GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 30-IX-1994 970
Acords sessió 28-X-1994 987
Comissióde Govern
Acta sessió 23-IX-1994 992
Acords sessió 21 -X-1994 996
Disposicions generals
Decrets de l'Alcaldia
Denominaciódecarrers iplaces 1001
Disposicions d'interèsper a l'Ajuntament
Octubre 1994 1003
ConsellMunicipal Permanent
Acta sessió 28-IX-1994 1004
Personal
Concursos
Basesgenerals que han de regir laconvocatò¬
ria de 4concursosper a la provisió de 4
llocs de treball 1008
Concurs 572. Director del Museu Frederic
Marès 1009
Concurs573. Director de Complex-esportiu,
adscrit alcomplex-esportiu "CanCaralleu"... 1009
Concurs 574. Supervisor del Grup d'Usuaris
delSIGEF 1010
Concurs 575. Staff de Serveis Personals de
Districte, adscrit al Districte de Nou Barris... 1010
Anuncis
Llicències d'obres. Octubre 1994 1012
Notificacions 1016
10:
Ajuntament
HtF
de Barcelona
CONSELL PLENARI
Acta de la sessiócelebrada el dia 30 de setembre de 1994 i aprovada el dia 28 d'octubre de 1994
AlSaló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el diatrenta de setembre de mil nou-cents noranta-quatre,es reuneix el Consell Plenarien sessió
ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde
Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i
Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Regidors Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José
Fer-reiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastar¬
das, Guerau Ruiz i Pena, Xavier Valls i Serra, Carolina
Homar i Cruz, NúriaGispert i Feliu, Francesc Narváez i
Pazos, Joan Fuster iSobrepere,XavierCasas iMasjoan,
Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió,
Francesc Xavier Muñoz i Pujol, Antoni Lucchettl i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas i Gavarró,Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i Agustí, Joan
Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel
Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan
Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep
L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva,Antoni Miquel i Cerveró, Carles Porrera i Sala, Jaume Ciurana i
Llevadot, Enric Lacalle i Coll, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez, assistits, en funcions deSecretariaccidental, perJosep Lluís Tobella i Roca,que
certifica,perabsènciade l'llm Sr. SecretanGeneral.
Excusa la seva assistència l'Il·lm. Sr. Aleix Vidal-Quadrasi Roca.
Hiéspresentl'Interventor Municipal, Sr. Lluís Matai Remolins.
Constatada l'existència de quorum legal, la Pre¬
sidència obre la sessióa les deu hores i trenta minuts. Es dóna perllegida Facta de la sessió anterior, cele¬
brada el 15 dejuliol de 1994, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
juliol de 1994(4840), que constitueix unacomissiópo¬ lítica peralseguimentdels treballs de la Comissió Mix¬
taGeneralitat-Ajuntament per a l'estudi de la Carta Mu¬
nicipal de Barcelona, i designa representants de
l'Ajuntament a la Comissió Mixta establerta a la
disposició transitòria 1a. 2 de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya l'll im. Sr. Guerau Ruiz i Pena, i els Srs. Francisco Longo i Martínez i Jaume
Galofré i Crespí.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
juliol de 1994 (4888), que designa l'Il·lm. Sr. Jordi
Baulies i Cortal representant de l'Ajuntament a la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
juliol de 1994 (5018),quedeixasense efecte els acords de creació de Secretaries Tècniques i Oficines
administratives, crea nous òrgans de suport
d'Àmbit
icanvia la denominació de Coordinadors i Directors de
Servei, elsqualspassen a anomenar-seDirectors i
Sots-directorsrespectivament.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 27 de
juliol de 1994 (5016), que designa la ll·lma. Sra. Eulàlia
Vintró i Castells membre del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Recaptació de Barcelona en substitució de l'Il·lm. Sr. Francesc Trillas i Jané.
Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 12 de
setembre de 1994 (5469),quedesigna: Vice-presidenta del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de
Recaptació la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, en substitució de l'Il·lm. Sr. Francesc Narváez i Pazos, el
qual hi restarà com a membre; i membres del mateix
Consell els Srs. Jaume Galofré iCrespí, AndreuArenas i Rufat i Ramon Seró i Esteve,ensubstitució de les Sres.
Concepció Duran i Pagès i Carme San Miguel i Ruibal i
del Sr. Simó Aliana i Magri.
Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 22 de
setembre de 1994(5819), quedesigna els membres del Ple del Fòrum Ciutat i Comerç i del Consell Ciutat i
Comerç.
El Sr. Puigdollers manifesta la seva satisfacció per l'acord assolit finalment amb el Consell de Gremis.
Quedarassabentat desengles decrets de l'Alcaldia, de 12 de setembre de 1994 (5463 i 5466), que proposen al Consell General del Consorci del Museu
d'Art Contemporani de Barcelona la designació de l'Il·lm. Sr. Xavier Casas i Masjoan i del Sr. Miquel Lumbierres i Méndez i la de l'Il·lm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà i del Sr. Josep Subiros i Puig, com a
representantsd'aquest Ajuntamentenla Comissió De¬
legada de l'esmentat Consorci.
El Sr. Lucchetti considera queaquestes propostes no reflecteixen elscompromisos polítics assumits en el si de l'equip de govern ni asseguren la presència en el Consorci d'aquellespersones quepoden defensar més bé els interessosartístics; ique haestat unamostrade miopia política haver exclòs el Regidor que el Grup
d'Iniciativa perCatalunya haviaproposat.
El Sr. Alcalde puntualitza que les persones
proposades han tingut un paper molt important en la
constitució del Consorci.
El Srs. Fernández i Samaranch encoratgen el Sr. Lucchetti a presentaruna propostaen el sentit que ha
indicat, la qual podria rebre el suport de llursGrups.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de setembre de 1994 (5459),quedesigna l'll im. Sr. Xavier Muñoz i Pujol observadoralConsell d'Administració de
BarcelonaActiva, SA.
El Sr. Fernández expressa la seva sorpresa per la
introducció, en un Consell d'administració d'una Societat municipal, de la nova figura de l'observador
sensequese'n precisin les funcions.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 28 dejuliol de
1994 (5022 i 5023), pels quals, respectivament, es
nomenen membre del Districte d'Horta-Guinardó: la Sra. Gemma Cristina Bescós i Orrios, en substitució,
NÚM. 31 20-XI-1994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 971
Eisa Blasco i Riera, en substitució de la Sra. Immacu¬
lada Homar i Martín.
Ratificardel decret de l'Alcaldia, de 23 de setembre
de 1994(6025), que fixacom afestes localsa celebrar
durant 1995 en el terme municipal de Barcelona els
dies 13 d'abril, Dijous Sant, i 5 de juny, Dilluns de
PasquaGranada.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 19 de setembre
de 1994 (5711), que amortitza la plaça de
Vice-inter-ventori unaplaça d'Interventor Adjunt, i en sol·licita: la
supressió a la Direcció General de la
Funció Pública
del Ministeri de les Administracions Públiques; i la no inclusió en la propera convocatòria de concurs per a 1994a la Direcció General de l'Administració Localdel Departamentde Governacióde la Generalitat.
