Númm. 24 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acta se Consells District Disposic Decrets d Modific Implan Encàrre bit d Adju Amorti del P Crear c tat dPersona Concurso CVII
MU
GA
Municipal essió 18-6-20 essió extraord s Municipalste 1. Ciutat Ve
cions genera
de l’Alcaldia
cacions de crè ntació Nou Mo ec provisional del planejame unta d’Urbanis tzar i crear el Parc i Cap d’À complement d del SPEIS ...
l os
UN
A
10 ... dinària 1-7-20 de Districteella. Acords se
ls
èdit ... del de Gestió de competèn nt urbanístic a sme. ...
s complemen Àrea del SPEIS de guàrdies de ...
N
AS
S
... 10 ... essió 8-7-201 ... de Compres ncies en l’Àm-a ll’Àm-a Gerent ... ts d’Oficial Ca S ...e Cap d’Uni- ...
NIC
SE
SUMA
3103 3149 0 3159 3160 3161 3162 ap 3162 3164CI
E
ARI
Bases gen ria de d llocs de Tècnic/a d Tècnic/a dNomenamen
Directora d Fabra i Assessora Tècnica d’ Directores Responsab Assessora Nomenamen
Cap de De
Anuncis
Laudes de de Barc Altres anu
P
ET
nerals que han os concursos treball ... de Gestió Econ de Gestió de C
nts concursos
del Projecte d del Teatre Mu Tècnica ... Estudis ... s Centre Cívic ble d’Administ Tècnica ...
nts Lliures Des
epartament de
e la Junta Arbi elona. JULIOL ncis ...
PA
TA
n de regir la co per a la provi ... nòmica ... Continguts We
del Centre Cult unicipal de San ... ... ... tració de Perso ...
signacions
e Territori de D
tral de Consu L 2010 ... ...
10 de setemb
AL
A
onvocatò- isió de tres
... 3
... 3
eb ... 3
tural Can nt Andreu 3 ... 3
... 3
... 3
onal ... 3
... 3
Districte 3 m ... 3
... 3
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 18 de juny de 2010 i aprovada el dia 23 juliol de 2010.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia divuit de juny de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, Ramon García-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramón Nicolau i Nos, Roger Pallarols i Taylor, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 28 de maig de 2010, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
El Sr. Alcalde obre la sessió plenària expressant, en nom de tot el Consistori, el condol per la mort del Sr. Francesc Lliset i Borrell, qui va ser Secretari General d'aquest Ajuntament des del 1999 fins al 2002.
PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici
Tot seguit, i dins aquest apartat del despatx d'ofici, el Sr. Alcalde comunica la presa de possessió, el dia 14 de juny, del regidor del Grup municipal Socialista, l’Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor, a qui dóna la benvinguda.
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Credencial expedida per la Junta Electoral Central expressiva de la designació de l'Im. Sr. Roger Pallarols Taylor com a Regidor d'aquest Ajuntament en substitució, per renúncia, de l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa; i l'acta de la presa de possessió que tingué lloc el dia 14 de juny de 2010.
2. Decret de l'Alcaldia, de 17 de maig de 2010 (S1/D/2010 2291), que modifica les funcions de les Direccions: de Política Fiscal, de Comptabilitat i de Relacions amb Organismes Supramunicipals i altres Entitats.
Blasco i Riera, a favor de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, Presidenta del Consell de Districte d’Horta-Guinardó.
4. Decret de l'Alcaldia, de 25 de maig de 2010 (S1/D/2010 2349), que proposa al Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona la designació de l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos com a membre del Consell de la Gerència Urbanística Port 2000, en substitució de la Sra. Itziar González i Virós.
5. Decret de l'Alcaldia, de 27 de maig de 2010 (S1/D/2010 2444), que proposa al Patronat de la Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació digital a Catalunya el nomenament del Sr. Lluís Olivella i Cunill com a membre de l’esmentat Patronat, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, i en substitució de la Sra. Pilar Conesa i Santamaría.
6. Decret de l'Alcaldia, de 28 de maig de 2010 (S1/D/2010 2506), que designa el Sr. Lluís Olivella i Cunill vocal del Patronat de la Fundació Barcelona Media Universitat Pompeu Fabra, com a suplent de l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, i en substitució de la Sra. Pilar Conesa i Santamaría.
7. Decret de l'Alcaldia, de 28 de maig de 2010 (S1/D/2010 2507), que designa el Sr. Andreu Puig i Sabanés, Gerent Municipal, membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Informàtica en substitució de la Sra. Pilar Conesa i Santamaría; i proposa al Consell Rector la seva designació com a conseller delegat de l’esmentat Institut.
8. Decret de l'Alcaldia, de 28 de maig de 2010 (S1/D/2010 2509), que proposa al Consell d’Administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert com a membre del Consell d’Administració de Foment de Ciutat Vella, S.A., en substitució del Sr. Carles Martí i Jufresa.
9. Decret de l'Alcaldia, d'1 de juny de 2010 (S1/D/2010 2527), que designa el Sr. Daniel Giralt-Miracle membre del Consell d’Administració de l'Institut de Cultura de Barcelona, en substitució del Sr. Xavier Cordomí i Fernàndez.
10. Decret de l’Alcaldia, de 2 de juny de 2010 (S1/D/2010 2589), que designa la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné Vicepresidenta del Consell Rector de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, en substitució del Sr. Antoni Sorolla i Edo.
11. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juny de 2010 (S1/D/2010 2752), que assigna un lloc de treball 2850E al lloc de Director/a Executiu de Comunicació dependent de la Direcció de Comunicació Corporativa.
12. Decret de l’Alcaldia, de 7 de juny de 2010 (S1/D/2010 2714), que designa la Sra. Mercè Muñoz Creus Secretaria Tècnica de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona, en substitució de la Sra. Montserrat Calvo i Vallverdú.
13. Decret de l’Alcaldia, de 7 de juny de 2010 (S1/D/2010 2715), que designa el Sr. Andreu Puig Sabanés, Vicepresident de la Comissió Tècnica de Seguretat en Protecció de Dades de Caràcter Personal, en substitució de la Sra. Pilar Conesa i Santamaría.
14. Decret de l’Alcaldia, de 7 de juny de 2010 (S1/D/2010 2716), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos, Regidor del Districte de l’Eixample, membre del Comitè Territorial.
16. Decret de l’Alcaldia, de 8 de juny de 2010 (S1/D/2010 2749), que designa la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez membre de la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.
17. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juny de 2010 (S1/D/2010 2757), que designa la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Tercera Tinenta d’Alcalde, membre del Comitè de Govern.
18. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juny de 2010 (S1/D/2010 2758), que designa la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez Vocal i Vicepresidenta del Consell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials, i Presidenta del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura de Barcelona, en substitució, en ambdós casos, del Sr. Carles Martí i Jufresa.
19. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juny de 2010 (S1/D/2010 2759), que designa membres dels Consells i de les Comissions que es detallen en document annex en substitució del Sr. Carles Martí i Jufresa.
20. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juny de 2010 (S1/D/2010 2756), que designa la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, Regidora de Benestar i Cohesió Territorial, representant de l'Ajuntament de Barcelona a l'Associació Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en substitució del Sr. Carles Martí i Jufresa.
21. Decret de l’Alcaldia, d’11 de juny de 2010 (S1/D/2010 2799), que delega en el Gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials el nomenament de funcionaris interins quan es produeixi la circumstancia d’existència de places vacants que no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera.
22. Decret de l’Alcaldia, d’11 de juny de 2010 (S1/D/2010 2857), que designa membres dels Consorcis i Fundacions que es detallen en document annex en substitució del Sr. Carles Martí i Jufresa.
23. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2010 (S1/D/2010 2911), que designa l’Im. Sr. Roger Pallarols Taylor membre de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona.
24. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2010 (S1/D/2010 2913), que designa l’Im. Sr. Roger Pallarols Taylor Regidor de Comerç i de Petita i Mitjana Empresa.
b) Mesures de govern
Mg 1. Pla d'austeritat econòmica i d'enfortiment de les prioritats de Govern. El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Carnes, presenta la mesura de govern sobre el Pla d'austeritat econòmica i enfortiment de les prioritats de govern, i assenyala que mostra l'estratègia amb què aquest Ajuntament vol assolir l'objectiu de reducció del dèficit públic i, alhora, blindar les polítiques dirigides a la reactivació econòmica, l'atenció a les persones i la convivència en l'espai públic.
