ANNEX 1. FITXES DE LES ACTUACIONS

(1)

ANNEX 1.

FITXES DE LES ACTUACIONS

(2)

Àmbit temàtic Fracció orgànica

115 115 115

Introducció

La fracció orgànica (FORM) és la fracció majoritària dels residus municipals que es generen a la comarca del Pallars Sobirà, més concretament un 35% dels residus generats pertanyen a aquesta fracció, presentant un elevat potencial de prevenció. El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 (PROGREMIC) proposa com a objectiu de reducció de la fracció orgànica un 2% respecte la generació de l’any 2006.

El Pla Comarcal de Prevenció del Pallars Sobirà fixa com a objectiu la reducció de la FORM un 9,52% respecte la generació de FORM de 2010, a partir de la realització de 9 actuacions agrupades en 3 línies estratègiques.

Cada una d’aquestes línies estratègiques es centra en un dels aspectes bàsics per reduir la quantitat de FORM generada, aquests són: el compostatge; la disminució del malbaratament alimentari; i la reutilització de la fracció vegetal.

█ El compostatge domèstic és un procés biològic aeròbic senzill que permet transformar els residus orgànics en adob. Aquest procés pot ser o no complementari al servei de recollida habitual i permet gestionar la matèria orgànica en el mateix punt de generació. Aquesta pràctica evita que la matèria orgànica i les restes vegetals s’hagin de gestionar dins dels sistemes de recollida comarcals, fet de gran importància en una comarca com el Pallars Sobirà on hi ha una elevada dispersió de nuclis habitats.

█ La reducció del malbaratament alimentari és una de les estratègies clau per reduir la quantitat de residus orgànics. La generació de residus alimentaris és elevada, un 22% dels residus alimentaris generats és evitable, segons un estudi elaborat per l’ARC¹, si s’haguessin aplicat bones pràctiques en la seva adquisició, preparació i conservació. És necessari, doncs, evitar que es generin excedents alimentaris i que aquests s’arribin a malmetre.

█ Els residus orgànics biodegradables d’origen vegetal es poden dividir en fracció vegetal de mida petita i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.) assimilable a la FORM i en poda, que és la fracció vegetal de mida gran i tipus llenyós que requereix d’una trituració prèvia a la seva valorització. Aquesta fracció és generada per particulars, per algunes activitats econòmiques i per les administracions.

1 Estudi sobre malbaratament alimentari, ARC, 2011.

(3)

Àmbit temàtic Fracció orgànica

116 116

Línies estratègiques i actuacions de l’àmbit temàtic “ Fracció orgànica”

116

Foment del compostatge ²

MO 1.1. Foment del compostatge individual MO 1.2. Foment del compostatge a comunitari MO 1.3. Foment del compostatge a centres educatius

MO 1.4. Foment del compostatge a activitats econòmiques del sector HORECA Foment de la reducció de malbaratament alimentari

MO 2.1. Foment de la reducció de malbaratament alimentari a les llars

MO 2.2. Foment de la reducció de malbaratament alimentari als centres

educatius

MO 2.3. Foment de la reducció de malbaratament alimentari als establiments

HORECA

MO 2.4. Establiment d'acords entre entitats i activitats econòmiques per la

recol·lecta d'aliment

Foment de la reducció de residus vegetals

MO 3.1. Foment de l’aprofitament de la fracció vegetal particular generada a

la comarca

2 Com s’ha dit, segons la normativa el compostatge doméstic no és una pràctica de prevenció, ja que consisteix en un tractament insitu d’un residu ja generat.

(4)

ACTUACIÓ MO 1.1.

Foment del compostatge individual

Àmbit temàtic: Fracció orgànica

Línia estratègica: Foment del compostatge

117

OBJECTIUS

█ Augmentar el nombre de llars amb compostatge individual.

█ Disminuir la quantitat de residus orgànics que entren al circuit de recollida (fracció Resta).

█ Tancar el cicle de la matèria orgànica in situ.

AGENT PROMOTOR

Àrea de Medi Ambient

AGENT DESTINATARI

Ciutadania

SITUACIÓ ACTUAL

El Consell Comarcal (CC) ofereix compostadors a les llars que ho sol·liciten amb l’objectiu de que cada família es converteixi en el seu propi gestor obtenint a canvi compost. Els compostadors que cedeix el CC tenen un volum de 320 litres, en els que s’hi gestionen uns 282kg/any de fracció orgànica. Per norma general, cada any es realitza una buidada del compostador. Actualment hi ha unes 150 llars que disposen de compostatge casolà.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

El compostatge individual permet gestionar els residus orgànics al mateix punt de generació, d’aquesta manera es gestiona la matèria orgànica sense la necessitat de disposar d’un servei de recollida d’aquesta fracció, i cada llar pot disposar del compost resultant del procés.

Aquesta actuació proposa continuar fomentant el compostatge a les llars, a través de la realització de les següents tasques:

T1. Actuacions pel foment de l’inici de la pràctica del compostatge

Per a que les llars del Pallars Sobirà decideixin incorporar a la seva llar la pràctica del compostatge és necessari que els habitants coneguin quins són els seus beneficis i què cal fer per dur-la a terme, és en aquest sentit que es proposa la realització de tallers periòdics. Al finalitzar el taller es podrà lliurar un compostador a aquelles llars que hagin decidit iniciar-se

Tipus Potencial Objectiu Complexitat Fase

Contínua Alt 38.397 kg Mitja 1

(5)

ACTUACIÓ MO 1.1.

Foment del compostatge individual

118 en aquesta pràctica. Amb l’objectiu d’assolir un màxim de vivendes amb compostador, caldrà

fer difusió sobre els tallers que es realitzen i sobre la possibilitat d’adquirir un compostador.

█ Continuar amb el servei d’oferiment de compostadors a les llars sol·licitants que compleixin els requisits establerts.

█ Realitzar tallers per transmetre els beneficis del compostatge i els consells bàsics per a iniciar la pràctica.

█ Accions de comunicació per publicitar la pràctica del compostatge i els serveis relatius que ofereix el CC.

T2. Assessorament i facilitació de la pràctica del compostatge a les llars

Per assegurar un correcte funcionament dels compostadors casolans i així poder garantir una bona qualitat del compost resultat i, per tant, una continuïtat en la bona pràctica és important que els compostaires disposin d’intruments que facilitin la resolució de dubtes. En aquest sentit es posarà en marxa un servei d’assessorament i seguiment del compostage, tant per resoldre dubtes via telefònica com per possibles visites in situ en casos determinants. També es proposa la creació d’un servei de préstec de trituradora, amb l’objectiu de facilitar la valorització de la fracció general generada a les llars i que aquesta afavoreixi el procés de compostatge.

