Recull sobre mesures
i efectes jurídics
derivats de la COVID-19
en els equipaments
esportius municipals
Des de l’11 de març, data en què l’Organització Mundial de la Salut va elevar la situació d’emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19 a pandèmia internacional, s’han succeït un seguit de normes, dia sí dia també, de diferents rangs i àmbits, i amb graus d’afectacions diverses, tant en l’àmbit estatal com català, que han causat una sensació de terrabastall jurídic.
A escala global, decretar l’estat d’alarma, el confinament de la població i la imposició de mesures sanitàries i de seguretat principalment, ha deixat una gran empremta, i en l’àmbit local el tancament dels equipaments esportius és una de les mesures que ha generat un gran impacte.
Primer el DOGC de 13 de març publicava la Resolució del Departament de Salut SLT/737/2020, de 13 de març, per la qual s’adoptaven mesures complementàries per a la prevenció i el control de la infecció per la SARS-CoV-2 (COVID-19), que establia com a mesura preventiva, entre d’altres, el tancament de tota classe d’instal·lacions esportives, gimnasos i clubs esportius, tant de titularitat pública com privada, i l’endemà, el BOE de 14 de març va publicar el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declarava l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, i era en l’article 10 de mesures de contenció en diversos àmbits, concretament en l’apartat 3r, que establia que se suspenia l’obertura al públic dels establiments en els quals es desenvolupaven activitats esportives, d’acord amb l’annex del Reial decret.
Sí, el tancament de les instal·lacions esportives ha produït un gran impacte econòmic als titulars i gestors de les instal·lacions, impacte social a la ciutadania usuària d’aquestes instal·lacions, impacte laboral a les persones treballadores, i impacte sanitari a tothom.
Per què en el marc
dels equipaments
Durant la pandèmia, en concórrer-hi raons d’extraordinària i urgent necessitat, s’han «fabricat» un munt de normes jurídiques amb rang de llei amb mesures urgents per afrontar la situació econòmica i social durant la pandèmia, per exemple regulant la suspensió o ampliació de contractes públics i les indemnitzacions a les empreses contractistes, així com en l’àmbit laboral amb els expedients de regulació temporal d’ocupació i els permisos retribuïts recuperables, entre d’altres. Superada l’etapa de confinament i ja recorregut el període que ha previst les tres fases de desescalada, segons es descrivia al «Plan para la transición hacia una nueva normalidad», aprovat pel Govern d’Espanya (pla que tenia l’objectiu de recuperar l’activitat de manera esglaonada per arribar a la fi de les restriccions socials i econòmiques), s’ha arribat a l’anomenada nova normalitat.
L’expressió nova normalitat es remunta a l’any 2008 i va ser utilitzada per descriure les noves condicions en l’àmbit de l’economia i les finances després de la crisi del 2007-2008, en el sentit d’advertir que la tornada a la situació prèvia a la crisi seria més complexa i incerta.
Posteriorment, el Govern de Catalunya, un cop recuperades les competències, va aprovar el Decret 63/2020, de 18 de juny, de la nova governança de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19 i d’inici de l’etapa de la represa al territori de Catalunya.
La represa es defineix com a acció de reprendre, de continuar una cosa interrompuda, i tot i que té aparença de tenir una connotació més optimista, de continuar allà on ho vam deixar, la Generalitat de Catalunya advertia que «aquesta nova etapa implica que la ciutadania ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar la generació de riscos de propagació de la infecció de la COVID-19, així com la pròpia exposició a aquests riscos, i ha d’adoptar les mesures bàsiques de protecció individual i col·lectiva següents (...)».
Després de la pandèmia per la COVID-19, arribem al mateix punt de trobada tant amb la nova normalitat com amb la represa, punt que ens fa accedir a aquesta nova situació, en la qual caldran ajustos i adaptacions, entre d’altres, en el sector de l’activitat física i l’esport municipal i en conseqüència, possiblement, en l’àmbit jurídic que el regula.
Les administracions locals ja han hagut d’afrontar el confinament i el desconfinament, però quines mesures en l’àmbit esportiu podran o hauran d’adoptar en la represa o nova normalitat al voltant dels equipaments esportius?
En aquesta etapa convulsa, Esports de la Diputació de Barcelona posa el seu gra de sorra en l’àmbit jurídic de l’esport municipal, amb rigor i cautela, fent un tast de diferents continguts, i els concentra en aquest Recull de mesures i efectes jurídics, que es presenta en quatre grans blocs.
En el BLOC primer es presenten els efectes relatius a l’organització, interns, de l’ens local, el BLOC segon respon a mesures en relació amb la ciutadania usuària dels serveis esportius en equipaments municipals. Se segueix amb el BLOC tercer, que intenta abordar les diferents contingències en la contractació pública derivades de la crítica situació viscuda, i, per acabar, el BLOC quart, dedicat a diferents aspectes relacionats amb les concessions de serveis i el reequilibri econòmic consegüent, en tant que sovint és objecte de debat en no ser un tema pacífic.
Els continguts de caire jurídic han estat estudiats per les autores i, alguns, contrastats amb especialistes. Les fonts han estat diverses, evidentment els diferents textos legals i reglamentaris vigents, així com informes emesos per organismes de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat espanyol; alhora, s’ha pretès recollir diferents opinions expertes. L’objectiu és oferir a les tècniques i tècnics de l’esport local una visió al més àmplia possible sobre l’impacte jurídic que té la situació en temps de COVID-19 en l’àmbit de l’esport, concretament en els equipaments esportius municipals.
És un recull viu, tan dinàmic com la situació actual, i per això n’és possible l’ampliació amb nous blocs o modificant els existents, en funció de la informació disponible i/o per donar resposta a les necessitats manifestades per les nostres companyes i companys de l’esport municipal.
Continguts
BLOC PRIMER
Efectes jurídics relatius a l’organització
en aquest nou marc d’actuació
... 7
1. Les taxes i els preus públics aplicables a l’ús dels equipaments
esportius municipals, poden resultar afectats com a conseqüència de la covid-19? ...8
2. Les normes d’ús dels equipaments esportius municipals, cal adaptar-les? Com? ...14
3. Quina responsabilitat poden tenir els ens locals en la vigilància de la seguretat
i la salut en els equipaments esportius municipals? ...20
4. Reobertura de l’equipament esportiu. I ara, què succeeix
amb la seguretat i higiene del personal? ...25
BLOC SEGON. Mesures amb relació als usuaris.
L’impacte jurídic sobre les persones usuàries dels equipaments
esportius municipals en diferents moments
...30
1. Quines mesures s’han de prendre abans d’arribar
a l’equipament esportiu municipal o de fer-ne ús? ...32
2. Quines mesures cal prendre quan els usuaris arriben
a l’equipament esportiu municipal? ...35
3. S’han de prendre mesures mentre les persones usuàries
BLOC TERCER
Aspectes jurídics en la contractació
pública vigent, implicacions futures?
...44
1. Quins efectes sobre la contractació pública vigent
poden tenir lloc en l’etapa de represa? ...45
2. La suspensió total i parcial dels contractes. Diferents punts de vista? ...51
3. Quins són els conceptes indemnitzables dins de la suspensió? ...53
4. Un nou concepte: què s’entén per
despeses salarials addicionals? ...55
5. Quin és l’àmbit subjectiu, objectiu i temporal d’aplicació
de l’article 34 del RDL 8/2020? ...58
6. Es poden modificar els contractes vigents com
a conseqüència de l’etapa de represa? ...62
BLOC QUART
Al voltant de les concessions de serveis,
el reequilibri econòmic i les indemnitzacions.
