LA AUAMA DE JUDIOS DE SEGORBE DURANTE
LA BAJA EDAD MEDIA
The Jewish aljama of Segorbe in the Late Middle Age
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU
Universidad de Barceiona
BmLm [0544-408X.(1995)44;121-148]
Resumen: Se intenta reunir la escasa y muy dispersa informaci6n bibliografica y documental -ya publicada- concerniente a la comunidad hebrea 0 aljama segorbina, incluyendo un apendice documental inedito con siete piezas justificativas procedentes del Archivo Hist6rico Municipal de Segorbe. EI texto hebreo de un responsum de Rabf Isaac ben Seset Perfet confirma la existencia de una aljama jurfdicamente constituida y muestra las tensiones internas entre sus miembros en un pleito de jurisdicciones suscitado por un prestamo hipotecario contrafdo por la comunidad de unos prestamistas musulmanes. La documentaci6n local inedita (en catalan y aragones) aporta nuevos datos acerca de las relaciones econ6micas entre los judfos de Segorbe y los cristianos y musulmanes de la ciudad y otras localidades del vecino hinterland, las fricciones entre cristianos y conversos asf como otros curiosos datos de la vida cotidiana de los judfos segorbinos a finales del siglo XIV. Abstract: The aim of this paper is to gather the very scattered information -yet published-concerning the Jewish aljama of Segorbe. We include also 7 inedit records from the local archives. The hebrew text of a responsum of Rabbi Isaac ben Seset Perfet, as well as the other documents (in catalan and aragonese) prove the existence of a Jewish community in Segorbe during the XIV"' century, the economic and jUdicial relations between Jews, Christians and Moslems, the attitude of the Christians with regard to the conversos and other topics of the daily life of the local jews. Palabras dave: Corona de Arag6n. Baja Edad Media. JUdfos. Conversos
Key words: Crown of Aragon. Late Middle Age. Jews. Conversos
o.
INTRODUCCI6N, BIBLIOGRAFIA Y FUENTES:Asi como a 10 largo de los tiltimos afios se ha ido llenando el vacio existente
en la historiografia de los judios valencianos, en general,
y
castellonenses, en
particular, con la publicaci6n de articulos y monografias a cargo de veteranos y
j6venes estudiosos de la minoria hebrea en e1 antiguo reino de Valencia
110 cierto
122
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEUes que el actual estado de la cuesti6n sobre el tema que hoy nos ocupa en estas
paginas es el de un campo practicamente inexplorado por los investigadores.
Con los escasos datos documentales que hemos podido rastrear en la muy
dispersa bibliograffa especializada - a veces de diffcil acceso- referentes a
<~udfos»en Segorbe no podemos intentar la descripci6n de un aceptable marco
hist6rico, econ6mico y social de esta minorfa, por muy provisional que fuere.
Humildemente hemos de confesar que nos enfrentamos ante muchas lagunas,
inc6gnitas e interrogantes.
No obstante, hemos iniciado una cata de investigaci6n documental entre las
ricas series custodiadas en el Archivo Hist6rico Municipal de Segorbe, y hemos
elegido, aleatoriamente, el «Libro de correspondencia del justicia de la Ciudad de
Segorbe, Garcia Daysa, durante el afio 1371»2, signatura 170, manuscrito en
papel (310 X 220 mm.) 31 folios mas 12 hojas en blanco, sin cubiertas. Y fruto
de esa investigaci6n es la aportaci6n de nuevos documentos sobre judfos
segorbinos, textos ineditos y material de primera mano, muy interesante en
nuestra opini6n, que ofrecemos en el apendice de piezas justificativas. Estos
documentos van numerados y ordenados segun orden cronol6gico, encabezados
de su correspondiente
regestum.
La transcripci6n resuelve directamente Jas
abreviaturas, normaliza el uso de las mayusculas, del ap6strofo y separa palabras
unidas. Entre corchetes se incluyen frases
0palabras tachadas en eJ original, Jos
textos sobre Ja Jfnea van entre trazos oblicuos \ /, y los absurdos
0curiosidades
de lectura van marcados por (sic).
1.
Los JUDfos DE SEGORBE EN LA BAJA EDAD MEDIA:Como ya se ha dicho anteriormente, todavfa contamos con escasos y dispersos
datos documentales referentes a los hebreos segorbinos durante los sigJos
bajomedievales. Con todo -y aun a sabiendas de que con tan menguados
materiales no es posible construir la descripci6n hist6rica de esta interesante e
importante minoria etnicorreliogiosa-, ponemos seguidamente a contribuci6n deJ
lector todas las noticias e informaciones que, procedentes de Ja bibliograffa
especializada y otras consultas esporadicas de archivo, hemos podido reunir sobre
el tema, siguiendo un orden crono16gico que arranca en 1274 y culmina en 1399.
He aquf estos instrumentos documentales, ya en
regestum,
ya en texto original:
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
123
*
1274. Los judios de Segorbe pagan de tributo real anual, junto con los de
Murvedre, Onda y Burriana, la cantidad de 2000 sous reales de Valencia. Es
conveniente comparar esta cantidad con las que pagan, por
ejempl0, la aljama de Zaragoza (15000 sous jaqueses), los judios francos de
Zaragoza (2000 sous jaqueses), la aljama de Calatayud (10000 sous jaqueses), la
aljama de Valencia (2000 sous) y la aljama de Xittiva (1000 sous).
ACA Reg. 23 f. 4 v. REGNE 615, BAER 108.
*
1280 abril 28, Alcira. Pedro III reclama a varias aljamas valencianas el pago
de un subsidio conveniente para hacer frente a los gravosos gastos de guerra.
Entre las aljamas figura ya la de los judios de Segorbe.
Fidelibus suis algame judeorum Valencie salutem et gratiam. Cum racione
gerre
(sic) quam comes Fu:xensis et quidam alii nobilis Cataionie nobis et terre
nostre moverunt subierimus subire nos aporteat magnarum honera
(sic)
expensarum et propter hoc copiosos exercitus congregare. Volumus et
mandamus vobis quatenus visis presentius jaciatis nobi,~
competens supsidium
(sic) ac predicta. Datum Algezire.
Similes juerunt jacte algame Xative, Muriveteris, Morelle, Segorbii, Onde et
judeis Algezire, Burriane, Castellonis et Gandie.
ACA Reg. 48 f. 7 v. REGNE 781.
*
1282 abril 9, Valencia. Pedro III escribe a su hijo don Jaime para que los
mudejares segorbinos paguen al judio Jucef Avin(,:aprut, en otro tiempo baile de
la ciudad, el remanente de cierta cantidad de besantes que le adeudan.
ACA Reg. 46 f. 79 v. REGNE 903.
*
1282 noviembre 3, Barcelona. Don Alfonso manda a las aljamas de Valencia,
Xittiva, Alcira, Gandia, Burriana, Murvedre y Segorbe, para que contribuyan al
pago de un subsidio de 30000 sous reales. Las aljamas antes citadas enviaran sus
delegados y procuradores a la capital del reino con misi6n y poderes de proceder
a la repartici6n de dicha cantidad.
ACA Reg. 59 f. 151 v.-152. REGNE 984.
*
1285 agosto 6, Barcelona. Pedro III ordena a Pere de Soria que cada judio de
la aljama de Segorbe pague, personalmente y por separado seg6n sus propiedades
y bienes, a la contribuci6n de dos subsidios de 30000 sous reales de Valencia asi
como a satisfacer ciertas pechas y otras exacciones atrasadas.
124
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU*
1286 abri1 23, A1mudelIaZ. A1fonso III ordena a1 fie1 Pere Escorna, de 1a casa
rea1, que ob1igue a 10s judios de Segorbe, Alcira y otras partes de1 reino de
Va1encia, a pagar 1a parte couespondiente de 10s 60000 sous que 1a a1jama de
Va1encia habia adelantado e1 afio anterior a1 difunto rey Pedro III.
ACA Reg. 66 f. 47. REGNE 1535, GALLOFRE 209.
*
1286 octubre 22, Huerto. A1fonso III ordena a1 bai1e y a 10s compradores de
10s reditos de 1a ciudad de Segorbe que, en 10 sucesivo, respondan de 10s mismos
ante e1 judio Mu<;a de Porte11a.
