L autor de l atropellament a tres ciclistes a Can Font es lliura als Mossos. de castellar. La UAB posa molt bona nota al web de l Ajuntament

(1)

www.lactual.cat

207

27 DE JULIOL DE 2012

Setmanari d’informació local

de castellar

Records olímpics

CULTURA P21

Última festa abans de les vacances

ACTUAL P6 i 7

16 de juny de 1992: la torxa olímpica passava per Castellar del Vallès. || j. G.

Ball amb el trio de Carles Belda a les festes del carrer Sant Jaume. La propera festa serà a Sant Feliu, el 31 d’agost || j. G.

Un incendi a Can Font crema tres hectàrees de bosc

ACTUALITAT P3 ACTUALITAT P2

Les bitlles estrenen pistes de joc La UAB posa

molt bona

nota al web de l’Ajuntament

Diversos castellarencs rememoren la seva implicació i participació als Jocs de Barcelona’92

ESPORTS P13

(2)

ACTUALITAT

Bona nota per

al web municipal

L’alcalde, Ignasi Giménez. || j. G.

Castellar del Vallès ocupa, juntament amb Santa Coloma de Grama- net, la quarta posició en el Mapa de Bones Pràctiques de la Comunica- ció Pública Local, elaborat recent- ment pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Aquesta eina de geoperiodis- me, que es pot consultar al portal www.infoparticipa.cat/bones-practi- ques, permet avaluar les pràctiques d’informació i comunicació de 153 webs corporatius d’arreu de Catalu- nya, per tal de facilitar els drets de la ciutadania a la informació pública i a la participació en el control de- mocràtic de les administracions locals. Castellar ocupa la quarta posi- ció en aquest mapa. Una molt bona notícia segons l’alcalde de la vila, Ignasi Giménez: “Referma el com- promís amb els temes de transpa- rència municipal, pensem que ha de ser un compromís per part de l’administració i que cada vegada més ens hem d’acostumar a que l’Ajuntament no sigui una cosa oculta a la qual sigui difícil acce- dir, sinó que hem de facilitar tot tipus d’informació”.

El web www.castellarvalles.cat compleix amb el 78% d’un total de 41 indicadors que es basen en quatre grups: informació sobre quins són els representants polítics; informa- ció sobre com treballen els repre-

Cristina Domene

Castellar ocupa el 4t lloc al Mapa de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local

sentants polítics; informació sobre compliment de programes electo- rals i recursos i eines que s’ofereixen per a la participació ciutadana. Entre d’altres, es valora que el web municipal doni informació bà- sica sobre l’alcalde i els regidors del consistori, ja estiguin a l’equip de govern o a l’oposició. També es té en consideració que el web publiqui els acords dels òrgans de govern (Ple i Junta de Govern Local) o proporcio- ni informació sobre el Pla d’Actuació Municipal (PAM), el Pla d’Ordena- ció Urbanística (POUM) o d’altres plans d’actuació sectorial.

Així, el portal municipal només es troba per sota dels webs de Sa- badell (que compleix amb el 100%

dels indicadors), Terrassa (83%) i Barcelona (80%) i supera en pun- tuació als webs corporatius de tres capitals de província, 39 capitals de comarca i 59 municipis de més de 20.000 habitants. Segons l’alcalde, amb aquesta bona tasca s’aconse- gueix millorar la imatge de l’admi-

nistració. “Aconseguim incentivar i millorar la imatge que tenen els ciutadans i ciutadanes de l’admi- nistració més propera i també mi- llorem la seva implicació amb els problemes propis de la vila”.

De fet, el web està en constant millora, la tendència és conti- nuar treballant per aconseguir, en un futur, el 100% dels indicadors.

“Aquest era un tema estratègic que hem treballat especialment en aquesta legislatura i anirem agafant les recomanacions per- què en la propera classificació que es faci de municipis, en comp- tes del quart lloc, puguem estar al primer”. En aquest sentit, el por- tal web de l’Ajuntament de Castellar incorporarà en els propers mesos nous apartats per tal de donar compliment a la major part d’indicadors que encara no es complei- xen, com per exemple la publicació de les competències dels òrgans de govern, el seu calendari de treball i les convocatòries i l’ordre del dia de les sessions plenàries.

altresindicadors || El Mapa també puntua que el web municipal publiqui el pressupost municipal, infor- mació sobre l’estat d’execució del mateix, les ordenances municipals, la relació de llocs de treball de la Corporació o les retribucions dels càrrecs electes i dels treballadors de l’Ajuntament. També s’avalua positivament el fet que el portal dis- posi d’un apartat dedicat al perfil del contractant i de les contractaci- ons i les concessions signades per la Corporació amb empreses, entitats o persones particulars.

Altres bones pràctiques que s’han tingut en consideració són la publicació de dades sobre el terme municipal, la població empadrona- da i la seva diversitat social, les ac- tivitats econòmiques o culturals, o informació històrica.

(3)

ACTUALITAT

Un ensurt massa car

hores posteriors, a remullar el terreny perquè el foc estava controlat.

Durant la jornada posterior, amb el foc extingit, dos camions dels bombers van restar a la zona durant tot el dia. “Ha estat una setmana amb temperatures molt altes i un nivell d’humitat molt baix, amb un risc d’incendi entre alt i moderat el que fa que ens mantiguem en alerta”, explica Josep Casajuana, cap dels bombers bombers voluntaris.

Les tasques d’extinció i l’evo- lució de l’incendi que es va allunyar de les zones habitades de Can Font i Ca n’Avellaneda, no van comportar el desallotjament de les urbanitzacions properes a la zona afectada, ni va ser necessari activar el pla bàsic d’emergències. Tot i que, alguns ciutadans van alertar els serveis d’emergències de possibles focs a Sant Llorenç i Monistrol donat que es van divisar columnes de fum, els bombers van confirmar que era una falsa alarma.

Un hidroavió treballa per apagar les flames que es van generar a la zona de Can Font, dijous passat. || j. GRAeLLS

Un incendi va cremar dijous 19 de juliol 3 hectàrees a l’àrea de Can Font i Ca n’Avellaneda. Els Bombers van rebre l’avís quan passaven pocs minuts de les 3 de la tarda. El foc va avançar cap al Turó del Llop, en sentit nord, allunyant-se del nucli habitat. Segons assenyala Igna- si Giménez, l’alcalde de la vila, “el foc s’ha originat a un camí que es troba al costat de la c-1415, al cos- tat de les urbanitzacions de Can Font i Ca n’Avellaneda, el que fa sospitar que al darrere hi podria haver una mà humana”.

Gairebé dues hores després, cap a les 5 de la tarda, els efectius d’emergències van encerclar el pe- rímetre del foc amb línies d’aigua, i es va considerar l’incendi en fase de control. Els bombers van desplegar 38 mitjans, 10 d’aeris formats per avionetes i helicòpters, 14 unitats terrestres de comandament i 14 unitats terrestres d’aigua. També van participar a l’actuació l’ADF de Cas- tellar, Ullastrell i Matadepera, entre d’altres. Fins al lloc dels fets també s’hi va desplaçar una ambulància preventiva del Sistema d’Emergèn- cies Mèdiques (SEM). “L’incendi ha estat espectacular, i en alguns moments es podien veure les fla- mes des de Castellar. Els bombers i els ADF han actuat amb molta rapidesa i efectivitat i han contro- lat l’incendi, tot i què al principi temíem el pitjor”, afegeix Giménez.

De fet, la proximitat de l’aeroport de Sabadell, des d’on operen els serveis d’emergència de Bombers, va facilitar la rapidesa del desplegament, un fet que també subratlla Giménez.

A primera hora de la tarda la humitat era molt baixa però a me- sura que van passar les hores, la humitat va pujar a cotes elevades afa- vorint les tasques d’extinció dels efectius d’emergències. La feina dels bombers es va centrar, durant les

Rocío Gómez

EL FOC A L’EMPORDÀ

Els bombers voluntaris de la vila van estar activats la tarda de diumenge per col·laborar en l’extinció de l’incendi de l’Alt Empordà, que ha cremat unes 14.000 hª i ha provocat la mort de quatre persones. “Diumenge a les 16 h ens van activar i va marxar un vehicle amb cinc bombers; a les 18 h van marxar quatre membres de l’ADF amb un altre vehicle;

a les 21 h van marxar quatre bombers més, també cap a Girona”

va explicar el cap de bombers voluntaris, J. Casajuana. Fins que s’ha controlat l’incendi, cada 24 hores un equip de Castellar hi ha estat present. || C.d.