Evidències, incerteses o interpretacions?
...64
1. Evidències: quins són els trets de les principals modalitats
de gestió dels serveis esportius en equipaments municipals? ...65
2. Evidències: quines previsions i mesures han disposat els legisladors? ... 67
3. Evidència o incertesa. És possible la suspensió
en els contractes de concessió de serveis? Quins efectes tindria? ... 72
4. Evidències: definició de diversos conceptes... de caire reparador? ... 75
5. Interpretacions: quins arguments hi ha respecte
de la impossibilitat d’execució? ... 79
6. Incerteses i interpretacions: al voltant del reequilibri
econòmic, quines qüestions sabem i quines qüestions s’hauran d’abordar? ...82
Quina
responsabilitat poden tenir els ens locals en la vigilància de la seguretat i la salut en els equipaments esportius municipals? Reobertura de l’equipament esportiu. I ara, què succeeix amb la seguretat i higiene del personal?
Bloc primer
Efectes jurídics
relatius a l’organització
en aquest nou marc
d’actuació
01
02
03
04
Les taxes i els preus públics aplicables a l’ús dels equipaments esportius municipals, poden resultar afectats com a conseqüència de la COVID-19? Les normes d’ús dels equipaments esportius municipals, cal adaptar-les? Com?
L’etapa de represa té efectes sobre l’accés i l’ús dels equipaments esportius per part dels usuaris i, en concret, aquesta nova forma d’accedir-hi o fins i tot d’utilitzar-los pot tenir conseqüències sobre les taxes o els preus públics que abona l’usuari. Dit d’una altra forma, l’usuari ha de continuar fent front al pagament de les tarifes? I, si la resposta és afirmativa, en la mateixa quantia?
Efectivament, el tancament dels equipaments esportius i les limitacions a la pràctica s’iniciaren el passat 14 de març amb la declaració de l’estat d’alarma, i la durada es va anar allargant amb les pròrrogues successives.
Tot seguit, el 28 d’abril del 2020, s’aprovà el Pla per a la transició cap a una nova normalitat per part del Govern espanyol, que implicà diverses fases de desescalada i que ha tingut afectació tant en la pràctica de l’esport com en l’obertura dels equipaments esportius.
Les diferents ordres(1) que es van publicar per donar compliment a
aquesta transició cap a una nova normalitat van permetre ampliar la pràctica d’activitat esportiva durant la vigència de l’estat d’alarma, sempre amb les mesures de seguretat escaients i amb determinades restriccions (aforament, torns horaris, cita prèvia, prohibició d’ús de determinats espais dels equipaments esportius, etc.).
Finalment, amb la publicació del Decret 63/2020, de 18 de juny, de la nova governança de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19 i l’inici de l’etapa de la represa al territori de Catalunya, es deixa sense efecte les mesures derivades de l’estat d’alarma i s’inicia l’etapa de
01
Les taxes i els preus públics
aplicables a l’ús dels equipaments
esportius municipals, poden
resultar afectats com a
conseqüència de la COVID-19?
(1)
Ordre SND 380/2020, de 30 d’abril, sobre les condicions en les quals es pot realitzar activitat física no professional a l’aire lliure durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19; Ordre SND/388/2020, de 3 de maig, per la qual s’estableixen les condicions per a l’obertura al públic de determinats comerços i serveis, i l’obertura d’arxius, així com per a la pràctica de l’esport professional i federat, i les seves modificacions, i Ordre SND/399/2020, de 9 de maig, per a la flexibilització de determinades restriccions de l’àmbit nacional, establertes després de la declaració de l’estat d’alarma en aplicació de la fase 1 del Pla per a
Segons l’article 20.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (en endavant, LRHL), les entitats locals podran establir les taxes per a, entre d’altres, les prestacions de serveis públics o la realització d’activitats administratives de competència local que es refereixin als subjectes passius, els afectin o beneficiïn de manera particular quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents:
a) Que no siguin de sol·licitud o recepció voluntària pels administrats. A aquests efectes, no es considerarà voluntària la sol·licitud o recepció per part dels administrats:
• Quan vingui imposada per disposicions legals o reglamentàries. • Quan els béns, serveis o activitats requerits siguin imprescindibles
per a la vida privada o social del sol·licitant.
b) Que no siguin prestats o realitzats pel sector privat, n’estigui o no establerta la reserva a favor del sector públic conforme a la normativa vigent.
L’article 20.2 de la LRHL considera que s’entendrà que l’activitat administrativa o el servei afecta el subjecte passiu o s’hi refereix quan hagi estat motivat directament o indirectament per aquest en raó que les seves actuacions o omissions obliguin les entitats locals a realitzar d’ofici activitats o a prestar serveis per raons de seguretat, salubritat, provisió de la població, o d’ordre urbanístic o qualsevol altre.
Amb relació als equipaments esportius, l’article 20.4 o) de la LRHL preveu que es podran establir taxes per a piscines, instal·lacions esportives i altres serveis anàlegs.
Per això, més concretament en l’àmbit esportiu, podríem definir com a taxa la tarifa que abona l’usuari per l’accés a la piscina municipal d’estiu, sempre que no hi hagi, al mateix municipi, una piscina d’estiu de propietat privada. O, també, l’abonament anual per a l’accés i la utilització d’unes pistes de pàdel úniques al municipi.
L’article 20.6 de la LRHL, en la previsió donada per la disposició final dotzena de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (en endavant, LCSP), determina que les contraprestacions econòmiques establertes coactivament que es perceben per la prestació dels serveis públics, realitzades de forma directa mitjançant personificació privada o mitjançant gestió indirecta, tindran la condició de prestació patrimonial de caràcter públic no tributari. En concret, tindran aquesta consideració aquelles exigides per la prestació de
1.1.- En l’àmbit
esportiu, en quin cas
som davant d’una
taxa i en quin davant
d’un preu públic?
serveis, en règim de concessió. Sense perjudici d’allò establert en l’article 103 de la LCSP, les contraprestacions econòmiques a què es refereix aquest apartat (article 20.6 de la LRHL) es regulen mitjançant ordenança. Segons l’article 24.2 de la LRHL, les taxes no poden excedir el cost real o previsible del servei o activitat de què es tracti, o, si no n’hi ha, del valor de la prestació rebuda. Per al càlcul de la taxa es tindrà en consideració els costos directes, indirectes, inclosos els de caràcter financer,
amortització de l’immobilitzat, i, si escau, els necessaris per garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del servei o de l’activitat. Per al càlcul de la taxa i l’aprovació de l’ordenança fiscal corresponent, serà necessari un estudi tècnic econòmic que justifiqui la cobertura del cost. Aquest informe s’haurà d’incorporar a l’expedient d’aprovació de l’acord d’establiment de la taxa (article 25 de la LRHL), sota vici de nul·litat en cas que no s’hi incorpori.
D’altra banda, l’article 41 de la LRHL atorga a les entitats locals la potestat d’establir preus públics per a la prestació de serveis o la realització d’activitats de competència de l’entitat local, sempre que no hi concorri cap de les circumstàncies especificades a l’article 20.1. b) de la LRHL. Els ingressos procedents de la prestació d’un servei públic podran tenir la naturalesa jurídica de preu públic quan reuneixin alguna de les característiques següents:
• Que la prestació del servei no sigui de sol·licitud o recepció obligatòria pels ciutadans.
