I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA
5. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL∙LACIONS DE L’EDIFICI
5.6. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL∙LACIONS DE SANEJAMENT
per cada planta soterrani, que garantiran l’elevació de les aigües pluvials o residuals procedents de les possibles infiltracions a traves del buit del muntacotxes. El funcionament d’aquestes bombes serà seqüencial, per tal de mantenir‐les amb un mateix estat d’ús.
En la resta de plantes superiors, es disposaran de baixants que discorreran ocults dins de caixons, en el cas de les zones d’habitatges i oficines, i vistos en la resta de plantes inferiors. Aquests baixants es connectaran a diferents col∙lectors. Els diferents tubs i accessoris seran de PVC i les fixacions mecàniques seran grapes metàl∙liques.
5.6.3. Dimensionament Xarxa de residuals en habitatges, oficines i zona comercial
Seguint el que marca el CTE pel que fa a evacuació d’aigües, es dimensionen els diferents diàmetres de sifó i derivacions individuals en mm de cada aparell sanitari. Segons el CTE‐DB‐HS5, i segons l’aparell quedarà segons la taula 61.
Habitatges Ús Públic
Tipus d'aparell sanitari Ø nominal (mm)
Ø comercial (mm)
Ø nominal (mm)
Ø comercial (mm)
Lavabo 32 40 40 40
Bidet 40 40 50 50
Dutxa 40 40 50 50
Banyera 40 40 50 50
Urinari ‐ ‐ 50 50
WC ‐ ‐ 100 110
Pica de cuina 40 40 50 50
Rentavaixelles 40 40 50 50
Rentadora 40 40 50 50
Quarto de bany ‐ ‐ 100 110
Taula 61: Dimensionat de la xarxa de residuals década aparell sanitari.
Segons la taula 4.3, del CTE‐DB‐HS5, es dimensionen els diàmetres dels ramals dels col∙lectors entre aparells sanitaris i baixants, segons el número màxim d’unitats del desaigua i el pendent del col∙lector. Per la tipologia d’edifici que es té s’optarà per un pendent del ramal del 2%, i en cap cas es superen els 151 unitats de desaigua juntes, pel que necessitaríem un diàmetre de col∙lector del 110mm de diàmetre. En obra, s’escull l’ immediatament superior per tots els baixants;
aquests seran de Ø 125mm, pel que fa habitatges i oficines, en els seus trams verticals (baixants) i horitzontals (pendent del 2%).
5.6.4. Dimensionament Xarxa de residuals en el taller de vehicles.
Pel que fa al taller de vehicles, com s’ha comentat, caldrà la instal∙lació d’un separador d’hidrocarburs. Aquest quedarà dimensionat després de definir la seva capacitat, en funció del cabal abocat en L/s. En la taula 62 annexa, s’estimen les necessitats de cabal i la tria del separador d’hidrocarburs.
Origen de l'abocament Cabal (L/s)
Hidronetejadora 0,25
Aparells sanitaris 1,25
Taula 62
S’obté un cabal estimat de 1,5 L/s, pel que es tria un separador d’hidrocarburs de classe 1 de la casa GERSAL ® amb les dades tècniques que es mostren a la taula 63.
Separador Hidrocarburs Classe 1.
Cabal nominal: 1,5 L/s
Volum total: 1500 L
Volum Desarenador: 1150 L
Volum separador: 350 L
Alçada: 127cm
Diàmetre màxim: 140 cm
Canonada PVC: 110 mm
Taula 63. Caracterítiques del separadr d’hidrocarburs
A continuació, en la figura 23, es mostra l’esquema en secció del separador de classe 1 de la casa TADIPOL ®.
Figura 23. Separador d’hidrocarburs
5.6.5. Pou d’elevació, en plantes soterrani.
Pel que fa a les plantes soterrani, en la planta soterrani ‐2 es farà un pou d’elevació. Les possibles aigües que vagin al soterrani, mitjançant unes conduccions, es dirigiran al pou d’elevació, on hi haurà els sensors de nivell de les bombes d’elevació, dues per cada planta soterrani, d’aquesta manera es minimitza el risc de fallada, així mateix aquestes tindran un funcionament seqüencial, per tal d’allargar la vida de les mateixes.
Pel dimensionat del pou d’elevació es fa de forma que es limiti el nombre d’arrencades i de parades de les bombes. Es considera com a vàlid, que aquestes siguin 12 arrencades/parades per hora. Així, la capacitat del pou es calcula, mitjançant l’equació 2. Cal tenir present que la bomba d’exhauriment (“d’achique”) triada és de la casa EBARA BEST 5, de 1,5kW de potència nominal i un cabal màxim de 21 m3/h (6 L/s) x 4 unitats disponibles.
0,3 Equació 2
Qb = Cabal de la bomba en L/s ‐> Vu= 0,3∙6= 1,8 L
Això vol dir que, 1,8 dm3, és el volum mínim per que la bomba no hagi de funcionar més de 12 vegades l’hora. Es disposaran de 4 bombes del mateix tipus. (1,8L∙4= 7,2 L), amb un pou d’elevació de 7,2 L seria suficient. Es col∙locaran dues estacions elevadores, cada una amb dues bombes.
L’estació elevadora serà de la casa EBARA SANIRELEV 11, de 360 litres de capacitat, cada estació, amb un total global de 720L. Cal comentar, que en el fosso del montacotxes, hi hauran canonades, amb un 2% de pendent, dirigides cap a aquests pou d’elevació.
