Internet: http://www.bcn.es Núm. 3 / Any XCI 30 de gener de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió de 28-XI-2003 ... 86 Acords sessió de 22-XII-2003 ... 118
Disposicions generals
Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit ... 122 Decrets de l’Alcaldia
Creació de la Comissió Tècnica Municipal per a l'elaboració del Pla Director de
Conserva-ció i Millora dels Centres Escolars ... 122 Aprovació bases específiques per a
l’atorgament de les subvencions referides als diferents impostos i taxes regulats en
les Ordenances fiscals ... 122
Cartipàs
Delegació provisional en el director de
Coordinació i Recursos del Sector
d'Urbanisme ... 125
Delegació provisional en el director tècnic del
Sector d'Urbanisme ... 125
Anuncis
Llicències d’obres. Novembre i desembre de
2003 ... 126
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 28 de novembre de 2003 i aprovada el dia 22 de desembre de 2003
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit de novembre de dos mil tres, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cor-net i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombar-dó, Ricard Josep Gomà i Carmona i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca-ses i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello i la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 17 d’octubre de 2003, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consis-tori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4134), que nomena vicepresidents/es dels Consells Municipals dels Districtes les persones següents: Sr. Francisco Salvador i López, del te de Ciutat Vella; Sr. Albert Soler i Sicília, del Distric-te de Sants-Montjuïc; Sra. Núria Carmona i Cardoso, del Districte d’Horta-Guinardó; Sr. Jaume Gatell i
Domènech, del Districte de Nou Barris; Sr. Josep Pu-jol i Cañado, del Districte de Sant Andreu; Sr. David Escudé i Rodríguez, del Districte de Sant Martí.
2. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4135), que designa el Sr. Antoni Martos i Carrasco suplent al Consell de Govern del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
3. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4136), que designa president, vocals i se-cretària tècnica, de la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona.
4. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4137), que designa membres del Consell d’Administració de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona; i també designa els membres de la Co-missió Executiva de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona.
5. Decret de l’Alcaldia, de 28 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4216), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona en el Consell General de l’Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolita-na de BarceloMetropolita-na, la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla i els Ims. Srs. Jordi Portabella i Calvete i Eugeni Forradellas i Bombardó.
6. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4249), que nomena la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori representant de l’Ajuntament de Barcelona en el Patronat de la Fundació Artur Martorell.
7. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4250), que incorpora com a membres del Comitè Executiu el director de Serveis Jurídics i la di-rectora d’Administració General.
8. Decret de l’Alcaldia, de 3 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4299), que designa l’Im. Sr. Ricard Josep Gomà i Carmona vocal del Jurat del Premi del Con-sell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Co-municació 2003.
9. Decret de l’Alcaldia, de 4 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4330), que designa el Jurat del Premi, Barcelona la Millor Botiga del Món.
10. Decret de l’Alcaldia, de 4 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4305), que modifica l’anterior, d’11 de fe-brer de 2003, regulador de la composició de la Co-missió per a preparar l’Any europeu de les persones amb disminució.
11. Decret de l’Alcaldia, de 4 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4306), que proposa a la Junta General de Proeixample, SA, la designació, com a membre del Consell d’Administració de la Societat, del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu en substitució del Sr. Jordi Carbonell i Curell.
Soguero en substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu.
13. Decret de l’Alcaldia, de 5 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4379), que designa vocals del Consell del Patrimoni Cultural de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, el Sr. Oriol Balaguer i Ju-lià, en substitució del Sr. Jordi Martí i Grau, el Sr. Ori-ol Clos i Costa, en substitució del Sr. Joaquim Español i Llorens, i el Sr. Jordi Parayre i Soguero, en substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu.
14. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4438), que modifica els apartats se-gon i quart del Decret de l’Alcaldia de 21 de novem-bre de 2002, que regula la composició de la Comissió Interdepartamental del Call de Barcelona i de la seva Comissió Tècnica.
15. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4436), que nomena representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Fundació Maria Aurèlia Capmany la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes i l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
16. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4437), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc la Sra. Carme Bellart i Castellví en substitució de la Sra. Maria Teresa Pallisé i Gardeñes.
17. Decret de l’Alcaldia, de 13 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4568), que nomena la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña membre del Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer, en representació de l’Ajuntament de Barcelona.
18. Decret de l’Alcaldia, de 13 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4566), que delega en la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, la po-testat sancionadora respecte a la incoació, instrucció i resolució dels expedients sancionadors per infracci-ons de l’Ordenança general del medi ambient urbà, en matèria de zones naturals i espais verds.
19. Decret de l’Alcaldia, de 13 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4565), que renova, com a representants de l’Ajuntament de Barcelona en el Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona, els Srs. Raimon Belenes i Juárez, Eduard Spagnolo i de la Torre i Joan Guix i Oliver; i designa el Sr. Raimon Belenes i Juárez vicepresident de l’esmentat Consell Rector.
20. Decret de l’Alcaldia, de 19 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4701), que designa membre del Consell General de l’Institut Municipal d’Informàtica la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña en substitució de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
21. Decret de l’Alcaldia, de 19 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4702), que designa la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas portaveu adjunta del Grup Municipal del Partit Popular.
22. Decret de l’Alcaldia, de 19 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4698), que delega les presidències dels Consells Sectorials que es relacionen a continu-ació, a les persones següents:
Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona.
Consell de Cent de Joves de Barcelona: Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons.
Consell de les Dones de Barcelona: Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà.
Consell Escolar Municipal de Barcelona: Ima. Sra. Marina Subirats i Martori.
Consell Municipal d’Associacions de Barcelona: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
Consell Municipal de Benestar Social: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona.
Consell Municipal de Consum: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete.
Consell Municipal de Convivència, Defensa i Pro-tecció dels Animals: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona.
Consell Municipal d’Immigració de Barcelona: Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
Consell de la Formació Professional i Ocupacional de l’Ajuntament de Barcelona: Ima. Sra. Marina Subirats i Martori.
Consell Econòmic i Social de Barcelona: Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla.
Consell Municipal del Medi Ambient i Sostenibilitat: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.
Consell Ciutat i Comerç: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete.
Consell Municipal de Gais i Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals: Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà.
23. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de 2003 (S1/D/2003 4864) , relatiu: a la consideració dels actes promoguts per a la celebració a Barcelona del Fòrum Universal de les Cultures com a esdeveni-ments excepcionals d’interès públic, a l’empara de l’article 99.1.c) i a la disposició addicional segona de l’Ordenança dels usos del paisatge urbà; a la utilitza-ció dels suports URI existents a la Ciutat, instal·lats amb motiu de la celebració dels X Jocs Mundials de Policies i Bombers; i a la formalització de la correspo-nent autorització paisatgística per a l’explotació publi-citària de tals suports URI vinculada al Fòrum Univer-sal de les Cultures, per un termini improrrogable que, en cap cas, no serà posterior al 31 de desembre del 2004.
El Sr. Puigdollers considera que aquest decret està justificat per un esdeveniment de caràcter tan excep-cional com és el Fòrum; però demana de l’Alcaldia el compromís que, un cop acabat el Fòrum Universal de les Cultures, aquests elements publicitaris seran reti-rats de les vies públiques urbanes o, si es volen man-tenir, es convocarà el pertinent concurs.
El Sr. Alcalde confirma que la mesura s’ha adoptat davant l’excepcionalitat del Fòrum i no tindria sentit mantenir-la un cop s’hagi clausurat.
b) Mesures de govern
Recuperant la memòria històrica: Exposició “Un se-gle d’escola pública a Barcelona. Acció municipal i popular. 1900-2003”
les iniciatives d’altres actors: aquest és, precisament, l’objecte de l’exposició que s’inaugurarà el 16 de de-sembre a la Casa Padellàs amb la intenció de retor-nar a la Ciutat una part fonamental de la seva memò-ria, la de les seves institucions educatives, i una part de la seva memòria sentimental de manera que, des-prés de l’exposició central, els diversos districtes pu-guin organitzar les respectives exposicions amb part del material. Agrega que l’exposició pretén, també, revisitar l’obra realitzada perquè, quan hom mira en-darrere, s’adona que algunes de les coses impulsa-des per aquest Ajuntament i pels moviments de reno-vació pedagògica tenen encara vigència i avui podrien ésser útils; i que es vol també: recordar la tasca del professorat, que moltes vegades queda en l’oblit, motiu que portà a la creació del premi Leonor Serrano d’història de l’educació; i propiciar que mol-tes escoles puguin muntar els propis arxius que facin memòria de la seva història.