ACA Reg. 67 f. 103 v. GALLOFRE 480.
*
1286 octubre 24, Lerida. A1fonso III manda a1 justicia, jurados y consejo de 1a
ciudad de Segorbe que en 10 sucesivo respondan de todos sus derechos ante
Mique1 d'en D01<;. En otra carta dirigida a este 1e ordena que responda de 10s
mentados derechos de Segorbe ante e1 judio Mu<;a de Porte11a.
ACA Reg. 57
f.
105 v. GALLOFRE 482-483.
*
1310 - 1311 [Terue1]. Denuncia presentada ante e1 Bai1e de Terue1 contra
Mosse d' A1varrazin por ciertos abusos y excesos cometidos contra su yerno
Sa10m6n, judio morador en Segorbe.
Item en Teruel jue querellado e denunciado al Bayle que Mosse d 'Alvarrazin
avia jeyto un excesso contra Salamon su yerno jillo de Jucej Sorcoy morador
de Sogorbe en tal manera que stando en su casa aquel su yerno Duenya su
muller jilla del dito Mosse aviajeyto screvir engannosa e non devidament
,~involuntat del dito su yerno a su padre contenient que aquel su padre le enbiasse
a Teruel unas ropas e cosas suyas que tenia aquel en su poder en Sogorbe la
qual letra envio segunt se dize al dicto Mosse con su homme e con aquella
avia cobradas aquellas ropas e cosas e que depues que las ovo cobradas avia
gitado de su casa al dicto jerno e avia retenido en si aquellas ropas e cosas
e a la jilla. E acusando.lo el bayle sobresta razon temendo qu' end hera en
culpa aquel Mosse d'Alvarrazin e que devie esser punido porque el dicto
Mosse ya sea que
s 'en cuydasse escussar e dixesse non tener tuerto jue end
tractado adobo al qual se acosto el bayle teniendo que non ,~e podria provar
el dicto jeyto hovo por esta razon del dicto Mosse de los quales dio el bayle
al acusador ...
X
solidos e mete los romanientes CCXL solidos.
ACA RP MR Reg. 1688
f.
47. ANUARIO 5 pp. 221-222.
125
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
Samuel Amismel, judfo de Lerida y hennano del ejecutado, humildemente suplica
a Jaime II que le pennita retirar el cadaver del patibul0 y poderl0 enterrar en el
.
cementerio judaico, a 10 que accede el monarca
.
3007
ACA Reg. 211 f. 247 v. REGNE
1320 julio 4, Calatayud. Jaime II recomienda a las autoridades de Zaragoza y
*
,
de las principales villas y ciudades de Arag6n, Catalufia y Valencia, entre estas
Segorbe, que 110 dejen entrar en sus dominios a los pasto,:ellos, que los expulsen
.
y protejan a los judfos y mudejares residentes en sus respectivas jurisdicciones
Immo id eis prohibant actum que dicti pastorelli iam terram nostram
,
.
.
adiv«runt vel ingressus eis prohiberi ex toto non possint cum separatus et per
catervas incedant. Idcirco cum ipsi pastorelli in civitatibus et locis ad quos
ipsos declinare contingint temeritate durajudeos invaderant et interjiciant. Et
nos propterea dubitemus quin judeis civitatis jortasis dampnum presumpserent
irrogare, vobis et unicumque vestrum sub pena nostre gracie inungendo
mandemus quatenus judeos ipsos in Cesaraguste degentes adversos predictos
pastorellos viriliter nec eis per predictos modo aliquo sustineatis dapnum
aliquod per predictos pastorellos irrogaretur ad vos pro inde in quorum
...
cUlpam ea contingerent haberemus recursum
,
Nec non tenens gerenti vices procuratoris in regno Valencie, baiulo
.
..
justicie, juratis, universitatibus Sugurbi, Castilionis et Burriane pro judeis et
.
sarracenis
.
15-17
.
ACA Reg. 146 f. 44. A. Masia, 1956, pp
1320 noviembre 11, Puebia. Jaffia Aimorcat, hijo de Ismaei, asf como sus
*
hennanos, hijos y yernos, Haym, Issach, Juceff y Gentoi Aimorcat, miembros
de ia aijama de Segorbe, piden iicencia a Jaime II para trasiadarse a Valencia u
monarca accede y ies asegura ia posibilidad de
וotra locaiidad dei reino.
E
.
retornar a Segorbe iibremente
.
3143
ACA Reg. 218 f. 150. REGNE
1321 marzo 16, Vaiencia. A instancias dei nobie Artaido de Luna, Jaime II
*
,
promete a ios judfos de Segorbe que no pennitira apiazamientos, por cuatro afios
.
a ios deudores de dichos judfos
.
3180
ACA Reg. 218 ff. 258 v.-25? REGNE
1321 junio 24, Gerona. A supiicas de Pedro de Castiilo, Jaime II autoriza a
*
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU
126
disponer libremente de ella, por venta, cesi6n 0 compromiso, a favor de quien
.
quisiere, sea cristiano 0 judio
.
3187
ACA Reg. 220 f. 38, REGNE
,
1324 marzo 1, Barcelona. Exenci6n parcial de impuestos a Jaffia Almorcat
*
.
11
judio de Segorbe, que se ha trasladado a Valencia con autorizaci6n de Jaime
Solamente el Baile General podra asignarle una tasa especial, asistido por unjudio
.
no sospechoso elegido por el propio Baile
.
3292
ACA Reg. 225 ff. 186 v.-187, REGNE
ol, justicia civil de Valencia, Jucef
;ן
1331 mayo 15, Valencia. Ante Rodrigo Lan
*
Morcat, hijo de Jafia Morcat, judio de Segorbe, presenta una carta de procuraci6n
en la que este le nombra su procurador junto con Juan de Mor6n, al tiempo que
ach Morcat e
;ןrevoca a todos los que ha tenido anteriormente. Son testigos I
.
Ismael Morcat
.
63
.
ARV Justicia Civil, 27 f
1337 agosto 8, Daroca. Pedro IV confirma a Jafia Morcat, hijo de Ismael, y
*
ach, Juceff y Gentol, todos el10s judios de
;ןa sus hijos y hermano Haym, I
Segorbe, los privilegios concedidos por don Jaime y don Alfonso, que permitian
a dichos judios el traslado desde Segorbe a Valencia, incluyendo los bienes
.
muebles, y conservando en Segorbe los bienes raices
.
6
-.
ACA Reg. 862 ff. 5 v
1348 junio 30, Teruel. Pedro IV escribe al baile de Segorbe acerca de la muerte
*
en esa ciudad del judio portugues David y de c6mo se ha de proceder con sus
.
bienes
Cum, ut percepimus, Davidi, judeus regni Portugalie, qui in dicta civita[tej
,
..
decessit, ordinaverit, ut quedam animalia et alia bona sua, de quibus jactum
extitit inventarium, traderentur et delibererentur p[ojst eius mortem Constantie
nostjre
~
Gomezii, camerarie illustris Alienore, regine Aragonum, uxori[c
karissime, et propterea dicta Constantia Gomezii, apud dictam civitatem suum
procuratorem transmiserat ... pro habendis et recipiendis bonis predictis, ideo
.
hoc vobis intimare curavimus
.
233
ACA Reg. 653 f. 94 v. BAER
*
1372. Relaci6n de diversos pagos, imposiciones y percepciones de la aljama y
judios de Segorbe ante el Maestre Racional.
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
127
.. . ltem el coltell dels juheus e la aljama dels juheus del dit loch per XX sous.
ACA RP MR, 2657 f. 2 .
... ltem recibio de la peyta dels juheus del dit any d'aquells mil sous que
devian pagar ... CCL sous.
ACA RP MR, 2657 f. 2 v .
... ltem met en compte de data los quals dona et paga a Mosse Nageri e
AbdallaAlbardo d'aquells doents sous los quals cadaun any reeben per salari
de la sua administracio e son del mig any ...
C
sous. Et avi apocha.
ACA RP MR 2657 f. 6.
*
1393 mayo 10, Valencia. Jacob Fat;an y sus familiares, judios de Murvedre,
son inculpados, entre otros delitos, de hacer y vender pan azimo entre los
conversos de Segorbe .
