AR
Arreu P3i4
ES
Esports P35a38
Comença la Segona i Tercera de
futbol aquest cap de setmana
XEVI PUJOL
GUILLEM ROSET
AR
Arreu P13a16
Quinze dies després d’haver
iniciat el curs escolar 20/21
EL RIPOLLÈS
Relleu
forçat de
Torra
en l’
aniversari
de l’
1-O
La situació meteorològica a tot Catalunya viu canvis de mane-ra constant. Per aquest dijous i sobretot de cara a divendres, s’espera un canvi de temps, després d’unes jornades amb més domini de l’ambient as-solellat i temperatures en lleu ascens. Ara bé, la tardor ja s’ha deixat veure en diferents in-drets, i també al Ripollès. De fet, tal com es pot comprovar en la imatge, les primeres nevades ja han fet acte de presència a la comarca, tot i tractar-se d’un mes de setembre. Així es cons-tatava a Vall de Núria, el darrer
RIPOLLÈS | GUILLEM SÁNCHEZ
Tot correcte!
Ripoll ha demostrat que es poden acollir proves espor-tives de nivell, del món del tri-al i l’orientació, respectant les mesures sanitàries i sense per-dre l’esperit competitiu!
Cinema refugi
Entre el cicle Gaudí, el cineclub, els festivals de cine-ma, les projeccions al Museu Etnogràfi c... El setè art està pro-tagonitzant un gran nombre de propostes a la comarca.
Sense lloc!
La gent que vol anar a viure a micropobles, a vegades es pot trobar mancat d’oferta d’habitatge. És un tema essen-cial per no trobar-se amb un desploblament encara major!
Toquem fusta
De moment, només dos grups de centres escolars de Ripoll s’han hagut de confi nar en temps de CO-VID-19. Que la situació seguei-xi estable.
Com han de ser els plens?
Estem una mica desconcer-tats... De fet, ni els mateixos ajuntaments es posen d’acord, pel que hem pogut comprovar aquesta mateixa setmana. Dies de sessions plenàries, organit-zades de manera diferent en funció de cada cas. A Ribes de Freser, ple ordinari de manera telemàtica. Una fórmula que també va repetir l’ajuntament
Primeres mostres de
tardor amb nevades
insòlites de setembre
GALL
FGC XEVI PUJOL ROGER SALADRIGUES EL RIPOLLÈSNevada registrada a Vall de Núria, el passat cap de setmana
cap de setmana. Segons dades del Servei Meteorològic de Ca-talunya, al Santuari de Núria
(1.971 metres) es van acumular fi ns a cinc centímetres de neu nova entre els dies 25 i 26 de setembre. La nevada va caure a bona part del Pirineu fi ns al dis-sabte passat al matí, tot i que en menor mesura al Pirineu orien-tal i de manera testimonial al Prepirineu. Va ser més intensa a l’Aran, amb valors de fi ns a 31 centímetres de neu a Certes-can, 25 a Sasseuva i 16 a Bonai-gua. Com a Vall de Núria, també es van acumular 5 centímetres de neu nova a Ulldeter (1.999 metres). També es pot observar en la imatge inferior, feta des del Refugi d’Ulldeter el cap de setmana passat.
Una tendència que els amants de la natura i de la neu esperen que es pugui repetir ben aviat, per tal que les muntanyes i les estacions d’esquí quedin ja co-bertes de blanc i això sigui un bon indici de cara a la tempora-da d’hivern d’enguany.
VALLTER 2000
de Ripoll el dimarts al vespre. Però, ai las! En la doble ronda d’aquest dimecres al vespre (quan el setmanari El Ripollès ja havia tancat la seva edició), ens trobem amb dues sessions presencials tant a Campde-vànol com a Sant Joan de les Abadesses. Com haurien de ser els plens quan les trobades de més de sis persones estan pro-hibides...?
ROGER SALADRIGUES
Aquesta setmana no us oblideu de felicitar a:
SANTS DE L’1 AL 7 D’OCTUBRE
DIJOUS 1
Teresa, Remigi
DIVENDRES 2
Àngels de la Guarda, Sadurní, Berenguer de Peralta
DISSABTE 3
Francesc de Borja, Gerard o Grau, Maria Josep Rosselló
DIUMENGE 4
Francesc d’Assís, Petroni, Àurea
DILLUNS 5
Froilà, Atilà, Caritina, Faustina
DIMARTS 6
Bru, Emili, Fe, Maria de les Cinc Llagues
RIPOLLÈS | G. SÁNCHEZ
L’aprovació de la moció de l’Associació de Municipis per la Independència a algunes sessions plenàries celebrades aquesta setmana al Ripollès ha estat una de les maneres de rebutjar des del territori la in-habilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat. També es van convocar con-centracions per fer palès aquest rebuig. Una acció de protesta de l’independentisme català, que va tenir lloc a Ripoll (amb més d’un centenar de perso-nes) i a davant d’altres ajunta-ments del Ripollès, responent a la crida d’Òmnium Cultural.
«Hi ha més de 2.800 repre-saliats a Catalunya arran de l’1 d’octubre i derivades; per
Mobilitzacions al país i al Ripollès com a resposta
‘La mort de Guillem’,
en primícia a Llanars
RIPOLLÈS | GUILLEM SÁNCHEZ
Des d’aquesta setmana, Quim Torra ja no és el president de la Generalitat. Una situació que es presumia que podia ocór-rer pels volts de l’aniversari de l’1 d’octubre a Catalunya. De fet, aquest mateix dimecres es publicava al Diari Oficial de la Generalitat el decret que con-verteix el vicepresident del govern, Pere Aragonès, en el substitut del president de la Generalitat, un cop confirmada la inhabilitació de Quim Tor-ra per al càrrec a principis de setmana. Aragonès ostenta les atribucions de la Presidència de la Generalitat «d’acord amb els límits propis d’una subs-titució i d’un govern en fun-cions de conformitat amb la Llei 13/2008 i la resta de l’or-denament jurídic». Una
dispo-sició exposa que aquest decret quedaria sense efectes en cas que se suspengui l’execució de la sentència d’inhabilitació contra Torra dictada dilluns pel Tribunal Suprem, un cop la defensa de Quim Torra ja ha fet efectiva la presentació d’un re-curs al Tribunal Constitucional. Una decisió difícilment
ima-ginable en el context dels fets ocorreguts aquesta setmana i que també va ser comentada durant la sessió del ple del Par-lament de Catalunya d’aquest dimecres a la tarda. Hi va par-ticipar el mateix Quim Torra, abans de produir-se un debat sobre la situació generada per
la sentència judicial que confir-mava la inhabilitació de la seva persona com a president de la Generalitat.
Això es va produir dilluns pas-sat, quan el Tribunal Suprem va confirmar la inhabilitació d’un any i mig i 30.000 euros de multa per al president per
ha-RIPOLLÈS | G.S.
El tercer aniversari de l’1-O al Ripollès se celebrarà amb l’estrena a la comarca de la pel·lícula ‘La mort de Guillem’, amb projecció a les 7 de la tarda a la sala de Ball de Lla-nars. Prèviament, es llegirà el manifest commemoratiu del tercer aniversari del referèn-dum. Una projecció de la mà de l’ajuntament de Llanars, Òmnium Ripollès i l’ANC Vall de Camprodon. La presen-tació del llibre ‘Eixamplant l’esquerda’, prevista a Ripoll aquest dimecres amb la pre-sència del vicepresident del Parlament, Josep Costa, es va cancel·lar per la celebració del ple a Barcelona.
JORDI BEDMAR/PRESIDÈNCIA
ABRIL CHINCHILLA
Adéu, president Torra
Aragonès assumeix les funcions de presidència davant la inhabilitació de Quim Torra, sense lloc ja al govern
tant, és un context de repres-sió del govern de l’estat que, desgraciadament, amb l’actu-al, ha continuat», va exposar
el president de l’entitat al
Ripo-llès, Jordi Vilarrodà. Jordi Mu-nell, alcalde de Ripoll i diputat al Parlament, va afegir que «és
un element més d’aquest pro-cés fatídic contra els drets
fo-ver desobeït de manera
«con-tumaç, obstinada i reiterada»
la Junta Electoral Central, en no retirar llaços grocs i una pan-carta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019. Així es ra-tificava la condemna imposada pel Tribunal Superior de
Justí-cia de Catalunya, encarregat de comunicar formalment la inha-bilitació a Quim Torra.
