2. Emmarcament teòric i conceptual
2.1 Aproximació teòrica i consideracions sobre l’absentisme escolar
2.1.4 Factors que intervenen en l’absentisme escolar
És important fer notar que en els estudis sobre aquest fenomen, molt poques vegades apareix l’escola com a causa o com un context en el qual l’impacte de les condicions socials o familiars és potencialment rellevant (Rué, 2003). En poques ocasions s’analitzen les causes originades en la institució escolar (la dinàmica del centre, un professor específic, la cultura de centre dominant...).
Per tant, l’interès d’algunes definicions rau, com hem vist anteriorment, en el fet que aquestes causes són considerades al mateix nivell que el nen i la seva família (Inglés, 1994).
L’anàlisi dels possibles factors relacionats que poden donar lloc a l’absentisme escolar esdevé d’una gran importància per a la seva classificació, bé sigui sota la perspectiva de la prevenció, o bé sota la perspectiva correctiva. La unificació de criteris hauria de ser un fet, ja que aclariria i agilitzaria tant la informació existent, com els treballs futurs que poden realitzar-se. I aquest és un principi que s’ha intentat aplicar en l’elaboració del protocol d’actuació del context de Palafrugell.
Ribaya (2004) va elaborar la següent llista de possibles factors relacionats amb l’absentisme escolar, que ens poden ajudar a establir indicadors de detecció:
o L’ensenyament no és atractiu (s’avorreixen, no veuen progressos).
o La marginació social, la manca d’integració social.
o La pertinença a famílies on l’absentisme escolar és un fet habitual.
o La situació de partida desavantatjosa i la inadaptació social.
o La pertinença a famílies amb economia precària.
o El desfasament entre edat i curs.
o La despreocupació i absència dels pares.
o La manca de sensibilitat en determinats centres educatius i per part de l’administració.
o El treball dels menors en l'economia submergida o en negocis familiars.
o Les situacions de desarrelament familiar per tenir els pares morts, en tràmits de separació o ja separats, a la presó, tenir com a tutor a altres persones de l’entorn familiar, etc.
o Acompanyament als pares que es traslladen freqüentment per treballs de temporada, venda ambulant, fires, etc.
o Les situacions d’abandonament greu en les què viuen molts menors.
o El valor nul o quasi nul que se li dóna a l’escola en alguns sectors de la població.
Prosseguint amb l’espai de factors relacionats amb l’absentisme escolar, esdevenen rellevants les aportacions facilitades per Inglès (1994), que ens assenyala que hi ha quatre tipus de factors relacionats amb la conducta absentista, on al seu temps hem de tenir present el punt de vista que adoptem:
Factors centrats en el nen/a, jove:
a) Psicològics: sentiment d'estar desplaçat o no considerat; manca d’autoestima;
trastorns cognitius; escala de valors diferents a la vigent a l’escola.
b) Sociològics: centrats en un entorn familiar amb mancances; en les normes i valors dels grups d’infants; en el medi social, les seves limitacions estructurals i normatives; i centrades en el medi urbà.
Factors familiars16:
a) Famílies passives: quan la pressió que fa la família vers l’escola és mínima o nulla. No es motiva el nen per anar a l’escola ni es dóna cap valoració al món escolar en el qual viu el nen.
b) Famílies actives: en aquest cas, la família motiva al nen o la nena a realitzar absentisme per alguna pràctica pseudo-laboral que obliga al nen a no assistir a l’escola o centre d'ESO.
16 Classificació feta en el Pla d’Infància de l’Ajuntament de Barcelona, Inglés (1994).
Monge (1992), puntualitza en aquest espai que els factors més importants relacionats amb l'absentisme escolar lligats al medi familiar són:
o Les dificultats i les relacions conflictives en el sí de la família.
o Les toxicomanies i els seus problemes associats.
o La despreocupació per l’educació dels fills o la no-valoració de l’escola.
o L’excés de responsabilitats o de feina per part dels progenitors.
o Les situacions econòmiques precàries i determinats tipus de feina (venda ambulant en mercats, verema, ...).
o La mobilitat geogràfica.
o La sobreprotecció (per exemple; escolarització tardana en els més petits).
o La manca d’autoritat.
En un estudi desenvolupat a Barcelona per l’experta en absentisme escolar Maribel Garcia (2001), i constituït per un grup d’alumnes absentistes.
L’autora conclou que entre les condicions familiars que contextualitzen determinats comportaments relacionats amb l’absentisme es troben les següents realitats familiars, encara que no es poden agafar com a indicadors predictius de conductes absentistes:
o Famílies en situació de marginació social, per raons d’ordre cultural.
o Famílies en situació de pobresa i de marginació econòmica.
o Famílies amb problemàtiques afectives.
o Famílies de classe mitjana, en situació benestant, amb un elevat capital cultural, que sota els supòsits de la llibertat d’educació no escolaritzen als seus fills i filles en el sistema educatiu.
Factors centrats en l’escola/centre educatiu; factors relacionats amb la pròpia escola i la seva organització.
o Normes i mètodes competitius i individualistes.
o Escola no integrada en el barri o municipi.
o Professors poc competents, o no motivats.
o Professors o escoles que no acullen a l’alumne.
o Manca d’un projecte pedagògic assumit formalment per tots els docents.
o Problemes entre alumnes.
o Espai físic poc apropiat.
o Factors relacionats amb qüestions acadèmiques o d’aprenentatge.
o Dificultats del nen-jove per adaptar-se al nivell educatiu que li pertocaria.
o Dificultats de l’escola per adaptar-se al nivell educatiu del nen-jove.
o Manca d’una cultura de centre acceptada pels diferents membres de la institució.