... Quod panem azimum pinci jecisti et illum misisti hiis diebus ad civitatem
Sugurbii quibusdam christianis conversis ut modo judaicos sequerentur.
ACA Reg. 1906 ff. 64-66. BAER 451.
*
1399 junio 9, Valencia. Nicolau de Monzonis, converso vecino de Segorbe,
reconoce que su suegro Johan Sanxit;, converso sastre vecino de Valencia, le ha
entregado las 35 libras que prometi6 en concepto de dote de su mujer Mencia.
ARV Protocolos 1445, f. 158 v.
2.
LA AUAMA JUDAICA DE SEGORBE:El1 la documentaci611 oficial, latina
0ronlance, que hemos podido recopiJar
y consultar, ocasionalmente se menciona la existencia de una «aljama»3
0comunidad organizada de judios en la ciudad de Segorbe. Pero
10
habitual es que
se haga referencia a «los judios de» Segorbe, sin mas, y tal expresi6n podria
llevarnos a considerar que en esta ciudad jamas hubo un nucleo de poblaci6n
judaica
10
suficientemente importante -numerica y econ6micamente
hablando-como para merecer la atenci6n de los monarcas aragoneses y poder obtener el
estatuto juridico de comunidad, es decir, constituirse en «aljama».
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU
128
La exisitencia de tal comunidad 0 aljama viene confirmada en un interesante
dictamen 0 responsum
4del a la saz6n gran rabino de la aljama de Valencia, rabf
Isaac ben Seset Perfet (vease A. Hershman, 1945) cuyo texto hebreo aportanlos,
acompafiado de su traducci6n, comentario y demas digresiones pertinentes. Un
resumen ---{:on algunas imprecisiones de interpretaci6n- de este dictamen 10
public6 Fritz Baer (1913, p. 202). Del mismo texto hebraico se sirve el profesor
Haim Beinart para la entrada «Segorbe» de la EncycloptEdia Judaica, Jerusalem
1972, vol. 14, col. 1110.
Seguimos el texto de la edici6n de Jerusalen (1968), que es reimpresi6n offset
de la de New York (1954). S610 ofrecemos aqui eJ pasaje iniciaJ de Ja consuJta
o
se'elah
nUmero 282, que no lleva fecha, aUllque puede situarse,
aproximadamente, entre 1385 y alltes de 1391, tal como sugiere Fritz Baer.
TEXTO HEBRAICO
להקל רןגש ב ירמשי םרןצ :םתלאש להקה ןכרצןה תןלל תןעמ םילאעמשימ ידכ תןדפל הרטע לש רפס הרןת התיהש ןןכשמב תצקן להקה-ידיחימ ל א ןיה םיצןר דבעתשהל ןחב ב ןהה א תאריל םיקזנה םיעיגמה להקל םידיחילן תןאצןהמ תןסנקן ןחהמ ב דבעןשמה םילאעמשיל דע להקהש סיפהל םתעד ןלבק םהילע חכב םרח עןרפל ןחה ב אןהה ךןתב הנש כיחאן תצק להקה-ינבמ אלש ןיה םהמע תעשב םרחה ןמערתנ ינפל רבזגה יכ שי לע להקה םיסמ תןינןנרןאן םניאן ןילןכי עןרפל בןחה אןהה ךןת הנש ןסייפן זגה רב הןצן להקל ריתהל םרחה דימן ןצבקתנ להקה םע זגה רב ןריתהן םרחה ןיידען אל עיגה ןמז ןןערפה םתלאשן ינממ ררבל םכל ריתיהה אןהה ןריתהש להקה זא םא םיפסמ םא ןאל
.
TRADUCCI6N«Al qahal de Segorb, los guarde su Roca
Habeis preguntado: el qahal se vio en Ja necesidad de tomar dinero prestado
de los musulmanes para rescatar una corona deJ Libro de Ja Ley que estaba en
129
LA AUAMA JUDfA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
hipoteca. Unos pocos individuos del
qahal
no quisieron someterse a tal obligaci6n
por temor a los perjuicios que conlleva al
qahal
y
a los particulares, debido a los
,
gastos
y
recargos de la obligaci6n hipotecaria [contraida] con los musulmanes
hasta que el
qahal,
para convencerlos, los conmin6 por fuerza de excomuni6n a
pagar esta deuda en el plazo de un afio. Despues, algunos miembros del
qahal
que no estuvieron con ellos en el momento de la excomuni6n, murmuraron ante
el baile que sobre el
qahal
pesan impuestos
y
tasas, no pudiendo ellos pagar dicha
obligaci6n en el plazo de un afio,
y
ablandaron
al
Baile, [quien orden6] al
qahal
que fuese revocada la excomuni6n. Al punto se reunieron los del
qahal
con el
Baile
y
anularon la excomuni6n. Aun no ha vencido el plazo del pago
y
me
habeis preguntado para que os aclare si tal revocaci6n llevada a cabo entonces por
.»el «qahal» es suficiente
0no
en su forma
ברןגש,
EI dictamen, dirigido al
qahal
5de Segorbe (en hebreo
catalanizante
Segorb)
exponiendo los motivos de la consulta: la aljama necesit6
recurrir a pedir un prestamo dinerario
6a los musulmanes
7de la misma ciudad
para poder recuperar
0rescatar una preciosa corona ornamental (en hebreo
del Pentateuco hebraico que a la saz6n tenian los judios segorbinos
הרטע)
hipotecada, sin duda debido a serias dificultades econ6micas
0fiscales, tal como
.
insinua mas adelante el texto
Tambien se pone de manifiesto la tenaz oposici6n existente entre el
qahal
y
suscitada por la cuesti6n del
םידיחי),
algunos individuos
0particulares (en hebreo
םרח.
prestamo, aSI como la promulgaci6n de una excomuni6n (en hebreo
objeto de obligar
y
וHershman, 1945, pp. 131-133) por parte del
qahal
con e
.
convencer a los recalcitrantes
8,
quien a instancias
רבזג)Aparece asimismo la figura del Baile (en hebreo
es decir, «unos pocos», una
תצק; ינבמ להקה
de algunos miembros (en hebreo
minoria que debi6 actuar como grupo de presi6n) de la aljama
- y
acaso
0 » 5. Esta voz aparece diez veces en el texto. No cabe duda, pues, de que se refiere a la «aljama
. comunidad organizada
6. Llamamos la atenci6n de que en esta ocasi6n son los hebreos quienes solicitan el prestamo, y .
no al reves, como era comun y habitual
ismaelitas», voz repetida en dos ocasiones. Baer (1913, 202), dice que «
=
םילאעמשי 7. En hebreo
la comunidad pidi6 dinero a un cristiano: «Die Gemeinde Segorbe muss von einem Christen Geld leihen ... », acaso por haber manejado otra edici6n -con variantes textuales- de los dictamenes de
. Isaac ben Seset
ו
ra b
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU
130
convenientemente sobornado- ordena al
qahal
que revoque y deje sin efecto el
castigo de excomuni611, 10 cual tiene lugar tras una reuni6n entre el Baile y el
.
qahal
El nlotivo de la consulta es para que rabf Isaac, reconocido como la maxima
autoridad entre los judios valencianos de fines del sigl0 XIV, aclare a la
comunidad hebrea de Segorbe si la revocaci6n de tal excomuni6n es ajustada a
derecho 0 no, es decir, si el Baile tiene en este caso la suficiente autoridad para
10
obligar a variar una grave decisi6n de la aljama, y si esta debe acceder a
ordenado por el Baile. Rabi Isaac discute la arida cuesti6n en un extenso dictamen
.
de jurisprudencia talmudica cuyo contenido no viene ahora al caso comentar
Reconsiderando nuestros comentarios a este interesante texto, podelnos afirmar
que la voz
qahal
-diez veces mencionada- tiene aqui su sentido claro e
inequivoco de
a!jama
0 conlunidad organizada. La existencia de un Pentateuco
hebraico, cuya corona argentea es objeto de pignoraci6n, supone la existencia de
.
algun rabino 0 lector
9para los oficios religiosos sinagogales
Finalmente, los diversos impuestos y tasas que pesan sobre el
qahal
asimismo
abonan la verosimilitud de que hubo en Segorbe, durante la segunda mitad del
.
siglo XIV, una organizada aljama hebraica, aunque modesta
:
3.
