Qui nd te pa, «olta»

LA BRAMATICA CATALANA (1796-1829) Dt JOAN PETIT I AßUILARj ESTUDI I EDICIÓ

Jordi Binebra i Serrâbou

Tesi presentada per a l'obtenció d ei Grau de Dcctor, d i r i g i d a pel Dr. Joan Solà i Cortassa

Universitat de Barcelona Divisió VU

Facultat de Filosofia i LI être« de Tarragona Departament de Filologia

abril de 1991

ir

Gramática Catalana Predimposi tiva

Pera la mes -fácil Inteligencia de la Española y Llatina.

Disposada

En forma de Pregunta, y Resposta,

Perun Pare que desidja ensenar á sos f i l i s el moao de pronunciar en escrits lo Idiome Català, conforme

vuy se parla.

Vi ve mor i pus praeteri tis; Ijiguere verbí a graesent ijjus.

Vm tu ab els costums g^assadsi ga^ 1a^ ab las veus presents.

Gel i o lib. 4, Citad par el Rnt_ Dr_ Puig, en sis Rudiments de la Gramática Española pag. 8,

p. 2r

Preï «g

Vey*nd, -fills meus, que ja se-us acercaba el temps d« comenmar de apéndrer la dramática Esparola ó Castellana, A« vaj fer portar et«

Barcelona là Gramática de la Llengua Castellana, compasta per la Sabia "\eal Academia Espalóla d» Madrid, reimpresa en lo afi 1784.

en las primeras líneas del Pròleg trobí que deya: "Mòlts dubtaran que sia necessària la Gramàtica per la pròpia Llengua,

aparexènd-los que basta lo ús. No hu pensaban axí el» 6règs ni el Romans; pux, no ob s r. an t de que pera ells èran tan comunas la Llangua Brega, y L l a t i n a com per nosaltres la Castellana, tenían Sr*»mâtieas, y Escalas, pera estudi ar-las. Con*ixían la utilitad, y necessitad del •„»; pero conexían també que convenía

per-f eccionar-lo ab la Art. Lo mit è x aebem nosaltres pensar de nostra Llengua, en la qu 1 trobam que» observar cade die cosas no 'as per medí 21= la Gramática. Si algunas vegadas veyem

comprobada au p r i n c i p i s y fundament' la práctica, que teníam pe"

mer costum: altras veyem correjjds m ò l t s defectes, que no conexíam. El,a ârç fa /éu^er el m a r a / e i l ò s a r t i f i c i de la Llengua, ensenano-nos, de que parts consta, sos noms,

deifiniciòns y oficis, y com se juntan, y enllássan, pera formar el texid de la oració. Soore ninguna de aquestas cjsas se fa reflegsíò antes de entèndrer lo Art; y a:;i es d i f í c i l , que sens ell parlem ab propiciad, exactitud v puresa. Sería, pu;;

convenient, que els Pares ò Mestres instruhtssen ab temps als

noy« «i la G r a m á t i c a d« sa Llengua. El« que ne haguè««»n d»

seguir la carrer« d« la* lletra«, m» » l u s t r a r í a n à lo Mme* «n esta part Cp.Zv] de ella«, y trobarí an «n ió » x í r c i c i d* «o«

e«pl»o«, en el govern d« »a» hi··'·nd··, y »n »1 tract« civil las av»ntadj«s que tenen »aire altr»* els qu» s* »xplicar»

corregta-mènt de paraula y per «»crit. El« qu» hagui«»»n d»

»mpéndrer carrera literària, neca»sítan saber la Llengua Llatins, y h j conseguirían «*n major -facilitad, portand ja sabuds per sa Gramàtica Pròpia els p^mcíois que son cowun« á totas la«

Llenguas."

Ab estas sabias advertencias emprengui, l i l i s meus,

compóndrer-vos la Gramática Catalana, pera i ací 11tar-vos la entrada á la Castellana, y á la Llatina. Comensí per la Digciologia, pero trobí luego la grand dificultad de poder presen* -vos nostre clar, y pur Id i oiré ab tota la puresa, y clar«5d=»d. que e*- 31 te. B cause» dç la m a i a Ortogra-fia ab que se escria; DU è= ^a^ÏA co'nuna-mènt de un modo, y se escriu de altre mòli diferent; y no hi ha entre tots e1s Sonidos Catalans, y las Lletras, sas represent?ti vas, aquella correspondencia que hi

hauria de haver.

En aquest ú l t i m defegte ja incorreguè la Llengua Llatina, rfare de la Catalana, Castellana, Francesa é Italiana, y aquestas F i l i a s él mamaren ao la l l è t ; y á mes d«

aquest de-fegte incorregueren en altres.

Entr« 1««

Fill** d* 1« Llengua Llatina nô n'hi ha dos d* «è* semblants ep«

la Catalan* y la Castellana, y nu *« de admirar, pux «on dos Germanas Basson as, nada» d* una nat ex a Mar«, er, un matex part,

*sd«vingud en an matex r«gn«, y en un matex temps, »o •*, cpand els Romans y sa Llengua vulgar que era la Llatina r1 om i i aren la Espala per lo espay. á lo manos de sis cent» añs, pux tenían la política de fer parlar Llatí ' tût« cos súbdits; però «s mòlt regular

p. 3r

que co»una-(Bènt és parlaria xamporrada-mént. si be es ventad que els dos Llatins Xamporrads si Català y Castellà és desfiguraren mòlt ab la invasió primèra-mènt dais Godos, qui e';peliren als Romans; y segòna-mènt ab la envestida deis Sa^--arenes, que feren fujir a¹ s Godos; ab tot sempre ^K => quedad ent^e ditas dos Germanas una natural i n c l i n a c i ó à sa ja difunt«: Mare, \ una grand

Sermandad y Parentiu entre ellas; las qual," desde la expulsió dels Moros 6 Sarracetiis del regne de Fspaña l an anad

continua-mènt perfeccionand-se fins à nostres dies, pux vuy es parlan el Català y Castellà ab millors paríjles que en lo tntig, pero es viu ab pidjòrs costums: Vive mori b as pi éter itisj logúele vgrbis praesentibus.

L'Origen, doncs. L l a t í d* l«« Ll»ngu*« Catalina, y C*5t*l1*n*. y mm grand B«rmandad, y Parwntiu, com y també la fina Pronúncia

Catalana en escrits v a j à manifestar-ves, fill« «eus, en aquesta Gramàtica, qu« u» o-ferer vuy die 2O d« De tcmbr» del al Í796.

Vostre Pare.

P. D.

Quand i^chê à llum en lo an 1803 el Digcionari T r i l i n g u e

Cat a I á-Castel I á-Li ati . compost per els tres Sabí s Hèmbres de la Real Acauéfftia de Buenas Letras dp Barcelona, els Drs Esteve, B e l l v i t j e s / Juglâ: tenia 10 composta ja la present Grama*! c* en un tcnc en q"^r-\; >, com las Parts de e l l a sis~i Q r t u l p g i a,

Ortogr a* i d . _^a3uc_~a, Dijt-i^onar^ , Di gi cologi a» Sintjigse, Poesia, y D i g c i o n a r i P o é t i \ _ , vaj forjar el pensament Je ante-pasa' á Jit D i g c i o n a r i r i l i n g . te, que es el 'nés p e r f e t , que tenir e'1 nostre Idiome K Q£^_^£SJ_£« Or t_3_j- a * i a . [3. T^] / prosod.a. y,

pos+·-posar-l i la D i g c i o l o g i a , Si itay^e; ^oes -» , / D^gciora^i Foétic, :js tct «sic t _ - T â r - e d „s toirr? er f o l i o , per¿ f»r ie un p r e s è i à 1 * r e f e r i d a Sabia Real Academia de Buo' «s. Let, a -a de

Barcelona, pe à que fè% de dita Gramática lo us que bèr /ist l fos.

t tâ'i just pensament no estaba encara posad ^r cbra, pe«" justos motius, ru «nd FH lo an Í814 p u b b l i c á «I Molt Rnt_ Dr_ Joseph-Pau Bailor y Torres sa 6raftât._a Catalana, que »s un mòlt diminut Compendi del nostre grand

Idiooe. Un «ftit matoi ami g »eu, que dava« vist MI Gramática, IM ray,-1 à luego un »xfmplar d« la del Rrtt. §r_ lei iot, di«nd-«* s Que li Itgjis b». Hav»nd vi »t jo qw« I» Qra»átic*i Catalana d«l Or^

Ballat era «alt contraria A la **a, al Dignxonari Trilingue, y actúe à tôt lo Idiome Català, / quo defraudava à «st de «Alt«

recurso« ab la proscríbelo *r»tèra y absolut» dels Artigo,!»» El_ y Els, no oustant c^u« estan en u* entr» el» Autors Ant ig» y

Modern«, y ml csmun «odo d« oarlarf y, r*parand qu« dit Sr^ ao sa' Sin«r»ses llevaba á nostra Lle.igu» Nativa t o t a la gracia y

su«vit«d que te en 3 * : Deterffim compondré-- una Disertado Epístola'-, d i r t j i d a *ls matèxos Catalans y Estranjerm qu¿

de*, d jaban ab vivas ansias véurer .mpresa la Grama«, ira del Dr Ballot» avisand-los jo ab r,a C a r t a dels e - r ò r s , y equivocacions que TI ha on d i t a Sranânca, à -fi de evitar-los. Aquesta ma cat ta f o u d i r i j i d a à Barcelona, pera que un -f i 11 mèu la copias ab bono ll«tra y la remetes al Amig q ie -ne l a b ^ a f ê t r'it *egalo; pero,