El Sr. Fernández anticipa el vot favorable del seu Grupa aquestesamortitzacions,totconfiantque no es recorri a les contractacions personals per atendre tals
funcions.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, d'11 de juliol de
1994, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: el
Sr. XavierLlebaria iSamper, Cap del Servei d'Inspecció
Sanitària dels Mercats Centrals (4543); el Sr. Antoni
Plasència i Taradach,
Cap
delServei d'Informació
Sanitària(4544); i les Sres.
Àngels
Navarro i Montano, Concepción Gil i Gracia, el Sr. José Medina i Díaz, iles Sres. Mercedes Azuara i Brumos, Esther Sësma i Vara, i M. Teresa Mirabet i Cucala, perals sis llocs de
classificació i tramitació de recursos del Negociat de
Disciplina Viària (4545).
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Fernández
iÁlvarez.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 12 de setembre
de 1994, pels quals, en virtut deconcurs, es nomena: les Sres. Fidencia Foz i Balfagón, Margarita Saiz i
Lloret, Inés Ucero i Alonso, M. Flor Majado i Fraile,
Marta Rubio i Alcañiz, Anna Girauta i Vidal, Carmen Rueda i Palenzuela, Núria Pàmies i Martorell, Esther Utrilla iMoya, el Sr. Pere Sala i Médico, i la Sra. Marina Sánchez i Casanovas, Responsables de Programes
d'Atenció Social (5525); les Sres. Carme Fortea i Bus¬
quets, els Srs. Jordi Casanovas i Berdaguer, Pere
Al-mera i Puiggròs, Antoni Camps i Campos, Alonso Bar¬
ranco i Pérez, les Sres. Isabel Sarasa i Díaz, Rosa Moria i Fortuño, el Sr. Antoni Fernández i Lozano, i la
Sra. M. Eugènia Gallifa i Maqueda Responsables de
Programes de Promoció Social (5526); la Sra. Teresa
Coedo i Suárez i el Sr. Marcos Herrero i López, Res¬
ponsables de Gestió Econòmica de Districtes adscrits
als de Ciutat Vella i Sant Martí (5527); els Srs. Jaume Nieto i Camps, Juan Aldana i Mato iVíctor Nieto i Ven¬
drell, la Sra. Anna M. García i López, el Sr. Albert Gi¬
nesta i Pujol i les Sres. Cristina Ujeda i Cañete i Eva
Albadalejo i Mut, Col·laboradors del Contribuent(5528).
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch,
Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,
Batlle iGirona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel,
Porrera, Ciurana, Lacalle, Fernández i
Álvarez.
Quedarassabentat dels acords de la Comissió de
Govern, de 9 de setembre de 1994, pels quals s'apro¬
ven inicialment: el Projecte d'urbanització dels carrers
I, J i H del Polígon Pedrosa, a l'Hospitalet de Llobre¬
gat; i 2) el Projecte d'urbanització d'un edifici per a
habitatges, locals i residènciaal carrerdel Perelló, en¬
tre la rambla del Poblenou i el passatge d'Aymà. Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de23 de setembre de 1994, pel qual s'aprova
inicialment el Projecte d'urbanització d'una rampa d'accés al carrer del Concili de Trento a l'interior de l'illa delimitada peraquestcarreri els de Bac de Roda,
d'Espronceda i de Guipúscoa.
El Sr. Fernández, en coherència amb els seus
posicionaments en sessions anteriors, reivindica
la
competència del Plenari en l'aprovació dels projectes
d'urbanització; i el Sr. Puigdollers es pronuncia en els mateixostermes.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 29 i
30dejuny, 15, 19, 27 i 28 de juliol de 1994(4690, 5415 al 5422 i 5485), que aproven expedients de gene¬ ració de crèdit per ingressos d'import 19.252.804,
56.000.000, 16.482.543, 9.732.000, 28.626.988, 3.800.000, 11.000.000, 100.000.000 i 29.752.800 i
336.257.000 pessetes.
El Sr. Fernández observa que una d'aquestes modificacions de crèdits implica la transformació de l'edifici del Laboratori municipal, centre que complia demanera satisfactòrialasevatasca, enbibliotecade la
Universitat Pompeu Fabra: per tant, demana aclari¬
mentssobre la continuïtat de tal servei.
Ratificar la permuta financera de tipus d'interès en el préstec de 40 milions de marcs alemanys de 4 de
juny de 1994, en lescondicionsques'adjunten.
El Sr. Puigdollers anuncia l'abstenció del seu
Grup
donat que estractad'unpuntinclòsadarrera hora,so¬ bre el qual noté suficients elements de judici.S'aprova ambl'abstenciódelsSrs. Mas,
Samaranch,
Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,
Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina,
Miquel, Porrera, Ciurana, Lacalle, Fernández i
Álvarez.
Ratificar la resolució dictada per delegació de l'Alcaldia pel President del Districte de Ciutat
Vella, el
28 de juny de 1994, per la qual es contractaamb
l'empresa Sece, SA, l'enllumenat públic del carrer
Jaume I per un import de 5.262.543 pessetes.
Ratificar les resolucions dictades per delegació de
l'Alcaldia pel President del Districte del'Eixample, per les quals:
A) Amb data 12 de juliol de 1994, s'adjudiquena
F.
Closa Alegret, SA, les obres de condicionament
de la
planta noble i planta primera de la
Seu històrica del
Districte de l'Eixample per un import de 122.743.232
pessetes (inclòs l'impost sobre el valor afegit).
B) Amb data 14 de juliol de 1994, s'adjudiquen a
Panasfalto pel preu de 21.884.639 pessetes
(inclòs
l'impost sobre el valorafegit) les obres de
recobriment
del paviment dels carrers del Dos de maig
(entre els
d'Indústria i de Provença), del Parlament, de Pro¬ venga (entre els del Comte Borrell id'Entença), de
Nàpols (entre els de Rosselló i
d'Aragó)
i deCalàbria
(entre el de la Diputació i l'avinguda de Roma)
C) Amb data 1 de setembre de 1994, s'aprova el
Projecte pressupost i plec de condicions de la con¬ tractació del condicionament informàtic i l'equipament
per a persones amb mobilitat reduïda, de la
Seu
històrica del Districte de l'Eixample per un import de
17.196.110 pessetes; i s'adjudica el contracte a F. Closa Alegret, SA.