«Democràcia i llibertat o repressió i imposició»
El fins dilluns president de la Ge-neralitat de Catalunya va voler dei-xar clar en una roda de premsa el mateix dia que es va confirmar la sentència que cal «escollir entre
la democràcia i la llibertat o la repressió i la imposició» de
ca-ra a les eleccions catalanes que vindran «en pocs mesos», i que
han de significar «un punt
d’in-flexió i un nou plebiscit que con-firmi» la «ruptura democràtica»
que va suposar el passat 1 d’octu-bre de 2017. Acompanyat del go-vern en bloc, Torra va expressar que «cap llei justa no ha de poder
mai derrotar a la democràcia» i
que les «irregularitats comeses
tindran les seves conseqüènci-es a Europa». «Els pot més la set de venjança», va expressar Torra,
animant a totes les «forces de la
llibertat» perquè sumin d’ara en
endavant. «Tenim un gran
pa-ís i una societat magnífica, que podrà aconseguir tot allò que es proposi», va dir Torra en roda de
premsa, confessant que «ha estat
un honor presidir aquest país».
Publicat el decret que confereix les funcions de Presidència a Pere Aragonès, un cop confirmada aquesta
setmana la inhabilitació dictada pel Tribunal Suprem
namentals». Vilarrodà té clar
que «serem els catalans els
qui acabarem decidint demo-cràticament a les urnes qui és el nostre president».
RIPOLLÈS | REDACCIÓ
Aquest dijous es compleixen tres anys d’un dels dies que més ha marcat la història re-cent de Catalunya: l’1 d’oc-tubre del 2017. Moltes de les conseqüències polítiques i ju-dicials que s’han anat derivant posteriorment tenen el seu punt d’inflexió en aquesta jor-nada. Al Ripollès, tot i que no hi va haver cap episodi de re-pressió policial com en d’altres punts de Catalunya, també es va viure amb molta intensitat en tots els col·legis electorals que es van organitzar. De fet, l’ambient ja s’havia comen-çat a preparar els dies previs a aquell diumenge, amb diver-ses activitats com a excusa per mantenir oberts els centres de votació. I durant tota la jorna-da, des de ben d’hora al matí,
Tres anys de la votació més intensa i reivindicativa de la història recent
RIPOLLÈS | REDACCIÓ
L’ara inhabilitat president de la Generalitat, Quim Torra, és un dels que més ha visitat la comarca del Ripollès durant el seu mandat. El 17 d’agost del 2018 visitava Ripoll un any després dels atemptats de Bar-celona i Cambrils. Torra va en-capçalar l’acte institucional de record acompanyat de la que va ser consellera de Presidèn-cia, Elsa Artadi, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. El 18 de setembre del mateix any va visitar Campdevànol, on per
primera vegada un president de la Generalitat va presidir la ballada de La Gala. També hi va inaugurar la remodelació de les places Clavé, Valldemos-sa i de la Sardana. Al finals del mes d’octubre del 2018, Torra va visitar les empreses SODE-CA i Birba. Aprofitant l’estada a Camprodon, el president va in-augurar l’Espai U d’Octubre. Ja al febrer del 2019, Quim Torra va fer acte de presencia a Molló en el marc del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil i La Reti-rada. El 30 d’abril d’aquell ma-teix any, el president va visitar la
Vall de Ribes. A Ribes de Freser va signar el llibre d’honor, tot seguit Torra va agafar el crema-llera per assistir al Sopar amb Estrelles del GastroPirineus a Vall de Núria, juntament amb el conseller de Territori i Sosteni-bilitat, Damià Calvet. També va aprofitar l’estada per reunir-se amb els membres de l’ajunta-ment de Queralbs i amb la seva alcaldessa, Imma Constans. La darrera visita de Torra al Ripollès va ser aquest mes d’agost. El president va apro-par-se a Beget durant les seves vacances familiars.
EL RIPOLLÈS
Torra, un president que
ha trepitjat el Ripollès
Una munió de gent a les portes del centre de votació de la biblioteca a Ripoll
es va viure una calma tensa, per temor que la Guàrdia Civil o els Mossos d’Esquadra po-guessin precintar els col·legis. Les primeres hores van ser incertes, amb molta alegria quan van arribar les urnes i les paperetes, que havien estat ocultes els dies abans. També hi va haver certs problemes informàtics amb la pàgina de
votació, amb l’emoció just quan ja va començar a funci-onar correctament. Durant la tarda, veient les actuacions de la policia a altres punts de la geografia catalana, es van con-centrar moltíssimes persones davant els col·legis electorals, preparats per si calia defensar pacíficament les urnes. A elles es van sumar tractors i remolcs
Des de Ripoll, Ribes, Camprodon i Campdevànol fins a Beget i Molló
que es posaven al voltant, i fins i tot un camió preparat per si s’havia de tallar la C-17 a l’en-trada sud de Ripoll. A partir de les vuit del vespre, l’escrutini va ser molt intens, i a Ripoll fins i tot es van instal·lar una pantalla gegant per poder viu-re la viu-resolució de la jornada. Pel que fa als resultats de les votacions, el ‘Sí’ va imposar-se en la majoria de butlletes al Ri-pollès, amb 12.914 vots a favor d’un total de 13.659, o el que és el mateix, un 95% del suport.
«Ens hem guanyat el dret a ser un estat independent»,
deia el llavors president de la Generalitat, Carles Puigde-mont. L’emoció creixia a me-sura que es coneixien els re-sultats favorables al ‘Sí’ arreu de Catalunya. Posteriorment, però, va seguir un sentiment d’indignació i protesta. Els
més de 800 ferits per les for-ces policials durant l’1-O van provocar que s’organitzés una aturada de país el dia 3 d’oc-tubre, que al Ripollès es va se-guir en un percentatge eleva-díssim. La jornada de protesta va culminar amb concentra-cions a partir de les sis de la tarda a Ripoll i Camprodon, amb milers de persones. Una tractorada va tallar la C-17 i rius de gent es van mobilitzar, des dels àmbits civils i no ci-vils. Des dels mitjans de Corisa Media Grup, es va fer un ampli seguiment de totes les inci-dències i dels moments clau. A partir d’aquells dies histò-rics, les mobilitzacions han se-guit, amb presos polítics, exi-liats i judicis pel mig, en una història que encara dura i de la qual sembla que estem lluny de conèixer el final.
EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS
RIPOLLÈS | REDACCIÓ
La Generalitat destinarà 51.166.634 euros a projectes singulars institucionals que apostin per la generació de re-cerca d’excel·lència, l’atracció de talent i el desenvolupament d’activitats de transferència de coneixement. Aquests projec-tes, que es finançaran partir del 2021 amb despeses a càr-rec a pressupostos futurs per un període de quatre anys, es nodriran amb els fons
euro-peus provinents de la certifica-ció de despesa sanitària COVID presentada per la Generalitat a la Comissió Europea.
Segons el text de l’acord, seran elegibles aquells projectes que serveixin per a la construc-ció, l’adquisiconstruc-ció, l’habilitació o l’ampliació substancial d’edifi-cacions per a infraestructures de R+D, així com per a la realit-zació de projectes cooperatius de construcció, adquisició i millora d’equipaments i
pla-taformes tecnològiques com-partides.
Recursos del Feder per fer front a la pandèmia
Davant la necessitat d’aten-dre les despeses extraordinà-ries i urgents derivades de la pandèmia, el Govern va dur a terme la reprogramació dels fons del Programa Operatiu Feder 2014-2020, d’acord amb els criteris establerts per la Comissió Europea que auto-ritzaven els estats membres a
fer servir aquests recursos per pal·liar la crisi provocada per la Covid-19. D’aquesta manera, el Govern va poder fer front a les urgències econòmiques generades per la situació sani-tària, tot garantint la solvència financera de la Generalitat ja que la reassignació dels fons no ha comportat, en cap cas, una reducció dels recursos disponibles.
D’altra banda, amb la voluntat de garantir la viabilitat de tots
els projectes que havien d’anar a càrrec dels fons Feder, el De-partament de la Vicepresidèn-cia i d’Economia i Hisenda ha treballat amb tots els departa-ments afectats per buscar me-canismes alternatius de finan-çament. L’acord aprovat avui s’emmarca en el compromís del Govern amb la recerca i la innovació, com a eix central de l’estratègia de fer de Catalunya una societat que basa el seu creixement en la generació de coneixement.