El Sr. Ciurana destaca que la història de les esco-les de Barcelona en el darrer segle no es pot fer sen-se parlar de les importantíssimes aportacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat, tant en els anys 30 com, un cop reinstaurada, a partir dels anys 80: celebra, doncs, l’organització de tal exposi-ció, però demana que no s’oblidi fer-hi ben paleses aquestes aportacions.
La Sra. Mejías significa que en iniciatives de re-cuperació de la memòria històrica s’estan esmer-çant uns recursos que no sap si assoliran els ob-jectius desitjats; que l’educació s’ha de convertir en un eix central de la política municipal i planteja uns reptes, com ara la integració dels alumnes nouvinguts, el fracàs escolar o l’absentisme esco-lar, prou importants per abocar-hi tots aquells re-cursos que siguin possibles; i que, tanmateix, d’a-questes paraules no s’ha de deduir que el seu Grup estigui en contra de l’exposició presentada, la qual, en tot cas, ha de recollir la gran pluralitat que, al llarg de la història, ha deixat la seva em-premta en el camp educatiu i que ha de portar a prendre iniciatives de futur.
La Sra. Subirats contesta les intervencions anteri-ors dient que és molt important no perdre la memòria històrica i ara és el moment per a recuperar-la, més i quan en els plantejaments educatius municipals del segle XX hi ha elements que, com ha dit, avui poden servir per tirar endavant; que cal també fomentar i ajudar la voluntat de les escoles de recuperar la seva pròpia memòria; que un dels problemes que pateix el món de l’ensenyament és, precisament, el poc cas que li fa societat i el món mediàtic, fenomen que difi-culta molt la feina, difícil, complicada i dura del pro-fessorat, al qual s’ha de retre un homenatge pel gran esforç que féu i fa per a renovar l’escola a la nostra Ciutat; i que la tasca de presentar una exposició que reculli tota l’obra educativa feta a Barcelona durant el segle passat seria ingent i, per això, s’opta per mos-trar-ne un fragment que és d’una gran qualitat, per-què fixà les fites a les quals la Ciutat volia arribar, acompanyant-lo amb l’intent de les avantguardes per anar endavant.
c) Informes
1. Atles comercial de Barcelona.
El president de la Comissió de Promoció Econòmi-ca, Ocupació i Coneixement, Sr. Portabella, informa que l’Atles comercial de Barcelona, elaborat conjunta-ment per aquest Ajuntaconjunta-ment, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació i la Universitat de Barcelona, és el primer d’aquesta mena que es publica a l’Estat i ha exigit un esforç titànic, perquè recull tota la informació existent a partir de les dades facilitades per l’esmen-tada Cambra, i que després ha estat tracl’esmen-tada, des de diversos punts de vista, per la Universitat de Barcelo-na a través d’un grup d’estudis comercials i urbans que té llarga experiència; que l’Atles mostra una radi-ografia de l’estat del comerç a Barcelona i la seva zona d’influència, conté 177 fulls cartogràfics i 230 mapes, arriba a detallar individualment els diferents establiments que es troben en cada un dels diversos eixos comercials, s’estén a tota la zona d’influència de Barcelona, l’Àrea metropolitana i en alguns aspec-tes abasta tot Catalunya.
Posa en relleu que l’Atles permet: a) disposar d’una informació, fins ara inèdita tant a Barcelona, com a tot Catalunya i a la resta de l’Estat; b) consta-tar la importància que ha tingut i continua tenint l’acti-vitat comercial a la nostra Ciutat, ja que el comerç és, en importància, el segon sector de l’economia ciuta-dana, amb 138.000 persones afiliades a la Seguretat Social i altres 36.000 en el règim d’autònoms i comp-ta amb 58.000 escomp-tabliments comercials oberts; c) detectar les tendències del nostre comerç que són: lleugera disminució del nombre d’establiments acom-panyada d’un increment de la superfície utilitzada, de manera que s’observa una agrupació per a guanyar massa crítica.
Comenta que l’Atles s’estructura en quatre parts: la primera, relativa a l’oferta, analitza el fet comercial a la nostra Ciutat remuntant-se a l’època medieval, i també a l’Àrea i a la Regió metropolitana; la segona relativa a les àrees comercials, tracta els eixos co-mercials i l’aposta clara de la Ciutat pel comerç de proximitat, on tenen lloc la majoria de les vendes, en un percentatge que supera el 90% en el cas del co-merç alimentari; la tercera relativa al marc general, presenta els paràmetres més genèrics del territori ca-talà i de Barcelona, com ara la població, les infraes-tructures, les polítiques comercials, les xarxes de co-municacions, el medi ambient, el Port i l’Aeroport; la quarta, relativa a la demanda, deixa ben clar que els compradors cada vegada reclamen una diversitat més gran i mostra la realitat de la població metropoli-tana que ve a comprar a Barcelona i la importància de les compres i dels consums dels turisme que ens visita.
repre-senta el 43% de la despesa total que fan a la nostra Ciutat, i, contràriament a allò que esdevé en altres capitals d’Europa, es produeix en un 60% en el co-merç petit i mitjà, mentre que les grans superfícies absorbeixen el 40% restant; i que es recomana un observatori permanent per tal de poder continuar es-tudiant l’evolució de la nostra realitat comercial amb la Cambra de Comerç i la Universitat de Barcelona.
La Sra. Fandos, després d’advertir que no pensa entrar a debatre el contingut de l’Atles comercial, sinó que es limitarà a analitzar-ne la utilitat, expressa el reconeixement del seu Grup per la feina laboriosa feta per la Universitat.
Considera que l’Atles recull moltíssims aspectes de la realitat comercial de Barcelona i de la seva Regió metropolitana, però té la sensació que s’ha elaborat seguint sistemes cartogràfics emprats en el segle passat, a pesar que les noves tecnologies permeten recórrer a sistemes digitals que farien possible treu-re’n molts més avantatges: per si fos així suggereix, doncs, que si no tot, una part de tal Atles, es traspas-si als traspas-sistemes digitals per tal que: a) pugui ésser consultat informàticament, fins i tot des de casa seva, per les persones que estiguin interessades a fer-ho; b) pugui ésser actualitzat de manera permanent, per tal d’evitar desfasaments com els que ha trobat en la relació de mercats, en la qual figuren alguns que ja no existeixen o que han canviat d’ubicació, i n’hi man-quen, en canvi, altres que han entrat en servei fa poc temps; c) que qualsevol persona que vulgui obrir un establiment comercial pugui conèixer l’oferta i la de-manda que hi ha en un barri o carrer concret; c) es pugui veure com està la situació comercial en l’entorn de cada mercat municipal i com hi influeix que el mer-cat funcioni o no; d) es pugui veure com evoluciona el comerç en les diverses zones i quines s’estan degra-dant i quines, en canvi, s’estan expansionant; e) es pugui utilitzar com a eina d’ordenació i control, valorar si la potenciació dels eixos comercials comporta un descens del comerç en els carrers dels voltants, i co-nèixer les franquícies; f) les consultes es puguin fer de manera més àgil.
Diu, en conclusió, que l’Atles, que ha costat més de 26 milions de les antigues pessetes només a aquest Ajuntament, és un bon instrument, però cal trobar-li encara més utilitats de cara al futur.
La Sra. Mejías valora positivament l’esforç de fer aquest Atles que ofereix una radiografia de l’estat del comerç a Barcelona i la seva Àrea metropolitana mos-trant les tendències i perspectives més immediates del món comercial i permet establir estratègies de futur; però, coincidint amb la Sra. Fandos, pensa que hauria valgut més fer-lo aplicant les noves tecnologies que haurien facilitat les tasques d’actualització per poder-hi reflectir l’evolució de la realitat comercial de la Ciutat; per tant, estima, que s’ha presentat una bona eina de treball, però quedarà desfasada en poc temps.