DONA MARIA DE LUNA, SENORA DE LA AUAMA DE SEGORBESegun las concepciones medievales --comunes, por otra parte, a todos los
reinos cristianos europeos- de «estado» y «sociedad», los
judios
-y en los reinos
hispanicos, tambien los musulmanes, sarracenos 0 mudejares- que residian en
territorio de la Corona de Arag6n eran considerados como extranjeros, sin ningtin
,
derecho de ciudadania y podian ser expulsados en cualquier momento (F. Baer
.).
1913, 11 ss. y 47 ss
monarca que los acogia
ו
Por antiquisimo principio de derecho, pertenecian a
y «protegia», quien les concedia especiales privilegios y les cobraba cuantiosos
,
impuestos. Constituyeron, en suma, una «regalia» mas del real patrimonio
.
siempre avido de ingresos
131
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
Asi pues, las mas importantes aljamas del reino de Va1encia eran propiedad
de la Corona, excepci6n hecha de algunas pequeiias comunidades cedidas por los
reyes a las 6rdenes militares
100 a1 dominio seiiorial.
Como quiera que todos los documentos que aportamos y analizamos son de
1371 -excepto el tiltimo de 1391- se insertan en el periodo cronol6gico del
dominio seiiorial de doiia Maria de Luna sobre Segorbe
11,
en ellos se nos
muestra hasta la saciedad el interes de doiia Maria en reclamar, proteger y hacer
valer sus derechos sobre estos vasa110s y la percepci6n de las rentas y beneficios
que de ellos se devengaban.
3.1 Deudas de cristianos a judfos:
A traves de la documentaci6n del «Justicia» local podemos rastrear las
reclamaciones y pleitos de judios segorbinos acreedores de deudores cristianos.
Acaso convenga seiialar que, cuando se entablaba pleito entre parte judia y
cristiana, la jurisdicci6n pertenecia al «Justicia», mientras que los pleitos entre
judios concernian al Baile.
3.1.1 Reclamaciones de los Nageri
l2 :El primer documento [Apendice 1] es una carta del justicia de Segorbe,
fechada el 10 de enero de 1371, dirigida al justicia de Toues Torres en la que le
hace relaci6n de once demandas de «subastaci6» de bienes muebles de varios
vecinos de dicho lugar, por demostrarse cumplidamente en otra carta judicial
expedida en Segorbe el 8 de mayo de 1369 y diversos registros de anteriores
justicias segorbinos toda una serie de obligaciones de deuda contraidas con los
judios de esta ciudad Mose y Lopp Nageri, este tiltimo padre y procurador del
primero. Las deudas reclamadas se remontan a los aiios 1350, 1351 Y 1356. He
aqui el extracto de tales deudas reclamadas:
1) Sin fecha. Domingo Or6n y Xust Lazaro, solidariamente, deben 20 sous
y 6 diners de un total de 150 sous.
2) Sin fecha. Gil Sanchez debe 90 sous.
. 10. Las de Onda y Sant Mateu pertenecieron a1 Temp1e y despues a Montesa
-11. Como es sabido, 1a ciudad de Segorbe-y sus rentas, entre e11as 10s musu1manes y 1osjudios a Maria de Luna, quien cas6 con e1 infante don Martin -futuro Martin וf
perteneci6 a 1a condesa do
. 1406 a Maria de Luna fa11eci6 en Vi1a-rea1 en וf
1 «e1 Humano»- en 1372. Do
12. Miembros de 1a fami1ia Nageri aparecen asimismo insta1ados en 1as a1jamas de A1barracin y .
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU
132
,
6
~3) 21 enero 1350. Johan Ferrandiz y su esposa na Miquela, y Gil de Mon
.
solidariamente, deben 100 sous de un total de 150 sous
.
4) 14 abril 1350. Valero Garcia de la Murta debe 33 sous
75
y Anthoni Ferrero, solidariamente, deben 20 sous de
ב?[.
1351
5) 1 marzo
.
sous
100
6, solidariamente, deben
~
6) 12 abri11351. Pero Catalan y [Gil?] de Mon
.
sous
45
7) 19 abri11351. Marti Caste116 y Nicholau Ferrer, solidariamente, deben
.
sous
.
8) 9 octubre 1351. Pero Jordan debe 60 sous
,
6, hermanos
~
6 y Ram6n de Mon
~
9) 10 marzo 1353. Gil de Mon
.
solidariamente, deben 150 sous
.
10) 8 mayo 1353. Pero Jordan debe 30 sous
.
11) 13 julio 1356. Valero Garcia debe 16 sous
Se lamenta el justicia de Segorbe de la actuaci6n incorrecta del lugarteniente
de Justica de Torres Torres, segun su carta de respuesta fechada el 3 de agosto
de 1369 de la «qual resposta nos meravellam 0 del proceyment per 10 dit honrat
o que no
~o tansolament, que ell no feya ni seguia
~lochtinent de justicia feyt en a
li ere request, e de son ofici e moviment propri fahia (,:0 que no li ere request, et
honor vostra e sua salves, 10 proceyment per ell feyt no ere just, car ell
tansolament ere execudor en aquell cas, e segons la bona e antiga costum usitada
en les corts de Regne de Valencia ab antiquo, quant alcun official es request per
altre official in subsidium juris de alcunes coses que en loch seu exseguesca, no
o que li es request, car d'una
~
es tengut fer altres coses sino tansolament exseguir
a en
~
cort a l'altra versemblant apper que-y deja ecer hauda plenera fee e creen
los actes judiciaris, car be per creure e entendre 10 dit honrrat lochtinent de
justicia que quant en la cort de Sogorb los reeclams dels damunt dits deutes foren
reebuts, que per legitims documents e publichs foren mostrats e apparen a present
o no li
~encara que en altra manera no havien stats reebuts en la dita cort e en a
cabie posar alcun dupte». Por todo 10 cual, a suplicas del judio Mosse Nageri, y
atendiendo a sus justas razones y reclamaciones, pide el justicia de Segorbe
ejecuci6n de bienes muebles de los deudores, a diez dias, para satisfacer las
cuantias de las deudas, los gastos y los «quarts» que pertenecen a dofia Maria de
.
Luna
133
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
es para que proceda a asignar a subasta los bienes
ח
es TO
ח
nuevo al de TO
muebles de los hermanos Andres del Castellar y Johan Andres, vecinos de dicho
lugar, por cinco deudas solidarias que contrajeron con el judio entre los afios
:
1350, 1351 y 1354 y cuyo desglose y cuantias son las siguientes
150 sous.
150 sous.
135 sous.
150 sous.
350 sous.
1) 14 jUlio 1350
2) 15 noviembre 1351
3) 15 noviembre 1351
4) 19 marzo 1354
5) 19 marzo 1354 . . .
Se recuerda asimismo que los bienes muebles intervenidos a los deudores
basten a fer compliment de pagues al dit en Mose Nageri dels dits deutes e
•••«
mesions e als quarts d'aquells [e a les mesions] pertanyents a la noble senyora
.»
...
comtesa de Luna, senyora de la dita ciudat
:
3.1.2 Reclamaciones de los Fa<;anI3
En fecha 6 de febrero de 1371 escribe el justicia de Segorbe a sus
espondientes en Castellnou una carta [Apendice 2] de asignaci6n y embargo
ח
cO
de bienes del cristiano Gil de la <;:erda, representado en el pleito por su
,
procurador Sanxo de Valterra, a instancia de Mose Fa<;anl4, judio segorbino
hijo de Isach Fa<;an de Cuenqua, ya fallecido, y tenedor de los bienes de su
hermana Duenya. EI deudor se hallaba obligado con estos judios y con Samuel
2800
Fa<;an, hermano del fallecido Isach y tutor de sus sobrinos, en un total de
sous segun consta en tres cartas publicas de deuda firmadas por el notario
segorbino Vi<;ent de la <;:erda, y en los libros de la Cort del justicia. Las tres
:
deudas se remontan al afio 1360 y segun fecha y cuantia son asi
1400sous.