Bombers voluntaris i ADF a Girona

Un ADF d’Ullastrell que va participar en l’extinció del foc a Can Font va morir d’una parada cardio-respiratòria

finaltràgic || Un membre de l’ADF

‘El Roure’ d’Ullastrell, Josep Sal- vador Trilla, de 41 anys, va morir després de patir una parada cardio-respiratòria durant les tasques d’extinció del foc. Els serveis d’emer- gències van intentar reanimar-lo ‘in

situ’, i va ser traslladat en helicòp- ter a l’hospital Taulí de Sabadell tot i que els metges no van poder fer res per salvar la seva vida. El fune- ral de l’ADF, que deixa dona i 3 fills, es va celebrar la tarda de divendres

Els mitjans aeris,

procedents de l’aeroport de Sabadell, van interve- nir amb molta celeritat

passat al tanatori de Sabadell. Els Bombers i l’ADF han rebut la tris- ta notícia amb resignació. “Vam fer tot el vam poder, però no hem pogut salvar-lo”, explica Josep Ca- sajuana. Per la seva banda, l’Ajunta- ment de Castellar ha expressat pú- blicament el seu condol a la família, amics i companys del membre de l’ADF i ha destacat “la gran tasca de prevenció i extinció que realit- zen de manera altruista tots els membres de les unitats d’ADF de Catalunya.” El conseller d’Interi- or, Felip Puig, s’ha sumat a les mostres de condol i ha agraït també la tasca de les ADF.

petitsincendis || D’altra banda, dilluns passat es van viure dos ensurts més perquè es van produir dos petits incendis: un a Can Carner i un altre a l’altura del pont de Sabadell a la B-124 que es van poder apagar amb rapidesa. Tots dos es van produir a la tarda.

(4)

ACTUALITAT

El Mirador ha donat a conèixer l’oferta formativa que imparti- rà durant el proper curs acadè- mic, que començarà al mes de setembre. El centre ha diversificat l’oferta de cursos, formada per una trentena de propostes que in- clouen noves formacions en idiomes, nous cursos relacionats amb l’expressió corporal i les habilitats socials o adreçats als infants, i una nova modalitat en el camp de les arts plàstiques i manuals.

Quant a la formació per a adults en l’àmbit dels idiomes, s’ha previst un curs de conversa en ale- many, un curs de xinès i un curs de primer nivell de conversa en anglès adreçat específicament a persones majors de 60 anys. Tots tres s’afe- geixen a les ofertes que continuen, de conversa en anglès i francès, i es realitzaran entre els mesos d’octu-

Molts

idiomes i TIC a

El Mirador

Rocío Gómez

Entre les novetats del proper trimestre destaquen un curs de xinès inicial, un de conversa d’anglès per a infants i un curs d’administratiu comptable

Curs de producció audiovisual d’El Mirador d’aquest juliol. || joSep GRAeLLS

bre i juny. “A més de xinès inici- al, el curs també es centrarà en el coneixement de la cultura del país. Els idiomes formen part de la programació estable d’El Mi- rador i són dels cursos que tenen més èxit, i per tant tindran conti- nuïtat”, puntualitza Carme Guirao, coordinadora de l’Àrea de Promo- ció Econòmica i Innovació.

Entre les novetats del propers curs, també destaquen els cursos d’administratiu comptable, que s’ha dividit per trimestres en els nivells inicial, mig i avançat. En- guany, continuaran els cursos d’ofi- màtica i Tecnologies de la Informa- ció i la Comunicació. “El Mirador vol potenciar la seva vessant més acadèmica amb aquest tipus de cursos, que com el de nòmines i seguretat social que s’han dut a terme aquest curs, van tenir molta demanda”, apunta Guirao.

D’altra banda, també es programa- ran cursos de discliplines i àmbits

molt variats com el tai-txí, dansa del ventre, pilates, ioga, grafologia, escriptura de viatges, coaching o restauració de mobles.

El Mirador no s’oblida dels més menuts i programa cursos per a infants. Així, els nens i nenes nascuts els anys 2007-2008, és a dir, per a alumnes de P4 i P5, podran apuntar-se a un curs de conversa en anglès. Cal destacar, que en l’àmbit de la informàtica i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’introdueix un curs d’scratch per a infants.

“L’scratch és una aplicació in-

formàtica que permet exploració i experimentar amb els concep- tes de programació d’ordinadors mitjançant l’ús d’una interfície gràfica senzilla”, apunta Gui- rao. D’altra banda, s’incorporarà un segon nivell de “Robòtics”, que s’afegirà al primer nivell i que con- sistirà en el disseny i construcció de robots més complexes que els d’aquest primer nivell, incorpo- rant-hi rodes, cremalleres, gomes o engranatges, entre d’altres. La in- formació completa sobre els nous cursos es pot consultar al web www.elmiradorcastellar.cat

El conductor que va atropellar, diumenge passat al matí, tres ciclistes a la carretera C-1415a que uneix Castellar amb Matade- pera i Terrassa, s’ha lliurat a la Comissaria dels Mossos de Sa- badell. El jove, castellarenc, va entregar-se als Mossos acompa- nyat pel seu pare després que aquest notés desperfectes al vehicle que conduïa, un Ford Focus de color blau, una vegada va arribar a casa. L’autor de l’atropellament es va donar a la fuga en el moment de l’accident.

Dos dels tres ciclistes atro- pellats són veïns de Castellar i l’altre és veí de Sabadell. Els tres ciclistes, d’entre 34 i 36 anys, van ser traslladats al Parc Taulí de Sabadell amb contusions i poli- traumatismes. Justament un dels castellarencs continua ingressat al Taulí en estat greu, segons ha informat la policia local.

L’atropellament es va produir al quilòmetre 23 de la C-1415a, entre Matadepera i Castellar al seu pas per la urbanització de Can Font. Tant la policia local com els Mossos d’Esquadra van arribar al lloc dels fets però tot i que van fer patrulles per Can Font, Can Ave- llaneda i Castellar Vell no es va poder localitzar el conductor.

Redacció

SUCCESSOS | CAN FONT

S’entrega el conductor que va

atropellar

tres ciclistes

(5)

ACTUALITAT

Arriben les vacances i encara que la crisi ha fet disminuir les contra- ctacions a les agències, molta gent continua preparant i reservant els seus viatges. La tendència és conti- nuar fent les vacances, encara que amb menys pressupost i a destina- cions més properes. “La crisi es nota, però la gent que és viatge- ra, viatja igual. Potser en comp- tes d’un Rivera Maya fan Tuní- sia. El viatge el fan igual però a destinacions més econòmiques”, assegura Anna Nava de Barceló Vi- atges de Castellar.

Aquest any estan triomfant els creuers per les illes gregues i pel mediterrani, que surt més barat perquè no s’ha d’agafar avió, ja que surt de Barcelona. L’èxit d’aquesta proposta està relacio- nat, sobretot, amb els bons preus.

“Se n’han venut molts i se n’es- tan venent encara perquè surt molt econòmic. Les companyies ofereixen tot inclòs i hi ha hagut molts descomptes de venda an- ticipada. Per una família amb dues criatures, per exemple, que a més els nens són gratis fins als 17, surt més barat que anar a un hotel a la costa”.

Després dels creuers, s’està demanant, en llarga distància, Es-

Cristina Domene

Creuers al port de Barcelona. || L’ACtUAL

Qui pot fer vacances,

aquest estiu tria creuers

tats Units i Tunísia, ja que aquest any hi ha menys por perquè ja no hi ha revoltes com l’any passat. “Tu- nísia està molt tranquil·la ara, i surt millor que anar a Menorca.

Hi ha moltes places a bon preu i el país s’ha posat les piles quant al turisme, hi ha vols directes des de Barcelona i l’hostaleria és molt bona”, comenta Nava.