• Que no vingui imposada per disposició legal o reglamentària. • Que no sigui indispensable per a la vida privada o social del
sol·licitant.
• Que el servei sigui prestat pel sector privat estigui o no establerta la reserva en favor del sector públic conforme a la normativa vigent. Traslladat al sector esportiu, seríem davant d’un preu públic quan, seguint l’exemple ja exposat per a les taxes, hi ha més d’una piscina d’estiu o pista de pàdel al municipi de propietat privada.
L’article 44 de la LRHL preveu que l’import dels preus públics haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o l’activitat realitzada. En aquest sentit, i per poder determinar el cost del servei, també es requerirà l’estudi tecnicoeconòmic que justifiqui la cobertura del cost, per aplicació supletòria, de l’article 26.2 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de taxes i preus públics. A diferència de la taxa, la normativa no especifica els conceptes concrets que s’han d’incloure per al càlcul.
Malgrat això, quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat local pot fixar el preu per sota del límit del seu cost. En aquest cas, ha de consignar en els pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per a la cobertura de la diferència resultant.
1.2.- Quan no es
presta el servei,
què succeeix amb
les taxes i els preus
públics?
Pot succeir de nou que no pugui prestar-se el servei. Ja hem passat per aquesta situació, tant arran de la mesura preventiva de tancament de tota classe d’equipaments esportius establerta en la Resolució del Departament de Salut SLT/737/2020, de 13 de març, per la qual s’adopten mesures complementàries per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2 (COVID-19), com per la suspensió de l’obertura al públic dels establiments en què es desenvolupin activitats esportives, tal com es disposa al Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.
Amb relació a les taxes, l’article 26 de l’LRHL estableix que, quan per causes no imputables al subjecte passiu, el servei públic no es presti o desenvolupi, procedirà la devolució de l’import corresponent.
Pel que fa als preus públics, l’article 46.2 de la LRHL estableix, de la mateixa manera que per a les taxes, que, quan per causes no imputables a l’obligat al pagament del preu, el servei o l’activitat no es presti o desenvolupi, procedirà la devolució de l’import corresponent. Per tant, durant el temps que els equipaments esportius romanguin tancats al públic, s’hauria de procedir a la devolució de l’import.
1.3.- L’actual situació
post-COVID-19, pot
suposar la modificació
de les taxes i els preus
públics aplicables
a la utilització dels
equipaments esportius
municipals?
Amb la reobertura progressiva dels equipaments esportius, els usuaris podran tenir-hi accés amb limitacions en l’ús i en els serveis que s’hi oferien fins abans de l’estat d’alarma, i això pot repercutir en les taxes o els preus públics, per diferents motius:
a) Segons l’article 24.2 de la LRHL, les taxes no poden excedir el cost real o previsible del servei o activitat de què es tracti, o, si no n’hi ha, del valor de la prestació rebuda.
1.4.- Com es poden
modificar les
ordenances fiscals
reguladores de taxes
i preus públics?
L’article 15 de la LRHL preveu que les entitats locals hauran d’acordar la imposició i supressió dels seus tributs propis, i aprovar les ordenances fiscals reguladores pertinents. Aquestes ordenances són susceptibles de modificació mitjançant l’acord corresponent, que haurà de contenir la data de l’aprovació i l’inici de l’aplicació segons disposa l’article 16.1 de la LRHL.
De manera resumida, i de conformitat amb els articles 15 a 19 i 25 de la LRHL, el procediment aplicable per a la tramitació del projecte d’aprovació o modificació de l’ordenança fiscal és el següent:
1. Providència d’Alcaldia. 2. Informe de Secretaria.
3. Informe tecnicoeconòmic per a la imposició i ordenació o modificació de la taxa o preu públic.
4. Informe-proposta de Secretaria-Intervenció.
5. Dictamen de la comissió corresponent (en els municipis de menys de 5.000 habitants aquest tipus de comissió no és obligatòria). 6. Acord d’aprovació provisional pel Ple.
Per tant, serà l’estudi tecnicoeconòmic el que establirà si la taxa actual excedeix el cost real del servei que actualment es pot prestar. I, en conseqüència, en el cas que superi el cost, s’hauria de modificar per no contradir les previsions de l’article 24.2 de la LRHL.
b) Segons l’article 44 de la LRHL, es preveu que l’import dels preus públics haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o l’activitat realitzada.
En el cas del preu públic, com que la quantificació pot ser superior al cost real del servei, no hi hauria una obligació legal de modificació de l’ordenança fiscal corresponent, en el cas que aquest preu públic el superi. No obstant això, pot resultar interessant conèixer el cost actual del servei.
c) En el cas de les concessions de serveis, s’haurà d’examinar els plecs de clàusules administratives per conèixer com es
determinen els costos dels serveis i la fixació de tarifes, i, per tant, les implicacions d’aquests elements a les taxes i als preus públics.
7. Remissió al BOP de l’anunci d’aprovació provisional. 8. Sotmetiment de l’expedient a informació pública per un
període de 30 dies per a examen i presentació d’al·legacions i simultàniament inserció en el portal de transparència municipal. 9. Si no hi al·legacions: certificat del resultat de la informació
pública i remissió al BOP de l’anunci d’aprovació definitiva. 10. Si hi ha al·legacions: certificat de les al·legacions presentades,
informe tècnic sobre les al·legacions, informe-proposta de Secretaria, dictamen de la comissió corresponent, acord del Ple d’aprovació definitiva, remissió al BOP de l’acord definitiu i notificació als interessats que van presentar al·legacions. De conformitat amb l’article 17.4 de la LRHL, la publicació al BOPB dels acords definitius (incloent-hi els provisionals elevats automàticament a la categoria de definitius) és requisit indispensable perquè puguin entrar en vigor.
L’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (en endavant, LPACAP), també preveu un tràmit previ de consulta pública en l’elaboració de l’ordenança o de la modificació corresponent, si bé aquest tràmit es pot exceptuar quan, entre d’altres, hi concorrin raons greus d’interès públic que ho justifiquin.
L’aprovació o modificació de les ordenances fiscals de les taxes correspon al Ple de la Corporació en virtut de l’article 22.2 e) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant, LBRL). Aquesta aprovació requereix el vot favorable de la majoria simple dels membres.
Segons l’article 47 de la LRHL, l’establiment o modificació dels preus públics correspondrà al Ple de la Corporació, sense perjudici que es pugui delegar a la Junta de Govern, conforme a l’article 23.2 b) de la LBRL.
Sí, l’article 33.1 de la LPACAP preveu que, quan raons d’interès públic ho aconsellin, es podrà acordar, d’ofici, l’aplicació al procediment de la tramitació d’urgència.
La tramitació d’urgència suposa reduir a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, a excepció dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos.
1.5.- És possible
realitzar la tramitació
d’urgència en la
modificació de les
taxes i els preus públics
en la situació actual?
Els equipaments que donen serveis esportius han de disposar d’un reglament d’utilització que ha d’estar a l’abast de tots els usuaris segons estableix l’article 13.1 del Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya. El contingut mínim d’aquest Reglament són els aspectes continguts a l’apartat 3.4.1 de la memòria del PIEC (condicions d’ús dels equipaments, amb les limitacions que corresponguin per edat, si escau, activitats, vestimenta, etc.).