700 sous.
700 sous.
1) 14 febrero 1360. Debe a Samuel Fa<;an
2) julio de 1360. Debe a Isach Fa<;an ..
3) 21 Octubre 1360. Debe a Isach Fa<;an .
13. Recordemos que un tal Jacon Fa<;an y sus familiares, jUdios avecindados en Murvedre en 1393, son acusados de vender panes azimos entre los conversos de Segorbe. BAER 451.
14. Segun dice el documento, este judio es «ja vengut en edat perfecta segons ley de juheus», \0
134
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU3.1.3 Reclamaci6n de Bonsenyor A<;ac:
Como consecuencia de una carta del lugarteniente del portavoz del
Gobernador del reino de Valencia «riu d'Ux6 enlla», emitida en Burriana el 7 de
julio de 1371 y dirigida al justicia de Segorbe en la que, a instancia de Bonsenyor
A<;ac, judio segorbino, se pedia el cumplimiento del pago de una deuda de 2000
sous al honrado Rodrigo Diez de Tara<;ona, sefior de Alva, y este s610 habia
satisfecho 1396 sous y 6 diners, el justicia procede a exigir al deudor los 303
sous y 6 diners restantes. Domingo Ximeniz actuando como procurador del
cristiano, afirma que su patrocinado «no havie deguns bens mobles en Burriana
ya que tots eren stats perduts per occasio de la guerra»
15.
En este sentido,
ademas, el propio Rodrigo Diez prest6 juramento ante el justicia «per Deu, sobre
la creu e los sants quatre evangelis ... toquants de les sues mans». El justicia
procede, el dia 2 de agosto del afio infrascrito [Apendice 4], a intervenir
cualquier cantidad de dinero censal que se deba al moroso en Segorbe y su
termino 0, en su defecto, las rentas que le pertenecen de la alqueria de Xeldo con
el objeto de garantizar el pago de los 303 sous 6 diners todavia debidos al judio.
Se excusa el oficial segorbino de no haber actuado antes de esta manera, habida
cuenta que en la carta requisitoria anterior no se mencionaba que a falta de «bens
mobles metessem venals los bens sitis».
En los anteriores pleitos llama la atenci6n la dilatada demora en
satisfacer las cantidades debidas por parte de los sujetos pasivos de estas
obligaciones -mas de veinte afios en unos casos, en otros diez-, sobre todo si
consideramos que las cantidades prestadas no eran tan desorbitadas. Por otra
parte, siempre se ve la recta actitud del justicia segorbino ---quien llega incluso
a censurar el personal proceder de su colega de Torres
Toues,
no ajustado a
derecho-, que en todo nlomento persigue el cumplimiento de 10 pactado,
defendiendo los intereses de los hebreos locales y de la condesa dofia Maria de
Luna.
3.2 Guiaje
y
seguridades a Mose Ardit:
El 14 de agosto de 1371 escribe [Apendice 5] Lop de Lumbierri,
lugarteluellte del caballero dOll Miguel Roy d'Isuerri, procurador general y
regidor de todos los lugares de dofia Maria de Luna en el reino de Valencia, al
baile, justicia y jurados de Segorbe para comunicarle que ha concedido guiaje y
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
135
seguridad (L. Piles,
1970, 30-31 y 48-53) aJ judio Mose Ardit, corredor
«d' orel1a» que solia residir en Segorbe y que se «hallaba huido por raz6n de
algunos deudos que devias e otras baratas que havias feto por e con diversas
personas, temiendo seyer preso por aquellas». Tal guiaje se concede para que el
judfo se pueda personar en Segorbe con el objeto de que declare sin presiones ni
temores, como las declaraciones «de Jas ditas baratas buenament non se puedan
fazer sin tu presencia e persona con Ja seguridad de venida, stada e tornada, que
puedas venir a Ja dita ciudat de Sogorbe, star e tornar franchament, quita e
absuelta, sin que por algunas personas ni oficiales non puedas seyer enbargado
durant Ja tu venida e dos meses apres». La carta de guiaje en cuesti6n se expide
en Segorbe y va sellada con el sell0 comun de Ja
Cort
del justicia de la ciudad.
3.3 Bienes rmtebles de Jucej Alorqu{:
El documento que a continuaci6n comentamos [Apendice
7]16
es, a
nuestro juicio, deJ mayor interes habida cuenta la curiosa y variada informaci6n
que nos ofrece.
En primer lugar por estar fechado en marzo de
1391, pocos meses antes
de las terribles persecuciones y matanzas que azotaron las juderias castellanas y
aragonesas (Y.
Baer,
1981, 383-395). Como consecuencia de estos
acontecimientos desaparecieron Jas importantes aljamas de Barcelona y Valencia,
y en esta se vio obligado a abrazar el bautismo rabf Isaac ben Seset Perfet, autor
del dictamen que citamos en el apartado
217.Ademas, se trata de una
reclamaci6n presentada, curiosamente, por un cristiano de Liria, Ferrer Pasqual,
que es acreedor de dos judfos, Astruch Alorquf, de Ja aljama de Liria, y Jucef
Alorquf, de Ja de Segorbe, a quienes habfa prestado, en deuda y obligaci6n
solidaria, treinta florines de oro de Arag6n. Y como consecuencia de Ja
reclamaci6n del cristiano, el justicia segorbino procede a inventariar los bienes
muebles de la casa del citado Jucef Alorquf con eJ objeto de garantizar el cobro
de la cuantia debida mediante subasta publica de dichos bienes. Ademas, aparece
la figura del fiador 0 garante, pues dichos bienes Jos asegura, tomandolos en
«capleuta» 0 fianza una tal Soli, judfa segorbina, ante el justicia y
16. Pertenece al «Llibre de letres emanades e presentades per 10 honrat e al honrat en Ferrando Fillach, major de dies, justicia de la ciutat de Sogorb, in anno a Nativitate Domini millesimo CCC nonagesimo primo. Justicia en Ferrando Fillach. Scrivii: en Berthomeu d'Inssa, notari». Papel 310X225 mm, signatura 172 del Archivo Hist6rico Municipal de Segorbe.
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU
136
notario-escribano y los testigos Berenguer Matheu, say6n, y el rabino Iu(,:af
.
Fa(,:an, todos de Segorbe
Por ultimo, el inventario en si constituye un valioso testimonio, casi
excepcional (J.R. Magdalena Nom Deu, 1988,56-57 Y documentos 355,460, con
sendos inventarios de los judios castellonenses Abrafim y JaffudA Legem, de los
afios 1441 y 1455 respectivamente) que nos permite aquilatar la variedad y
relativa riqueza, lujo y nivel de confortabilidad del ajuar domestico de un judio
segorbino de finales del siglo XIV. He aqui 10 que se hall6 en la casa de Jucef
:
Alorqui, clasificado segUtl nuestro criterio funcional
a) Muebles: una cama y su jerg6n, una cuna y dos escabeles, una
.
mesilla, dos bancos, un arquibanco plegable, pintado, un cofrecillo y una escala
utiles: una caldera, una pastera, un bacin, una jarra de
''נb) Recipientes
diez «quarteres», otra jarra de cinco «quarteres». un cedazo, una talega. un
.
lebrillo de «MAlegua», un capazo y un saco de guardar harina
c) Ropa de cama y lenceria: dos cojines de seda, tres cojines
recostaderos, un cabezal travesero de p1uma basta, un cabezal travesero de pluma
y seda, un cabezal travesero de pluma azul y rojo, un cabezal de p1uma, un
cubertor de cama rojo y azu1, una cota de colch6n listada, un co1ch6n y unjerg6n
de «ploma(,:a», una manta, un par de sabanas sencillas, tres pares de sabanas
nuevas de algod6n, listadas, una sabana
COIlseda en la cabecera, unas toallas
.
usadas, unas toallas de lino b1anco y unos toa110nes b1ancos
d) Vestidos: un mante1 «estacat», una gone1a de buriel, una grama11a de
mescla», un mant6n morado de mujer, un ve10 «de juhia», un ve10 roto, dos
«
mandiles, dos camisas de llombre, tres camisas de mujer, una camisa de lino y
.