Per altre banda, cal garantir que el cabal de cada bomba ha de ser igual o major al 125% del cabal d’aportació, segons el punt CTE‐DB‐HS5 en el seu punt 4.6.2, pel que fa al càlcul de les bombes d’elevació. La comprovació es mostra en la taula 64,
Estimació de cabals d'aportació possibles
Origen Cabal (L/s)
Aparells sanitaris 1,25
Hidro netejadora 0,25
Possibles entrades de pluvials en montacotxes 2
Total 3,5
125% del Total 4,375
Bombes disponibles EBARA BEST 5 6
Compleix Q b >125% Qaportació COMPLEIX Taula 64 : Cabals d’aportació
Les dimensions mínimes d’una arqueta en funció del diàmetre del col∙lector de sortida, es mostra en la taula 65,
Diàmetre del col∙lector de sortida (mm)
Longitud 100 150 250 300 350
Amplada 40x40 60X60 60x70 70x70 70x80
Taula 65: Dimensions mínimes d’una arqueta.
5.6.6. Xarxa de pluvials
Seran les aigües provinents de la pluja. Les aigües de coberta s’evacuaran mitjançant baixants ocults que es connectaran als respectius col∙lectors. Aquests rebran aigües a través de canals interiors d’acer galvanitzat de 220x220mm de secció. Em els trams rectes, en cada trobament o connexió, tant en horitzontal com en vertical, com derivacions, es tindran registres, de manera que els trams entre ells no superin els 15 metres. A l’evacuació, es disposaran d’arquetes fetes d’obra amb tapes registrables.
5.6.7. Dimensionament xarxa d’aigües pluvials
Per dimensionar la xarxa d’aigües pluvials, s’ha de seguir el CTE‐DB‐HS5, en les seves taules de dimensionament. Cal trobar la intensitat pluviomètrica que correspon a la zona de Santa Cristina d’Aro, que és on es troba situat l’edifici; aquesta s’obté en funció de la isoyeta, i de la zona
pluviomètrica corresponent a la localitat. Aquestes dades les facilita el CTE en el seu apèndix B, figura B1. Així per l’edifici objecte, les dades extretes de la figura B1 del CTE són les següents:
‐ Zona Pluviomètrica (Santa Cristina d’Aro)= B
‐ Isoyeta = 60
‐ Intensitat pluviomètrica, segons la taula B.1 del CTE‐DB‐SH5 =135mm/h
Pe tal d’aplicar la intensitat pluviomètrica real que es disposa a les taules del CTE, cal convertir‐la en un factor f segons l’equació 3,
100
Eq. 3
Aplicant l’equació 3, ens dona un valor de f=1,35
5.6.8. Dimensionament punts de desguàs, en aigües pluvials
Cal un esquema de coberta, tal com es mostra en la figura 24, per tal de determinar els punts de desguàs, amb f=1,35, s’entra a la taula 4.6 del DB‐SH5 del CTE.
Figura 24: Superfícies de coberta
Segons la figura 24, s’observen les superfícies de cobertes, i segons el punt 4.2.1 del CTE‐DB‐
HS5 s’estableixen els següents punts de desguàs:
‐ Coberta amb S= 402 m2 calen un mínim de 4 punts de desguàs.
‐ Coberta amb S= 402 m2 calen un mínim de 4 punts de desguàs.
‐ Coberta amb S= 278 m2 calen un mínim de 4 punts de desguàs.
‐ Coberta amb S= 92 m2 calen un mínim de 3 punts de desguàs.
‐ Coberta amb S= 143 m2 calen un mínim de 3 punts de desguàs.
Amb una totalitat mínima de punts de desguàs a coberta de 18 punts.
Addicionalment a l’entrada de cada montacotxes i entrades/sortides de taller es col∙locaran embornals exteriors, disposats a la part pavimentada.
5.6.9. Canelons d’aigües pluvials.
Seguint amb el CTE‐DB‐HS‐5, en la seva taula 4.7, es determinarà el diàmetre del caneló, que s’estableix per un règim pluviomètric de 100mm/h, en funció de la superfície en projecció horitzontal de la coberta (en m2) i del pendent del mateix caneló.
A partir de les superfícies de la fugura 24, corregint l’àrea per cada caneló, i aplicant el factor de correcció f, ja que tenim una intensitat pluviomètrica més gran que 100mm/h, s’obté el diàmetre equivalent. Aquest diàmetre, és en el cas que el caneló fòs semicircular, sinó s’ha de majorar un 10%
la secció. Com a resultat d’aplicar la taula 4.7 del CTE‐DB‐HS5 citada anteriorment s’obté la següent taula 66:
Àrea (m2)
N.
desguàs
Àrea per desguàs
(m2)
f=1,35 Àrea corregida
(m2)
Ø nominal
(mm)
Secció equivalent
Quadrada
Secció final (mm)
402 4 100,5 1,35 135,7 200 220 220
402 4 100,5 1,35 135,7 200 220 220
278 4 69,5 1,35 93,8 200 220 220
92 3 30,7 1,35 41,4 125 138 150
143 3 47,7 1,35 64,4 125 138 150
f=1,35 Pendent de caneló considerada 0,5%
Taula 66 : Seccións de desguàs.
5.6.10. Baixants d’aigües pluvials.
El diàmetre dels baixants pluvials s’extreu de la taula 4.8 del CTE‐DB‐HS‐5, a partir de la superfície de projecció horitzontal a la qual servei cadascun. Cal aplicar novament el factor de correcció f, ja que tenim una intensitat pluviomètrica de 135mm/h > 100mm/h. Així queda com a resultat dels baixants d’aigües pluvials, el que es mostra a la taula 67,
Àrea (m2)
N.
desguàs
Àrea per desguàs
f=1,35 Àrea corregida
Ø nominal (mm)
402 4 100,5 1,35 135,7 75
402 4 100,5 1,35 135,7 75
278 4 69,5 1,35 93,8 63
92 3 30,7 1,35 41,4 50
143 3 47,7 1,35 64,4 75
Taula 67: Taula de diàmetres de baixants