les Cultu-res; que els Districtes que han experimentat majors increments són els de Sant Martí, Sants-Montjuïc i Nou Barris; que l’objectiu que els veïns puguin gaudir d’una zona verda a menys de cinc minuts a peu o 250 metres de casa seva només queda inassolit pel que fa al Barri Gòtic, al nucli antic de Gràcia i al Poblenou, en aquest darrer cas fins que s’hagi executat el pro-jecte 22@; que en compliment de l’objectiu de crear corredors verds que multipliquin els efectes del verd, s’ha fet ja el corredor verd de Montjuïc a Collserola, el del mar a Trinitat està fet parcialment en la façana marítima i resta pendent per les obres en curs, men-tre que l’execució del de Poblenou a la Sagrera està condicionada per la construcció de la línia del tren d’alta velocitat; i que hi ha hagut també un increment del 70% dels grups de flor, que abasten 9.602 metres quadrats coberts per pensaments, clavells de moro, begònies i petúnies, plantes totes que poden viure bé a casa nostra, en aplicació dels criteris de la política del verd sostenible que vol revaloritzar aquelles espè-cies que visquin fàcilment i tinguin origen mediterrani. Continua dient que Barcelona compta amb 67 parcs i durant el mandat s’ha procedit a la restauració del Turó Park i del Jardins de Laribal, a la re-modelació de l’antic Parc d’atraccions de Montjuïc, espai que ara s’ha convertit en el Jardins de Joan Brossa, a la creació del Parc de Diagonal Mar i del Parc Central de Nou Barris, del qual els veïns podran gaudir plenament en un mes i mig, i a la recuperació de 13 interiors d’illa; i que les 101 actuacions en les 93,8 hectàrees recuperades a un cost mitjà de 60 euros per metre quadrat totalitzen una inversió de 60 milions d’euros a càrrec de Parcs i Jardins, els Dis-trictes, l’Institut Municipal d’Urbanisme, Proeixample SA, Pro Nou Barris, SA, Procivesa, SA, i d’alguns promotors privats.
Informa, també, que el Pla de gestió de l’arbrat viari, debatut a bastament a la Comissió que presideix, ha plantejat la substitució progressiva dels plàtans que estan en males condicions per altres espècies, en fun-ció de la tipologia del carrer, per tal de millorar la biodiversitat, ja que fins ara els plàtans eren l’espècie arbòria predominant en els nostres carrers, i d’aconse-guir una millor integració dels arbres en la trama urba-na; que s’han reposat 47.000 arbres, quan l’objectiu previst era només de 40.000, amb una gestió eficient i de qualitat que ha procurat estalviar aigua, amb la uti-lització de les aigües del subsòl per al rec urbà de 49 hectàrees que han comportat un estalvi de 300.000 metres cúbics i de 78.000 euros, pràctica aquesta que situa l’Ajuntament en bona posició per a defensar una nova cultura de l’aigua; que la preocupació per la qua-litat també ha portat a cercar la implicació ciutadana en la gestió del verd, especialment a través del programa per a dissenyar un espai verd a cada Districte amb la participació dels nois i noies de la Ciutat; que l’experi-ència dels horts urbans pretén recuperar el passat, en part agrícola, de la Ciutat, i oferir, alhora, un espai de realització i gaudi a la gent gran; i que també s’ha in-tentat compatibilitzar la presència de gossos a la Ciutat i el gaudi dels parcs pels ciutadans habilitant en cada Districte –excepte el d’Horta-Guinardó, que ha optat per altres inversions–, espais d’esbarjo bastant més amplis que els pipi-cans per als gossos, encara que és ben conscient que el conflicte no ha quedat del tot re-solt.