En relació amb la costa, Nava explica que sol ser una destina- ció que la gent contracta a última hora “la costa està entrant ara, la gent pensa a fer una escapade- ta de cinc dies i no ho preveu fins

l’últim moment, a més saben que hi haurà lloc als hotels”.

Les noves lleis del Govern en relació a la modificació d’impostos i noves taxes també afecten les agèn- cies de viatge. Amb l’aprovació dels Pressuposts generals de l’Estat per a 2012 es va establir una pujada de les taxes aeroportuàries a partir de l’1 de juliol, que va fer que les persones que ja tenien el bitllet comprat haguessin d’abonar més diners. Fi- nalment però sembla que algunes companyies aèries es faran càrrec d’aquesta taxa. “Ja s’ha solucionat perquè gairebé totes les compa-

nyies aèries – exceptuant algunes de low cost- han assumit aquestes taxes. Vam haver de trucar a tot- hom perquè vingués a pagar-les i després els hem hagut de tornar a trucar perquè al final no les co- braven i reembossar-los la taxa...

un estiu molt mogut”.

La pujada de l’IVA també afectarà els viatges a partir de l’1 de setembre que passaran a tenir un 21% d’IVA en comptes d’un 18%.

“Estem trucant a gent que ja ho té reservat perquè vingui a pagar a l’agost i s’estalviï aquest 3 per cent. Val la pena”.

La principal opció per aquest estiu són els creuers pel Mediterrani i per les illes gregues, pel seu bon preu

(6)

la furgoneta el seu pare. “Marxa- va de matinada i gairebé tornava de matinada”, recorda Turner, que anava cada dia de casa seva fins a la casa que el diari El Periódico havia

llogat per a Carl Lewis a Castellde- fels. A més de Lewis, al Santa Mo- nica Track Club hi havia Leroy Bur- rell i Michael Marsh.

Turner va estar amb els integrants del Santa Monica Track Club a la cerimònia d’inauguració,

Amb l’esperit de Barcelona

Divendres comencen els Jocs Olímpics de Londres. Vint anys abans, Catalunya estava en plena efervescència per la celebració dels jocs de Barcelona’92. L’ACTUAL ha reunit un seguit de castellarencs que, d’alguna forma o altra, van viure els Jocs de Barcelona bé sigui fent de voluntaris, treballant-hi o manifestant la seva oposició per la poca presència de Catalunya

Un fort aiguat el 16 de juny de 1992 -un mes i nou dies abans de la ceri- mònia d’inauguració dels Jocs- va caure sobre Castellar i va aigualir en part la rebuda de la flama al seu pas per la vila. Cap castellarenc va participar en el relleu de la flama i el rebuig era evident amb diverses estelades pels carrers i una enor- me senyera amb el lema Catalunya is not Spain des dels pisos de Banc de Sabadell quan hi passava el portador de la torxa.

De fet, molts dels que recla- maven presència catalana als jocs van formar el 1988 l’Associació per a la delegació Olímpica de Catalu- nya, que va arribar a tenir delega- cions a tot Catalunya. La de Caste- llar va comptar amb una quaran- tena de membres, d’entre els quals hi havia Jordi Fusté, actual mem- bre de CAL Castellar. “Vam llui- tar perquè hi hagués una selecció catalana pròpia”, recorda Fusté.

Entre les accions que es van por- tar a terme, “totes petites perquè aleshores els mitjans de comuni- cació no se’n feien ressò”, es va anar a Birmingham on estava reunit el Comitè Olímpic Internacional a fer pressió o a la inauguració de l’Estadi Olímpic amb la celebració dels Mundials d’Atletisme el 1989.

L’ADOC es va dissoldre el 1991, un any abans dels jocs.

voluntarialsolímpicsiparalím-

pics || L’actual regidor del PP, Víc- tor Martos, va ser voluntari a la secció de premsa a Club de Polo de Barcelona a les proves de salt i a les proves de tir de Mollet dels Jocs Paralímpics. Allà va conèixer Antonio Rebollo, l’arquer paralím- pic artífex d’un dels moments més màgics de la cerimònia inaugural de Barcelona’92 amb l’encesa del pebeter. Precisament, entre els diferents objectes que encara conser- va Martos és una gorra amb l’autò- graf de l’arquer.

Amb 18 anys acabats de fer, Martos va començar la seva tasca de voluntari tres setmanes abans que comencessin els Jocs. Per ell, va ser tota una experiència: “Vaig descobrir tot un món de com viuen els cavalls i de relació amb els periodistes” ja que ell era el responsable de facilitar-ne els re- sultats a la premsa. Segons Martos, el moviment de voluntaris per tota la ciutat es feia amb facilitat perquè tots tenien un passi de transport públic i “va ser molt important”.

D’aquella època, Martos en guarda un bon record: “Vaig poder veure un assaig previ de la inaugura- ció i vaig poder assistir a molts cursos”. De totes les experiències que va viure durant els Jocs, Mar-

tos creu que “m’han ajudat molt a la la meva vida a créixer com a persona”.

amblacreuroja || Maite Garcia va ser voluntària de la Creu Roja a les piscines Picornell, al Palau Sant Jordi i a l’estadi de la Nova Creu Alta. “Érem voluntaris iguals que la resta, tot i que ens tracta- ven diferent, però l’experiència que vam viure va ser igual i ino- blidable”, constata García. Prèvi- ament era ja voluntària de la Creu Roja i va assistir a un curs de socor- rista. “Aleshores, em van donar la possibilitat de participar als Jocs”, explica la castellarenca. No va haver de socórrer cap persona, com a molt una petita ferida o una mica d’insolació. Sempre acom- panyava el metge i podia atendre tant participants a les proves com públic. Fins fa poc vivia a Barberà del Vallès i ara resideix a Castellar.

Amb el canvi de població de resi- dència, “vaig perdre el contacte amb el grup de voluntaris que es va crear després”. No es va resis- tir a la moda de col·leccionar i intercanviar pins i fins i tot guarda les classificacions de gimnàstica ar- tística, “amb la foto de les parti- cipants”.

voluntariperundia || L’experi- ència del diplomat en Turisme i membre de la secció local d’ERC, Jordi Roca, amb els Jocs Olímpics de Barcelona es limita a un sol dia i potser un dels més emblemàtics i que ha deixat més petjada: la ce- rimònia de clausura. “Vaig anar com a substitut d’un noi que ja era voluntari i aquell dia va tenir una indisposició i el vaig suplir”, assegura Roca. La tàcti- ca per aconseguir la plaça va con- sistir a “fer-me passar per ell ja que anava amb el seu germà”.

D’aquell dia recorda que va passar per les sales de maquillatge que hi havia habilitades al Palau Sant Jordi i que se li va informar que la seva tasca seria la d’animador.

A l’escenari s’anaven succeïnt les

actuacions de Los Manolos i Peret.

Precisament, aquest cantant “es- tava fent playback i cridava a la gent que baixessin de l’escenari”.

La missió de Roca era evitar que la gent pugés “però la gent tenia una eufòria i ganes de festa”.

Jordi Rius

Marc Turner va fer de xofer de Carl Lewis i li van oferir treballar als Jocs d’Atlanta

Jordi Roca va intercanvi- ar pins amb el medallista Fermín Cacho durant la cerimònia de clausura

Amb el medallista Fermín Cacho es va intercanviar pins enmig d’un ambient festiu entre participants i voluntaris. També recorda haver-se creuat amb Josep Carre- ras sortint del camerino després de la seva actuació. “Sortia fet un nyap, però feliç i content saludant a tothom encoratjat pels ànims i mostres de suport pel dur tracta- ment de la seva leucèmia”.

de xòfer de carl lewis|| Marc Turner va treballar com a xòfer d’una furgoneta que transporta- va l’elit dels atletes nordamericans del Santa Monica Track Club du- rant els Jocs Olímpics i “com que veien que em defensava bé en an- glès, em vaig convertir en xòfer i traductor alhora durant la seva estada”. Recorda que van ser uns dies molts intensos fins al punt que als darrers dies es va fer càrrec de

1

“cosa que em va agradar molt perquè jo sol no hauria aconse- guit l’entrada”. Fins i tot podia haver anat a la cerimònia de clau- sura, “però com que estava tan es- gotat als darrers dies no hi vaig voler anar”. No tan sols feia de xòfer dels atletes, sinó també de familiars. Els trasllats dels atletes no tan sols era per les proves sinó també per anar de festa, a entre- vistes amb la televisió o a esdeve- niments culturals.