Puntualitza que hi ha antecedents d’aquest Atles en dos estudis similars fets per ministeris de l’Estat, i en un altre elaborat per la Cambra de Comerç, Indús-tria i Navegació en la dècada dels 90.
Expressa la seva preocupació pel cost econòmic que ha tingut l’estudi que s’acaba de presentar, raó per la qual cal optimitzar-ne la utilització, i també per la difusió que se’n pugui fer i per això recomana que es posi a l’abast dels diversos sectors econòmics i de les persones que desitgin emprendre alguna iniciativa
de caràcter comercial, i que es procuri que contribuei-xi a millorar la competitivitat empresarial i comercial de la nostra Ciutat.
Fa notar que una part de l’Atles es dedica a les àrees comercials i especialment als eixos comercials, però hauria valgut la pena que tingués present, tam-bé, el comerç dispers per tal de donar-li el suport i l’ajuda que necessita i contribuir a dinamitzar-lo.
Reitera que al seu Grup li hauria agradat que, en la confecció d’aquest Atles, s’haguessin emprat les no-ves tecnologies per a poder-lo actualitzar de manera continuada; i demana que es miri de rendibilitzar-lo donant-li l’ús que es mereix aquest treball que es fruit de la col·laboració interinstitucional.
El Sr. Portabella agraeix les intervencions anteriors i els suggeriments que s’hi han formulat a fi d’optimit-zar l’esforç que s’ha fet.
Precisa que l’Atles s’ha confeccionat a partir de les dades disponibles en un determinat moment, les quals han donat lloc a 177 fulls cartogràfics i 230 ma-pes; que, consegüentment, pot haver-hi alguns mer-cats mal ubimer-cats, com és el cas del de la Marina, que ja funciona però encara no ha estat inaugurat, o el de Fort Pienc que començà a funcionar ahir; que el sis-tema cartogràfic emprat és el més nou i incorpora les noves tecnologies; que el contingut de l’Atles pot és-ser consultat pels interessats a la web corresponent, perquè no és tan sols un document institucional; que se n’ha regalat un exemplar a cada un dels eixos co-mercials i els 58.000 establiments coco-mercials de la Ciutat tindran coneixement d’aquest treball i de la possibilitat d’adquirir-lo; que, en principi, hi havia un acord perquè la Generalitat contribuís econòmica-ment a fer-lo, però finaleconòmica-ment se’n desdí, i això obligà a incrementar les aportacions d’aquest Ajuntament i de la Cambra de Comerç; i que algunes de les infor-macions que s’han demanat no han de tenir cabuda a l’Atles, sinó en l’informe anual de comerç que serà presentat la setmana entrant i que té per objecte mostrar els elements més dinàmics de la nostra reali-tat comercial.
2. La salut a Barcelona 2002.
El ponent de Salut Pública, Sr. Fina, subratlla, d’entrada, que aquest informe on es presenta una ra-diografia de l’estat de salut de la Ciutat es formula anualment de manera ininterrumpuda des de fa vint anys, raó per la qual més que de radiografia, es po-dria parlar de tomografia de l’estat de salut; que s’hi demostra la capacitat sostinguda de l’Ajuntament, a través de l’Agència de Salut Pública, d’anàlisi i segui-ment de l’evolució de la salut i dels seus factors de-terminants a la nostra Ciutat i s’hi ofereix un suport cabdal per a moltes decisions de política sanitària, que no té equivalent en cap altra ciutat espanyola, i només en molt poques d’europees; que els objectius de l’informe d‘enguany són, per una banda, presentar l’estat de salut de la població barcelonina i dels seus determinants en els darrers anys, cosa que permet anar seguint les seves tendències i, per l’altra, abor-dar de manera monogràfica la salut materno-infantil i la salut mental.
Resumeix, tot seguit, els trets principals o més novedosos, de la salut de la Ciutat dient:
b) que, tanmateix, el bon estat de salut de la pobla-ció barcelonina no és tan sols una perceppobla-ció subjecti-va, perquè els diferents indicadors posen de manifest una progressió continuada en la millora de molts as-pectes que incideixen directament o indirectament en la salut de les persones;
c) que les tendències generals indiquen una dismi-nució o, si més no, una estabilització de les principals causes de mortalitat, com ara les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars a partir dels 65 anys, el càncer de pulmó en els homes i el càncer de mama en les dones –gràcies al cribratge preventiu–, i també d’algunes causes de mortalitat prematura com la tuberculosi, la SIDA –el 1998 hi havia 294 casos declarats i actualment n’hi ha 120– i les sobredosis de drogues, que en la dècada dels anys 90 tingueren una incidència negativa en la salut de la població barcelonina;
d) que conseqüència de tot això és el constant incre-ment de l’esperança de vida en néixer, la qual assoleix els nivells més alts documentats a la Ciutat, 76,2 anys per als homes i 83 per a les dones, de manera que des de 1990 l’increment continuat ha estat de més de 3,5 anys en els homes i de 2,8 en les dones;
e) que en el vessant desfavorable de determinants de salut que no segueixen la tendència desitjable, tro-bem el tabaquisme, que afecta el 35% dels homes i el 23% de les dones i en el qual es constata una dis-minució del consum entre els homes i un augment del consum entre les dones més joves; i la cocaïna, que s’ha convertit en la droga no institucionalitzada més consumida, per damunt de l’heroïna;
f) que el nombre d’ingressos en les urgències hospi-talàries per causa d’accidents de trànsit ha disminuït;
g) que és coneguda per tots l’alta incidència i gra-vetat dels accidents laborals, i si bé a Barcelona hi ha hagut una lleugera disminució dels que són de caràc-ter greu, els quals han provocat menys ingressos a les urgències hospitalàries, els morts per accidents laborals presenten una evolució sostinguda amb 53 morts l’any 2002 –xifra que representa el 50% de les morts que hi hagué a tot Catalunya– en què resulta-ren afectats no tan sols treballadors residents a la nostra Ciutat, sinó també provinents d’altres poblaci-ons per treballar-hi;
h) que la reforma de l’atenció primària arriba al 94,2% de la població i, per tant, estem en la recta fi-nal per assolir l’objectiu de la cobertura del 100%;
i) que de 1994 ençà, els ingressos hospitalaris s’han incrementat un 20% i, concretament, el 2002 la xarxa hospitalària prestà atenció a un 10% de la nos-tra població, mentre que el descens dels ingressos de pacients residents fora de la Ciutat denota que la xar-xa de fora de Barcelona n’atrau un nombre elevat;
j) que l’atenció continuada es manté igual, hi ha-gut un augment de l’atenció socio-sanitària i també un creixement considerable de l’atenció a la salut mental.
Referint-se, més endavant, al capítol específic de-dicat a la salut materno-infantil destaca la recuperació de l’índex de la natalitat, amb un creixement mitjà de 250 naixements per any, un 16% dels quals corres-pon a dones immigrants, i el creixement de les gesta-cions en què l’edat materna està per sobre dels 35 anys o per sota dels 20.
Tocant al capítol relatiu a la salut mental, comenta que un 10% dels homes i un 17% de les dones
mani-festen patir trastorns mentals; que d’aquestes perso-nes, un 16 i un 18 per 100, respectivament, declaren haver hagut de consultar especialistes per aquest motiu; i que els patiments mentals estan relacionats amb el nivell educatiu, amb el nivell socioeconòmic, i amb dones que viuen soles d’edat avançada.
El Sr. Trias expressa la seva satisfacció per aquest informe que ofereix cada any l’Agència de Salut Pú-blica, fruit del treball d’uns bons professionals, i en el qual es presenta una bona radiografia de l’estat de salut de la Ciutat, envejable, des del seu punt de vis-ta, resulta per a moltes altres ciutats i països i es constata que la nostra esperança de vida és una de les més altes del món.
Ara bé, amb ànim de millorar-ne encara més aquest estat de salut, fa notar que la percepció del grau de bona salut que tenen les dones a partir dels quinze anys és inferior a la dels homes, qüestió que es necessari treballar; que els serveis de salut són cada dia més propers a la gent i ara cal incidir en l’anàlisi de la qualitat de tals serveis per barris i dis-trictes per introduir-hi les correccions pertinents; i que el problema del tabaquisme a les dones continua sent preocupant.