█ Creació d’un correu electrònic o una línia telefònica de contacte.

█ Fer difusió del servei d’assessorament.

█ Creació d’un servei de préstec de trituradora.

T3. Creació d’una “xarxa de compostaires”

La creació d’una xarxa de compostaires (persones que practiquen el compostatge) pot afavorir l’intercanvi d’experiències i consells de bon funcionament, també pot servir com un espai d’intercanvi de material útil per la realització de compostatge (trituradores, tamisos, etc.).

█ Realització d’una base de dades de totes les llars que disposen de compostador.

█ Creació de la xarxa de compostaires i posterior difusió i dinamització.

█ Organització d’un trobada anual (com a mínim) de compostaires del Pallars Sobirà.

T4.Estudiar la possibilitat de bonificar a les llars que realitzen compostatge

Reforçar positivament la pràctica del compostatge casolà a través de bonificacions econòmiques, pot afavorir que aquesta sigui incorporada per un major nombre de llars. Així doncs, la reducció de la taxa d’escombraries per aquelles famílies que duen a terme autocompostatge podria ser un reforç positiu per a afavorir que els habitatges realitzin compostatge.

(6)

ACTUACIÓ MO 1.1.

Foment del compostatge individual

119

█ Estudiar la possibilitat d’aplicar descomptes en la taxa en aquelles llars que realitzen compostatge.

█

RECURSOS

█ Materials: Compostadors, materials comunicatius diversos, instruments per realitzar les inspeccions i els tallers, eines per realitzar compostatge (trituradora, sedàs, airejador, etc.).

█ Personals: Personal propi.

█ Infraestructures: Cap.

█ Altres: Línia telefònica o adreça electrònica pel servei d’assessorament.

█

ANÀLISI COSTOS

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

Per incrementar l’efectivitat de les diferents tasques, es pot dur a terme la seva execució de forma pràcticament simultània.

█ T1 (Comunicació) – Periòdica

█ T2 (Seguiment) – Contínua

█ T3 (Xarxa) – Periòdica

█ T4 (Bonificacions) – Contínua

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat de matèria orgànica gestionada en compostadors casolans.

█ IS: Nombre de famílies que disposen de compostador.

█ IS: Nombre de compostadors inspeccionats en bon estat de funcionament.

Cost inversió total (euros) Cost inversió anual (euros) Eficiència (euros/kg)

6.300 700 0.018

(7)

ACTUACIÓ MO 1.1.

Foment del compostatge individual

120

█ IS: Nombre de peticions rebudes al servei d’assessorament.

█ IS: Nombre d’integrants de la xarxa de compostaires

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 1.2 / MO 1.3. / MO 1.4

(8)

ACTUACIÓ MO 1.2

Foment del compostatge comunitari

Àmbit temàtic: Fracció Orgànica

121 121 121 121 121

OBJECTIUS

█ Augmentar el nombre de nuclis urbans amb compostatge comunitari.

█ Disminuir la quantitat de residus orgànics que entren al circuit de recollida (fracció Resta).

AGENT PROMOTOR

AGENT DESTINATARI

Ciutadania

SITUACIÓ ACTUAL

El compostatge comunitari al Pallars Sobirà és una experiència pionera a Catalunya que consisteix en la gestió de la fracció orgànica de tot un nucli in situ. Aquest tipus de gestió implica una cooperació de tots els veïns i veïnes ja que ells esdevenen els seus propis gestors.

Els compostadors utilitzats són de 800 litres. Actualment hi ha compostadors instal·lats a 30 nuclis de població. Cada compostador gestiona uns 704Kg de fracció orgànica.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

Com a model de gestió de la fracció orgànica per als pobles de menys de 100 habitants el Consell Comarcal va decidir apostar, l’any 2006, pel compostatge comunitari. Aquesta via de gestió de la fracció orgànica, consistent en la ubicació de compostadors juntament a les àrees d’aportació, permet gestionar correctament residus orgànics sense la necessitat de crear serveis de recollida d’aquesta fracció, aspecte importantíssim tenint en compte l’elevada dispersió territorial dels nuclis poblacionals de la comarca.

T1. Donar continuïtat als compostadors comunitaris existents

Amb l’objectiu de consolidar els compostadors que hi ha actualment en funcionament, és necessari continuar amb les accions de manteniment que es duen a terme (inspecció, aportació de fracció vegetal, etc.). Aquesta tasca proposa donar continuïtat a les actuacions de seguiment.

(9)

ACTUACIÓ MO 1.2

Foment del compostatge comunitari

122 122 122 122 122

█ Inspecció dels compostadors de forma periòdica.

█ Comunicació dels resultats obtinguts i del funcionament a la població usuària.

█ Comunicació de les normes d’ús a la població resident estacional (caldrà fer aquestes comunicacions en períodes festius o per via electrònica).

█ Aportacions de fracció vegetal seca als compostadors.

█ Buidatge dels compostadors.

█ Creació d’un servei de resolució de dubtes (a través de línia telefònica i/o adreça electrònica).

T2. Creació de nous espais de compostatge comunitaris

Aquesta tasca expressa la voluntat del CC per ampliar el nombre de compostadors comunitaris amb l’objectiu d’augmentar la quantitat de fracció orgànica tractada in situ, al mateix temps que s’evita que aquesta s’incorpori en el circuit de recollida de la fracció Resta.

█ Instal·lació de nous compostadors als nuclis urbans.

█ Actuació de comunicació sobre la implantació del servei.

█

RECURSOS

█ Materials: Compostadors, material necessari pel manteniment i buidatge dels compostadors.

█ Personals: Personal propi.

█ Altres: Línia telefònica o adreça electrònica pel servei d’assessorament.

█

ANÀLISI COSTOS

█

4.800 533 0,014

(10)

ACTUACIÓ MO 1.2

Foment del compostatge comunitari

123 123 123 123 123

CALENDARI/TEMPORALITAT

Les tasques es poden realitzar de forma simultània, o bé, inciar amb T1 i seguidament desenvolupar T2.

█ T1 (Continuïtat) – Contínua

█ T2 (Creació) – Contínua

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat de matèria orgànica gestionada en compostadors comunitaris.

█ IS: Nombre de nuclis amb compostador casolà.

█ IS: Nombre d’habitants amb compostador casolà.