Precisa que, els darrers cinc anys, els ingressos corrents han crescut amb una taxa anual del 4,1%, llevat del 2009, quan aquests ingressos es van reduir un 1,4% respecte a l'any anterior. Apunta que aquest escenari de reducció dels ingressos, fruit de la desacceleració econòmica, es manté enguany, i la previsió és que es mantingui en els propers exercicis. Expressa que, malgrat aquest context econòmic hagi canviat sensiblement durant aquest període, l'Ajuntament sempre ha mantingut una política d'austeritat i eficiència en la gestió pública que ha permès la reducció del deute, encara que en ocasions demanés el contrari, i mantenir un alt nivell inversor.
Tot seguit, resumeix aquestes mesures en uns eixos d'actuació que van des de la racionalització de les estructures municipals, la contenció de la despesa no prioritària fins a la reprogramació de les inversions.
Quant al primer eix, precisa que les mesures d'austeritat plantejades afecten des de l'àmbit de l'estructura política, fins al de l'estructura organitzativa. Pel que fa a la contenció de la despesa no prioritària, indica que es tracta de l'ajustament de les despeses per compra de béns i serveis i els convenis i subvencions d'aquest Ajuntament. Finalment, en referència a les inversions municipals, avança que es proposa la paralització de determinats projectes d'inversió i la reprogramació de les inversions previstes per als exercicis del 2010 i el 2011. En aquesta línia, inversions per valor de 138 milions d'euros previstes per al 2011, s'ajornen, alhora que projectes per valor de 427 milions d'euros es paralitzen.
Afegeix que la impossibilitat de les entitats locals d'accedir al crèdit a llarg termini, així com la impossibilitat de substituir operacions de deute preexistents des de l'1 de gener a 31 de desembre de 2011, obliga replanificar les inversions previstes per als anys 2010 i 2011, ajornant-ne algunes i anticipant-ne d'altres.
Significa que és per aquest motiu pel qual properament modificaran l'actual Pla econòmic i financer 2010-2013 a fi d'adaptar-lo al nou escenari, alhora que reitera la disposició per arribar al màxim de consens, entenent que es tracta d'un full de ruta que volen compartir amb el major nombre de grups polítics.
Remarca que la present mesura de govern planteja, doncs, un pla d'austeritat ambiciós que estableix un seguit de mesures de racionalització de la despesa pública que permet, malgrat la crisi, estalviar i generar els recursos necessaris per continuar desenvolupant les polítiques estratègiques del govern municipal atès que, aquest Ajuntament, es vol corresponsabilitzar amb l'objectiu de reducció del dèficit públic, sense deixar d'atendre les prioritats de govern.
Destaca que Barcelona té les condicions per seguir aquesta estratègia i aquest pla d'austeritat i enfortiment de les prioritats de govern haurà de permetre assolir els objectius previstos.
El Sr. Trias manifesta que, en la seva opinió, aquest pla d'austeritat arriba tard; que s'ha perdut massa temps explicant, amb un cert grau de cofoisme, que aquest Ajuntament tenia una situació millor que els altres, considerant que els problemes els tenien els altres i que la crisi afectava poc aquesta administració. Creu, però, que finalment s'ha hagut de tocar de peus a terra i constatar que aquelles asseveracions no eren certes, atès que la crisi també afecta seriosament aquest Ajuntament que, com passa sempre, només reacciona quan s'hi veu obligat, ja sigui per l'Estat o per la Generalitat.
Lamenta, doncs, que s'hagi passat tant de temps en el núvol dels Jocs Olímpics d'Hivern, de la Diagonal i que, finalment, quan s’imposa a ran de terra, el govern municipal es tregui de la màniga un pla d'austeritat que és, i ho ha de ser, forçament dur i que té la característica d'afectar més enllà de l'exercici corrent; manlleva recursos d'exercicis que encara han d'arribar, essencialment de l'any 2011, però també abasta fins al 2013, atès que aquest Ajuntament està sotmès a un Pla d'estabilitat financera que obliga a aquesta situació.
Entén que la impossibilitat de recórrer a l'endeutament durant el proper exercici posa a prova el conjunt del sistema, tot i que discrepa amb l'afirmació del govern que amb l'estalvi que es generarà es podrà donar resposta a les necessitats del 2011 i el 2012, però, contràriament, està convençut que s'entra en una situació molt difícil. Entén que fan un pla d'estalvi perquè no els queda altre remei, un pla que afecta, sobretot, els sous; igualment, tampoc no expliciten a quines partides afectaran els percentatges que expressen. Altrament, el seu Grup creu que és precisament això el que s'ha d'aclarir, tot i tenint plena consciència de la dificultat que planteja la situació.
El Sr. Fernández Díaz inicia la seva intervenció qualificant aquest Pla de maquillatge comptable i polític per part del govern municipal. Remarca la insuficiència i el retard del Pla, i el fet que va a remolc d'altres mesures preses, també insuficients, per part del govern de l'Estat i del de la Generalitat.
Considera, doncs, que aquest seguit de mesures contingudes en el Pla d'ajust han de ser més intenses, i han d'afectar regidories, gerències, comissionats i alts càrrecs d'aquesta administració; han de comportar retallades importants de despeses innecessàries com ara en el capítol d'informes o de publicitat.
Aborda, també, el retard del Pla en arribar atès que ja fa més de dos anys que les famílies estan patint intensament la crisi i, malgrat aquesta realitat, el govern municipal ha esperat fins ara per presentar un primer pla d'ajust i d'austeritat. En aquest sentit, posa de manifest que, entre l'acord pres en la Comissió de govern i aquesta sessió de Plenari, han hagut de canviar el nom del Pla, atès que abans era un pla d'ajust i de noves prioritats, i entén que aquí els ha traït el subconscient perquè aquella denominació evidenciava que el Sr. Hereu és l'Alcalde de les prioritats equivocades, que, durant els darrers mesos, ha estat capficat en projectes absurds i cars com la consulta de la Diagonal o la promoció de la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, i no pas en donar resposta als veritables problemes de Barcelona que no són altres que la lluita contra la crisi i la delinqüència, la immigració i la millora de les polítiques socials.
Argüeix que es tracta d'un pla més, que falta a la veritat i inclou mentides arriscades; que l’han hagut de presentar no per voluntat pròpia sinó perquè s'hi han vist obligats per l'incompliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària dels pressupostos del 2010. Insisteix, doncs, que falten a la veritat quan diuen que no han apujat els impostos, com tampoc no és cert que hagin congelat la pressió fiscal.
Per tot plegat, indica que la proposta del Grup del PP és d'anar més enllà en aquest Pla d'ajust i d'austeritat que presenta el govern municipal; cal actuar amb més fermesa i intensitat, amb menys gasiveria pel que fa a les mesures d'austeritat i, alhora, promoure la simplificació de l'administració i de l'organització municipal amb l'objectiu d'estalviar recursos i concentrar-se en la lluita contra la crisi i donar resposta a les persones que més ho necessiten.
El Sr. Portabella indica que, abans d'expressar la seva opinió sobre el Pla d'austeritat, vol fer una precisió prèvia que el seu Grup considera important en el sentit que creu que hi ha incompatibilitat entre aquest Pla, que sorgeix del Decret-llei del govern central, i la Carta Municipal. Afegeix que entenen que és un acte d'incompliment de la Carta i de la Constitució i, en conseqüència, s'hauria de fer un informe jurídic exhaustiu que valorés si és aplicable o no el Decret-llei a la ciutat de Barcelona. Precisa que el motiu pel qual fan aquest plantejament és perquè Barcelona disposa d'un règim financer especial, del qual és supletori el que disposa el Decret-llei, al temps que en el tram estatal de la Carta Municipal s'estableix específicament que el règim financer especial té una excepció de la Llei d'hisendes locals, i diu que l'endeutament és capacitat de l'Ajuntament de Barcelona perquè en té autonomia reconeguda. Especifica que això es recull en els articles 2.2, 4, en l’apartat 39 g) i en els articles que van del 66 al 70. Així doncs, a diferència del règim jurídic dels altres municipis, en el de Barcelona no es requereix cap autorització externa per a la majoria d'operacions d'endeutament i, per tant, consideren que o bé el govern central es va oblidar de revocar la Carta Municipal, cosa que evidentment no haurien acceptat, o bé la van passar per alt. Per tant, creuen que, com a Ajuntament de Barcelona, tenint en compte que la Carta ha estat aprovada per unanimitat, també en el Parlament de Catalunya i en el de l'Estat, cal demanar l'informe jurídic a què s'ha referit abans.