El Sr. García comenta que l’informe exposat és el propi d’un final de mandat; que si es comptessin les zones verdes conservades i sense conservar els per-centatges baixarien; que de les cinc grans actuacions presentades, tres són, en realitat, remodelacions d’espais verds que la Ciutat ja tenia: les del Turó Park, dels Jardins de Laribal i dels Jardins de Joan Brossa, i un altre, el Parc de Diagonal Mar, és un nou exemple de l’urbanisme a la carta que posa en pràcti-ca l’equip de govern, mentre que, respecte al darrer, li ha agradat sentir que s’inaugurarà dintre d’uns me-sos, perquè es temia que ho fos un parell de dies abans de començar la campanya electoral. Afegeix que l’informe parla del verd, però s’oblida de fer-ho del manteniment, ni tampoc fa cap referència a les actuacions de poda, que finalment s’han decidit fer després de molts anys de queixes dels veïns perquè els arbres els entraven dins les seves cases o els provocaven problemes d’al·lèrgies, però que no se sap si tenen caràcter ordinari, perquè en tal cas s’haurien de fer amb personal de la plantilla de Parcs i Jardins, o extraordinari, donada la proximitat del pe-ríode electoral, davant la qual el govern municipal sol fer certs obsequis, com ara la Guia del ciutadà.
El Sr. Cornet considera que la gestió de les superfí-cies verdes els darrers anys es pot qualificar de gris i com a mostra basta recordar la recent remodelació de la plaça de Sant Miquel després de tenir-la molts anys en excavacions i obres, perquè torna a ésser, com abans, asfaltada si bé ara s’hi ha col·locat al-guns bancs i, arran d’una roda de premsa feta pel seu Grup, una zona de jocs infantils, però amb un matalàs blau que pot erosionar la pell de la mainada si hi cau.
Significa que l’equip de govern ha abusat de l’artifi-ci jurídic que li permet comptar com a zones verdes fins i tot els marges de separació dels accessos a les rondes i qualificar de zona verda la cobertura de les noves cotxeres de la zona d’Horta, i també dels nous equipaments esportius als terrenys del Barça previs-tos al Pla del Portal del Coneixement; i que el Pla General Metropolità aprovat el 1976 preveu 5 metres quadrats de verd per habitant i, per tant, per a acom-plir-lo caldria que actualment Barcelona disposés de 1.100 hectàrees de verd i no pas de 890.
Diu, en conclusió, que no s’han assolit els objectius fixats el 1999; que es fa una política de zones verdes que és en realitat grisa; i que el manteniment del verd existent tampoc funciona.
El Sr. Portabella parla de l’esforç que el Districte de l’Eixample i Proeixample, SA, estan fent en relació a la recuperació dels interiors d’illa, la qual té gran im-portància donat l’urbanisme compacte i densificat que hi ha en tal Districte.
Concreta que en l’actualitat hi ha 24 interiors d’illa recuperats, de manera que estem a meitat del camí, perquè l’objectiu és arribar als 45 en un termini que no s’havia marcat inferior als dotze anys; i remarca que tal esforç ha permès que els veïns del Districte disposin, a menys de 200 metres de casa, d’un espai on puguin estar llegint a l’aire lliure o portar les criatu-res a les zones de jocs infantils, les quals seria molt convenient instal·lar en tots els espais verds i assegu-rar-ne un manteniment intensiu.
La Sra. Mayol no sap si estar trista o contenta des-prés de sentir les intervencions dels representants de l’oposició, perquè si l’únic retret que poden fer a l’ac-tuació municipal és que s’ha fet electoralisme, deu ser perquè l’equip de govern ho ha fet molt bé, però li sembla lamentable que no s’hi hagi fet ni una sola crí-tica a fons que serveixi per a estimular l’acció de go-vern.
També significa que considerar que la restauració dels Jardins de Laribal i la creació dels Jardins de Joan Brossa no ha fet guanyar uns nous espais verds, denota que no es coneixia en quina situació de degradació es trobaven abans; i que prou hauria vol-gut poder inaugurar el Parc Central de Nou Barris fa tres mesos, però les pluges han estat la causa del re-tard i no està en les seves mans decidir si ha de plou-re o no.
