_ ó
e
EL MOU
Per fer anar un mJ!í d'aigua/hi ha U:l canó gruixut d'un cap i pr:r1) de ¡'altre
c:ue
va a una roda en la que hi ha unes r.;ales c m les dels molins de vent, l'aigua pi0êisobre les pales i les fa rodar; després amb un 61gravamel t ·~a a:¡a:- el mol;. Arn') al;{ò i ot fer anar un dira 110 pera
ferE.le:tr¡~itl~.
En els O.II1S d3
~el1t
es l'aire el qUefa carrer les ' a~es i fa ar a' el molí.
Nosaltres ·ienLn un mJ,í d'(1'[j'.ia i
~¡j;n
no baixa aigua a la r;e;'2 -¡cm
[.~:
-..~! :ll,J~or
(:l'o is . esats.
Dibuix de Jcssp Nogué
Cuando yo estaba enfermo Una vez, dije a mi madre:
-Me vo!J a dormir.
-Cómet~ un p!é'.to de sopa.
_ o, que me voy a dormir.
Mi madre vino al CUê.rto y me pu~o el termómetro, tenía fiebre.
Mi madre fué a buscar el médico y el mé~
dico me puso el termómetro Y tenía fiebre, e! médico dijo a ml madre :-traiga una cu~
chara y una candela.EI médico se sacó una 'aja de cerillas y encend:ó la candela u 1;\
~Jcha:'a me la puso a la toca y ( on la can- . la le hacía 11IZ para vigilarme la boca.
Federico CasanoJe:; 8 añ03
\1
Clisé de
LAS B_ .AS
Las abejas son unos animales de forma como una mosca, que nos producen miel y
cera,
De abejas , en un enjambre, hay de tres clases : la reina, que se cuida de ~ole los huevos a cada aguje o del anal, las obraras, q
e
se cUldan de alïm3ntar 103 gus3.ni-cos que han salido del huevo y c:ue se t ..ans·~ormGnen abeja y ade'l1:is hacen iu miel y los zíl1- ganos c!ue no trabajan.
Para l.ue trabajen las abejas ¡ las ponen en ur,as cajas Ilamados colme!1as. Cuando hay dos reinas en Uí,o.co~mGnase pican n uy fuerte y la que es ma~ v¡ej::l h3 de m:Hc~"la'" y
la joven se r!ueda en la col mena .
E inviemo, las ate))'] de ~a colmena.ca- mo que no ha~ 1.0:'88 [J:"'a a':!l1~n~aïSe, se comen la miei q"e h3.b;aI1 h88;1r,
Rcm:in Cr..J:.Jiera.
Dibujo y cïsé de Fedeïico Casanoves
La Festa Major de l'Estany
Per les vacances vaig anar a Festa Majol a l'Estany amb les meves germanes, i aban~
d'anar a sopar, amb un company vam anar a fer el vermut .Allavors van sortir del ball i vam anar a sopar a una c~sa que en diue Montfret.
Havent sopat vam tornar cap a l'Estany i quan van haver acabat el ball de nit vam marxar amb l'auto del Tià. Allavors hi ha- via, una colla de nois de Santa Eulàlia de Riuprimer, i l'auto del Tià els va anar a POï-
tar fins a Fontfreda i rlosaltres també hi vam anar.
Lluís Vi!ardaga
Dibuix clixé de Romà Crespier
M PE O
Nosotros teníamos un perro mly grande.
Un dia a mi hermana le mordió al brazo J era muy cazadoí, un d a con ml padre nos
uimos a cazar con el perro i matamos tres
"'onejos y una erdiz. Un canejo se quería
"1archar ,el parra lo alca z6 y se le tiro a
~obre.
Oïro dia nos fuimos a cazar y mi padre
"iraba a un conejo !:l mató al oen·o. . "as
"de compram os uno decazador como el oir ....ra peque1D y un dfa-LníamJ3 c::rBjos pe·
eños l:J mató '~,'os:, m¡ li 10ra baj 0 a ti rar·
, ierb~ !:l d:jo:-fa.t:n tres cone~os.
. i adle :8spondi6.-eJ lJerJ o se los haco- o po qu~ tien::l un-::t p~:~} a la bJ~.... Da3- ':s lo apa!ea, ;¡c'; mucho.
Anse,
Puig--
Dibujo de Ma ccs Portí
CILj3 de 'uan Riera
UN VIATGE A VICH
Un dia amb una noia que s'està a dispesa a casa, vaig anar a Sta.Eulalia de Riuprimer,i
tot plegat sentim una fressa d'un auto i mai no arribava i era un camió molt gros que no podia pujar, ens va dir si voliem pujar a ca- vall i nosaltres vam dir que o.