D) Amb data 1 de setembre de 1994, s'aprova
el
Projecte pressupost i plec de condicions
de la
contractació de les obres de reforç del passeig de Gràcia (entre la ronda de Sant Pere i la
Gran Via), dels
carrers de Còrsega (entre els de Muntaner i del
Comte d'Urgell), de València (entre el d'Aribau i el
import de 15.260.919 pessetes is'adjudica el contrac¬
te a Panasfalto, SA.
i E) Amb data 14 de setembre de 1994, s'aprova el Projecte pressupost i plec de condicions de la contractació de les obres de reforç del carrer de
Viladomat(entreels de Tamarit i del Marquèsde Cam¬ poSagrado) del passatgede Centellesi del repàsde les
andanes de la Gran Via per un import de 4.305.540 pessetes,i s'adjudicael contracteaPanasfalto, SA.
S'aproven els dospunts precedents amb l'abstenció
dels Srs. Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Ratificar la resolució de l'Alcaldia, de 28 de
setembre de 1994, que aprova el Projecte de re-modelació de l'avinguda Meridiana entre els carrers d'Escòcia i del Cardenal Tedeschini per un import de
260.396.893 pessetes i adjudicael contracte, enmèrits
de concurrència d'ofertes, a Fomento de Construccio¬
nes y Contratas per 181.701.064 pessetes (inclòs
l'impost del valor afegit) i un termini d'execució de sis
mesos.
El Sr. Fernández fanotarqueel pressupostd'aquest
projecte superava els 260 milions de pessetes i, en
canvi, l'adjudicació es fa per poc més de 181, dels quals 94seran aportatspel fonsd'inversió del Districte,
cosaquepot condicionar altres obres de menys enver¬
gaduraacàrrec del Districte.
El Sr. Puigdollers fanotarque la urgència d'aquesta contractació es fonamenta en la imperiosa necessitat de realitzar les obresen elsmesosde juliol i agost per tal de minimitzar-ne les molèsties a vianants i
automobilistes, tanmateix a hores d'ara les obres en¬
cara no han començat: pertant, la ineficàcia adminis¬ trativa impedeix que la ratificació proposada rebi el
suport del seu Grup.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana, i amb
l'abstenció dels Srs. Lacalle, Fernández i
Álvarez.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, d'11 de juliol de1994(4552), que trasllada ala Generalitat la proposta de donar elnom de Col·legi PúblicAuró al situat al car¬
rer de Mallorca entre els del Comte d'Urgell i del Comte Borrell.
Ratificare I text dels Convenis següents:
A) Amb el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i
Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya, per a la rehabilitació del Districte de Ciutat Vellaa l'empara del
Reial Decret 726/1993.
B) Amb la Secretaria General de l'Esport, relatiu a les subvencions per a la construcció d'un complex esportiu a la Barceloneta (antics banys de Sant
Sebastià).
C) Amb Turisme de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat
Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, Esade i lese,
relatiu a programes perfacilitar l'estada d'estudiants i
professors a la Ciutat i afavorir les visites dels seus
familiars i de persones i col·lectius vinculats a la vida acadèmica.
Reconèixer, afavorde les personesbeneficiadesper
aplicació del Conveni signatentre el Ministeri d'Obres
Públiques, Transportsi Medi Ambient, la Conselleriade Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona el 12 de setembre de 1994 i relatiu a l'Àrea de rehabilitació in¬
tegrada de Ciutat Vella, una subvenció equivalent a les taxes per llicències urbanístiques relatives a tots aquells projectes d'obres de rehabilitació que es
puguin acollir a l'àmbit d'aplicació de tal Conveni, per
untermini coincident amb el del Conveni.
Expressar la satisfacció i l'agraïment del Consistori
per la resolució del Comitè Olímpic Internacional que
atorga la Copa Olímpica 1992 al Departament de la
Savoia i a la ciutat de Barcelona perhaver organitzat,
respectivament, amb gran èxit el XVI Jocs Olímpics
d'hivern i els Jocs de la XXV Olimpiada, els últimsque tindran lloc en el curs del mateix any, ja que després
els Jocs d'hivern i els de l'Olimpiada es faran alter¬ nativament cada dos anys.
Quedar assabentat de la resolució aprovada pel Senatenel debat sobre l'estat de lesAutonomies,en la
qual es reconeix que les Corporacions locals ocupen
un lloc privilegiaten l'escalaadministrativa, donada la
seva immediata proximitat a la ciutadania, i per això
resulta de capital importància el reforçament de les
seves competències fins allà on sigui possible
en
aplicació del principi de subsidiarietat, i l'establiment
de mecanismes que afavoreixin la capacitat de gestió
de llurspropis interessosamb elsrecursosnecessarisa tal fi; peraixò el Senat insta el Govern apromoure la
constitució d'un Pacte local pel qual s'estableixi un programa de delegació de competències ales Entitats locals, de reforma de la Llei d'Flisendes locals, de
racionalització dels fons autonòmics de cooperació
local, com també l'establiment de mecanismes que
potenciïn, a les esmentades Corporacions, la capa¬ citat de decisió sobre la gestió de llurs propis inte¬
ressos.
El Sr. Fernández fa pública la seva satisfacció pels
dos darrers punts, sobretot la moció aprovada pel
Senat, laqual, partint del reconeixement del principi de
subsidiarietat, had'implicar unaampliació dels àmbits
competencials delsAjuntaments.
Finalment expressalasevaestranyesa pelfetque no
s'hagin inclòs al despatx d'ofici -per donar-ne els oportuns aclariments- el contracte relatiu a la difusió de publicitat, que importa670 milions de pessetes, ni els relatius al manteniment dels serveis de regulació de trànsit i dels semàfors per import de 1.047 i 542 mi¬ lions de pessetes respectivament, que demà entraran
en vigor.
S'inicia,totseguit, el debatdels assumptesinclososa l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 23 de
setembre de 1994, pel qual: s'aprova inicialment per segona vegada la Modificació del Pla General Me¬ tropolità per a la reordenació de l'afectació del Primer Cinturó (entre els carrers de Sant Quintí i el Rec
Comtal), els criteris, objectius i solucions generals de planejament de la qual varen estar exposats al públic
segons acord de la Comissió de Governde 6 d'abril de
1990), Modificacióquehaviaestataprovada inicialment
segons acord del Consell Plenari de 26 de febrer de 1991 i exposada al públic; i es precisa que en el document que sesotmet a nova aprovació inicial, s'hi
NÚM. 31 20-XI-1994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 973
El Sr. Fernández mostra la seva sorpresa perquè
aquesta nova modificació del Pla General Metropolità
relativa al traçat del Primer Cinturó entre el carrer de
SantQuintí i el Rec Comtal hagi costat tresanys i mig i
es presenti pràcticament a les portes d'unes noves
eleccions municipals, tanmateix valora positivament la
nova ordenació a pesar que opti per una solució
eclèctica pel que fa a l'ampliació de carrers i a les
afectacions. Entén que la novaconfiguració hauria de
permetreaccelerar les expropiacions i la gestióper a la prolongació de la ronda del Guinardó, entreelscarrers de Cartagena i de Sant Quintí, ja que no es poden
encetar uns projectes deixant-ne altres en segon pla;
que la informació pública, que caldria ampliar a dos
mesos, hauria de servir perreduirencara més el nom¬ bre d'afectacions i s'hauriad'aprofitar també per com¬
pletar la informació sobre les afectacions i usos en el
Districte de Sant Andreu, per detallar millor l'estudi
econòmico-financer, sobretot pel que fa als valors de repercussió, i perevitar els retrets d'electoralisme i els
greugescomparatius amb ciutadans afectatsper altres
processosexpropiatoris.
