Educació per a la salut:
la prevenció del mal d'esquena
en el context escolar
Josep Vidal Conti,
Jaime Cantallops Ramón,
Pere Antoni Borràs Rotger,
Francesc Xavier Ponseti Verdaguer,
Pere Palou Sampol
RESUM
El mal d'esquena, present de cada dia més en la nostra societat, requereix una intervenció seriosa en les edats primerenques des del punt de vista de la prevenció. L'escola, amb el suport de l'entorn familiar, és el lloc idoni per aplicar programes d'educació per a la salut amb aquesta finalitat.
RESUMEN
El mal de espalda, cada día mas frecuente en nuestra sociedad, requiere una intervención seria en las edades tempranas desde el punto de vista de la prevención. La escuela, con el apoyo del entorno familiar, es el lugar idóneo por aplicar programas de educación para la salud con el objetivo mencionado.
I N T R O D U C C I Ó
Les investigacions dutes les últimes dècades als països que t e n e n un nivell de d e s e n v o l u p a m e n t elevat d e m o s t r e n que el progrés t e c n o l ò g i c fa que la població a d q u i r e i x i un estil de vida (sedentarisme, tabac, a l c o h o l , alimentació inadequada...) p e r al qual n o estam preparats, segons el d e s e n v o l u p a m e n t e v o l u t i u humà.
A v u i en dia, quan parlam de l'educació p e r a la salut, les àrees més c o m u n e s d'actuació són: alimentació, activitat física, salut afectiva i sexual, benestar i salut e m o c i o n a l , d r o g o d e p e n d è n c i a ( i n c l o e n t - h i tabac i alcohol), seguretat i p r e v e n c i ó de lesions, assetjament escolar i violència de gènere.
L'àrea sobre la qual volem fer incidència i en la qual ens centrarem és la de l'activitat física. H i ha pocs dubtes sobre la importància que l'activitat física t é per a una vida sana. Els efectes sobre la salut són diversos: bioquímics, físics, fisiològics, anatòmics o psicològics. N o sembla necessari haver d'aconsellar els pares d'un infant de tres anys que el seu fill faci més activitat física, ja que en aquesta edat els nins estan replens d'energia. N o obstant això, amb el pas dels anys, aquests nivells d'activitat física espontània disminueixen; el nin entra en els confins de l'aula del col·legi, és seduït per la televisió, els ordinadors, etc. Aquests factors de l'entorn no són els únics culpables, sinó que el descens del nivell d'activitat física amb l'edat és una de les primeres tendències biològiques que també p o d e m observar en altres animals.
A l t r e s hàbits típics de la n o s t r a societat del benestar són els d'alguns joves que es t a n q u e n dins l'habitació amb l ' o r d i n a d o r i els v i d e o j o c s ; s'alimenten de pizzes o hamburgueses i d o r m e n més hores de les que són necessàries. Per t a n t , és i m p o r t a n t c o n t r a d i r els qui creuen que els nins són actius p e r naturalesa.
És evident que l'educació per a la salut comença en l ' e n t o r n familiar a p a r t i r dels p r i m e r s anys de vida. N o obstant això, els sectors que estan preocupats per la p r o m o c i ó de la salut consideren que l'escola és un à m b i t privilegiat per desenvolupar eficaçment la seva educació. Proposen una educació per a la salut c o m un procés d'informació, de responsabilització de l'individu, amb la finalitat que s'adquireixin els coneixements, les actituds i els hàbits bàsics per defensar i p r o m o u r e la salut individual i col·lectiva.
És a dir, un i n t e n t de responsabilitzar cada nin i nina i preparar-los perquè, a poc a poc, adoptin un estil de vida (tan sa c o m sigui possible) i unes conductes positives de salut (Lleixà 2003).
Si analitzam la vida d'un nin o nina en edat escolar, o b s e r v a m que una gran p a r t del t e m p s el passa a l'escola; és p e r això que aquesta i n s t i t u c i ó és considerada un dels agents p r i m e r s en la socialització de l'individu i l'adquisició de c o n d u c t e s .
A les escoles, a més d ' a p r e n d r e c o n e i x e m e n t s adequats a la seva edat, hi ha d'haver altres p r e o c u p a c i o n s , c o m són f o r m a r individus aptes p e r a la s o c i e t a t en què viuen i o f e r i r - l o s estils de vida saludables que els a p o r t i n més qualitat de vida. T o t h o m està d ' a c o r d que és m o l t menys costós — e n t e m p s i e s f o r ç — educar en la p r e v e n c i ó que n o haver de c o r r e g i r mals hàbits en el futur.
Un dels p r o b l e m e s de salut que ha s o r g i t a conseqüència d'aquest n o u estil de vida sedentari és el que es c o n e i x p o p u l a r m e n t c o m a mal d'esquena inespecífic. El p o d r í e m d e f i n i r c o m el d o l o r que apareix a la zona lumbosacra i que amb freqüència p r o v o c a limitacions de m o v i m e n t a conseqüència del mal. A c t u a l m e n t , el mal d'esquena és un f e n o m e n c o m ú que afecta la salut pública ( B u r t o n
1996). D e manera menys globalitzada i reconeguda, el mal d'esquena t a m b é ha estat d e s c r i t c o m un p r o b l e m a de salut pública en infants i adolescents ( C a r d o n e t al. 2002).