L’equip del Santa Monica Track Club va quedar tan content amb la feina de Turner que Tom Tellez, entrenador de l’equip, va oferir-li la possibilitat de treballar per ells als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996. “Vaig pensar que era una bona oportunitat, però aleshores estava estudi- ant i no vaig voler insistir en el tema”, assegura Turner.

ACTUALITAT

(7)

‘92 intacte

FotoS: joSep GRAeLLS, ViCtoR MARtoS i joRdi RoCA El portador de torxa per la carretera de Sentmenat amb l’alcalde d’alesho- res, Albert Antonell, i qui el va succeir, Lluís Maria Corominas, just al darrere

1

Víctor Martos, el tercer per l’esquerra, al podi del Club de Polo

3

Jordi Roca a la cerimònia de clausura

2

3 2

COBIS, DIPLOMES I PINS

Les persones que van formar part del moviment olímpic guarden gran quantitat d’objectes del seu pas pels Jocs Olímpics. És el cas de Víctor Martos, que encara té part de l’uni- forme de voluntari, retalls de diaris d’aleshores, algunes fotografies,

gorres, medalles commemoratives, acreditacions, bosses i fins i tot objectes com la peça de plàstic per treure les fletxes de la diana que va utilizar als Jocs Paralímpics. Una passió semblant és la que té Maite Garcia, socorrista i voluntària de la Creu Roja, a les piscines Picornell, a l’estadi de la Nova Creu Alta i al Palau Sant Jordi.

En la febre que es va esclatar per intercanviar pins, té autèntiques joies com un pin de la selecció qatarià molt cobejada per altres

Records per formar un museu

col·leccionistes. Garcia guarda un tros de la bandera olímpica que l’organització va distribuir entre tots els voluntaris i nombroses cartes d’agraïment, plànols dels equipaments on havia de treballar i fotos “encara que molt poques perquè no ens en deixaven fer”.

Tant Martos com Garcia són conscients dels moments únics que van poder viure fent de voluntaris i les diverses experi- ències que van poder compartir juntament amb d’altres companys.

ACTUALITAT

(8)

ACTUALITAT

Dijous 19 de juliol, a Castellar, es va dur a terme un Curs de Cuina d’Apro- fitament organitzada pel Consorci de Residus del Vallès Occidental. Aquest curs es va fer a l’Espai Gastronòmic dels Safareigs de la Baixada de Palau i va comptar amb 21 inscrits. S’hi van explicar tres receptes que després es van elaborar. El cuiner encarregat de la sessió va ser Jaume Subires, que va indicar com fer les receptes següents: base de coca de recapte, duo de cremes i gaspatxo de meló.

Aquest curs, a més d’oferir una part pràctica, també serveix per consci- enciar la població de certes pràcti- ques que poden ajudar a un ús i consum responsable dels aliments. Cada any es llencen milers de tonelades de menjar, uns aliments que segura-

La llar d’infants El Picarol ha fi- nalitzat el curs amb un especta- cle ple d’emocions, aplaudiments i més d’una llàgrima dels pares.

Aquest any, els més petits han ballat i cantat des de les míti- ques cançons com Mamma Mia, Fama i High School Musical fins a les cançons que treballen a l’escola. Fins i tot els més grandets, i que aquest any ja deixen la llar, es van atrevir a cantar en anglès.

El punt de color els van posar les disfresses que portaven per in- terpretar les cançons... Al final, senyoretes, nens i mares van aca- bar dalt l’escenari ballant i cantant. || RedACCiÓ

L’estudi de disseny Arcimatge acaba d’editar Degusta Castellar, la primera guia gastronòmica de la vila en format paper i en ver- sió web -degustacastellar.com, que està activa des de de fa un mes- que inclou, de moment, 15

Aprofitar el que cuinem

Neix Degusta Castellar, la 1a guia gastronòmica de la vila

L’estiu al Picarol

Marina Antúnez

Algunes alumnes del curs elaborant la massa per a una coca de recapte. || j. G.

FotoLAte.CoM

ment amb més coneixement i eines que ens puguin facilitar els professionals, es podrien reaprofitar. D’entrada, la tasca del ciutadà comença en la compra d’aliments. Cal saber quina quantitat en consumirem i què se’ns guardarà més dies.

En segon lloc, cal també aprendre a guardar degudament els aliments a la nevera. L’ús dels tuppers, el paper film i la col·locació de cada aliment al prestatge que li correspon ens ajudarà a allargar la vida dels aliments que hem comprat. També cal intentar consumir els aliments que fa més temps que són a la nevera, no els que acabem de comprar. Finalment, també és bo saber que una verdura que comença a malmetre’s, o un io- gurt caducat, no tenen perquè ser re- butjats. Quan està fet malbé s’observa visualment, sense confusió. La sessió es va tornar a fer ahir.

RESIDUS | CUINA D’APROFITAMENT

GASTRONOMIA | CUINA D’APROFITAMENT LLAR D’INFANTS | FESTA

referències a establiments de Cas- tellar del Vallès entre restaurants i pastisseries. La voluntat de la guia gastronòmica Degusta Castellar és promocionar els establiments que serveixen com a reclam turístic de qualitat per la vila. Míriam Díaz,

d’Arcimatge, ha indicat que de la guia impresa “se’n farà una distri- bució especial per Festa Major”.

L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha col·laborat en la distri- bució de la guia en els diferents punts del Consorci de Turisme del Vallès Occidental. La publi- cació també es pot trobar al Ser- vei d’Atenció Ciutadana d’El Mira- dor a més dels establiments que hi estan anunciats. Díaz explica que l’acollida entre els anunciants “ha estat molt bona”. ^{|| j. R.}

(9)

REPORTATGE

La Comunitat de regants de l’aigua del Torrent de Canyelles fa més de nou segles que abasteix horts i llars de Castellar del Vallès

Dipòsit d’aigua de Canyelles i horts castellarencs regats pel torrent || joSep oRioL FoNt

‘aigua com a símbol de riquesa i de vida ha estat un bé preuat al llarg dels segles i va condicionar el naixement de Castellar del Vallès com a vila. “Si existeix la nostra vila és perquè hi havia aigua a la zona. Tot i que fins el segle XIII no es té constància del repartiment de l’aigua del Torrent de Canyelles, podem afirmar que som una enti- tat mil·lenària perquè les poblaci- ons s’estructuraven al voltant de l’aigua. Les comunitats de regants són com les comunitats de veïns”, explica Josep Oriol Font, president de la Comunitat de regants d’aigua del Torrent de Canyelles.

Abans de la industrialització, i durant molts segles, l’agricultura va ser la principal font de riquesa i de creixement per a la vila. En aquest sentit, l’aigua era de propietat privada i per tant es podien comprar i vendre els drets per fer-la servir a una parcel·la privada, contractes hereditaris que es traspassaven de generació en generació a les famíli- es poderoses del territori. Els drets d’aigua no es mesuraven per litres sinó per temps que els propietaris podien fer servir l’aigua. Així, l’aigua que reben els membres de la comunitat depèn del cabal del torrent. Actu- alment, les canonades tenen un tem- poritzador d’uns quinze minuts per usuari. Abans d’aquesta mecanitza- ció, els usuaris eren els encarregats d’obrir i tancar el pas de l’aigua als seus horts el que donava peu a moltes picabaralles.

Les disputes per aconseguir aquests drets i acumular l’usdefruit de l’aigua es van succeir durant segles sense descans, i les comunitats de regants de Castellar del Vallès no en van ser una excepció. “Les fa- mílies de la comunitat de regants

del Torrent de Canyelles amb més poder adquisitiu van escripturar en un notari els drets sobre l’ai- gua que podien percebre els seus horts, i és gràcies a aquests do- cuments que podem datar el nai- xement de la nostra comunitat a l’època de Jaume I, al segle XIII”, explica Font. La comunitat castellarenca ha descobert un document del 1700, aproximadament, dels drets d’aigua del Torrent de Canye- lles que tenia el Mas Mir, l’actual Can Torras del carrer del Centre. A l’es- crit es fa referència a un altre document del 1291 de compravenda de la finca i dels drets de l’aigua. “Les co- munitats de regants neixen per re- gular aquests drets i evitar les dis- putes entre els propietaris, i és per aquest motiu que tenen capacitat

L’aigua del Torrent de Canyelles per dret

sancionadora”, afegeix el president de la comunitat.