Remarca que actuar d'aquesta manera significa guanyar autonomia, i el fet de poder decidir endeutar-se l'exercici vinent atès que la Carta Municipal ho permet i, per tant, no caldria avançar l'endeutament enguany en previsió que l'any vinent no es pogués fer.
l'evidència que Barcelona no té la mateixa situació que les altres ciutats de l'Estat, i és l'únic municipi del conjunt de l'Estat que ha reduït el seu deute d'una manera significativa els darrers anys.
Conclou que entenen que el Pla d'austeritat és necessari, però que resulta evident que cal respectar els drets amb què la ciutat s'ha dotat.
El Sr. Gomà posa de manifest que el mateix títol d'aquesta mesura de govern compendia la seva filosofia: no ser una finalitat per ella mateixa, sinó un veritable valor al servei d'unes prioritats políticament definides. Posa en relleu que no es tracta d'unes prioritats noves, ni alterades, sinó del seu enfortiment i rellevància en un context general més advers que en qualsevol moment precedent.
Destaca, tot seguit, que el pla és coherent amb una determinada trajectòria que situa la lluita contra la crisi en el centre de les prioritats del govern, que s’ha dotat d'instruments concrets i precisos per combatre-la entre els quals el Pacte per l'ocupació de qualitat, el Programa d'acció social contra la pobresa, un programa d'inversions municipals potent i un Pressupost per al 2010 amb força increments en els àmbits de la despesa social i d'ocupació.
Actualment, però, la crisi es dibuixa més llarga i profunda que no s'havia previst, i el context és advers per als municipis i per als sectors socials més vulnerables; amb tot, Barcelona fa una aposta aprofundida per un model que implica, d'una banda, redoblar les polítiques de promoció econòmica orientades a la recuperació, al canvi de model productiu i a la creació d'ocupació estable i la preservació de les polítiques de cohesió i inclusió social com la màxima prioritat, així com enfortir les polítiques de convivència en l'espai públic i les polítiques de neteja. Tot plegat, es desglossa en la mesura de govern que avui presenten, on per preservar i blindar aquestes prioritats estratègiques es proposa tirar endavant tres eixos d'austeritat ben clars: la racionalització de les estructures municipals, tant en la seva esfera política com administrativa; la contenció, entre un 5 i un 15%, de la despesa no prioritària; i la paralització o recalendarització de determinats projectes d'inversió que no estan adreçats a la satisfacció de les necessitats socials; i, a canvi, la preservació de totes aquelles xarxes d'equipaments socials de proximitat -centres de serveis socials, escoles bressol, xarxes de biblioteques o equipaments de barri-.
Finalment, posa de manifest la factibilitat del model d'austeritat pel fet que es basa en unes finances sanejades, en un estalvi brut molt per sobre de la mitjana de les altres grans ciutats, i un deute per habitant molt per sota d'aquesta mitjana; però, també remarca que està políticament orientat amb un component clar de voluntat política d'enfortir els drets socials com a model de resposta a la crisi; i entre les polítiques d'afebliment de l'estat del benestar i els drets dels treballadors i les persones socialment vulnerables, el seu Grup sempre estarà al costat d'aquestes, per la qual cosa és possible un model d'austeritat i de sortida de la crisi diferent, i el seu Grup treballarà perquè Barcelona hi continuï apostant fermament.
El Sr. Carnes, com a primera consideració, agraeix les intervencions dels grups municipals, basades sobre les prioritats que actualment té la ciutat, que entén que tots comparteixen, com són la reactivació econòmica, l'atenció a les persones i el manteniment de l'espai públic. Per tant, reitera l'agraïment per la voluntat expressada de treballar perquè es produeixi un acord; i, malgrat les discrepàncies manifestades, agraeix l'oferiment de CiU, d'ERC i, fins i tot, del PP de col·laborar en una proposta que no és tan sols per a l'exercici vigent, sinó que és un full de ruta per als anys propers. Creu que aquest és, precisament, l'element que ha de permetre superar la situació.
fent inversions. Entén, doncs, que si hi ha voluntat política, hi ha disponibilitat per treballar amb el màxim consens possible.
El Sr. Trias discrepa amb què aquest pla signifiqui un full de ruta, sinó que creu que és un camí forçat, injust i desequilibrat. Posa en relleu que aquest Ajuntament ha reduït inversions socials importants, i s'ha estat voluntàriament de fer segons quines despeses, però ara està atrapat perquè li obliguen a no fer-les. Creu que el Sr. Carnes falta a la veritat en no dir que, amb aquestes mesures, la situació encara serà més difícil el 2011 i el 2012. Altrament, el govern municipal es limita a posar pedaços per acabar el mandat, mentre que el Grup de CiU proposa acarar el futur.
El Sr. Fernández Díaz recorda que el govern municipal, en presentar el Pressupost per al 2010, el va anunciar com el pressupost contra la crisi. Tanmateix, transcorreguts només cinc mesos, han de rectificar les seves prediccions, propostes i prioritats perquè no donen resposta a les necessitats de la ciutat, ni són eficaços en la lluita contra la crisi. Creu que els seus anuncis i mesures, igual com passa amb les del President del Govern, són simplement l'avanç de posteriors rectificacions, mentre que allò que realment necessita Barcelona és un pla que no sigui un lífting, sinó una autèntica operació d'aprimament de l'administració, destinar més recursos a la lluita contra la crisi, amb austeritat i eficàcia en la gestió pública.
Els adverteix, doncs, que mentre no presentin un pla d'ajust en aquesta línia, encara són a temps d'introduir-hi algunes rectificacions en la línia de l'austeritat i noves prioritats.
El Sr. Carnes tanca els torns d'intervenció remarcant que en la filosofia d'aquest govern no hi entra el fer un lífting com a actuació de xoc, sinó que es partidari del manteniment continuat.
Quant a l'actuació equivocada que els atribueix el Sr. Trias, li respon que comparteixen que cal acarar el futur, però també, creu que ha d'admetre que cal fer-ho amb responsabilitat i rigor, que en l'administració pública significa saber quan es pot recórrer a l'endeutament i quan no. I remarca que és aquest l'exercici que històricament ha fet aquest Ajuntament, i s'ha de fer quan toca.
Des d'aquesta perspectiva de rigor i de responsabilitat, li reitera la disponibilitat a continuar dialogant i treballant conjuntament.
Mg 2. Polítiques socials d'habitatge. El desplegament de programes i recursos per a la inclusió residencial.
El Quart Tinent d'Alcalde, Sr. García-Bragado, presenta la mesura de govern. Aborda la seva intervenció assenyalant que Barcelona ha definit a través del Pla d'Habitatge una política integral adreçada, molt especialment, a les persones que tenen necessitat d'un habitatge per desenvolupar el seu projecte de vida, per a aquelles que, tot i disposar d'un habitatge, necessiten posar-lo en condicions; i per a aquelles persones que estan en risc de perdre l'habitatge per raons socials o econòmiques. Fa notar que es tracta, doncs, d'un enfocament nou que proporciona a les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona un protagonisme essencial en el conjunt de polítiques socials. Aquestes polítiques s'han pogut tirar endavant gràcies al suport que ha significat l'aprovació de la Llei del Dret a l'Habitatge per part del govern de progrés de la Generalitat; i, amb tot plegat, l'Ajuntament, juntament amb la Generalitat, atorga els ajuts econòmics necessaris per a què més de cinc mil famílies puguin fer front al pagament mensual dels seus lloguers.
Indica que és precisament a aquest darrer aspecte que respon la mesura de govern que avui presenten, que preveu tres línies d'actuació bàsica. En primer lloc, contempla la creació d'una xarxa única d'inclusió a Barcelona per coordinar i complementar els serveis que ja ofereixen les entitats socials amb les quals té tracte l'Ajuntament. En segon lloc, destaca la creació d'un contingent especial d'habitatge accessible per a les persones socialment més vulnerables, i elaborar criteris d'adjudicació. I, en tercer lloc, pretén la creació d'una categoria nova d'habitatge d'inclusió als allotjaments col·lectius protegits.
Precisa que es tracta, en definitiva, de posar en marxa un seguit de noves accions i propostes per a la inclusió residencial, que complementa les existents i que tenen un valor transversal, atès que el seu desplegament comparteix programes i recursos de les àrees d'habitatge i d'acció social i ciutadania.