També fa notar que només agafant el mapa de zo-nes verdes ja es pot comprovar si s’ha acomplert o no l’objectiu que els veïns puguin disposar d’una zona verda a cinc minuts de casa seva; que l’informe sobre la campanya de poda fou exposat i debatut a basta-ment i a fons en la Comissió de Sostenibilitat i Ecolo-gia Urbana i, per tant, ara no s’hauria de frivolitzar; que la valoració que fa la ciutadania de Barcelona del manteniment del verd és de 6,7 sobre 10; i que no es pot dir que la situació és dolenta, tot i ser millorable –
per bé que no sigui gens senzill fer-ho– quan s’han incrementat els recursos i reorganitzat els sistemes de manteniment per adequar-los millor a les necessi-tats dels Districtes.
Acaba subratllant que una de les seves satisfacci-ons més grans és, precisament, la valoració que fa la gent del repartiment de llavors i plantes i així, concre-tament, dues comunitats de veïns del carrer de Calà-bria en una carta, a més de agrair-li l’enviament de llavors, li han demanat que en faci arribar tot un sac a uns veïns que tenen els balcons plens de roba es-tesa.
El Sr. García observa que en els tres minuts que disposava per a la seva intervenció no podia pas fer una classe magistral; que si els Jardins de Laribal fe-ien pena i ha estat necessari recuperar-los per a l’ús ciutadà, és, precisament, perquè abans s’havien anat degradant per manca de manteniment; que el seu Grup, que està reclamant des de fa molts anys la poda de l’arbrat, no entén que en plena primavera es continuïn podant arbres, a pesar que no es bo fer-ho en aquesta estació de l’any; i que podria mencionar molts barris on els veïns no disposen pas d’una zona verda a cinc minuts de casa seva, llevat que es comptin coses extravagants, com les que ha esmen-tat el portaveu del Grup del Partit Popular de Catalunya.
El Sr. Cornet addueix que de les 50.000 queixes presentades pels ciutadans de Barcelona l’any pas-sat, 6.000 i escaig feien referència al manteniment de les zones verdes i als animals; que el manteniment de les zones verdes no funciona, que el camí per a convertir les zones grises en zones verdes no es re-partir llavors, sinó substituir l’espai dur per terra i plantes; que l’Associació de veïns de la Guineueta no està pas d’acord amb la manera com s’està fent el Parc Central de Nou Barris, perquè hi ha pendents de 8 i 9 metres d’asfalt que són perilloses per a la cana-lla: per tant, recomana que s’intentin fer parcs, plans i verds, amb zones de jocs i bancs on la gent gran pu-gui asseure’s i aixecar-se’n, i no pas de disseny.
La Sra. Mayol opina que els darrers comentaris del Sr. Cornet sobre els parcs estan molt lluny de la per-cepció de la gent, ja que el 80% de les persones con-sultades fa una valoració positiva dels nostres parcs; que Parcs i Jardins té un sistema de recollida de queixes, del qual està molt orgullosa, i per tant les xi-fres que s’han donat no l’amoïnen, perquè quan la gent assenyala un problema se sap molt bé com do-nar-li resposta; que l’Institut esmentat compta amb persones especialitzades i expertes en poda que aquesta mateixa setmana han cursat instruccions so-bre la poda quan els arso-bres ja són verds; i que quan ella arribà a Barcelona fa vint-i-cinc anys, era una ciu-tat gris que la va sorprendre per al seu contrast amb Palma, però actualment s’ha omplert de color.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
de Persones amb Disminució, per un import màxim global de 600.000 euros, amb l’entitat o entitats que s’ajustin a les següents condicions: Euribor més un marge del 0,20%.