Felicita els redactors de l’informe per la prioritat que han donat a la salut mental, tema que caldrà aprofundir en els propers anys; i mostra la seva preo-cupació pel fet que la taxa d’embarassos d’adoles-cents s’hagi triplicat en la darrera època, i per la xifra molt alta, a juí seu, d’interrupcions voluntàries d’aquests embarassos, perquè denoten manca de planificació i dèficits educatius que, entre tots, cal in-tentar corregir, perquè, altrament, la interrupció volun-tària de l’embaràs es podria convertir en un mètode anticonceptiu més, cosa que seria una barbaritat ja que de tots són coneguts els efectes psicològics que pateix la dona que se sotmet a una interrupció volun-tària d’embaràs.
Pensa que l’estudi presentat hauria servir per a de-cidir accions i poder fer un pla de salut en col·la-boració amb totes les Administracions públiques i per a instrumentar els mecanismes necessaris per a afrontar les desigualtats sanitàries que hi ha a la Ciu-tat: per tant, hi troba a faltar una segona part que pre-senti les accions a emprendre els propers anys per a resoldre els problemes i dificultats detectats, i dema-na que en següents edicions s’exposin les línies d’ac-tuació de futur que es pensen seguir.
La Sra. Esteller també valora positivament la ció d’indicadors i dades que consten a l’informe, rela-tives a l’esperança de vida, a les causes de mort pre-matura, a la salut materno-infantil i a la salut mental, tots els quals són fonamentals per a conèixer la situa-ció sanitària de Barcelona i per a prendre el pols als diversos serveis sanitaris.
avortaments voluntaris d’aquest tipus d’embarassos, els quals s’han incrementat un 28%.
Fa referència també a les polítiques ambientals lli-gades amb la salut de la ciutadania, especialment en relació a la cadena alimentària, a la conveniència d’avaluar els resultats de les inspeccions que es practiquen a aquest tipus d’indústries i d’explicitar les mesures correctores que han generat; a la concreció de les actuacions que es poden dur a terme per re-soldre els col·lapses que es produeixen en els serveis d’urgències dels centres hospitalaris, que reben un 80% de pacients que no han passat prèviament pel metge de capçalera.
Troba, finalment, que no estan tan prou desenvolu-pats determinats indicadors socials que repercuteixen fortament en la qualitat de vida i en la sanitat i, tan-mateix, després no tenen la pertinent traducció a les dotacions pressupostàries.
El Sr. Fina, contestant les intervencions anteriors, diu que, efectivament, els embarassos no desitjats de les adolescents són un problema, tanmateix, les ado-lescents que interrompen voluntàriament el seu em-baràs declaren estar ben informades de les mesures per prevenir-lo i conèixer el risc que corrien en no uti-litzar-los, igual com passa actualment amb altres con-ductes de risc que mantenen per exemple les perso-nes que fumen malgrat estar ara ben informades de les conseqüències que té fer-ho; que, en tot cas, con-sidera convenient promoure l’ús dels preservatius i d’altres sistemes per a prevenir l’embaràs; que en l’increment del tabaquisme entre la població femenina influeixen factors socials; l’estat de salut de les dones és el resultat, també, de l’atur, el treball precari i les condicions laborals discriminatòries que pateix aquest sector de la població; que l’informe fa una ra-diografia, és a dir, exposa els resultats de la revisió anual a què se sotmet l’estat de salut de la Ciutat per a poder endegar després les polítiques de prevenció adequades als problemes que s’hi detecten; i que les polítiques de salut pública comporten intervencions globalitzades i conjuntes i no poden oblidar les condi-cions socials i culturals existents que unes vegades ajuden i altres interfereixen l’acció sanitària.
3. Recollida selectiva.
El ponent de Serveis Urbans i Manteniment, Sr. Narváez, significa, d’entrada, que el Programa d’actu-ació municipal 1999-2003 fa una aposta decidida per a la recollida selectiva en fixar l’objectiu d’assolir-hi el 32% del total de residus sòlids urbans i, tanmateix, el setembre d’enguany, aquest percentatge ja s’havia superat i arribava al 35,3%; que la recollida selectiva ha crescut un 46,8% entre els mesos de gener a se-tembre, respecte al mateix període de l’any anterior, i ha assolit les 222.581 tones; que l’increment més considerable s’ha produït en la fracció de matèria or-gànica domiciliària –la darrera incorporada a la reco-llida selectiva– que ja s’estén a uns 200.000 habitat-ges, és a dir, a un 30% de tots els habitatges de la Ciutat; i que la recollida selectiva comercial es fa en 39 eixos comercials i 410 grans productors.
Concreta que en les esmentades 222.581 tones re-collides selectivament els darrers nou mesos s’han produït uns increments de l’11% en el paper cartró, del 10% en el vidre, del 14% en els envasos i del 52% en la matèria orgànica, dintre del total de la qual els augments es distribueixen de la següent manera: un 23% en la comercial, un 12% en la produïda pels
mercats, un 471% en la domèstica, un 19% en la re-collida per Parcs i Jardins i un 17% en la generada per Mercabarna.
Remarca que s’està vivint un moment històric de canvi de cultura sobre el tractament tant de la fracció orgànica, com dels residus en general, gràcies a les infraestructures i a l’acció impulsada pel Sr. Cuervo i tot l’equip del Sector de Serveis Urbans i Medi Ambi-ent, que ha assumit de manera entusiasta el repte polític i operatiu fixat en el Programa d’actuació muni-cipal, però també gràcies a la col·laboració dels co-merciants i de tots i cadascun dels ciutadans i ciuta-danes, que han apostat per un major respecte pel medi ambient a través de la seva participació diària en la selecció de residus perquè puguin tenir un trac-tament diferenciat.
El Sr. Puigdollers considera que l’element diferen-ciador entre l’informe que s’acaba de presentar i l’an-terior és, precisament, el rigor, perquè les xifres es poden presentar de moltes maneres i així, fins ara, les dades de tots els informes es basaven en anys complets i dades contrastades, però les de l’informe en debat es fixen en els primers nou mesos, cosa que permet parlar d’increments que arriben al 471% mentre que, d’altra banda, segons els objectius consensuats per tots per a la Ciutat i l’àmbit metropo-lità, el 31 de desembre de 2003 a Barcelona s’hauri-en de recollir selectivams’hauri-ent 208.000 tones de matèria orgànica i, tanmateix, el mes de setembre d’enguany només s’havia arribat a 52.000, de manera que per a assolir l’objectiu marcat per a enguany encara manca un 300%; que l’actitud del govern municipal en matè-ria de gestió de residus retarda tres anys la posada en marxa del pla corresponent i per això ara aparei-xen més dades espectaculars, que falten també deci-sions claus per saber si el pla de residus funcionarà o no; que, teòricament, el 2003 l’Àrea metropolitana hauria de portar a l’abocador del Garraf unes 300.000 tones de rebuig, però només la ciutat de Barcelona hi està portant més de 400.000 tones d’escombraries sense tractar; i que també manca coherència política, perquè els programes electorals d’algunes forces po-lítiques integrades en l’equip de govern es manifesten contraris a la incineració i, tanmateix, enguany Barce-lona incinerarà, sense haver-les tractat prèviament, 150.000 tones com a mínim.
Diu, en conclusió, que la ciutadania té la percepció que la Ciutat està bruta i la neteja viària i la recollida d’escombraries no funcionen; i que, en definitiva, no li reca reconèixer que estem en el bon camí, però no es pot caure en el triomfalisme.
El Sr. Villagrasa, després de mostrar-se sorprès perquè l’informe en debat no tingui caràcter anyal, admet que fredament sobre el paper les xifres pre-sentades són bones, però observa que el ritme de progressió del percentatge de recollida selectiva –que actualment està en el 35,3%– no permetrà arri-bar el 2006 a l’objectiu metropolità del 60% del total de residus urbans sinó que, a tot estirar, es podrà arribar al 45%.