L'existència d'un episodi a n t e r i o r de mal d'esquena és un signe p r e m o n i t o r i de p r o b l e m e s f u t u r s d'aquesta afecció (Chiang e t al. 2 0 0 6 ; D i e p e n m a a t e t al. 2006). Potser la p r e v e n c i ó del mal d'esquena e n t r e els joves pugui c o n t r i b u i r a suavitzar-lo en a r r i b a r a l'edat adulta.
Segons el que ha quedat d e m o s t r a t en estudis epidemiològics a n t e r i o r s , la prevalença del mal d'esquena en infants i adolescents varia e n t r e el 7% i el 6 3 % (Ehrmann-Feldman e t al. 2001).
El risc de p a t i r mal d'esquena és m u l t i f a c t o r i a l . Factors c o m el g è n e r e , edat, índex de massa c o r p o r a l , f a c t o r s psicosocials, t e m p s assegut i/o m i r a n t la televisió i la c o n d i c i ó física han estat p r o p o s a t s c o m a f a c t o r s relacionats amb el mal d'esquena. Els resultats d'alguns d'aquests estudis, p e r ò , han estat c o n t r a d i c t o r i s q u a n t a la influència eventual que t e n e n . L'ús, en alguns d'aquests estudis, de m è t o d e s n o validats i m o s t r e s r e l a t i v a m e n t petites p o d e n justificar-ne la inconsistència.
D ' a c o r d amb els estudis duts a t e r m e , el mal d'esquena inespecífic és m o l t i n f r e q ü e n t e n t r e els nins m e n o r s de set anys (Taimela e t al. 1997). N o o b s t a n t això, un ampli estudi m e t o d o l ò g i c d u t a t e r m e a Mallorca ha d e m o s t r a t que e n t r e els t r e t z e i quinze anys ja n'han patit el 59,9% dels nins i el 69,3% de les nines (Kovacs e t al. 2003).
A c t u a l m e n t , hi ha més p r e o c u p a c i ó p e r t o t allò r e f e r i t a la salut orgànica, ja que els p r o b l e m e s cardiovasculars són una causa de m o r t considerable en els països desenvolupats. N o o b s t a n t això, les patologies i el malestar que p r o v e n e n de la m o r f o l o g i a raquídia — e n la m a j o r i a dels casos n o r e p r e s e n t e n un perill p e r a la vida del s u b j e c t e — generen t o t un seguit de p e r t o r b a c i o n s de la qualitat de vida.
precisa, i les mesures adoptades p e r c o m b a t r e ' l s n o solen ser e i c a c e s . Solem culpar-ne l'estrès laboral, les tasques quotidianes, etc., i sobrecarregam la capacitat de resposta.
Els aspectes psicosocials són d e t e r m i n a n t s en el n o s t r e estat general, i és més i m p o r t a n t combinar-los amb la salut que n o amb la malaltia. És a dir, la f u n c i ó preventiva dels aspectes psicosocials és p r i o r i t à r i a . El gran p r o b l e m a del mal d'esquena és que ningú n o se'n p r e o c u p a i n s que n o apareixen els p r i m e r s s í m p t o m e s de dolor. P o d r í e m d i r que és una de les parts més i m p o r t a n t s del n o s t r e cos i, al m a t e i x t e m p s , una de les més descuidades i oblidades.
A n t i g a m e n t , h o m c r e i a q u e el mal d ' e s q u e n a a p a r e i x i a p e r q u è e x i s t i a alguna a l t e r a c i ó de l ' e s t r u c t u r a de la c o l u m n a v e r t e b r a l , c o m l'escoliosi o l ' h è r n i a discal. A m e s u r a q u e s'ha anat d e m o s t r a n t q u e el mal d ' e s q u e n a n o s e m p r e està causat p e r una a l t e r a c i ó o r g à n i c a de la c o l u m n a v e r t e b r a l , s'han c o m e n ç a t a e s t u d i a r els f a c t o r s q u e s'associen a un risc més e l e v a t de p a t i r - n e .
Els m o t i u s principals del mal d'esquena, n o ocasionat p e r un t r a u m a t i s m e , ni alteracions genètiques, ni p e r qualsevol altra causa que quedi f o r a de les c o m p e t è n c i e s del m e s t r e d'Educació Física, són els següents:
- L'adopció, p e r p a r t dels escolars, de p o s t u r e s i n c o r r e c t e s en la realització de tasques de la vida quotidiana.
- Desequilibris musculars causats p e r una aplicació d e i c i e n t i/o inadequada de c o n t i n g u t s relacionats amb la f o r ç a i la flexibilitat.
Els principis bàsics p e r prevenir, educar i r e e d u c a r la p o s t u r a han de r e s p o n d r e a unes necessitats pròpies i individuals. Lapierre (2000) p r o p o s a t r e s principis essencials en l'actuació p o s t u r a l : presa de consciència c o r p o r a l , p o t e n c i a c i ó muscular i flexibilització muscular.
A i x í doncs, l'Educació Física, des de la perspectiva higienista, t i n d r à un paper fonamental en la prevenció dels p r o b l e m e s d'esquena de la població adulta f u t u r a (Gonzàlez 2004).
En general, h o m accepta la idea que és necessària una educació p o s t u r a l i aconsellada s o b r e t o t a les p r i m e r e s edats. A i x ò n o o b s t a n t , i n s ara han estat desenvolupats i avaluats m o l t s pocs p r o g r a m e s educatius, i n o hi ha cap guia estandarditzada d'actuació.