S’aprova, amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
5. Ratificar el decret d’Alcaldia que comunica a la Dirección General de Fondos Comunitarios y Financiación Territorial, el número del compte corrent de l’Ajuntament de Barcelona, per a rebre els ajuts del Fons de Cohesió.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia que designa la Co-missió encarregada d’efectuar el sorteig, entre els elec-tors, per al nomenament dels presidents i vocals, que hauran de constituir les Meses electorals en les Eleccions locals del dia 25 de maig de 2003, i fixa el dia 26 d’abril a les 10 hores, a les dependències de l’Institut Municipal d’Informàtica, per a la celebració de tal sorteig.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
b) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
7. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades a l’Ajuntament de Barcelona com a soci únic de les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA, i Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA, (les dues darreres absorbides actualment per la primera), Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Pro Nou Barris, SA, Infrastruc-tures del Llevant de Barcelona, SA, 22 Arroba Bcn, SA, Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA i Promoció Ciutat Vella, SA, en liquidació, els
acords següents: aprovar els comptes anuals de
cada societat, i també els comptes anuals consolidats del Grup format per Barcelona de Serveis Municipals, SA, amb les societats que en depenen, tancats a 31 de desembre del 2002, integrats pel Balanç de situa-ció, el Compte de pèrdues i guanys i la Memòria. Aprovar els corresponents informes de gestió. Apro-var la gestió realitzada en l’exercici 2002 pels admi-nistradors respectius. Aprovar, per a cada societat, la distribució de resultats de l’exercici tancat a 31 de de-sembre de 2002, segons consta en document annex. Es dóna compte que, de conformitat amb el docu-ment annex, la proposta de distribució de resultats per a les diferents Societats és la següent:
a) Barcelona de Serveis Municipals, SA, (abans Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA): del benefici obtingut, 6.263.747,23 euros, es destinen 1.840.996,24 euros a reserva legal i 4.422.750,99 euros a reserva voluntària.
b) Parc Zoològic de Barcelona, SA (absorbida per Barcelona de Serveis Municipals, SA): del benefici obtingut, 262.607,46 euros, es destinen a reserva le-gal 26.260,75 euros i 236.346,71 euros a compensar resultats negatius d’exercicis anteriors.
c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: del benefici obtingut, 14.353,22 euros, es destinen a re-serva legal 1.435,32 euros i 12.917,90 euros a reser-va voluntària.
d) Barcelona Activa, SA: el benefici obtingut, 86.338,75 euros es destinen 8.633,88 euros a reser-va legal i 77.704,87 euros a reserreser-va voluntària.
e) Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA (absorbida per Barcelona de Serveis Municipals, SA): el benefici obtingut, 83.455,41 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària.
f) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut, 389.288,72 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària.
g) Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA: del benefici obtingut, 37.541,72 euros, es destina a reser-va legal 3.754,17 euros i 33.787,55 euros, a reserreser-va voluntària.
h) 22 Arroba BCN, SA: del benefici obtingut, 104.342,19 euros, es destinen 11.058,72 euros, a re-serva legal i 93.283,47 euros a rere-serva voluntària.
i) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA: del benefici obtingut, 144.708,41 euros, es desti-nen 14.470,84 euros a reserva legal i 130.237,57 euros a reserva voluntària.
j) Promoció de Ciutat Vella, SA, en liquidació, la pèrdua registrada 150.298 s’aplica íntegrament a re-sultats negatius d’exercicis anteriors.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, exposa que aquest dictamen afecta exclusivament les societats de capital íntegrament municipal, les quals es poden classificar en dos grups formats: el primer, per les societats prestadores de serveis de tipologia diversa, alguns dels quals a partir d’enguany queden aplegats dins Barcelona de Ser-veis Municipals, on han quedat integrades la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA, i Barcelona Promoció d’Instal·la-cions Olímpiques, SA, mentre que els altres són pres-tats per Informació i Comunicació de Barcelona, SA; el segon, per empreses amb funcions inversores, que són agents d’execució de polítiques municipals en di-versos àmbits: Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba, BCB, SA, Infrastructures del Llevant, SA:, Societat Munici-pal Gestió Urbanística, SA, i Promoció de Ciutat Ve-lla, SA, la qual està en procés de liquidació.
Posa en relleu que totes aquestes societats han aconseguit els objectius d’equilibri amb uns resultats positius, de gestió sanejada, d’acompliment dels ob-jectius marcats, de capacitat inversora més que de-mostrada, i de responsabilitat, en bona mesura, en l’execució del Programa d’inversions i, a més, en el cas de Barcelona de Serveis Municipals, SA, abans Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, d’ob-tenció de resultats en la gestió dels aparcaments al seu càrrec.
