“Doncs com a experiència que recordi molt amb el M, va ser quan vam anar a Can Dragó.
Recordo la desfilada que el portàvem amb la cadira de rodes i ell estava pletòric, estava exultant, i això que la gran majoria de proves li havies d’adaptar i fer-les diferents, però estava feliç i li veies aquest somriure que té ell”.
114 4. Com creus que hagués sigut el seu aprenentatge si no hagués anat a una escola
ordinària?
(147) “Jo crec que s’hagués perdut molt l’afecte, l’estima que li donaven la gran majoria de companys, però en especial l’amic i l’amiga. Això amb ell li donava una injecció d’energia, uns ànims i una alegria que amb un altre tipus d’alumnat, això no ho hagués tingut. (148) A més, també a la inversa, els seus companys tampoc haguessin pogut gaudir de la seva presència i de conèixer altres realitats, ja que a la vida no tot és perfecte, ni va superbé, ni de color rosa.
Veure com un alumne com el M, com s’ha anat superant, per exemple: el M, no bevia aigua líquida. Quan m’ho van dir, jo vaig pensar: com ho fem això?, després em van dir que hi ha un espassant que se li posa a l’aigua... veure tot això com alumne, és una lliçó de vida”.
5. Com veus que actuen els companys de classe de l’infant?
(149) “Els companys de classe cap a ell sempre actuaven amb la màxima normalitat. A més, veies que tenien una sensibilitat especial o diferent, tenien més paciència, miraven d’acollir- lo, d’estar amb ell, és a dir sempre el van tractar superbé. A vegades ho parlàvem que el M és evident, es veu, amb altres alumnes que també tenien dificultats, però poder no era tan evident, pot ser el tracte canviava, perquè no ho acabaven d’entendre. (150) Però a més, l’avantatge que té el M, no sé què té, però es fa estimar, et genera, empatitzes molt amb ell, no et costa gens connectar-hi, suposo que amb els iguals també s’encomana”.
6. Quins avantatges han tingut els companys tenint a l’infant a classe? I desavantatges?
(151) “Com avantatges que hagin tingut els seus companys i companyes tenint-lo a classe, el fet de veure una persona diferent, amb unes necessitats educatives diferents, conèixer una altra realitat, tot això els ha enriquit molt i els fa obrir la mirada i veuen que no tots tenim les mateixes facilitats, que no tots ho tenim tan fàcil a l’hora d’expressar-nos, desplaçar-nos, relacionar-nos... (152) tot això està bé que ho vegin perquè valorin també el que tenen i vegin també el gran esforç. (153) Desavantatge cap, la llàstima és que no estigui l’escola ordinària més preparada com perquè el M hagués pogut estar amb nosaltres més anys. Arriba un punt que et manquen recursos”.
115 Segona part
1. Quin va ser el procés de socialització (relacions, actituds...) de l’infant?
(154) “Com a procés de socialització, el M, no és que es relacionés obertament amb tothom, depenent del dia estava més receptiu als altres, depenent dels dies estava més com en ell mateix, (155) però la seva relació amb els altres, sempre ha estat bona. Hi havia moments, quan era més petit, en què potser no s’entenien o els desquadrava una mica, li costa un pèl més, però en general era bo. (156) La gran majoria de vegades estava de bon humor, amb un somriure, i això també facilitava molt amb les relacions amb els altres. No era 100% fluida, però era bona”.
2. Quin ha sigut el procés d'aprenentatge (evolució, progrés, millores...) de l’infant?
(157) “Jo recordo que el tema de l’anglès, el fascinava, era increïble el nivell de comprensió escrita, oral, de speaking, de tot. (158) Hi havia altres temes que li feien més mandra, crec recordar que eren les mates, que era una lluita... quan tocava mates, sempre deia: Oh... no!
(en anglès), (159) però en general anava avançant, encara que mai al nivell del grup. Però de mica en mica s’anava superant. En alguns moments veies que avançava, d’altres veies que es quedava en el mateix punt. Veies que poder un contingut que semblava que l’havíem assolit, l’havia oblidat i ho havies de tornar a reforçar, tornar-ho a treballar, però ja formava part del dia a dia”.
3. Quines han sigut les barreres que l’infant s’ha trobat durant la seva estada acadèmica?
(160) “Ens falta encara com a escola, tot el que són les programacions, les noves metodologies, fes-la d’entrada, de base, molt més universals, molt més adaptades a tothom.
Des de l’escola, també estem començant a focalitzar-ho més amb el disseny universal d’aprenentatge (DUA), s’està fent alguns claustres enfocats a això, però clar seria molt més beneficiós per alumnes com ell, però també per la resta. (161) Aquestes barreres són les que ens hem pogut trobar, de vegades, tens les coses preparades d’una manera, després penses com li puc adaptar, i a vegades per inexperiència o per manques de recursos, no saps ben bé com acabar d’adaptar-li o un cop ho has fet penses, això li hagués anat millor d’una altra manera, per la següent, ja li canvies, li millores. Per trencar aquestes barreres a nosaltres ens
116 anava molt bé la mirada de la Me (166) i d’Aspasim. (162) Com més recursos i gent millor.
D’alguna manera sempre fan falta mans, gent que estigui pensant i creant material per poder trencar la mirada, més del que tu com a tutor ja fas. Per mi, les barreres sempre seran per manca de recursos”.
4. Se li ha proporcionat ajudes o suports a l’infant? Quines?
“Sí que se li proporcionaven ajudes de suport al M. A l’escola se li proporcionava hores de vetlladors o vetlladores (163) i després totes les hores d’Aspasim (164)”.
5. Quines oportunitats i experiències positives ha tingut l’infant i el seu entorn?
(167) “Tot el que ell ha pogut viure aquí, en un entorn ordinari, amb companys i companyes que s’han bolcat, que han pogut i volgut estar per ell, que se l’han estimat, tot això que ell ha pogut rebre a nivell emocional i vital, i no tant acadèmic, és el millor que li ha pogut passar”.
117 Annex 13. Entrevista 9 al company de classe de l’infant
Primera part