El Torrent de Canyelles va ser pioner en la canalització de l’aigua que va permetre que el seu ús deixés d’estar restringit als horts. A finals del segle XIX, per qüestions de salubritat, es van realitzar unes obres per cons- truir nous dipòsits i instal·lar canonades que van conduir per primera vegada aigua potable a la vila que es va distribuir a fonts, rentadors, horts i en algun cas, per a consum domès- tic a les llars. “Josep Tolrà i Abella, que en aquella època necessitava l’aigua per a les fàbriques, va pa- gar-ne part de la canalització. Com a compensació, Tolrà va rebre drets d’aigua sobre el torrent i els mem- bres de la comunitat van retornar en petites quotes de diners, part de

la inversió. Quan va tancar la fàbri- ca, per impagament, els drets d’ai- gua de Tolrà van tornar a la comu- nitat”, apunta Font.

El nou escenari que havia provocat la canalització de l’aigua va propiciar que el 1923 comencés el procés de formació i legalització de la comunitat de regants del Torrent de Canyelles per a què constés al Re- gistre Civil de Barcelona, que des del 1914 ja expedia certificats sobre l’aprofitament i ús de l’aigua i reco- neixia els drets de cada usuari. El 27 d’abril de 1930 es van aprovar les ordenances i reglaments de la comunitat. D’altra banda, un altre dels grans canvis que van condicionar les comunitats, va ser que la Generalitat decretés el 1986 que l’aigua era un bé públic. Les comunitats de regants

Rocío Gómez

van deixar de ser propietàries de l’aigua i van passar a tenir un règim de concessió i per tant es van adscriu- re a l’Agència Catalana de l’Aigua. En l’actualitat, la Comunitat del Torreny de Canyelles compta amb 67 usuaris, entre els quals hi figura l’Ajun- tament. A banda dels horts, l’aigua també rega finques urbanes i jardins com el de Botafoc però no és apta per al consum domèstic, que a Cas- tellar subministra SOREA. “Tenim una concessió però per motius his- tòrics la distribució de l’aigua és la mateixa que quan disposàvem dels drets”, apunta Font. Darrerament, la comunitat ha realitzat obres per millorar les canonades amb més de 300 anys d’història i volen promou- re el lloguer dels horts per mantenir- los en bon estat i actius.

L

ACTUALITAT

(10)

OPINIÓ

LA BÚSTIA

podeu escriure les vostres cartes a [email protected]. deixeu nom, cog- nom, número de telèfon i número del dNi. Màxim 15 línies. Les cartes de més ex- tensió poden ser extractades.els escrits es publicaran per estricte ordre d’arri- bada. Les opinions han de ser respectuoses amb les persones i institucions.

Perquè en sortir al carrer veiem per terra tot un mostrari de papers, plàstics i deixalles impròpies de ciutadans d’un poble educat.

Sobretot, a la vora de certs co- merços, a terra, apareixen tantes deixalles, perquè alguns compra-

Condolencia por Victoria Herrera

Primer any a l’Ajuntament

Grup Municipal PP L’Altraveu

E D

es de L’Altraveu ens hem

alegrat que la proposta per fer front als desnonaments que va fer el nostre grup municipal hagi fet possible que dotze fa- mílies aturessin el procés d’execució hi- potecària del seu habitatge mitjançant la mediació del nostre ajuntament.

Malgrat aquesta petita victòria, cal anar més enllà del fet en si, ja que això només és un indicador del que podrí- em anar trobant-nos a Castellar durant aquest període de crisi. Pensem que totes les polítiques i mesures que es duguin a terme per fomentar la co- hesió social cal entendre-les com inici- atives d’inversió i no com un forat on anem abocant-hi diners. És a dir, que cal seguir invertint en inclusió però no ens podem quedar amb polítiques de final de canonada i per això cal re-

A Castellar ens

indignem molts

La A.C.A. Aires Rocieros Caste-

llarencs, expresa su más sentido dolor por la muerte de nuestra compañera Victoria Herrera Her- rera. Queremos dar nuestro más sentido pésame a toda la familia.

Nuestra entidad Rociera ha per- dido una gran mujer, una gran amiga siempre con su sonri- sa, dispuesta para todo, queremos darte las gracias por todo lo bueno que nos has dejado, tu comprensión, tu cariño, tantas cosas y momentos bonitos, que pasamos juntos que no se puede escribir de una sola vez, siempre lo recordaremos con cariño, tu recuerdo siempre vivirá en nu- estros corazones, allí donde estés queremos que sigas haciendo lo que más te gustaba cantar con nosotros.

pensar el benestar social de manera més transversal i global.

En aquest sentit, encara tenim pen- dent el Pla d’Inclusió social que ens hauria de servir per fer una diagnosi dels col·lectius en risc al nostre municipi. En un altre sentit, cal seguir enfortint els llaços comunitaris del nostre poble. Pensem que a L’Altra- veu hem estat coherents en aquest aspecte del nostre programa i l’aposta que hem fet conjuntament amb altres col·lectius a l’hora d’obrir les por- tes de Cal Gorina ens sembla que n’és una mostra: en aquest espai cohabi- ten gent gran i jove, existeixen xarxes d’intercanvi solidari i , en definitiva, hi ha un lloc per a tothom.

És cert que des de l’ajuntament s’ha incrementat la dotació a polítiques socials però caldrà analitzar bé els in- crements lineals i la transversalitat d’aquestes polítiques, sobretot quan no són coherents entre si.

No només la partida de benestar social parla d’un pressupost local més o menys just, sinó que és la globalitat d’un conjunt de polítiques fiscals (els impostos, per exemple), de transport públic, d’educació, de cultura, de convi- vència, etc. que parlen de quin tipus de

Aires Rocieros Castellarencs

J. Homet i Male - President UE Castellar Marta Garcia

Antoni Comas

La UE Castellar també aposta pel futbol femení

l mes de maig de 2011 es van fer les darreres eleccions municipals.

Com tothom sap, el PPC hi va aconseguir dos regidors, la millor manera de tornar a formar part de l’Ajuntament de Castellar.

Per a aquesta formació ha estat un any ple d’avatars de diversa índole.

Tornar al consistori, amb un equip de persones nou i amb unes immen- ses ganes de participar a la vida mu-

Dotze famílies aturen el procés d’execució hipotecària de

l’habitatge

Claus perdudes

He perdut el meu mòbil el divendres 13 de juliol al final del carrer Puigvert amb carrer Catalunya, ar- ribant al Pavelló Puigvert, agrairia que si algú l’ha trobat me’l tornés, a part de l’agenda de contactes, que sempre és un enrenou si es perd, també hi tinc fotos de valor per a mi. Ara mateix el mòbil té anul·lada la línia i també té el telèfon suspès, el que fa impossible el seu ús. Po- dríeu entregar-lo a Objectes Per- duts de la Policia Municipal.

Moltes gràcies

La UE Castellar continua crei- xent. Aquesta temporada que co- mençarem al setembre passarem de 26 a 31 equips. Des de l’escola del 2008 fins el primer equip. En noies també volem créixer. Per tant si vas néixer entre el 2004 i el 1999 vine a jugar a l’equip del teu poble. Participaràs en lligues federades i a més d’ aprendre t’ho passaràs bé. T’esperem el dime- cres 4 de setembre a les 18h al Pepin Valls per començar a fer la pre-temporada. Us esperem.

Edita: Ajuntament de Castellar del Vallès · C. Major, 74 1r pis · 937 472 123

Director: julià Guerrero · Redactor en cap: jordi Rius · Direcció d’art: Carles Martínez Calveras Redacció: Marina Antunez, Cristina domene, Rocío Gómez · Fotografia: josep Graells Compaginació: Àngel pastor · Disseny publicitat institucional: jordi Batalla Publicitat: ielou comunicació, S.L. · 937 070 097 · [email protected]

Impressió: Gráficas de prensa diaria · Distribució: teB Castellar · Tiratge: 5.000 exemplars Correu electrònic: [email protected] · Dipòsit legal: B-13007-2008

nicipal ha resultat una tasca d’allò més gratificant. Adaptar-se a la vida municipal, tenint en compte a més que l’actual equip de govern gaudeix d’una àm- plia majoria absoluta, ha requerit una bona feina d’adaptació no sempre fàcil.