Quan vam ésser a fontfreda vam trobar el senyor Metge ue se n'anava a Vich amb l'au- to i ens va dir si \foliam pujar i vam dir que si,
i uan vam ésser alIa a una casa de pagés vam baixar per
,U~
hi havia ei pare i la mara i el senyor Me[ge em va. d:r que dlg!J3S a la mare a veure si em de!,'c< 'a ailar a Jich, i la mare va d r que si.Quan valg arríbar a
\re
..:aig veure mJlls autos' quan vam é3SC:' o. 1:1 ¡..,.aça~a
baixarla venyo¡a del Metge i la minyona i el seynor Metge i jo vam aílar a posar benzina a l'au- to, desiJ.5s tOIïlà'"em cap
a
la pLtç::l i V.3.;gveure unes polles ue s'anomenen polles d'lndia perque les porten de les Indies i llavors vam parar l'auto, ens passejavem per allà sota les voltes i . alg veure un ninot que porta a una bandera i un Iletrero.
Vaig veure un home que venia castanyes, el señor Met lli 'c.. ac u cèntims per a què comp.8ú (,as~G.nyesi llavors vam anar al cafe i em vaig beure una gasosa i olives, com que jo port::lVa les butxa'=lues hn escura- des el sonyor Metg~havia d'é3ser de p.1guera.
Després va venl: la sellyora del Metge i la minyona i llavor.;;> vam marxar cap a casa de pagés i Ila'iors va~ bai ar de l'auto i em vaig quedar amb el pare i la mE.re fins l'.3ndemà que vam -(ornar a Oló.
Josep Nogué
Sta Eulalia Vich
Oló Estany Tona
Dibuiyos i clixés de Lluís Vilardaga
EL PUES DE LÓ
Nuestro pueblo se encuentra encima de una montaña.En verano no hace demasiado calor pera en invierno hace un poca de trio.
Los puebos agregados son la Ru ¡l'ala y Sta Eulalia. Son completamente lIanos y se va a elias con caïretera. os mas lejos
son San Feliuet c!ue dista 1
Km.
pera se pue- de ir con carïetera, y después hay San ' ua.n al que se va con mulos. Entre el pueblo y los agregados hay 1500 peJ~ola<3.Hay dos fcibricas ,en una trab3j<..n he ....
cientas 'personar. !J eil la oti'u. 80. En la "!ue hau ochenta )erSOilas tejei1 aigod6n tJ en 12 qua hay tres ciolüa.s ~ejen sed.3.
J • ~
lay un auto do pélS:lj8ï03 que SJ. e o ....
aquí a las 6 y media de; la l1l:1ñana C:U8 va a Manï8sa pas~ndo i~o;' ¡·!\'J!f0, Arté ... Y :::H Fruit's, !:J por ia "u'de I!~g¿¡ a la3 8 . Lo:>
rincipales pradl1ctc~ ~ue ~G 8x~ra8n de let
, I • . I I I
tierra son la 'pa, ¡ rrgo, la c€~ê.CEl bJ la.'5
aceitunas.
Luís Sors.
EL SUCRE
El sucre es fa als paissos tropicals.
Per a moldre el sucre hi ha dugues rodes que volten i un home agafa braçats de canyes i les hi acosta, aquelles rodes les van trinxant.
De sucre se'n menja molta quantitat.
Ací no se'n fa de canyes de sucre, però es fa remolatxa de la qual també se'n treu sucre.
Per moldre el sucre es pot fer amb mu·
les que van fent rodar les màquines o amb electricitat amb una corretxa que vingui d'un
motor i que vagi al molí.
A mi el sucre m'agrada molt, però no en menjo gaire perquè diuen que fa cucs.
Això ho diuen perquè no en mengem.
Joan Riera
Dibuix de Jaume Portí
111
UN PASEO
Un día con mi hermar.o fuimos a pasear por la carretera y oímos un auto que hacía:
pip, ¡p. Mi hermano se espantó; se cre'a que era una fiera y continuamos el camino.
Cuardo éramos muy lejos del puebo vi- mos un avión que hacía mucho ruldo y se ve-
ía muy grande hasta se veían las personas.
AI cabo de mu(;ho rato v;mJs nue3tro pa- dre y nos dijo : - donde vais? Vo contesté: a pasear. Mi padre dijo que nos marcharamos y nos fuimos a C:lsa , cuando hubimos cena- do nos fuimos a dormir.
Por la noche 8 soñs c~ue mi hermano y yo éramos a pasear ~ un 'êdrón nos mai.ó.
Angel Puig
Dibujo y clisé de· I~'" lor~
EL NOSTRE CIRERER
Quan ens estavem a Puigneró teníam un cirerer molt gros, feia moltes cireres.L'amo de la casa se n'atipava tant com li semblava i ara
encara ho fa.