Indica que els sistemes de recollida selectiva no estan adaptats a la realitat diària i així, per exemple:
canvi d’aquestes boques per unes altres de més àm-plies i explicar ben bé als veïns en què consisteix aquest sistema de recollida;
b) en la recollida de paper cartró dels establiments comercials, s’informa als comerciants que han de conservar el paper cartró fins un determinat dia de la setmana en què es passarà a recollir-lo, però s’oblida que els comerciants necessiten l’espai dels seus es-tabliments per a acumular-hi gènere i no pas paper cartró i, per tant, quan acaba el dia, llencen els car-trons als contenidors;
c) el servei de recollida de mobles i trastos vells funcionava millor abans, quan la gent sabia que els havia de baixar al carrer un determinat dia de la set-mana en què es passava a recollir-los, que no pas ara que cal concertar una cita prèvia, de manera que la gent opta per abandonar els mobles vells al carrer on s’hi estan fins que algú, per casualitat, passa a re-collir-los o algun altre veí els arreplega;
d) el sistema de recollida porta a porta que es fa a Ciutat Vella i Sarrià provoca que s’abandonin al car-rer bosses d’escombraries i després els gats i gossos que busquen menjar les trenquin i n’escampin el con-tingut, cosa que comporta un augment de la brutícia viària i de les males olors.
Reitera que objectivament les dades presentades a l’informe són bones, però no reflecteixen la realitat del dia a dia de la Ciutat; i fa notar que entre els per-centatges de variació de les tones recollides selectivament, no s’explicita el de la poda de punts verds que, precisament, seria negatiu en 3 o 4 punts respecte les quantitats recollides l’any anterior.
La Sra. Mayol opina que tenim un bon programa de gestió de residus, però aquesta gestió resulta com-plexa i costosa perquè no és fàcil induir un canvi cul-tural malgrat que hi hagi unes orientacions polítiques ben marcades i s’hi dediquin enormes recursos eco-nòmics.
Recalca que des de 1999 aquest Ajuntament està portant a terme una recollida de residus amb criteris de sostenibilitat, els resultats de la qual estan damunt de la taula; i que si es mantenen les tendències de creixement indicades pel Sr. Narváez, es podran acomplir els objectius marcats per a 2006.
Rebutja les imputacions de manca de coherència política fetes pel Sr. Puigdollers en velada al·lusió al capteniment del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds–EU i A, que defensa la no incineració i, tanma-teix, governa en un Ajuntament que en fa; i matisa que en tal capteniment no hi ha incoherència, sinó credibilitat en l’exercici de les responsabilitats de ges-tió perquè, en consens amb totes les altres forces go-vernants i l’oposició, s’impulsa un programa de gestió de residus que se sustenta en les alternatives a la in-cineració, en la recollida selectiva i en la minimització de la incineració, però, com a força de govern i de lluita, sap que aquesta mena de processos no es po-den canviar d’un dia per l’altre.
El Sr. Narváez, en resposta a les intervencions an-teriors, diu que l’informe presentat és positiu, però no pas triomfalista –adjectiu al qual l’oposició sol recór-rer cada vegada que el govern municipal presenta dades positives– perquè s’hi ha deixat ben clara la contribució que hi ha aportat la participació entusiasta de la ciutadania i, per tant, l’èxit correspon a tota la Ciutat; que comparant les dades de Barcelona amb les d’altres ciutats de l’Estat que tenen unes
dimensi-ons similars a les nostres, no hi ha color; que les perspectives de futur són francament positives, per-què les dades de recollida selectiva presentades cor-responen a l’Ecoparc de la Zona Franca, però properament entrarà en servei el del Besòs, capaç de tractar selectivament les escombraries de 400.000 fa-mílies més de Barcelona o de l’Àrea metropolitana, i després del Fòrum es comptarà també amb l’Ecoparc de la Mediterrània, el qual augmentarà encara més la capacitat de tractament selectiu.
Fa notar que, a pesar que per a tothom el millor re-sidu és aquell que no es produeix, la legislació consenteix que el volum dels embalatges sigui molt més gran que allò que contenen i així, per exemple, un compact-disc que ocupa una ridícula caixeta de 10 per 10 cm es ven embolicat amb cartrons publicitaris de gairebé un metre quadrat, pràctica que les Admi-nistracions locals no poden regular, i les que són competents no tenen gaire interès a fer-ho.
Assegura que l’equip del Sector de Manteniment i Serveis està disposat a millorar, amb absoluta mo-dèstia, tot allò que sigui millorable, però no s’ha de menystenir l’agraïment massiu a la ciutadania pel canvi cultural que s’ha produït en el seu comporta-ment en relació als residus urbans.
El Sr. Puigdollers opina que, un cop més, s’ha re-petit el discurs de sempre que atribueix tot allò que va bé a l’equip de govern i culpa els altres d’allò que va malament; que el Pla de gestió de residus de l’Àrea metropolitana, consensuat per totes les forces políti-ques, preveia incrementar la incineració del 27 al 32 per 100 dels residus generats, però a base de tractar el rebuig i, per tant, s’hauria de presentar un informe sobre el funcionament de l’ecoparc, donat que un dels grans problemes de la recollida de matèria orgà-nica és que no arriben als percentatges que s’espera-ven; i que els ecoparcs són importants, però també ho són els dipòsits controlats que el 2006 han de fer possible tancar l’abocador del Garraf.
El Sr. Cuervo opina que el Sr. Puigdollers hauria de mirar de resoldre el problema que té perquè, des-prés d’haver participat en un consens sobre una qüestió, quan veu que s’estan assolint els objectius que s’hi fixaren, en comptes d’alegrar-se’n, se’n pe-nedeix i opta per la crítica negativa.
Puntualitza que el 1999 el percentatge de recollida selectiva es reduí per al 2003 al 32% i, tanmateix, el fet que el setembre d’enguany ja s’hagi superat aquest percentatge permet esperar que el 2006 es pugui arribar al 60%.
El Sr. Narváez posa en relleu que en el camp del tractament de residus, les infraestructures són impor-tants, però el canvi cultural i la participació ho són en-cara més i, per tant, ha de fer palès el seu agraïment a la ciutadania per tal motiu; que les dades, que es compromet a presentar el desembre de l’any vinent perquè tinguin caràcter anual, seran encara més po-sitives gràcies a l’entrada en funcionament de noves infraestructures.
El Sr. Puigdollers lamenta que no s’entengui el capteniment del Grup de Convergència i Unió que és el de procurar trobar consensos en aquelles coses que són prou clares per a la Ciutat, com ha fet en el cas dels residus, sense perjudici de continuar exer-cint després la seva tasca d’oposició, la qual li impo-sa l’obligació moral de, un cop assolits els consen-sos, vigilar que es compleixin: per això, denuncia que els acords consensuats a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus no s’es-tan complint en el temps i que, concretament, la ges-tió no va bé pel que fa als dipòsits controlats, als ecoparcs i als percentatges d’impropis que s’agafen en la recollida selectiva.
El Sr. Cuervo replica que s’ha limitat a demanar que el Sr. Puigdollers s’alegrés perquè la recollida se-lectiva va bé, en comptes de fixar-se només en els aspectes negatius.
La Sra. Mayol es mostra disposada a signar qual-sevol balanç del Pla de gestió de residus que només comporti un retard de tres anys en el compliment dels objectius fixats; i demana al Grup de Convergència i Unió ajuda des de les institucions i com a força políti-ca per tal de poder disposar dels dipòsits controlats, que són la veritable alternativa a la incineració.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
4. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat privada municipal 22 Arroba BCN, SA, l’acord se-güent:
1r) Designar el Sr. Ricard Fernández i Deu
mem-bre del Consell d’Administració de l’esmentada Socie-tat.
2n) Establir que el termini de designació del conse-ller que es nomena serà l’establert en els Estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam-bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
La Presidència, tal i com es convingué a la Junta de Portaveus, acumula els debats d’aquest punt de l’ordre del dia i de la moció següent:
M 1. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades a l’Ajuntament com a soci únic de la Socie-tat privada municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA, els acords següents:
1r) Designar la Ima. Sra. M. Ángeles Esteller i
Ruedas membre del Consell d’Administració de l’es-mentada Societat en substitució del Sr. Carlos Nieto Fernández.