El Sr. Gomà significa que aquesta mesura planteja el conjunt de recursos i de programes per a la inclusió residencial a la ciutat, ja que la política d'habitatge és principalment social, molt vinculada a les necessitats d'accés i de manteniment de condicions dignes d'habitabilitat, i perquè és impossible una veritable política d'inclusió sense que contempli la dimensió de l'accés a l'habitatge; en aquest sentit, tant el Pla d'Habitatge 2008-2016 com el Pla d'Acció Social contra la Pobresa del 2009 contemplen aquestes dues dimensions.
Destaca que la mesura planteja tres programes principals. D'una banda, la xarxa única d'habitatges d'inclusió de Barcelona, una iniciativa absolutament pionera i que té els components d'ampliar i escurçar els terminis de l'ampliació del Programa municipal, amb la incorporació de 26 nous habitatges d'inclusió aquest mateix any; i la constitució d'una xarxa com a espai de confluència de l'Ajuntament amb la cinquantena d'entitats que avui gestionen 245 habitatges d'inclusió a la ciutat, a fi de fer un model únic, amb uns perfils d'atenció i amb derivacions i mecanismes de sortida compartits.
En referència al segon programa que planteja la mesura, assenyala que és el dels contingents de reserva d'habitatge i d'accés dels col·lectius vulnerables. Recorda que, fins ara, Barcelona havia posat en marxa dos programes: el de persones grans i el de gent jove; ara, però, es tracta d'ampliar aquests dos programes al col·lectiu de persones i famílies econòmicament vulnerables, a les persones amb qualsevol mena de discapacitat i a les dones que pateixen violència masclista. En aquest sentit, indica que l'abril el Consorci de l'Habitatge de Barcelona ha fet una primera reserva de 140 habitatges –100 per a persones vulnerables, 30 per a persones amb discapacitat i 10 per a dones víctimes de violència masclista– i l'Àrea d'Acció social i Ciutadania ha reservat un pressupost de 400.000 euros per subvencionar el lloguer a aquests col·lectius vulnerables.
D'altra banda, es remet al tercer programa contingut en la mesura d'allotjaments preventius per a persones en risc d'exclusió; es tracta de dotacions que estaran integrades per un nombre determinat d'habitacions amb bany privatiu i la resta d'espais comuns. El primer d'aquests allotjaments, amb trenta places, està previst al barri del Fort Pienc i en el marc d'uns habitatges dotacionals que incorporaran quaranta noves places.
A més de tot això, remarca que la mesura de govern contempla, també, altres programes socials d'habitatge; la Taula d'emergències socials, que al llarg de 2009 va adjudicar 75 habitatges, i 78 enguany, per tant 153 habitatges per a persones i famílies en risc efectiu de perdre l'habitatge per desnonament; la borsa d'habitatges del Programa de mediació, amb 1.350 actualment, o el Programa d'arranjament d'habitatges en la cartera de l'atenció domiciliària, amb 275 habitatges anuals.
Destaca, finalment, les prestacions econòmiques per al pagament de lloguers, una política pública de suport a les famílies amb problemes per fer front a les despeses mensuals d'habitatge. En aquest àmbit, la despesa estrictament municipal ha passat d'1,7 milions d'euros el 2009 a 2,5 milions el 2010, per tant, ha patit un increment en plena època de crisi del 40%. Quant al Programa de lloguer just de la Generalitat, precisa que ha passat de 9 milions d'euros a 12,3 milions enguany.
signifiquen que Barcelona disposa d'un parc d'inclusió residencial de 5.108 habitatges, que al llarg del 2011, i fent de manera molt tangible la prioritat d'atenció a persones vulnerables, aquest parc s'ampliarà de 1.180 habitatges més, i que en l'horitzó del 2016 tindrà un increment de 6.700 habitatges.
Remarca que es tracta, doncs, de xifres molt importants quantitativament, però encara ho són més des del punt de vista qualitatiu, atès que signifiquen que Barcelona està construint una política d'inclusió perfectament travada amb les polítiques d'habitatge, de manera que permet avançar en la garantia d'una de les palanques més importants d'inclusió i d'autonomia personal que és el dret de tothom a un habitatge digne.
El Sr. Freixedes observa que en aquesta mesura conflueixen situacions molt diferents sota un mateix sostre, però amb el denominador comú de la manca de recursos i uns requisits que sovint impossibiliten que les persones a qui teòricament van adreçades aquestes polítiques d'habitatge social hi puguin accedir. Precisa, entre aquests requisits, que una persona de menys de 35 anys ha de poder demostrar uns ingressos mensuals mínims de 798 euros si vol accedir a un habitatge social per a joves, uns ingressos que molts joves de Barcelona no poden acreditar en un moment com l'actual, on el mileurista es pot considerar afortunat. Observa que aquesta xifra de 798 euros és la mateixa que ha d'acreditar una persona que vulgui concursar a l'escàs nombre de pisos que es posaran en sorteig per a persones econòmicament vulnerables. Destaca, però, que el registre unificat de sol·licitants inclou un mecanisme per donar sortida a la necessitat d'habitatges per a emergències socials, pisos que es donen en funció d'un criteri de baremació i de la disponibilitat d'habitatge; un criteri on es rebaixa el mínim a 213 euros mensuals, malgrat que aquest és el topall mínim per tenir-hi accés. Per tant, es pregunta què es fa amb les persones que no poden acreditar uns ingressos de com a mínim aquesta xifra i que no poden accedir a un centre; és pregunta si això significa condemnar-los a viure al carrer o deambular amb caravanes pel districte 22@.
Analitzant una altra xifra que apareix en la mesura de govern, i que el Sr. Gomà ha posat de manifest, arriba a la conclusió que és el resum del fracàs del govern municipal: des que la mesa d'emergències socials funciona, fa un any i mig, s'han resolt només 153 casos. Tal i com denuncia la Síndica en el seu informe del 2009, un dels aspectes més preocupants han estat les queixes dels ciutadans que manifesten que no poden accedir a cap mena d'habitatge per causa dels seus ingressos reduïts. Una situació que s'agreuja enguany per la crisi econòmica, i que no rep cap resposta municipal, atès que no hi ha disponibilitat material necessària per donar resposta a totes les demandes; alhora que remarca que no és només CiU qui denuncia aquesta situació, sinó que la mateixa Síndica els reclama que es posin les piles.
La Sra. Martín expressa que la mesura de govern que els ocupa hauria d'haver estat una de les eines estratègiques d'aquest govern municipal des de l'inici del seu mandat, més encara atenent els problemes derivats de la crisi econòmica que pateixen els ciutadans, més greus d'ençà del 2008.
Entén que l'objectiu que hauria de perseguir aquesta mesura és desenvolupar polítiques socials d'habitatge adreçades a les persones més vulnerables, malgrat que, tal i com es planteja, es desvirtua el que hauria de ser una autèntica política d'habitatge social atès que es queda curta, arriba tard i els ciutadans que ho necessiten difícilment veuran ateses les seves demandes a curt termini.
Assenyala que la primera cosa que constaten en la mesura és la confusió en les dades d'habitatge social, que provoca que la informació facilitada sigui, més que res, desinformació. Igualment, tampoc no s'hi expliciten les ubicacions exactes i quines promocions encabiran aquests habitatges socials, tret del cas de l'allotjament col·lectiu situat a Fort Pienc.
Adverteix que, d'entrada, els recursos són insuficients, afirmació que es pot il·lustrar amb les dades que proporcionen, d'on es desprèn que pretenen arribar als 51 habitatges d'inclusió, xifra que no significa res de nou perquè és un compromís que ja figura en el Pla d'inclusió 2005-2010; igualment, es pregunta si creuen que compleixen amb la seva funció quan a deu mesos de final del mandat disposen només de 25 habitatges d'aquesta tipologia, que representen tan sols un 10% dels habitatges d'inclusió que gestionen les entitats socials.
Tot seguit, els convida a reflexionar sobre les recomanacions de la Síndica en el seu informe anual, on s'hi esmenta, any rere any, la manca de recursos en polítiques socials, especialment, en l'àmbit de l'habitatge d'inclusió, recomanacions que feia ja abans d'iniciar-se la crisi. Afegeix que la Síndica també fa palesa la insuficient informació sobre les ajudes a què poden accedir els qui més les necessiten; es pregunta, en aquest sentit, si no fóra més eficient una major implicació de l'Ajuntament en la difusió d'aquestes ajudes més que no pas en campanyes de publicitat d'autobombo.