He» ana g^antí c a s u a l i d a d v j j è el Dr Ballot ma carta, quand se copiât a; y respongué: Que ja sabu? è l l j _que an sa S'arnat i ça Catalaria hi Ha v 4 . a «*l_a_un_& er r 6r s, y que ar j 1 os a_n_ab a esmen andj per lo tant, que 3 0 n 6 m o g u é s r e c f i n s / à t a n t , g u é èil bagués f et sa deguda corregciò.

flentres jo encara dabâ tè*nps à dit Sr_

pera * t r sa c o ' r e g c i o , morí á la v i o l e n c i a *e la espantcs«t y cru»l Epidemia de la Febre Amarilla de Barcelona, en lo an

p. 4r

pastad d» 1821l Cratll*« gui-,adffs3 vaj «r« qu« som É 12 0*

Octubre d* 1823 è «xtentar dit mon prim*r p«n»amènt d» unir «I Digcionari Trilingu» Í«« Parts d« ma Gramàtica, d»clamand »n 1«

Difcioloçi* ò 51 Part» contra la« Sinér«»»« d»l Rnt Or 8*1lot, _om à contrarias é la Pur««•, Claredad, y Suavitad da nostre

I di orni; y provartd allí mat ex qu« nu són Sinér«s»s 6 union» d« do«

Sílabas en una Sílaba de una m * t è x * Digciô (coïa dona facultad la Figura pottJ ca Sinerese) sinó union« de dos Paraula* »n una, ço«

ho diu el ma D«^ B a l l o t , pag. 166; y» final-mènt qup la unia de dos ò més Digcions en una, no és pod f e r per la Figura Sinérese, sino per Sinalefa gramatical, ó per mera Composició, ú per una cosa y altras y, per ulriTs, que las Sinéreses del Dr_ Ballot (que

«ò són alt»'? cosa que Sinalefas gramaticals post-posadas) són ml leji timas, e"ceotadas Onica-mènt las quatre següents Del T

Del» ; AI_ t Al 3, er I 1 og de De el , y De els; A el , y A els, que resultan de la suor ess: o 3e la V o c a l e delí A ' t i g ç l e s E_l_ , El s. >

de la unió oe las Consonants 1_ > 1 s al detrás de las

Preposi C ' ï » n s De-, / A; , no del mode que ht enjipôna en la pag.

r/e

Si dit Sr_ no hají es absoluta-m^rt legad la »erdade^a e"îsténcia dels Artígale«: E_l_ ,' £l_s_. que df temps i »r memor i a 1 estan en ús en nostre Idiome, y hagu*s jsad com devia las Digcions Enclíticas 6 PronoffindlE ^ i g a r a d a s è£, aní ; è j., àt; és, As; en, àn_; ens, An_s;

al.» ü» H*» M.Ë' **' V n^ ^as na9u*s tat\ad de verdaderas corruptelas, com ho ha fet en varias parts de «a Sramâtica

Catalana; no se híuria emboticad ab sam Sinéreses, que «tribune-:

únic*-m*nt «i« Arliçjfi»» Lo y Los, y A 1«« Enclítica-- é

Prono» ï n* 1» Natural* «•» Tg» f*, Hgg» Vos, igt Log« La, Cp. 4v3 La«, L£» HJ_» Ho, En. P«ra ac|ut patí «1 Or &«' lot ui*« fort«

equivocació pr«n*nd p»r Natural I» Enclítica Figurada En, y per Figurada la Natural N«f pux aqu«»tam ab lat» Naturals M», T«, S»

«» inv«rt*x«n pi*- i a Figura Mittäte»« ù Inversió «n EJR» Et, Es, En; y per Is f-'ijura Ant i tese 6 Transmutació se transmudan »n A<wf

At, j», An,. SfC.

Las 5 *n é r a s «s s, doncs, del Dr_ Ballat

<S»n*.«^ofs ó unions de dos paraulas »n una) no son compostas, co¡r ell ho diu, dels Artiggles Lo y Los, y de las Encl i ticas 6

Pronominal s Naturals Me_, Te» Se_, N«, 8-c; sinó dels Artigóles El_ y EJ/s_, y de l a s Figuradas E£H, Am; Et_, At; Es, As_; En. An ; S-c;

unidas per Sinalefa gramatical al detrás de Noms, F-o^arns, ^erbs, Adverbi«, Prepositions / Conjur ge: on s que acaban ab Vocal,; com ho e v i d e n c i a r a n l a = A n ^ ' . ^ e s ó Descomposicions Figuradas de e l l a s , colocadas en les següents Columnas de las quals la là Compendrâ las Sinéreses dsl Dr_ Bail'-*, 6 Sinteses de dos p a r a u l e s en una;

La 2â abrassará las Análises Figuradas, ô Descomposicions de -ma paraula en Jôs de laa quais la última es Figuraba; y la 3â

porta'a las Analisec M^f t r ^ l s 6 D»6".1" nmpn^i <-i ci« i»» uns Digdô en dos, c1-3 iss q t a l s la ultima 6?s Natural. Pera, com las Sinéreses del Dr_ E'allot ,inas sian Artigglars ú de Artiggles, y a l t r a s Pronominal« ( E n c l í t i c a s ; y ios Artiggleí, no es pugan

constant-rent r»«dldrwr par An4li«Hi Nitwral» y 4 i fur «Ja« î 4ftiea-«ent yir«w alguna ces« um la« Sí rites** Pronominal»»

capa*»«« sèmpr« d* una Anal i se Figurada y d« altra N&tural

il

5 í n t eses ^pr on ont in al«.

6 Enclíticas

Column»»

31

s*« Analis*«

Enrl i tico-Figuradas Encl í tico-'Matur al *».

p. 5r

J OBI recordo.

Jgt_ ~oneg.

Pares troba.

J on vul 1 ; &c.

Jo èri "eco··do.

Jo et coneg.

°ère ès_ troba.

Jo In v u l l - |,c

Jo me recordo.

Jo tg ço"eg, Père se troba.

JT ie v u l l ; * c ,

La Real Academia de Buenas Letras de Barcelona diuen Eon le^_ tan.

pag. 583: Nosotros ·freguentet>ert'·- •'auss pr p" j^r \3: :_rn c?e 3_ j 1 a e_, c oT, o Ç2. §I_« *-•-• ^ssó és ven observand en la L'3 de 1 ss següents Columnas, qu*» compren las Anal i ses Enc 11 ti co-Pi -j'.r adas ¿e algunas Sínteses P'rn

If

Sínteses Pronominal s

Columnas.

21 75

Análises Avalises

ó Enclítica- End í tico -Figuradas End i tico-Natu~als.

recordo. Ja àm rebordo. me recordo,

_^_ «i r o. J« At «tro. Ja t» «ira.

Ja» veu. J« A» v»u. Ja «e veu.

J_an_ têt tic. Ja en te; Sic. Ja n» te; lie.

Aquí es veu clara y »anif*«ta la »cpivocació d«l Dr_ Ballot *n colocar entre las Digciôf - Pronominal« Natural« à .a Figurada fen, y d« posar entre la» Figurada* á la Natural Ne. D« »ssw esta Natural, es la prova real e«"» nustr» Idiome, lo u»ar—la sèiupre nosaltres post-pomada a ï s in-fini lus naturals finids »n ar, »r, ir; pax en estos casos usar« sempre las Enclíticas Naturals He, Te, Se, Ne, !*c; v.q: amar-me; amar-te_; a«ar-me, amar-ne, I.-; y no podem usar may en t a i s casos ni èm, MI AIT ; ni è_t ni At ; ni t&, ni As; ni en, ni An, &c; y, per consegüent nô podem d;r ni escríurer: amar-èn, n, ama^-àn, C p . 5v3 sino amar-ne.

La m a t è x a e q u i v o c a c i ó tingué dit Sr en pénétrer per Enci i 11 e r - "1 st •'als l a s s ar A - a i i s e s Encl i tico-Fi guradas de l >

pag, 202 de sä Gramática, que v £ j à cnlocar en la sjguènt 2?

Columna, desprès de las corresponents Siníreses r'ronomi nal s de dit Autor, que ocuparán la li Columna.

Ool ilíTtp15Sj

11 2i 30

Siné^eses Pronominal s Anal ï ses A r á l i ses

Del Dr_ Ballot. Encl i tiro-Figur adas. Encl í tico-Naturals.

Si ab gent dolenta S* ab gent dolenta Si ao gent dolenta

t »n v*», la qu* eil« t* if v*«, la que ell» |i> n» v«*, lo que ell«

l «n may ho I ara» *ao may fio larév* *«fi »-y Ho faràs.

Qui nd te pa, «olta»

pensa.

Qui nö te pa, «alta* Qui n6 te pa mol tas 3« en pensa. s« ne pensa.