█ IS: Nombre de compostadors en funcionament.

█ Is: Nombre de peticions rebudes al servei de resolució de dubtes.

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 1.1 / MO 1.3 / MO 1.4

(11)

ACTUACIÓ MO 1.3

Foment del compostatge a centres educatius

124

OBJECTIUS

█ Fomentar l’ús de compostadors als centres educatius.

█ Transmetre a l’alumnat el concepte i els beneficis del compostatge.

█ Disminuir la quantitat de residus orgànics que entren en el circuit de recollida.

█ Tancar el cicle de la matèria orgànica insitu.

AGENT PROMOTOR

AGENT DESTINATARI

Centres Educatius

SITUACIÓ ACTUAL

Des del CC s'ha intentat implantar el compostatge en els centres educatius presents a la comarca.

S’ha pogut constatar com només les escoles on el professorat s'ha implicat en el projecte, el procés de compostatge ha estat un èxit. El CC ofereix compostadors i servei d'assessorament a l’iniciar el procés.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

El compostatge als centres educatius presenta un doble benefici: per una banda permet gestionar correctament els residus al mateix punt d’origen; per altra, esdevé una actuació exemplificadora i didàctica.

T1. Formació i assessorament sobre la pràctica del compostatge

El personal docent és l’encarregat de liderar les iniciatives de compostatge que es duen a terme en els centres escolars, per tant, cal que aquests coneguin quin és el funcionament del compostador, quines són les claus per a que el procés funcioni i els beneficis ambientals que comporta. És en aquest sentit, que es proposa formar al professorat. També es planteja la realització de tallers de compostatge per als alumnes. Un cop iniciat el procés, es proposa donar continuïtat al servei d’assessorament que ofereix el CC, amb l’objectiu de resoldre dubtes i qüestions relatives al procés.

█ Formació al professorat.

(12)

ACTUACIÓ MO 1.3

Foment del compostatge a centres educatius

125

█ Realització de tallers amb l’alumnat.

█ Servei d’assessorament i seguiment per part del CC.

T2. Facilitació del material necessari per desenvolupar el procés

Per facilitar que les escoles decideixin instal·lar compostadors, es proposa donar continuïtat a l’oferiment de compostadors per part del Consell Comarcal. També es pot optar per la realització de tallers d’autoconstrucció de compostadors. A part del compostador, per a facilitar el desenvolupament del procés de compostatge, és recomanable poder disposar d’airejador, sedàs, fracció estructurant, etc. Aquesta tasca proposa que el CC faciliti el material necessari al centre educatiu.

█ Facilitació de compostadors o informació per la seva autoconstrucció.

█ Facilitació de les eines i material necessari per la realització de compost.

█

RECURSOS

█ Materials: Compostadors, materials demostratius, elements per fer seguiment (airejador, termòmetre, sedàs, material estructurant, etc.).

█ Personals: Personal propi del Consell Comarcal.

█ Altres: Línia telefònica i/o correu electrònic pel servei d’assessorament.

█

ANÀLISI COSTOS

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

Per incrementar l’efectivitat de les diferents tasques, caldria emprendre el seu desenvolupament de forma més o menys simultània.

█ T1 (Formació/Assessorament) – Periòdica anual /Contínua

█ T2 (Facilitació) – Periòdica anual

█

800 89 0,051

(13)

ACTUACIÓ MO 1.3

Foment del compostatge a centres educatius

126

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat de matèria orgànica tractada en compostadors escolars.

█ IS: Nombre de centres que realitzen compostatge.

█ IS: Nombre de professors que assisteixen a les sessions de formació.

█ IS: Nombre d’alumnes participants.

█ IS: Nombre de peticions al servei d’assessorament.

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 1.1 / MO 1.2 / MO 1.4

(14)

ACTUACIÓ MO 1.4

Foment del compostatge a les activitats econòmiques del sector HORECA

127 127 127

Contínua Alt 3.817 kg Alta 1

OBJECTIUS

█ Fomentar l’ús de compostadors a les activitats econòmiques.

█ Disminuir la quantitat de residus orgànics que entren en el circuit de recollida.

AGENT PROMOTOR

Àrea de Medi Ambient / Àrea de Treball i Consum

AGENT DESTINATARI

Activitats econòmiques

SITUACIÓ ACTUAL

La comarca rep una gran quantitat de visitants estacionals. Això queda palès en l’elevat nombre d’activitats econòmiques pertanyents al sector HORECA. Aquests establiments es comporten com a grans generadors de residus orgànics, els quals, en el moment de redacció del PCP, no són recollits selectivament. El Consell Comarcal ha engegat proves pilot per a la implantació de compostatge en aquesta tipologia d’establiment. Actualment, es du a terme compostatge en residències casa de pagès (10-12 places) i en l’equipament MónNatura Pirineus. En 2 hotels s'ha intentat, però al generar gran quantitat de fracció orgànica, s’ha necessitat suport extern del CC.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

Les activitats econòmiques del sector HORECA són grans generadores de residus orgànics. És important evitar que aquests residus siguin recollits amb la fracció Resta i destinats a l’abocador, ja que en el moment de redacció del PCP els residus orgànics no són recollits selectivament. És en aquest context que aquesta actuació proposa donar continuïtat al foment de la realització de compostatge en les activitats econòmiques del sector HORECA presents a la comarca, i d’aquesta manera gestionar els residus orgànics in situ. Aquesta activitat es coordinarà amb futures implantacions de circuits de recollides en zones determinades.

(15)

ACTUACIÓ MO 1.4

Foment del compostatge a les activitats econòmiques del sector HORECA

128 128 128 T1. Foment de l’inici de la pràctica de compostatge

Per aconseguir que les activitats econòmiques grans generadores de fracció orgànica decideixin iniciar la pràctica del compostatge és necessari que coneguin el servei que ofereix el Consell Comarcal vers aquesta pràctica. Caldrà transmetre quins són els beneficis del compostatge i consells pràctics per a dur-lo a terme.

█ Actuacions de comunicació sobre la possibilitat de realitzar compostatge.

█ Realització de tallers on es transmeti la informació necessària sobre el funcionament del procés de compostatge.

█ Lliurament de compostador a aquelles activitats econòmiques que decideixin iniciar la pràctica.

T2. Facilitació del material necessari per desenvolupar el procés i servei d’assessorament

Amb l’objectiu de garantir l’èxit del procés i consolidar-ne el seu funcionament en els establiments en que ja s’ha iniciat la pràctica, és necessari que el Consell Comarcal continuï oferint el servei de seguiment i assessorament, i que cedeixi el material necessari per garantir-ne un correcte funcionament.