GENCAT
La Generalitat destinarà 51,1 milions d’euros en
quatre anys a la recerca de l’excel·lència, l’atracció
de talent i la transferència de coneixement
La Generalitat destinarà 51,1 milions d’euros en quatre anys a la recerca de l’excel·lència, l’atracció de talent i la transferència de coneixement
Aquests projectes es finançaran a partir del 2021 amb recursos procedents de fons europeus provinents
de la certificació de despesa sanitària COVID presentada per la Generalitat a la Comissió Europea
RIPOLL | X.P.
Ripoll és l’únic municipi del Ripollès on l’índex de risc de rebrot es manté ‘alt’, situat als 105,06 punts aquest dimecres (si baixa de 100 ja serà ‘mode-rat’). A la resta de pobles de la comarca, el risc ja és ‘molt baix’ a mitjans d’aquesta setmana. Tot i això, l’ajuntament de Ri-poll descarta que sigui necessa-ri dur a terme un cnecessa-ribratge mas-siu tal com va passar a principis de mes a Sant Joan de les Aba-desses. En els darrers quinze dies, s’està experimentant una tendència a la baixa del nombre de casos de coronavirus detec-tats amb proves PCR, segons apunten des de la regidoria de Salut. La taxa de reproducció de l’epidèmia també baixa i ja és de 0.49 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Però aquesta dinàmica no ha de servir
d’ex-L’ajuntament de Ripoll descarta la possibilitat
d’un cribratge massiu a la vila
gironina amb risc de rebrot
moderat
Segueixen desinfectant els
espais públics a Ripoll
CAMPDEVÀNOL | XEVI PUJOL
Aquest dimecres arribaven bo-nes notícies des de l’Hospital Comarcal de Campdevànol. El centre informava que ja no té cap pacient ingressat per COVID-19. Això després que pogués donar l’alta a les dues persones que hi estaven essent tractades de la malaltia. Encara mantenen, però, un professio-nal sanitari aïllat. Amb aquestes dues altes, l’Hospital es recu-pera de l’augment d’ingressos que va començar sobretot la segona setmana de setembre, quan es va passar d’un pacient amb coronavirus a set (entre el 7 i el 16 de setembre).
La bona notícia d’aquest dime-cres contrastava amb la dolen-ta que arribava el dimarts. Mal-auradament, el centre de salut campdevanolenc informava de la defunció d’una persona de 78 anys amb coronavirus. El pacient patia altres patologies.
Aquesta mort fa pujar fins a 11 les que s’han produït per la CO-VID-19 a l’Hospital des de l’inici de la crisi sanitària. La darrera defunció s’havia produït el 15 de març, i per tant feia molts mesos que no se n’havia de la-mentar cap. Les últimes dades són qualificades com a
«bo-nes» per part del centre, però
destaquen que no s’ha
d’abai-xar la guàrdia perquè la situ-ació pot canviar en qualsevol moment. Sobretot demanen seguir les mesures de seguretat i evitar les trobades de més de sis persones. En total, el centre i l’Àrea Bàsica de Salut Ribes de Freser - Campdevànol han di-agnosticat 172 anàlisis positius per coronavirus des del princi-pi de la pandèmia.
RIPOLL | REDACCIÓ
A Ripoll segueixen amb la de-sinfecció dels espais públics de manera periòdica, amb es-pecial incidència sobretot en els parcs infantils i jocs, per tal de combatre la COVID-19. Així ho ha reflectit el cap de l’àrea de serveis al territori de l’ajun-tament ripollès, Joaquim Co-lomer, a través de Twitter. De fet, en la darrera ordre del PROCICAT que incloïa
delimi-EL RIPOLLÈS
EL RIPOLLÈS
TWITTER JOAQUIM COLOMER EL RIPOLLÈS
Cap pacient amb
COVID-19 a l’Hospital
Bones dades des de l’Hospital però demanen no abaixar la guàrdia
Joan Maria Roig, regidor de Salut de l’ajuntament de Ripoll
Desinfecció dels parcs infantils
cusa per abaixar la guàrdia. El consistori ripollès insisteix que la ciutadania ha de complir amb les mesures de protecció per evitar contagis i trencar la ca-dena de transmissió. El regidor de Salut, Joan Maria Roig, diu que «estem en una situació de
calma tensa que en qualsevol moment es podria
descontro-lar; perquè això no passi, de-manem la col·laboració de tota la ciutadania perquè prengui totes les mesures que estan al seu abast». La important
mobi-litat que es va registrar setma-nes enrere a la vila i al conjunt de la comarca podria explicar el perquè es va produir un repunt de positius de COVID-19.
Dimarts es va confirmar la mort d’una persona de 78 anys
que tenia coronavirus
RIPOLLÈS | REDACCIÓ
L’índex de risc de rebrot ha baixat al Ripollès després que arribés als 366 punts a principis del mes de setem-bre. Ara ja es troba en 46,33 punts, una xifra que ja es considera dins el barem del risc ‘moderat’. Una situació que contrasta amb la resta de comarques de la regió sanitària de Girona, que es troben totes en un risc ‘alt’ de rebrot. De fet, les
mesu-res excepcionals a l’àrea de Gi-rona i Salt s’han allargat 15 dies més per combatre els contagis. Al Ripollès, en la franja del 20 al 26 de setembre s’han confirmat només set casos positius de co-ronavirus per PCR, mentre que en la franja del 13 al 19 de se-tembre havien estat 22, i del dia 6 al dia 12, eren 33.
En total, els casos confirmats acumulats a la comarca des de l’inici de la pandèmia són 326. Totes les dades són extretes del portal Dades Covid del Govern.
tar les reunions socials a no més de sis persones, també es considerava necessari re-forçar les pautes per a les fa-mílies per fer un ús correcte dels parcs infantils, així com els elements de control per part de les administracions locals. Es consideren els parcs com un espai d’esbarjo bene-ficiós per als infants -per això s’ha optat per no ordenar-ne el tancament- però també un punt de risc de contagi.
RIPOLL | REDACCIÓ
Aquest dijous és la data que l’Institut Català de la Salut (ICS) es va posar com a límit per posar en marxa uns equips mòbils amb l’objectiu d’aga-far mostres PCR als centres educatius i a les residències de persones d’edat avançada. La finalitat és determinar ca-sos de la COVID-19 entre els alumnes i els usuaris d’aques-tes residències a tota la regió sanitària de Girona. Per fer-ho, els equips estaran formats per 33 professionals dividits en 9 equips, que estaran re-partits per tot el territori giro-nès. El Ripollès disposarà d’un d’aquests equips, ubicat al CAP Garrotxa d’Olot, que també donarà cobertura a la Garrotxa. El grup estarà format per una infermera, dos auxiliars i cinc administratives, i des del CAP que se’ls assigni, es desplaça-ran fins als recintes mencio-nats per fer les extraccions que
tinguin assignades diàriament. Les mostres seran enviades al laboratori que té l’ICS a Girona. Segons expliquen des de l’ICS, aquesta mesura
«perme-trà, d’una banda, alliberar d’aquesta tasca els equips d’Atenció Primària, i de l’al-tra, evitar desplaçaments de
possibles casos positius, ja que la presa de mostres es farà majoritàriament a les es-coles i a les residències». Els
equips mòbils tindran temps d’engegar fins a l’1 d’octubre, dia en què tots estaran opera-tius a tots als indrets de la pro-víncia de Girona.
INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
mòbils encarregats de fer les PCR
Alumnes d’una escola gironina realitzant les proves PCR
en escoles de Barcelona
GIRONA | REDACCIÓ
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el d’Educació, ja han començat a fer cribrat-ges del virus de la COVID-19 en escoles de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat, des d’aquest dimarts. També se n’han fet a un recinte esco-lar de Manlleu i de Canet de Mar, ja que el risc de rebrot
és alt. La previsió és fer unes 20.000 proves PCR, en una primera fase, que durarà fins a mitjans del mes d’octubre, aproximadament. Segons apunta l’Agència Catalana de Notícies, també es té pre-vist fer tests serològics en els alumnes que donin positiu en els cribratges per detectar si es tracta d’una infecció an-tiga i evitar d’aquesta manera confinaments innecessaris.