una cota nueva de joven, de co10r rojo
e) Te1as: una cortina amarilla de estopa, tres alnas de pafio azur, un raso
de listas diversas, un raso nuevo de 1istas amari11as, rojas, azules y blancas y un
.
raso de 1istas azules y rojas
f)
Fibras texti1es: lana gruesa (en un capazo), cinco madejas de 11no
.
cuyt» y media 1ibra de estopa para hilar
«
.
g) alinlentos: s610 se encontraron dos fanegas de harina
Tan austero y sobrio mobiliario, uti1es, lenceria, vestidos y telas de Jucef
Alorqui podria muy bien l'epreselltar el paradigma de 10 que debi6 ser el «ajuar
medio» de un hogar cualquiera de 1a aljama hebrea segorbina a finales del siglo
137
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
:
3.4 Los conversos
En virtud de una carta expedida y sellada en Valencia el 4 de junio de
1371 [Apendice 3] por dofia Maria de Luna, dirigida al justicia de Segorbe y
,
presentada a este el 13 del mismo mes por el procurador fiscal de dicha sefiora
se ordena pregonar publicamente que ningun vecino de la ciudad, sea cual fuere
su ley 0 condici6n, insulte de palabra a los nuevos cristianos 0 conversos de judio
.
o musulman, como se vema haciendo, so pena de 60 sous 0 60 dias de prisi6n
Los insultos consistian en llamar «baturnados 0 baturnadas»18 a los conversos
judios y «moriscados 0 moriscadas» a los procedentes del Islam. Se justifican
estas medidas coercitivas porque tales insultos constituyen un menosprecio para
la fe al tiempo que se da mal ejempl0 ante los indecisos que quisieran abrazar la
.
fe de Cristo
say6n-mensajero de la
וLa orden se 11eva a cabo inmediatamente y e
alvo, procede a vocear por los lugares acostumbrados el
~Cort, Bernat Gon
:
siguiente preg6n
re a saber por mandamiento del
m1כAra hoyt que us jaze ho
justicia que como
la
senyora comptesa de Luna le haja madado por su
carta que jaga jazer crida que nenguno non sea osado de dezir a
nengunos bateados que han tornado a la je xristiana de nuestro senyor
Jesu Xristo baturnados
0batumadas ni moriscados
0moriscadas en pena
scadores pera los cojfres e la
rוfide sixanta sueldos por cada vegada co
dita senyora comtesa
0de jazer LX dias en la cadena por aquesto el
re por que non pueda
m1כdicto justicia notijica la present crida a tot ho
.
allegar daqui adelant ignorancia. Et guardes qui aguardar sera
:
4.
CONS1DERAC10NES F1NALESA 10 largo de nuestra exposici6n y a la luz de los testimonios
documentales -publicados e ineditos- aquf analizados creemos haber probado
138
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEUfehacientemente que en Segorbe existi6 una aljama
0comunidad jurfdicamente
instituida de judfos. Las reiteradas referencias al
qahal segorbino y sus
instituciones -el rabf, el cementerio, el Pentateuco lirurgico, etc.-, tanto en
documentaci6n hebraica como en textos latinos, catalanes y aragoneses de
diversos archivos apuntan inequfvocamente en esa direcci6n.
Otros aspectos socioecon6rnicos del mayor interes -los prestamos, sus
cuantfas, litigios entre prestamistas y deudores-, las relaciones entre judfos,
musulmanes y cristianos, el espinoso tema de los conversos y hasta curiosas
cuestiones de «etnograffa domestica» -recordemos el pormenorizado inventario
de los bienes muebles de un judfo segorbino-- se ref1ejan CUlllplidamente a la luz
de la documentaci6n.
Llegados al termino de nuestro trabajo somos conscientes de que todavfa
nos queda mucho por hacer para poder llenar las muchas lagunas, inc6gnitas e
interrogantes de que hablabamos en la introducci6n.
Sin embargo, estamos convencidos de haber iniciado una vfa nueva de
investigaci6n en el muy fertil campo de la documentaci6n del Archivo Hist6rico
Municipal. Las series del Justicia son terreno de barbecho que prometen, a buen
seguro, una copiosa cosecha de nueva e insospechada documentaci6n. Si eJ
presente trabajo sirviera de estfmuJo y acicate para futuros investigadores y
alguno recogiese el guante de este apasionante desafio cientffico, ya con ello nos
sentirfamos plenamente satisfechos.
Conscientes somos de 10 mucho que queda por investigar, de Jas
omisiones y defectos de nuestro trabajo. Mas si en aJgo hemos podido acertar y
en poco hemos contribuido al acervo comun de la historia de los judfos
segorbinos, esa sera nuestra mayor satisfacci6n y mejor recompellSa.
139
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
ABREVIATURAS ACA = Archivo de 1a Corona de Arag6n. AM = Archivo Municipa1.
ANUARIO = Anuario de Fi1010gia (Barce10na). ARV = Archivo de1 Reino de Va1encia.
BAER = Fritz Baer, Die Juden im chrisllichen Spanien, 1: Aragonien und Navarra.
Ber1in, 1929.
BSCC = Bo1etin de 1a Sociedad Caste110nense de Cu1tura (Castel16n de 1a P1ana). f. ff. = fo1io - fo1ios.
GALLOFRE = Rafael Ga110fre Ginovart, Documenlos del reinado de Aljonso 111 de Arag6n relalivos al antiguo reino de Valencia y conlenidos en los registros de la Corona de Arag6n. Va1encia, 1968.
MR = Maestre Raciona1.
Reg. = Registro de 1a Canci11eria Rea1 de1 ACA.
REGNE = Jean Regne, "Cata10gue des actes de Jaime Ier, Pedro 111 & A1fonso 111, rois d' Aragon, concernant 1es Juifs (1213-1291)", pub1icado en la Revue des Etudes Juives - y en tirada aparte- Paris, 1911, 1914 Y 1920. Posteriormente continu6 su cat:i10go para 1a epoca de Jaime 11 (misma Revue des Etudes Juives,
1921 y ss.). Hoy contamos con una modema reedici6n de1 cat:i10go, con diversos indices, mapas, glosario y mapas titu1ada Hislory oj the Jews oj Aragon. Regesla and Documents. 1213-1327, en 1a co1ecci6n «Hispania Judaica», vo1. 1 (Jerusa1em, 1978), a cargo de Yom Tov Assis y Adam Gruzman, dirigida por Haim Beinart.
RP = Rea1 Patrimonio. v = verso 0 vue1to.
BIBLIOGRAFIA
BAER, Fritz, 1913, Studien zur Geschichte der Juden im Konigreich Aragonien wiihrend des 13. und
esta obra a cargo de Ant6n ~
14. Jahrhunderts. Ber1in [Hay traducci6n espafio1a d
, Sanmartin Rivera, titu1ada Historia de los judios en la Corona de Arag6n. Zaragoza
.] 1985
BAER, Yitzhak, 1981, Historia de los judios en la Espafia crisliana. Segunda parte: De la cataslroje
. 1981
de 1391 a la Expulsi6n. Madrid
. BURNS, Robert Ignatius, 1981, Jaume 1 i els Valencians del segle XIII. Va1encia
.) 1286-1910 (
GUERRERO CAROT, Francisco Jose, 1986, Archivo Hist6rico Municipal de Segorbe
. a1encia '\
.
et and his Times. New York fז
HERSHMAN, Abraham, 1943, Rabbi Isaac bar Sheshel Pe
LAREDO, Abraham Isaac, 1945, "Las «se'e10t u-tesubot» como fuente para 1a historia de 10s judios .
441-456 . espafio1es". Sejarad (Madrid-Barce10na) 5, pp
MAGDALENA NOM DE DEU, Josep-Ramon, 1987, "Etimo10gia no semitica de «ca11»". Calls
JOSE RAM6N MAGDAIJENA NOM DE DEU
140
»
MAGDALENA NOM DE DEU, Jose Ram6n, 1988, JUdiO.f Y cristianos ante la «Con del Justicia .
de Castel16n. Caste116n de la Plana
A, Angeles, 1956, "Aportaciones al estudio de los «pastorellos» en la Corona de Arag6n", en
ו
MAS
. Barcelona וו.
