L’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM) és una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut i creada el maig de 1994 per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 1016, de 4.7.1994).
L’AATM va iniciar les activitats com a empresa el dia 1 de gener de 1995. La missió principal de l’AATM és propor- cionar informació basada en l’evidència científica i en l’anàlisi del context sanitari per tal de promoure que la introducció, l’adopció, la difusió i la utilització de les tec- nologies mèdiques es faci d’acord amb criteris d’eficàcia, seguretat, efectivitat i eficiència demostrats científica- ment. La seva missió va ser ampliada l’any 1999 amb l’objectiu de promoure la recerca orientada cap a les necessitats de salut de la població i les de coneixement del sistema sanitari. L’AATM és també centre col·labora- dor de l’Organització Mundial de la Salut per a l’avalua- ció de tecnologies mèdiques.
L’AATM desenvolupa les seves actuacions en l’àmbit públic i en el privat, tant per iniciativa pròpia com per demanda externa, i ofereix els seus productes i serveis a usuaris de procedència nacional, estatal o internacional i amb perfils diversos: planificadors, finançadors, compra- dors i proveïdors d’equipaments i serveis, clínics, respon- sables de programes de docència i de recerca, i els matei- xos usuaris.
L’AATM combina metodologies diferents d’acord, fona- mentalment, amb la pregunta que s’ha de respondre, el tipus de tecnologia mèdica o el problema de salut que s’ha d’avaluar, els objectius concrets de cada estudi i el tipus de peticionari. El procés d’avaluació consta de les fases següents:
• Identificació i priorització de les tecnologies mèdiques que necessiten ser avaluades.
• Cerca, revisió, síntesi i/o producció d’evidència científica.
• Anàlisi del context (anàlisi de l’efectivitat, idoneïtat, efi- ciència i d’aspectes legals, ètics, d’organització, sociològics i econòmics).
• Revisió interna i externa del document.
• Recomanacions per a la presa de decisions.
• Disseminació i, quan sigui possible, aplicació dels resul- tats del procés d’avaluació de tecnologia mèdica.
• Anàlisi de l’impacte de l’avaluació de tecnologia mèdica.
CONSELL D’ADMINISTRACIÓ
DIRECCIÓ
COMISSIÓ PERMANENT
INFORMACIÓ I EDICIÓ
PROJECTES, RECERCA I DOCÈNCIA Organigrama. Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques
COMITÈ CIENTÍFIC
GESTIÓ OPERATIVA ASSUMPTES I PROJECTES
INTERNACIONALS
147
SCS. Memòria d’activitat 2000. Les empreses públiques del ServeiCatalà de la Salut
L’activitat global de l’AATM l’any 2000 s’ha concretat en la realització de 123 productes i serveis. Del total de peticions rebudes a l’AATM, un 73% van provenir de l’àmbit públic i un 27%, de l’àmbit privat. S’entén per àmbit públic el constituït pels ens següents: Administra- ció pública i entitats autònomes; empreses públiques, ICS i els seus hospitals; centres de la XHUP; altres institu- cions sanitàries; institucions amb el 51% o més de finançament públic; departaments de la Generalitat de Catalunya; altres comunitats autònomes i institucions docents. I per àmbit privat: indústria del sector sanitari;
entitats d’assegurança lliure, institucions docents; con- sultories; centres sanitaris i privats, i els usuaris particu- lars, entre d’altres.
Els diferents productes i serveis que ofereix l’AATM són:
• Informes d’avaluació, que resulten d’un procés d’ava- luació en què es tendeix a considerar la majoria dels paràmetres i les variables descrits anteriorment que caracteritzen el procés (identificació de la prioritat que s’ha d’avaluar, anàlisi, síntesi i/o producció de dades científiques, econòmiques, d’infraestructura, ètiques i legals) dins del context sanitari analitzat i orientat cap a les necessitats del peticionari concret.
• Consultes tècniques resultants de processos d’avalua- ció no tan extensos ni exhaustius com els informes d’avaluació. Bona part d’aquestes consultes estan des- tinades a informar el Departament de Sanitat o el Ser- vei Català de la Salut en relació amb l’autorització dels establiments sanitaris i sociosanitaris, la contractació o compra de serveis i la inversió en equipaments.
• Assessories, amb presència física i suport tècnic, tem- poral o permanent, de l’AATM a diverses estructures sanitàries de l’àmbit públic i privat.
• Servei de resposta immediata, que engloba majorità- riament consultes sobre normativa tècnica i disposi- cions legals relatives a tecnologia mèdica, i també sobre la distribució i difusió de tecnologies determina- des.
• Activitats de recerca en relació amb el disseny i l’ava- luació de protocols i projectes de recerca i finança- ment de projectes de recerca de tecnologies determi- nades.