█ Servei d’assessorament i seguiment dirigit a les activitats econòmiques que duent a terme compostatge. Aquest assessorament caldrà que sigui més intens a l’inici de la pràctica (elecció ubicació, primera fracció orgànica, etc) i s’anirà reduint a mida que el procés funcioni per si sol.

█ Facilitació de material que ajudi a garantir l’èxit en el procés (fracció vegetal, airejadors, etc.) T3.Bonificar les activitats econòmiques que realitzen compostatge

Reforçar positivament la pràctica del compostatge a través de bonificacions econòmiques o d’un distintiu de qualitat, pot afavorir que aquesta sigui incorporada per un major nombre d’activitats econòmiques [Vinculat amb TRA 3.4].

█ Estudiar la possibilitat d’aplicar descomptes en la taxa d’escombraries d’aquelles activitats que realitzen compostatge.

█ Crear un distintiu de qualitat per aquells establiments que realitzen compostatge.

█ Publicitar les activitats econòmiques a través de l’espai de prevenció.

(16)

ACTUACIÓ MO 1.4

Foment del compostatge a les activitats econòmiques del sector HORECA

129 129 129

█

RECURSOS

█ Materials: Compostadors, materials demostratius, elements per fer seguiment (airejador, termòmetre, sedàs, material estructurant, etc.).

█ Altres: Línia telefònica, correu electrònic.

█

ANÀLISI COSTOS

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

Per incrementar l’efectivitat de les diferents tasques, caldria empendre el seu desenvolupament de forma més o menys simultània.

█ T1 (Foment) – Periòdica

█ T2 (Assessorament) – Contínua

█ T3 (Bonificacions) – Puntual

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat de matèria orgànica tractada en compostadors d’establiments HORECA.

█ IS: Nombre d’activitats econòmiques que realitzen compostatge.

█ IS: Nombre de places del sector HORECA amb compostador.

█ IS: Nombre de peticions al servei d’assessorament.

3.800 422 0,111

(17)

ACTUACIÓ MO 1.4

Foment del compostatge a les activitats econòmiques del sector HORECA

130 130 130

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 1.1 / MO 1.2 / MO 1.3 / MO 2.3 /TRA 2.2

(18)

ACTUACIÓ MO 2.1

Foment de la reducció de malbaratament alimentari a les llars

Línia estratègica: Foment de la reducció del malbaratament alimentari

131 131

Nova Mig 13.982 kg Mitja 1

OBJECTIUS

█ Reduir el malbaratament alimentari a les llars.

█ Fomentar la compra i el consum responsable de productes alimentaris.

█ Reduir la quantitat de residus orgànics generats a les llars.

AGENT PROMOTOR

AGENT DESTINATARI

Ciutadania / Activitats econòmiques

SITUACIÓ ACTUAL

En matèria de reducció del malbaratament alimentari a les llars, des del Consell Comarcal s'han dut a terme tallers de cuina de realització de receptes amb menjar sobrer. A més, a través de les tasques de manteniment dels compostadors comunitaris, s’ha pogut copsar com no hi ha grans quantitats d’aliments sobrers dins els residus orgànics dipositats als compostadors.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

Un 22% dels residus alimentaris generats és evitable, segons un estudi elaborat per l’ARC³, si s’haguessin aplicat bones pràctiques en la seva adquisició, preparació i conservació. Aquesta actuació proposa la realització de cursos sobre consells per conservar correctament el menjar, així com tallers de receptes de cuina amb menjar sobrer, entre d’altres activitats.

T1. Diagnosi i definició de línies estratègiques pel foment de la compra i consum d’aliments responsable

Abans d’iniciar qualsevol actuació i amb l’objectiu de conèixer quina és la situació actual en relació al malbaratament alimentari, es proposa la realització d’una diagnosi, que permeti la

3 Estudi sobre malbaratament alimentari, ARC, 2011.

(19)

ACTUACIÓ MO 2.1

Foment de la reducció de malbaratament alimentari a les llars

132 132 definició d’uns objectius a assolir i de les línies estratègiques a seguir. Aquesta diagnosi

permetrà avaluar si en les zones més rurals de la comarca en que, segurament, es consumeixen menys productes precuinats i més producte fresc, la quantitat d’aliments malbaratats és menor.

█ Diagnosi dels hàbits de la ciutadania en relació al malbaratament alimentari (quantitat de residus malbaratats a la comarca, perfil poblacional que genera més residus, motius pel malbaratament, etc.).

█ En funció de la informació obtinguda durant la diagnosi, es procedirà a l’establiment d’objectius per aconseguir una reducció del malbaratament, i a la definició de les línies estratègiques a seguir.

T2. Difusió de bones pràctiques de prevenció per reduir el malbaratament alimentari

Amb l’objectiu que les llars del Pallars Sobirà duguin a terme bones pràctiques que disminueixin el malbaratament alimentari, és necessari que aquestes coneguin quines són les accions que han de desenvolupar en la seva vida quotidiana per reduir la quantitat de residus alimentaris generats. La transmissió d’aquestes bones pràctiques s’ha de dur a terme a través d’accions de comunicació i formació.

█ Definició de les bones pràctiques per reduir el malbaratament alimentari en el moment de la compra, de la preparació d’aliments i de la seva conservació.

█ Elaboració i difusió de material de comunicació:

o Espai web

o Fulletons (per exemple per una banda consells per reduir malabarament i per altra banda espai dedicat a la llista de la compra).

o Cartells (per ubicar en espais públics).

o Llibret recopilació de receptes a partir d’aliments sobrers (editat en paper o en format digital).

o Etc.

█ Realització de tallers per aprendre consell útils per aprofitar menjars sobrers, per realitzar compres més responsables i per millorar la conservació dels aliments.

█ Realització d’un concurs de receptes amb menjar sobrer.

█

RECURSOS

█ Materials: Materials comunicatius (fulletons, pancartes, cartells, etc.)

█ Personals: Personal propi del Consell Comarcal

(20)

ACTUACIÓ MO 2.1

Foment de la reducció de malbaratament alimentari a les llars

133 133

█ Altres: Difusió a través de mitjans online.

█

ANÀLISI COSTOS

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

Per incrementar l’efectivitat de les diferents tasques, caldria desenvolupar inicialment la T1, seguidament la T2.

█ T1 (Diagnosi) – Puntual

█ T2 (Difusió) – Periòdica

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat de residus alimentaris evitats.