. Homenaje a Millds-Vallicrosa, vol
Moises, 1982, Los conversos espafioles en la Literatura Rabinica. Problemas ו,
JEV ו ו ORFAL
. juridicos y opiniones legales durante lo.f siglos XlI-XVI. Salamanca
LES ROS, Leopoldo, 1970, Estudio documental sobre el Bayle General de Valencia, su autoridad ו
P
. y jurisdicci6n. Valencia
. shaq ben Seset Perfet". Calls (Tiirrega) 1, pp
ו
SANS, Jaume, 1986, "El baptisme de Rabi
ו ~,
RIER
. 43-52
ROMANO [VENTURA], David, 1966, "Responsa y repertorios documentales. (Nuevos detal1es sobre .
47-52 . el caso de Vidal6n de Porta)". Sejarad (Madrid-Barcelona) 26, pp
ROMANO [VENTURA], David, 1979, "Aljama frente a juderia, call y sus sin6nimos". Sejarad .
141
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.APENDICE DOCUMENT AL
Segorbe 10 enero 1371
EI justicia de Segorbe al de Torres Torres comentandole las demoras e irregularidades en los tramites de ciertas demandas de ejecuci6n de bienes instadas por Mose Nageri y Lopp Nageri, padre y procurador del primero, judios de Segorbe, contra varios vecinos cristianos del citado lugar, deudores en diversas cuantias y fechas del judio segorbino.
A. M. Segorbe. Libros de «Letres», sig. 170, ff. 1-2.
[f. 1]
es 0 a son lochtinent de nos Garcia d' Aysa justicia de ח
A I'honrat 10 justicia de Torres TO
la ciutat de Sogorb salut e honor. Significam vos ecer comparegut denant nos en Mose Nageri juheu vey de la dita ciudat e demostra nos 10 registre d'una carta emanada de la cort de la dita ciutat a instancia sua de part de I'honrat en Frances Cipret justicia olim de la dita ciutat en la qual en instancia es que en loch seu e per ell asignas ח
es TO ח 10 dit \oliml justicia requiria a I'honrat justicia [ ] de TO
tans de bens a subastar e vendre publicament de Domingo Oron e Xust Lazaro veyns de Torres Torres es (sic) que abastasen a XX sous VI diners salvant 10 romanent dels quals 10 dit en Mose havia ח
TO
feyt reeclam [ ] solament d'una obligatio de pena de quart en la qual aquells li son deguts insolidum en cent cinquanta sous en 10 libre de Johan de Mon90 olim justicia de la dita ciutat segons kalendarii de die jovis XV kalendas aprilis anno domini M[ ] nono. Item a altra part d'en Gil Sanchez vey de [ Torres Torres de noranta sous [ ] havia feyt reeclam e en los quals aquell li ere obligat en 10 dit
de die jovis pridie mensis novembris anno predicto. Item a altra part [ ] e Anthonio Ferrero veyns ]
de Torres Torres de vint sous salvant 10 romanent dels quals tansolament havia feyt reeclam d'aquells setanta cinch sous [ ] en 10 libre de Jacme de Fores olim justicia sots kalendarii de [ ] kalendas [ marcii anno domini millesimo CCC quincengesimo primo. Item a altra part de Pero Catalan e de
es de cent sous salvant 10 romanent dels quals tansolament ח
es TO ח f. 1 v.] Mon90 veyns de TO [
]
havia feyt reeclam d'una obligacio en que aquells li son tenguts et obligats en 10 dit libre sots kalendarii de pridie idus aprilis anno proxime dicto. Item a altra part de Gil de Mon90 e Ramon de ans veyns de Torres Torres de cent cinquanta sous dels quals insolidum se son obligats nח
Mon90 ge
sots kalendarii de VI idus marcii en 10 libre de Rodrigo de Santa Creu olim justicia de la dita ciutat anno Domini Millesimo CCC [quadragesimo] quinquegesimo tercio. Item a altra part de XXX sous que havia feyt reeclam de Pero Jordan vey de Torres Torres en 10 proxime dit Ilibre sots kalendarii de die jovis VIII idus madii anno proxime dicto [que abastassen a fer paga dels dits deutes e mesions al dit Mose Nageri e als quarts de aquells pertanyents a pagar]. Item a altra part de quaranta cinch er \veyns de Torres Torresl ח
sous dels quals havia feyt reeclam d'en Marti Castello e a Nicholau Fe
en 10 libre d'en Jacme de Fores \olim justicial sots kalendarii de XIII kalendas madii anno Domini M CCC L primo. Item a altra part de XXXIII sous dels quals feu reeclam d'en Valero Garcia de la es Torres en 10 libre d'en Berthomeu de Segorb olim justicia \sots kalendarii de ח
Murta vey de TO
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU
142
XVI sous en 10 1ibre d'en Jacme Periz d' Ayegui olim justicia sots ka1endarii de tercia idus ju1ii anno a Nativitate Domini M CCC L sexto. Item a a1tra part feu reec1am de <;ent sous tanso1ament \sa1vant 10 romanent/ de una ob1igacio de <;ent cinquanta sous en 1a qua1 Johan Ferrandiz e na Mique1a muller d'aque11 e Gi1 de Mon<;o veyns de Torres Torres li son ob1igats en 10 1ibre d'en Ferrant Ximeniz olim justicia sots ka1endarii de XII kalendas febroarii anno Domini M CCC L. Item a a1tra part feu reeclam / d'en Pero Jordan \vey de Torres Torres/ de LX sous en 10 1ibre de1 dit Jacme Fores \justicia olim
primo que abastasen a fer pagues de tots ו"
sots ka1endarii de VII idus octobri anno Domini M CCC
los dits deutes e mesions al dit Mose Nageri e a1s quarts de aque11s pertanyents a pagar a 1a noble senyora Comtessa de Luna senyora de 1a dita ciutat 1es quals asignacions fahes primerament dels bens mob1es e apres dels sitis segons que totes aquestes coses e altres moltes per la dita letra datum Segobrice VIII die madii anno a Nativitate Domini M CCC LX IX pus largament se demostren. Item a altra part mos mostra 10 registre [10 registre] de una carta [ ]a feta a la dita carta per I'onrat en Domingo Ferrero tinent loch de [ ] per I'onrat en Gil Sanchez de Castellar justicia de Torres Torres en la qual [ ] que ell ajustaran de Lopp Nageri procurador del dit Mosse Nageri pare seu [ ]yt citat a comparer devant e\1 los contenguts 0 majors partida en la [ ] del dit olim justicia de Segorb los quals eren stats atrobats [ ] d'aquells havie allegat pagues dels dits deutes e havie allegat [ ]xa que a les dites quantitats ni deutors no eren tenguts car jats fos per la dita letra a ell tramesa apparegues dels reeclams de les dites quantitats e [ ]Iuriis d'aquells per <;0 appareria quel dit juheu agues mostrat ni exhibit en poder del dit Frances Cipret o\im justicia \es cartes dels deutes [f. 2] per vigor de les quals ell havia feit los dits reec\ams ni si les tenia en forma publica la qua\ mencio en la dita letra degera fer e que e\\ volent que de la primera execucio de pagues no ere jutge e veent la segona cent justa com degues 10 dit \en/ Frances Cipret ladonchs justicia en sa letra fer mencio de les cartes dels dits deutes que havie asignat a les dites parts 0 procuradors per aquells aprovar la primera execucio denant 10 dit honrat en Fran<;es Cipret justicia e a veure les dites cartes adritus ladonchs primerament II dila<;ions e asignacions e en altra manera que certificara a aquells que ו
en ora tercia per primera II
d'alli avant en cas que per la cort de Sogorb request ne fos e de les dites cartes apparegues clarament 0 farie en loch del dit en Frances Cipret justicia execucio de lur bens [ ] lur absencia contumacia nechligencia en alcuna cosa no contrastant segons que totes aquestes coses e altres per la carta de\ dit honrat lochtinent de justicia datum in Turribus Turribus die III augusti anno a Nativitate Domini M 10 CCC LX IX pus altrament se demostre de la qual resposta nos meravellam 0 del proceyment per dit honrat lochtinent de justicia feyt en a<;o tansolament que ell no feya ni seguia <;0 que li ere request
143
LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M.