Concreta que aquest conjunt d’empreses ha tingut uns ingressos totals de 133 milions d’euros, uns re-sultats positius de 7 milions d’euros, i un cash-flow de 19 milions d’euros i ha fet unes inversions pròpies de 32 milions d’euros i d’altres 316 milions d’euros per compte de l’Ajuntament, xifres totes elles que perme-ten comprovar la solidesa, la solvència i el futur d’aquestes societats amb absoluta satisfacció i orgull per la capacitat dels respectius equips gestors, pels recursos de què disposen, i per la valoració que obte-nen dels ciutadans en les respectives àrees que ges-tionen.
de fer el Sr. Maragall, i votarà en contra del dictamen tot reservant-se d’analitzar amb més profunditat els comptes de cada empresa en el període d’examen del Compte general de l’Ajuntament i dels seus orga-nismes autònoms i societats municipals.
Declina reiterar ara les consideracions exposades pel seu Grup durant el procés de reestructuració de Barcelona de Serveis Municipals, SA; però, en canvi, vol fer notar les observacions que any rere any ex-pressen els auditors sobre els ingressos de la zona blava i de la grua, perquè sovint acaben amb inspec-cions fiscals que comporten determinades saninspec-cions, com succeí en el cas de Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, que hagué de pagar 13 milions de pessetes a conseqüència d’una inspec-ció fiscal, de manera que el seu Grup no acaba d’en-tendre com és que els gestors no resolen una objec-ció que els auditors estan repetint des de fa tants anys.
També fa referència a les observacions dels audi-tors sobre la compra de part de les accions de Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, i el recurs contenciós in-terposat per tal societat contra l’embargament dels béns del seu actiu, tot advertint que no poden deter-minar si la provisió comptabilitzada per la societat és l’adequada.
Tampoc troba satisfactori que els quantiosos in-gressos –45 milions d’euros– que s’obtenen dels aparcaments, la zona blava i les estacions d’autobu-sos no es destinin a millorar l’aparcament i la circula-ció, que és un dels principals que té la Ciutat.
Expressa la seva preocupació pels comptes de Parc Zoològic de Barcelona, SA: perquè, a juí seu, denoten que la solvència de l’empresa està compro-mesa; perquè no acaba de veure quin benefici ha tret la Ciutat del notable increment, del 10,9%, en les par-tides de publicitat i propaganda, donat que no s’ha traduït en un augment dels visitants i, per tant, dels ingressos per taquilla; perquè, d’altra banda, els in-gressos per patrocini van disminuint any rera any, el darrer exercici en un escandalós 67%, xifra que de-nota que els patrocinadors no creuen en el zoo; i per-què la societat arrossega unes pèrdues de 20 milions de pessetes.
Constata més endavant, referint-se a Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, que els au-ditors tornen a advertir que hi ha un volum important de partides de cobrament dubtós, que no estan total-ment provisionades; i pensa que això es deu al fet que si les provisions es fessin adequadament, l’em-presa tindria pèrdues. Tampoc acaba d’entendre per què aquesta empresa manté un volum important d’efectiu –443 milions de les antigues pessetes– en els seus comptes bancaris.
Recorda, després, que el seu Grup ha criticat repe-tidament la gestió de 22 Arroba BCN, SA, perquè no va en la línia que s’havia traçat pel que fa als habitat-ges i a la habitat-gestió de les infraestructures, i només ha executat un 33% del seu planejament.
Posa en relleu, a continuació, respecte a Informa-ció i ComunicaInforma-ció de Barcelona, SA, l’elevat cost de BTV, que el darrer any ha assolit els 1.300 milions de pessetes, mentre que només ha obtingut de tercers un 10% dels seus ingressos; i respecte a Infrastructu-res del Llevant, SA, el retard que porta en l’execució de les obres que té encomanades, especialment l’edi-fici Fòrum, que no estarà encara enllestit quan s’obri
el Fòrum Universal de les Cultures, i el cost del qual s’ha doblat.
Expressa, finalment, la seva sorpresa perquè la partida de sous i salaris de Procivesa, SA, importi 66 milions de pessetes, a pesar que la seva plantilla a 31 de desembre només constava de dues persones, xifra que troba correcta donat que l’empresa està en fase de liquidació.