Tot es pot fer, tot és possible
amb imaginació i seny
No és massa estimulant veure com moltes festes, activitats culturals i esde-veniments ben arrelats al territori es deixen de fer per culpa de la COVID-19. Hem de pensar que la prudència i la responsabilitat obliga a ajuntaments i entitats organitzadores a prevenir, i la mesura més efectiva és suspendre activitats de manera radical. És evident que, si el plantejament de celebració ha de ser com es feia abans, és millor que ens quedem a casa i ben quiets. Ara bé, hem vist que quan s’hi posa imaginació es poden fer actes i activitats que mantenen el dinamisme als pobles i es motiva l’activitat social i cultural, un aspecte ben necessari en aquests temps de pandèmia on, evidentment, la salut és el primer. Però estem segurs que hi ha altres maneres de fer. Per exemple, es poden trobar o proposar nous espais per als actes i activitats, noves línies per plantejar les actuacions i la forma de participar-hi. Sempre, repetim, aplicant totes les normes de seguretat establertes.
Amb imaginació es pot pal·liar una situació que suposa greus perjudicis en sectors actius de casa nostra. Si no hi ha fi res i mercats, molts productors i famílies de fi raires de productes artesans queden al marge de l’activitat eco-nòmica amb tot el que comporta. De veritat que no hi ha fórmules de regular l’accés en espais més amplis i mirar que aquest sector no en surti perjudicat? Pensem que amb imaginació i criteri és possible.
En l’apartat de festes, evitant els macroconcerts i esdeveniments massius, no es poden fer actes on la gent participi de la vida activa en un entorn festiu? La festa dona vida a botigues, a la restauració i també el sector cul-tural, un dels més afectats pel coronavirus. Pensem que també és possible seguir-ne gaudint, tal i com s’ha vist en algunes poblacions, que amb seny i imaginació no hi han renunciat amb la fi nalitat de mantenir el caliu de poble. Un altre apartat és l’oci nocturn. Considerem poc prudent ordenar tanca-ments d’activitat i limitacions d’horaris sense una mesura alternativa de control per a les activitats il·legals que genera la situació. Què fan els joves quan tenen tan pocs recursos com per gaudir dels caps de setmana o es-tones de lleure? A més de les limitacions necessàries, no es mereixen tenir alternatives? Pensem que amb voluntat i imaginació també es possible, sem-pre recordant que cal l’aplicació de les mesures de sem-prevenció en qualsevol espai de relació social.
Són unes refl exions en les quals caldria que tots plegats hi donéssim dues o tres voltes, i si convé més, per evitar la radicalitat de les prohibicions en una situació molt delicada, però en la que pensem que hi ha solucions per fer-la més suportable, sense alterar cap mesura de seguretat.
Amb la col·laboració de:
DIRECTOR: Francesc Rubió
DIRECTORADECONTINGUTSICAPDEREDACCIÓ: Judith
Espert
REDACCIÓ: Judith Espert, Guillem Sánchez, Xevi
Pujol, Abril Chinchilla, Roger Saladrigues, Joan Manuel Robles i Judit Lechón
FOTOGRAFIA: Eudald Teixidor i Jordi Amàrita MAQUETACIÓ: Eudald Tutllo i Sílvia Abdela PUBLICITAT: Manoli Santoro, Nani Begara i
Mireia Arribas
COORDINACIÓPUBLICITAT: Montse Solà ADMINISTRACIÓ: Zaida Picas, Eva Carrasco i
Montse Solà
DISTRIBUCIÓ: Roger Espert
IMPRESSIÓ: Impressions Intercomarcals DIPÒSITLEGAL: GI.1611-2013
Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)
Difusió controlada per OJD
EDICIÓ: Corisa Media Grup
CONSELLEDITOR: Jordi Martí i Esther Martí DIRECTORFUNDADOR: Raimon Subirà
REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓIPUBLICITAT:
Corisa Media Grup Colònia Santa Maria Ctra. C-17 km 91,5 17500 Ripoll T 972 70 21 12 F 972 71 41 60 [email protected] [email protected]
entenc que ocupen i preo-cupen a molts dels qui llegiu aquestes ratlles perquè, de debò, són temes cabdals avui i per força temps, em sembla. Sobre la pandèmia no puc dir massa coses més enllà de la natural preocupació i indig-nació per la manca de sen-sibilitat de molts ciutadans que sembla que aquesta pandèmia que tenim al da-munt no vagi amb ells i no es senten gens responsables de protegir la sa-lut de tots, la seva i la dels altres. Mira, si la seva salut no afectés nin-gú més que a ells encara tindria un passament, però és que com a so-cietat no podem permetre que la irresponsabilitat dels uns infecti a d’altres que s’hi jugaran la salut i, potser, la vida però també que amb aquestes infeccions el que acabi passant és que calgui restringir altre cop la mobilitat de tots i, de retruc, es vegi afectada novament l’activi-tat econòmica o, el que és el mateix, l’ocupació i els ingressos de tots, que d’això ja en tenim experiència. I no crec que estiguem en condicions d’anar repetint un escenari com el que vàrem viure amb la declaració de l’estat d’alarma el passat mes de març.
Sí que és pesat portar la mascareta sempre que estem en un lloc pú-blic, i sí que no tenim massa (o gens) l’hàbit de rentar-nos les mans cada
El proppasssat 23 de setembre es va celebrar el Dia Interna-cional contra la trata i l’explo-tació sexual. El tràfi c d’éssers humans amb fi nalitat d’ex-plotació sexual, especialment de dones i nens, és una xacra mundial contra la qual calen mesures efectives. Hi ha tra-ta perquè hi ha prostitució i hi ha prostitució perquè hi ha demanda, promoguda per les indústries del sexe.
Les dones prostituïdes son majoritàriament migrants o d’una posició social desfavorida. I aquest fet no és casual. Una abrumadora majoria de dones que exerceixen la prostitució no ho fa lliurament sinó obligades per proxenetes, xarxes de tracta o gravíssims condicionants so-cioeconòmics.
Cal una llei que tipifi qui i castigui adequadament com a delicte el pro-xenetisme i el consum de sexe de pa-gament. El focus ha d’estar sempre en la incitació, l’explotació i el consum, mai en les dones que, per exemple, exerceixen a la via pública i que solen ser només una víctima més del siste-ma opressor muntat al seu voltant. Cal una llei que digui clarament als homes que una societat democràtica
i sí que ens costa mantenir una distància de seguretat en les nostres relacions amb els altres, però és el que cal fer i més val que ho incor-porem com un hàbit perquè em sembla que en tenim per temps, si tot va bé.
I aquesta és una llibertat que ens cal acceptar restringir perquè, no fer-ho, comporta un perjudici per al conjunt de la societat de la qual formem part, que no tenim dret a provocar. No té res a veure amb d’altres nivells de llibertat com la de relacionar-te amb uns o altres, de viure a un lloc o altre, d’opció laboral o professional, d’opció política, de gènere... i també la llibertat d’expressió que aquesta setmana tenim damunt la taula amb la sentència desproporcionada al nostre Molt Honorable President de la Generalitat per no despenjar prou a temps una pancarta en favor dels presos polítics i exiliats.
Aquest sentència ha fet que el nos-tre President sigui inhabilitat per a un any i mig o, el que és el mateix, que Catalunya quedi sense Presi-dent i es vegi abocada a unes elec-cions per superar aquesta situació. Les farem. Els catalans anirem altre cop a les urnes però seria bo que aquesta vegada tothom respecti el resultat que surti de la votació i que no siguin els jutjats els que ho es-menin, que ja està bé!
no permetrà l’existència d’una reserva de dones al servei dels seus capricis i que la compra de favors sexuals serà consi-derada un abús punible. I cal, sobretot, una llei que doni empara a les dones en situació de prostitució, que les protegeixi de la violència proxeneta, que faciliti regu-laritzacions administratives i promogui ambiciosos progra-mes socials per ajudar totes aquelles que ho desitgin a sortir del món de la prostitució, recompondre la seva au-tonomia i construir un nou projecte de vida.
La lluita és difícil. Hi ha poderosos interessos en joc. Es calcula que la prostitució podria constituir el 0,38% del PIB de l’estat espanyol. I el ‘lobby’ proxeneta no deixa de treballar per obtenir la legalització del seu lucratiu negoci, sembrant la confusió en l’opi-nió pública.
Perquè quedi clar: les persones que defensem la necessitat d’aquesta llei mai anirem contra les dones que es veuen abocades a la prostitució. La prostitució es nodreix de la desigual-tat social, la pobresa, l’opressió colo-nial i el domini patriarcal. Per això la prostitució no és un ‘treball’ ni hi pot
Com a societat
no podem
permetre que la
irresponsabilitat
dels uns infecti
a d’altres que
s’hi jugaran la
salut i, potser, la
vida
Cal una llei
que tipifi qui
i castigui
adequadament
com a delicte el
proxenetisme
i el consum
de sexe de
pagament
Pandèmia i
llibertat
Eudald Castells PRESIDENT DE LA UIERAbolicionista!