Si revisam els estudis d ' i n t e r v e n c i o n s p e r p r e v e n i r el mal d'esquena, o b s e r v a m — P o p p e l e t al. (2004); C a r d o n , Balagué (2004); Steela e t al. (2006), i, f o n a m e n t a l m e n t : l'European Guidelines for
prevention in low back pain ( B u r t o n e t al. 2 0 0 6 ) ; l'European Guidelines for the management of chronic nonspecifc low back pain ( A i r a k s i n e n e t al. 2 0 0 6 ) ; l'European Guidelines for the management of acute nonspecifc low back pain in primary care (Van T u l d e r e t al. 2 0 0 6 ) — que els d a r r e r s anys, en l'àmbit
escolar, p r à c t i c a m e n t n o s'han fet i n t e r v e n c i o n s , i s o l a m e n t hem p o g u t localitzar sis i n t e r v e n c i o n s a r r e u del m ó n .
DESENVOLUPAMENT DE LA I N V E S T I G A C I Ó
En aquest a r t i c l e presentam una investigació que dugué a t e r m e el G r u p de Recerca en Ciències de l ' A c t i v i t a t Física i l'Esport de la U n i v e r s i t a t de les Illes Balears amb escolars que t e n i e n e n t r e 10 i 12 anys p e r f o m e n t a r la p r e v e n c i ó del mal d'esquena.
Els antecedents d'aquesta investigació bàsicament es l i m i t e n a un estudi previ, que c o m e n ç à amb la validació d'un q ü e s t i o n a r i p e r d e t e r m i n a r els f a c t o r s de risc associats a l'aparició del mal d'esquena. T o t seguit, va ser aplicat a una població escolar d e t e r m i n a d a .
A p a r t i r de t o t e s aquestes dades, dissenyàrem i avaluàrem un p r o t o c o l d ' i n t e r v e n c i ó p e r p r e v e n i r el mal d'esquena als escolars que t e n e n e n t r e 10 i 12 anys. Ens basàrem en un c o n j u n t d ' o r i e n t a c i o n s i de f a c t o r s que t i n g u é r e m en c o m p t e p e r dissenyar una altra i n t e r v e n c i ó ; són els següents:
- Seguint l'estudi d'Storr-Paulsen (2002), una i n t e r v e n c i ó en l'àmbit educatiu n o p o t assegurar la m i l l o r a de la prevalença de mal d'esquena.
- La i n t e r v e n c i ó s'ha de c e n t r a r en l'educació, en la t r a n s m i s s i ó de c o n e i x e m e n t s i en la p r o m o c i ó d'hàbits de vida saludables.
- Tenint en c o m p t e els resultats o b t i n g u t s p e r M é n d e z i G ó m e z - C o n e s a ( 2 0 0 1 ) , la i n t e r v e n c i ó ha de c o m b i n a r sessions t e ò r i q u e s i pràctiques.
- Si la i n t e r v e n c i ó es fa als centres escolars, és i m p o r t a n t involucrar-hi t o t a la c o m u n i t a t educativa, és a dir, alumnes, pares i professors.
Els objectius de l'estudi són:
- Dissenyar un p r o t o c o l d ' i n t e r v e n c i ó en escolars d ' e n t r e 10 i 12 anys p e r prevenir-hi el mal d'esquena. En un futur, els mestres l'han de p o d e r aplicar als alumnes c o m a c o n t i n g u t c u r r i c u l a r p e r p r o m o u r e la salut amb l'adopció d'hàbits de vida saludables.
- Avaluar la validesa i i a b i l i t a t del p r o t o c o l d ' i n t e r v e n c i ó .
- D e t e r m i n a r la prevalença de mal d'esquena en els escolars que t e n e n e n t r e 10 i 12 anys.
- A n a l i t z a r si h o m esdevé més c o n s c i e n t de la i m p o r t à n c i a d ' a d q u i r i r hàbits de vida saludable; p e r això, han de ser c o m p a r a t s el g r u p de c o n t r o l i l ' e x p e r i m e n t a l .
- C o m p a r a r el g r u p c o n t r o l i l ' e x p e r i m e n t a l pel que fa a l ' a u t o c o n e i x e m e n t i l ' a u t o d o m i n i del p r o p i cos.
Un t o t a l de 137 subjectes varen c o n t e s t a r el q ü e s t i o n a r i . El rang d'edat dels subjectes que hi varen p a r t i c i p a r f o u d ' e n t r e 10 i 12 anys, amb una edat mitjana de 10,07. Q u a n t al sexe dels participants, hi c o l · l a b o r a r e n 71 nins (51,83%) i 66 nines (48,17%) (taula 1).
QUADRE I. DISTRIBUCIÓ DE LA MOSTRA EN FUNCIÓ DEL SEXE
Nombre Edat (anys) Pes (kg) Alçada (cm)
Nins 71 10,8 39,8 146,9 Nines 66 10,6 39,7 145,5
TOTAL 137 10,7 39,7 146,2
El pes mitjà dels subjectes va ser de 39,77 kg i l'alçada, 146,23 c m . L'IMC mitjà va ser de 18,51. En funció del sexe, en el cas del nins, el pes mitjà va ser de 39,8 kg; l'alçada, 146,9 cm i, en conseqüència, un I M C de 18,4. En el cas de les nines, el pes mitjà va ser de 39,7 kg; l'alçada, 145,5 cm i, per tant, un I M C de 18,7.