2n) Establir que el termini de designació de la con-sellera que es nomena serà l’establert en els Estatuts socials, sens perjudici de la renovació que fos proce-dent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-terior, com també per complir els tràmits necessaris
per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i, també, la correcció d’errors materials en cas neces-sari.
S’aproven, per unanimitat, la proposta d’acord i la moció anteriors.
Tot seguit es dóna per aprovada aquest acta, en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquests acords, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
5. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat privada municipal Pro Nou Barris, SA, l’acord se-güent:
1r) Designar la Sra. Gemma Arau i Ceballos i el Sr. Ricard Frigola i Pérez membres del Consell d’Admi-nistració de l’esmentada Societat.
2n) Establir que el termini de designació dels con-sellers que es nomenen serà l’establert en els Esta-tuts socials de l’esmentada Societat, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriors, com també per complir els tràmits necessa-ris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari. La Sra. Recasens justifica l’abstenció del seu Grup dient que Pro Nou Barris, SA, és una empresa de ca-pital íntegrament municipal creada per a agilitar la gestió, però que ha de complir les exigències de transparència, concurrència i publicitat i això fa ne-cessària la presència dels Grups de l’oposició en el seu Consell d’Administració, acord que el govern mu-nicipal ha trencat unilateralment: aquest, i no els no-menaments concrets que es formulen, és el motiu del posicionament dels membres del seu Grup.
El Sr. Cornet demana que es restableixi l’acord, as-solit en el mandat anterior, en virtut del qual el Grup del Partit Popular tenia en el Consell d’Administració d’aquesta empresa una representació que assegura-va la transparència i els canals d’informació, però que s’ha perdut en el mandat actual, motiu que explica el vot contrari que emetran els membres del seu Grup, i que es repetirà en tots aquells altres nomenaments de membres de consells d’administracions de les so-cietats municipals on l’oposició no sigui present.
El Sr. Cuervo entén el vot dels Grups de l’oposició, però puntualitza que la funció del govern és governar i la de l’oposició és controlar, tasca que pot complir mitjançant la seva presència en els consells d’admi-nistració de les empreses municipals –circumstància que no es dóna pas en les empreses públiques de l’Estat o de la Generalitat– o per altres canals, sense que això vagi en detriment de la concurrència, la pu-blicitat i la transparència, ni de l’exercici de les funci-ons de l’oposició.
La Sra. Recasens creu que la intervenció del Sr. Cuervo revela el tarannà i l’estil de govern que impe-rarà en el present mandat i que no s’adiu amb el trac-te que l’oposició mereix.
dels seus consells d’administració, tanmateix el Sr. Ernest Maragall s’hi oposà, però matisà que era pràc-tica habitual que tots els Grups municipals estigues-sin representats en els consells d’administració de les societats municipals; consegüentment ara ha de constatar que això s’ha acabat i ha començat un nou estil de fer política.
El Sr. Fernández Díaz significa que la presència de l’oposició en les empreses i organismes autònoms municipals havia estat una tradició que s’ha trencat a l’inici d’aquest mandat a pesar que moltes d’aquestes entitats es constituïren per unanimitat a partir del compromís polític que garantia la presència de tots els Grups municipals en els seus òrgans directius: pregunta, doncs, de quins mecanismes disposaran els Grups l’oposició per a poder controlar, com a membres de la junta general d’accionistes, l’activitat d’aquestes empreses i com podran canalitzar les se-ves propostes sobre aquestes societats, qüestions que ell ja plantejà en la sessió del mes de juliol i que encara no han tingut resposta.
El Sr. Cuervo contesta que seran els mecanismes que la llei preveu, entre els quals no hi ha pas la pre-sència en els consells d’administració; i que en els òr-gans de direcció de les empreses i ens públics, esta-tals o autonòmics, com són, per exemple, el GIF o GISA, l’oposició no hi és pas present; i que la manca de presència no va pas en detriment dels principis de publicitat i concurrència, ni de la transparència, i la presència tampoc comporta cap garantia en aquest sentit sinó, més aviat, distorsions.
El Sr. Puigdollers precisa, com a avís per a nave-gants, que la Sra. Recasens s’ha limitat a llegir uns compromisos assumits pel Sr. Ernest Maragall en aquesta sala.
El Sr. Alcalde admet la conveniència de sistema-titzar la qüestió de fons de la representació de l’oposició en els consells d’administració de les so-cietats municipals tot subratllant que no hi ha pro-blemes quan els estatuts la preveuen, i s’estan as-solint acords en determinats casos, com ara 22 Arroba BCN, SA, en què no la preveuen, mentre que respecte de la resta pensa parlar amb els caps dels Grups de l’oposició per deixar clar que es trac-ta d’una concessió o decisió lliure que correspon a l’equip de govern, i no pas d’un dret de l’oposició, com ho demostra el fet d’ésser insòlita en el conjunt de les Administracions públiques espanyoles i més concretament en el si de l’Administració local, per-què coneix molts pocs casos, fins i tot entre els ajuntaments governats per Convergència i Unió o el Partit Popular, on l’oposició estigui representada en les empreses municipals i, per tant, cal congratular-se que en les societats d’aquest Ajuntament hi hagi una presència de l’oposició que supera allò que és el normal en el conjunt dels ajuntaments i, per des-comptat, en l’Administració autonòmica i en l’es-tatal.
Resta, doncs, a l’espera de la reunió que mantin-drà amb els caps de Grup per als nomenaments que queden pendents encara a 22 Arroba BCN, SA, i en alguna altra empresa, i per a establir, en aquelles al-tres en què no hi hagi tal presència de l’oposició, els pertinents sistemes de control que potser es podrien canalitzar a través de les Comissions del Plenari per-què hi puguin assistir els presidents i executius de tals empreses.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías i amb l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta, en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquests acords, per tal d’agilitzar-ne la inscripció en el Registre Mercantil
b) Ratificacions
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4150), que concedeix a Gigatson, SL, una bonificació del 75% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, donat que la llicència d’obres majors per a la cons-trucció d’un edifici administratiu per activitats tecnico-administratives i/o socioculturals d’entitats sense ànim de lucre a la rambla de Guipúscoa, núms. 23-25, es troba en els supòsits establerts a l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2003.
7. Ratificar els Convenis entre l’Ajuntament de Bar-celona i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, pels quals s’atorguen subvencions a les Oficines de rehabilitació de Ciutat Vella, Proeixample, Sants-Montjuïc i Gràcia. 8. Ratificar la resolució 876/03 de la Gerència de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de 9 d’octubre de 2003, per la qual s’autoritza la despesa de 975.445,66 euros per a atendre l’import relatiu al contracte d’execució de les obres definides en el pro-jecte de construcció d’una escola bressol en el CEIP Bernat de Boïl, a fi d’autoritzar l’augment del percen-tatge corresponent a l’exercici pressupostari 2004, segons allò que estableix l’article 155.5 de la Llei re-guladora de les hisendes locals.
9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003 (S1/D/2003 4139), que atorga al Sr. Carlos Esteve Ruensa la Medalla d’Honor al Mèrit en cate-goria de bronze, per raó de la seva antiguitat ininter-rompuda (25 anys), en la prestació de serveis al Ser-vei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, sense cap nota desfavorable en el seu expedient per-sonal.
S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens precedents.
c)Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL
10. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del Pressupost 2003, per un import de 8.042.350,31 euros, de conformitat amb la documentació adjunta (tres annexos amb referències 03091590-03101395-03102695), considerant-les definitivament aprovades en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
els majors ingressos obtinguts en les partides pressu-postàries 9901-42000-61114 (participació ingressos estat-PIE) i 0101-55006-61114 (dret superfície sobre Ca l’Aranyó) considerant-lo definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
12. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril de 1990, reconeixe-ments de crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost de 2003, per un import de 248.835,46 euros. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del Pressupost de 2003, corresponents als reconeixe-ments de crèdit del present expedient, de conformitat amb la documentació que s’adjunta referència (03101090-03102590), considerant-les definitivament aprovades en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
S’aproven el tres dictàmens precedents amb l’abs-tenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
13. Desestimar les al·legacions presentades per
l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, portaveu del Grup Muni-cipal del Partit Popular, relatives a l’expedient de mo-dificacions de crèdit del Pressupost 2003 per import de 3.801.506,38 euros (referències 03072190-03063090-03080490), aprovades inicialment en ses-sió celebrada el dia 19 de setembre de 2003; i, en conseqüència, aprovar-lo definitivament.
