Metodologia

L'elaboració d'aquest informe s'ha dut a terme sobre la base d'un treball d'investigació bibli- ogràfica i documental i d’anàlisi i explotació del contingut dels convenis col·lectius, a més de tècniques d'investigació quantitatives a partir de diverses fonts estadístiques.

Quant a l’anàlisi documental s'ha realitzat una revisió extensa de fonts bibliogràfiques⁹ re- lacionades amb l'ordenació del temps de treball. Un altre focus d’atenció ha estat l’estruc- turació de la NC i el marc català de relacions laborals, amb una consideració especial als acords interprofessionals subscrits a Catalunya. Alhora, s’ha cercat documentació que ana- litzés diverses prospeccions del mercat de treball per detectar les tendències laborals actu- als i futures. Altrament, l’informe analitza i descriu la normativa laboral aprovada els darrers

9 Per a més informació vegeu l’annex I d’aquest informe.

anys per tal d’avaluar quin ha estat l’impacte dels canvis legals i de la jurisprudència sobre la regulació del temps de treball. El punt de partida és l’Estatut dels treballadors, però l’anà- lisi se centra en aquelles modificacions normatives aprovades a partir de la reforma laboral de l’any 2012 fins a l’actualitat que tenen incidència en el temps de treball.

Aquesta investigació documental i l’anàlisi normativa ha proporcionat els inputs necessaris per al desenvolupament de les idees-força més rellevants i per oferir una varietat de punts de vista i així donar cobertura als diferents capítols d’aquest informe. En aquest mateix context també cal emmarcar l’assistència de l’equip tècnic del CTESC a una sèrie d’espais de debat i reflexió a l’entorn de l’ordenació del temps de treball.

Una altra de les fites metodològiques rellevants d’aquest informe ha estat el procés de mos- treig que ha calgut realitzar per poder assolir un dels objectius principals, l’anàlisi de les clàusules del temps de treball en els convenis col·lectius, atès que es va descartar assolir l’estudi de la totalitat dels convenis col·lectius registrats.

En aquest punt convé esmentar que el mostreig ha estat dirigit i no probabilístic, en tant que no ha seguit el criteri d’aleatorietat, sinó un criteri informal de selecció. Aquest tret respon a la voluntat de copsar la màxima diversitat o variació en les mesures d’ordenació del temps de treball i la seva incidència en la pràctica, motiu pel qual s’opta perquè en el mostreig es prioritzin determinats criteris de selecció: àmbit de negociació, presència de clàusules que regulen el temps de treball, el grau d’incidència del conveni, la diversificació sectorial i la distribució territorial. A continuació s’expliquen aquests criteris.

Per tal d’oferir una visió àmplia es determina que s’analitzin no menys de seixanta convenis del sector privat, desagregats entre els diferents àmbits de negociació: deu convenis col·lec- tius estatals, vint convenis col·lectius autonòmics, quinze convenis provincials i quinze con- venis d’empresa.

En relació amb la distribució entre els diferents àmbits, cal tenir present que en l’informe es prioritza l’anàlisi dels convenis autonòmics, en detriment principalment dels d’àmbit estatal, atès que el focus d’estudi se centra a Catalunya en atenció a la necessitat d’avaluar l’im- pacte de les orientacions del CRL. També es decideix que la major part dels convenis que s’estudiïn siguin sectorials (el 75% del total), motiu que respon a què moltes intervencions relacionades amb la gestió del temps de treball es regulen en aquest espai de negociació.

Però, com no es pot obviar que també hi ha altres aspectes a tenir en compte que reque- reixen d’una regulació de caire més específic i atesa la prioritat aplicativa que confereix la reforma del 2012 als convenis d’empresa, en la mostra s’afegeixen quinze convenis col·lec- tius d’empresa. Val a dir que en aquest àmbit és on s’articulen de forma més detallada (i sovint innovadora) un gran nombre d’intervencions relacionades amb l’ordenació del temps de treball. Es tracta, doncs, d’oferir una visió àmplia que inclogui la perspectiva sectorial, sovint més genèrica, i l’òptica de l’empresa, més específica i concreta, ja que es considera que ambdues poden ser complementàries i explicatives de l’objecte d’estudi.