Transcorregut el primer any, creiem que el balanç ha de ser positiu.

Dins la nostra modesta representació s’ha fet la tasca de control i fiscalitza- ció que es podia esperar. Potser la nostra tasca no ha tingut un ressò especial, cosa lògica davant el pes de l’equip de govern i la poca atenció que els mitjans de comunicació municipals ens han dispensat, però el que importa és que aquí hi som. Des de fa mesos, cada divendres el nostre portaveu Antoni Car- pio està a la Ajuntament a disposició de tots els ciutadans que ho desitgin per atendre les seves preguntes, queixes i inquietuds. És algú que s’interessa per les inquietuds de la gent i poden tenir per segur que aquestes propostes es fan arribar allà on convingui perquè siguin escoltades. És més, hem tingut la visita d’alguns diputats al Parlament de Cata- lunya per interessar-se de la situació del nostre municipi, i això no seria possible si la nostra tasca no fos coneguda.

Tampoc és moment de penjar-se meda-

lles sobre qui fa més propostes o menys, o de qui crida més o menys en els plens.

Fer oposició a una majoria absoluta exi- geix un esperit constructiu, i no ha de degenerar en aldarulls com tan acostu- mats ens tenen certes forces polítiques de la oposició. Ocasions per fer gresca també les hem tingut, però creiem que la tècnica del diàleg, de parlar amb tothom, és més efectiva i a la llarga és el que la ciutadania agraeix. No cal que ens busquin en grans manifestacions que només fan soroll; però quan es trac- ti de seure per parlar, allà hi serem. No és tan vistós, però sí més agraït.

El cas és que això continua. Podem avançar que després de l’estiu tenim moltes coses a dir i alguna sorpresa important, uns dels temes a destacar és la inauguració de la nova seu del PPC de Castellar. I, tot i que la nostra veu és molt dèbil, cal que tot Castellar sàpiga que pot comptar amb el PPC com un partit al servei dels ciutadans, que vet- llarem pels seus interessos i per bus- car la solució a tot allò que pugui pre- ocupar-li. I això sempre amb respecte a tothom i voluntat de col·laboració, per més que el preu sigui que no se’ns doni el ressò que de tant en tant cal- dria. Bones vacances a tots!

SOS Educació

El nombre d’alumnes per mestre, conegut com a ràtio, pot augmentar un 20% el curs vinent.

Un article publicat a l’Actual nú- mero 199, en la portada, titulava que les ràtios als centres educa- tius de Castellar no augmentaran el curs vinent. Volem desmentir aquesta dada. No és certa.

Un cop sondejats els diferents centres escolars del municipi, es confirma que les ràtios sí que augmentaran. En algunes aules de les escoles de Castellar hi haurà 1 o 2 alumnes més i començaran el curs 2012-13 amb 26 o 27 alumnes. Cal tenir en compte que durant el curs s’hi poden incorporar més nois i noies i per tant la ràtio es pot incrementar, fins al 20% com permet la reforma aprovada per l’actual govern.

Altrament, la disminució de personal docent farà que algunes ma- tèries que actualment s’impartei- xen en grups reduïts s’hagin de fer amb tot l’alumnat per aula.

Plataforma SOS Educació Castellar

Condol de CDC per la mort de Ramon Casamada

El Comitè Executiu Local de Conver- gència Democràtica de Catalunya i el Grup Municipal de CIU de Caste- llar del Vallès fa arribar el seu condol als familiars i amics per la mort de Ramon Casamada. El que va ser un dels impulsors de la Dominació d’Origen de la Mongeta del Ganxet i un dels castellerencs més coneguts del municipi.

Arrelat a la finca de Can Casamada de la seva família, va ser un dels ac- tivistes de l’ADF Castellar així com també altres entitats del municipi. El passat mes d’abril va rebre el Premi dels Valors Republicans d’ ERC Cas- tellar i la Medalla de la Vila.

CDC i el Grup Municipal lamenta la mort del Ramon i transmet el seu condol a tota la seva família i amics.

CDC Castellar del Vallès

dors llencen a la vorera els em- bolcalls del que hi han comprat.

Sembla mentida que en comptes d’utilitzar les papereres, la gent llenci papers. Plàstics i deixalles a terra i a les voreres, quan costaria ben poc esperar uns segons i llençar-ho on cal, estalviant-nos la imatge d’uns vilatans tan mal educats.

I referent als desagradables residus de gossos, la cosa passa de tota mida.

També és cert que les retallades im- pulsades per la Generalitat suposen l’acomiadament de 15 professionals de les plantilles de personal docent a Castellar. Això, sens dubte, provoca un augment de ràtio!

Com afectarà els nostres fills i fi- lles aquest augment?

Aquestes són algunes de les mesures que ens trobarem al setembre:

No es farà anglès a Educació Infan- til, No es faran tots els desdobla- ments de grups com anys anteriors.

No es podrà fer la mateixa atenció a la diversitat. No es podran conti- nuar projectes que es feien fins ara.

No es podran fer algunes excursi- ons, per falta de personal.

Uneix-te a SOS Educació Caste- llar. Per a un ensenyament pú- blic de qualitat. soseducaciocas- [email protected]

JOSEP SALVADOR TRILLA

Membre de l’AdF el Roure d’Ullastrell Va morir el passat 19 de juliol als 41 anys

el consistori, en nom de tot el municipi, expressa el condol i s’uneix al dolor de la seva família.

Castellar del Vallès, juliol de 2012

societat estem construint. Cada passa que fem en aquest punt del camí serà molt important per al nostre municipi.

Per això, caldran més fets que parau- les, caldrà més transparència que co- municació, faran falta més processos col·lectius que individualitats, i caldrà estendre la mà quan faci falta a aquells que defensin el bé col·lectiu.

(11)

Jordi Roca, voluntari a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics: “el peret va cridar-nos perquè la gent no pugés a l’escenari”

Pepe Casajuana, cap dels bombers voluntaris:

“diumenge a les 16 hores ens van activar per actuar al foc de l’Alt empordà”

Diego Koltan, fotògraf de bassals: “per demostrar que no són fotomuntatges, també fotografio el lloc on he trobat el bassal original”

HAN DIT . . .

l passat cap de setmana el poble Nasa del nord del Cauca, regió situa- da a l’oest de Colòmbia, van decidir actuar pel seu compte desmantellant els llocs militars i po- licials així com les bases de les FARC del seu territori, després de patir durant dècades els estralls de una guer- ra que no consideren seva.

La intenció d’intervenir en el conflic- te per l’antic magistrat de l’Audiència Nacional Baltazar Garzón va provo- car un gran enrenou informatiu i va posar en un primer pla internacional a una desconeguda població i els seus territoris indígenes.

La població indígena o ameríndia a Colòmbia, és de 1.378.884, la qual cosa vol dir que els indígenes són el 1,03%

de la població del país i estan distribu- ïts entre més de 80 ètnies, de les quals les més nombroses són els Wayú, els Nasa, senyu i Emberá. Habiten en tots els departaments amb diferents per- centatges. La diversitat ètnica, cultu- ral i de llengües va aconseguir el seu reconeixement en l’última reforma de la constitució definint a Colòmbia com pluricultural i multiètnica. També re- coneix drets particulars dels indígenes i dels seus territoris.

En l’actualitat, alguns pobles indíge- nes es troben en situació d’empobri- ment. Altres suporten els efectes de la tensió i violència generada per la presència de grups armats prop o dins dels seus territoris. Hi ha conflictes en el repartiment i propietat

Emberà. || joAN MUNdet

“Jurar Bar”

Una segona oportunitat

Agost per a la reflexió

Maria Antònia Puig*

Grup Municipal CiU

a pocs dies es va celebrar l’acte de cloenda del Programa de Qualifica- ció Professional Inicial, el PQPI, un grup de 16 joves de la zona han estat els afortunats de poder realitzar aquesta formació i que a més han aprofitat.