Anuncia, per tant, que el vot favorable que avui
emetran els membres del seu Grup queda condi¬
cionat, en l'aprovació provisional, a les garanties de
recol·locació dels afectats enel sector, a un esforçper reduir el nombre d'afectacions, a la justificació de
l'obertura del carrer de Teodor Llorente, a una
informació mésàmplia sobre les afectacions i usos en el Districte de Sant Andreu i a un estudi econòmico-financer més detallat.
El Sr. Bonet manifesta que la nova ordenació de la prolongació del Primer Cinturóentre el carrerde Sant
Quintí i el Rec Comtal comporta la reducció de les
afectacionsa unaamplada de20 metres enlloc dels 50
establertsen el Pla General Metropolità i ben lluny dels
80 que preveia el Pla d'enllaços de Jaussely de 1905;
que aquestadesafectació parcial del traçat del Primer
Cinturócomporta unarequalificació de sòl perfinançar lesactuacions, perònogaranteix la connectivitatque la
Ciutatnecessita; queel Primer Cinturó ha estat un vial discutit tant pels moviments especulatius com per les crítiques a la xarxa metropolitana bàsica, que l'entra¬
da en funcionament de la ronda de Dalt s'ha encarre¬
gat de desmentir; i que tanmateix la seva execució
requeria haver estudiat altres solucions més res¬
pectuoses amb el medi i amb els interessos dels veïns, però també del conjunt de la Ciutat, amb uns
objectiusde connectivitat i d'esponjament.
Considera que la proposta presentada fa aparèixer
un sostre residencial excessiu que desequilibra les zonesverdes i espais lliures inicialment previstos i es
justifica tan sols pels desigs de fer front als costos de
realització de tal vial; que no té tampoc en compte la
connectivitat amb elstrams pendents i, concretament
els trams compresosentre elscarrers de Sant Quintíi
de Cartagena i entre el Rec Comtal i el carrer de Santander entroncant amb el pont del Molinet; que l'estudi de la gestió i lavaloració econòmico-financera
noméscomprèn unatercera partde l'actuació; ique la
configuracióprevista en el tramcomprès entrela Meri¬
diana i el Rec Comtal no li sembla tampoc la més adient respecte alsobjectius d'implantació ferroviària i de serveis previstos entorn de la futura Estació de la
Sagrera.
Demana que en el tràmit d'informació pública que s'obrirà novament es puguin estudiar altres solucions
i, concretament, el soterrament de trams importants
del nou vial per fer compatibles les necessitats de
connectivitat i el respecte a la configuració urbanística
actual delsbarris, alternativaque, en lasevaopinió, re¬ sol millor els interessos que la proposta persegueix:
mentrestant, elseu Grupopta perl'abstencióa l'espera
de veure com es resol la funcionalitat d'un vial que tantes expectatives i frustracions ha creatal llarg dels anys.
El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Armetassenyalaque hi ha unanimitatapassarl'amplada del Primer Cinturó
de 50 a 20 m, amb la configuració pròpia dels carrers
de l'Eixample.
El Sr. Batlle, en la seva condició de President del
Districted'Horta-Guinardó, remarca la transcendència
social del dictamen, ja que comporta requalificacions
sobre una zona que, segons les condicions inicials,
afectava 805 habitatges i 707 indústries o locals de
negoci.
Indica que les dilacions en l'aprovació esdeuen a la voluntat de trobar el màxim consensi el màximde res¬
pecte per a les afectacionsque subsisteixen; que una via de més de 50 m d'amplada hauria trencat el teixit
social i urbà d'un dels barris més grans de la Ciutat; i
que la decisió que avui es proposa s'inscriu en la
voluntat iniciada el 1964 d'humanitzar el Primer Cinturó descartant el seu caràcter de via segregada i
segregadora, primerament amb la decisió d'enderrocar
el viaducte del costat de marde la plaça d'Alfons X i
posteriorment amb el sistema d'enllaços entreel Primer
i el Segon Cinturó a través del túnel de la Rovira,
l'actualavinguda de l'Estatut i el carrerde Lisboa en el futur.
Argumenta que l'obertura de les rondes ha donat
caràcter plenament ciutadà a les connectivitats
mar-muntanya i Besòs-Llobregat; que l'obertura de l'avin¬ guda de Rio de Janeiro que enllaçaràamb els carrers de Ramon Albó, i d'Arnau d'Oms i amb la ronda del
Guinardó permetrà donar sortida a les necessitats de
comunicació entre el centre i el nord de la Ciutat per
mitjà de la trama urbana amb una xarxa capil·lar plenament integrada en els barris; que tanmateix
restava per definir la connectivitat de Sant Gervasi,
Gràcia, la Salut, el Guinardó i la partalta de l'Eixample
amb el sector est de laCiutat,jaque les previsionstant
del Pla Comarcal de 1953 i del PlaGeneral Metropolità
del 1976com del PlaJaussely de 1905 comportaven la construcció d'unacoronaque unís la Zona Franca i els
polígons de Sant Andreu i Sant Martí; que, així, el
tractament donat al Primer Cinturó en el tram ac¬
tualmenten servei és unexponentde les concepcions
urbanístiques del municipalisme de la dictadura enter¬
rades amb l'enderrocamentjaesmentat i la cobertura dels trams situats al sud de la Diagonal; que la
proposta avui presentada ve a eliminar l'espasa de Dàmocles que penjava sobre eltram pendent quan la
història féu aturar les màquines, ja que converteix el
vial de 50 m previst en un de 20 m plenament integrat en la trama urbana, redueix les afectacions a 173
habitatges i 141 indústries i locals de negocis i estableix
unes importants reserves de sòl per a equipaments i zones verdes i perals usos residencials i comercials,
quesón garantiaperals afectats.
Diu, finalment, que l'equip de govern i el Districte
d'Horta-Guinardó resten oberts a incorporar aquells
es-tudiar les aportacions dels Grups muncipals i, con¬ cretament l'al·legació anunciada pel de Convergència i Unió, que fonamenti tècnicament la vialitat de la proposta que acaba de fer, la connectivitat del barri
del Guinardó, les reserves de sòl per a dotacions, la
coherència de la proposta amb la viabilitat bàsica i
amb la resta de la ronda del Mig i que n'equipari el finançament amb el de lesgransobres d'infrastructura
de la Ciutat, finançades en part perla Generalitat.