Anna Belén Avilés REGIDORA DEL PSC A RIPOLLhaver una prostitució ‘regulada i amb drets’. El dret que tota la societat hem d’aconseguir, per a nosaltres i la resta de dones de la nostra comunitat, és el de no ser prostituïdes. Si no vols
aquesta feina per a tu, per a la teva mare, la teva parella o la teva fi lla, se-nyal inequívoc que no és una feina. Alt i clar: a propòsit de la prostitució, jo sóc abolicionista!
RIPOLLÈS | G. SÁNCHEZ
L’atenció telefònica continua essent un dels pilars del dia a dia de l’activitat als centres d’atenció primària de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon. Però des d’aques-ta setmana, d’aques-tal com va anun-ciar la mateixa direcció, es vol promoure ja una major pre-sencialitat dels usuaris que així ho requereixin. Això no vol dir,
Més presencialitat a l’Àrea Bàsica de Salut
Ripoll - Camprodon - Sant Joan
RIPOLLÈS | JUDIT LECHÓN
L’activitat als Centres d’Aten-ció Primària del Ripollès torna progressivament a la norma-litat després del tancament d’alguns dels equipaments a causa de la pandèmia. A l’ABS Ribes de Freser – Campdevà-nol, l’activitat es va reprendre des del mes de juny, encara que s’intenten gestionar tele-màticament gran part de les consultes per garantir la se-guretat dels pacients i evitar aglomeracions dins els Cen-tres d’Atenció Primària. Mireia Zarco, responsable de l’ABS Ribes – Campdevànol, expli-ca que «vam començar a fer
el control d’unes determi-nades patologies cròniques com la diabetis,
insuficièn-JUDIT LECHÓN
Alguns CAP del Ripollès seguiran
amb l’activitat telemàtica
però, que les sales d’espera i les consultes tornin a estar plenes com abans de la crisi sanitària. De fet, una de les mesures que se segueix tenint en comp-te és la de mancomp-tenir un circuit COVID perquè, si algun usuari que vol accedir al centre, pre-senta símptomes de coronavi-rus, es pugui derivar cap a un espai adequat. Es recorda que per demanar cita per a alguna consulta, es pot seguir fent per
internet al canal La Meva Salut o bé trucant al telèfon d’aten-ció de qualsevol dels CAP de l’Àrea Bàsica Ripoll - Sant Joan - Camprodon.
És important seguir les normes si es vol accedir al centre, com entrar i sortir per les marques col·locades al terra, realitzar una bona higiene de mans i que la temperatura corporal no su-peri la que es considera com a símptoma de COVID-19.
cia cardíaca i les revisions del protocol del nen sa; hem prioritzat l’atenció a les per-sones vulnerables». Segons
els professionals sanitaris, l’aplicació de les noves me-sures s’ha adoptat de manera positiva per part dels paci-ents, tot i que per a les perso-nes d’edat avançada ha estat més complicat poder gestio-nar les visites de manera no presencial. Tot i així, des de l’àrea bàsica s’afirma que part de les consultes i gestions, de moment, continuaran tele-màticament. «Totes les
visi-tes que hem vist que se’n pot fer un correcte seguiment a través del telèfon ho con-tinuarem fent, sempre amb l’objectiu d’atendre a la ma-jor part de la població però
garantint la seva seguretat»,
comenta Zarco.
El centre també ha tornat a posar en funcionament l’acti-vitat interna com reunions de treball, coordinació i atenció especialitzada en traumato-logia, geriatria i farmàcia, així que a banda de les consultes, l’activitat interna també tor-na a la normalitat després de l’aturada a causa de la pan-dèmia. Progressivament els CAPS del territori reprenen la seva tasca amb activitats que funcionen de nou presenci-alment, però d’altres segui-ran en un format telefònic o telemàtic per evitar l’excés de pacients a les consultes dels centres de la comarca, com és el cas de l’ABS Ribes - Campdevànol.
de dictat el confi nament de la població per culpa de la COVID, em vaig aventurar a publicar en aquestes mateixes pàgines un article carregat de dubtes (de-guts a la meva ignorància), i de mals auguris (producte de la meva experiència). Al costat de la confusió regnant respecte de la malaltia, veia a l’horitzó una colla de conseqüències que di-ria que, malauradament, s’han a anant complint: fallida econò-mica a càrrec dels pobres, escapçament de drets individuals i col·lectius, arra-conament de la vida cultural i esporti-va, por ciutadana, histèria informativa i conspiranoica i un confl icte sanitari i polític de primer ordre.
No sé qui va inventar-se que teníem una de les millors sanitats del món. Crec hu-milment que no era veritat. Bé, sí que és veritat que tenim una sanitat universal i força gratuïta que molts voldrien, que s’han fet esforços per anar tirant i que molts treballadors hi estan comprome-sos. També és cert que tenim centres que excel·leixen i professionals brillants, però després d’haver-hi estat lligat fa-miliar i laboralment tota la vida, opi-no el que deia: opi-no és una de les millors sanitats i és un model que cal repensar tècnica i econòmicament. No tinc
conei-pensar que la nostra sanitat viu permanentment al límit, fi ns i tot en circumstàncies òptimes, i que gairebé no té marge per afrontar situacions excepcionals. Deia jo mateix el mes de març (i perdó per autocime): si cada tar-dor el sistema es veu sobresa-turat per l’epidèmia de grip de sempre, què no pot passar quan patim el pic d’una malaltia infec-ciosa afegida, altament contagi-osa i amb nombrosos casos de gravetat? El que podia passar ja ho hem vist: la sanitat l’ha pogut absorbir fent apel·lacions a l’heroisme, aplaudides al llarg de mesos des dels balcons dels domicilis d’espantats ciutadans. Molt bonic, però també molt indesitjable. És com refi ar les nostres mancances mè-diques i de recerca a la Marató de TV3, que és molt solidari i emotiu però no és la solució de res.
Ja sé que tots els països s’han vist abo-cats a situacions difícils i que n’hi ha que encara estan pitjor que nosaltres, però la percepció de precarietat que he obser-vat em preocupa. La paràlisi que se n’ha derivat, la pagarem cara: l’atenció està lluny d’haver-se estabilitzat, correm el perill que trobem normal no tenir un ac-cés natural i ràpid al metge o la inferme-ra, que se’ns ajornin visites o no puguin
CARTA AL DIRECTOR
Toni Riera
Regidor d’ERC-AM a Campdevànol
Com pot ésser?
El dia 11 de setembre passat, Diada Nacional de Catalunya, cap a migdia, es va celebrar un petit acte a Camp-devànol a la plaça en la confl uència del carrer Hortes i carrer Sant Amand. Es va inaugurar amb una placa l’Espai 1 d’octubre en aquest indret, amb po-ques persones participants.
Sens dubte, la data té a veure amb l’esdeveniment polític més impor-tant a Catalunya i Espanya del que portem de segle: el referèndum d’Au-todeterminació de Catalunya de l’any 2017, promogut pel govern català. El poble de Campdevànol va exercir el seu dret a decidir si volia ser inde-pendent o no, replegant vilatanes i vilatans en el col·legi electoral d’una manera espectacular pel seu núme-ro, per la seva transversalitat i pel seu sentiment. Totes i tots plegats, sense distinció política, associativa o cultu-ral, units fent un front comú anhelant el dret a decidir per a l’autodetermi-nació del nostre país.
Aquest 11 de setembre, amb aquest acte estrany, amagat, superfl u, s’ha trencat aquella fusió compacta de l’any 2017.
Com pot ser que una data tan impor-tant es pugui immortalitzar amb una placa sense comptar amb els prota-gonistes que la van fer possible? Com és possible que el poble no s’as-sabentés de l’acte? Com pot ser que s’hagi fet un acte a part de qui ho va promoure?
Em sento, ens sentim, ultratjats per deixar-nos de banda, per no comptar amb tots els que ho vam fer possible, que vam participar més o menys ac-tivament i que vam donar suport per defensar la llibertat, als que van votar a favor i en contra.
L’1 d’octubre no és ni d’uns ni d’altres, és de tothom, i aquest acte hauria de merèixer alguna cosa més que una placa penjada d’un pal.