Pel que fa a la presència de clàusules que regulen el temps de treball i el grau d’incidència del conveni, cal tenir en compte que les bases de dades emprades per al mostreig han estat el Registre de Convenis Col·lectius (REGCON) del Ministeri de Treball i Economia Social, d’una banda, i el Cercador de convenis del CRL, de l’altra. Val a dir, que a més del text del

conveni col·lectiu registrat, aquestes bases de dades faciliten l’accés a les dades estadísti- ques que han remetre’s juntament als registres perquè la sol·licitud d’inscripció sigui trami- tada. Les dades estadístiques són les contingudes en els fulls estadístics fixades pel Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball.¹⁰ Aquests fulls estadístics, que han de ser complimentats obligatòriament per les comissions negociadores en el moment de la signatura del conveni col·lectiu, han estat un dels pilars sobre els quals s’ha basat la selecció dels convenis col·lectius de la mostra.¹¹ Concretament, es decideix que:

El nombre de mesures sobre el temps de treball recollides segons els apartats 4, 5, 8 i 13 dels fulls estadístics del REGCON sigui el més elevat possible.¹²

El grau d’incidència del conveni mesurat en funció del nombre de treballadores i treba- lladors afectats a Catalunya sigui el més elevat possible segons l’apartat 2 dels fulls estadístics del REGCON.¹³

I, en tot cas, s’afegeixen dos criteris addicionals més que cerquen que en la selecció resultant es garanteixi:

una diversificació dels sectors productius per tal de posar de manifest la regulació de les mesures d’ordenació del temps de treball en les múltiples activitats econòmiques.

una distribució territorial equilibrada, tant pel que fa als convenis col·lectius provincials com als d’empresa.

Fruit de l’aplicació dels dos primers criteris s’obtenen dues relacions de convenis: un primer llistat, amb els convenis sectorials que registren més mesures en temps de treball, i, un segon llistat, amb els convenis sectorials estatals, autonòmics i/o provincials amb un nom- bre més elevat de treballadors/ores afectats, si bé es fixa un topall mínim per a cada àmbit (10.000 treballadors/ores en estatals, 4.000 en autonòmics i 2.000 en provincials). Totes dues llistes s’elaboren a partir de les dades del Grup del Mapa de la Negociació Col·lectiva a Catalunya del CRL. Excepcionalment, en el cas de les empreses s’utilitza també un llistat d’empreses amb seu social a Catalunya segons dades del 2013 extret de la base de dades SABI emprada en l'informe El model productiu i la productivitat a Catalunya (CTESC, 2018).

10 Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball (BOE núm. 143, de 12.06.2010).

11 Val a dir que, tot i constituir una de les bases de la selecció de la mostra, en algunes ocasions s’ha detectat que malauradament els fulls estadístics no s’han omplert amb el rigor necessari, fet que comporta alguna inexactitud en les dades que cal tenir en compte.

12 L’apartat 4 del full estadístic recull un conjunt de preguntes sobre la jornada laboral, les vacances i els permisos pactats; l’apartat 5 sobre hores extres; l’apartat 8 sobre formació i qualificació i l’apartat 13 sobre organització del treball i noves tecnologies.

13 L’apartat 2 del full estadístic recull un conjunt de preguntes sobre dades relatives al conveni, entre les quals es demana sobre el nombre de treballadors i treballadores afectats pel conveni.

La selecció de la mostra final¹⁴ respon a aquestes dinàmiques, desagregades segons els nivells de negociació:

En els convenis estatals: Es confronten les dues llistes i a partir de les seixanta primeres coincidències entre ambdues es pre seleccionen trenta-tres convenis sota la base que són els que afecten a més treballadors/ores i que regulen un major nombre de clàusules de temps de treball. D’entre ells es trien els deu que tenen més interès a Catalunya pel volum de persones afectades, ja que el grau d’incidència total estatal pot ser que no coincideixi amb una incidència més gran a Catalunya.

En els convenis autonòmics: Es confronten les dues llistes i a partir de les vint-i-cinc primeres coincidències entre ambdues llistes se seleccionen els vint convenis sota la base que són els que afecten més treballadors/ores, que regulen un major nombre de clàusules de temps de treball i que no corresponen als mateixos sectors econòmics que conformen el grup dels convenis estatals.