La Sra. Balseiro manifesta que la intervenció del Sr. Maragall es pot qualificar com una simple il·lusió, perquè s’hi ha parlat d’equilibri amb resultats positius en el darrer exercici, però no s’ha fet cap referència als resultats d’explotació que són realment els deter-minats per la gestió, i que són negatius en la majoria d’empreses; i així per exemple, a parer seu, els resul-tats d’explotació són: en Informació i Comunicació de Barcelona, SA, unes pèrdues de 129.000 euros; en Parc Zoològic de Barcelona, SA, unes pèrdues de 100.000 euros; i en Barcelona Activa, SA, unes pèr-dues de 182.000 euros, i tot això dista molt de poder ésser qualificat de gestió òptima. Afegeix que les pèr-dues en els resultats d’explotació han obligat a aug-mentar les aportacions de l’Ajuntament a tals empre-ses a fi de poder mostrar uns resultats positius o, si més no, d’equilibri, però això afecta les butxaques de la ciutadania, perquè bona part dels recursos que aporta a l’Ajuntament s’han de destinar a sanejar la ineficàcia i la ineficiència en la gestió de les empre-ses municipals.
Anuncia que els membres del Grup del Partit Popu-lar de Catalunya votaran en contra del dictamen no només pels resultats d’explotació, sinó també perquè ni tan sols s’ha fet l’esforç de presentar uns comptes anuals que responguin a allò que la legislació mer-cantil prescriu tant pel que fa al contingut i terminis dels comptes anuals, com pel que fa a la informació mínima que ha de figurar en l’expedient; així, per exemple, respecte de Barcelona de Serveis Munici-pals, SA, només s’han presentat uns consolidats que inclouen l’antiga Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, i a més part de Parc d’Atraccions del Tibidabo, SA, quan segons la Llei de societats anòni-mes s’haurien d’haver aportat els dos comptes anu-als, de manera que no es pot tenir una imatge fide-digna de les empreses participades per aquest Ajuntament: per tant, torna a demanar aquesta infor-mació i seguirà fent-ho fins a obtenir-la, perquè no demana res més que es compleixi la llei.
El Sr. Maragall observa, d’antuvi, que en les inter-vencions dels membres de l’oposició s’han emprat els mateixos arguments que en els debats homòlegs tin-guts en anys precedents.
que es podria produir alguna eventualitat. Hi afegeix que altre tant passa en el cas de Parc d’Atraccions del Tibidabo, SA, sobre la qual pesa una incertesa derivada del recurs pendent i per això es fa, amb pru-dència, una provisió; i que l’actuació de la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, és magnífica des del punt de vista de la seva actuació d’inversió i ges-tió al servei de la disciplina viària com ho demostren: les 5.000 places d’aparcament en subsòl creades en el mandat, el 80% de les quals han estat fetes direc-tament per la societat, la política de càrrega i descàr-rega, que ha assolit un èxit indiscutible, les ampliaci-ons de la zona blava i la inversió de 2,5 miliampliaci-ons d’euros en el darrer any.
Tocant, després, a la intervenció de la Sra. Balseiro, fa notar que aquesta regidora sempre es fa la il·lusió que pot negar la realitat, però la realitat és tossuda i acaba imposant-se, perquè les empreses són el que són i la claredat dels seus resultats econò-mics i ciutadans, també; per tant, la deixarà continuar instal·lada en el seu món il·lusori.
La Sra. Recasens indica que per al seu Grup la rendició de comptes de les empreses i els informes de gestió han de servir per a valorar la solvència eco-nòmica i financera i si la gestió de les empreses s’ha traduït o no en benestar per als ciutadans: per tant, pregunta per què Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, si obté beneficis, té tants problemes per a fer millores en les seves instal·lacions; per què, si la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis té uns be-neficis tan extraordinaris, a la Ciutat continua havent-hi problemes d’aparcaments; per què la publicitat so-bre el Zoo s’ha incrementat gairebé en un 11% i, en canvi, les visites no s’han incrementat en la mateixa proporció i per què els ingressos per patrocini han caigut d’una manera tan espectacular.
