Acta 7 de febrer de 2017 Comissió de Desigualtats a Barcelona

1

ACTA COMISSIÓ DESIGUALTATS A BARCELONA, 2017:

Quarta reunió de treball

DATA: 7 de febrer de 2017

HORA: de18.30 a 20.30h

LLOC: Sala Lluís Companys, Ajuntament de Barcelona

Persones assistents:

Institucions més Significatives de la Ciutat Marina Gassol (FAPAC)

Raquel de Haro, (CCOO) Afra Blanco (UGT) Carme Panchón (UB)

Albert Recio (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) (FAVB)

Registre Ciutadà Inma Vicente Delfí Cosialls

Consells Sectorials

Enric Francès (Consell Municipal d’Entitats de Barcelona) (CMEB) Teresa Crespo (Consell Municipal de Benestar Social) (CMBS)

Entitats del Fitxer General

Àngels Guiteras (Associació Benestar i Desenvolupament) (ABD) Antoni Reig i Malla (Coordinadora d’Entitats del Poble Sec) Enric Canet (Casal dels Infants)

Maria Rosa Lunas (FOCAGG)

Mª José López, (Consell d’Associacions de Barcelona) (CAB)

Grups Municipals

Alberto Lacasta (Grup Municipal PSC) Berta Clemente (Grup Municipal CIU)

Ajuntament de Barcelona

Mª Jesús Calvo, Gabinet Tècnic de Programació

Josep Villarreal, Direcció de Serveis d’Innovació i Estratègia) Jesús Martínez, Secretaria tècnica del Consell de Ciutat Blanca Moreno, Suport metodològic al Consell de Ciutat

Excusen la seva assistència

Mª Paz Cano (Persona d’Especial Rellevància Ciutadana)

2 Lliurament de material a les persones assistents:

 Presentació de l’Índex Sintètic de Desenvolupament/Vulnerabilitat Social de Barcelona, 2011-2015, febrer de 2017

 Presentació: L’enquesta de condicions de vida de les persones usuàries dels Centres de Serveis Socials. Els primers resultats, febrer de 2017

Principals aspectes tractats:

Síntesi de les intervencions:

Jesús Martínez

Dóna la benvinguda i presenta a na Mª Jesús Calvo, Responsable Gabinet Tècnic de Programació i en Josep Villarreal, Director d’Innovació i estratègia que compartiran els principals resultats dels estudis en marxa.

Mª Jesús Calvo

Dóna compte dels principals resultats de la presentació de la Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2015).

Per consultar les dades directament:

http://barcelonaeconomia.bcn.cat/ca/renda-familiar/renda-familiar/distribucio-territorial-de-la-renda-familiar-disponible-capita

Idees claus:

 Aquest estudi, elaborat des de l’any 2000, permet ser consistent en el càlcul dels indicadors, factors claus que faciliten la comparabilitat i la mirada longitudinal.

 És cert que ha variat de les ZRP (zones de recerca petita) a la dimensió de barri, i que es pot perdre informació, però continua sent consistent estadística i territorialment.

 Les dades de la distribució territorial de la renda de 2015 presenten una gran estabilitat en comparació amb l’any anterior.

 Estabilització dels dos segments extrems: rendes molt altes i molt baixes. Per tant, es manté la polarització social, tot i que no creix més des del 2014

3  Les classes mitjanes s’han reduït globalment i han perdut capacitat adquisitiva

per:

o Globalització

o Capitalisme financer o Digitalització

o Ocupació inestable o Elevat índex de rotació o Devaluació salarial

o Manca de reemplaçament de les persones que es jubilen o Sobrequalificació

o Etc.

4  Cal considerar les contradiccions internes dins de Ciutat Vella, qüestió que

provoca que hi hagi un salt qualitatiu important però no equitatiu;  Els 10 barris amb rendes més altes:

 Els 10 barris amb les rendes més baixes de Barcelona:

Albert Recio

Agraeix tota l’explicació i presentació de l’estudi, i fa les següents aportacions crítiques: la taxa d’atur que s’utilitza minusvàlua l’atur real, ja que l’atur registrat està manipulat, donat que hi ha un percentatge de persones que deixen de cercar feina o directament, no estan registrades;

5 A més, assignar mitjanes a territoris tan amplis, tampoc és correcte ja que hi ha dispersió de la renda i aquesta no és equitativa, com a Sant Martí o Ciutat Vella on hi ha màxima polaritat i dispersió.