[ bens en poder vostre \0 de vostra cort primerament/ mob1es e [apres scrits] a menysfa11iment se
en 1es qua1s execucions de 1es dites quantitats que son scrits e reec1am \d'aque11es/ puxe ecer \feytes ]
e/ menats a execucio ab que en fa1ta d'e11s de continent re[ ] 1es ofertes que1 dit Mose Nageri 0 part sua vos fatan de1s bens de1s dits [ ] \mob1es a X dies e 10s [ ]/ que a e11s fahedora de1s dits deutes o farets justicia e ;ז
e mesions e quarts d'aque11s [ ] a 1a dita nob1e senyora Comtesa de Luna e en a
o no ;ז raho com nos en semb1ant e mo1t major cas siam appare11at fer per vos. En a1tra manera si a curarets fer greu que nos sera no podent defa11ir en 1ur dret a1s vasa11s de 1a dita senyora comtesa
hauriem] \aurem/ a proveyr e1 dit feyt segons que atrobarem ecer fahedor per fur e raho. Datum [
. Segobrice X die januarii anno a Nativitate Domini M CCC LXX primo
2 1371
Segorbe 6 febrero
Carta de1 justicia de Segorbe a1 de Caste11nou pidiendo1e efectue ejecuci6n de bienes de Gi1 de 1a Cerda, vecino de Caste11nou, por estar obligado en cuantia de 2.800 sous de Va1encia con 10s an, judios segorbinos. Actua Samue1 como tutor ;ז
an, ya fa11ecido, y Samue1 Fa ;ז
ach Fa ;ז hermanos I
. ach ;ז an, hijo de I ;ז
ach, e insta e1 proceso Mose Fa ;ז
y curador de 10s hijos de I
. Letres», sig. 170, ff. 5 v-6 ~
A. M. Segorbe. Libros de
[f. 5 v.]
A l'honrat 10 justicia de Caste11nou 0 a son 10chtinent de nos en Garcia d' Aysa justicia de an ;ז 1a ciutat de Sogorb sa1ut e honor. Significam vos [senyer] per tenor de 1es presents que Mose Fa juheu vehi nostre ja vengut en edat perfecta segons 1ey de juheus en nom de fi11 e hereu qui' s diu
an de Cuenqua juheu quondam de 1a dita ciutat e detenidor qui's diu de1s bens de Duenya ;ז
d'Isach Fa
germana sua ha feyt reec1am en 1a nostra cort d'en Gi1 de 1a Cerda major de dies vey vostre de duy mi11e huytcents sous rea1s de Va1encia en 10s qua1s 10 dit en Gi1 de 1a <;erda appar esser tengut e / ob1igat ab cartes pub1iques de deutes e fon condempnat en 1a cort de 1a dita ciutat \sots pena de1 quart en Sancho de Va1terra axi com a procurador de1 dit en Gi1 de 1a <;erda per l' onrat en Romeu Martinez
iutat segons que totes aquestes coses apparen pus ;ז
Durfort precessor nostre tinent justicia de 1a dita
1argament per 1es dites cartes pub1iques de deutes e per 10 1ibre de 1a dita nostra cort en 1a una de 1es an juheu en setcents ;ז
ach Fa ;ז qua1s cartes appar esser tengut e ob1igat 10 dit en Gi1 de 1a Cerda a1 dit I
sous rea1s de Va1encia en fre caba1 e guany ab carta pub1ica de deute facta en Sogorb mensis ju1ii anno a Nativitate Domini mi11esimo CCC sexsagesimo e subsignada per en Vicent de 1a <;erda notari pub1ich de 1a ciutat de Sogorb que a a1tra part appar esser tengut e obligat deure 10 dit en Gi1 de 1a an juheu a1tres setcents sous rea1s de Va1encia en fre caba1 e guany ab carta ;ז
ach Fa ;ז erda a1 dit I <;
pub1ica de deute feta en Sogorb e subsignada per 10 dit notari sots ka1endarii de undecimo ka1endas octobris anno a Nativitate Domini M CCC sexsagesimo. Item a a1tra part appar esser tengut e ob1igat an juheu de 1a ciutat de Sogorb axi com a tudor e curador de1 ;ז
10 dit en Gi1 de 1a <;erda a Samue1 Fa
an germa seu en mi11e CCCC sous de 1a dita moneda en fre caba1 e guany ab ;ז
ach Fa ;ז fi11s e bens d'I
carta pub1ica de deute feta en 1a ciutat de Sogorb e subsignada per 10 dit notari sots ka1endarii de XVI ka1endas martii anno a Nativitate Domini mi11esimo CCC sexsagesimo. Ond com per 10 dit Mose an e1s dits noms siam request de 1es coses deius scriptes et a present sien vistes esser justes per ;ז
Fa
. ta1 a vos de part nostra pregam e a instancia de1 dit Mose en subsidi de justicia requerim que us [f ia en 10ch nostre e per nos [asignar 0 fer asignar] manar a1 dit en Gi1 de 1a <;erda que ofira ;ז
JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU
144
bens seus propris en la vostra cort clars e desembargats e ab justs titols en los quals [execuccio] execucio de les dites quantitats e quarts [puxa] 0 reeclams d'aquells puxa esser feta. En altra manera en que falta e desidia d'aquell en loch nostre e per nos \asignets e fayats correr publicament subastacio per 10 corredor de la vostra cortl tants dels bens del dit en Gil de la Cerda primerament los mobles a X dies e a menys falliment los sitis a XXX dies que abasten a fer compliment de pagua al dit MOSfo els dits noms [a una part] de totes les dites quantitats de duy mille DCCC sous de la dita moneda e [als] al quart d'aquelles pertanyent a la noble senyora Comtessa de Luna senyora de la dita ciutat que son duy mille huytcentes ternes e a les mesions. Com nos en semblant e molt major cas siam apparellat fer per vos semblants coses e majors justicia miganyant. Datum Segobrice VII die febroarii anno a Nativitate Domini millesimo CCC LXX primo.
3 Valencia 4 de junio de 1371.
Doi'ia Marfa de Luna, sei'iora de la ciudad de Segorbe, escribe al justicia local para que ordene pregonar ante la poblaci6n que nadie ose insultar a los bautizados conversos de judfo 0 musulman.
A. M. Segorbe. Libros de «Letres», sig. 170, ff. 17v-18.
[f. 17 v.]
Die veneris X111a mensis juni anno predicto la siguient letra fue presentada por el procura dor fiscal de la senyora comtesa
de Acreus notari ן
testes J ohan de Liria et J ohal
De nos dona Maria por la gracia de Dios comtesa de Luna et senyora de la ciudat de Sogorb al amado el justicia de la ciudat de Sogorb 0 a su lugar tenient salut e di!eccion. Como segunt hemos entendido por parte de algunos bateados conversos que fueron judios et moros habitantes en la dita ciutat algunos de la dita ciudat en Inenosprecio de aquellos los clament baturnados e moriscados de que se tiene por agreusados mucho e aquesto corre en menos precio de la ffe propia de que se sig mal exemp!o a otros que quisieren tornar a la ley xristiana de nuestro senyor J esu Xristo por aquesto querientes remediar los ditos afferes segunt conviene vos dezimos et mandamos expresament que encontinet fagades fer crida publicament por la dita ciudat que nenguna persona de qualquier ley 0 condicion sea no sea osada de clamar 0 dezir a nengun converso 0 conversa que haya seydo jUdios o moros baturnado 0 baturnada ni moriscado 0 moriscada en pena de sixanta sueldos confiscadores pera nos por cada vegada. Et si pagar non los podra de jazer sixanta dias en la cadena la qual crida fagades screvir en el libro de la Cort por tal que no puedan allegar ignorancia. Et aquesto por res no mudedes como nos mandamos al nuestro procurador fiscal de la dita ciudat que las ditas penas como seran comesas levar faga pera nos toda curadat aquest posada. En testimonio de la qual cosa la present fazer mandamos sellada con nues(ro seyello. Datum en Valencia a 11110 dias de junio en el anyo de la Nativitat de nuestro Senyor M CCC LXXIo.
[f. 18]