Per acabar, es refereix a la cobertura territorial i als estudis de demanda d'habitatges d'inclusió; en aquest sentit, la mesura de govern no inclou les dades per barris i districtes, ni tampoc dades sobre la demanda d'aquests habitatges, i entenen que s'hi haurien d'incloure perquè són cabdals per conèixer la realitat de les necessitats actuals. Està convençuda que el govern municipal és coneixedor del dèficit de cobertura territorial dels habitatges d'inclusió social, que només cobreixen parcialment sis dels deu districtes de la ciutat. Per tant, aquest és un altre dels incompliments, atès que el Pla d'inclusió preveia l'extensió en tots els districtes.
En definitiva, constata manca de fidelitat a les dades, incompliment dels compromisos adquirits, un finançament insuficient, una mesa d'habitatges d'emergència social que actualment no cobreix tota la demanda i un dèficit de cobertura territorial.
Lamenten, doncs, que una vegada més es faci el trasllat dels compromisos adquirits més enllà d'aquest mandat, atès que han tingut quatre anys per desenvolupar les polítiques d'habitatge adreçades als col·lectius vulnerables, que el seu Grup ha reclamat en moltes ocasions. Tanmateix, a deu mesos d'acabar el mandat, dilaten el desenvolupament i el compliment dels seus objectius fins al 2016.
La Sra. Capella remarca que la mesura informa que Barcelona disposarà, a finals d'any, de 5.108 habitatges que donaran cobertura a diferents programes d'habitatge social i d'inclusió residencial. Considera que la mesura és útil com a radiografia de l'estat actual dels habitatges d'inclusió a la ciutat, i en destaca la creació d'una xarxa única d'habitatges d'inclusió que ha de permetre la coordinació d'actuacions i la unificació de criteris a fi de donar una resposta eficaç a les persones que estan en una situació de risc d'exclusió.
Destaca, també, l'ampliació dels contingents de reserva d'habitatge a diversos col·lectius socialment vulnerables, que inclouen les persones amb discapacitat i les dones que han estat o són víctimes de la violència masclista. Remarca, també, el fet que els mecanismes d'adjudicació seran per baremació en els casos greus i per sorteig la resta.
En referir-se als allotjaments col·lectius per a persones en risc d'exclusió amb seguiment socioeducatiu, que seran utilitzats de manera transitòria per part d'aquelles persones que ho necessitin, addueix que si alguna crítica han de fer a aquest aspecte és que resta per conèixer l'índex de cobertura de la demanda dels habitatges disponibles a fi de poder-ne avaluar la bondat.
Indica que consideren central el concepte itinerari, que reflecteix que les dinàmiques d'exclusió i inclusió són processos complexos que evolucionen amb el temps; per tant, cal disposar de diverses tipologies de recursos a fi d'utilitzar-los en funció de les necessitats. En aquest sentit, posa en relleu que la crisi està afectant una part important de la classe mitjana, que pot entrar en dinàmiques d'exclusió; és per aquest motiu, que el Grup d'ERC ja va presentar una proposició a fi de dotar suficientment els fons de lloguer social que garanteixin que les persones o unitats de convivència amb rendes inferiors als límits establerts per la normativa vigent en matèria d'habitatge de protecció puguin accedir a un habitatge, que és un dret de tots els ciutadans, i que no quedi exclòs cap sector de població perquè no compleix cap dels requisits dels índex pactats als reglaments.
Conclou, per tant, que el seu Grup valora positivament l'esforç de coordinació entre els diferents actors, així com la diversificació i la tipologia dels recursos disponibles que es posen a l'abast de tothom, i que han de permetre oferir a les persones en risc d'exclusió una resposta eficaç.
Tanmateix, però, troben a faltar en aquesta mesura els indicadors suficients per saber si estan en el camí encertat i en condicions de poder avaluar si l'oferta i la demanda s'adeqüen.
El Sr. García-Bragado destaca tres aspectes importants; en primer lloc, tal i com ha pogut expressar en la seva primera intervenció, la consideració d'una determinada situació a la qual intenta apropar-se l'administració a fi de trobar-hi solucions i, atès que la demanda pot ser superior actualment, s'han d'adaptar polítiques ja en marxa. Assenyala, també, que algunes iniciatives com a ara l'estipulació de la renda de lloguer en funció de la renda personal, és un pas endavant en aquesta línia.
Finalment, remarca la importància dels plans d'habitatge que fan els governs de Catalunya i d'Espanya i que, en definitiva, són els qui aporten bona part del finançament per a la construcció d'aquests habitatges.
El Sr. Gomà confirma que cal continuar avançant en els índex de cobertura, i precisa que en aquesta mesura es desplega la tipologia d'increments i la voluntat de donar compte dels avanços que admet que s'han produït i de quin és l'horitzó d'increment; però admet que els índex de cobertura no són insuficients i, per tant, un dels reptes importants que se'ls planteja és, una vegada disposin del conjunt d'instruments sobre la taula, anar avançant per eliminar l'exclusió.
Quant a la intervenció del Sr. Freixedes, qui ha posat molt d'èmfasi en l'aspecte dels topalls mínims d'ingressos necessaris per accedir als programes socials d'habitatge, respon que en els programes d'habitatge d'inclusió no hi ha cap tipus de mínim necessari, tal i com acredita el fet que la majoria de persones o unitats familiars que hi viuen han fet un itinerari que ha passat de la situació de sense llar i estades en centres d'acollida, i és en l'habitatge d'inclusió on es treballen l'adquisició d'hàbits d'autonomia personal i la inserció en el mercat laboral.
En referència a les concrecions que demanava la Sra. Martín, precisa que cada programa incorpora les seves, així doncs, en el Programa d'habitatge per a gent gran, més enllà dels 925 habitatges en marxa avui dia, n'hi ha 283 en obres i 313 en projecte, per tant, 596 habitatges amb concrecions clares i ubicats al conjunt de districtes de la ciutat. Quant a l'expansió dels habitatges d'inclusió, assenyala que, igualment, s'expandeixen amb equilibri territorial, alhora que puntualitza que aquest tipus d'habitatges no s'inclou en els equipaments dotacionals, sinó que s'insereixen en finques urbanes ja existents.
Remarca, també, la rellevància de l'existència de 50 entitats que gestionen habitatge d'inclusió, amb una mitjana de 4/5 habitatges per entitat, i assenyala que aquest Ajuntament acabarà el 2010 amb 50 habitatges d'inclusió i se situarà a final del 2011 amb 75, fet que els convertirà en la columna vertebral d'una política de confluència amb les entitats.
Acaba la seva intervenció amb la valoració que, en una conjuntura de crisi, amb evidents repercussions financeres i econòmiques, aquesta administració opta per un increment substancial dels recursos destinats a la inclusió residencial.
que no s'ho inventen, com tampoc no s'inventen que l'oferta actual és absolutament minsa en relació a les necessitats reals, que en ocasions comporta el fenomen relativament nou del cop de peu a la porta d'un pis públic buit. Entén, doncs, que ambdós fenòmens els haurien de convidar a la reflexió i evitar el discurs de l'autobombo.
La Sra. Capella suggereix que s'augmentin els índex de cobertura, de manera que es pugui destinar habitatge dotacional a la inclusió. Tanmateix, en comptes d'això es continua programant habitatge dotacional per a joves, contradient el que diu el mateix Pla de l'Habitatge.
c) Informes
1. Per una ciutat compacta: Ordenació d’illes d’equipaments.
El Quart Tinent d'Alcalde, Sr. García-Bragado, presenta l'informe. Inicia la seva intervenció remetent-se a l'inici dels ajuntaments democràtics, moment a partir del qual una bona part de l'actuació municipal s'ha centrat en la consecució de nou sòl per a equipaments, tant pel que fa a l'increment de les reserves a través de requalificacions puntuals, o mitjançant el planejament especial o de millora com pot ser l'adquisició de sòl amb aquesta qualificació. Remarca que, durant els dos darrers mandats, aquesta activitat s'ha incrementat notablement gràcies al fet d'incorporar en el planejament l'escala de barri amb l'objectiu de reequipar el territori, de la mateixa manera que s'ha intensificat l'adquisició de terrenys. Per tot això, avui es pot dir que, pràcticament, no hi ha ni un sol barri de la ciutat on no s'estigui construint o planificant, com a mínim, un equipament, fet que tradueix un esforç inversor sense precedents, amb una gran incidència en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Precisa que aquest esforç a què s'acaba de referir significa que, només en el present mandat, se superaran els vuit-cents milions d'euros esmerçats en la construcció i millora d'edificis públics destinats a equipaments.