El Regidor d'Urbanisme, Sr. Lucchetti, adverteix,
d'entrada,que en l'acusaciód'electoralisme, que noés
certa, hi veu, si més no, un reconeixement implícit de
la bondat de la propostaque espresenta.
Puntualitza, a continuació, que el retard en la
redacció de lanova propostaesdeua lesexpectatives
aixecades el 1991, de reduirencaraméslesafectacions,
cosa que després no s'ha pogut assolir; que la
modificaciópresentada comptaamb unampli consens
veïnal;queell seria partidari d'allargar finsados mesos la informació pública i serà així virtualment, perquè la
publicació dels corresponents anuncis sesol retardar;
quetant el sistema de cooperaciócom les reserves per
a la construcció de 213habitatges de protecció pública
permetran la recol·locació dels afectats en el barri; i
que està disposat a estudiar acuradament la proposta
del Grup de Convergència i Unió, si bé, en unprincipi, eltraçat soterratfoudescartat per raonstècniques.
El Sr. Mas matisa queel retret d'electoralismenos'ha
d'interpretar com un elogi, sinó com una crítica,
perquèconstataque s'ha passat tres anysdormintala palla; i pren nota de la predisposició de l'equip de
govern a estudiar una proposta que encara vol ésser
respectuosaiinteressant des dels punts de vista social,
urbanístic i ambiental.
El Sr. Santiburcio, en la seva condició de President
del Districte de Sant Andreu, es congratula de
l'aprovacióde la propostaque comporta passard'una
via ràpida i segregada a una via urbana i de
connectivitat entrebarris, caràcterqueéscoherent amb
el tractament que està rebent la Meridiana, i amb la
configuracióques'ha donat alcarrerd'Olesa iala resta del Primer Cinturó que discorre pel Districte de Sant Andreu,que ésla típica d'uncarrerde PEixample.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 23
de setembre de 1994, pels qualss'aproven:
A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall de variació d'ali¬
neacions del solarqualificat de clau 12-b, i confrontant amb sistema clau 6-a, i limitat pel carrer de Valldon-zella, núms. 30-32 i part dels núms. 28-26 i pel passat¬ ge de Sant Bernat, núms. 6-8; 2) l'Estudi de detall
d'ordenació de volums de l'àmbitcomprès entre el car¬
rer de Pelai, núms. 13 al 17, la Plaça de Catalunya,
núms. 1 al 4 i el carrerde Bergara, núms. 14 al 16;
B) Provisionalment: 1) el Pla especial de reforma
interior del barri del Polvorí, amb les modificacions no
substancials derivades de les al·legacions presentades
en el termini d'informació al públic que es relacionen
en l'informeannexde l'Àrea d'Urbanisme; i 2) la Modi¬
ficació del Pla General Metropolità al Sector Sant An-dreu-la Sagrera amb les modificacions derivades de la valoració de les al·legacions presentades en el termini
d'informació al públic, que es resumeixen en l'informe
annex de l'Àrea d'Urbanisme.
S'aprova per unanimitat, l'apartat A-1), relatiu a l'Estudi de detall del solar de clau 12-b situat al carrer
de Valldonzella i el passatgede SantBernat.
LaPresidència, amb l'assentiment del Consistori,acu¬ mula al debat de l'Estudi de detall de les finques núms.
13-17 del carrer de Pelai, 1-4 de la plaça de Catalu¬ nya i 14-16del carrerde Bergara, amb eldel dictamen
núm. 12 de l'ordre del dia que aborda els aspectes
patrimonials del mateix àmbit.
El Sr. Fernández opina que amb la nova ordenació de tal àmbit l'Ajuntament es desdiu dels seus
posicionaments anteriors en permetre traslladar a la
plaça deCatalunyal'edificabilitat del carrerde Pelai,on
podrà instal·lar-se un murpantalla; ara bé, la solució finalment adoptada no s'hauria d'interpretar com una
mena de peatge urbanístic a la promotora perquè s'acabin altres edificis delcarrerdeTarragona.
Posa en qüestió, per altra banda, que l'Estudi de
detall sigui l'instrument urbanístic més adequat per resoldre les qüestions plantejades i reclama més
informació sobrel'impactede la propostaenel conjunt de laplaçaCatalunya.
Anuncia, enconclusió, l'abstenció delseu Grup atal
Estudi de detall i al dictamen núm. 12, en el qual man¬
ca, ajuí seu, unareferència a la renúncia de l'anterior
concessionari i un pronunciament sobre les cor¬
responents garanties; i propugna que una part dels
cànons de l'operació s'esmerci en la rehabilitació del
centre de la plaça Catalunya, a la qual s'hauria
d'aplicar també una part dels sobrants del fons
d'inversió del Districte.
El Sr. Marcet, en la seva condició de President del Districte de l'Eixample, valora positivament l'Estudi de detall relatiu a la zona de la plaça de Catalunya que és coneguda com l'illa de la "vergonya", ja que incor¬ pora alguns dels suggeriments del Districte relatius a l'ordenació de la volumetria i a la continuïtat del cafè
Zurich, però pensa que encara té les mancances se¬
güents:
A) nos'hi precisen prou els usos a què es destina¬
ran els 25.000 m2 de nova superfície, els quals,
segons els seus càlculs, quan les plantes comercials
ja han arribat a un punt de saturació, poden incre¬
mentar encara en 17.000 o 18.000 m2 la superfície comercial de la Ciutat sense haver fet cap estudi so¬
bre l'impacte que tindran sobre el comerç del centre de la Ciutat, perquè no passi com amb els hotels, que abans en faltaven i ara en sobren;
B) nos'hi concreta tampoc la utilizació pública dels
grans espais, el terrat del carrerde Pelai i el pati inte¬ rior;
C) no s'hi garanteix la continuïtat de les places de
cinema,jaqueles 1400que sumen lestressalesque es
perden seran substituïdes, en el millor dels casos, per
unes300;
i D) s'hi ha suprimit la façana de bambalina del car¬
rerde Pelai, però no quedaencara prou definitel nou tractament que es donarà a aquest front ni tampoc el
que rebrà la façana interior dels edificis del carrerde
Bergara.
Comenta queel Plec de condicions reguladors de la
concessió de terrenys municipals amaga una adjudi¬ cació directa atípica a favor del titular d'una part del
sòl, qüestió sobre la qual caldria un informe jurídic,
que no ha trobaten l'expedient.