La» Anâlïs»« Enc!'tino-^igurada» d« »qu«*ta y *nt«c«d»rits 2 as Columnas son las que manifesten nostra v»rdadtra pronunciació catalana» y no la»

SinÉresem del Dr_ Ballot, encara que ell no digs en la pag. I⁷3, y e«câra qu» algunas vajan ar-nadas ab Agcènt Agud» à -fi d« «nsefíar—rio»-al a, co«

hu »xprèssa dit Sr »n la pag. 176 en una nota, hònd diu: En algunas Si nfrgsi !» peso agcent agut solainent, pera manifestar, que en ellas %m dct ê _ UP poc f 1 a_ p r on unei ací 6, com: Presertaro la causal re,. Daré p en él j c* ge. S' c * " e i T C - ' o j ~ a f l i g i u . S/c.

Si el Dr B ä l ' o t ^Naguèa ssc^it, COIT» de/ia; Presentarle _1 a causa al C a ^ è pena j'_ judjg. _Si

p. 6r

de *;* modo is a f í ; * *-Tbac! al qra^d f a c i l i t a d cl verdader v urnc camí de enquantrar aquella tal qual detenció que» es dp » •* è" en la p-orsunci aC* 5 de sas Sin¿resf»s, sens ha.©r de re^f ôrT*¹ à an medí tan

violent > e t*~abordi¹*an zom ho es lo accentuar ab agcènt agud nngu^a vocal brèu 'quais hc son I s a final de causa y pena. y la *inai d_ de

¡nodo¹» p - , es c o r s tctal-mènt contraria à la Ontologia, Ortografia y Prosodia catalanas.

Mes, «i dit Sr, h*gu*m patid igual equí vocaci í» sôbr« 1«* demès D i g i c i û n s Enclitic«« Figurada«, cou la pati all la Figurada Fn_, ao »* de pendrer—la p«r Natural (Rectum ex errore): li haurían rvhixid m i l l o r la» «ya«

Analises û separación», fêta« »obre las altra« vari«tad« de sa«

Corttragciftn» ó Sinér«»«»i pux alguna» han apar«gud for»«das, 6 tirada», com «• diu, per els cabells, com ell ma t è x ho c on-f essa en la pag. 17?.

La suavi tad, doncs, y dol sura de las Anal i ses Enclítico—Catalana* està

«nnegsa à las ci.Quradas_> v "à a las Naturals; y, pe" consegüent, es propia y particular ia suavitad á la Ortografía Enclítico-Figurada

Liejíti ia, w no à las Sinéreses del Dr Ballot, que, encara que escritas segons Ortografía Enclíti -a-Figurada, pero es Inllejitima, y contraria á la pronunciació, suavitad, y puresa del Idiome; pur une«: dit Sr_ en

escrits, per Sinalefa Gramática1 Post-posada (pensand cométrer altra Figura) dos Digcions, de las quals la última es (sens pensar-s*hu ell) 6 un dels Artiggles Naturals El à Els, ó una de las Enclíticas ciguraja=;

em, Am; et _, àt ; es, as; èn_, àn_; l>c, qu=? déuen escriurer-se separaria^, per pronunciar-se cada una de las do- it 3c^ p^opi to ú tenor; com hu evidenciará la present GramltiC»"1, que no admet altra1" Llejitimac Ur:ons dels Artiggles El_ y EJs al detrás de altras Veus catalanas» que à las Preposicions De y A, Cp. 6v3 corn: Del y Pals, Ai_ y Aïs; y, per

consegüent son Irllejí ti mas tota.; las Unions dels Artiggles E_l_ y E_is al detrás de Atoms, Pronoms» Verbs, Adverbis, Con junge ions, y ciernes

Preposicions, que practica «1 Dr_ Ballat en las Sinéreses Ar^igglars de sa Qramáticea Catalana demd« l*. pag. 175 -fins à 180; pur la naturalesa del» Artiggles catalans El_ y §J_s, Lo y Los, La y Las, es de anar

Ante-posads à lagun Nom Substantiu Cornu, Exprès 6 Sobre-ent-f»s, ó

Neutrat i sail à qui ê« r»f«réx*n, y no al detrás ci* ningún No« Substantiu ni Adjectiu, ni de ninguna altra especie ni vari*tad de Digcion*,

exceptadas sola-men! dita* Preposicions De y A, com: D*|_ y Dels, Al_ y Aïs; quais union» »« han llejítimad d« «oda» que r»ô poden »eparar~%m an català, ni en Singular, ni Plural, ni en la Pronunciació, ni en la

Ortografiaj y, per conmeguent no pode« dir, ni escriurer: De el, ni De eIs; ft el, ni A els; y »«nos encarai De 1o, ni De lo«; A ID, ni ft los.

'Unica-mènt die« y escrivim: De lo y A l_g, quand lo Artiggle Lo es

Neutrel isad,, »era-mènt Singula^. Se equivocà, doncs, el Dr_ Ballot en la pag. Î78, quand digue: Los plural«» a¹ s y dels son sinéresis. . . . y aquesta se pot desfera desuní1". \ separar a* i : No most-es ai s fi^l l s amor, per que not c ausen dol or, 6 a 1 os f 111 s. Dels sacerdots las sobr£.s tòtas han de ser dels pobles, d de los popres; p u - ; De Ics / A I os. en català són Castellanismes manifestos, ítem, dita Bramatica dô^a las degudes règglas pera am^ 1 lej i ti -na-mènt al detrás de Veus Verbals

•finidar en »ocal las E n c l í t i c a s Figuradas: em, àm; et, at ; és, as; en, an; !'C ; y de ante-pcsar-1 a= à V u3 Verbals mc-a-Jas e>~ C~""3^ra-t; /, al contrari, enseña de unir las Naturals me, te, se, ne, ^. al detrás de VPUS Veraals *in:"*a3 e" Ce sc-a^»" , / de ante-posar-las à las Vprbals i n i c i a d a s en Vocal. Final-mènt enseña, nostra Gramàtica, quand se Hai de ante-posar, ó post-pasar las Enclíticas Naturals , las p, .jv-adas; ec A saber, se ante-posan

p. 7r

«n eatos temps als Modos de Indicatiu, Obtatiu y Subjungtiu; y se

post-posan ara, y se han post-posad sempre als Imperatius, I n f i n i t i u s , / Oerundius; y. per consegüent són Inilejítimas totas las union« de las

Enclítica« Figurad«» al detrá* âm No*«» Prono*«, Atfvortoi*, y

Conjugacions; pux sa natural Inclinació, y de aquí tráuan «] nom d»

Enclíticas o Incl 5 nativa», «s d« anar sempre al devant ê detrás d« Wus sola-mtnt Verbals, y no al devant, ni detras d* altra* especies d*

Pignons; Psr lo tant, »on Inllejítimas totas la» Sinises»» del Dr_

Ballot desde là pag. 132 lins à 206, -formadas d* Digcions Pronomina 1s à Enclíticas unidas al detrás de Noms, Pronom«, Adverbis y Conjungions; y son mal-es.cn tas las unidas al detrás de Verbs; com ho demonstrará la present Gramática.

Son mòlts los Autors Catalans Antigs y Moderns, que han donat evidents mostras de aquesta Ortografia Enclítico-Figurada Llejítima, y em basta per tots la sola Au'to^itad del Digcianan Trilingüe, qui pag.

( (eee) numere borrós). In. 2!J. col. 2a escriu aquestas formals paraulas:

Qui et vol bé, et farà plorar; pu:;, aquí la Enclítica figurada et, se i n c l i n a als Verbs Vol r caré, y no se unex al detrás del Relatiu Oui. ni del Substantiu Be. Aquestas, doncs, paraules del Digcionari, escritas sens las Siné'·eses Oui t, ni Bèt, ccnfirman clara-mènt la'Ortograf i a Enclí tico-Figurada Llejitina. que m a n i f è ~ t a el Verdadèr Caràcter de nostre Idiome, per el qual principal-ment és distingex dels demés

Idiomes fins del Español, nostre Germà, qui ió té tantas Enciíti-as com nosaltres, ni usa altra Figurada que la Enclítica os en llog de vos, y

la« usa, ante-posa, y pcst-posa ab alguna vanetad. Dóna, per ú l t i m la Ortografia EnCp. 7v3cli tico-Figurada Llejítiraa llums bastants no sols

aim Naturals de aquesta Provincià, sí que totnbè als Estrangers, pera entèndrer facil-mènt la Part «és d i f í c i l de Nostra Llengua actual:

vttr b i n prement i by« t quäl «s la Concertad« Locució

Encl iticc-Figuraoa LÍ«jítíM( que es Im ep« ab »té* brevedad d i u més, y explica »** cor»ci»«-»*nt 1*» id«**; ço« ho evidenciaré »qu««t*

0r*»aticaf «ntreg» gustés à *st R«sp«gtabblc d* Lit«rads de ly«nam Letras de Barcelona» qui són els Verdadèr* Chínics del Idiome Català.

Un Vereader Catalan,

p. Sr

F o l . 1

w r a m â t i c a Catalana»

Disposada.

En Forma de Pregunta / -esposta,

P. Que entens per Gramàtica"

R. Enteng ió Art que enseña de pari*r bé, > escriurer

corregta-ffiènt algun idiaote; tan en Prosa» ço» en Vers.