Posa en relleu que Barcelona ha fet, en temps de crisi, una aposta estratègica en favor dels serveis a les persones que es visualitza, també, a través dels edificis públics que s'estenen arreu de la ciutat com una nova pell, fins al punt d'esdevenir elements estructuradors del conjunt urbà i de la seva capacitat per incidir positivament en l'entorn. Destaca que tant és així que una bona part dels projectes que es fan avui dia a la ciutat han incorporat els equipaments com una part central del seu nucli estratègic, i assenyala que illes multifuncionals d'equipaments que es recullen en aquest informe en són un bon exemple.
Precisa que adquisicions com la de fàbrica Fabra i Coats, de l'antic canòdrom de la Meridiana, de les instal·lacions esportives de la Seat a la Zona Franca, del polígon del mercat del Guinardó o els acords amb altres institucions per aconseguir les cotxeres de Borbó o les casernes de Sant Andreu suposen la incorporació en el patrimoni municipal de terrenys de dimensions considerables, de titularitat i gestió pública, que plantegen possibilitats diverses en decidir la seva ordenació i el seu ús concret, que va des de la reserva com a grans dotacions de ciutat fins a l'acumulació d'equipaments de mida petita i mitjana que permeten aportar el valor de millora urbana al seu entorn més immediat.
És aquest darrer model, consistent en l'aprofitament de la capacitat de l'edificació pública per millorar la qualitat dels barris de la ciutat, el que s'ha emprat més freqüentment. Igualment, destaca que l'ànima de la gestió d'aquest govern municipal ha estat la construcció d'una ciutat socialment cohesionada, un aspecte en què no és, precisament, nou. En aquest sentit, recorda que ja defensaven la cohesió social quan hi havia creixements del 3%, i ja llavors deien que l'objectiu era garantir l'equitat de les persones i que tothom pogués trobar a la ciutat una oportunitat.
administratius o biblioteques especialitzades. En aquesta línia, indica que han superat els serveis necessaris per satisfer les demandes locals, incloent dotacions de gran escala que defineixen centralitat en el conjunt de la ciutat. Afegeix que, si se situen en un plànol els equipaments que s'han anat construint a Barcelona els darrers anys, es pot comprovar com s'escampen arreu en la mateixa mesura que els barris van adquirint centralitat.
Illes multifuncionals, amb sinergia entre els serveis que hi són presents, serveixen per enfortir el teixit urbà i social de la ciutat, sobretot en una ciutat com Barcelona, que no pot créixer en extensió per les seves limitacions territorials; en aquesta línia, els equipaments que hi ha en aquestes illes serveixen per regenerar el territori i aportar qualitat urbana.
Seguidament, posa de manifest que els exemples aportats en l'informe, com ara el cas de Batlló-Magòria, de les casernes de Sant Andreu, de Sagrera-Berenguer de Palou, de l'illa de Ferran Junoy, de la Fabra i Coats, de la presó Model, les cotxeres de Borbó, del canòdrom, de la llosa de la Vall d'Hebron, Fort Pienc, del mercat del Guinardó, Alchemica, o del palau Alós al carrer Saragossa són una prova de la sinergia que generen els equipaments entre si i el potencial de la compacitat que implica respecte a la prestació de serveis diferenciats.
El Sr. Puigdollers addueix que l'informe posa en evidència dos dels aspectes que, en opinió del seu Grup, han caracteritzat el govern Hereu al llarg d'aquests anys. Destaca, en primer lloc, la incapacitat d'executar plans urbanístics, atès que l'aturada de molts no respon només a la crisi econòmica, sinó per la ineficàcia del govern municipal, que es posa de manifest en exemples com el de Can Batlló-Magòria, projecte del qual se'n comença a parlar a la dècada dels noranta i, atès que no el poden tirar endavant, ara decideixen fer-lo servir d'aparcament. Igualment, el cas de les cotxeres de Borbó es pot qualificar d'escandalós, ja que abans dels Jocs Olímpics del 92, l'Alcalde Maragall es va comprometre amb els veïns que l'illa es destinaria a equipaments, però a dia d'avui encara no se n'hi ha construït cap. Es refereix, també, al cas d'Alchemica, que també es remunta al 1992, havent patit processos judicials i expropiacions mal fetes entre altres despropòsits, però sense que a hores d'ara hi hagi cap equipament en funcionament.
Remarca, també, la incapacitat de l'Alcalde Hereu per aconseguir que el govern de la Generalitat faci les inversions en equipaments que precisa Barcelona. En aquest sentit, fa avinent que en els terrenys d'Alchemica està previst construir-hi quatre CAP, que han estat incapaços de posar en funcionament en els darrers set anys, com tampoc no s'hi ha instal·lat cap residència per a gent gran de les sis que s'hi han previst. Avisa, per tant, que acabarà aquest mandat municipal i la legislatura al Parlament de Catalunya sense que s'hagi posat en marxa ni una sola residència per a gent gran.
Conclou, per tant, que només amb això ja es fa prou evident la ineficàcia d'aquest govern i la urgent necessitat de canviar-lo.
El Sr. Villagrasa fa notar, d'entrada, que el títol de l'informe que inclou la idea de ciutat compacta no s'adiu gens ni mica amb el document que els presenten, que de compacte i endreçat no en té res. Indica que no comprenen quina mena d'informe els han volgut presentar; i es pregunta si és que, després del fracàs de la Diagonal, s'han quedat tan curts d'idees i projectes que els han de presentar un informe com el present en el Plenari. Altrament, considera que hauria estat més adient titular-lo "Balanç dels incompliments d'un equip de govern a la deriva".
Continua esmentant exemples concrets d'incompliments amb el cas del canòdrom de la Meridiana, on en campanya electoral, l'Alcalde es va comprometre a ubicar-hi un aparcament subterrani, pisos dotacionals i una zona esportiva, mentre que a l'actualitat s'hi preveu fer una zona verda i un centre d'art. En el cas de la llosa de la Vall d'Hebron, destaca que tampoc no s'ha iniciat cap dels equipaments previstos; i al palau Alós es porten més de tres anys de retard en l'inici de les obres. Fa notar, també, que en l'informe també s'hi inclou Fort Pienc, uns equipaments inaugurats el 2003.
Amb tot plegat, es posa de manifest que no hi ha cap novetat, sinó retards i incompliments, i els adverteix que no hi posin d'excusa la crisi, atès que molts d'aquests equipaments i actuacions estava previst dur-los a terme des de fa molts anys, cosa que els fa sospitar que mai no havien estat realment entre les prioritats del govern de la ciutat i, per tant, no s'han fet per decisió política.
Els demana, en conseqüència, que en una altra ocasió presentin en aquest Plenari un informe definit, amb contingut i amb un mínim sentit pel que fa al seu plantejament.
El Sr. Martínez posa de manifest que el seu Grup ha esmerçat esforços per esbrinar el fil argumental d'aquest informe, d'entrada, buscant en quin estat estava el planejament de molts dels equipaments que esmenten, sense haver obtingut resultats concrets atès que, en molts casos, no estan ni tan sols programats, ni s'ha procedit a les modificacions de PGM, ni plans de millora o especials en altres casos; igualment, altres casos o bé són una quimera o ja estan construïts i consolidats des de fa temps.
Assenyala que també han desestimat el concepte dimensió com a fil conductor de l'informe, atès que hi ha peces molt petites, com és el cas del carrer de Saragossa, i altres de la magnitud de Can Batlló; tampoc li han sabut trobar en la tipologia dels equipaments, ni en l'oportunitat d'aquesta tipologia. En aquest sentit, fa notar que introdueixen el concepte "ciutat compacta, ordenació d'illes d'equipaments " com un model, tot i que la ciutat compacta, densa i contínua és un concepte urbanístic, però no un model arquitectònic; la compacitat dels equipaments és una necessitat arquitectònica per encabir-los en espais petits d'alta densitat, com és el cas del palau Alós, però no el dels equipaments projectats en zones de desenvolupament urbà, que requereixen l'afegit, a banda de la compacitat, de la continuïtat i la densificació.