█ IS: Nombre de participants en les activitats de difusió realitzades.

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 2.2 / MO 2.3 / MO 2.4 / TRA 1.1.

7.000 778 0,056

(21)

ACTUACIÓ MO 2.2

Foment de la reducció de malbaratament alimentari als centres educatius

134 134 134

Nova Mig 134 kg Mitja 1

OBJECTIUS

█ Reduir la quantitat de residus alimentaris generats als centres educatius.

█ Formar sobre les pràctiques de prevenció al personal docent i al personal encarregat del servei de menjador.

█ Conscienciar sobre la prevenció de residus alimentaris als alumnes i famílies.

AGENT PROMOTOR

AGENT DESTINATARI

Centres educatius i Activitats econòmiques

SITUACIÓ ACTUAL

En el moment de la redacció d’aquest document no es té constància que s’hagin dut a terme actuacions pel foment de la reducció de malbaratament alimentari als centres educatius de la comarca.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

El servei de menjador, ja sigui a través de menjador propi o a través de restaurants, dels centre educatius es poden considerar com a generadors singulars de matèria orgànica. Per una banda, són grans generadors i, per altra, actuen com a element exemplificador de bones pràctiques entre l’alumnat.

T1. Implantació de bones pràctiques als serveis de menjador dels centres educatius

Per reduir la quantitat de residus alimentaris associats als centres educatius de la comarca, per una banda cal definir quina és la realitat de cada centre (si disposa de menjador propi o si un restaurant ofereix el servei), caldria definir quines són les accions que cal millorar i quines bones pràctiques cal implantar, per això, és imprescindible diagnosticar quina és la situació actual vers les accions de malbaratament alimentari relatiu als serveis de menjador dels centres educatius. [Vinculat a ELL 1.2]

(22)

ACTUACIÓ MO 2.2

Foment de la reducció de malbaratament alimentari als centres educatius

135 135 135

█ Diagnosi de la situació actual (qui realitza el servei, quina quantitat de residus es generen per àpat, tipologia dels residus, etc.). Aquesta diagnosi es pot fer pel mateix centre amb la col·laboració de l’alumnat.

█ Definició i foment de les bones pràctiques (en la compra d’aliments, en l’elaboració dels àpats, en la distribució, en l’adequació de les dosis per àpat per cada nen, en la conservació dels aliments, etc).

█ Foment de la compra local i de productes ecològics.

█ Formació de bones pràctiques al personal del servei (cuiners i monitors).

█ Difusió de les bones pràctiques a l’alumnat usuari del servei.

T2. Implantació de bones pràctiques a l’hora de l’esmorzar

El servei de menjador no és l’únic generador de residus alimentaris dels centres educatius, l’esmorzar és un moment clau per fomentar la reducció del malbaratament alimentari a l’escola i conseqüentment a les llars. [Vinculat a ELL 1.2]

█ Diagnosi dels residus alimentaris associats a l’esmorzar

█ Transmissió a les famílies de la situació actual i de les bones pràctiques a incorporar (adequació de les dosis de l’esmorzar, consum de productes frescos i saludables, etc.)

█ Seguiment dels esmorzars per part del professorat i contacte directe amb les famílies (per exemple, retorn dels aliments sobrers a casa).

█

RECURSOS

█ Materials: Cap.

█ Personals: Personal propi del Consell Comarcal, dels centres educatius i dels serveis de menjador.

█ Altres: Cap.

█

ANÀLISI COSTOS

2.300 256 1,908

(23)

ACTUACIÓ MO 2.2

Foment de la reducció de malbaratament alimentari als centres educatius

136 136 136

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

Per incrementar l’efectivitat de les diferents tasques, es poden desenvolupar simultàneament.

█ T1 (Diagnosi / foment menjadors) – Puntual / Periòdica

█ T2 (Diagnosi / foment esmorzars) – Puntual / Periòdica

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat de residus alimentaris evitats als centres educatius

█ IS: Nombre de centres escolars que apliquen mesures de reducció del malbaratament alimentari al menjador/esmorzar.

█ IS: Nombre d’alumnes que participen en els projectes de reducció del malbaratament alimentari al menjador/esmorzar.

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 1.3 / MO 2.1 / MO 2.3 / MO 2.4 / ELL 1.2

(24)

ACTUACIÓ MO 2.3

Foment de la reducció de malbaratament alimentar als establiments HORECA

137

Nova Mig 517 kg Alta 1

OBJECTIUS

█ Reduir la quantitat de residus alimentaris generats a les activitats econòmiques.

█ Fomentar l’ús de pràctiques de prevenció en els establiments HORECA.

█ Comunicar les bones pràctiques als usuaris dels establiments.

AGENT PROMOTOR

Àrea de Medi Ambient / Àrea de treball i consum

AGENT DESTINATARI

Activitats econòmiques

SITUACIÓ ACTUAL

Segons les entrevistes realitzades als establiments HORECA durant la fase de diagnosi un 51,4% dels establiments enquestats genera excedents alimentaris (un 48,6% afirma generar-ne pocs i un 2,9% en genera bastants). El destí d’aquests excedents és, en un 50%, consum propi;

un 16,7% animals i un 33,3% escombraries. Un 97,1% dels establiments ha afirmat que, si els clients demanen endur-se el menjar o la beguda els hi preparen, paral·lelament un 65,7% dels enquestats ha respòs que si els clients no ho demanen ells no els hi ofereixen.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

El Pallars Sobirà, degut a la seva elevada activitat turística, disposa d’una gran quantitat d’establiments HORECA, els quals són grans generadors de fracció orgànica, part de la qual està formada per residus alimentaris. Alguns estudis⁴ apunten que cada restaurant genera al voltant de 130g de residus alimentaris per àpat servit. Així doncs, cal que aquests incorporin pràctiques per reduir el malbaratament alimentari.

T1. Diagnosi del malbaratament al sector HORECA i definició bones pràctiques

Abans d’iniciar qualsevol actuació per reduir el malbaratament alimentari als establiments del canal HORECA, és necessari conèixer quin és l’estat actual en referència als hàbits de consum i de generació de residus alimentaris i, a partir d’aquí poder definir quines són les mesures a emprendre.

4 Les déchets alimentaires – premiers pas vers la reduction et la valorisation, Ademe, Juny 2011.

(25)

ACTUACIÓ MO 2.3

Foment de la reducció de malbaratament alimentar als establiments HORECA

138

█ Diagnosi dels hàbits amb efecte sobre el malbaratament alimentari (% de malbaratament, motius pels quals aquell aliment ha esdevingut residu, composició dels residus alimentaris, tipologia d’establiments, etc.).