L'amo tenia sis ametller i ens deL 8.'a menjar tantes ametlles com voiiem.Un dIa em van fer ma! i llavors no en menjava tantes.
AI cap à'un any vam m3.rxar cap ací Ió.
El camp que hi ha el cirerer, tots els anys e sembràvem però la gent s'hi fiquen ¡gual. A a el volem tallar perquè xafen tant la vianda.
Jaume Purti
Dibuix i clixé d' '!1 pI Pilia
...
EL
n dia con mi pad,"e nos W'.TDS o. e ~ con dos perras quv tenamos.
Vo me alejaba de IT1j ,)'~,dre Ij 111,_ g,.
encontré una mujer que .. (; d.~o:
¿-Donde vas?
-ívle he oerdido.I
--¿ QUi8tes :en ir J. '(u cas'} '(
r-I' _ .
C.lê me acompano a su CtlStl U m _ =lu ria envenenar .
'o me 83Ca;J8 y onCO!l:r;:) Ui, hom'J¡o "
quien conoC'a y mJ pï~dLlI~)a dO.l:::' ib:; i:l"
le con-i:esté: ma he p3rdido. ;::':1 me ~'.jJ , - hora he \!¡s~o a LI pnc1ra.
1.10 tJUSG corr~Sil~O , ca:',·; U \: L m 2(.··..:, ~
le grité:-¡ Pc:dro ! ¡ padre . ; ci 1110 cliJ" ) : - - . . corre.
.er.'-o 1 rl (\~ :~....~
..: S.'JJe mLIy eoliï: .L :.J _ J ~t-'_Iv u
mos a casa,
'c;..J¡'r;. L.: '.J \)ï¡~"o"c~•I...I • • \
Didujo ~ ci:~E; de RcrnCn l.;~s/era
.,00 ¡Ui
LA 6ATA I EL 6ATET XIC
El gatet xic abans sempre jugava amb la gata. El gatet se n'anava a la cuina i la gata es rentava la cara amb la pota, quan
la veia distreta corria i li clavava un bon cop de cap.
Ara sempre s'enfila a la fusta de planxar i l'estripa.S'estira les ungles,s'enfila a la ca- dira i es posa a esgarrapar i amb les ungles
fa: crec,crec,crec.
Jo li penjo un cordill a l'anella del calaix de la màquina de cosir, jo li faig moure el
cordill i salta, quan li apujo salta més i si li abaixo em vol mossegar.
El gat petit pren el menjar dels altres i ell no se'l deixa prendre i fa : uou,uou,uou.
Hi ha dies que li p030 un corbatí i ell se'l vol treure i no pot, quan em veu ell marxa.
Fèlix Canamasas
ibuix c:i ~~ de ,J':'8~ Riera
LA ARDILLA (Esquirol)
La ardilla es un animal muy lista. Es de la familia de los rvedores entre los que hay la rata y el cone~o.Es de un cafor lT'arrón, la barriga la tiene blanca y la cara es pare- cida a la de un ratón, tiene los incisi )s muy largos y fuertes.AI ex-cremo de las orejas tiene unos pelos largos y la cola es muy lar-
ga y ancha.
Este animal se alim6nta de piñones, vi- ven. en los bosques que hay pinos·En los bos- ques que rodean Este pueb o hay muchas ardillas.
Cuando la ardilla ve algun cazador se oculta detras de un tronco para que no la maten, si se ve perdida salta de pino en prno
para escaparse.
Un cazador nos a traído una ardilla a la Escuela y la hemos disecado.
Las ardillas son muy buenas para comer porqué tienen gusto de piñones.
Luís Sors,Roman Crespiera y Juan Riera Dibujo y clisé de Roman Crespiera
LA BICICLETA
Un dia jo me'n vaig anar al corrai tot sol i vaig veure el Pius que tenia la bicicleta i jo h i vaig pujar a cavall i me'n vaig entornar
cap a casa.
Després vaig sopar i jo vaig anar a bus- car un bot buit de vi, després me'n vaig anar
a dormir
Julia Juvany
DESEAMOS INTERCAMBIO
t----,.-.... ,...__.-.- -_.. ..-
ELS BOLETS
Ahir vaig anar a buscar bolets amb els (;ompanys i varem trobar un caçador. Ens
va dir si volíem un ocell í varem respon- dre que si. -Doncs aneu a buscar bolets que quan en caci un us el donaré.
Nosaltres vam marxar i vam veure un remat d'ocells i varem cridar aquell home.
No el varem sentir en lloc.
Nosaltres varem marxar cap a casa.
Un noi va dir : - no ens daria pas l'ocell I
Marc Porti
Dibuix i clixé de Josep Nogué