Posa en relleu, igualment, que no comprenen per què inclouen l'equipament del carrer de Saragossa en aquest informe i, a canvi, no el del carrer Neptú, que si fa no fa és de les mateixes dimensions; per quin motiu hi inclouen Alchemica, però no el de l'illa de Germanetes, que s'acaba d'aprovar; per què no hi introdueixen el gran planejament del Barça; obliden l'etern fracàs de l'avinguda de Vallcarca, com tampoc no s'hi esmenta la presó de la Trinitat Vella, però sí la Model, quan la primera s'hauria d'haver iniciat abans. Dit això, aprofita per suggerir-los que no vagin a presentar projectes a la Trinitat Vella sense assegurar on s'ubicaran les persones en règim obert, tenint en compte que el conveni de l'edifici on s'ha de situar aquest tipus de règim penitenciari encara no està tancat.
En definitiva, reitera que no han sabut trobar en l'informe quin és el fil conductor, i entén que és sorprenent que, encara ara, s'hi planifiquin coses que, o bé ja s'ha acordat que no es faran d'una determinada manera, o bé que van en contra de la política que han determinat, atès que encara continuen parlant d'habitatge dotacional per a joves, que ja ha quedat descartat a partir de l'aprovació del Pla de l'Habitatge, només per posar alguns exemples.
creació d'espai públic de qualitat que significa l'impuls d'illes d'equipaments és una qüestió remarcable.
D'altra banda, posa de manifest que aquesta política d'equipaments està creant nova centralitat als barris, genera sinergies positives, i indueix processos de millora en l'espai físic de l'entorn i, fins i tot, a l'activitat econòmica propera. En aquesta línia, remarca com a fonamental el fet que les noves centralitats als barris s'han de fer entorn de la creació d'espais públics i d'equipaments, i no pas com s'havia fet en el passat quan es pretenia que les noves centralitats estiguessin entorn als grans centres comercials.
En tercer lloc, es refereix a l'aposta del govern municipal per incrementar els serveis a les persones i per fer més i millors equipaments públics a la ciutat.
Fa notar que, tal i com ha dit el Tinent d'Alcalde, s'ha produït adquisició de sòl i s'ha incrementat el patrimoni municipal, estan en curs i previstos també nous equipaments. Tot això, en conseqüència, significa més i millors equipaments públics i serveis a les persones, millora de la qualitat de vida a la ciutat i avançar en allò que és l'objectiu d'aquest govern municipal: la cohesió i la inclusió social.
Per acabar, insisteix en què la política d'impuls, construcció i posada en marxa de nous equipaments ha d'estar estretament vinculada a la participació de veïns i veïnes, a fi de definir les necessitats dels barris i per crear, a través de la participació i la implicació ciutadana, les complicitats necessàries perquè aquests equipaments responguin a les necessitats. Per aquest motiu, el seu Grup recalca la necessitat de preservar especialment les funcions pròpies de les comissions de seguiment.
El Sr. García-Bragado respon que la voluntat de l'informe és, bàsicament, explicitar un determinat model de construcció d'equipaments a la ciutat – que no té precisament escreix de sòl– que s'ha revelat com un sistema d'èxit en posar en relació uns equipaments amb uns altres, amb una sinergia suficient entre ells com per fer-los centres d'activitat importants en els barris de la ciutat. A partir d'aquí, aquesta experiència nova i admirada arreu, és la proposta que formulen com a sistema d'ordenació del conjunt d'equipaments.
Tot seguit, admet que el Sr. Martínez té raó en dir que haurien pogut aparèixer més casos en l'informe, però precisa que l'aposta que expressa per situar el conjunt d'equipaments i generar sinergies comporta determinades qüestions com ara un gran esforç arquitectònic per resoldre correctament la convivència de diferents espais i, a partir d'això, s'expressen en l'informe aquells exemples més positius i es dóna raó dels equips d'arquitectes que hi han. Afegeix, però, que un aspecte menys positiu és que en l'àmbit competencial hi ha diverses institucions implicades en els equipaments, per la qual cosa la gestió esdevé més difícil i complicada, atès que ha de confluir la inversió de diferents operadors i institucions en un mateix equipament. Admet, doncs, que això no és senzill, però entenen que el resultat final és molt positiu pel que fa a la sinergia que creen els diversos equipaments. Aclareix, doncs, que és precisament per aquest motiu que no poden incloure tants exemples en l'informe.
Reitera que els equipaments s'estan construint a mesura que s'aconsegueixen els acords amb el conjunt d'administracions, i molts se situen en plantes baixes d'edificis d'habitatge dotacional i, per tant, van a remolc de les inversions que s'hi fan. Tanmateix, assegura que això no resta en absolut la importància que té la formulació d'aquesta tipologia de construcció d'equipament a la ciutat.
Finalment, assenyala que coincideix amb l'apreciació del Sr. Mestre sobre que aquesta és la fórmula millor de potenciar i de garantir una presència constant de seguiment per part de les comissions de veïns, que suposen un estímul per a l'actuació municipal. Entenen, doncs, que des d'aquesta perspectiva, aquest informe marca el camí i permet entomar planejaments que ja han estat debatuts i aprovats, però també altres que encara han de venir, sempre posant de relleu el valor de la compacitat i la sinergia en la definició d'equipaments d'àmbit de barri a la ciutat.
els edificis que avui dia són seu de Consells de Districte hi ha una centralitat reconeguda per la ciutadania; i, d'altra banda, hi ha la centralitat que generen els mercats municipals. Considera que això no es pot deixar de tenir en compte en un debat com el d'avui.
En definitiva, troba molt bé que facin illes d'equipaments, però també insisteix que no es deixi de banda el paper del que es podria denominar com a urbanisme comercial, que té com a centres de referència, la xarxa de mercats municipals.
El Sr. Villagrasa es referma en l'opinió que l'informe no conté cap mesura nova de debò; altrament, el govern municipal continua amb la política de parlar contínuament de projectes que no s'executen a fi de transmetre una sensació de què s'està actuant. La realitat, però, és que aquest informe és una relació d'incompliments i, per tant, la conseqüència del fracàs de la gestió. Per tant, els suggereix que, en comptes de presentar informes com aquest, executin tots els planejaments que conté l'informe.
El Sr. Martínez pregunta novament quina era la idea i la intenció en presentar aquest informe; apunta que, potser, els volien dir que és molt difícil construir peces complexes com ara la del carrer de Neptú, on s'encabeixen tres equipaments en una sola peça; o posar de manifest la complexitat de planejament de grans peces com Can Batlló o Vallbona; o la manera de garantir la compacitat i la continuïtat urbana.
El Sr. García-Bragado confirma que tots els equipaments esmentats s'estan executant en la mesura que hi ha els acords amb les institucions; on cada equipament té una casuística específica, i darrere de tots els quals hi ha les comissions de seguiment formades pels veïns, grups de tècnics que hi treballen i reunions periòdiques per valorar-ne l'evolució.
Coincideix amb el Sr. Puigdollers quant als valors de centralitat de les seus dels districtes i dels mercats municipals i afegeix que, en molts casos, s'hi suma el plus de tractar-se d'edificis protegits, però que també introdueix elements de rigidesa pel que fa al seu ús.
De tota manera, conclou que exemples com el de Fabra i Coats proporcionaran pautes molt clares d'actuació.
Pel que fa a les apreciacions del Sr. Martínez quant a què no troba un fil argumental en l'informe, ratifica que aquest fil és, d'entrada, en la dificultat que suposa obtenir sòl, fet que obliga a la concentració dels equipaments; però també n'és fil conductor la constatació del valor de la sinergia entre els equipaments, de la qual n'és un exemple l'illa de Fort Pienc.
2. Organització dels Campionats d’Europa d’Atletisme 2010.
La Sra. Moraleda presenta l'informe que tracta de l'organització del Campionat Europeu d'Atletisme 2010 que se celebrarà a Barcelona entre el 27 de juliol i l'1 d'agost. Precisa que la ciutat acollirà 1.500 atletes i 500 acompanyants; hi haurà 2.500 voluntaris i voluntàries i, també, 1.900 mitjans de comunicació, entre els quals 1.200 televisions, 500 mitjans de premsa escrita i 200 mitjans gràfics per arribar a 340 milions d'espectadors.
Remarca que l’esdeveniment respon a un dels eixos prioritaris del Pla estratègic de l'esport que és la promoció de l'esport de base, que significa apostar per l'espai compartit, pels valors olímpics, la cohesió social i, al seu parer, també per la nova economia.
Igualment, destaca el fet que Barcelona és novament seu d'un esdeveniment esportiu de gran repercussió internacional, el més important de l'àmbit europeu aquest 2010, on acudiran figures de l'atletisme internacional.