• Activitats de docència/formació tant per iniciativa prò- pia com per demanda externa. La realització d’aques- tes activitats potencia la formació i el perfeccionament continuat dels professionals sanitaris i no sanitaris del camp de la salut i de la gestió sanitàries, i facilita la
incorporació de les bases conceptuals i metodològi- ques de la cultura de l’avaluació en diferents progra- mes de formació.
• Altres activitats, que inclouen la participació en orga- nitzacions internacionals i en diferents reunions cientí- fiques (congressos, seminaris), el manteniment de diferents fons d’informació que nodreixen el procés d’avaluació de tecnologia mèdica i la disseminació dels resultats dels treballs de l’AATM en diferents formats i per diversos mitjans.
L’any 2000 s’han finalitzat 16 informes d’avaluació, d’entre els quals es poden destacar els treballs sobre neuromodulació sacra en la incontinència urinària, pres- cripció d’antiretrovirals a Catalunya, anàlisi de la separa- ció entre comprador i proveïdor en l’Administració sanitària catalana, FSH-recombinant com a adjuvant en la reproducció assistida, el tractament d’infusió subcutà- nia contínua d’insulina amb bomba portàtil en malalts amb diabetis tipus 1, o el cribratge neonatal de la fibro- si quística. A més, s’han publicat 4 números del butlletí informatiu en català, castellà i anglès, s’han elaborat 24 publicacions científiques, 10 assessoraments diversos, 32 consultes tècniques i 61 serveis de resposta immedia- ta, i s’han dut a terme 4 encàrrecs d’avaluació de pro- jectes de recerca que han suposat l’avaluació de 97 pro- jectes. Finalment, s’han comptabilitzat 29 actuacions en el camp de la docència i la formació, entre les quals des- taquen les dues edicions del curs Avaluació de serveis sanitaris, organitzat per la Universitat Oberta de Cata- lunya (UOC), i la participació en l’organització del mes- tratge internacional “Ulyssess Project” sobre avaluació de tecnologies mèdiques i serveis sanitaris, que veurà la llum l’any 2001.
Pel que fa a les activitats de recerca, l’AATM ha gestio- nat, l’any 2000, la tercera convocatòria d’ajuts a projec- tes de recerca, conjuntament amb el Servei Català de la Salut i la CIRIT, a què s’ha destinat un import total de 140 milions de pessetes.
Taula 110. Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Recursos humans, 2000
Tècnics superiors 11
Tècnics mitjans 4
Suport administratiu 6
Total 21
Taula 111. Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Informe econòmic, 1999 i 2000
Balanç 2000 1999
Actiu 181.769 91.473
Immobilitzat 61.816 12.342
Circulant 119.953 79.131
Passiu 181.769 91.473
Fons propis 32.495 -3.144
Ingressos a distribuir en diversos exercicis 79.668 449
Llarg termini 0 0
Curt termini 69.606 94.168
Compte de pèrdues i guanys 2000 1999 Ingressos
Assistencials 38.344 17.368
Subvencions 156.925 156.925
Altres ingressos 11.875 10.859
Resultat — 7.233
Despeses
Aprovisionaments 0 0
Personal 120.717 102.743
Altres despeses 79.115 87.688
Dotacions a l’amortització 2.682 1.952
Financeres 296 2
Resultat 4.334 —
En milers de pessetes.
148
SCS. Memòria d’activitat 2000. Les empreses públiques del ServeiCatalà de la Salut
149
SCS. Memòria d’activitat 2000. Les empreses públiques del ServeiCatalà de la Salut
5.8. Institut Català d’Oncologia
L’Institut Català d’Oncologia (ICO) és una empresa pública creada per l’Acord del Govern de la Generalitat de 7 de febrer de 1995. L’ICO és un centre d’atenció oncològica integral que neix com a resultat d’un projec- te d’integració de les diferents estratègies de lluita con- tra el càncer en una sola institució, des de la recerca i el tractament oncològic fins a les cures pal·liatives. Els seus orígens s’han de situar en l’atenció oncològica rea- litzada a la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge.
Els seus objectius bàsics són constituir un centre de referència per al tractament dels pacients diagnosticats de càncer de la Regió Sanitària Costa de Ponent, actuar com a centre de referència per a la realització de tècni- ques terapèutiques d’alta complexitat i assessorar el Servei Català de la Salut i el Departament de Sanitat i Seguretat Social en els àmbits de l’epidemiologia, la prevenció i el control del càncer a Catalunya.
L’Institut Català d’Oncologia està format per dues àrees principals: la d’epidemiologia, prevenció i control del càncer, i l’assistencial i de recerca clínica. En relació amb l’activitat assistencial, l’ICO disposa de 126 llits d’hospi- talització, hospital de dia, unitat de teràpia intensiva per al trasplantament de cèl·lules progenitores hemato- poètiques i aparells d’alta energia per al tractament amb radioteràpia i braquiteràpia.