Mª Jesús Calvo

Es mostra d’acord però és molt important que s’estigui mantenint aquesta sèrie comparativa d’estudi de IRFD. A més senyala que hi ha barris molt descompensats poblacionalment i inclús per estructures d’edats;

Delfí Cosialls

Consulta si seria possible tornar a les ZRP o similar per ajustar millor la percepció de les rendes disponibles per a les famílies.

Josep Villarreal

Defensa que la informació de l’estudi i la presentació dels mapes a nivell de barris, és valuosa perquè és molt consistent i dóna compta de l’estat de l’acumulació de la vulnerabilitat a Barcelona.

Presenta l’Índex Sintètic de Desenvolupament/Vulnerabilitat Social de Barcelona (ISDVS), 2011-2015.

L’ISDVS es construeix en base a les variables de salut (esperança de vida) / educació (estudis primaris i titulacions superiors) i economia (Renda familiar disponible per càpita).

Els principals resultats posen de relleu que 11,3 anys són els anys que separen el barri de major esperança de vida (Pedralbes, 86,5 anys) respecte el barri amb menor esperança de vida (Torre Baró, 75,2 anys).

Els barris amb menor taxa d’estudis es concentren entre el Besós i Llobregat. Es correlaciona amb ISDVS amb menor valor: el valor de l’índex és 1,6 vegades major pel conjunt dels 5 barris millor posicionats respecte als 5 barris pitjors posicionats.

Respecte l’enquesta de condicions de vida de les persones usuàries dels Centres de Serveis Socials, aquesta mostra uns resultats durs en relació a la vulnerabilitat.

Han participat 6.625 persones i destaca:

 72% són dones vers el 28% són homes;

 Les edats més representatives estan entre els 30 i els 49 anys;

6  Únicament treballa el 19,5% i els ingressos se situen, de mitjana, en 6583€  Índex de carència material severa, (4 o més ítems) és del 83,7% vers el 6,7%

de Catalunya

 Continua amb dades d’habitatge i pobresa energètica, per tancar amb una valoració positiva del grau de satisfacció de les persones usuàries vers l’atenció rebuda amb una mitjana del 7,56 respecte de 10.

S’obre un debat intens de la màxima preocupació vers aquests resultats i la necessitats urgent de fer proposicions d’abordament a la ciutat.

Afra Blanco

Apunta que aquesta enquesta de condicions de vida no reflecteix el panorama de la gent més jove (menor de 30 anys) i de la gent més gran (+ de 65 anys) que sovint suporta càrregues directes de fills/filles.

Carme Panchón

Reflexiona la correlació entre totes les dades aportades pels 3 estudis; que a la vulnerabilitat i l’extrema pobresa també s’hi haurien d’incorporar la taxa d’escolarització, abstenció escolar, plans d’ocupació.... per acabar de disposar de la radiografia global.

Albert Recio

Totes les dades posen de manifest que no es toca l’estructura, que les polítiques actives d’ocupació han fracassat i que s’acaba criminalitzant a les víctimes i no als culpables.

Enric Canet

Agraeix totes les dades i posa sobre la taula el procés de gentifricació d’alguns dels barris, el preu excessivament elevat de l’habitatge i la necessitat d’abordar-ho.

Àngels Guiteras

Expressa que és molt preocupant que cada vegada hi hagin més famílies amb menys renda disponible, que són situacions de pobresa energètica i cronificada. Encara es requereixen més estudis que incloguin escolarització, habitatge, discapacitats...

Teresa Crespo

7 Jesus Martínez

Proposa nou calendari de sessions de treball, cada 2 setmanes i una darrera sessió, més espaiada en el temps per acabar d’elaborar el document i procedir a les esmenes i lliurar-ho a la Permanent:

 21 de febrer  7 de març  21 de març  4 d’abril  25 d’abril

També comparteix com a proposta de la secretària delegada del CMBS, que a TV3 es va emetre un programa anomenat QuèQuiCom, abordant la temàtica de la pobresa i diu que passarà l’enllaç per veure’l als membres del grup, ja que creu que pot ser interessant pel seu contingut.