P. Quantas son las Especies de la Gramática» ó Art gramatical'

R. Tant«« quantas «an la« Llenguas U Idiom»», v.gi Catalana,

Castellana, Llatina, Sic.

P. Que «s la Gramática Catalana?

R. Lo Art que enseña d« ben parlar, y escriurer corregta-mènt lo Idiome Català; tan en Prosa, COA en Vers.

P. Que cosa es parIar bè lo Idiome Català*!*

R. Oír las paraulas catalans ab son degutí sonido û sonidos, y ben colocadas en Oració gramatical.

P. Que cosa son las Far au 1 as Catalanas"

1

R. Las Veus catalanas 1 iteradas, s i g n i f i c a t i v a s y compositivas de la Oració gramatical en agtualitad i abtitud.

P. Que cosa es Veu'

¹

R. El sonido, que na.; de la boca dels animals racionals, é irrationals.

P. Guantas son las especies de Sonidos de la oàca delà a n i m a i s "1

R. Dos: Literad, é I l i t e r a d .

P. Quai es ei Sonido II iterad" Cp. 3^3

R. El que no pod escríurer-se, ni imitar ab lletra ó 1 letras, cam son els Siulets, y Gernegs namans, / L*»tas las Veus dels a n i m a l s

irracionals.

P. Qual es el Sonido Literad^

R. El que es pod escriurer û imitar ab alguna lletra ò 1 letras;

v.g: El Sonido à que se imita ab la lletra à; y el Sonida pa que

se escriu ab las 1 letras p a.

P. El Sonido Literal wde la boca de quins animals rax» dels racionals 6 irracionals^

n» te la boca del« arumals Racionals; «a ««, d« 1ft Dòca del«

húmeos y don««.

P. En quina Part Je la Gramática »« enseña 1* essència y numero dels sonidos humans Li t «rauf*.7

R. En la Ortholooia, é Art d« pronunciar bé» y de ben— f or war els degud= sonido* Li ter ads.

P. Guantas mon lam especies dels. Sonidos Li ter ads"1

R. Dos: Significatius é Insignif icatius.

P. Quins són els Sonidos Literals Significatius"

R. Els que ens fan venir en ccne;,ensa de alguna Í.QSS 6 qualitaJ,

ó a g c i ò , !*C .

P. Quins són els Sonidos Literads Insi gnif i catius"1

R, Els que ne ens tan verí r en conexensa de res.

P. Quals són els Sonidos -itarads Insi gni F i cati as"

R. Són tòtas las SilaLas, qae r,o aòn Dj.gcii.

P. Out. L osa es Si i

R. El Sonido Literad, ó Veu Literatí^, resultant d«_^s la p-ona'.ci de anà 6 més Lletras.

P. Per que nas d t: Out; n ú sun D i ge i ò "*

R. Perqué de las Silabas, unas són D i g c i ò y al t r a s no. LOS que son Digciò son Veus Literadas S i g n i f i c a t i v a » ; H-« D - y r i û e=, .c maté/ que Par aal e*; - . g : Ca« ^_aj î*c; > las Silabas

Insigr.i f icati vas r,u son D i c c i ó ; v. g: c_ra» tra; be..

P. En quina part de la Dramática se enseña el Numero, y

p. 9r

Sonido d* las Lletra» Vocals, y Consonants; de 1«« Si1

Mono-!itera«, y Polí-Liter «»t d« lu* Digciftns Mono-» 11 «t»«», y Pol i-sí 1«b«mÍ y *1 modo de for«ar~ia»^

n. En la Ortografía, ô art de »»criurer bè,. y eorregta-aiènt el»

Paper» Catalans, é il àm poder dar à cada Lletra, Sílaba, y

d i g i c i ò Catalana el d»gud *>gn> do L iterad, representad per ellas, y adornad ab las degudas Notas, Punts, y Agcènts, à -fi de poder llejir be lo Escrit.

De aquí es que alguns Autors divicé^en las Lletras, y Silabas en Mater i al s, 6 escritas, y en Far mais ô Sonidos

Literads, ^epresentads per èll«s.

P. El Sonido Literad de las Silabas y Digiciôns Catalanas cde quants Tenors pod ser'1

R. Ce sine, 30 es: Sûb r e-agua, ftgucl, j_HE« Br éu, y Cor r ed i s.

F. En que Fart de la dramática se enseña, quinas Silabas y

Digciòns són Sobre-agudas, Agjdas, Hudas, Brsus, û Corrediesas"

R. En la Prosadi o, ù A't de donar a cada Silaba Hcno-lite a f

Poli-litera, y á »_ada Digcio Hono^-si i ab« y Foli-silaba el úegud 1

Tenor.

P. Las Digciòns HOPO-SJ, labas, y Foii-silaba» Catalanas escritas segons Règglas de ucna C - t c l o g * a , Ortografía, y Prosodia ^a hônd ja han de buscar ~

R. En el Digcior.ari, 6 Vocabulari Català Comú.

P. Que cosa es el E i g t ci onari, ô Vocabul a r i Català Cornu'*

ft. Es i m Lli or* Brand» bond ton contin««!««, «n for«« Alfabètic*

Inicial 1* major part d« 1*« Diccions, Vocabbles, ó Par aulas Catalanas; p u x «n IB A, à* trotan la* Digciòns qu« c ornen s an en dita Vocal i «n la B, las iniciada« en B, Ve: s^guind l'orde d»

la« LI »tras dal Alfabet.

P. P»ra que servem el Dxgcionari en la Gramàtic-»"1

R. Pera tenir t»nir [mot gtux*t3 promtas las Digc<on»f quand s«

vull* comp£ndrar la Oració Gramatical» qu* es la d«guda encaütfnaciò de DigcAon», ò Pai_p. ?v2raulas» pera egspressar nostres pensaments ab 1 =» ccncertada» y congruent locució«

P. Pera campo, d' er la Oració bramaticäl wque usam las Digci^ns d«l Digcionari, del moda que estan en ell*1

R. No Ïr ; sino han de sé" preparadas, f pol idas per medi de la Oi ge * o* ogi a, que las retíuhe , t o t a s à solí.s nou

p r e p a r a ^us Individuos pe"« la J r a c i è G r a m a t i c a l . f-. Las Digt.ans» pr ei-d^àdas, y pol*das wCotîi se

R, C3 ¿iwn_-, r-=i»'t= Je la j r a c i o Bramatical en ahtitud; però, quand san j a unidas > l l a g a d a s en è l ^ a , àí=» tíiten c"art£. en a g t _ t a ï * t a d . F . L ' a g i ^ C ^e ^ ~ . ' , » j ^ ' ^ a r e r C - a c * û Gramatical las DigLiOns prepr^adds . p j l » d d i per la D * g c i o l o g ¿ ¿ ucom se anomenan"

P. Es dia Cc.gposi ci o Gramatical en Pr u sa , à Vers.

P. Qui ne» ra*"t d£ la G r a m à t i c a enseba de compóndrer la C r a c * 6 Gr dînât ic«4l er1 F f osa, / qtina en Vers"

R. ua 1 > f ú Corist·' jgci C snícña t í e i_Limpô*idr e r s r . c^_£5_¿>; pero là F'ogSi _a 5 Ar t Fuet i c dóna Regglas pe.*a co«pondrer en V e r s j y aquesta ultima Pa* t necessita de son Ajuden- el Pipí c i on ari Poètic Català.

P. Quanta«, donc«, «on la« Part« dc 1« dramatic* Catalan«?

R. Son Vuyt: Ortología, Ortografia, Pro« adía, Si ge i o>iar A comú»

Diqcioloqia, Si ntagse. Poesia, y Dt geI onari Poètic.

Ortología Catalana i« Par t

De la Gramática Catalana.

P. Que cosa es ia Ortología

R. Es la Part de la Gramàtica C a t a l a n a - que enseña á formar

p. lOr

bé els Sonidos ^ite^ads cat: iens; pu,: Or t oí ogi a es una veu grega, composta de dos altras v BUS grt-^^s Ortos y Lo_go=». Qr tos vol d i r Recta, / Logos. Par a u 1_ a; es a saoer Rec*.a Paraula, ó Paraula ber formada, y pronunciada ab tots =cs Son »r1 es Literat1;,, V u c a l a / Consonants.

P. Quins son sis Sonidos Vocals» y quins el r Consonant 5*"*

R. Els que» per sí sols, sens ajuda de Sonido Consonant, fan veu ï iterada ó Sílaba, és diuen y pe a 1 j ; y els que la fan anids à Sonido Vocal ó Vocals, èt= diuen Consonants.

?» Quants són els Sonidos Vocals"*

R. Son Déuj ?ü es, sine de Sur."1 es y Sine de Compostos. Els

Si mp l es són els que constan de un sol Sonido Vocal , com: A, £_, I_, O, U_| y els Compostos el i» que constan de dos &op_iidos Vocal s

Si «p les, com ? Au, ¿u, Iu_, Ou_» üu.

P. Com mm anomenan ais Sonido« Vocal* Co«po«to»?

R l Pi f tongo« û Union« d« d«*>» Sonidos Vocal« en un sol Sonido.