La prevalença de mal d'esquena va ser m o l t elevada: un 69,3%. Del t o t a l de 137 subjectes, 95 varen afirmar que havien patit mal d'esquena c o m a mínim una vegada en la vida. Si comptabilitzam la prevalença de mal d'esquena i ignoram els casos en els quals només s'ha patit mal d'esquena una vegada, la prevalença seria del 38%. Davant l'aparició d'algun episodi de mal d'esquena, un 30,7% (n=42) dels subjectes va afirmar que mai no n'havia patit; un 3 1,4% ( n = 4 3 ) , només una vegada; un 33,6% (n=46), algunes vegades; un 1,5% ( n = 2 ) , amb freqüència, i un 2,9% ( n = 4 ) , gairebé constantment.
Els resultats n o m o s t r e n diferències significatives ( p > 0 , 0 l ) e n t r e nins i nines q u a n t al n o m b r e d'episodis de mal d'esquena. Els nins varen afirmar, en un 36,6%, n o haver-ne patit mai, e n f r o n t al 24,2% de les nines (taula 2).
QUADRE 2. PATIMENT DE MAL D'ESQUENA PER PART DE 178 ESCOLARS.
Pregunta: T'ha fet mal l'esquena qualque vegada?
Nins Nines 36,6% 24,2% Només una vegada 31,0% 31,8% Algunes vegades A m b freqüència 28,2% 1,4% 39,4% 1,5% 2,8% 3,0% 0.556
La i n t e r v e n c i ó constà de sis sessions ( q u a t r e de t e ò r i q u e s i dues de pràctiques) i s'hi i n v o l u c r a r e n els professors i els pares. El g r u p diana elegit f o r e n alumnes d ' e n t r e l 0 i l 2 anys.
Mai Sign.
,5% 2,9%
Les q u a t r e sessions t e ò r i q u e s varen ser i m p a r t i d e s en l ' h o r a r i escolar de l'assignatura de C o n e i x e m e n t del M e d i , atesa la relació estreta amb la t e m à t i c a que havíem de treballar. Les dues sessions pràctiques es varen f e r en les h o r e s d'Educació Física, t a m b é p e r la relació que t e n i e n amb els c o n t i n g u t s de la i n t e r v e n c i ó .
En p r i m e r lloc, d u g u é r e m a t e r m e una x e r r a d a i n f o r m a t i v a amb els mestres i pares dels alumnes del cursos implicats p e r explicar-los t o t el procés d ' i n t e r v e n c i ó i j u s t i i c a r - l o s la necessitat d'investigar i de t r e b a l l a r en el camp de la salut, c o n c r e t a m e n t en l'adopció d'un estil de vida saludable p e r p r e v e n i r el mal d'esquena.
En segon lloc, els r e p a r t í r e m els i n s t r u m e n t s avaluadors, que en aquest cas f o r e n dos qüestionaris que s e r v i r i e n p e r d e f i n i r el pretest.
En t e r c e r lloc, d e s e n v o l u p à r e m la i n t e r v e n c i ó en els alumnes del g r u p e x p e r i m e n t a l . C e n t r à r e m les sessions t e ò r i q u e s en els t e m e s següents:
- A n a t o m i a i fisiologia humana: c o m és la n o s t r a esquena?
- Bases i f a c t o r s de risc del mal d'esquena: què és el mal d'esquena?
- P r o m o c i ó de l'activitat física: beneficis de la pràctica e s p o r t i v a
- Ergonomia i higiene p o s t u r a l : c o m p o d e m f e r les coses bé?
- Anàlisi de l'ús de les m o t x i l l e s escolars: les m o t x i l l e s escolars
En les sessions pràctiques t r a c t à r e m els t e m e s següents:
- Anàlisi postural
- T r a n s p o r t d'objectes
- Treball d'equilibri
- Treball de respiració i relaxació
En d a r r e r lloc, t o r n à r e m a e m p r a r els i n s t r u m e n t s d'avaluació: p o s t t e s t i seguiment de t r e s mesos p e r avaluar la r e t e n c i ó dels efectes de la i n t e r v e n c i ó en el t e m p s .
A g r u p à r e m les variables en t r e s grups, segons si fessin referència a a u t o p e r c e p c i ó , higiene p o s t u r a l i t r a n s p o r t de m o t x i l l e s escolars, i després n'analitzàrem les dades. A la taula 3, r e c o l l i m un resum dels resultats més destacats de l'estudi; hi c o m p a r a m els valors o b t i n g u t s en el g r u p de c o n t r o l i en l ' e x p e r i m e n t a l abans de la i n t e r v e n c i ó i després.
QUADRE 3. DIFERÈNCIA ENTRE EL GRUP DE CONTROL I
L'EXPERIMENTAL QUANT AL PRETEST I POSTTEST.
Grup
Pretest riables relatives a l'autopercep
Mitjanes Significació Pretest Posttest Pretest Posttest
Creus que el mal d'esquena pot afectar els E x p e r . nins i nines de la teva edat?
1.10 1.00 Control 1.12 1.12
.625 .004
Creus que el pes de la motxilla t'afecta E x p e r .
l'e s q u e n a? Control
1.86 2.19 1.85 1.91
.964 .039
Variables relatives a la higiene postural
Quan t'has d'acotar, doblegues els genolls i no l'esquena?
Exper. 1.41 Control 1.37
1.29
1.35 .613 .452
Quan estàs ajagut al sofà, tens tota l'esquena recolzada?