Ja fa anys, recordo que en les seves conferències, l’enginyer i planifi cador Albert Serratosa pre-sentava (ho feia molt freqüentment) una imatge aèria d’Europa durant la nit, feta per la NASA.
Les llums de les grans conurbanitza-cions europees quedaven molt ben plasmades. I també apareixien les llums del grans eixos industrials del continent: les ribes del Tàmesi, la conca del Ruhr, l’eix del Roina, l’arc mediterrani, des de Roma passant pel nord d’Itàlia i fi ns València.
La imatge és impactant: al mig de la península Ibèrica es veia un esclatant punt de llum (Madrid), enmig de la foscor del seu entorn.
Contra la continuïtat de les grans
zo-nes urbanitzades i industrials europees, la conurbanització de Madrid apareixia perduda en mig de la foscor, sense cap relació amb el seu entorn. Aquest dies, algú ha dit que ‘Madrid es España y España es Madrid’ (Isabel Díaz Ayuso). S’han sentit veus discrepant, però cal refl exionar sobre el tema. No és un tema menor. El fet que en els darrers anys, desenes d’anys (no sols fa quatre dies) s’hagi potenciat Madrid com a capital d’Espanya, cen-tre de totes les comunicacions espa-nyoles (trens d’alta velocitat, aeroport de Barajas, seu de totes les instituci-ons de govern d’Espanya, lloc d’ubi-cació ofi cial de les grans empreses i bancs...), és una errada monumental. El retard històric econòmic d’Espa-nya té en aquest fet una de les seves causes. El subdesenvolupament es-panyol té com un dels factors princi-pals la capitalitat centrada a Madrid, al mig del desert (terme geogràfi c) castellà.
Els estudiosos de la implantació del ferrocarril a Espanya durant el segle XIX expliquen les errades que es van
nòstics, tractaments mèdics i quirúrgics, revisions protocol·làries, etc. Tot això va en contra dels més bàsics criteris de la bona administració i abona la percepció que la nostra sanitat penja d’un fi l. No vull exagerar però hi ha moments en els que sembla que només siguin possibles dos diagnòstics: COVID sí o COVID no i que tot el demés no compti. Una de les conseqüències és que, si ja molts cata-lans pagàvem dues vegades l’atenció mèdica, afi liant-nos a una mútua, ara encara més.
Políticament, i no vull entrar en polèmi-ques partidistes, m’he adonat que la salut de la població era relativitzada en funció d’altres interessos, que entenc però que no accepto. L’experiència de la primera onada no ha estat aprofi tada. Sembla que ningú recordi que ja en aquells dies un dels grans confl ictes era la resistència del madrilenyisme centralista a prendre decisions rigoroses i científi cament ava-lades. Com ara. La voluntat centrípeta de l’estat a l’hora d’acumular benefi cis per la capital i la capacitat centrífuga a l’hora d’escampar misèria s’ha mostrat colos-sal. Tothom ho sap i alguns comencen a dir-ho, però en veu baixa. Els interessos polítics i econòmics han prevalgut. En alguns casos, amb derivacions ridícules: es va precipitar la desescalada per pos-sibilitar una temporada turística que no
El viscut aquest
mig any em
fa pensar
que la nostra
sanitat viu
permanentment
al límit,
fi ns i tot en
circumstàncies
òptimes
El
subdesenvolu-pament espanyol
té com un dels
factors principals
la capitalitat
cen-trada a Madrid
Balanç
semestral
Daniel Palomeras METGE I ESCRIPTOREl forúncul
de Madrid
Antoni Llagostera PERIODISTAEn totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el telèfon i el DNI. Les cartes han de tenir una extensió màxima de 1.500 caràcters. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sempre que vagin acompanyades de les dades anteriorment ressenyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afirmacions expressades a les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor. Envieu les vostres cartes a través de l’e-mail:
[email protected], del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll.
cometre en el gran esforç inversor fet aleshores, un desastre econòmic. El trens espanyols foren construïts, més que per transportar viatgers i merca-deries, per portar ferro, el ferro amb què estaven construïts.
La ‘red’ radial ferroviària espanyola fou un desastre i així s’ha mantingut. Avui, malgrat l’aprenentatge del segle XIX, la ‘red’ ferroviària d’alta velocitat espanyola s’ha construït amb el ma-teixos paràmetres i amb la mateixa manca de racionalitat i de rendibilitat. I aquí apareixen dèfi cits gravíssims com la manca d’un corredor ferrovi-ari mediterrani o la manca de comu-nicació en ferrocarril d’altes presta-cions entre Barcelona i Bilbao (dues ciutats que centren els pols industri-als del país) o entre Barcelona i Valèn-cia (l’eix exportador cap a Europa). Madrid no és Espanya (gràcies a Déu!) i, sobretot, Espanya no és Madrid. Però algú s’entesta a funcionar amb aquests paràmetres.
Madrid, al contrari, és un forúncul, una infecció, amb infl amació del tei-xit cutani del seu entorn, causat per un bacteri, molt estès a tot el món (el centralisme), però que en el cas d’Es-panya està aconseguint emmalaltir tota la península Ibèrica.
Per curar qualsevol malaltia cal, pri-mer de tot, tenir clar que no estàs sa, que la teva vida perilla; segon, cercar consell mèdic; i, sobretot, prendre les medicines que s’han receptat el temps que calgui i sigui necessari.
i confi nament que tots els experts exigi-en, que a molts països seriosos es feien i que aquí es van endarrerir no sé si per manca de recursos o de voluntat. No sé com anirem. Em dona la impressió que estem esperant amb candeletes una vacuna que ens tregui de l’atzucac, amb el mateix anhel i bona fe que posaríem en l’aigua de Lourdes. Confessem-ho: confi em que els diners i els remeis ens vinguin de fora. Tan de bo arribin a temps, siguin efi caços i ens despertin del mal son. Si no és així, les podem passar encara més magres. Però la lliçó hauria de ser que algun dia ens haurem d’espa-vilar per nosaltres mateixos.
GOMBRÈN | ABRIL CHINCHILLA
Gombrèn se suma als mu-nicipis de la comarca que pateixen massificacions en temporada de bolets. L’al-calde, Cèsar Ollé, ha expli-cat que «puja un excés de
boletaires», tant és així que
la carretera i els diversos ca-mins del poble «s’emplenen
de cotxes, impedint que la gent pugui sortir de casa».
El batlle exposa que han estat estudiant mesures com les de Campelles: imposar un carnet boletaire, controlar l’accés al bosc... però cap d’aques-tes normatives és vàlida per Gombrèn perquè disposen de massa camins i accessos al bosc i pateixen d’una fal-ta d’espais d’aparcament. A
més, Ollé explica que
«limi-tar l’aparcament queda en mans dels Mossos d’Esqua-dra i lamentablement a la
comarca hi ha problemes d’efectius» i afegeix que «no podem fer una regulació si no la podem fer complir».
EL RIPOLLÈS
Gombrèn es queixa de
l’excés de boletaires
I la problemàtica no acaba aquí, sinó que l’alcalde tam-bé ha volgut subratllar l’in-civisme per part d’aquests boletaires que embruten el bosc dient que «fer treball de conscienciació amb aquest tipus de gent és pràctica-ment impossible».
Gombrèn ja ha patit proble-mes d’aquest tipus durant l’estiu quan, tot i prohibir el bany als gorgs i rius de la zona, hi havia turisme que els freqüentava. Les massifica-cions al Ripollès sempre han estat un problema a molts dels municipis de la comarca però trobar-ne la solució no és gens fàcil, ni les solucions so-len ser del gust de tothom. «Si
algú té la solució, que m’ho digui», sentencia Ollé.