P. No hi ha, en lo Idioms cátala, altras combinacions d* do», y âduc d* tres Sónicas Vocals an un Sonido, ú Silaba, que també es diu«n Di f tongo* y Tri 4 tongo«?

H. Si Srj pero aquestos sonidos i salabas pcrtánen ais Sonidos á

Sílabas Consonants, pu:< no poden formar-se sens l'ajuda de las Consonants G» ô Q ante-posadas A la Vocal u, que liquada per ellas, es forman els Diftongos Liquids: gu a , jjue» qui , quo ; y qua j jue, qui . quo . Gu.au . y g ueu ; y guau , y quéu, són quatre Triptongos, com ho veurem à son lieg.

F'. Com se dividé^en els Sonidos Consonants"1

R. m« partéxen en Simples y Compostos. Els Si mples són els que constan de una sola Consonant ¿.nte-posada ò post-posada a una obscura Vocal; y els Compostos constan de una ò més Consonants ante-posadas, ó post-posadas; y áduc anteCp. tUvlposadas f poal -posadas à una 6 més Vocals claras y manifestas.

F, Quants f quins són els Sonidos Consonant» Simples"¹

R. Són vint: M, Ch_è. Dè_, E_S G _uè . J_è; §_!_, O ... i , tm, En. En, Pe, Cu, §£. E», T_ê_, Vu, £è, J_^, Zè.

P. No hi ha altres Sonidos Consonant' 3*.T,pl»_a, catalans, quals

R. ^4ô Sr_, perquè Hag, nô es Sonido Consonant , 51 na u.i fflsr Seiíal de aspiració de la Vocal post --posada; y ei Sonido Consonant K a , no es Català, sinó greg, que »qui val al nostre Sonido Che; y,

f i rial-ment ei Sonido Consonan! Ce, •« equivalent al ante-posad Sè_î pu; i gual-ment divins Sa, Sa, 3i , Su, Su; que Ça, Ce, C i , go,

Su-

P. Que vol dir: Sonido Consonant ante-posad ó po*t~posad"*

R. Vol d i r s Po«ad ante» 6 desprès d« Vocal ô Vocal«| v . g t Sa. Se, Si, So, Su; As, Es, Is, Om, Us; Sau, S e? u. Si y, Sou, Sun; Sau«, Saus, Si us. Sous, Suus.

P. Poden tots els SonidosConsonants Simplem catalans ante-posar-se ô post-posar-se al Soni da Vycal ó Vocals'1

R. No Srj puK uns se ante-posan « o l a - m è n t ; altres se pomt-posan única-mènt; y altres se ante-pos*n y post-posan igual-ment.

P. Quins són els Sonidos Consonants Simples» que se ante-posan y post-posan igual-ment"

R. Sur. els Sonidos: Bé, Ché, De, §_f, Guè, Jè, El, Ell. Em,

In» £ ^è .» au« ü« f M-

c. Qains són els que sempre se ante-posan'1

^. Són els Sonidos Consonants Simples Cu, Vu, y Zè.

P. Quins són» final -ment els que sempre se post-posan'^

R. Són els Sonidos Consonants Simples Ert, é J_y_

P. Pera que servé.en els Sonidos Consonants Simples ante-posads, y post-posads, que alguno anomenan, L let r as Consonants Formals"*

R. Dera modificar els Sonidos Vocals Simples y Compostos, que

p. l l r

4.

*noiB«n«n LI «t r •j y Sx Iab¿>s Vocal» For »al«! y de aquestas

»odi fi cae i on» r mul t «n vari«* Silaba« Consonant«, Ei Sonido Bé, per egzèmple, m o d i f i c a «1« Sonido« Vocal« clouhènd «1« llabis «1 comensar, ü acabar, 6 al tomensar y acabar 1« pronunciació de las vocals» com: Bé, a, Bfj Bé. e» Be? Bé. i, Bi| Bé, o» Bo; Be,

u Bu. A, Bé, Abf E» Bé, Eb; ¿, Bé, I_bj O, Bé. Ob| U, Bé, Ub. Bé, à, Bé, Babí Bé, e» Bé, Bcbj Bé, i, Be, Bib, &c. &c. ic.

P. Perquè posas tants SeKals de suplement, ó Etceteras*"1

R. Perquè són innumerabbles las Sílabas Consonants Poli-literas que es forman per medí úels Sonidos Simulem ó Lletras Formals Consonants ante-posadas ó post-posadas, y ante-posadas y

postposadas à las Lletras Formals Vocals.

P. Que entens per Sílaba ñono-lítera y Pol i-l itera"*

R. Sílaba Mono-litera es la que consta de una sola lletra, y esta ha de sèr * -idi »pensabbl e-mènt alguna de las sine V o c a l s Formals à, é, i, o, u. Y 1a F o l i - l i t e r a es la que consta de dos ó mes Lletras; > aquestas han tíe ser indispensabble-mént 5 dos Vocals sol-»«:, ó un«, dos, ô t r è s Vocals unida á una, dos, a mes

v onsonant&.

P. Pera que servé,.en las Sílabas Mono-1 i taras r Fol i-1 itera«»"1

R. Pera formar las D i g c ^ ò n s "lono-si 1 abas y col i -si labas"' P. Quinas» =or, las D i g w i o n s ñono-si 1 abas y las Pol i-sí lau««»"1

R. Las flono-silabas son las que constan de una sola Silaba, y las Poli-sílabas, de dos 6 mes Sílabas.

P. Pera que serve:,en las Digciòns ó Par au las"1

R, Pera formar Imm Oración* gramaticals, adornadas úm nota», punt«, y accent*, pera poetar manifestar nostre* ocults

pensaments, ab la concertada y consgruè.it locució; que es el Fi y l'Objecte de tota 1« Gramàtica.

P. "om se aprèn tat »ne que has dit d« la« LI»tras, Sílabas, Digciòns y Oración« gramatical« -formals 6 pronunciadas ab tots

Lp. i l v j sos »on idos L i ter ads ; qu« tôt es dirigex à la Concertada

y Congruent Locucí ò"*

R. Se apren ab la perfeta imitació de la Viva Veu dels Srs

Mestres Ortológica catalans; pero aquesta Perfeta Imitació dels*

Sonidos Literads, que es el Fi y i'Objecte de la Ortología se facilita ab la Ortografia que té per Objecte principal las Lletras, Sílabas, Di ge ions y Oracions Gramaticals, escritas ab tots requisits, à fi de apêndrer at menos d i f i c u l t a d els Sonidos Literads, represe."tads pe»" ellas; / que sAn l'Objecte de la Or toi agi ä.

Ortografía Catalana.

2i Part

De la SraaátiLa Catalana.

P. Q«1«3 casa es la Ortografíe» catalana"

R. Es aquel 1? Part de la Gramática catalana, que ensena de

Escriurer be y corregta-ment totas- las Ll et r as, SxI abas, Dig ci on s ï Oracions gramaticals, ab totas Notas, Punts, y Accents; à

fi il* pod»r-»« üèn~ll»jir lo Escrit c*t«la| pwx» Ortofralí* «*

una D i g c i ò grega, composta d« 1«« do* altra* Di ge ions grègas Orto« y Graf», que »ignm-f i can R·gt·-E·cri t .

P. Qu« vol dir i E»criur«r bé?

R. »*b»r to en -f orinar totas las Ll»tras, Sílabas Digcion* y Oración» gramatical m ab tétas sa» Notas, Punts, y Agcènts.

P. Ou» cosa e« lo Escríurer Cörregta-ment"1

R, Es saber proporcionar las Lletra«, Si Jabas» Di gci on s, •/

Or ací on s gramaticals Hater l als ó Escr i tas, à las Formai a ô

Pronuncí adas ab tots sos Sonidos Literads» Cláusulas y Feriados;

à li de pod«r-se l l e j i r be y clausulad lo Escr i ... t català.

P. Que cosa es Lie j i r b ê y Cl au su i ad lo escrit català"

p. 12r

c- .

R. Es dor.ar à cada LI et r a Hater_i a_l . V o c a l , ô Consonant; à Sj.l ... aba mater i al , M c n o - L i t e r a ô fol¡ -Litera; à cdüa Di ge i 6 m a t e r i a l , fono^Si 1 «iba, û F o i * C u b a b a ; y à cada Or_£C£_ô gramatical de pocas Ó multas Digciûns matériels, els deguds Soni doe

Li _te_r jad s , âb corresponents Tgnèrst Cláusulas y Períodos; com ho veurem tôt tractand-ho ab son i l e g í t i m Orde.

P. Di gas -me, doncs, primera -ment "* Csic] que entens per LI e t r a s Hater i al s^

f?. Entèng, las Escritas; so es. Certs SeSal_s_ ... representat i us del 5

»on i dos ... Si «tp I cst Vocal Sj ó Consoriant s; / de aquí nâ,, la d i / i s i ò de Lletram en Vocals y Consonants.

P. Quinas L l e t r a s Escrit«», è« diuen vocal», y quinas,

Consonar, t»?

R. La» que representan eis Sonido« Simples, Vocal« û Consonants.

P. Ahond è« troban pintada» la» Lletram Vocal« y Con«on«nt»?

R. En lo Alfabet, Abechedari» ó lo A.B.C., qu» comúna-«ent s*

anomena la Carta catalana.