Fa notar que l'operació generarà per a l'Ajuntament
formalitzar-NÚM. 31 20-XI-1994 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 975
la, més un 30%dels rendiments anuals de l'explotació
comercial detot el complex amb un mínim garantit de
100 milions anuals; i creu que una part de tals
ingressos s'hauria de reinvertir en
la dignificació del
centre de la plaça de Catalunya, el qual està molt deteriorat perquè no és el lloc més idoni per tenir-hi determinades manifestacions com ara el concert de rock ques'hi féu durant lesfestes de la Mercè: pertant,
li agradaria sentir avui algun
compromís
en aquestsentit, jaqueté notíciesque hi haun estudi, peròcom
aPresidentdel Districte no en té coneixement. El Regidor de Turisme, Sr. Truñó, puntualitza que enguanyels hotels de laCiutat han tingut unaocupació
del 51% en el mes de juliol i el 40% en el d'agost,
mentre quesisanys enrera aquest percentatgenomés
era del 20%, a pesar que hi havia un 60% menys de
places; que si bé alguns hotels, per causa dels seus
plantejaments financers o de la seva
política
de"marketing", no tenen l'ocupacióadequada, la mitjana d'ocupació hotelera de la Ciutat, si s'oblida l'estiu, se situa entorn al 60%, molt a prop de l'horitzó del 70%
que hi havia fa tres anys; que la mitjana de per-noctacions per persona, que a finals de 1992 va baixar fins a 1,7, ha pujat actualment fins a 1,9; que Barcelona està classificada com la setena ciutat d'Europa per les seves possibilitats d'inversió i la setenaciutat del mónen la celebració decongressos; i
que, per tant, no podia deixar que planessin sobre
l'ambient les afirmacions del Sr. Marcet respecte la
realitat turística i hotelera dela Ciutat.
El Segon Tinent d'Alcalde, Sr. Clos, significa que
l'operació en debat aplega tres elements: l'antiga
concessió sobre l'avinguda de la Llum, la propietat
municipal situada al xamfrà de la plaça deCatalunya i
el carrerde Pelai, i els immobles d'un operador privat;
i dóna una solució viable a una problemàtica difícil i
complexa pels diversos factors que hi concorren.
Afegeixque l'oferta comercial no està qüestionadaper
ningú i els comerciants de la zona participaven en la
promotora; que, a més, el projecte en debat no
augmentarà d'una forma sensible la situació anterior
perquè els usoscomercialses limitena la plantabaixa i
l'entresòl i el comerç que previsiblement s'hi
instal·larà
no perjudicarà l'entorn; i que no ésaquestAjuntament
el responsable de l'augment considerable de l'oferta comercial en els voltants de la Ciutat, argumenta que és la causa d'algunes de les dificultats que pateix el
comerç tradicionalenel nostre centreurbà.
El Sr. Mas matisa que les afirmacions del Segon
Tinent d'Alcalde no sónresmés que bones intencions,
perquè finalmentel mercats'imposarà i, pertant, el seu
Grup desitja preservar en la Ciutat una estructura co¬ mercial correcta; i que l'equip de govern no s'ha
compromès a promoure la reforma de centre de la
plaça de Catalunya amb els recursos que s'obtinguin
d'aquesta operació.
El Sr. Clos replica que l'operació tindrà per a
l'Ajuntament també uns costos que absorbiran una bona partdels cànons inicials, no dels anyals; i que la normativa vigentno preveu la vinculació finalista dels
ingressos, però espera que, amb l'esforç de tots, el
creixement del fons del Districte permeti atendre la renovació de laplaça de Catalunya.
El Regidor de Manteniment Urbà i Serveis, Sr.
Vegara, informa que dintre la primera quinzena del
proper mes d'octubre començarà la rehabilitació de l'enjardinament de la plaça de Catalunya, que ja està
adjudicada i es finança amb el pressupost del seu
Àmbit.
El Sr. Fernández insisteix a conèixer el
posicio-nament del Districte quant a l'eventual
aplicació dels
seus fons sobrants a la dignificació de la plaça de
Catalunya.
S'aprova l'apartat A-2) del dictamen núm. 2
(el
relatiu a l'Estudi de detall de l'àmbit comprès entre el
carrerde Pelai, núms. 13 al 17, la Plaça de Catalunya,
núms. 1 al 4 al carrer de Bergara, núms. 14 al 16)
amb l'abstenció dels Srs.Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle
i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina,
Miquel,
Porrera, Ciurana, Lacalle, Fernández i
Àlvarez.
El Sr. Porrera remarca la transcendència de
l'aprovació provisional del Pla especial del barri
del
Polvorí, que introdueix sensibles millores en
el
document aprovat inicialment, tant pel que fa a la
gestiócom pel quefaa la tipologia dels habitatges,
ja
ques'hi recull ('alternativa dela residència assistida
als
habitatges d'un sol dormitori i s'amplia el nombre
dels
de dos o tres dormitoris i, per altra banda,
l'edi-ficabilitat s'augmenta fins a 1,8, coeficient que
li
sembla suficient per permetre la reubicació dels afectatsen lazona, la qualcosaéstambé l'objectiudelConveni signat el 4 de maig de 1994 amb
el
Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques:
pertant, avui elseuGrup dóna, plenament convençut,
elseu suport al'esmentat Pla.
El Sr. Truñó, en la seva condició de President del Districte de Sants-Montjuïc, es congratula del
posi-cionament del Grup de Convergència i Unió sobre el
Pla especial del Polvorí, ja que la seva realització
requereix un esforç de coordinació interinstitucional;
i
posa en relleu el consens social que ha concitat
el
document avui presentat, el qual és fruit d'una àmpliaparticipació.
El Sr. Lucchetti subratllaque la remodelació del barri
del Polvorí comporta passard'uns habitatges de 35 a 41 m2 a uns altres de 67 a 70 m2 de superfície útil
amb un augment del sostre edificable de 23.000 a
34.000 m2 i s'ha treballat amb bona sintonia entre la Generalitat, el Districte i els veïns.
S'aprovaper unanimitat l'apartat B-1) del dictamen
núm. 2, relatiu al Plaespecial del Polvorí.
El Sr. Lucchetti, referint-se a la Modificació del
Pla General Metropolità en el sector de Sant Andreu-la Sagrera, exposa que una de les principals
preocupacions que suscitava el document aprovat inicialment eren les dificultats de connectivitat dels barris del Baró de Viver i del Bon Pastor i d'algunes
zones del Districte de Sant Martí amb el Clot, la
Sagrera i Sant Andreu, i, per això, el document
avui
presentat augmenta la dotació d'habitatges i la distri¬
bueix de manera que reforci els lligams entre els bar¬
ris que quedaven despenjats i la resta de la Ciutat,
especialment gràciesal'edificabilitat residencialque se situa en els terrenys de la GEC Alsthom i en els voltants del passeig de Santa Coloma; que una altra
reivindicació veïnal eren els equipaments i el canvi de l'escala de 5.000 per la 2.000 en la documentació
gràfica ha permès concretar-ne
més
acuradament laubicació, si bé la determinaciófinal de l'ús exigirà en cada cas unaacurada discussió entre el Districte, les
Àrees centrals i els veïns; que en les zones d'habi¬
tatge s'ha afegit l'obligació de dedicar-ne un 20%
negociacions molt profitoses amb la Rente, les quals
hauran de continuar en el futur, perquè la nova Estació de la Sagrera es convertirà en un punt
intermodal potentíssim de transport públic, fet que trastocarà moltes de les previsions que es tenien fins
ara.