Exper. 1.37 1.19 Control 1.38 1.39
Variables relatives al transport de motxilles escolars
Si et penges la motxilla a l'esquena, la duus E x p e r .
sobre les dues espatlles? Control 1.15 1.07 1.10 1.11
Intentes dur només el que és necessari dins E x p e r .
la motxilla perquè no pesi tant? Control 1.21 1.13 1.11 1.14
Quan acabes les classes, deixes material a l'escola? Exper. 1.52 1.38 Control 1.41 1.41 .882 .397 .095 .168 .014 .378 .865 .772
A p a r t i r dels resultats o b t i n g u t s en la i n t e r v e n c i ó , i després d'haver analitzat t o t el procés, c o n c l o g u é r e m que t a n t la m e t o d o l o g i a utilitzada c o m els c o n t i n g u t s de la i n t e r v e n c i ó són aptes per ser utilitzats amb escolars d ' e n t r e 10 i 12 anys p e r p r e v e n i r el mal d'esquena. D e manera més c o n c r e t a , p o d e m afegir que:
- La sensibilització respecte del t e m a en q ü e s t i ó o b t i n g u é resultats m o l t bons: e n t o r n al 9 0 % de subjectes c o r r o b o r a r e n aquesta sensibilització.
- A c o n s e g u í r e m que els escolars deixassin a l'escola més material que n o fos necessari t r a n s p o r t a r i, per t a n t , que t r a n s p o r t a s s i n tan poc pes c o m fos possible dins les m o t x i l l e s .
- Els aspectes referits al pes de la m o t x i l l a i si els cansava t r a n s p o r t a r - l a , estaven influenciats pel pes real t r a n s p o r t a t a les m o t x i l l e s ; p e r a i x ò és i m p o r t a n t remarcar-los que t r a n s p o r t i n allò que n o m é s és r e a l m e n t necessari.
- L'hàbit postural d'acotar-se p e r r e c o l l i r un o b j e c t e del t e r r a m i l l o r à n o t a b l e m e n t , c o m t a m b é seure c o r r e c t a m e n t al sofà.
- En el cas de la manera c o m s'havien de seure a la cadira, els subjectes e r e n més conscients de la p o s t u r a adoptada.
Cal assenyalar que t r e s mesos després d'haver finalitzat la i n t e r v e n c i ó , a t o t e s les variables analitzades del g r u p e x p e r i m e n t a l o b t i n g u é r e m respostes més adequades — d e s del p u n t de vista de la p r e v e n c i ó del mal d ' e s q u e n a — que les obtingudes al pretest. N o o b s t a n t això, cal assenyalar que els efectes de la i n t e r v e n c i ó n o f o r e n els m a t e i x o s s o b r e t o t e s les variables en la p e r d u r a b i l i t a t en el t e m p s . Per e x e m p l e , la sensibilització envers el t e m a , d e i x a r material a l'escola, t r a n s p o r t a r la m o t x i l l a s o b r e les dues espatlles, asseure's de manera adequada al sofà, acotar-se c o r r e c t a m e n t i canviar de p o s t u r a f r e q ü e n t m e n t , t a n t a casa c o m a l'escola, etc., aconseguiren m a n t e n i r els valors o b t i n g u t s al p o s t t e s t al llarg del t e m p s , i, fins i t o t , m i l l o r a r - l o s . Per c o n t r a , variables c o m la p e r c e p c i ó
del pes de la m o t x i l l a , t r a n s p o r t a r - h i tan poc pes c o m fos possible i fixar-se en la p o s t u r a t a n t a casa c o m a l'escola, p e r d e r e n p a r t dels efectes de la i n t e r v e n c i ó , p e r ò s e m p r e es m a n t i n g u e r e n en un nivell més adequat que els o b t i n g u t s abans de c o m e n ç a r la i n t e r v e n c i ó .
Davant l'evidència del p r o b l e m a , c r e i e m que la p r i m e r a mesura que han d ' a d o p t a r els centres escolars hauria de ser p r o m o u r e hàbits de vida saludables a través de p r o g r a m e s d'educació p o s t u r a l . A q u e s t s tipus de p r o g r a m e s , c o m a mesura preventiva del mal d'esquena, són una eina útil i eficaç ( F r e b u r g e r e t al. 2 0 0 5 ) , tal c o m queda d e m o s t r a t en estudis realitzats amb nins i nines de n o u anys (Méndez, G ó m e z 2 0 0 1 ) , de deu a d o t z e anys ( R o b e r t s o n , Lee 1990) i de deu i o n z e anys ( C a r d o n e t al. 2002).
C O N C L U S I O N S DE L'ESTUDI
Finalitzada la n o s t r a investigació, c r e i e m que a c t u a l m e n t hi ha una p r e o c u p a c i ó i m p o r t a n t p e r p r o m o u r e la salut, p e r ò es deixa de banda la salut p o s t u r a l en c o m p a r a c i ó amb la i m p o r t à n c i a atorgada a altres p r o b l e m e s , c o m p o t ser l'obesitat infantil. U n dels missatges que v o l e m t r a n s m e t r e és de p r e o c u p a c i ó ; p r e o c u p a c i ó perquè pensam q u e , t o t i que les evidències científiques d e m o s t r e n que el m ó n industrialitzat pateix una « e p i d è m i a » de mal d'esquena, les mesures n o són adoptades des del p u n t de vista de la prevenció, que és des d ' o n s'hauria d'actuar p e r eradicar el p r o b l e m a amb vista al futur.
Cal f e r t a m b é a u t o c r í t i c a i d i r que e n t r e la c o m u n i t a t c i e n t í i c a hi ha m o l t s d'estudis s o b r e el mal d'esquena, p e r ò gairebé t o t s són descriptius i n o a r r i b e n més enllà p e r a p o r t a r solucions. H i ha m o l t s pocs estudis basats en i n t e r v e n c i o n s i, més c o n c r e t a m e n t , en l ' e n t o r n escolar.