P. Fòrma-àfn, doncs la Carta catalane» ô lo Alfabet català*"*

R. Alfabet 6 Abechedan.

A . a . i.b. C.c. D.d. E.e bé. ehe de.

I. i .J. j f . r . L. 1 . LI . 11 . M.m.

j è . ca. el. ell. em.

P.p. Q . q , R . r . S . s T . t .

p e . cu. 8" . e s . t e vu ;:è.

Y . y . Z . 2 . Ç . ç , N y . n y i y. z è. s é . en.

P. Q u m a s Lletras ael Alfabet són V&raj_s. / quinas Consonants"' R. Las Vocals Hajúsculaa ó M i n ú s c u l a s , e>o Majors ó Menors, són las Cp. 12v] no tenen pintad sota» el Sonido Literad,

representad per e l l a s ; y las que el tenen escrit sota, són las Consonants Majors y Henôrs; y per consegüent las Vocals Majors moni A, E, J_, O, U; y las Menors: af e, i_f o, u. Pero las Lletras

F . f . èf .

N.n.

en.

U. u

S.g.

gué

it . p .

en.

V. v.

' h hag

O . o

X . ; ;

Consonants Majors y Menors son totas 1«* déme», inclosa 1* H, h Majúscula y M i n ú s c u l a , «near« que ««ta mi« n mer señal d«

aspiració d* la» Vocal«.

P. È* perfeta la correspondència »ntr* las Ll»tr*s Escritas y els Sonidos Li turad» representad« per ellas"1

R. No Ser; perquè (com diu la Real Academia Española en sa Ortografia de ?i Impressió pag. 3.) sènd p r ô p i a - m è n t là

escribtura una imadje de las paraulas, co» aquestas ho mon dels pensaments, apar las Lletras / els Sonidos deurían tenir entre sí ia mes perfeta correspondencia; so es, que no hauria de haver-hi Lletra que nô tingues son distint Sonido! ni Sonido» que no tingués sa diferent Lletra; / conseguint-mènt, cjue se había de escríurer com se parla; però no hi ha 11engua alguna en que és veja practicada ur.a règgla tan conforme è la naturalesa y à la rahò. NL "~"i ha Idiome, á lo menos d e l à .ulgars, ahond cada _ l e t r a se pronuncie sempre del maté» modo, y el Sonido de cada una no varíe segons las diferents Veus à que se a p l i c a ó la forma ab aue unas se combinar, at al tras: prc*en¿f,tj «squesta »ärietad de

haber-hi en una Llengua més caràcters que Soni dos. y en a l t r a Sonidos que Carácter s, ô bè de Id m e s c l a de M i n i s t e r i s ú Oficis.

P. Quins de aquestos defectes te la Llengua Catalana""*

R. En lo Idiome català h i ha Caràcters que Sonidos Literad^, y »«seia de Ministeris, u Oficis. La H._h_. es un m»r señal de haspiraciò de 1« Vocal, à qui «e ant*-posa $ post-pass. La fr . (• e grega» f té el valor ó Sonido de la nostra C.c..

p. 13r

è.

L* Ç.s« nô emtâ actual-meni »n ú«; y en temp* antig valia per S.«, forta 6 ante-posadai y la 2.j2._ te el Sonido de la S. s suau.

La C.C. te do» Oficis» so em, d« S._ forta antes de • , i_ escrivind Ce, Ci, ce, c i , y pronunciand 5e, Si_; se, s: ; y, quand ha de

tenir «on propi Ofici antes de dita* Lletras e, i_, se ha de

escriurer en cátala Che, Chi ; che, chi; 6 Qua, Qui. que, gui. La mate, succehe,, a la i. g. , que sona J. j,_ antes de e^f i_; e«crivind ge, gj_, y pronunciand je, j i ; / peraque recobre son propi Sonido qual es Suê, escrivim gué, gui. y 1 a ú de estas Silabas no es pronuncia ni poc ni mòlt. Si la dita u, desprès de £ 6 g ha de aonar un poc, eo ]i quida-mènt, se posa créma, que son dos punts sobre» la u_, en esta forma: gué, g m ; que, QH*; v.g: Ungüent, A m b i g u i t c d ; Questiû. En las Silabas gua, y 3jjp_î qua y guo_ també sona la u_ l i q u i d a r d é b i l - m è n t , encara que no porten dos punts ô crem«, com er Aflibijjua, Amb i gup; Ini qua, Ini quo, Se.

La R / la S majusculas Ô majô"s, y las minúsculas, ô menors r_. s tènen dûs Oficis, mo es, son fartas à suâus. Son

fortam al principi de d i g c i ò , y desprès de Consonant n ò - l i q u a n t ,

co'^îi: Savi. Rabí a; Ll «*nsa. Honra; pero son Suâus posadas entre vocals, ó si son finals, corns Ce_r_a^f Cet as. Encerar ; Casa. Casas, Casar; y si han de sonar fort entre vocals èm dôbblan, con»:

Cjtr r a. Cerras, Cerrar; Cassa, Cassas, Cassar. La R.^. entre

Consonant Liquant, y Vocals, també «onan Suau; v.g: Breda, g r i d at

Bruta; Crema. Cri ti, Crònic j _Dr«g» Orat» Abri f § £rjt§

f

Fr«g«» ttc.

Quand la S.a. «1 principi úm d i g c i ò , d desprès d« Consonant «ona SUAU» pe«*« Z^i^ cons Zel, 2f¿o_§» gelosia; L·lgqzjii Ce 12 »r, Sant Quirze.

La X també té dos Oficis ú

representa dos Sonidos Li ter ads, un de propi qual es x t. que hem

Cp. 13vl adobtad del xj^ dels grèg», corns Xèxa, Xàbega; y altre L l a t í que hem imitad dels Llatins moderna, que val per dos Consonants, quals són es ò gjsj c: a gje ; com; Examen, En imple, Extremo, que pranunci am Eg2 amen, Eqzèmple, Ecstrèmo; y hu

e»crívian a;: í els Llatins A n t i g a , com ho diu el Rnt_ Fra P. Hestre A n g l è s en sa ortografia Llatina, l i b . 2. cap. 13.

La i_ vocal llatina mol t as vegadas es representada per la nostra Consonant Y, que es la Vocal dels gregs, y hu fen; ô l é y a m en d i g c i ô n s grigâs v. g: 5yl aba; que ara pronuncian y escrivim Si^aba. També ussin las riostras

Consonants Yt /. en llog de nostrat Voc»1 s Ij__i_ quand aquesta es Conjungciôi -/.g quand escrivim: Pere £ Pau» y pronunciant:

Per» i_ Pau ï í. c.

Totas aquestas y a l t r a s Impropietads hi ha «n lo Idiome Català (ço» ho manifestará S i l a b a r i escrit¹ é iguals »n altres Idiomes Vulgars y Sílabris.

Si lateri Català Escrit;

Antif, y nod»rn.

P. Ou« «ntèns p»r Si lab an Cat al A Escrit, Ant i g y Node*-n?

R. tntêng: Là colégela d« Sílabas Catalanas, escritas segons Ortografia a n t i g a y moderna.

P. Qu* entén*, per Sílaba catalana escrita?

R. Entèng: La Escribturc; de una ô mes Lletras Vocals, solas» ó acompañadas de Consonant ô Consonants, representativa de un mol Sonido Literad català.

P. Ouantas son las Especies de Sílabas catalanas?

R. Dos: Sílaba de una ó dos Vocals solas, sens mescla de ninguna Consonant; y Sílaba de una, dos, u tres Vocals ab mescla de

Consonant, 6 Consonants.

p. 14r

7.

P. La S í l a b a de solas V o c a l s wquantas v a n e t a d s te*"1

R. En t e dos; pu,, es Mono-liters, é de una sola Lletra major ô menor, com: A, E, I, 0; U; á, é_, i, ó, u. O Eh-liter a, eo de dûs Lletras m a j o r s 6 menors, com: ftu. Eu» _I_u, Ou. Uu; au« eu_, i u, Si» HH"

P. La Sílaba de Vocal 6 Vocals, acompañadas de Consonant ó Consonants té alguna Vanetad"*

ft. Si Sr_, En te môltas; pux pod constar de un* ê dos Consonants, ante-posadas á una, dûs, 6 tr»« Vocal«; ô d* una, dôft, y mes Consonants post-pasadas à una, à dos Vocals; ò d» Consonants ante-posadas y oo«t-pavadas«

P. A mes de aquestes V a r i etads Essencials d« la« do* Espècies de S abas catalanas; n* hi lia alguna de Accidental''

R. Si Sr, hi es la Vari«tad de las Silabas Equi-sonants, que varían à causa de là vana Ortografía ab que se escriuen, y son no obstant representativas de un mat ex sonido Litera j; pux

n a t u r a l — m e n t parland, cada Sílaba, escrita ab di-ferènts Lletras ha d» representar essencial-ment distinct Sonido; y, pe>

consegüent ha de sêr Dissonant; y el no sèr-ho es accidental.