L’any 2000 es va caracteritzar per una consolidació de l’activitat assistencial que ha estat efectuada a l’Institut amb un creixement comparatiu amb altres anys menor i
per un augment de la producció científica en diferents àmbits de l’Institut. Aquest augment de la producció científica és conseqüència del treball efectuat des de la creació de l’ICO, cosa que ha portat a la participació en nombrosos grups cooperatius en recerca clínica i a la coordinació de projectes europeus que impliquen dife- rents serveis de l’ICO. D’altra banda, també es pot des- tacar l’encàrrec de gestionar i avaluar el programa de cribratge de càncer de mama, en col·laboració amb altres centres sanitaris de la Regió Sanitària Costa de Ponent i el programa pilot de cribratge de càncer colo- rectal, com dues activitats significatives en l’àmbit de la prevenció del càncer.
Ara fa cinc anys que l’Institut Català d’Oncologia va ser creat com una empresa pública del Servei Català de la Salut, a partir de l’activitat que aleshores es desenvolu- pava a la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge.
Aquest període de temps és probablement suficient per valorar quins han estat els trets distintius de la nostra actuació. Entre les coses que s’han de destacar hi ha la voluntat de cooperació amb els diferents centres hospi- talaris de la Regió i de fora de la Regió, i assenyalada- ment amb els professionals de la CSUB, per tal de millo- rar l’atenció oncològica. Les unitats funcionals per localitzacions tumorals i el programa d’oncologia en col·laboració amb els hospitals de la Regió són dos exemples paradigmàtics. Un altre tret distintiu ha estat la promoció de formes noves o complementàries de pro- visió de serveis en oncologia, com ha estat un exemple la quimioterapia en el domicili o el consell genètic del càncer. I, finalment, la implicació dels professionals tant pel que fa a la seva formació continuada com a la parti- cipació en el disseny de noves formes d’organitzar l’a-
CONSELL D’ADMINISTRACIÓ
DIRECCIÓ - GERÈNCIA
Oncologia Mèdica
Oncologia Radioteràpica
Hematologia Clínica
Cures Pal·liatives
Física i Protecció Radiològica
Farmàcia DIRECCIÓ ASSISTENCIAL
Epidemiologia i Registre del Càncer
Prevenció i Control del Càncer
CONSELLER DELEGAT
ADMINISTRACIÓ I SERVEIS
DIRECCIÓ D’INFERMERIA Organigrama. Institut Català d’Oncologia
150
SCS. Memòria d’activitat 2000. Les empreses públiques del ServeiCatalà de la Salut
tenció oncològica. Tot això s’ha fet en el context d’un creixement de l’activitat oncològica, que s’ha incremen- tat en un 35% en les primeres visites o un 25% en les altres.
Després de 5 anys, hem elaborat unes línies de desenvo- lupament estratègic de l’Institut centrades en la millora assistencial, la promoció de la formació, la recerca i la participació dels professionals, així com per servir de suport tècnic al Servei Català de la Salut en el desenvo- lupament de les activitats de prevenció i control del càn- cer. Aquest conjunt de propostes que han estat discuti- des internament han de servir per orientar la nostra acció en els propers anys i consolidar el nostre projecte col·lectiu en el marc ofert pel Pla director d’oncologia a Catalunya, amb la finalitat de contribuir a la millora de la salut de la població catalana.
Taula 112. Institut Català d’Oncologia. Recursos humans, 2000
Personal assistencial 228
Personal no assistencial 63
Total 291
Taula 113. Institut Català d’Oncologia.
Activitat, 2000 Hospitalització
Nombre de llits 126*
Ingressos 4.413
Altes 4.414
Estades 32.477
Estada mitjana 7,36
Índex d’ocupació 73,99
Índex de rotació 37,15
Tractaments de braquiteràpia 614
Tractaments de radioteràpia 1.844
Tractaments de radiocirurgia 64
Activitat ambulatòria
Primeres visites 7.760
Visites successives 44.570
Coeficient segones/primeres visites 5,74
* Durant els mesos de gener a març van estar en funcionament 26 llits de la unitat de curta estada d’urgències.
Taula 114. Institut Català d’Oncologia. Informe econòmic, 1999 i 2000
Balanç 2000 1999
Actiu 2.277.298 1.947.286
Immobilitzat 755.486 763.744
Circulant 1.521.812 1.183.542
Passiu 2.277.298 1.947.286
Fons propis 919.794 948.475
Ingressos a distribuir en diversos exercicis 7.761 10.420
Llarg termini 0 0
Curt termini 1.349.743 988.391
Compte de pèrdues i guanys 2000 1999 Ingressos
Assistencials 3.690.166 3.358.854
Subvencions — 500
Altres ingressos 368.388 201.979
Resultat — 13.102
Despeses
Aprovisionaments 1.432.254 1.494.590
Personal 1.932.428 1.697.788
Altres despeses 603.666 268.661
Dotacions a l’amortització 89.269 113.366
Financeres 62 30
Resultat 875 —
En milers de pessetes.
151
SCS. Memòria d’activitat 2000. Les empreses públiques del ServeiCatalà de la Salut