D ' e n t r e les mesures que c r e i e m que s'haurien d'adoptar, v o l e m destacar que l'educació p o s t u r a l a les escoles és feina de t o t h o m : dels mestres (sigui quina sigui la seva especialitat) i, a casa, dels pares. Per això, els mestres haurien de t e n i r una f o r m a c i ó bàsica p e r p o d e r t r a n s m e t r e aquests c o n e i x e m e n t s als alumnes. A més, cal lluitar perquè el material e r g o n ò m i c sigui de cada vegada més p r e s e n t als centres escolars i a la societat en general.
Finalment, hem de d i r que n o v o l e m d o n a r una visió c a t a s t r o i s t a de la situació actual, sinó t o t al c o n t r a r i : hem d ' a p r o i t a r els recursos i c o n e i x e m e n t s que t e n i m p e r aplicar-los a la s o c i e t a t amb la i n a l i t a t de p r o m o u r e - h i hàbits de vida saludables i que siguin r e a l m e n t això: «hàbits».
REFLEXIONS FINALS
Des de la n o s t r a perspectiva i, més c o n c r e t a m e n t , des de la de l'Educació Física, c r e i e m que el c o n t e x t escolar p o t ser una p l a t a f o r m a excepcional p e r desenvolupar p r o g r a m e s p e r m i l l o r a r els hàbits de salut dels escolars. La i m p o r t à n c i a de les activitats físiques en m a t è r i a de salut i la consciència pública manifestada s o b r e aquests t e m e s han c o n v e r t i t la salut en un dels punts de referència fonamentals del c u r r í c u l u m d'Educació Física.
A p a r t i r de les a p o r t a c i o n s de Devís i Peiró (1991) i Gonzàlez ( 2 0 0 4 ) , un e n f o c a m e n t del c u r r í c u l u m d'Educació Física basat en la p r o m o c i ó de la salut hauria d'establir les a p o r t a c i o n s següents:
- A c o n s e g u i r que l'alumne participi de manera d i r e c t a en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge.
- C o n s c i e n c i a r l'alumne de la i m p o r t à n c i a de seguir un estil de vida saludable.
- O r i e n t a r envers els aspectes qualitatius dels exercicis físics.
- R e o r i e n t a r la c o n d i c i ó física envers la salut.
- Els professors han de p r o m o u r e activitats d'oci i de t e m p s lliure actiu, i han de facilitar als alumnes t o t a la i n f o r m a c i ó necessària p e r q u è en desenvolupin.
- Fer els exercicis físics de manera c o r r e c t a i segura; evitar manifestacions d'exercicis perjudicials p e r a la salut que siguin c o n t r a i n d i c a t s p e r a la p o s t u r a .
Un aspecte que hem de t e n i r en c o m p t e és q u e , si e n t e n e m l'educació p e r a la salut c o m un procés didàctic més, h a u r e m de t e n i r en c o m p t e la possibilitat que sigui avaluable p e r p o d e r d e t e r m i n a r si h o m l'ha d u t a t e r m e amb è x i t o no, cercar-ne els m o t i u s i p o d e r - l o r e d r e ç a r ( C o r b e l l a 1993).
C r e i e m que l'assignatura d'Educació Física ha de ser r e e s t r u c t u r a d a de manera parcial, s o b r e t o t a p a r t i r del segon cicle de p r i m à r i a . Per això, s'haurien de desenvolupar unitats didàctiques d'activitats facilitadores de la salut. A i x í m a t e i x , s'han d ' u t i l i t z a r recursos didàctics que p r o m o g u i n la instauració d'hàbits saludables e n t r e la població. N o p o d e m o b l i d a r que s'ha de f e r una avaluació c o n s t a n t de la repercussió que t e n e n les actuacions diverses s o b r e la població a la qual s'adreça la i n t e r v e n c i ó . En el cas que ens ocupa, s i m p l e m e n t amb l'observació de les activitats que es fan al pati de l'escola en t e m p s d'esbarjo, o b t i n d r e m un i n d i c a d o r més que fiable.
Elaborar p r o j e c t e s d'innovació i de m i l l o r a dels hàbits de vida, en relació t a n t amb l'obesitat c o m amb la prevenció del mal d'esquena en els centres escolars, ha de c o n v e r t i r - s e en una c o n s t a n t en el n o s t r e t e r r i t o r i . A q u e s t s projectes han d'implicar t o t el c e n t r e escolar i, p e r t a n t , han d'estar enfocats als pares, alumnes i d o c e n t s . A i x í m a t e i x , les accions que ha de d u r a t e r m e cada àrea i cada assignatura han de q u e d a r exposades de manera clara.
Una altra de les i n t e r v e n c i o n s que c r e i e m que és interessant aplicar és d o t a r les escoles de material e s p o r t i u , t a n t t r a d i c i o n a l c o m a l t e r n a t i u , perquè els alumnes puguin practicar exercici físic el t e m p s de descans (esbarjo) i t a m b é f o r a de l ' h o r a r i escolar, p e r ò a les instal·lacions esportives del c e n t r e . Algunes investigacions d e m o s t r e n q u e , si els nins t r o b e n material m o t i v a d o r d u r a n t el t e m p s de descans escolar, augmenten de manera m o l t n o t a b l e els nivells de la pràctica d'activitat física i e s p o r t i v a f o r a de l'escola.
c o n d i c i ó física que t e n e n , i c o n t r o l a r - l o s . Per t a n t , c o n s t a n t m e n t s'han de f e r estudis s o b r e el nivell de pràctica de l'activitat física i e s p o r t i v a de la població, i t a m b é cal m e s u r a r de manera objectiva el nivell de l'activitat física (IPAQ) i el de la c o n d i c i ó física (bateria A L P H A ) .