El president de la Comissió de Presidència, Hisen-da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, comenta el contingut i abast d’aquestes modificacions pressu-postàries.
El Sr. Cornet indica que aquest expedient inclou una minoració dels recursos destinats a atencions so-cials per a dotar una ajuda a la Federació Espanyola d’Hoquei, ajuda amb la qual el seu Grup està d’acord si bé proposà que la minoració es practiqués en les partides de publicitat i protocol, al·legació que no ha estat acceptada; que també es fan modificacions de crèdit, per imports de 1.900.000 i 1.195.000 euros, per tal de corregir la gestió ineficaç de Parcs i Jardins respecte les retribucions del seu personal; que s’in-crementa igualment la dotació pressupostària desti-nada a la producció de vins a Can Calopa, en la qual hi ha hagut una desviació pressupostària del 533%; i que, en haver-se desestimat les seves al·legacions, el Grup del Partit Popular votarà en contra.
La Sra. Recasens manifesta que, per coherència amb el seu posicionament en l’aprovació inicial, el Grup de Convergència i Unió votarà negativament aquest expedient que té per objecte finançar la pro-ducció de vi a Can Calopa, resoldre el conflicte de personal existent a Parc i Jardins i subvencionar la Federació Espanyola d’Hoquei.
Matisa que, en aquest darrer cas, el seu Grup no critica l’import de la subvenció, sinó que es nodreixi amb una detracció de recursos destinats a serveis socials, encara que sigui en un percentatge molt petit, del 0,08 o del 0,3 per 100; i no entén que els canvis de criteris sobre la poda s’haguessin proposat de ma-nera improvisada sense haver avaluat prèviament el sobrecost que comportarien en material i equips hu-mans.
El Sr. Cuervo remarca la escassa importància de les xifres que s’estan discutint; i precisa que la part
més important dels recursos destinats a Can Calopa correspon a inversions en la compra de determinats aparells per al projecte docent que s’hi desenvolupa; i que les transferències a Parcs i Jardins serviran per pagar els compromisos derivats de la signatura del Conveni col·lectiu amb el personal d’aquest institut.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Reca-sens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
14. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a concertar diversos préstecs hipotecaris per un import màxim global de 9.097.402,80 euros, destinats a fi-nançar les obres d’un total de 293 habitatges de di-verses promocions, en les condicions que s’adjunten a l’annex.
El ponent de Sòl i Habitatge, Sr. Forradellas, re-marca que aquests préstecs es destinaran a finançar 293 habitatges per a joves i gent gran.
La Sra. Fandos anuncia que el seu Grup opta per abstenir-se perquè, a juí seu, en la construcció d’a-quests habitatges no s’ha sabut reconduir un conflicte veïnal que s’està arrossegant des de fa mesos, i no hi ha hagut voluntat de diàleg amb els veïns que espe-raven que en el solar en qüestió es fessin equipa-ments per al barri, i tot això ha provocat pancartes, cassolades i concentracions malgrat que l’alçada es reduí a la vista de les al·legacions del Grup de Con-vergència i Unió i el Sr. Forradellas es reuní una ve-gada amb els veïns afectats; però tanmateix el diàleg no es podia limitar a una sola reunió, sinó que exigia haver posat un interès més fort per a arribar a pactes, més i quan els veïns sol·licitaren fa un mes i mig una segona reunió en una carta a la qual no s’ha donat resposta.
El Sr. Cornet explicita, també, l’abstenció del seu Grup perquè, si bé s’acceptaren les seves al·le-gacions i es reduí l’alçada dels edificis que es projec-tava construir, no se n’informà adequadament als ve-ïns, cas que demana que no es torni a produir.
Convergència i Unió, però ara s’hi ha sumat la del Partit Popular.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Tri-as, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
15. Aprovar la realització d’operacions financeres fins a un import màxim de 180 milions d’euros en les condicions que s’adjunten; i autoritzar l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín, president de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, a ator-gar tota la documentació necessària per dur a terme la signatura de les operacions.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
16. Aprovar la liquidació final del Pressupost del Consorci del Palau de Congressos de Barcelona. Dis-soldre el Consorci del Palau de Congressos de Bar-celona. Constituir, d’acord amb l’article 29.2 dels seus Estatuts, la Comissió liquidadora del Consorci del Pa-lau de Congressos de Barcelona. Facultar el presi-dent de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coor-dinació Territorial perquè dugui a terme les actuacions encaminades a la plena efectivitat del pre-sent acord.
El Sr. Cuervo explica la procedència de dissoldre el Consorci creat el 1990 per a construir el Palau de Congressos de Barcelona en el Port Olímpic, donat que després s’ha optat per ubicar tal equipament en un altre indret on ja s’està construint; i remarca que l’expedient inclou sengles informes favorables de la Intervenció i dels Serveis Jurídics i que l’únic actiu de tal Consorci és un saldo bancari de 560.708 euros que es traspassaran a l’Ajuntament.
El Sr. Puigdollers anticipa el vot favorable dels mem-bres del seu Grup a la dissolució d’un consorci que ha estat inoperant des de fa tretze anys, però posa de manifest que aquest Plenari, en la sessió de 27 d’abril de 1990, ja aprovà un conveni amb la Fira de Barcelo-na i la Cambra de Comerç, Turisme i Navegació, mit-jançant el qual aquest Ajuntament aportava sòl de titu-laritat municipal perquè s’hi construís el Palau de Congressos de Barcelona i, tanmateix, d’aleshores ençà no ha vist res més sobre aquest tema i, el 14 de gener de 1997, el Sr. Clos, aleshores tinent d’alcalde, signà amb la Fira i la Cambra de Comerç un nou con-veni que no es posà en coneixement ni d’aquest Ple-nari ni de la Intervenció Municipal, fet que demostra el grau de transparència i control existent en aquest Ajuntament i justifica per què els Grups de l’oposició reivindiquen ésser presents en els consells d’adminis-tració de les empreses municipals.
El Sr. Fernández Díaz anuncia també el vot favora-ble dels membres del Grup del Partit Popular, però deixa constància que es triga massa a assumir els reptes i assignatures pendents que té la nostra Ciu-tat, donat que fa tretze anys ja es plantejà la necessi-tat que tenia Barcelona de disposar d’un nou palau de congressos, i en fa quinze la d’ampliar les instal·lacions de la Fira, però fins ara no es comença a veure la llum en la satisfacció d’aquestes necessi-tats, deixant enrere el vell Palau de Congressos de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
Es congratula que en aquest interval de temps hagi aparegut el nou Palau de Congressos Joan Carles I i els projectes de l’Auditori previst per la Fira, i del Convention Center, però creu que això no ha de fer oblidar que, malauradament, la resposta municipal a les necessitats de la Ciutat sempre arriba tard i, so-vint, malament.
En vista, doncs, que els deures no s’han fet com calia, demana a l’Alcaldia que en els seus contactes amb els Grups municipals posi també damunt la taula el futur de la Fira i les orientacions que ha de seguir Barcelona per a aprofitar al màxim el seu potencial econòmico-turístic, perquè entre tots i comptant amb el suport de les altres Administracions es poden fer més i millors coses que no pas actuant cadascun pel seu compte; i reitera la predisposició del seu Grup al consens en relació a la Fira i a la promoció econòmi-ca de Barcelona.