█ Establiment de les línies estratègiques.

█ Definició de les bones pràctiques per reduir el malbaratament alimentari: Millora de la planificació de les compres, adequació de les racions, establiment de diferents mides de racions, facilitar i publicitar la possibilitat d’endur-se el menjar sobrer, etc.

T2. Difusió i foment de bones pràctiques

Per a que els establiments incorporin les bones pràctiques de prevenció, cal que aquestes siguin transmeses des del Consell Comarcal a través de l’edició d’un manual de bones pràctiques, la realització de sessions de formació, la realització de tallers de cuina amb menjar sobrers o la difusió dels establiments que incorporen bones pràctiques entre d’altres.

█ Difusió de les bones pràctiques de prevenció per reduir el malbaratament alimentari entre els establiments HORECA de la comarca.

█ Establiment d’acords de col·laboració amb activitats del sector HORECA per a la implantació de mesures de reducció del malbaratament alimentari.

█ Actuacions per facilitar que els clients demanin allò que puguin consumir: mides per les racions, possibilitat de demanar per talls, etc. i per fomentar que els clients s’enduguin el menjar sobrer.

█ Realització de sessions de formació i tallers de cuina.

█ Difusió dels establiments que incorporen bones pràctiques de prevenció. [Vinculat a TRA 2.2]

█ Incorporació de bonificacions per als establiments que incorporen bones pràctiques.

█

RECURSOS

█ Materials: Material gràfic comunicatiu.

█ Altres: Espai virtual de difusió.

(26)

ACTUACIÓ MO 2.3

Foment de la reducció de malbaratament alimentar als establiments HORECA

139

█

ANÀLISI COSTOS

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat de residus alimentaris evitats.

█ IS: Quantitat d’establiments informats.

█ IS: Quantitat d’establiments que han adoptat bones pràctiques.

█ IS: Nombre d’acords de col·laboració signats.

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 1.3 / MO 2.1 / MO 2.2 / V 1.2 / ELL 2.1 / FA 3.1/ TRA 2.2

12.000 1.333 2,58

(27)

ACTUACIÓ MO 2.4

Establiment d’acords entre entitats i activitats econòmiques per la recol·lecta d’aliments

140

OBJECTIUS

█ Evitar el malbaratament alimentari.

█ Fomentar l’ús i creació de circuits d’aprofitament d’excedents alimentaris.

█ Fomentar la creació i enfortir les xarxes locals d’intercanvi.

AGENT PROMOTOR

Àrea de Medi Ambient / Àrea d’Acció Social

AGENT DESTINATARI

Ciutadania i Associacions / Activitats econòmiques

SITUACIÓ ACTUAL

En les entrevistes realitzades durant la fase de diagnosi s’ha obtingut que actualment s’està treballant amb un supermercat de la comarca que s’ha ofert per cedir els aliments no comercialitzables que es troben en bon estat. No existeix cap menjador social a la comarca. La Creu Roja fa recepció i lliurament de menjar empaquetat en bones condicions obtingut a través de donacions de particulars.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

Les activitats econòmiques ubicades a la comarca generen grans quantitats de residus alimentaris que presenten possibilitats per ser aprofitats en altres vies, ja que es troben en bones condicions de consum. Cal evitar que aquests aliments esdevinguin residus a través de l’establiment de vies de reaprofitament mitjançant micro-xarxes comarcals.

T1. Creació i millora dels canals de distribució i aprofitament d’aliments

Inicialment, es proposa analitzar els diferents canals de distribució d’aliments sobrers existents a la comarca, en cas que aquests seguin insuficients caldrà cercar-ne o crear-ne de nous. A més, pot ser necessari introduir nous mecanismes que facilitin la distribució d’excedents alimentaris, en el transport, en la conservació dels aliments i en la gestió de les ofertes.

█ Diagnosi dels canals de distribució, identificació dels possibles agents donants així com dels agents receptors.

█ Definició de les millores a realitzar.

Contínua Mig 9.322 kg Mitja 1

(28)

ACTUACIÓ MO 2.4

Establiment d’acords entre entitats i activitats econòmiques per la recol·lecta d’aliments

141

█ Agilització de les donacions, gestió i posterior distribució dels aliments frescos.

█ Incrementar la xarxa comarcal de donacions:

o Dinamització de la xarxa comarcal de donacions.

o Elaboració d’un protocol de donacions i de gestió d’aquestes.

o Foment de la signatura d’acords de col·laboració entre agents donants i gestors.

T2. Foment de les donacions d’aliments

Un cop garantida una correcta distribució dels aliments cal augmentar la quantitat d’excedents recollits, i fomentar les donacions d’aliments. Per això és necessari realitzar activitats de comunicació que promoguin la donació d’aliments i la recollida de menjar excedent, també es pot fomentar la creació d’acords de col·laboració entre els agents donants i els gestors dels aliments excedentaris.

█ Foment de les contribucions comercials (supermercats, mercats, etc.).

█ Foment de les contribucions no comercialitzables.

█

RECURSOS

█ Materials: Materials comunicatiu.

█ Personals: Personal propi del Consell Comarcal, personal extern pertanyent als canals de distribució.

█ Infraestructures: Espai d’emmagatzematge dels productes no frescos.

█ Altres: Cap.

█

ANÀLISI COSTOS

6.000 667 0,072

(29)

ACTUACIÓ MO 2.4

Establiment d’acords entre entitats i activitats econòmiques per la recol·lecta d’aliments

142

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat d’excedents alimentaris aprofitats.

█ IS: Nombre d’agents donants d’aliments.

█ IS: Nombre de llars/agents receptors d’aliments.

█ IS: Quantitat d’aliments introduïts en el circuit d’aprofitament.

█ IS: Nombre d’entitats gestores dels aliments excedentaris.

ACTUACIONS RELACIONADES

MO .2.1 / MO 2.2 / MO 2.3 / TRA 3.1

(30)

ACTUACIÓ MO 3.1

Foment de l’aprofitament de la fracció vegetal generada a la comarca

Línia estratègica: Foment de la reducció de residus vegetals

143

OBJECTIUS

█ Reduir la quantitat de residus vegetals que s’incorporen al circuit de recollida.

█ Valoritzar la fracció vegetal generada a la comarca.