El municipi pateix massificacions i incivisme durant els cap de setmana
RIPOLLÈS | REDACCIÓ
La temporada de bolets també sol fer augmentar els rescats a muntanya per part dels Bombers de la Genera-litat. Aquest setembre, com a mínim s’han hagut d’activar tres dotacions per a localit-zar boletaires perduts. Un rescat va ser a la zona de Les Llosses, per algú que s’havia desorientat a causa del mal temps. Al cap de pocs dies, es van registrar dues actu-acions més: una, a la pista GIV-5225 de Molló, i una altra a la zona del coll de la Tuta, a Ogassa, sense haver de la-mentar danys personals en cap cas. Abans de sortir a la muntanya, cal comprovar la previsió meteorològica i anar ben preparats tan pel que fa a la roba, com en referència al menjar i aigua. També és important haver estudiat una mica la ruta i avisar a algú que es durà a terme la sortida.
boletaires aquests
dies
RIPOLL | REDACCIÓ
La Fundació Eduard Soler ha començat el curs esco-lar amb normalitat i de ma-nera presencial assegurant tots els protocols
sanita-ris per accedir al centre, a més d’haver-se preparat en cas que alumnes o docents hagin de seguir les classes telemàticament. De fet, la Fundació ja disposa d’una aula virtual que s’utilitza de manera recurrent entre les lliçons impartides al centre. Josep Maria Casals, director de formació de la FES, expli-ca: «Hem buscat la possibi· litat de fer una formació híbrida, de tal manera que puguem donar resposta en cas de necessitat a aquells alumnes que s’hagin d’aï· llar a casa i podem fer les classes a través d’strea· ming amb càmeres que ens permetin aquesta connec· tivitat directa amb l’alum· nat. O en cas contrari, si tenim un docent a casa confinat que pugui conti· nuar transmetent aquesta informació a l’alumnat».
Aquest any el centre ha viscut un increment de sol-licituds que no ha pogut assumir, ja que la direcció es manté ferma en respec-tar el nombre de matricu-lacions que acull cada curs.
«Aquest any hem tingut una demanda important d’estudiants per accedir als nostres Cicles Forma·
tius de Grau Superior, i realment han quedat estu· diants sense plaça a cau· sa que nosaltres limitem l’aforament de les nostres aules pensant en la quali· tat formativa», apunta
Ca-sals.
Una nova etapa que suposa un repte per a la Fundació, ja que la situació actual de-rivada de la pandèmia ha obligat a adaptar-se a tots els protocols establerts. Tot i que els objectius princi-pals es mantenen, com el d’atraure el talent femení.
«Aquest any hem aconse· guit incorporar una noia en els primers cursos que hem començat enguany, però és una línia de treball que no podem descartar perquè tenim la meitat del talent que noa ccedeix a la formació relacionada amb la tecnologia o estudis ci· entífics en general»,
re-marca el director.
Com cada any la Fundació ha incorporat novetats en el contingut de les seves for-macions per tal de seguir creixent amb les noves tec-nologies a l’aula, encarant un curs escolar atípic, però del qual afirmen començar amb força.
ABRIL CHINCHILLA
La FES comença el
curs escolar
La Fundació encara el curs escolar adaptant-se a les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia
les classes presencials
RIPOLLÈS | JUDIT LECHÓN
L’Escola Comarcal de Músi-ca del Ripollès ha iniciat l’ac-tivitat presencial al centre després de mesos d’aturada a causa de la crisi sanitària generada per la pandèmia. El centre s’ha adaptat a la nor-mativa vigent per poder tornar a obrir les seves portes arreu de la comarca amb la intenció de garantir la seguretat de tots els seus alumnes. «Teníem
molt clar a escala comarcal que l’escola de música no la podíem perdre i comencem el nou curs a Ripoll i a tots els pobles de la comarca on s’es· tà desenvolupant», comenta
Mònica Sanjaume, Conselle-ra Comarcal d’Ensenyament i Joventut. «A les nostres seus
el que hem fet és doblar les aules, sobretot en llocs com Ripoll, que és on hi ha més alumnes. Cada especialitat tindrà dues aules, primer es farà classe a una per després ventilar i desinfectar i la se· gona a l’altra aula adjudi· cada», explica el director del
centre, Jordi Pau.
Tot i adaptar-se a les condi-cions actuals, l’escola ha patit una davallada en les matricu-lacions, fet que preocupa a la direcció del centre, des d’on també s’intenta transmetre un missatge esperançador i de
tranquil·litat als pares dels alumnes. «Tenim una da·
vallada en el nombre de matriculacions, però no ha estat massa greu. Ara estem intentant comuni· car totes les mesures que emprenem i transmetre seguretat entre les famí· lies per impulsar més ins· cripcions sobretot en els primers cursos», comenta
el director. «Pensem que a
mesura que els pares ve· gin que el curs escolar es desenvolupa amb certa normalitat també com· portarà un increment de matriculacions per a les classes extraescolars. El missatge és de tranquil· litat, es prenen totes les mesures necessàries i els alumnes poden conti· nuar venint a l’escola de música amb normalitat»,
explica Sanjaume.
En cas que algun dels alum-nes s’hagi de confinar, se li garanteix la continuïtat de les lliçons impartides pel centre telemàticament. I si es tracta d’un professor, les classes també continuaran de manera virtual perquè el curs pugui seguir amb nor-malitat, ja que en aquests moments la voluntat del centre és seguir potenciant la música.
RIPOLLÈS | J.L.
Durant aquest setmana, el portal web del Departament d’Ensenyament de la Genera-litat de Catalunya, Traçacovid, ha publicat les dades més re-cents de l’afectació de la CO-VID-19 al centres educatius del territori, entre els quals s’hi troba la detecció d’un cas positiu per la malaltia al Cen-tre d’Educació Especial Doctor Ramon Suriñach de Ripoll. De moment no s’han facilitat més dades sobre el cas, ni tampoc s’ha especificat si el grup de la persona afectada ha hagut d’estar aïllat.
Pel que fa a la resta de centres educatius del Ripollès, la si-tuació és la mateixa que en la
Es detecta un positiu al Centre d’Educació
Especial Doctor Ramon Suriñach
el dia de les llengües
Al 74% de les aules no es manté la distància
Nous professors a escoles de la comarca
GOMBRÈN | JUDIT LECHÓN
Aquest pròxim dissabte, 3 d’oc-tubre, a les 5 de la tarda, l’Ajun-tament de Gombrèn ha orga-nitzat una enquesta popular per debatre el futur de l’escola del municipi, que va tancar ara fa vint anys. Es tracta d’un espai obert on es debatran els pros i contres de la reobertura del centre, ja que la conselleria té previst com a data límit per a la decisió final el mes de
desem-RIPOLLÈS | J.L.
Una enquesta realitzada pel sindicat de Comissions Obre-res (CCOO) ha detectat que al 74% de les aules del territori no es pot mantenir la distàn-cia de seguretat d’un metre i mig entre els mateixos alum-nes i els professors.
Aquestes dades han portat al sindicat a presentar una denúncia a Inspecció de
RIPOLLÈS | J.L.
El Ripollès ha incorporat diversos docents als cen-tres educatius de la co-marca com a reforç per a aquest nou curs escolar a causa del desdoblament d’alguns dels grups, per a poder mantenir les distàn-cies i garantir les ràtios es-tablertes pel Departament
Treball, segons Manel Puli-do, responsable d’educació de CCOO. A més, també van convocar una manifestació a Lleida davant els Serveis Ter-ritorials d’Educació el passat dimecres 29 de setembre. L’estudi ha recollit altres da-des, com que el 40% de les aules d’Infantil i Primària te-nen més de 20 alumnes, su-perant el llindar establert des del Departament.
d’Ensenyament. En concret són quatre suports a escoles de la comarca, un i mig a Ins-tituts i dos a escoles concer-tades, que ofereixen reforç segons les necessitats de cada centre i el nombre d’alumnes. En alguns casos, es tracta d’un suport en hores lectives con-cretes o a mitja jornada, tot i que en d’altres sí que s’han in-corporat a jornada completa.
EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS
L’assemblea sobre
l’escola, el dissabte
No s’ha detectat cap altre cas als centres de la comarca durant aquesta setmana
darrera actualització del web facilitada la passada setmana. A l’Institut Abat Oliba de Ripoll hi ha 31 persones confinades d’un mateix grup a causa d’un cas positiu dins el centre. A Camprodon, a l’Institut Ger-mans Vila-Riera, s’hi troba una
persona confinada, tot i que no es coneix si es tracta d’un po-sitiu confirmat. D’altra banda, a l’Escola Vedruna de Ripoll, hi ha 27 persones confinades d’un mateix grup a causa de la detecció de dos casos positius per coronavirus al centre.
Gombrèn debat sobre si es vol reobrir aquest equipament
SANT JOAN DE LES ABADESSES | J.L.
L’Institut Escola Mestre An-dreu de Sant Joan de les Abadesses va celebrar el passat divendres el dia de les llengües amb diverses activitats. Els alumnes de Primària i Secundària van treballar conjuntament per preparar la jornada, on els més petits van estar recor-rent els carrers del poble a la cerca de les parau-les amagades en diferents punts de la vila, sota una activitat organitzada a càr-rec dels més grans. Miquel Marcé, director de l’Institut Escola Mestre Andreu, ex-plicava que «els alumnes
de Secundària han prepa-rat paraules amb diversos
idiomes i han buscat històri-es i llegendhistòri-es que hi tinguin relació, les han distribuït per aquí al poble en diferents es-pais i els estudiants de primà-ria les han hagut de buscar».