P. Quinas, doncs, son las Sílabas Di s son an t s gramatical s1"1

R. Las que» escritas ab diferents Lletras, representan diferent Sonido, com: Ba / pa; De y F e, !<~.

P. Per que chusî D i s son an t s gramaticals^

R. l· er que el i C A -s = or an t s gr aisat ical s sûr, més en numero que els poètics; pu els poète» prenen per Equí sonants à mol tas Silabas

•finals, que ells anomenar C c r son an ts, que entre gramàtics són Dissonants; v. g; Ab_ f ftp; Ad_ y Atj !<c.

P. Quinas, doncs, son las Silabas Equí-sonants gramaticals^

R. Las que, estrías ab di'erent, ó varia Ortografía, represen'an no obstant un maté Sonido Literari; v.g: Ba, v Sai ;. ; Haj y Ha ig, S«c. Cp. 14v3

P. Com diferenciarem en el Silaban Escrit» las Sílabas Equí-sonants de las Dissonants"

R. La* Equi-*on*rtt» aniran »ntr» dos S««ti -carcul« fit» m% for««

d« Parèntesis y Claudàtor, ( B a x , Bex, it w » BUM.

B a i x , bei x , B i i x , loi M , lui M )

y la* Silaba* Dissonants gramat ; cal s n* tindran señal algun, com:

Ab» Eb^f Ib, Ob, Üb.

Ap» Ep, Ip, Op» U^tr . Ad, Ed» Id» Qef» Ud.

At, Et, It, Qt, Ut. Sees pux, ^•ix sona Ban ; B«i K , Beg_, 8»c.

P. Fdrn«-a«^f dones, el Silaban cátala, »sen , bax aquestas circunstáncí as,

R... Colégelo de Si isbas Catalanas.

Especie 13

3 l d b a s de se las L 1 e t r as Voc a l s .

Vanetad 11

Sílabas Hono-1 iteras, Vocals.

ñ» É« I* 9» M- a» i

^{f l}

E» í-L-

y ) Vanetad 21

Sílabas Bi -literas, Vocals.

Au, Eu» lu, Ou, Du. au, «u, tu, ou. uu.

Espec,e 2l

Sílaba* d* Vocal ò Vocal«, ab Consonant«

ante-posadas ü post-posadas, ó ante-posadas, y post-posada*.

Vanetad Ü

Consonant ante-posada à Vocal , eo

Vocal po«t~po«ada à Consonant.

la, be, bi , bo, bu.

p. ISr

8.

Ca Ch»

r a

Da Fa Sa

que che ke

(ce

'se (ce de IB gue

(g.

(J«

qui ço cu. 1 chi cho chu. )

l i la lu. »

Cl . >

SI ) C l )

di do du.

fi 4o lu.

gui go gu.

gi . >

ji.)

Ma Na Pa

Ra

«Sa

«Ça

CTa

-ne ne pe

<qu»

(che

«ke re se cm (cm

t«

mi mo ni no pi po qui )

chi ) 1« i )

ri ro si so

Cl ÇO

Ci)

ti to

nu.

nu.

pu.

ru su gu

tu

H* h« hi ha hu, CTha th« thi tho thy. ) Ja (j« jí) jo ju. Va v» vi vo vu.

(g« gi) X« K« xi xo xu.

(Ka ke ki ko ku.) Z« z* zi 20 zu.

(Cha eh« chi cho chu) (Ça 9* gi go cu)

(Ca que qui ço cu.) (Sa ** si so «u.)

La le l i lo lu. (ce e i ) L l a 1 1 « l l i l l o l l u

P. Per que has posad en 1'antecedent Llista tants Se«i-circuís,

»n forma de Paréntesis y Claudatur?

R. Pera enclóurer entre ells las Sílabas Equi-sonants, o dm igual sonido; quals són las que estan en una matèxa columna

perpendicular de cada Closs v. g: Ca, Cha, y Kaj que, che, y ke,

&c.

P. Per que no has posad en dita Llista la* dos Consonants n. é Y_, ante-posadas à las Vocals a, e, i, ó, u; ço« ho practican els Castellans"

R, Perquè els Castellans pronuncian la Consonant Y_ ante-posada y post-posada à las Vocals; y nosaltres sola-mènt po*t-Cp.

15v]posada| pux ells diuen» v.g; Yo, Joya, Hoy, y nosaltres die« Jo (pronur.ciand la J. afa sonido palatino lingual suau del Jod dels Hebreus, y els Castellans la pronuncian ab sonido gutural fort dels Arab*s) . Ells pronuncian Jo^lE0.» V nosiltres di*mi Joy-aj ell« proferiran Hoy, y nosaltres Vuy ó ftyuy.

En quant a l « Consonant g, «« Al rêvée, pu:; ill« 1« pronuncian sf-mpre ante-posada; y nosaltrei

post -posada, exceptadas sola-mènt alguna» poca* D i g c i ò n s , que tal vegada h«« adobtad d« ells; v. q: N ago, ft i gui, Roflui, '--.

P. Nâ d i e m «1» catalan«! Que la sogra y nora mm renéx^n com mim g 6 »fio* , que sentpr« estan ñ_i_g_, ñag. y que quand 11 adran fan Say,

R. Si Sr; pero en assô imitem mèm la* wu* insignif icati vas dels cans» que las significativas dels catalans; y per consequent direms que aquellas peti tas egsepciòns no destruhéxen la Reggla General oe pronunciar els catalans la Consonant fi regui ar-mènt post -posada, y els Castellans ante-posada; pux élis pro-ferêxen»

per egzèmple; Da-^o. da-gar 5 y nosaltres di ems Dajî, da3-ar ; &c.

P. Per que has posad an riita là Varietâd y Llista las Silabas que, tjL-_* ^j6« 3iu' send, com son, compostas de una Consonant ante-posao à dos Vocals'1

R. Ho he fet perqué de estas dos pareils de Vocals ug, ui « posâds desprès de las Consonants g_ y §.« no sona la u_, ni poc ni môlt, y

lo escr jurer -1 a-hi es una aera tramoya ortogra-f i "a i n l l e g i t i m a pera restituhir i las Consonants C y G ante-posadas à las Vocals

£, i_» son llegitim Sonido; pu. injusta é i mprôpia-mènt se~èls f a sonar ç é S a la primera / J_ à 1 * altra» escrivind Ce . C_^, y

Se» Qi , y pronunciand Ce Ci , ô Se, Si, y Je, Ji.

p. 16r

9.

P. Pmr qua dius, que «i pos*r u desprès de Q y G, y «ntes d« la«

Vocal« m, !_» •• i_nn«flitiiim r««ti tuel ê grtoqraf ici?

R. Perqué la u, desprès de la* Consonants Q y G, y ant«s d» las Vocal« a. e, i_, o. te d» drat natural son Sonido Líquid ó d é b i l , con: Qua, que, qui, quo; Gua, gué, flüi» quo; y aquest débil

Sonido li roñan lo« Ortografíe« pera remtituhir a la C, y A la G

»o» Ilegitima Sonidos quals son Che y Gué; y pera re»tituhir aquest últim robo «e han de valer de altra tramoya Ortográfica, qual es, el posar do« punts sobre dita u_ en e*ta forn»», quand ha de sonar liquida y débil-ment Que, gut ; Gué, gui ; Queu_f Buey; co*

ho trobar«« en la 3i y 4?. Vanetad à Llista» desprès de la següent.

Varietad 21.

Consonant Ante-posada á dos Vocals, De las quals la ú l t i m a es Juntsonant,

eo post-posada á las Sílabas de la Variet«d IP.

Pau beu bru bou buu.

Cau gyeu qui u cou c uu, Sec; prosseguí nd en posar la Vocal Juntsonant u desprèm de cada una de las Sílaba« de la li var

Vari etad 3í

Consonant Ante-pomada à dos Vocals D* 199 Quals la II es u Líquid«.

Gua. gug» EMi» IMS Qua. , 3ÜL»

Vari«tad 41 Consonant Ante-posada à tres Vocals;

D* la* qual« la 11 *« u Liquida, y la 3i Juntsonant Guau, g u eu. Bufia, frùjiu.

Van et ad 5t

Consonant Ante-posada É t r e s Vocals de las qual« la là es u No-scnant» y la ultima» Junt-»onant

Gueu, y Qy»u

Vanetad oi

Consonant Ante-posada à tres Vocals de las quals Im il y la ultima son Na-sonants.

Su«ir, ; ouei;;. Cp. l à v ]

V a r i e t a d àf

Dès Consonants, Liquant y Liquida, Ante-posadas á una Vocal,

Bla b i p b l i blo blu.

§r« bre bri bro bru.

Cla cl* cli c l o du.

Cra cr* cri cro cru.

Dra dre d r i dro dru.

Fia 11« fiï lla llu.

Fra Ir« -fri fro fru.

Ora gré gri gro gru.

Pla ple p l i pío plu.

Prä pré pri pro pru, Ira tre tri tro tru.

iia gi* fil gla fiu.

Variat«d ?•

Dos Consonants, Liquant y Liquida AntB-posadas é dos Vocal* d»

la« quals 1« ú l t i m a es la Junt-sonant u.

Blau bleu bliu blou bluu Brau breu bri u Cirou bruu.

Clau c leu cliu clou duu.

Crau creu criu crou cruu.

Dr au drcu driu, d^'ju druu.

Flau fi«u f l i u flou lluu.

Frau Iren Irin lrou Iruy.

Slau gleu gliu gloy gluti.