El Sr. Alcalde vol aclarir que el consorci es dissol perquè, lamentablement, no trobà en cap de les al-tres institucions consorciades ni en l’Administració autonòmica el finançament necessari per a fer el pa-lau de congressos previst i les peticions que féu en aquest sentit tingueren la callada per resposta; que aquest Ajuntament ha hagut d’assumir la construcció del Centre Internacional de Convencions –que ja s’està acabant– comptant només amb una aportació de 5.000 milions de les antigues pessetes de la Dipu-tació de Barcelona, però sense cap altra ajuda, més enllà d’algun fons europeu, perquè ni la Fira, ni la Cambra de Comerç, ni la Generalitat, ni cap altra de les institucions que intervenen en la vida econòmica no han volgut contribuir a finançar-lo i, per això, ha-gué de buscar, conjuntament amb el Consorci de la Zona Franca, una solució encarregant un estudi: per tant, no hi ha hagut cap obscurantisme ni cap mena d’ocultació d’informació, sinó incapacitat de les altres institucions consorciades per a ajudar a finançar el projecte i, per això, l’Ajuntament ha hagut d’empren-dre’n l’execució sol, comptant només amb la col·la-boració, que vol agrair públicament, de la Diputació de Barcelona, la qual ha estat l’única institució públi-ca que li ha fet costat a l’hora de construir el Centre Internacional de Convencions.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
17. Iniciar el procés per a la participació de l’Ajun-tament de Barcelona en el capital social de Port Fò-rum Sant Adrià, SL, per a la gestió i explotació del Port esportiu de Sant Adrià. Ratificar, en principi, el protocol subscrit entre la societat privada municipal Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA, i les em-preses Marina Premià, SL, i Port Fòrum Sant Adrià, SL, el 29 de setembre del 2003, relatiu a la participa-ció de la primera o, en el seu defecte, de l’Ajuntament de Barcelona, en el capital social de Port Fòrum Sant Adrià, SL. Nomenar, segons l’annex adjunt, els mem-bres de la Comissió d’estudi per a la redacció de la memòria justificativa de l’exercici d’aquesta activitat econòmica.
social d’aquesta societat gestora; i que el dictamen en debat opta perquè sigui l’Ajuntament i no pas In-frastructures del Llevant, SA, qui tingui tal participació minoritària, decisió que es recolza en l’experiència del Port Olímpic.
El Sr. Puigdollers, a reserva de les al·legacions que pugui formular en la fase ulterior d’informació pública, suscita, d’entrada, una qüestió formal perquè no ha trobat a l’expedient l’annex relatiu al nomenament de membres de Comissió redactora de la memòria justi-ficativa; i, a continuació, qüestiona l’oportunitat que l’Ajuntament exerceixi l’opció que té, perquè no aca-ba de veure l’interès que pugui tenir el municipi de Barcelona a participar en una empresa que gestiona un port esportiu situat fora del seu terme municipal, i perquè no troba justificat l’interès públic d’aquesta participació, ja que el control de la gestió també pot exercir-se a través de la titularitat de la concessió: per tant, el seu Grup opta per abstenir-se.
El Sr. Cornet també avança l’abstenció del seu Grup:
1r) Per un motiu de forma que ja plantejà en el si del Consell d’Administració d’Infrastructures del Lle-vant, SA, quan n’era membre, el de la capacitat de tal societat per a decidir aquesta operació, per tal com, a pesar que aleshores se li assegurà que era possible tirar-la endavant, ara en l’expedient consta un informe de la Intervenció Municipal segons el qual la signatu-ra d’Infsignatu-rastructures del Llevant, SA, compromet l’ad-quisició d’accions sense que s’hagi tingut en compte la tramitació prevista en la normativa vigent, fet que demostra la conveniència que l’oposició sigui present en les empreses municipals.
2n) Per un motiu de fons que també exposà en el si del Consell d’Administració d’Infrastructures del Lle-vant, S.A,: en tractar-se d’un port esportiu situat al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, l’Ajuntament de Barcelona hauria de cedir els seus drets i facultats de control de la gestió al d’aquell municipi.
El Sr. Cuervo contesta les intervencions anteriors dient que si bé els dictàmens que presenta estan sempre avalats per informes favorables dels Serveis Jurídics i de la Intervenció Municipal, a partir d’ara procurarà sotmetre’ls també al millor i més documen-tat criteri del Sr. Cornet; que en l’expedient consta un annex segons el qual els membres de la Comissió re-dactora de la memòria justificativa són la Sra. Ballarín, els Srs. Castellví i Carrera i ell mateix; que l’opció que es fa està justificada per l’interès públic, és a dir, per la mateixa necessitat en vista de la qual ningú no s’oposà a l’acord que aprovava la participa-ció de l’Ajuntament en el finançament d’aquesta infraestructura, per la coherència urbanística i d’usos de la zona, per la conveniència de desenvolupar el port i per la experiència aconseguida per aquest Ajuntament en el Port Olímpic; i que en relació a les propostes relatives a les societats municipals, la qüestió no és si l’oposició és o no present en els con-sells d’administració, sinó que els expedients s’hagin tramitat seguint els procediments administratius i con-tinguin els informes jurídics i de tota mena escaients. El Sr. Alcalde, després de destacar la importància del fet que, per primera vegada en l’Administració lo-cal espanyola segons les seves notícies, un Ajunta-ment construeixi un port esportiu en un municipi veí, significa que ell intentà aconseguir de l’Estat, a través del Ministeri de Foment, i de la Generalitat, el
finan-çament, habitual en casos similars, per a fer les infraestructures de tot el Projecte 2004, però ni l’un ni l’altra vulgueren contribuir a finançar aquest port a pesar que té un caràcter estratègic per al desenvolu-pament d’aquella zona i que un projecte anterior esti-gué aturat durant anys perquè el sector privat no te-nia cap interès a fer-lo: per això, en benefici de la coherència urbanística, del desenvolupament urba-nístic de tal zona i de la contundent intervenció que s’hi està duent a terme, l’Ajuntament ha hagut de fi-nançar sol les infraestructures del nou port en no ha-ver trobat cap altra Administració disposada a acom-panyar-lo i ara, consegüentment, també sembla coherent que sigui aquest mateix Ajuntament qui par-ticipi en la gestió, si bé ja s’ha convingut amb l’Ajunta-ment de Sant Adrià del Besòs que dels dos llocs que ens corresponen en el Consell d’Administració de l’empresa gestora, l’un serà ocupat per un represen-tant de l’Ajuntament de Barcelona i l’altre per un re-presentant de l’Ajuntament de Sant Adrià.
Recalca que l’operació té, com a objectiu, culminar una intervenció urbanística que acaba en la rambla de la Mina i contribuir a la rehabilitació d’una zona de l’Àrea metropolitana molt malmesa, precisament per la incoherència de pertànyer a dos municipis diferents i no haver-hi una autoritat urbanística metropolitana que pugui assumir la solució d’aquesta mena de situ-acions.
El Sr. Puigdollers pregunta si construir un port es-portiu és una actuació d’interès públic i progressista.
El Sr. Alcalde diu que sí, ja que, ateses les condici-ons en què es troba el barri de la Mina i les actuaci-ons –cobertura de la depuradora, ecoparc, etcètera– que s’hi estan fent pels voltants, la intervenció pública en el port està plenament justificada, més i quan la iniciativa privada no hi ha tingut cap interès, s’hi pre-veu una escola de vela que pot arribar a tenir uns 13.000 afiliats, i també una altra d’activitats aquàti-ques complementàries i es pretén continuar el procés de regeneració urbana de Barcelona amb la mateixa força i més impacte que el de les actuacions que es varen fer en ocasió dels esdeveniments de 1992, les quals tingueren uns efectes beneficiosos per als ve-ïns del seu entorn i per a tot Barcelona, de manera que li sembla lamentable que, a diferència d’allò que succeí aleshores, ni l’Estat ni la Generalitat hagin vol-gut contribuir a finançar aquesta infraestructura.
El Sr. Cornet indica que el gran problema del Minis-teri era evitar que es fes el port aprovat per un minis-tre socialista, donat que penetrava minis-tres vegades més en el mar i era insostenible, perquè hauria perjudicat greument les platges, raó per la qual es reserva com-provar, temps a venir, si el nou projecte que ara es tira endavant beneficiarà o perjudicarà el litoral.
El Sr. Alcalde recorda que la proposta de reduir les dimensions del nou port sortí d’aquest Ajuntament i no pas del Ministeri, el qual, per cert, encara no ha aprovat la plataforma i l’ampliació de la concessió per a poder construir el zoològic, a pesar de tenir tots els informes necessaris; però més important encara que els permisos, són els milers de milions de pessetes que l’Ajuntament ha hagut d’aportar tot sol perquè no ha trobat cap altra institució que vulgui contribuir a fi-nançar aquesta infraestructura.