Factors centrats en l’entorn
a) Les normes i valors del grup d’iguals. El nen-jove pot no tenir cap mancança de les esmentades fins ara, però en canvi pot veure’s arrossegat per una dinàmica absentista marcada pels seus companys.
b) Les provocades per un entorn social i urbanístic molt deficitari.
Seguint amb l’anàlisi de les causes relacionades amb l’absentisme escolar, Rué (2003), comenta que no s’ha de confondre el fet de poder "tenir problemes" (familiars, somàtics, psíquics, culturals, d’idioma, d’alimentació, de pobresa o fins i tot de "petita"
delinqüència) amb l’absentisme escolar.
Quan s’analitza el context d’alguna persona que protagonitza conductes absentistes pot ser que es trobin elements o situacions biogràfiques com les esmentades anteriorment, però cal anar amb molt de compte amb aquests elements, ja que també
es poden trobar molts casos que no generin conductes absentistes. En conseqüència, en sí mateixos, no es poden contemplar com a factors de predicció, al menys necessàriament.
Quadre resum 1: Causes multifactorials que provoquen l’aparició de l’absentisme escolar.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’estudi: L’absentisme escolar; Prevencions de risc social. Prats, A. (1994)
Rué (2003) proposa una sèrie de situacions diverses que poden ser enteses com a factors relacionats amb el desenvolupament de conductes absentistes de tipus actiu o passiu. Si es tenen en consideració, poden ajudar a orientar als equips docents cap a actuacions preventives en el moment que es comencin a detectar a l’aula.
Algunes d’aquestes consideracions són:
La incorporació tardana a l’escola.
Manifestació d'una motivació escolar baixa.
Manifestació d' un cert grau de retard acadèmic.
FAMÍLIA ESCOLA
ENTORN
Desenvolupament de conductes d’hipolaboriositat17.
Ser alumnes problemàtics o "conductuals" (termes utilitzats en molts centres educatius).
Pertinència a grups de nois i noies amb determinades problemàtiques socials i/o psicopatològiques.
Cal comentar també que hi ha altres autors com García (2003) que mostren les seves reticències a utilitzar les tipologies de factors relacionats, pel risc que comporta caure en l’essencialisme i la unilateralitat. Donat que la focalització de l’absentisme sobre els problemes socials, familiars, de comportament, com a desviació individual o com a resultat d’un distanciament cultural (per factors ètnics o de subgrup) pressuposa naturalitzar el fenomen i silenciar el seu origen escolar i social.
o Factors detonants de l’absentisme escolar segons els alumnes
Segons l’estudi realitzat per Rué (2003) a 24 joves d’entre 13 i 16 anys de quatre municipis de la província de Barcelona que presentaven comportaments absentistes, (realitzats a través de l’anàlisi de les entrevistes). Els propis alumnes, consideren que els principals factors desencadenants de l’actitud absentista, són els aspectes de caràcter psicodinàmic (entenent-los, com aquells elements de naturalesa afectiva que són susceptibles de dinamitzar positivament una conducta).
Aquests elements són, a la vegada, efecte o producte tant de les estratègies comunicatives de les persones, com de les interaccions que un entorn determinat és susceptible d’oferir o potenciar. Així, l’interès, la perseverança, l’empatia, la resistència a la frustració, etc., són dimensions que es tradueixen en actituds, les quals depenen de la pròpia autoimatge del subjecte.
Però l’autoimatge elaborada, sigui més positiva o negativa, depèn del tipus d’experiències viscudes i de la manera que aquestes s’han viscut en un medi determinat.
Les experiències relatades pel grup de joves entrevistats, incideixen, per la manera que estan narrades, en la perspectiva emocional i en termes d’actitud personal (funcionament institucional i els efectes no visibles que pot generar). D’aquesta
17 La hipolaboriositat i les conductes desadaptables dins l’aula dels alumnes configuren la inadaptació escolar externa.
manera, les emocions juguen un determinat paper, en funció del tipus de "capital afectiu" que un subjecte troba en el seu entorn immediat, sigui aquest el medi familiar, el del nucli de socialització primari o el del medi escolar.
De l’anàlisi d’aquestes entrevistes se’n desprèn que ningú està disposat a tolerar una pèrdua d’autoestima, per sota d’un nivell crític que depèn del propi subjecte i del recolzament afectiu del seu entorn. Quan el subjecte percep aquesta disminució d’autoestima tracta de compensar-la mitjançant conductes alternatives. Si en aquestes troba el "capital afectiu" que li falta, a curt termini, es mantindrà en elles.
Segons l’estudi, les conductes absentistes estan causades per tres tipus de factors:
els dos primers tipus actuen com a detonants primaris de l'absentisme (es tracta de factors que apareixen com a suficients per justificar l’abandonament de l’escolaritat segons els propis alumnes), mentre que els factors del tercer tipus actuen com a detonants secundaris (són aquells factors que tracten de restituir algun efecte percebut com a causa de l’abandonament):
Detonants primaris: quan el sentiment de pèrdua de la pròpia autoestima personal o acadèmica o la manca de coordinació entre els interessos culturals i formatius de l’alumne es conjuga amb una sobreprotecció afectiva dels iguals o del nucli familiar, segons els resultats de les entrevistes, permet predir un alt risc d’absentisme. Cal fer notar també, la important influència neutralitzadora o preventiva que pot exercir l’escola com a entorn d’oportunitats. Així doncs, l’absentisme escolar no només indica una conducta dels individus, sinó que també posa de manifest un determinat paper de l’escola.
Detonant secundari: aquest el conformen el tercer grup de raons que aporten els alumnes absentistes; l’intent de cercar recolzament psicosocial per a restituir la imatge o l’autoestima lesionada o el fet de cercar suport social o afectiu entre el grup d’amistat o entre els familiars directes per deixar d’assistir a l’escola.