Quan varen començar el curs, el passat mes de desembre, aquest grup de nois que no havien acon- seguit el títol de graduat en Secun- dària (ESO), buscaven alguna sortida, però no veien clar el seu futur i les seves expectatives eren molt petites.

Ara, veuen les coses de manera diferent. Aquests mesos que han estat acompanyats per l’Eduard Gallego i la Montse Gonzalez els ha fet veure que tenen davant seu un gran ven- tall de possibilitats, malgrat la situ- ació econòmica que estem patint.

Han posat de manifest part dels

tema. Ofereix serveis d’educació, seguretat social, crèdit, habitatge, turisme, recreació, subsidis.

Amb la desaparició de les obres socials de les caixes d’estalvi catalanes i espanyoles i també en el desmante- llament del nostre estat de benestar, el treball ben realitzat per les caixes Compensatòries colombianes ens ha de produir una certa enveja.

I l’altra novetat és que aquest projecte es presenta a la X convocatòria privada de la Fundació Ordesa que neix d’una empresa familiar amb vo- cació solidària i funció social.

Aquesta important i prestigiosa con- vocatòria obté els recursos dels be- neficis i de les aportacions dels di- rectius de Laboratoris Ordesa i ens dóna un exemple que la responsabi- litat social corporativa també es pot realitzar en empresa familiars.

I per a les ONG’S el finançament privat i la col·laboració amb agents empresarials és un via a seguir en la captació de finançament en un escenari amb menys recursos de les administracions públiques.

*Membre de Castellar per Colòmbia

E

F

A

Aquest projecte presenta dues novetats molt importants per a la nostra associació de cooperació. La primera és que la contrapart colombiana Com- fenalco Antioquia aporta un gran valor afegit per la seva experiència i impor- tància en la cooperació internacional.

Comfenalco Antioquia és una Caixa de Compensació Familiar, empresa sense ànim de lucre, que forma part del Sis- tema de Compensació Familiar Co- lombià. Es finança mitjançant recursos d’empreses privades i públiques per a la seva redistribució econòmica i solidària als treballadors afiliats al sis-

seus potencials, han començat a creure en ells mateixos, i han descobert que tenen un lloc. També han entès que el saber estar, la formació, la preparació, són elements bàsics per accedir al món laboral.

Aquest Programa de Qualificació Professional Inicial és important, ja que neix amb la finalitat d’evitar l’abandonament escolar abans d’hora, donant possibilitats a nois i noies de més de 16 anys que no s’han pogut graduar en secundà- ria. Aquets joves són acompanyats de forma personalitzada amb l’ob- jectiu de facilitar-los les eines per poder retornar al circuit dels estu- dis reglats o d’entrar en el món laboral.

Les retallades pressupostàries del món educatiu també afectaran a aquests tipus de formació. No sabem què ens depararà el proper curs, però malgrat tot, des de la re- gidoria, pensem que aquests temps de canvis ens donaran noves opor- tunitats, que ens faran trobar nous camins i solucions diferents a les actuals, per donar sortida aquests joves, que encara no han sabut tro-

Jaime Uriel Buritika*

PLAÇA MAJOR

mb la celebració del Ple del passat dia 17 es va obrir un parèn- tesi fins el proper, que es durà a terme a finals del mes de setembre. S’inicia un període de vacances, però, més que de vacances, haurà de ser de reflexió. Estem im- mersos en una gran crisi a nivell de l’estat espanyol, econòmica i social, amb el problema de l’atur que s’in- crementa de forma exponencial, i es fa difícil albirar en un futur pròxim una millora de la situació.

Si mirem a nivell del nostre país, Ca- talunya, veiem que els esforços del

govern del President Mas, potser l’únic de tot l’estat espanyol ja fa temps que és conscient de la situació i s’ha atre- vit a prendre mesures, moltes vega- des gens populars; dèiem que els es- forços fets a Catalunya queden engolits per un govern central que està actu- ant només vetllant pels interessos de la seva visió partidista i que actua amb una voracitat recentralitzadora que ja ni tenen la decència de dissimular.

Un govern central que ens acaba d’ob- sequiar amb unes retallades de 65.000 milions d’euros, segur que necessàries, dels que només 600 milions repercu- teixen directament a l’administració central. Dins aquest marc recentralit- zador en pagaran les conseqüències les autonomies i les administracions locals que perdran competències en favor de les diputacions, en una regres- sió cap a un model antic i que ja conei- xem, de tornar el poder a les provínci- es i a l’administració central. Un motiu més de reflexió!

A la tornada d’un mes d’agost, que acostuma a ser viscut al ralentí, ens trobarem doncs amb uns ajustos dels que ja en haurem vist l’abast, i diem això perquè en anar llegint la lletra

petita del “Real Decreto del senyor Rajoy”, van sorgint incongruències com pot ser, passar l’IVA de la cultura al 21% i veure com les curses de braus es mantenen amb un IVA reduït. Ens trobarem també amb un pacte fiscal promogut des de Catalunya, per asso- lir la hisenda pròpia que serà un dels temes estrella i cabdal per Catalunya.

A nivell del nostre Ajuntament, no cal dir que totes aquestes mesures i fets l’afecten directament. La tardor és temps de fer el pressupost del proper any i caldrà reflexionar-hi molt: hi haurà menys ingressos per part de les administracions estatal i autonòmica, la pressió fiscal no es pot augmentar, ni a nivell particular ni d’empreses, ja que la majoria estan al límit de l’asfi- xia financera...

Caldrà molta imaginació per quadrar uns pressupostos on tot apunta que els ingressos seran a la baixa, les despeses de caràcter social demandaran més aportació i en els que tindrem unes càrregues financeres importants. Cal fer una profunda reflexió, però els pressupostos del 2013 hauran de ser molt austers i l’ajust de la despesa haurà de ser un factor primordial.

de la terra, El reconeixement de la diversitat, la situació de vulnerabilitat i els conflictes que pateixen aquests pobles se celebra el proper 9 agost en el Dia Mundial de la Poblacions Indí- genes auspiciat per l’ONU.

I què significa “Jurar bar”? En embe- rà significa animar l’esperit del nen.

És el títol del nou projecte de l’Associ- ació de Cooperació Castellar per Co- lòmbia que promou l’enfortiment a la gestió de la recuperació nutricional i la promoció de la seguretat alimentà- ria de nens i nenes de comunitats in- dígenes i camperoles del municipi de Dabeida del Departament d’Antioquia ( Medellín) de 22.000 habitants, on la principal problemàtica és la desnutri- ció crònica de nens i nenes amb major preponderància en la població indíge- na. La finalitat del projecte és la cons- trucció d’una nova infraestructura pe- diàtrica per a la població infantil.

bar el seu lloc en aquesta societat en constant transformació i evolució i que tots junts, estem construint.

* Regidora d’Educació

OPINIÓ

(12)

ACTUALITAT

EL TAULER

TENS

DOCUMENTACIÓ DE LA RIUADA DEL 62?

SERVEI DE

COMUNICACIÓ D’ABSÈNCIES

HORARIS AUTOBUSOS AGOST 2012

HORARIS D’ESTIU SERVEIS

I EQUIPAMENTS

L’Ajuntament i L’Aula d’extensió Universitària estan preparant un acte commemoratiu del 50è ani- versari de la riuada de 1962, que tindrà lloc el dia 25 de setembre.

Si hi vols col·laborar, porta el teu material a l’Arxiu Municipal (carrer Major, 74) els dimarts i dijous, de 9 a 14 h, fins al 31 de juliol. els documents seran escanejats i re- tornats al mateix moment.

Te’n vas de vacances?

Si seràs fora de casa durant més d’una setmana, adreça’t a la policia Local (c. General Boadella, 1, de dilluns a diumenge de 8 a 21 h) i omple un senzill formula- ri. Així, la policia podrà contactar amb tu o amb qui tu els diguis en cas que hi hagi alguna incidència al teu domicili.

Algunes de les línies d’autobusos que passen per Castellar del Vallès canvien els seus horaris durant el mes d’agost. en aquest període, algunes altres deixaran de circular.

podeu consultar els horaris de circulació dels autobusos durant el mes d’agost al web municipal.