Creu, en definitiva, que la gestió econòmica d’aquestes empreses és més aviat decebedora.
La Sra. Balseiro observa que efectivament, com ha dit el Sr. Maragall, les dades són les que són i indi-quen que hi ha pèrdues en la gestió de les empreses municipals; i pregunta per què s’amaga informació i els comptes no es presenten complets.
El Sr. Maragall rebat que s’amagui cap mena d’in-formació; i assegura que el desenvolupament de les sessions necessàries per a seguir el procés de canvi de les societats originàries a la societat consolidada ha estat absolutament obert i transparent; i que les característiques de l’augment de capital i del conjunt de les xifres d’explotació de la societat anterior i de la nova han estat perfectament explicades a tothom, especialment als membres dels respectius Consells d’Administració.
Admet que, efectivament, a la Ciutat hi ha proble-mes d’aparcament; però subratlla que en el present mandat la gestió de la Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA, ha contribuït, de manera indiscu-tible, a una millora espectacular de la disciplina viària i de la correcta utilització de l’espai públic per a apar-cament tant mitjançant l’augment de les places en aparcament en el subsòl, com mitjançant la regulació de les zones de càrrega i descàrrega i de la zona bla-va, com posen de manifest les xifres d’explotació, i també ha quedat a bastament demostrada la seva capacitat de transformar els resultats de l’activitat normal de l’empresa en inversió, de manera que aquesta societat, ara denominada Barcelona de
Ser-veis Municipals, SA, fa una magnífica aportació a la qualitat de vida de la Ciutat.
També assegura que l’ambició de serveis renovats i de promoció que ha estat capaç de desenvolupar en el present mandat Parc Zoològic de Barcelona, SA, és molt poc discutible i les xifres de visitants així ho confirmen; i que la política de provisions de Barcelo-na Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, és clara i la d’inversions i manteniment també és correcta.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda i la Sra. Balseiro.
Tot seguit es dóna per aprovada, per unanimitat, aquesta acta, en la part que estrictament afecta l’aprovació del dictamen precedent, per tal d’agilitar-ne els tràmits d’inscripció en el Registre Mercantil.
8. 1r) Aprovar inicialment la modificació d’Estatuts del Patronat Municipal de l’Habitatge per a la seva catalogació com a organisme autònom de caràcter comercial. 2n) Sotmetre a informació pública l’acord i les modificacions dels Estatuts per un termini de tren-ta dies, segons l’article 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals. 3r) I en cas de no presentar-s’hi al·legacions: a) Tenir per elevat aquest acord d’aprovació inicial a aprovació definitiva. b) Fa-cultar l’Alcaldia perquè realitzi les actuacions neces-sàries per a l’efectivitat d’aquest acord.
El Sr. Ciurana anticipa el vot contrari del seu Grup per raons tant de fons com de forma, ja que en una primera sessió de la Comissió de Presidència i Hisen-da s’informà la modificació de tres articles dels Esta-tuts del Patronat Municipal de l’Habitatge quan prèviament la Junta de Govern del Patronat només havia proposat la modificació d’un, i en una segona reunió de tal Comissió els articles modificats, que afecten precisament als aspectes relatius al control d’un organisme en el qual l’oposició no està repre-sentada, s’elevaren fins a cinc sense que s’hagi pro-duït cap nova reunió de la Junta de Govern.
El Sr. Cornet avança també el vot contrari del seu Grup pels motius exposats pel Sr. Ciurana; i recalca que no s’ha atès la petició formulada pel seu Grup en el sentit que es convoqués una segona reunió de la Junta de Govern del Patronat.
El Sr. Maragall considera que l’expedient no pre-senta problemes procedimentals, perquè la tramitació s’ha limitat a recollir les consideracions dels Grups municipals i de la Intervenció i perquè el seu objectiu principal continua essent la definició del Patronat Mu-nicipal de l’Habitatge com a organisme autònom de caràcter comercial; i, en congruència amb això, la resta de modificacions, només pretenen introduir-hi les adaptacions necessàries en altres articles a fi d’assegurar que tal catalogació sigui més viable.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda i la Sra. Balseiro.