El dia de les llengües també va coincidir amb l’arribada d’un mag a l’escola, que es va des-plaçar per cada aula oferint trucs de màgia de deu minuts a tots els alumnes. Es tracta d’una activitat proposada pel Consistori Juvenil de Sant Joan de les Abadesses.
bre que ve. L’alcalde de Gom-brèn, Cèsar Ollé, ha explicat que està previst que els tècnics de la conselleria accedeixin a les instal·lacions durant les prope-res setmanes per comprovar el seu estat i decretar si les re-formes a assolir són possibles o no. Encara que aquesta no és l’única condició per a poder reobrir l’escola: s’ha fixat que es necessiten entre 12 i 15 alum-nes i que la seva reobertura no pot comportar el tancament
d’un altre centre. De moment, el consistori pretén conèixer la opinió dels veïns a través de l’assemblea. No serà la pri-mera vegada que els habitants del municipi decideixin sobre qüestions de Gombrèn en una assemblea. Tal com va dir el mateix alcalde, Cèsar Ollé, no es descarta que si no hi ha acord veïnal, es pugui organitzar una consulta per decidir si els veïns volen que es reobrir l’escola ru-ral de cara a pròxims cursos.
RIPOLL | ABRIL CHINCHILLA
L’Espai Lúdic El Catllar és el centre on es desenvolupen les activitats del Servei d’Inter-venció Socioeducativa a Ripoll. Ara, aquest servei del Consor-ci de Benestar SoConsor-cial s’ha vist afavorit per una subvenció del Dipsalut que ha permès reno-var el mobiliari i, a més, asse-gura molt millor les mesures de prevenció davant la COVID-19 tant pels infants com pels edu-cadors. Amb aquest servei que ja opera a Ripoll, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, i pròximament a Ribes de Freser, es pretén donar suport a infants, adolescents i famílies en risc d’exclusió so-cial. Segons explica la directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabeth Ortega,
«les persones que atenem en aquest servei sobretot es de-tecten a través de Serveis So-cials però a vegades des dels centres educatius ens posen en coneixement situacions
que ens són desconegudes». «D’aquesta manera inten-tem arribar al màxim de gent; normalment, al cap de l’any arribem a atendre cap a uns
125 infants», comenta Ortega.
Exposa, però que «aquest any,
la situació COVID farà que haguem d’intervenir sobre molts més infants i famílies».
ALBERT GÜELL
El Servei d’Intervenció Socioeducativa
rep una subvenció del Dipsalut
L’Espai Lúdic el Catllar es troba als annexos de la Biblioteca Lambert Mata
Es tracta d’un augment d’usu-aris que, de fet, els serveis so-cials del Ripollès veuen que no para de pujar des de l’inici de la pandèmia. Només des del mes de juliol fins ara, el Consorci ha atès 120 persones noves, és a dir, que mai abans havien ne-cessitat d’ajudes socials. Ara, des de la institució analitzaran les necessitats, però per mu-nicipis: «La pandèmia, el que
ha fet ha estat visibilitzar les esquerdes, és a dir, els punts febles que tenim cadascú de
nosaltres, i cadascun dels municipis i territoris... Per tant, ara estem en el punt de fer una anàlisi més municipal. Si ha impactat més sobre el col·lectiu de gent gran, sobre els infants, sobre la gent que ha perdut la feina...». A més,
al Consorci de Benestar Social han augmentat el nombre de professionals per tal de poder fer front de la millor manera possible a aquesta crisi sanità-ria, que esdevé una crisi social a arreu del territori.
L’ajut ha permès renovar el mobiliari de l’Espai
Lúdic El Catllar
Es preveu que els efectes de la pandèmia facin
augmentar els usuaris del servei
Vaga a l’ensenyament públic el 9 i 15 d’octubre
RIPOLLÈS | REDACCIÓCGT Ensenyament i el Sin-dicat de Professors de Se-cundària (ASPEPC SPS) han convocat una vaga prevista pels dies 9 i 15 d’octubre. L’ensenyament públic de-mana reduir ràtios, incre-mentar plantilles i més ma-terial de protecció. Acusen el departament d’Educació de ‘manca de planificació’ i d’utilitzar un llenguatge ‘fals’, com ara la creació de grups ‘estables’. Pel que fa a les ràtios, demanen que es redueixin fins a 10-15 alum-nes a primària i a un màxim de 20 a secundària. També volen que en l’incrementar les plantilles, es dotin les escoles de personal sanitari, es proveeixi del material de
protecció necessari com gel i mascaretes i se substitueixi el personal vulnerable.
Els sindicats criden tot el personal de l’ensenyament
Les proves PCR a les escoles
en cas d’un positiu o per
situació municipal
EL RIPOLLÈS
RIPOLLÈS | REDACCIÓ
El departament de Salut ja ha notificat quan i com es realit-zaran les proves PCR als cen-tres educatius catalans. Els testos només es faran en cas que es doni un positiu de CO-VID-19 a l’aula o si es conside-ra necessari fer-les de mane-ra preventiva en funció dels indicadors epidemiològics del territori. En cas dels
in-fants, les mostres de la prova s’agafaran via frotis nasal, una manera més senzilla i indolo-ra. Aquesta consisteix a intro-duir un bastonet a l’entrada de les fosses nasals. Mentre s’esperen els resultats, l’in-fant o grup estable haurà de fer quarantena tots els dies establerts, encara que la pro-va sigui negatipro-va. L’excepció es troba en el cas que es tracti d’un cribratge massiu.
públic a sumar-s’hi, també les llars d’infants munici-pals. Es podria convocar una altra vaga si no es reso-len les peticions.
CAMPRODON | ABRIL CHINCHILLA
El fi ll de la Glòria cursa 1r d’ESO a un dels nous barracons instal-lats a l’Institut Germans Vila Riera de Camprodon. Comen-çar primer d’ESO en aquesta nova normalitat podria sem-blar quelcom negatiu però la Glòria assegura que «l’escola
aquest any ha estat molt es-perada, era molt necessària tan pels nens com els pares».
A més, creu que la tornada ha estat «més normal del que
es-peràvem». Tant l’Arnau com
les dues fi lles petites de la Glò-ria «no tenen cap problema
en portar tot el dia la masca-reta perquè ja s’hi han acos-tumat». L’únic fet més estrany
és que a l’hores del pati «no es
puguin acabar de relacionar amb els altres nens».
L’Arnau ha començat l’institut però també segueix amb les seves extraescolar, cursa idio-mes (on la situació no ha can-viat gaire), ja que «segueixen
amb el grup de companys dels altres anys». I també segueix
fent bicicleta de muntanya, on tampoc ha hagut de prendre noves mesures al ser «un
es-port individual».
Tot i que la tornada a la rutina ha estat esperada, la Glòria ha explicat que el confi nament
«s’ha fet més dur pels pares que pels nens» però «tenim la sort que vivim en un entorn on el confi nament ha estat relatiu». Ha ajudat el fet que
l’Arnau no sigui fi ll únic i hagi pogut passar el confi nament jugant amb les seves germanes, fi ns i tot «al fi nal, gairebé els
havies d’obligar a sortir
per-què els feia mandra». Els
cam-pus d’estiu també han ajudat al retrobament amb els amics abans de l’escola i a tornar a poc a poc a aquesta nova nor-malitat que, per allò que s’ha vist, potser ha afectat més als grans que als petits.
GLÒRIA RIGAT
«L’escola aquest any ha
estat molt esperada»
L’Arnau i els seus amics anant a l’escola
Docents i famílies en
temps de pandèmia
RIPOLL | REDACCIÓ
Eva Bach i Montse Jiménez autores del llibre ‘Mares i Pares infl uencers’, han en-capçalat diverses conferèn-cies dirigides a la comunitat educativa per adaptar-se als temps actuals marcats per la pandèmia de la CO-VID-19. Les xerrades s’han
celebrat per via telemàtica per tal de poder arribar a tothom. Aquest dimecres han tingut lloc les dues darreres propostes: ‘Emo-cions i necessitats essenci-als en el temps actual’, di-rigida als docents i ‘Mares i pares infl uencers en temps de pandèmia’, dirigida a les famílies.
EL RIPOLLÈS