Assenyala que la ciutat pot acollir un acte d'aquestes característiques perquè els seus clubs i les seves federacions estan capacitades per portar-los a terme, de la qual cosa no amaga que se'n senten força orgullosos.
Així doncs, l'impacte econòmic d'aquest esdeveniment es pot resumir en 42.000 pernoctacions, que estimativament tindran una repercussió directa en els operadors de nou milions d'euros; una audiència televisiva de 340 milions de persones, atès que 70 cadenes de televisió emetran l'esdeveniment en 50 països, alhora que TV3 i TVE col·laboraran en l'emissió del senyal oficial.
Precisa, també, que del total d'entrades venudes a dia d'avui, el 40% s'han venut a persones estrangeres, un 20% a Catalunya i un altre 40% a la resta d'Espanya.
Per tant, amb els Campionats d'Europa d'Atletisme es genera, a banda de la promoció de l'esport, dinamització econòmica, per la qual cosa han de contribuir a donar una empenta i renovar les instal·lacions esportives pròpies. D'aquesta manera, indica que s'ha pogut actualitzar el conjunt d'equipaments esportius vinculats a l'atletisme: l'estadi Olímpic, l'estadi Joan Serrahima, el de la Marbella, la pista de Pau Negre, el parc del Migdia, a més del marcatge de nou circuits esportius urbans que quedaran permanents per fomentar l'esport de base.
Indica que en termes estrictament esportius és rellevant la recuperació del míting internacional d'atletisme, alhora que destaca el bon moment que viu l'atletisme popular, palès en la celebració de la gran i la mitja marató, a més d'un munt de curses populars que animen la ciutadania a sortir al carrer i practicar esport, tal i com demostra l'augment d'un 20% en la participació.
Afegeix que també s'ha fet un esforç considerable en l'esport de base, especialment en edat escolar atès que vint mil nens i nenes han participat en els diversos projectes.
Fa avinent que, com sempre que Barcelona duu a terme esdeveniments, compta amb la complicitat ciutadana i del teixit associatiu i empresarial de la ciutat, i aquests campionats no són una excepció, ja que demostren la força de la societat civil en fer costat a les institucions. En aquest sentit, assenyala que hi donen suport 2.600 voluntaris i voluntàries, cinquanta federacions, un bon nombre d'empreses que intervenen patrocinant l'esdeveniment, i també amb la complicitat de 54 ajuntaments de la província de Barcelona, més els de les ciutats de Girona, Tarragona i Lleida.
Subratlla que s'ha treballat de manera coordinada amb la Federació espanyola d'Atletisme, amb el Consejo Superior de Deportes, amb la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Federació Catalana d'Atletisme i les empreses, que no han escatimat esforços per garantir que l'esdeveniment sigui un èxit.
Per acabar, remarca que, després d'aquest esdeveniment, Barcelona té un calendari que inclou el Campionat del Món d'Snowboard el 2011, el campionat del món júnior d'atletisme el 2012, el mundial de bàsquet el 2014, només per posar alguns dels exemples més significatius, als quals cal sumar-hi les recents celebracions de la final de la Copa del Rei, la final de la Copa Davis, o l'arribada d'una etapa del Tour, o els Eurogames.
Per tant, tots aquests esdeveniments demostren que Barcelona no només no s'arronsa, sinó que aposta per l'esport i se sent honrada d'acollir esdeveniments esportius d'aquest nivell.
La Sra. Fandos expressa, tal i com ja van posar de manifest en donar-hi suport, que la celebració d'aquest campionat significa una bona oportunitat per explicar Barcelona al món atès que té un gran ressò mediàtic. També són de gran importància pel que signifiquen com a promoció del món de l'esport.
No obstant aquest suport que acaba de posar de manifest, precisa que hi ha alguns aspectes que els preocupen com, d'entrada, el finançament. En aquest sentit, en l'expedient s'especifica que s'ha fet una inversió de 31 milions d'euros, dels quals 5 milions els aporta el Consejo Superior de Deportes i, per tant, entenen que tota la resta ha anat a càrrec d'aquesta administració. Quant a la despesa corrent, assenyala que els presenten un pressupost de 15 milions d'euros que han d'assumir les institucions, dels quals s'especifica que 6 milions el posa l'Ajuntament, per tant, es pregunta qui en posa la resta; així com tampoc mai no han obtingut una resposta a la pregunta reiterada de quina és l'aportació de la Generalitat.
internacionals, als quals ha assistit i ha pogut constatar la poca assistència de públic. Per aquest motiu, pregunta quin percentatge d'entrades s'han venut fins a dia d'avui per assistir als campionats, atès que acaba de dir que només el 20% correspon a Barcelona i la resta de Catalunya. Remarca que els preocupa aquest assumpte perquè, a banda que consideren preocupant l'aspecte que pot donar un estadi mig buit, es qüestionen qui acabarà assumint el cost del percentatge d'entrades que no es venguin.
Es refereix, en tercer lloc, a la catalanitat dels Campionats, i es remet a la seva assistència a la presentació que se'n va fer en un club de la ciutat, on la directora va intervenir en castellà, fet que encara pot comprendre perquè es italiana, però allò que ja no entén és que el document i el power point de presentació també eren en castellà. Igualment, posa de manifest que els preocupa la forta presència de la Federació espanyola, que és qui hi té més influència. Per tot plegat, consideren que cal una presència més important de catalanitat en aquests campionats europeus; alhora que troben a faltar la presència de la Generalitat en tots els actes. Conclou, doncs, que la gran presència de l'Estat i l'escassa presència de la Generalitat influeix en què tampoc no hi ha presència del país.
Un altre aspecte que els preocupa són els veïns de l'entorn de l'àmbit de celebració dels campionats, atès que els de la Font de la Guatlla, del Poble Sec, de Can Clos o del Polvorí ja han manifestat el seu temor per les molèsties que els pot causar aquest esdeveniment, i els pregunta de quina manera tenen previst resoldre-ho.
Finalment, discrepa amb l'afirmació que han donat suport a l’esport de base i, sobretot, als clubs l'atletisme, atès que fa ben poc van tenir ocasió d'escoltar un club d'atletisme, dels que ha citat la regidora Moraleda, que es queixava de la manca de diners per poder pagar les pistes.
Entén, doncs, que el problema del govern municipal és que aposta massa pels grans esdeveniments, i els retreu que no hagi donat suport als clubs d'atletisme ni hagi promocionat la pràctica d'aquest esport.
La Sra. Esteller considera que aquest campionat pot significar, novament, un referent internacional en l'àmbit esportiu i creu que la ciutat ha d'aprofitar aquesta oportunitat, una palanca per enfortir l'esport i, una vegada més, per projectar-la. Igualment, es refereix als avantatges que aquest esdeveniment suposa per a Barcelona que, sobretot en un moment de crisi, significa la possibilitat d'atraure persones i la possibilitat de rendibilitzar el turisme que arribi amb motiu dels Campionats d'Europa d'Atletisme, donar a conèixer la marca Barcelona i obtenir un retorn positiu per a la ciutat.
Dit això, que es pot considerar el vessant positiu de l'esdeveniment, pregunten si les dades que ha donat la Sra. Moraleda quant al nombre de pernoctacions són una estimació provisional o si, contràriament, hi ha la previsió que s'incrementi aquesta xifra; alhora que creu que cal treure profit de totes les inversions que s'han fet en instal·lacions esportives i que serveixin per potenciar l'atletisme com a esport de base.
Afegeix que també volen saber amb més detall quina és l'aportació que fa la Generalitat; en definitiva, quina és la distribució de despeses entre tots els àmbits que hi concorren, alhora que posa de manifest que també els preocupen les actuacions previstes en el Pla director de seguretat del campionat en les zones on es preveu gran afluència de públic a fi d’evitar els riscos que comporten les grans concentracions humanes.
Igualment, consideren positiu que la Federació Espanyola tingui un paper protagonista en el suport i la unió que proporciona a les federacions participants. En aquesta línia, creuen que és essencial generar l'interès de la ciutadania, i per aquest motiu consideren que Barcelona hauria d'aprofitar per donar més suport a la Selecció espanyola en qualsevol esport. Tanmateix, troben a faltar patrocinadors i un paper actiu per part de l'Ajuntament que faciliti que els ciutadans de Barcelona puguin seguir els partits de la Selecció espanyola al Mundial de Sud-àfrica a través de grans pantalles instal·lades a la ciutat, tal i com van demanar en comissió.