AGENT PROMOTOR

AGENT DESTINATARI

Ciutadania i Activitats econòmiques

SITUACIÓ ACTUAL

Al Pallars Sobirà, degut a la seva elevada dispersió i les zones verdes existents, es generen grans quantitats de fracció vegetal, des de les cases particulars amb jardí o hort fins als càmpings amb grans superfícies de gespa i espais enjardinats. Actualment, es recull fracció vegetal a les deixalleries comarcals, on és triturada. Aquest triturat és utilitzat com a material estructurant per al compostatge comunitari, també és ofert als veïns que en necessiten. La fracció vegetal excedent o la fracció vegetal que no té propietats estructurants es va apilant en un prat situat al costat de la deixalleria de Sort on es va descomposant.

Alguns grans generadors de fracció verda com els càmping utilitzen la combustió com a via de gestió de la fracció orgànica generada.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

Les zones verdes (particulars, públiques o pertanyents a activitats econòmiques) són grans generadores de fracció vegetal. Per a disminuir aquest flux, o bé per evitar que aquest sigui introduït en el circuit de recollida de la fracció Resta o cremat, és necessari poder aplicar un seguit de bones pràctiques en la gestió d’aquestes zones, així com una gestió adequada dels residus inevitables que n’afavoreixi la seva valorització.

T1. Diagnosi de la situació actual

Per definir quines són les actuacions i els objectius concrets a assolir, cal inicialment dur a terme una anàlisi sobre la situació actual respecte la quantitat i la tipologia de fracció vegetal generada, així com la seva gestió per part de l’usuari, detectant els generadors.

Contínua Mig 33.713 kg Mitja 1

(31)

ACTUACIÓ MO 3.1

Foment de l’aprofitament de la fracció vegetal generada a la comarca

144

█ Diagnosi de la generació (quantitat generada i destins actuals)

█ Identificació dels grans generadors (càmpings, hotels, etc.)

█ Descripció de la gestió actual dels residus vegetals a la comarca segons generadors (deixalleria, crema, fracció Resta, etc.).

T2. Foment de la correcta gestió de la Fracció Vegetal

Una vegada descrita la situació actual caldrà definir i transmetre als generadors quines són les millores que cal dur a terme, per una banda, per reduir la quantitat de residus generats i, per altra banda, per gestionar correctament les quantitats generades inevitables.

█ Definició de les bones pràctiques per reduir la quantitat de residus vegetals generats, utilització de tècniques de jardineria adequades a la climatologia, per exemple: utilització de plantes autòctones, utilització de varietats de gespa de lent creixement, aplicació d’abobs per la gespa que indueixin un creixement lent, evitar l’ús de plantes de temporada, etc.

█ Definició dels serveis que ofereix el Consell Comarcal per a la gestió de la fracció vegetal (servei de recollida, recepció a deixalleria a activitats comercials, compostatge, préstec trituradors, etc.)

█ Difusió de les bones pràctiques de reducció de la fracció vegetal i de la correcta gestió de la fracció vegetal generada entre les activitats econòmiques (edició de materials gràfics, realització de tallers, etc.).

█ Difusió de les bones pràctiques de reducció de la fracció vegetal i de la correcta gestió de la fracció vegetal generada entre els ciutadans(edició de materials gràfics, realització de tallers, etc.).

█

RECURSOS

█ Materials: Materials comunicatius.

█ Personals: Personal propi del Consell Comarcal (deixalleria).

█ Infraestructures: Espais d’emmagatzematge ja existents.

█ Altres: Difusió a través de mitjans online, vehicle per recollides (en cas de crear servei de recollida).

(32)

ACTUACIÓ MO 3.1

Foment de l’aprofitament de la fracció vegetal generada a la comarca

145

█

ANÀLISI COSTOS

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Quantitat de residus de fracció vegetal evitats.

█ IR: Quantitat de residus de fracció vegetal recollits selectivament.

█ IS: Nombre de generadors informats.

█ IS: Nombre de generadors que incorporen mesures de prevenció.

█ IS: Nombre de generadors usuaris dels serveis de gestió de fracció vegetal (deixalleria, recollida, etc.)

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 1.1 / MO 1.2 / MO 1.3 / MO 1.4

3.800 422 0,013

(33)

Àmbit temàtic Paper i cartró

146

Introducció

El 17%, en pes, dels residus municipals que es generen al Pallars Sobirà pertanyen a la fracció paper i cartró. El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 (PROGREMIC) proposa com a objectius de reducció de la fracció de paper i cartró un 6% per càpita respecte la generació de l’any 2006. El Pla de Prevenció del Pallars Sobirà preveu com a objectiu la reducció d’un 1,32% de la fracció paper i cartró, amb un total de 5 actuacions, agrupades en 3 línies estratègiques.

Cada una de les línies estratègiques es centra en un dels aspectes bàsics que permeten reduir la quantitat de paper i cartró generat en els diferents àmbits de la comarca, aquests són: la reducció de paper en els centres educatius, la reducció de paper en oficines i despatxos, i altres actuacions de reducció de la fracció paper.

L’activitat educativa està associada al consum de quantitats importants de paper, per aquest motiu (i pel caràcter formador i exemplificador dels centres educatius) és necessari incidir en aquest àmbit amb l’objectiu de reduir la quantitat de paper generada als centres educatius.

Per altra banda, les oficines i despatxos, tant privats com públics, també són espais de gran consum de paper, que presenten un elevat potencial de prevenció a través de la incorporació de mesures que fomentin la reducció en l’ús paper.

Per últim, en aquest àmbit temàtic es proposen dues actuacions dirigides a la ciutadania, el foment de la reducció de la publicitat no nominal i el foment de l’intercanvi de llibres.

(34)

Àmbit temàtic Paper i cartró

147

Línies estratègiques i actuacions de l’àmbit temàtic “Paper i cartró”

Foment de la reducció de l’ús de paper en centres educatius

PC 1.1. Foment de la socialització de llibres a través de les AMPA de la comarca PC 1.2. Foment de la reutilització i minimització de paper en centres educatius Foment de la reducció de paper i cartró en oficines i despatxos

PC 2.1. Desmaterialització de la informació i reducció de l’ús de paper en oficines i

despatxos

Altres actuacions pel foment de la reducció de paper PC 3.1. Foment de l’espai d’intercanvi de llibres

PC 3.2. Foment de la reducció de la publicitat no nominal

(35)

ACTUACIÓ PC 1.1

Foment de la socialització de llibres a través de les AMPA de la comarca

Àmbit temàtic: Paper i Cartró

Línia estratègica: Foment de la reducció de l’ús de paper en centres educatius

148

Contínua Mitja 998 kg Mitjana 1

OBJECTIUS

█ Fomentar i reforçar programes de reutilització de llibres de text.