Un altre à m b i t d ' i n t e r v e n c i ó són les activitats extraescolars relacionades amb l'activitat física del c e n t r e : hi ha d'haver una bona o f e r t a d i v e r s i i c a d a d'activitats p e r p o d e r recomanar-les c o m a c o m p l e m e n t de la f o r m a c i ó dels escolars i r e f o r ç a r l'activitat física que fan. A més, aquestes activitats han d'estar ben dissenyades p e r q u è puguin b e n e i c i a r la c o n d i c i ó física dels alumnes.
Si s'implanten «deures actius», t o t e s les àrees del c u r r í c u l u m i n c r e m e n t e n el p e r í o d e d'influència en els escolars mitjançant tasques f o r a del t e m p s d'estada en el c e n t r e . La d'Educació Física p o d r i a fer un seguiment dels alumnes amb l'ús de p o d ò m e t r e s , a c c e l e r ò m e t r e s o sistemes de c o n t r o l de l'activitat física.
Incentivar els t r a n s p o r t s actius al c e n t r e escolar ( p e r e x e m p l e , dissenyar itineraris e s p e c í i c s i segurs a peu o amb bicicleta) seria una bona o p c i ó .
L'escola de pares p o d r i a ser i m p l e m e n t a d a amb l'objectiu de c o n v e r t i r - l o s en actius (la relació e n t r e pares actius i i l l s actius és m o l t elevada).
Fer m o d i i c a c i o n s ambientals en els centres escolars, és a dir, adequar espais n o convencionals de l'escola p e r p o d e r fer-hi jocs i altres activitats físiques.
A c t i v a r activitats e x t r a c u r r i c u l a r s : j o r n a d e s d'activitat física, dia de l'activitat física, p r e s e n t a r un p r o j e c t e a la X a r x a A u t o n ò m i c a d'Escoles P r o m o t o r e s de Salut.
O b r i r les instal·lacions esportives escolars en horaris n o habituals.
C o l · l a b o r a r de manera e s t r e t a amb el c e n t r e de salut de referència: sol·licitar que faci x e r r a d e s , aplicar c o n t r o l s de paràmetres de salut objectius, i derivar-hi casos detectats d ' o b e s i t a t i de mal d'esquena.
O r g a n i t z a r c o m p e t i c i o n s e s p o r t i v e s i activitats adreçades p u r a m e n t a alumnes en h o r a r i s escolars i premiar-ne la participació i el r e n d i m e n t (estil A C T Y B O S S ) .
Per acabar, d i r e m que les campanyes institucionals que apareixen de manera c o n t i n u a d a han de t e n i r el s u p o r t dels centres escolars i, p e r t a n t , han d ' a p r o i t a r la força mediàtica que t e n e n .
C o m a conclusió, hem de r e c o r d a r que la família és el m o d e l que els nins i nines r e p r o d u i r a n en ser adults. Per això, és a b s o l u t a m e n t imprescindible implicar els pares i mares en la instauració d'uns hàbits de vida saludable; a més, els pares i mares han de r e c o r d a r que el paper d i r e c t i u del procés educatiu dels joves c o r r e s p o n als professionals de l'educació.
BIBLIOGRAFIA
1. A i r a k s i n e n , O.; B r o x , J. I.; Cedraschi C.; C O S T B I 3 W o r k i n g G r o u p o n Guidelines f o r C h r o n i c L o w Back Pain (2006). «European guidelines f o r t h e management o f c h r o n i c n o n s p e c i i c l o w back pain». Eur Spine J I 5 , n ú m . 2, pàg. I 9 2 - 3 0 0 .
2. B u r t o n , A . K.; C l a r k e , R. D.; M c C l u n e , T. D.; T i l l o t s o n , K. M. ( I 9 9 6 ) . « T h e natural h i s t o r y o f l o w back pain in adolescents». Spine 2 I , n ú m . 2 0 , pàg. 2 3 2 3 - 2 3 2 8 .
3. B u r t o n , A . K.; Balague, F.; C a r d o n , G.; C O S T B I 3 W o r k i n g G r o u p o n Guidelines f o r Prevention in L o w Back Pain (2004). «European guidelines f o r p r e v e n t i o n in l o w back pain». Eur Spine J I 5 , n ú m . 2, pàg. I 3 6 - I 6 8 .
4. C a r d o n , G. M.; Balagué, F. (2004). « L o w back pain prevention's effects in s c h o o l c h i l d r e n . W h a t is t h e evidence?». Eur Spine J I3, pàg. 663-679.
5. C a r d o n , G. M.; D e C l e r c q , D.; D e B o u r d e a u d h u i j , I.; Ilse, M. (2002). «Back e d u c a t i o n efficacy in e l e m e n t a r y s c h o o l c h i l d r e n : A I-year f o l l o w - u p s t u d y » . Spine 27, n ú m . 3, pàg. 2 9 9 - 3 0 5 .