Consulta els horaris d’estiu de diferents serveis i equipaments municipals a l’apartat d’avisos de la pàgina web de

l’Ajuntament de Castellar.

+ INFO:

www.castellarvalles.cat

+ INFO:

Tel. 937 144 830

+ INFO:

NOVES TARIFES REPARTIMENT DE BUTÀ

Dies de repartiment:

dimarts i divendres a tota la població,

dissabte a les urbanitzacions.

Preus:

Butà 12,50 kg: 16,45 euros Propà 11 kg: 14,48 euros Propà 35 kg: 59,80 euros Carretilla K120: 17,25 euros Horari d’atenció:

de l’1 de juny al 30 de setembre, de 8 a 15 h.

+ INFO:

Telèfon de comandes, 937 751 887

L’Altraveu demana que l’orde- nança de civisme -aprovada in- icialment en el darrer ple per PSC, CiU i PP- estigui en expo- sició pública més enllà del mes d’agost. Segons un comunicat del partit, que s’ha posicionat en contra d’aquesta ordenança, el grup municipal fa aquesta pe- tició “per aquelles entitats que ho vulguin fer [presentar al- legacions] més enllà de l’agost”

pel fet de coincidir l’exposició pública amb època de vacances. A més creuen que el procés ha de ser “el màxim transpa- rent i participatiu”. El comu- nicat també apunta que L’Altra- veu està finalitzant la redacció de les al·legacions que farà pú- bliques a laltraveu.org i que pre- sentarà la setmana vinent “per- què el document no arribi a la seva aprovació final”, diuen en el comunicat. Al seu web, també han penjat l’ordenança.

L’Altraveu demana que l’ordenança de civisme estigui més temps en exposició pública

Redacció

Aquesta setmana el grup municipal de CiU ha fet públic un co- municat que denuncia “la intro- missió del Govern de l’Estat en el món local davant la reforma de la Llei de Bases de Règim Local”. Des de CiU consideren aquesta reforma “un atac a l’au- togovern” i una acció que forma part “de l’estratègia recentra- litzadora que vol perjudicar el nostre país”. Des de CiU infor- men que el govern de Catalunya està treballant una nova llei de governs locals i és aquesta llei la que determinarà quins han de ser els canvis i la distribució de competències al nostre país.

El grup municipal de CiU també subratlla que aquesta reforma de la Llei de Bases de Règim Local és “un atac a l’au- tonomia local i al municipalis- me” i rebutgen “la delegació forçosa de competències mu- La crisi es nota fins i tot a la solidaritat. Fa dos anys, l’entitat Castellar

amb el poble saharaui va portar 8 nens a passar l’estiu a la vila. Aquest any només n’han pogut venir dos. “Havien de venir-ne tres, però final- ment un no va pujar a l’avió. El bitllet d’avió l’hem de pagar nosaltres i no hi ha manera d’aconseguir recursos”, explica Aroa Olivares, mem- bre de l’entitat i una de les famílies acollidores. L’Abdalahi i el Labeedda és el segon i el quart any que visiten Castellar respectivament. Estaran fins la primera setmana de setembre. “Estan encantats, ja sabien on venien i amb qui i ho esperaven amb ànsia. Un està al casal del ten- nis i l’altre al del bàsquet”, explica Olivares. També està de vacances a Castellar la Marina, una nena d’Ucraïna de 12 anys que passa les vacances des de fa quatre anys amb la família castellarenca de l’Anna Al- dama. Segons explica Aldama, l’entitat a la qual ella pertany que és de Granollers acostumava a portar tots els estius uns 150 nens d’Ucraïna, una xifra que aquest any s’ha quedat en 100. ^{| | C. d.}

Redacció

CiU denuncia “la

intromissió de Madrid en el món local”

Del Sàhara i d’Ucraïna, a Castellar

nicipals a les diputacions” que Madrid ja ha advertit que es por- tarà a terme.

D’altra banda, el dijous 17 de juliol en el marc d’un sopar es va reunir l’equip de CDC lide- rat per Toni Santos, el nou president local, per valorar curs polí- tic. Un curs polític marcat per les eleccions generals, el Congrés de CDC i la renovació interna del partit a Castellar. Toni Santos va fer un repàs de la feina feta, sobretot pel que fa referència al fet d’estar presents al carrer per explicar el seu projecte i “la necessitat del pacte fiscal per a Catalunya”.

En aquest sentit, Santos va enco- ratjar de valent al seu equip “per aconseguir la majoria silenciosa que es mou el municipi”. També es va valorar molt positivament la delegació de Castellar en el sí del partit, amb Josep Carreras com a portaveu municipal, Marc Gra- nados, cap local de la JNC i Jordi Taló com a conseller nacional de l’organització juvenil.

POLÍTICA | COMPETÈNCIES

FAMÍLIA | VACANCES SOLIDÀRIES

POLÍTICA | ORDENANÇA

joSep GRAeLLS

(13)

ESPORTS

Curs de monitor al Matchball Pàdel

tothom que estigui interessat en aprendre o en perfeccionar la seva tècnica pel que fa al pàdel ha de saber que demà i diumenge

tindrà lloc un curs de monitor de pàdel nivell iniciació i, ii i avançat a les instal·lacions de Matchball pàdel. el curs l’impartirà el professional dani Herrera i el seu equip format per Carlos Martínez i Ricardo díaz.

Navarro i Iglesias guanyadors del torneig Pàdel i Cultura

el dissabte passat dissabte les joves promeses de padel del Club penya Arlequinada Sports, Noé Navarro i Victor iglesias, es van proclamar

campions en categoria aleví mascu- lí del torneig padel i Cultura que es va celebrar al C.e. Valldoreix. L’entrega de premis la va fer Fernando Belaste- guin, actual campió mundial de padel protour i javier Casadesús, seleccio- nador català de menors.

Campionat que va celebrar-se després de la inauguració de les noves pistes del Club de Bitlles de Castellar || joSep GRAeLLS

Els integrants del Club de Bit- lles Castellar del Vallès estan contents i d’enhorabona per- què diumenge passat es va inau- gurar de manera oficial el nou camp de bitlles catalanes. Les pistes estan situades en un terreny que l’Ajuntament de Caste- llar del Vallès ha cedit, concreta- ment, al triangle de terra annex a les pistes d’atletisme del carrer de la Garrotxa.

L’espai consta de dues zones amb un total de dinou pistes: una amb quatre pistes destinades als entrenaments i una altra amb quinze pistes més per celebrar- hi campionats. Cadascuna de les pistes té una llargada total de 17,5 metres (incloent-hi la zona de llançament, la superfície de plantada i la zona de seguretat) i una amplada de 1,65 metres.

L’Ajuntament de Caste- llar del Vallès va cedir els ter- renys al club, que fins ara juga- va a la plaça de la Fàbrica Nova, i es va encarregar d’aplanar-los.

A més, ha cedit també diverses tanques per a la delimitació del camp de joc. Per la seva banda, el Club Bitlles Castellar ha col·locat sauló al terreny, i s’ha encarregat de la instal·lació d’un contenidor

S’inauguren les noves

pistes del Club de Bitlles

Redacció de ferro que servirà per emma-

gatzemar material.

L’acte d’inauguració de les noves instal·lacions del Club de Bitlles Castellar del Vallès va comptar amb la presència de l’alcalde de la vila, Ignasi Gimé- nez, i dels regidors d’Esports i d’Espai Públic, Pepa Martínez i Aleix Canalís, a més del director esportiu de la secció de bitlles de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, Toni Soler, i el president de l’entitat, Ricard Miras.

tempsde competició || Després de la inauguració oficial de les noves pistes del Club de Bitlles Castellar del Vallès, es va celebrar un campionat amb la par- ticipació dels clubs de bitlles Al- besa, Castellar A, Castellar B, La Galera, Llofriu, Siuranenc i la Se- lecció Catalana. La competició la va guanyar el Club de Bitlles de Llofriu. En la classificació final individual, les dues primeres po- sicions tant en la categoria feme- nina com en la masculina van ser per a integrants del Club Bitlles Siuranenc d’Horta. La propera temporada, el Club de Bitlles Castellar del Vallès podrà gaudir d’aquest nou espai, ja que al nou camp de joc serà on disputaran el campionat de categoria Prime- ra catalana.