En aquest sentit, el Reglament d’ús dels equipaments esportius es defineix com el document que regula les relacions entre el titular o responsable dels equipaments i els gestors, i entre els gestors i els usuaris, recollint la normativa vigent, establint els drets i deures bàsics de les parts i preveient les faltes i sancions corresponents per l’incompliment d’allò establert. Té com a objectiu fonamental l’ús i el funcionament correctes dels equipaments esportius d’un àmbit determinat, que pot ser geogràfic (municipal, supramunicipal o d’una
02
Les normes d’ús dels
equipaments esportius
municipals, cal adaptar-les?
Com?
2.1.- En l’àmbit
esportiu, què són
les normes d’ús
i/o els reglaments
dels equipaments
esportius municipals?
Com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19, s’han dictat diferents normes, resolucions, disposicions i instruccions per garantir la protecció de les persones, els béns i els llocs. En el cas dels equipaments esportius, els nous requeriments que la situació planteja han de portar a adaptar i actualitzar les normes d’ús a fi d’establir les mesures i/o els protocols d’actuació més adients i adaptats a la normativa dictada per les autoritats sanitàries competents, però també a l’especificitat de cada equipament i els seus espais.
part del municipi) o bé funcional (per tipologies d’equipaments). Pel que fa a l’estructura i el contingut, el Reglament d’ús ha de considerar i adaptar, com a mínim, els aspectes següents:
• Concepte, objecte i àmbit d’aplicació
• Criteris generals d’utilització dels equipaments • Règim sancionador
• Normatives d’ús dels equipaments esportius
D’altra banda, les normes d’ús es defineixen com l’adaptació del reglament corresponent als equipaments esportius; en la situació actual, han de referir-se a l’aprofitament de l’ús dels espais esportius, a la higiene i al manteniment d’aquests espais, així com al foment de les actuacions cíviques i responsables per part dels usuaris, per tal que la reobertura i la utilització dels equipaments dels espais es duguin a terme amb les màximes garanties de seguretat i salut, minimitzant el risc de contagis. Per tant, l’estructura de les normes d’ús ha de considerar i adaptar, com a mínim, els apartats següents:
• Especificacions d’ordre general: s’hi detallen les condicions generals d’accés a l’equipament, l’aforament permès, el règim econòmic, els horaris de les activitats que s’hi realitzen i el calendari. Igualment, caldrà incorporar-hi mecanismes de control del compliment de les recomanacions contingudes a les normes d’ús.
• Normes generals per als usuaris: s’hi concreten els drets i les obligacions dels usuaris.
• Normes específiques per espai: s’hi concreta la normativa
específica per a aquells espais esportius que ho necessitin dintre de l’equipament esportiu. Normalment, aquest apartat es destina a detallar la normativa específica per a piscines, sales, pavellons, camps...
• Recomanacions i suggeriments: s’hi detallen aquelles
recomanacions, suggeriments i consells que vol donar el gestor de l’equipament als seus usuaris, tot i que no representen deures de compliment obligat.
Caldrà tenir present que les normes d’ús podran ser modificades i/o adaptades de conformitat amb l’evolució de la pandèmia o d’altres circumstàncies justificades i segons el que determinin les autoritats
De la mateixa manera, la vigència de les normes d’ús dels equipaments municipals, pel que fa a la situació de la COVID-19, s’estendrà des del moment de l’aprovació fins al moment en què les autoritats sanitàries competents determinin la finalització de les restriccions i limitacions establertes, cosa que dependrà del comportament i control de la pandèmia.
Els reglaments i/o les normes d’ús dels equipaments es destinen tant als responsables de la gestió d’aquests equipaments com sobretot als usuaris, amb l’objectiu de mantenir-los informats sobre la utilització adequada dels equipaments esportius, així com de les mesures i els protocols d’actuació existents a cada equipament. Per aquest motiu, han de ser coneguts i acceptats per totes les parts implicades, especialment pels usuaris.
Pel que fa a la modificació i/o adaptació del reglament o les normes d’ús, és necessari seguir el mateix procediment que per a la tramitació inicial. Concretament, s’han de tenir en compte les fases següents:
1. Acord de creació del servei públic local (article 247 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya). En principi, atès que s’estaria modificant el reglament o les normés d’ús d’un equipament esportiu municipal, l’acord de creació del servei ja hauria d’haver estat adoptat.
2. Planificació normativa anual (art. 132 LPACAP).
3. Fase d’iniciació. És la fase en la qual es constitueix l’òrgan redactor i s’estableixen els objectius principals del procés. 4. Fase d’instrucció (avantprojecte). És la fase en la qual es redacta
el document. S’ha de designar una comissió d’estudi, integrada per membres de la corporació i personal tècnic propi i/o aliè, que s’encarrega de la redacció de l’avantprojecte (article 62 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals – ROAS). Dins aquesta fase, també és necessari:
• Concedir un termini d’audiència d’entre 10 i 15 dies als ciutadans o entitats que puguin resultar afectats en els seus drets i interessos legítims, per recollir les aportacions que puguin realitzar-se.
2.2.- Qui són els
destinataris dels
reglaments i/o les
normes d’ús?
2.3.- Com es pot
actualitzar un
reglament i/o unes
normes d’ús?
L’avantprojecte es publicarà al portal web municipal (art. 133.2 LPACAP). En finalitzar el termini, Secretaria emetrà un certificat en relació amb les aportacions presentades, que es podran o no, de forma motivada, tenir en compte per incorporar-les al text del Reglament.
• Sol·licitar informe preceptiu de la Secretaria i la Intervenció municipal, que hauran d’emetre el corresponent informe jurídic i econòmic, respectivament (art. 179 del Decret legislatiu 2/2003). 5. Fase d’aprovació (art. 178 del Decret legislatiu 2/2003):
• Fase d’aprovació inicial: correspon al Ple de l’Ajuntament, amb previ dictamen de la comissió informativa competent (art. 123. 1 d) de la LBRL).
• Fase d’exposició pública: l’avantprojecte de Reglament s’haurà de sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies hàbils, mitjançant anunci en el BOP, DOGC, mitjà de comunicació escrita diària, al taulell d’anuncis de l’Ajuntament i al portal de transparència. Les reclamacions i els suggeriments presentats seran comunicats per la Secretaria municipal, que elevarà al Ple, amb prèvia comissió informativa competent, la proposta d’estimació o desestimació que procedeixi.
• Fase d’aprovació definitiva: en el cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments, el Reglament s’entendrà aprovat definitivament.
• Publicació i entrada en vigor: l’acord d’aprovació definitiva o, si escau, l’acord d’aprovació inicial elevat automàticament a aquella categoria, es publicarà en el BOP, i s’haurà de comunicar a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat. Segons l’article 66 del ROAS, s’ha de publicar una ressenya al DOGC i al tauler d’edictes. L’entrada en vigor es produirà des de la publicació íntegra en el BOP i transcorreguts quinze dies des de la recepció per part de les administracions esmentades. També s’haurà de publicar al portal de transparència (art. 10.1 a) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern).
Sí, l’article 33.1 de la LPACAP preveu que, quan raons d’interès públic ho aconsellin, es podrà acordar, d’ofici, l’aplicació del procediment de la tramitació d’urgència.
La tramitació d’urgència suposa reduir a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, a excepció dels relatius a la presentació de
2.4.- És possible fer la
tramitació d’urgència
dels reglaments i/o
les normes d’ús en la
situació actual?
En aquesta etapa de represa, es recomana que les normes d’ús prevegin (com a mínim):
L’obligació de totes les persones practicants d’esport i activitat física de regir-se, en termes generals, per les normes establertes en el Pla d’acció per al desconfinament esportiu de Catalunya, aprovat el 13 de juny de 2020 i modificat el 29 de juny de 2020, així com per les que es dictin en el desplegament d’aquest Pla.