Brai» greu p^ri u qrou §ruu, P1*u plau p11 u pi ou p 1uu.

Pray pr»u ^riu pruu, Trau t r»« » triu trou truu.

C on s on an t s F" os t ¡jgosada s._

Van et ad 81

Consonant Post-posada à una Vocal.

Ab *b i b ob üb.

(Ac ec ic oc uc. ) CAch ech ich och u c h . ) (Ak efe i k ok ufc )

Ad «d i d od ud, ftl el i f o-f u f , Ag *g i g og ug,

CA j »J i J o J u J « *

<Aig eig i i g oig uig.) Al el il oi ui.

All «11 ill oil ull.

Am em im om um.

Ar» »n in on un.

(AI »I i A oi un)

(Any »ny iny ony uny)

Ap ep i p op up,

Ar «r i r or wr»

A* es i« os u*.

At «t 11 ot ut.

(Ax »H IK ox ux ) (Aix »IM iix ois uix)

Ay «y i y oy uy.

Vari etad 91 Dos Consonants,

Post-posada* à una Vocal, De las quals la última e« m.

Abm ibs obs ubs.

(Acs ecs ics ocs ucs.) (Achs echa icfis uchs)

Ad» etíà ids iids.

Als efs i + s ois ucs.

Ags ugs.

CAjs ejs ijs Qjs ujs.) (Aign eigs i i g m oigs uigm.)

Als els ils ois uls.

A l l s e l l s i l l s o i l s u l l s . A«BS im« ums.

Ans enm ins ons uns, 'Ans iSs oñs uns) (Ar»ys enys inys onys unvs)

ips ops ups.

Ars ers irs ors urs.

Ats its otr uts.

Ays eys lys oys uys.

lOi Dos Con»ooant«

(Adj edj (Atj »tj (Atg »tg

Alb *lb

(Ale e l e (Alch »Ich

A i d »Id

Alf ell Alg elg

Al j el j A i m elm Aín ein Alp elp Alt elt Al K el:;

A«i»p emp (Ane »ne (Anch ench

And end

Aní enf

Ang »ng

An j en j

Post-po««d*« à D» las qu*ls li

idj odj udj.)

itj otj utj.)

itg otg utg. ) l i b olb ulb.

ilc olc «alc) ilch olch uleh)

ild old uld

ili oli ulf.

i lg olg u l g 1 1 j oi j ui j . i l m olm u 1 m

i In oln uln 1 1 p olp ui p

l i t Oït Ult.

il:. ol.'t ui:;.

i mp orop

inc one une) inch onch unch)

ind ond und.

mi on f uní.

i ng ong ung, in j on j un j.

una Vocal i ú l t i m a ne **

An t »fit Ann «nx Arb »rto

<Arc »re (Arch »rch

Ard »rd A«-1 er f Arg «rg Ar j er j Ari »rl Arm mrm Arm erm Arn ern Arp erp Art ert Ar:; er::

(Ase esc CAsch esch

Asd esd Ast est

«Atj et j (Atg etg (Adj edj (Atx »tx (Adx »dx

s.

int ont unt in« onx unx.

irb orb urb.

i re ore urcî i reh orch urch.) ird ord urd.

i r I or f tir f , irg or g urg.

i r j or j ur j.

irl ori url.

irm orm urro.

irm orm urn», irn orn urn.

irp orp urp.

irt ort urt.

irr, orx ur:;.

i se osc use) isch osch unch.) i sd osd us. d.

ist ost ust.

itj otj utj.) itg otg utg.) idj odj udj) i tx otx i-.t x . ) idx odx ud): )

(Ayt »yt iyt oyt uyt.

et ad 111 Tr«* Consonant»

- po«»d** à un* Vocal, De las quals la últim* es S.

( A d j s edjs id j« o d j s u d j s . ) ( A t j m atjs i t j s otjs utj*>

(Atgm itgs itgs otgs utgs*

Albs elbs ilbs olbs ulbs.

(Ale» Bles ilcm oles ules) (Alchs elchs ilchs olch* ulchs)

Aids «Ids ilds olds aids.

Alls «Ifs i l f s o l f s ulfs.

Alg., elgs ilgs olgs ulgs.

A l j m eljs ilj« oljs u l j s , Alms elms ilms olms ulms.

Alns eins ilns olns uln*.

p. IBr

Alps elps ilpm olps ulps.

Alts elts ilts olts ults.

Amps emps imps amps unps.

^Ancs enes incs ones unes.) (Anchs enchs inchs onchs unchs) Ands ends inds onds unds.

Anfs enfs infs onfm unfs.

Angs «ngs ing» ongs ungm.

Anjs «njs injs onjs unjs.

Ant« »nts int» onts unt*.

11.

Ards Ar Is Args Ar js Arms Arns

Ar ps Ar t m (At js 2itg«

erds e-ls

ergs er js er ens erns erpm arts

«t JS

etgs i i i l i i l l i it

irds ords urds i r f s or*s urfs irgs orgs urgs.

irjs orjs urjs.

irnis ornis urms.

irnm orns urns, irps orps urps.

i r t * orts urts.

itjS OtjS utjS)

itgs otgs utgs.)

A:-bs erb« irb« orb» urb». (MJ« edj* i<1j» odjs udjs. )

(Arcs »res ire« ore« urc».) < A t x » etxs i t x a otx* utx«>

CArch» «reft» irch« orch« urch») (Adx« «OM» idx» otíx» ytíjc»)

Aytc »yt» iyt» oyt» uyt*.

Vari«tad 121

Consonant Pott-po»«da à do» Vocal w.

Aus Eus lus Ous Uus. aus eus i u« ous uus.

Consonants Ante-posadas y Post-pomada*

A las Vocals.

P. Com se forman las Vanetads de las Sílaba» catalanas,

compostas de Consonants Ante-posadas y Post-posada» á una dos ô tras Vocals^

R. 3e forman post-posand una dos ó me¿ Consonante á las Sílabas comportas de Consonant? antt*-posadas á una, fos ó tr«s VocalS| 6 ante-poscnd un* ô cîôs Consonants à Iss Sílabas compostas ae

Consonants post-posadas á una, dos» ó tres Vocals; 6» f mal-ment unind las Sílabas cu.ispostas de una. dos» 6 tres Vocí»ls ab

Consonants ante-Cp. 18v]p^sadas y post-posadas á ellas, pero muprimind una de las Vocals entreposadas, en esta forma.

Varietad 131.

Consonant ar,t«-pOMada» y post-posada á una Vocal.

B.

lab f Bac (Bach

Bad Ba4 Bag

<B*j (Balg

Bal

Bail

Bam

b ab bits

bec bic b»eh bich bed bid bef bi-f beg big bej b i j beig bug bel b i l bell b i l l bem b i m

bob byb.

boc buc.) boch buch) bod bud bof buf.

bog bug.

boj buj.) boig buig.) bol bul.

boll bull.

bom bum.

Cab cheb ch:b cob cub.

ceb cib.

(Cae chic coc cuc.) (Cach Chech chich coch euch)

(cec c í e1

(cech eich.)

Cad ched chid cod cud.

ced c id.

Cal chef chif cof cuf.

cef c i f.

Cag cheg chig cog cug.

ceg c*g

(Caj chej chij coj cuj.5

Ban ban bin ben bun.

(Ban beo b i n bol b u n ) (Bany b»ny biny bony buny.)

Bap bep b i p bop bup.

Bar b«r bir bor bur.

Bas bes bis bo* bus.

Bât bet bit bot but.

(Bar, b»K bix bor bu-;.) (Bai:: beix bii»c boix buix)

Bay b»y biy boy buy.

C.

Call chell chill coll cull, cell cill.

Cain chem chim com cum.

cem cim.

Can chen chin con cun.

can cm.

(CmK cheS chiK coK cu~) CCany cheny chiny cony cuny)

CceR c i R >

Cceny ciny.)

Cap ch«p chip cop cup.

c«p cip.

Car ch«r chir cor cur.

(Caig che i g c h u g coíg cuig.)

<c«j c*j.) (c*ig ciig)

Cal chel chil col cul.

c e l c i i .

cir.

Cmm che« c h i s co« cus.

e»« ci*.

Cat ch»t chit cot cut c»t cit.

p. 1fr

(C«K chex c h i x COK eux) (Caix c h v i x c h i i x coix cu)x.)

<cex ci x . ) Cceî :ï ci i x )

12.

Cay ch«y chiy coy cuy.

cey ciy.

Dab

<D*c C Dach

Dad D*f Dag (D*j (D«ig

D«l Dali Dam

deb dec ditch

del d eg d«j

dei g

del

del 1

dem

di di di -ii di di di

di di di

di b c eh d 1 i J ïi 1

11

m

dob doc doch dotí dof dog doj

üoig

dol doll don

D.

dub.

duc) ( duc h) ( dud.

dul.

dug.

du j. )

dmg) ( dul . ( dull.

denn«

Dan den din don dun (Dan den d i n don dun) (Dany deny diny don/ duny)

Dap dip dop dup.

Dar der dir dor dur.

Das des dis dos dus.

Dat det d i t dot dut

(D*x dtfx di:: dox dux.)

(Daix d e i x du.: doi;; dui;;)

Day d»y diy doy duy.