█ Fomentar les alternatives de treball sense llibres de text.

█ Augmentar el nombre d’alumnes que participen en programes de reutilització/reducció de llibres de text.

█ Disminuir els residus de paper associats a llibres de text.

AGENT PROMOTOR

AGENT DESTINATARI

Centres educatius

SITUACIÓ ACTUAL

Les tres AMPAs presents a la comarca (Sort, Llavorsí i Esterri d'Aneu) ja duen a terme programes de reutilització de llibres. Al contactar amb representants de les 3 AMPAs s’ha copsat com en els cursos d’educació primària s’estan socialitzats la totalitat dels llibres de text (excepte els quaderns d’exercicis). En els cursos d’educació secundària no hi ha en marxa cap projecte de socialització de llibres.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

Els llibres de text tenen una vida útil d’un curs escolar, és a dir, de setembre a juny. Un cop acabat el curs, en el major nombre dels casos, els llibres deixen de ser útils i, o bé passen a esdevenir un residu immediatament, o queden emmagatzemats a les cases per esdevenir un residu en un futur.

La incorporació de mesures de prevenció en els centres educatius de la comarca té un element divulgatiu, ja que actua com a element exemplificador de bones pràctiques entre l’alumnat i les famílies.

T1. Foment de la continuació dels sistemes de socialització de llibres escolars

En la socialització de llibres dels centres educatius adquireixen els llibres de text i el material didàctic complementari a través de les aportacions econòmiques de les famílies i dels ajuts que atorga la Generalitat. La utilització d’aquests llibres es fa mitjançant el préstec a l’alumnat i aquest

(36)

ACTUACIÓ PC 1.1

Foment de la socialització de llibres a través de les AMPA de la comarca

149 queda obligat a fer-ne un bon ús, conservar-los i retornar-los al finalitzar el curs. Aquests llibres

poden ser reutilitzats durant un període mitjà de 3- 4 anys.

█ Activitats de comunicació i assessorament dirigides als centres escolars (personal docent i AMPAs) per a fomentar l’adhesió al programa de socialització de llibres.

T2. Estudi i foment de la incorporació d’altres sistemes per reduir els residus associats a l’ús de llibres

Paral·lelament a la implantació d’un sistema de socialització dels llibres de text, es poden dur a terme altres actuacions que afavoreixin la consecució dels objectiu. Aquestes actuacions són:

█ Foment de la incorporació de mètodes d’aprenentatge que no requereixin un llibre per alumne (per exemple treballar amb fitxes), sempre que l’equip docent ho consideri adequat.

█ Foment de la incorporació de mecanismes per allargar la vida útil dels llibres (forros, transmissió de bones pràctiques d’ús, reforç de les cobertes, etc.) Creació d’un espai d’intercanvi de llibres de lectura. [Vinculat a PC 3.1]

T3. Difusió de les activitats entre l’alumnat i les famílies

Degut al caràcter didàctic que tenen els centres educatius és important poder transmetre a l’alumnat i a les respectives famílies els beneficis ambientals de les bones pràctiques incorporades.

█ Realització d’activitats amb l’alumnat sobre la generació de paper associada a l’ús de llibres.

█ Informació als pares sobre la gestió de llibres de text al centre educatiu.

█

RECURSOS

█ Materials: Instruments i materials per allargar la vida dels llibres (forros, coles, etc.)

█ Personals: Personal propi del Consell Comarcal, personal dels centres educatius i membres de l’AMPA.

█ Infraestructures: Espai d’emmagatzematge dels llibres.

█ Altres: Ajuts del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

(37)

ACTUACIÓ PC 1.1

Foment de la socialització de llibres a través de les AMPA de la comarca

150

█

ANÀLISI COSTOS

█

CALENDARI/TEMPORALITAT

Per incrementar l’efectivitat de les diferents tasques, caldria emprendre el seu desenvolupament de forma més o menys simultània.

█ T1 (Socialització de llibres) – Periòdica anual

█ T2 (Altres sistemes) – Periòdica anual

█ T3 (Difusió) – Contínua o Periòdica

INDICADORS DE RESULTAT (IR) I SEGUIMENT (IS)

█ IR: Nombre de llibres de text i lectura evitats

█ IR: Quantitat de residus de paper evitats

█ IS: Nombre de centres educatius que incorporen sistemes de reutilització o reducció de l’ús de llibres.

█ IS: Nombre d’alumnes que participen en els sistemes.

█ IS: Nombre de llibres intercanviats.

ACTUACIONS RELACIONADES

MO 1.3 / MO 2.2 / PC 1.2 / PC 3.1 / ELL 1.2 / TRA 1.2

1.000 111 0,111

(38)

ACTUACIÓ PC 1.2

Foment de la reutilització i minimització de paper en centres educatius

Línia estratègica: Foment de la reducció de l’ús de paper en centres educatius

151

Contínua Mitja 1.145 kg Mitjana 1

OBJECTIUS

█ Reduir la utilització de paper.

█ Fomentar la desmaterialització de la informació.

█ Fomentar la reutilització de paper.

█ Transmetre bones pràctiques a l’alumnat.

AGENT PROMOTOR

AGENT DESTINATARI

Centres Educatius

SITUACIÓ ACTUAL

El Consell Comarcal disposa del programa "Fem Escola" en el qual s'ofereix el taller de "La vida del Paper", on se'n fomenta tant la separació en origen com la prevenció.

DESCRIPCIÓ I TASQUES A DESENVOLUPAR

Els centres escolars actuen com a grans generadors de residus de la fracció paper i cartró, ja que a part de la utilització de llibres de text, els centres educatius generen paper en les seves activitats diàries. Per això, i perquè actuen com a elements exemplificadors, cal establir mecanisme que permetin la reducció dels residus pertanyents a aquesta fracció.

T1. Foment de bones pràctiques de prevenció a l’aula

Els alumnes passen la major part de l’horari lectiu a l’aula i moltes de les activitats que tenen lloc en aquest espai es basen en l’ús de paper. Així doncs, és necessari implantar mesures a l’aula per a reduir la quantitat de residus que s’hi generen, adaptades a cada nivell.

█ Instal·lació a totes les aules de safates de paper per reutilitzar.

█ Foment de l’ús de paper per les dues cares

█ Foment de l’elaboració de documents a net directament, sense l’elaboració prèvia d’esborrany.