L’obligació d’informació, permanent i contínua, als usuaris amb relació a les normes d’ús, adaptades als nous requeriments derivats de la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19 i, també, la responsabilitat del titular de l’equipament o dels gestors en el compliment d’aquesta obligació.
En aquest sentit, es potenciarà l’ús de les noves tecnologies, realitzant comunicacions mitjançant newsletters, pàgina web i xarxes socials, entre altres canals, així com als formularis de sol·licitud d’utilització dels equipaments. S’evitarà l’ús d’informació en fullets de paper, a causa del risc de contagi que pot haver-hi per ser manipulats per un nombre elevat de persones.
Igualment, a l’entrada dels equipaments i a l’interior, en llocs accessibles i fàcilment visibles, es mostraran cartells informatius per alertar
d’aquestes restriccions, així com de l’obligatorietat de complir les mesures d’higiene i protecció.
L’obligació de les persones usuàries de sol·licitar, prèviament i pels circuits administratius habilitats que corresponguin, l’accés/ús dels equipaments municipals. Caldrà acceptació expressa del gestor. La sol·licitud haurà de contenir les dades que identifiquen el sol·licitant (nom i cognoms, DNI, edat i signatura), l’acceptació expressa de les normes d’ús i les obligacions que es deriven de la utilització dels equipaments municipals, així com el compromís de respectar les normes d’higiene i seguretat i d’actuar amb responsabilitat envers el manteniment de les distàncies de seguretat establertes amb la resta de les persones usuàries i/o el personal treballador dels equipaments. L’obligació de les persones usuàries de no acudir a l’equipament si es presenten símptomes compatibles amb la malaltia ocasionada pel SARS-CoV-2. En cas que hagin estat en contacte amb possibles persones afectades, encara que amb símptomes lleus, s’hauran d’abstenir d’accedir a l’equipament esportiu un mínim de 14 dies.
2.5.- Quins aspectes
mínims haurien de
contenir les normes
d’ús en el marc de la
COVID-19?
De la mateixa manera, és responsabilitat de la persona usuària conèixer i complir les normes d’ús dels equipaments esportius, així com les normes de seguretat i higiene establertes, a fi d’evitar la propagació del virus i minimitzar així el risc de contagis.
Amb la utilització dels equipaments, la persona usuària accepta el contingut i les obligacions que es deriven de les normes d’ús. El desconeixement d’aquestes normes no eximeix de complir-les. L’obligació de la persona usuària de vetllar pel bon ús dels equipaments, i sol·licitar, si escau, els aclariments que siguin necessaris. L’accés als equipaments, així com als espais esportius, vestidors i altres espais auxiliars amb subjecció estricta a les normes de distància social, seguretat i higiene que determini la normativa aprovada en cada moment per les autoritats sanitàries competents.
Igualment, s’hauran de seguir les directrius i recomanacions efectuades en aquest sentit pel personal responsable i les persones treballadores dels equipaments, encarregats de vetllar perquè se’n faci bon ús. L’obligació dels responsables o, si escau, dels treballadors dels equipaments per realitzar seguiments i controls del compliment de les normes d’ús, així com de les normes de seguretat i higiene establertes, a fi de minimitzar el risc de contagis.
Es podrà exigir l’abandonament dels equipaments a qualsevol persona usuària que no respecti les normes d’ús o manifesti un comportament contrari al que disposen aquestes normes, sens perjudici de
reclamacions posteriors davant els responsables dels equipaments o l’administració competent.
La possibilitat que l’organisme municipal competent pugui acordar el tancament o la limitació d’ús dels equipaments en el cas que es produeixin circumstàncies que posin en risc la seguretat i la salut del personal treballador i/o de les persones usuàries dels equipaments municipals.
Cal també deixar palès que l’incompliment de les normes d’ús o de les normes de seguretat i higiene comportarà l’aplicació de les sancions previstes en el Reglament d’ús de l’equipament que correspongui, en atenció a la gravetat de les conductes.
03
Quina responsabilitat poden
tenir els ens locals en la
vigilància de la seguretat
i la salut en els equipaments
esportius municipals?
La responsabilitat dels ajuntaments en la vigilància de la seguretat i la salut en l’àmbit dels equipaments esportius municipals deriva, en primer lloc, del que estableix l’article 25.2 apartats d), j) i l) de la LBRL, i l’article 66.3, apartats h) i n) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Aquestes normes detallen les competències pròpies dels ajuntaments en relació amb la protecció de la salubritat pública i la promoció de les activitats i instal·lacions esportives.
Més concretament, en matèria de salut pública, els articles 1 i 3 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública, i els articles 5 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, estableixen la competència de les autoritats sanitàries de les diferents administracions públiques per tal d’adoptar mesures quan ho exigeixin raons sanitàries d’urgència o necessitat, així com el dret a la participació efectiva dels ciutadans en les actuacions de salut pública. De la mateixa manera, la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat (estatal), estableix en l’article 42.3 el marc bàsic de la responsabilitat de les entitats locals pel que fa al compliment de les normes i els plans de sanitat. Així, en l’apartat c) de l’article 42.3 esmentat s’assenyala, entre altres responsabilitats mínimes, la del control sanitari d’àrees d’activitats fisicoesportives i recreatives.
En l’àmbit de Catalunya, l’article 52.d) de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública de la Generalitat de Catalunya, i l’article 68.1.b) de la Llei 15/1990, d’ordenació sanitària de Catalunya, determinen les competències dels ens locals per a la gestió del risc per a la salut en els equipaments públics i en els llocs habitats, incloses les piscines.
I també, en relació amb les competències dels ajuntaments en matèria d’establiments oberts al públic, així com pel que fa als espectacles públics i les activitats recreatives, cal tenir en compte allò establert a la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, així com el seu reglament de desenvolupament, el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.
Les previsions d’aquest Reglament seran d’aplicació supletòria a determinats espectacles públics i activitats recreatives si no hi ha regulació a la seva normativa específica, incloent-hi les activitats esportives, definides com les realitzades per esportistes amb o sense la utilització de vehicles, aparells o animals davant de públic.
En relació amb els drets i obligacions dels titulars d’establiments oberts al públic, l’article 6.1 de la Llei 11/2009 assenyala, entre d’altres, que s’han d’adoptar les mesures que es considerin pertinents per garantir el funcionament de l’establiment obert al públic, l’espectacle o l’activitat en condicions de seguretat i de qualitat, així com respectar l’aforament permès. Igualment, s’hauran d’adoptar les mesures de seguretat, higiene i salubritat establertes amb caràcter general, de manera que els establiments oberts al públic i els equipaments es mantinguin en tot moment en un estat de funcionament adequat.
I, segons l’article 2.3 d’aquesta mateixa norma, en l’exercici d’aquestes competències, s’han de garantir, entre d’altres:
a) La convivència pacífica i ordenada entre (...) els usuaris dels establiments oberts al públic.
b) La seguretat i la salut dels espectadors, els usuaris i el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, la prevenció dels riscos i la integritat dels béns públics i privats afectats, sens perjudici del que disposa la normativa de riscos laborals vigent. (...)
3.1.- Hi ha mesures
obligatòries que cal
adoptar?