6. C a r d o n , G. M.; D e B o u r d e a u d h u i j , I.; D e C l e r c q , D. (2002). « K n o w l e d g e and p e r c e p t i o n s a b o u t back e d u c a t i o n a m o n g e l e m e n t a r y s c h o o l s t u d e n t s , t e a c h e r s , and parents in Belgium». J of School
Health 7 2 , n ú m . 3, pàg. I 0 0 - I 0 6 .
7. Chiang, H. Y.; Jacobs, K.; O r s m o n d , G. (2006). «Gender-age e n v i r o n m e n t a l associates o f middle school s t u d e n t s ' l o w back pain». Work 2 6 , n ú m . I, pàg. I 9 - 2 8 .
8. C o r b e l l a , M. ( I 9 9 3 ) . «Educació p e r a la salut a l'escola. A s p e c t e s a avaluar des de l'educació física». Apunts. Educació Física i Esports 3 I , pàg. 5 5 - 6 I .
9. Devís, J.; Peiró, C . ( I 9 9 I ) . « R e n o v a c i ó n pedagógica en la Educación Física: Educación Física y Salud (III)». Perspectivas de la Actividad Física y el Deporte 6, pàg. 9 - I I .
10. D i e p e n m a a t , A . C. M.;Van d e r W a l , M. F.; D e Vet, H. C . W . ; Hirasing, R. A . (2006). « N e c k / s h o u l d e r , l o w back, and a r m pain in relation t o c o m p u t e r use, physical activity, stress, and depression a m o n g D u t c h adolescents». Pediatrics I I 7 , n ú m . 2, pàg. 4 I 2 - 4 I 6 .
11. Ehrmann-Feldman, D.; Shrier, I.; Rossignol, M.; A b e n h a i m , L. ( 2 0 0 I ) . «Risk f a c t o r s f o r t h e d e v e l o p m e n t o f l o w back pain in adolescence». American Journal of Epidemiology I 5 4 , n ú m . I, pàg. 30-36.
12. Freburger, J. K.; Carey,T. S.; H o m e s , G. M. (2005). « M a n a g e m e n t o f back and neck pain: w h o seeks care f r o m physical therapists?». PhysicalTherapy 85, n ú m . 9, pàg. 8 7 2 - 8 8 6 .
13. Gonzàlez, J. L.; M a r t í n e z , J.; M o r a , J.; Salto, G.; À l v a r e z , E. (2004). «El d o l o r de espalda y los desequilibrios musculares». Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y el Deporte
(revista online) I 3 . D i s p o n i b l e a: < h t t p : / / c d e p o r t e . r e d i r i s . e s / r e v i s t a / r e v i s t a I 3 / e s p a l d a . h t m l > .
14. Kovacs, F. M.; G e s t o s o , M.; Gil del Real, M. T.; Lopez, J.; Mufraggi, N . ; Méndez, J. I. (2003). «Risk f a c t o r s f o r non-specific l o w back pain in s c h o o l c h i l d r e n and t h e i r parents: a p o p u l a t i o n based study».
Pain 3, n ú m . I 0 3 , pàg. 2 5 9 - 2 6 8 .
15. Lapierre, A . ( 2 0 0 0 ) . La reeducación motriz. 6a. e d . M a d r i d : CIE S. L. - Dossat.
16. Lleixà, T. ( 2 0 0 3 ) . Educació física hoy. Realidad y cambio curricular. Barcelona: H o r s o r i .
17. Mendez, F. J.; G ó m e z - C o n e s a , A . ( 2 0 0 I ) . «Postural hygiene p r o g r a m t o p r e v e n t l o w back pain».
Spine 2 6 , n ú m . I I , pàg. I 2 8 0 - I 2 8 6 .
18. Poppel, M.; H o o f t m a n , W . ; Koes, B. (2004). « A n update o f a s y m p t o m a t i c r e v i e w o f c o n t r o l l e d clinical trials o n t h e p r i m a r y p r e v e n t i o n o f back pain at t h e w o r k p l a c e » . Occupational Medicine 5 4 , pàg. 345-352.
19. R o b e r t s o n , H. C.; Lee, V. ( I 9 9 0 ) . «Effects o f back care lessons o n sitting and lifting by p r i m a r y s t u d e n t s » . Aust Physiother 36, pàg. 2 4 5 - 2 4 8 .
20. Steela, E.; D a w s o n , A . ; Hiller, J. (2006). «School-based i n t e r v e n t i o n s f o r spinal pain: a systematic r e v i e w » . Spine 3 I , n ú m . 2, pàg. 2 2 6 - 2 3 3 .
2 1 . Storr-Paulsen, A . ; A a g a a r d - H e n s e n , J. ( I 9 9 4 ) . « T h e w o r k i n g positions o f s c h o o l c h i l d r e n » . Applied
Ergonomics 25, n ú m . I, pàg. 63-64.
22. Taimela, S.; Kujala, U. M.; Salminen, J. J.; Viljanen, T. ( I 9 9 7 ) . « T h e prevalence o f l o w back pain a m o n g c h i l d r e n and adolescents. A n a t i o n w i d e , c o h o r t - b a s e d q u e s t i o n n a i r e survey in Finland». Spine
I 5 - 2 2 , n ú m . I 0 , pàg. I I 3 2 - I I 3 6 .
23. Van Tulder, M.; Becker, A.; Bekkering, T.; C O S T B I 3 W o r k i n g G r o u p o n Guidelines f o r t h e Management o f A c u t e L o w Back Pain in Primary Care (2006). «European guidelines f o r t h e management o f acute nonspecific l o w back pain in p r i m a r y care». Eur Spine J I 5 , n ú m . 2, pàg. I 6 9 - I 9 I .