Explica que la connectivitat entre els barris queda
també reforçada amb la zona verda que discorre per damunt de l'actual entramat ferroviari; que es preser¬
ven les restes arqueològiques de la ciutat medieval
amb la recuperació i revalorització del tram del Rec
Comtal que haapareguten els terrenysde l'antiga "Fà¬
brica Nacional de Colorantes y Explosivos"; que s'ha aprofundit la connectivitat en la confluència del
passeig Fabra i Puig amb la rambla de Prim i en les
zones del Pare Manyanet, del carrer de Potosí, del
passeig de Sant Adrià, del Pont del Treball i de la
prolongació de sortida i d'entrada dels dos eixos que voregen el parc i constituiran la continuació dels car¬ rers de Mallorca i de València; i que s'han precisat millor les necessitats de connectivitat del triangle fer¬ roviari.
En relació als operadors privats, fa esment a les actuacions previstesenels terrenys de la Bayer i dóna
lectura, tot proposant-ne la incorporació a l'expedient,
al text, que abans decomençar la sessió ha lliurat als
Portaveus delsGrups municipals, relatiu ala distribució dels sostres i usos dels 302.000 m2 de sostre que
pertanyena la GEC-Alsthom,on esdistingeix entreun subàmbit1) dezona18-a de 90.600 m2,unsubàmbit2) de zona22-c de 100.000 m2 i un subàmbit3) de zona 22-c de 111.400 m2 i es precisa que, atesos els com¬
promisos entre GEC-Alsthom i la Generalitat, reflectits
enl'acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de
22 de desembre de 1993, en el subàmbit 2) podrà
realitzar-s'hi el sostre d'ús comercial que prèviament autoritzi la Comissió Territorial d'Equipaments Comer¬ cials de Barcelona, sense que en cap cas se sobre¬ passi l'edificabilitat màxima de tal subàmbit2).
Comenta, finalment, queaquesta cautela es posa en vista dels compromisos resultants del Pla especial
aprovatperla Comissiód'Urbanisme de Barcelonaque concedia tal edificabilitat per a usoscomercials, condi¬
cionada a l'aprovació de l'esmentada Comissió Ter¬
ritoriald'EquipamentsComercials.
El Sr.Fernándezcreuque la modificació del Pla Ge¬
neral Metropolità en el sector de Sant Andreu-la
Sagrerahauria de quedarsobre la taula perpoderestu¬
diar més acuradament les respostes que hanrebut les diverses al·legacionsi valorar si les modificacions que
consegüentment s'introdueixen en la versió aprovada
inicialment, són de caràcter substancial, cosa que
obligariaa obrir una novafase d'informació pública, i, sobretot, els aspectes relatius a l'increment del sostre residencial i a la preservació de les restes arqueolò¬
giques.
Observa que en l'expedientmanca un informe sobre
l'impacteque tindrà lanovaordenació enel comerçde
l'entorn, especialment per l'aparició de noves grans
superfíciescomercials, a lesquals el Grup Popular és contrari; i que no s'aclareix si els usosresidencialspre¬ vistos en elsterrenys de l'antiga Maquinista pretenen evitar tal impacte en el comerç, la competència a un altre centre terciari o el conflicte institucional amb la
Generalitat, ja que la cautelaque ha introduït el Sr.
Lucchetti obre les portes alcomerç i a un acord amb la Generalitat perquè, enlloc de posicionar-se clarament
en contra de l'augmentdel sostre comercial, remet la
qüestióa laComissió d'Equipaments Comercials.
També troba a faltar un estudi sobre l'impacte
ecològic de les indústries a implantar en el barri del Bon Pastor, i unaclara referènciaal caràcterintermodal de l'Estació de la Sagrera i a la possibilitatde revertir
alguns dels beneficis urbanísticsque espoden obtenir
de la modificacióproposada, en altres indrets de Sant
Andreu mitjançantpermutes d'intensitatsedificatòries.
Diu, en conclusió, que el seu Grup pensava donar suportal dictamen, però, optaràperl'abstenció en cas que no se li faciliti còpia de la valoració de les al·le¬
gacions presentades i dels diversos informes emesos
pels Serveis municipals.
El Sr. Bonet demana, d'antuvi, que en els expe¬
dients, sobretot els urbanístics, s'observin les for¬
malitats procedimentals i que tals expedients no se sotmetin al Plenari fins que estiguin complets, ja que
en el tràmit d'aprovació inicial del relatiu a la modificació del Pla General Metropolità en el sector de Sant Andreu-la Sagrera, els Regidors de l'oposició
hagueren de treballar sobre uns documents que s'assemblaven molt poc a aquells que després foren
sotmesos a informació pública, i tot això s'ha fet més
palès perla pressa amb què l'expedients'ha tramitat i
sotmès al Plenari fins al puntque en la convocatòria de la reunió del Ple del Consell de Districte que havia
d'emetre el preceptiu informe, no es respectaren els terminis:demana, doncs, que en elfuturelsexpedients
espresentin degudament is'evitique arribin al Plenari sense l'informe de valoració de les al·legacions pre¬
sentades o amb canvis de darrera hora, circums¬
tàncies ambdues que serien motius suficients per deixar sobre la taula l'expedient en debat.
Creu, seguidament, que els canvis introduïts en el document aprovat inicialment exigirien, pel seu caràcter substancial, obrir una novafase d'informació
pública ja que: a) s'augmenta notablement el sostre
edificable en elsàmbits de transformació de la Renfe;
b) es canvia el règim de les transitorietats en sòl in¬ dustrial, on caldria mantenir la consolidació existent,
especialmentenels terrenys nosubjectesaoperacions
de transformació; i c) es generen nous compromisos
quanta volum d'inversió.
Lamenta que no hagin estat ateses les al·legacions
presentades pel seu Grup i significa: que l'àmbit
d'actuació és excessivament gran per tal de justificar
uns increments de sostre que serviran per a finançar
les operacions de transformació, especialment fer¬
roviària, i obviar aixíels compromisos d'inversió de les
institucions públiques que en són responsables; que l'increment de sostre edificable respecte al document
aprovat inicialment no està justificat i comportarà un
augmentde la densitat urbana; ques'afecta greument
el teixit industrial existent i la transformació de la
tipologia industrial consolidada no es pot assolir
mitjançant el règim indicat pel Sr. Lucchetti; que la
gestió del conjunt de polígons i unitats d'actuació no
garanteix la viabilitat del projecte en una perspectiva
temporal adient; que les connexions viàries dintre del
sectori enel conjuntde laCiutatno estandegudament
garantides; que les zones verdes no se situen en els
nuclis urbans, sinó sobre els espais de transformació ferroviària, circumstància que incidirà sobre les expectatives de realització en unfutur immediat; i que elseuGrup, amb lessevesal·legacions,pretenia reduir
d'habi-NÚM. 31 20-XI-1994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 977
tatges de
protecció pública,
que la proposta presenta¬da no acaba deprecisar.