De manera més concreta, el Títol segon del Decret 112/2010 té per objecte la regulació dels requisits i de les obligacions que han de complir els establiments i espais oberts al públic, els espectacles i les activitats recreatives. Hi destaquen:
• les mesures obligatòries per a la protecció de la seguretat i de la salut,
• l’obligatorietat de comptar amb un pla d’autoprotecció, en funció de l’aforament del recinte,
• el règim d’accés i admissió i els procediments que en fan possible l’aplicació efectiva,
• i, finalment, les responsabilitats de les persones titulars i de les persones organitzadores.
En relació amb els plans d’autoprotecció, el Decret 112/2010 els defineix com el document normalitzat confeccionat d’acord amb la normativa
de protecció civil que preveu, per a un determinat establiment obert al públic o per a un determinat espectacle públic o activitat recreativa, les emergències que es poden produir com a conseqüència de llur propi funcionament i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar.
La regulació d’aquests plans es troba a l’article 46, que remet, pel que fa al contingut i en funció de l’aforament autoritzat, al que s’estableix al Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, i s’hi fixa el contingut d’aquestes mesures.
Igualment, l’article 6.1 del Decret 30/2015 estableix que els plans d’autoprotecció s’han de revisar sempre que hi hagi una modificació substancial i, a més, han d’estar permanentment actualitzats, ja que la persona titular de l’activitat és responsable de la modificació sistemàtica de les dades que hagin pogut tenir alguna variació i ha d’incorporar-la als protocols d’actuació.
En aquest sentit, si escau, la situació derivada de la COVID-19 pot portar les persones responsables dels equipaments esportius o titulars de les activitats que es duguin a terme a revisar i actualitzar les mesures incloses als plans d’autoprotecció. Així es recull a la Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny, per la qual s’adopten mesures bàsiques
3.2.- Resulten
afectats els plans
d’autoprotecció?
afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2, segons la qual, en el cas d’activitats obligades a adoptar mesures d’autoprotecció, les persones titulars de les activitats han d’elaborar, sota la seva responsabilitat, un protocol organitzatiu específic d’acord amb el pla sectorial corresponent, el qual s’ha d’annexar al seu pla d’autoprotecció, a disposició de les autoritats competents.
Així doncs, pel que fa concretament al sector esportiu, el 13 de juny de 2020 es va aprovar el Pla d’acció per al desconfinament esportiu de Catalunya, modificat el 29 de juny de 2020, en el qual s’estableixen les condicions generals que els diferents agents esportius han de complir per tal de garantir la seguretat i la salut de les persones, tant per a la pràctica esportiva i de l’activitat física com per a l’accés i desenvolupament d’aquestes en els mateixos equipaments esportius. Aquestes mesures són complementàries als protocols dictats per les autoritats competents, especialment en matèria de salut pública, i els diferents agents hauran d’adequar aquestes mesures.
Segons les previsions d’aquest pla d’acció sectorial, per a totes les activitats o equipaments esportius s’haurà d’identificar una persona responsable de l’aplicació de les mesures organitzatives i de protecció individual que estableix, així com la Resolució SLT/1429/2020. Aquest responsable també serà l’interlocutor amb l’autoritat sanitària en cas que sigui necessari.
L’article 75 del Decret 112/2010 detalla que, de conformitat amb el que preveu la Llei 11/2009, les persones titulars dels establiments i espais oberts al públic i les persones organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives són responsables:
• Del desenvolupament normal de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa, de la seva clientela i de la resta de persones que hi assisteixin o hi participin.
• Del funcionament normal de l’establiment i dels espectacles públics i activitats recreatives que s’hi celebrin, excepte en els casos en què la persona organitzadora sigui diferent, cas en el qual la distribució de responsabilitat es preveurà en el contracte que subscriguin. En cas de manca de previsió contractual, la responsabilitat directa correspon a la persona organitzadora de l’activitat o de l’espectacle, i la subsidiària, a les persones titulars dels establiments.
3.3.- En què es
concreta aquesta
responsabilitat?
I per tal de fer efectius aquests principis de responsabilitat, les persones organitzadores i titulars resten obligades a:
- Tenir en tot moment a disposició del públic i de qualsevol persona interessada fulls de reclamació/denúncia.
- Subscriure una assegurança que cobreixi la seva responsabilitat. Aquesta assegurança és un requisit per a l’obertura de l’establiment i per a l’inici dels espectacles públics o activitats recreatives. La responsabilitat en la tutela de la salut pública és especialment exigible a les persones titulars de qualsevol activitat econòmica, empresarial o establiment d’ús públic o que es trobi obert al públic en la situació actual, en què malgrat l’evolució favorable en la contenció de la pandèmia persisteix la situació de crisi sanitària.
Per aquest motiu, la Resolució SLT/1429/2020 estableix una sèrie de mesures bàsiques de protecció i organitzatives per prevenir el risc de transmissió i afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2, les quals s’han de completar amb plans d’acció sectorials elaborats i aprovats en el marc del Pla d’actuació del PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc.
04
Reobertura de
l’equipament esportiu.
I ara, què succeeix amb
la seguretat i higiene
del personal?
El Pla de prevenció de riscos és el document que ha de recollir els tipus de riscos laborals que existeixen tant en relació amb l’empresa o l’ens local com respecte al lloc de treball de cada treballador (article 16 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals; en endavant, LPRL).
Aquest document s’ha de conservar a disposició de l’autoritat laboral, de l’autoritat sanitària i dels representants dels treballadors, i ha de contenir els elements següents: la identificació de l’empresa i l’estructura organitzativa, així com les funcions, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos necessaris per realitzar l’acció de prevenció de riscos. Per gestionar i aplicar el pla de prevenció, els instruments essencials són l’avaluació de riscos laborals i la planificació de l’activitat preventiva.
Atès que les mesures de seguretat s’han vist afectades per la diferent normativa aprovada en relació amb la COVID-19, davant la reobertura dels equipaments esportius i els riscos derivats de la COVID-19, és necessari actualitzar el Pla de prevenció de riscos laborals (avaluació de riscos per riscos biològics per part del servei de prevenció, pràctiques de control de la salut dels treballadors, possibles accidents laborals que causin baixa, formació i informació oferta als treballadors, equips de protecció individual, etc.).
4.1.- Ha resultat
afectat el Pla de
prevenció de riscos
de l’equipament
esportiu municipal?
Les entitats locals i les empreses han d’avaluar l’exposició a la COVID-19 i establir protocols i procediments addicionals per controlar el risc de contagi del virus. A més, han de planificar les mesures que calgui implantar i modificar, si cal, els procediments de treball necessaris per poder dur a terme la represa de l’activitat en condicions de seguretat. Aquesta activitat preventiva ha de ser prèvia a la tornada a l’activitat. És imprescindible, per tant, elaborar o adequar un pla de contingència o protocol general de seguretat i salut que contingui previsions, també, relatives a les persones treballadores.
Els plans de contingència o protocols generals identifiquen i defineixen les accions que s’han d’implementar davant una situació inusual que pot alterar el funcionament normal d’un centre de treball.
Sobre la base de la modificació de l’avaluació de riscos per part del servei de prevenció, en el pla de contingència s’han de detallar les mesures exigides per les autoritats sanitàries per impedir el risc de contagi.
En aquest sentit, el Pla d’acció per al desconfinament esportiu de Catalunya aprovat el 13 de juny de 2020, modificat el 29 de juny de 2020, aconsella adequar el pla de contingència, identificant el risc d’exposició al virus de les diferents activitats que es desenvolupin en els equipaments esportius i adoptant mesures de protecció en cada cas. En definitiva, el pla de contingència o protocol pot incloure els apartats següents:
• Crear un comitè de contingència que coordini l’elaboració i el seguiment del Pla.
