117 Annex 13. Entrevista 9 al company de classe de l’infant
Primera part
118 5. Anècdotes
“Una de les anècdotes que tinc és que a 1r d’ESO, com ens havíem de canviar sovint d’aules, sempre feia carreres amb el M pels passadissos. Ell sempre feia trampes i m’agafava per així guanyar”.
Segona part
1. Quin va ser el procés de socialització (relacions, actituds...) de l’infant?
(172) “El procés de socialització que li vaig veure al M era que al principi (del que jo recordo) havies d’anar tu per començar a parlar, (173) encara que sempre li encantava parlar amb qualsevol persona, l’únic que tampoc anava ell, sinó que s’esperava que els altres li diguessin.
(174) El M sempre ha tractat a tothom molt bé, molt amablement i després a l’ESO, cada cop s’anava acostant perquè ja ens coneixia, per tant, ja iniciava ells les converses”.
2. Quin ha sigut el procés d'aprenentatge (evolució, progrés, millores...) de l’infant?
(175) “El que he vist de la seva evolució del seu aprenentatge és que jo diria que hi havia alguna assignatura que no li agradava gens (com seria mates), i vam aconseguir que sigués neutre. (176) En educació física al començament tampoc li agradava molt, però quan fèiem els jocs, jo demanava posar-me amb ell, per jugar i parlar, i jo vaig veure que va després li va començar agradar”.
3. Quines han sigut les barreres que l’infant s’ha trobat durant la seva estada acadèmica?
(177) “Les barreres que s’ha trobat és física, però tampoc hi ha hagut una barrera tan gran perquè cada cop anava a millor, més ràpid, no es queia tant. (178) Jo crec que el M no té barreres perquè la barrera que s’ha trobat (que per mi només és el caminar), ja l’ha superat”.
119 4. Se li ha proporcionat ajudes o suports a l’infant? Quines?
(179)“Al llarg dels cursos al M se li ha proporcionat una professora, per ajudar-lo. (180) A cada classe sempre ens posàvem al costat i al davant seu perquè hi havia en alguns moments que la professora no estava i així aprofitàvem per parlar i ajudar-lo. Al llarg dels cursos se li han proporcionat ajudes, menys poder a 3r d’ESO”.
5. Quines oportunitats i experiències positives ha tingut l’infant i el seu entorn?
(181) “De les experiències positives que hem tingut el M i jo, em quedo amb l’ajuda mútua.
Una que jo he tingut d’ell, ha sigut de les matèries de francès i d’anglès, ja que ell era com el meu traductor (per dir-ho d’alguna manera), m’ajudava molt per treure bones notes. Tot resumit seria l’ajuda mútua. Moltes vegades el M quan li preguntaven qui era el seu millor amic, deia: “El meu millor amic és el F i la meva millor amiga és la C”, perquè així, nosaltres no ens “barallàvem”.
120 Annex 14. Entrevista 10 a la companya de classe de l’infant
Primera part
1. Quina va ser la primera impressió que vas tenir?
“La primera impressió que vaig tenir del M que recordi era un noi diferent de tots els que hi havien a la classe, llavors al començament em va sobtar perquè jo no l’havia conegut fins en aquell moment. Em vaig decidir apropar-me perquè vaig pensar que com era diferent, poder li costava fer amics, poder la gent tenia un cert rebuig cap a ell per les seves necessitats i per ser diferent dels altres. La primera vegada que vaig parlar amb ell (que recordi), em va parlar superbé, vaig veure que era un noi supermaco, que era com tothom, gens diferent i que li costava més parlar però jo pensava que tampoc l’havíem de deixar de banda ni apartar-lo, perquè era una persona com tots, amb uns problemes que ja ha nascut amb ells, però que s’han d’acceptar i ja”.
2. Aquesta impressió va fer que et distanciessis d’ell?
“Aquesta impressió va fer que m’apropés més a ell, per ajudar-lo. Vaig proposar-me que se sentís estimat, que notés que hi havia algú que estava al seu costat, algú que l’ajudava i que no se sentís sol, i que pogués passar l’etapa de primària i més endavant, amb algú amb qui comptar i que si necessitava alguna cosa, doncs ajudar-lo. La diferència, en aquest cas, em va fer que m’apropés a ell i que tingués una relació molt més propera que amb altra gent de la classe”.
3. Què t’ha aportat quan estàveu a classe?
(182) “Sobretot a l’hora de classe, com el M li agradava molt l’anglès i qualsevol llengua estrangera, quan jo per exemple (a mi em costava més anglès), quan tenia algun dubte, abans de preguntar-li al profe, li preguntava a ell i m’ho responia. Si no sabia alguna paraula doncs li preguntava i si no se la sabia la buscava en el traductor i ja m’ho deia. A mates ell era la meva calculadora, per exemple li preguntava quan era 8x4 i m’ho deia, i m’ajudava a fer memòria”.
121 4. Com l’ajudàveu quan estàveu a classe?
(183) “Sobretot l’ajudàvem a canviar-se d’aula perquè ell té una mobilitat més reduïda i llavors l’havies d’ajudar a aixecar-se, a canviar-se de cadira i d’aula. A educació física o a l’hora del pati... (184) també quan hi havia una matèria que poder no li agradava tant, havies d’anar mirant si feia el que li havien dit, si no es posava a buscar altres coses, si no es posava amb la calculadora a jugar. (185) Però ell ens ajudava molt i nosaltres també a ell, era com una balança d’ajuda. Nosaltres donàvem i ell també”.