En els convenis provincials: Es confronten les dues llistes i a partir de les cinquanta primeres coincidències entre ambdues llistes se seleccionen quinze convenis sota la base que són els que afecten a més treballadors/ores, que regulen un major nombre de clàusules de temps de treball, que no corresponen als sectors econòmics ja seleccionats en els nivells anteriors i que mantenen una distribució territorial equilibrada.

En els convenis d’empresa: en aquest cas el procés de selecció divergeix perquè es basa en una relació d’empreses que quantifica el grau d’incidència, pel nombre de per- sones treballadores afectades, que aporten les organitzacions membres del grup de tre- ball. Aquesta llista és contrastada amb la llista procedent de la base de dades del SABI emprada en l’informe el model productiu i la productivitat a Catalunya (CTESC, 2018).

En la preselecció resultant en funció del grau d’incidència s’estudia en quines d’aquestes empreses s’ha subscrit i registrat un conveni d’empresa, quina activitat econòmica desenvolupen per afavorir la diversitat i on tenen la seu social per garantir la distribució territorial. A més, es descarten les empreses vinculades a l’Administració pública o amb empleats públics, ja que en elles els aspectes negociats en relació al temps de treball poden estar condicionats per la normativa del sector públic. En base a aquests criteris es fa una selecció final de quinze empreses.

Quant al criteri temporal, tal com s’apuntava en l’apartat anterior, l’anàlisi requeria d’una perspectiva diacrònica de forma que es poguessin assolir els objectius fixats i així poder avaluar:

L’efecte de la reforma laboral de 2012 (principalment) i d’altres normes posteriors.

La incidència en la negociació col·lectiva de les orientacions del CRL (2016).¹⁵

14 Podeu consultar la selecció de convenis col·lectius que conformen la mostra al final d’aquest apartat.

15 Per a més informació vegeu l’annex I d’aquest informe.

Per aquest motiu, ha estat necessari determinar franges temporals i estudiar l’evolució i els efectes d’aquests ítems en cadascun dels convenis de la mostra. En concret, les franges temporals establertes són:

1. En la primera d’elles s’han seleccionat convenis subscrits amb anterioritat a la reforma del 2012.

2. La segona franja temporal s’inclouen els subscrits el període corresponen als anys entre 2013 i 2015.

3. I, en darrer terme, s’han inclòs aquells subscrits amb posterioritat al 2016 fins a l’ac- tualitat, és a dir, fins als convenis publicats en els diaris oficials el desembre del 2020.

Amb tot, i malgrat la voluntat d’anàlisi d’un conveni col·lectiu de la mostra seleccionada en cadascuna d’aquestes tres franges temporals, en algunes ocasions no ha estat possible, ja que malauradament en alguna d’elles no s’havia subscrit cap conveni. Per contra, en altres ocasions en la mateixa franja temporals hi havia més d’un conveni registrat, situació que s’ha resolt examinant el subscrit en el moment posterior de la franja temporal de referència.

Tenint en compte aquestes circumstàncies, el nombre total de convenis col·lectius en els quals s’ha fet un buidatge i posterior anàlisi de les clàusules regulades ascendeix a 153.

Quant a l’estudi i explotació del text dels convenis col·lectius, convé esmentar que ha calgut elaborar un sistema de variables i categories analítiques en funció de criteris temàtics d’acord amb les idees apreses al llarg de la revisió de les fonts bibliogràfiques i documen- tals. L’estructura interna i els continguts desenvolupats en el capítol 4 són producte d’aquesta metodologia en la qual s’han diferenciat aspectes la jornada, el calendari laboral i els horaris, el temps de descans, els permisos i llicències i la corresponsabilitat i el temps de treball. Cadascun d’aquests subapartats examina un ampli ventall de mesures i ítems que els defineixen. A més, s’ha elaborat un esquema que sintetitza el contingut i on es destaquen de forma més visual, a partir d’una gradació percentual prefixada, les conclusi- ons detectades respecte a la incidència en la regulació de la reforma laboral de l’any 2012 i de les orientacions del CRL de l’any 2016 en els convenis analitzats.

Finalment, esmentar que l'aplicació de tècniques d'investigació quantitatives en l'objecte d'estudi ha consistit en l'explotació estadística de diverses bases de dades oficials relacio- nades amb el mercat de treball, requerides en el desenvolupament del capítol 5 d’aquest informe.