• Establir mesures preventives de contingència de la pandèmia (organització del treball, redistribució d’espais, protocols de neteja i desinfecció, etc.).
• Assignar recursos de protecció per al personal.
• Preveure la formació, informació i comunicació necessàries del personal.
• Elaborar un protocol d’actuació davant de la COVID-19, de forma consensuada amb la representació dels treballadors, que serveixi de guia d’actuació (actuació en cas de contacte possible o cas confirmat de coronavirus, protecció del personal especialment sensible, etc.).
4.2.- S’ha
d’elaborar un pla
de contingència?
• Designar una persona responsable de l’equipament perquè doni compliment al protocol de seguretat, higiene, distanciament i concentració de persones, i vigili aquest compliment, segons s’estableix tant a la Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny, per la qual s’adopten mesures bàsiques de protecció i organitzatives per prevenir el risc de transmissió i afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2, com al Pla d’acció per al desconfinament esportiu de Catalunya esmentat abans.
L’article 18 de la LPRL estableix que l’empresari haurà de garantir a tot el personal la informació relacionada amb aquells riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors que afectin tant l’empresa en conjunt, com cada lloc de treball o funció. En aquest cas, serà necessari informar el personal del risc de contreure coronavirus en l’entorn laboral, així com de les mesures de protecció i prevenció aplicables a l’entorn laboral per evitar el risc de contagi.
Pel que fa a la informació, l’ens local o la concessionària ha d’establir mecanismes de comunicació permanent i amb informació contrastada d’acord amb les recomanacions de les autoritats sanitàries envers el seu personal. Aquesta informació ha de ser entenedora i s’han de desenvolupar mitjans per a la comunicació.
Així mateix, s’ha d’establir una coordinació comunicativa necessària amb les empreses externes afectades per les actuacions (neteja, manteniment, seguretat, etc.).
L’article 19 de la mateixa norma estableix que l’empresari ha de garantir que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de contractació com quan es produeixin canvis en les funcions que desenvolupi. La formació ha d’estar centrada en el lloc de treball i en la funció de cada treballador, adaptar-se a l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres de nous i repetir-se periòdicament, si fos necessari.
La formació preventiva per evitar el contagi inclourà els riscos potencials per a la salut, les mesures per prevenir l’exposició, les disposicions en matèria d’higiene, l’ús de la roba i equips de protecció individual i el protocol d’actuació en cas d’incidències.
Tant la formació com la informació han de ser prèvies a la reincorporació al centre de treball, i han de ser actualitzades.
4.3.- S’ha d’informar
i formar el personal?
De la mateixa manera, el Pla d’acció per al desconfinament esportiu de Catalunya, aprovat pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc de data 13 de juny de 2020 i modificat el 29 de juny de 2020, preveu la necessitat de formar el personal i dotar-lo dels elements individuals de protecció prescrits a l’avaluació de riscos laborals i també dels equips de mesura per poder fer el seguiment i els controls dels protocols establerts al pla de contingència.
Els serveis de prevenció, d’acord amb la Guia d’actuació i col·laboració dels serveis de prevenció de riscos laborals per fer front a la pandèmia de COVID-19, han d’establir els mecanismes per a la investigació i el seguiment de contactes estrets d’aquells casos confirmats, probables o possibles (sobretot en àmbits no sanitaris) de les empreses a les quals donen servei, de manera coordinada amb els serveis de salut pública, seguint els criteris que s’estableixen en el Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció per coronavirus.
Segons la Guia d’actuació i col·laboració dels serveis de prevenció de riscos laborals per fer front a la pandèmia de COVID-19, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, per als treballadors que
pertanyen a grups vulnerables per la COVID-19, cal fer una avaluació individual que tingui en compte l’estat de salut de la persona, a més de les condicions de treball i les tasques per realitzar.
El servei de prevenció de riscos laborals ha d’avaluar la presència de personal amb condicions d’especial vulnerabilitat, i ha d’emetre un informe sobre les mesures de prevenció, adaptació i protecció. Per això, tindrà present l’existència o inexistència d’unes condicions que permetin treballar sense incrementar el risc propi de la condició de salut de la persona treballadora.
D’acord amb el Ministeri de Sanitat, en aquest grup hi ha persones amb diabetis, malaltia cardiovascular, incloent-hi la hipertensió, malaltia hepàtica crònica, malaltia pulmonar crònica, malaltia renal crònica, immunodeficiència, càncer en fase de tractament actiu, malaltia hepàtica crònica severa, obesitat mòrbida, persones embarassades i majors de 60 anys.
4.4.- Què succeeix
amb el personal
especialment sensible?
4.5.- Què s’ha de fer
en cas d’infecció
d’una persona
treballadora per
coronavirus?
L’article 24 de la LPRL preveu que, quan en un mateix centre de treball es desenvolupin activitats amb personal de dos o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l’aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos. Per això, s’han d’establir els mecanismes de coordinació que siguin necessaris pel que fa a la protecció, informació i prevenció de riscos laborals.
Per tant, el titular del centre de treball haurà d’adoptar les mesures necessàries perquè la resta d’empreses externes (neteja, alarma, seguretat, activitats dirigides, etc.) rebin la informació i les instruccions adequades en relació amb els riscos, i les mesures de protecció i prevenció.
Segons l’AEPD, en les seves FAQ sobre la COVID-19, l’empresari pot prendre la temperatura als seus treballadors com una mesura
relacionada amb la vigilància de la seva salut en matèria de prevenció de riscos laborals.
La base jurídica es fonamenta en l’obligació que tenen les empreses o els ens locals de garantir la seguretat i salut de les persones treballadores en els aspectes relacionats amb la seva feina.
Aquesta obligació operaria com a excepció per permetre el tractament de dades de salut i legitimar el tractament.
4.6.- Es pot prendre
la temperatura a les
persones treballadores
de l’equipament
esportiu?
4.7.- Què es pot
exigir pel que fa a la
prevenció de riscos
a les empreses
que desenvolupen
activitats en
l’equipament esportiu
municipal?
S’han de prendre mesures mentre les persones usuàries fan ús de l’equipament esportiu municipal?
Bloc segon
Mesures amb relació
als usuaris
01
02
03
Quines mesures s’han de prendre abans d’arribar a l’equipament esportiu municipal o de fer-ne ús? Quines mesures cal prendre quan els usuaris arriben a l’equipament esportiu municipal?L’equipament esportiu, a través dels seus responsables, ha de procurar que els usuaris tinguin i compleixin les recomanacions que siguin o es determinin necessàries, i aquesta obligació ha de ser present en tots els moments: abans d’arribar i fer ús de l’equipament, just quan s’arriba a l’equipament i mentre s’hi roman.
Efectivament, els responsables de l’equipament han d’adoptar les mesures que es considerin pertinents per garantir el funcionament de l’establiment obert al públic en condicions de seguretat i de qualitat, així com respectar les normes d’aforament permès. Igualment, s’han de seguir les mesures de seguretat, higiene i salubritat establertes amb caràcter general, de manera que els establiments oberts al públic i els equipaments es mantinguin en tot moment en un estat de funcionament adequat.
Tampoc s’ha d’oblidar que, com a norma general, correspon a la persona usuària o, si escau, als seus acompanyants o responsables evitar d’anar a l’equipament esportiu quan es presentin símptomes febrils o respiratoris, així com si s’ha estat en contacte amb afectats o possibles afectats per la COVID-19.