Insisteix que esfa unaoferta de sostre residencial o comercial excessivaper compensar les operacions de
transformació, enlloc d'invertir des de les Adminis¬
tracions perfer realitat l'objectiu de transformació del
teixit ferroviarique parteix la Ciutat.
Diu, en conclusió, que per les raons exposades els
membresdel seuGrupno poden donarsuporta un do¬ cument que incideix en la concepció orgànica del Pla
General Metropolità i, segurament, en la sevarevisió, i auspicien unsnivells de qualitat urbana més alts; i que la incorporació dels terrenysde la Mestrança condicio¬
na la gestió d'aquests sòls que estaven destinats a ésseruna zona verda, que es perd, i a reduir elsostre
edificable en el front del passeig de Santa Coloma.
El Sr. Santiburcio manifesta que amb l'aprovació provisional de la Modificació del Pla General Me¬
tropolità en el sector de Sant Andreu-la Sagrera el
Districtefa unpasendavant cap a una millor connexió
dels seus barris i una nova configuració superadora
de l'actual separació físicaentre ells.
En aquestsentit, argumentaqueel passeig de Santa
Coloma que és el vial d'unió de Barcelona amb Santa
Coloma, és avui un desert i cal superar la gran dis¬
tància psicològica que hi ha entre ambdues localitats,
procurantque hi hagi cases,equipaments i zones ver¬ des, és a dir, un continu urbà; que el document
aprovat inicialment resolia bé la connectivitat de la
Trinitat i del barri del Baróde Viver amb Sant Andreu,
però no pas la del barri del Bon Pastor amb Sant
Andreu a través del carrer de Sant Andrià i això es
corregeix en el sotmès a aprovació provisional mitjan¬
çantuns 800 habitatges(que expliquen els 90.000 m2
de sostre edificable) col·locats a la pastilla de la Ma¬ quinista entre els carrers de Sant Adrià i de Lima de
manera que l'únictram sempre sense habitatges sigui
la fàbrica de la Mercedes Benz.
Destaca que els 7.000 habitatges previstos en el
documentendebat sumats als resultants del'ordenació del sector de Diagonal-Mar donaran una empenta
importantala creació d'habitatges a curttermini, si els
tràmits administratius i polítics segueixen el ritme
adequat;que elsnousbarris previstosen les actuacions de Peixample de Sant Andreu amb 4.000 habitatges i de lazonade Prim-Sagrera amb altres 3.000 són unabona operació, tant des d'un punt de vista social com urbanístic, perquè ajudaran a la renovació urbanística,
econòmica i social d'una zona que històricament ha
patit greus problemes socials; que un altre aspecte
remarcable del document presentat és la generació d'activitat econòmica que creï llocs de treball pròxima
a leszonesde residènciaenconsonància amb el model
industrial del futur, que és el d'una indústria neta, de
qualitat i d'alt valor afegit; i que, correlativament, s'ha millorat també el pla d'equipaments i les dotacions
públiquesperatendre les necessitatsdels25.000 nous habitantsque residiran enaquest sector.
Subratlla, també, que la novaestació de la Sagrera
no únicament acollirà el tren d'alta velocitat, sinó
tambéun80% de la circulació de rodalies i els trens de
llarg recorregut queconnecten Barcelona amb laresta
d'Espanya i d'Europa, i generarà una centralitat, els
efectes de laqual ultrapassaranelterritori del Districte i s'estendran a Santa Coloma i Montcada contribuint, així, al reequilibri urbanístic, econòmic i social de l'Àreametropolitana.
Diu, en resum, que amb l'aprovació de la Modi¬
ficació presentada comença a fer-se realitat el vell i bell somni de Sant Andreu de superarl'aïllamententre
els seus propis barris i amb els altres barris de la
Ciutat, alsquals finsaraestavad'esquena percausade l'entramat ferroviari; i s'obren grans perspectives tant
econòmiquescom socialsenels barris de lazona nord
de la Ciutat.
La Presidència, per tal de donar oportunitat a un intercanvi d'opinions entre els diferents Grups muni¬
cipals, a les dotze hores i quaranta minuts suspèn
momentàniament la sessió, la qual es reprèn a les
tretze hores amb tots els membres relacionats al
començament d'aquesta acta, als quals s'incorpora
també la ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga.
El Sr. Alcalde indica quefaràa mansdel Grup Popu¬
lar la documentació disponible que ha sol·licitat; i es¬ pera que l'aprovació definitiva de la proposta es tramitarà tan ràpidamentcomsigui possible.
S'aprova, amb el vot en contra dels Srs. Mas,
Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana l'apartat B-2) del dictamen núm. 2 de l'ordre del dia, (el relatiu a la Modificació del Pla GeneralMetropolità en el sector de Sant Andreu-la Sagrera) incorporant a la Modifi¬ cació el text indicat pel Sr. Lucchetti.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 9 de setembre de 1994, pels quals s'aproven definiti¬
vament:
1) Els Projectes d'Estatuts i Bases d'actuació per a l'execució de la unitat d'actuació núm. 4 de la Modificació del Pla General Metropolità per a millores
dotacionals alconjunt històric de l'Eixample;
i 2) El Projecte de Modificació dels límits de la unitat d'actuació núm. 5 del Pla especial de definició devolums, reequipaments i millora del sector delimitat perla Gran Via de les Corts Catalanes, l'avinguda de la
Zona Franca i els carrers del Cisell, d'Arnes i dels
Motors i el límit amb el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, amb les correccions derivades de l'estimació de les al·legacions assenyalades a la
conclusió de l'informe de la Unitat Operativa de Gestió del Sòl de 20 dejuny de 1994.
Ratificare Is acords de laComissióde Govern, de 23
de setembre de 1994, pels quals s'aproven defini¬
tivament:
1) el Projecte de compensació de la unitat
d'actuació núm. 2 del Pla especial de definició de
volums, reequipaments, i millora del sector delimitat
perla Gran Via de les Corts Catalanes, l'avinguda de
la Zona Franca, els carrers del Cisell, d'Arnes, de l'A¬
cer, dels Motors i el límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat; i 2) el Projecte de deli¬
mitació d'unitat d'actuació, que comprèn les finques
situades a la confluència de l'avinguda de Borbó, en línia de 53 metres, i delcarrerde Ramon Albó,en línia
de 54,88 metres, amb la de Prats i Roqué, espai que
constitueix, al sud, part de l'illa delimitada pels
esmentats carrers i pels d'Alfonso Aiguavives i de
Felip II.
Ratificar l'acord de laComissió deGovern, de 23 de setembre de 1994, pel qual s'aprova definitivament el Projecte de delimitació de la unitat d'execució que
comprèn les finques núms. 24, 24C, 24D, 29-31,