Les persones usuàries també han de procurar no tenir contacte físic amb altres usuaris o amb el personal de l’equipament esportiu, adoptar les mesures de seguretat entre persones que s’estableixin i utilitzar les mesures individuals de protecció que es determinin.
L’impacte jurídic sobre
les persones usuàries
dels equipaments
esportius municipals
en diferents moments.
01
Quines mesures
s’han de prendre abans
d’arribar a l’equipament
esportiu municipal
o de fer-ne ús?
Amb caràcter general, l’apartat 1.5 de la Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny, per la qual s’adopten mesures bàsiques de protecció i organitzatives per prevenir el risc de transmissió i afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2, estableix que les administracions públiques, en el seu àmbit corresponent de competències, han de col·laborar per tal de proveir d’informació la ciutadania sobre l’afectació de la COVID-19 en els diferents àmbits d’interès que els concerneixin, així com sobre l’evolució de la pandèmia.
Amb relació a l’accés a l’equipament esportiu, resulta bàsic establir quins han de ser els requisits d’accés i les condicions d’utilització dels equipaments i aquests s’hauran d’adaptar als nous requeriments derivats de les normes que regulen la situació sanitària plantejada per la COVID-19, especialment les relatives a les mesures previstes per al procés de desescalada (en vigència transitòria segons apartat 4.1 de la Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny, esmentada), i la represa de les activitats.
Els titulars o els gestors dels equipaments tenen un deure de comunicació i informació envers l’usuari i en relació amb les característiques i els serveis que s’ofereixen.
L’apartat 3.4.1 de la Memòria del Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC-2005) estableix que, en qualsevol instal·lació esportiva que formi part del PIEC i en la qual es prestin serveis esportius, ha d’haver-hi un panell informatiu, en un lloc visible i de fàcil accés per a l’usuari, en el qual s’indiqui:
• El nom de l’equipament esportiu
• L’entitat propietària i l’entitat gestora de l’equipament
1.1.- De què cal
informar les
persones usuàries
abans d’arribar
a l’equipament
esportiu?
• La fitxa corresponent del Cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC)
• Els programes d’utilització i serveis que s’ofereixen • Les tarifes i quotes dels diferents serveis
• L’aforament d’usuaris i d’espectadors de l’equipament • El reglament d’utilització
En aquest sentit, serà responsabilitat del titular de l’equipament o dels gestors la informació constant als usuaris de les normes d’ús, adaptades als nous requeriments derivats de la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. Pot resultar útil potenciar l’ús de les noves tecnologies per complir aquest deure d’informació: newsletters, pàgina web, xarxes socials, entre altres canals, així com, si escau, els formularis de sol·licitud d’utilització dels equipaments.
Cal evitar l’ús d’informació en paper, a causa del risc de contagi que hi pot haver perquè la manipuli un nombre elevat de persones.
En aquest sentit, el Pla d’acció per al desconfinament esportiu de Catalunya preveu disposar d’un espai practicable amb infografies i panells informatius de les mesures d’higiene bàsiques i essencials establertes pel Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat. Aquest espai ha de ser visible per a les persones usuàries, sòcies i abonades, així com treballadors i treballadores.
A més, segons aquest Pla, s’ha d’informar, en un lloc visible a l’entrada dels equipaments, de l’aforament màxim autoritzat, de les normes d’ús, de les recomanacions per evitar el risc de contagi i de les mesures d’higiene bàsiques establertes per les autoritats sanitàries, com la de proveir els equipaments de dispensadors per poder desinfectar-se les mans.
Sí, tot i estar en l’etapa de represa, es proposa establir un règim de sol·licituds d’inscripció per a la utilització dels equipaments i/o realització de les activitats. Així s’evita la generació d’aglomeracions i es controla que no se superin els aforaments autoritzats.
1.2.- S’ha de sol·licitar
la inscripció per
a la utilització
dels equipaments
esportius municipals?
Atesa la situació actual, és possible denegar-hi o limitar-hi, per circumstàncies objectives, l’accés a les persones usuàries. S’està fent referència al dret d’admissió. Pensem, per exemple, en el cas que alguna persona usuària no fes ús de la mascareta obligatòria, no sol·licités l’accés previ als equipaments, no respectés les distàncies interpersonals, etc.
Pel que fa al dret d’admissió, queda regulat fonamentalment al Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (articles 50 a 55). Es defineix com la facultat que tenen les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitzadores d’espectacles públics i d’activitats recreatives, de determinar les condicions d’accés, dins els límits establerts per l’article 5.1.c) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, pel mateix Reglament i per la resta de normativa que sigui d’aplicació. I, com a tal facultat, l’exercici del dret d’admissió també és
responsabilitat d’aquestes mateixes persones, tot i que el poden exercir directament o mitjançant el personal que designin a aquests efectes i que actua a les seves ordres.
L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, cap mena de discriminació, raó per la qual les condicions d’accés que s’estableixin han de ser concretes i objectives i de cap manera no poden ser arbitràries ni improcedents, ni basar-se en criteris discriminatoris que puguin produir indefensió a les persones usuàries o consumidores, o contràries als costums vigents a la societat.
Aquestes condicions s’han de fer constar en un rètol amb les
característiques que es determinen a l’annex IV del Reglament esmentat; concretament, l’article 52 d’aquest Reglament detalla quines són també les limitacions d’accés als establiments oberts al públic. Aquest rètol, que ha de ser revisat per l’administració competent, ha d’estar col·locat en un lloc visible a la zona d’accés de l’establiment.
En qualsevol cas, les persones usuàries que considerin que l’exercici del dret d’admissió o les condicions d’accés, tal com estan previstes o els han estat aplicades, no són conformes al que preveu aquest Reglament, poden formular denúncia davant l’administració competent per sancionar o davant la via jurisdiccional procedent.
1.3.- Dret d’admissió
en els equipaments
esportius. Per què?
02
Quines mesures s’han
de prendre quan els
usuaris arriben a
l’equipament esportiu
municipal?
L’article 42.3, apartat c) de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, estableix el marc bàsic de la responsabilitat de les entitats locals pel que fa al compliment de les normes i els plans de sanitat. I, concretament, entre altres responsabilitats mínimes, la del control sanitari d’àrees d’activitats fisicoesportives i recreatives.
A més, l’article 53.4 de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública catalana, estableix que els ens locals, en l’exercici de llurs competències en matèria de salut pública, poden adoptar les mesures d’intervenció administrativa a què fa referència el títol IV d’aquesta mateixa norma (articles 54 a 58).
L’article 54 estableix que les persones físiques o jurídiques titulars dels equipaments en què s’acompleixen activitats que incideixen o poden incidir en la salut de les persones són responsables de la higiene i de la seguretat sanitària dels locals i els equipaments, per la qual cosa han d’establir procediments d’autocontrol eficaços per garantir-ne la seguretat sanitària.
Entre altres mesures, podran establir (article 55) sistemes de vigilància, xarxes de comunicació i anàlisi de dades que permetin detectar i conèixer, tan ràpidament com sigui possible, la proximitat o presència de situacions que puguin repercutir negativament en la salut individual o col·lectiva. O també, establir i controlar les condicions de desenvolupament d’activitats que puguin repercutir en la salut de les persones, adoptar mesures cautelars (com ara el tancament preventiu dels equipaments) i, fins i tot, podran adoptar mesures per al control de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb els malalts o els portadors. Igualment, en situacions de pandèmia o epidèmia